<![CDATA[À Punt - Ciutats desaparegudes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Ciutats desaparegudes]]> <![CDATA[Capítol 17: Beneixama, Gilet i Nous Pobles]]> En este capítol viatgen per Beneixama (l’Alt Vinalopó), Gilet (el Camp de Morverdre) i també, en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies antigues de nous pobles creats fa poc temps.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 69: Suera, Almàssera i la Fira de juliol de València]]> En este capítol viatgen per Suera (la Plana Baixa) i Almàssera (l’Horta Nord), i també, en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies antigues de llocs amb personalitat pròpia, en este cas, mostren imatges de la Fira de Juliol de València.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Per què es diu Estació del Nord si no està al nord i més curiositats sobre l'emblemàtic edifici modernista]]> L'Estació del Nord és un dels edificis més emblemàtics de l'arquitectura civil de València, que no deixa indiferent cap forà que arribe a la ciutat en tren. És l'estació amb més afluència, almenys fins que es completen les obres de la nova estació de València-Parc Central situada mig quilòmetre al sud. D'estil modernista, este edifici és obra de l'arquitecte Demetri Ribes i combina la sobrietat estructural amb una decoració carregada de taronges, flor de taronger i elements inspirats en l'agricultura valenciana. També són reconeguts per tots els mosaics que decoren el vestíbul, però esta joia arquitectònica amaga curiositats que potser no coneixes.

Amb este reportatge de Ciutats desaparegudes en descobrim cinc:

Si tu també has pensat per què rep este nom si l'estació s'ubica al centre de la ciutat, té una explicació molt clara: té el nom de l'antiga companyia ferroviària que n'era la propietària. La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, de la qual trobem emblemes que l'identifiquen per l'estació, com ara l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 68: Pavies – Oliva - Els comerços – Castelló de la Plana – Villena – Mario Guillamón]]> En este capítol viatgen per Pavies (l’Alt Palància) i Oliva (la Safor) i també dediquen una part a recuperar fotografies d’antics comerços tradicionals. I viatgen per Castelló (la Plana Alta) i Villena (l’Alt Vinalopó) i també, en la part final, dediquen una part a recuperar imatges del fotògraf Mario Guillamón.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 67: Orba – el Villar – El Còrpus - Castell de Guadalest – Loriguilla – Joan Fuster]]> En este capítol viatgen per Orba (la Marina Alta) i el Villar (els Serrans) i dediquen una part a recuperar fotografies antigues del Còrpus. I viatgen per Castell de Guadalest (la Marina Baixa) i Loriguilla (el Camp de Túria) i també, en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies de l’escriptor i assagista Joan Fuster.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xelva, un poble amb tres barris, un musulmà, un altre jueu i un tercer cristià, que amaguen un crim per amor]]> Quan un conquistador guanya una població és habitual que canvie els noms dels carrers per altres més d’acord amb la seua cultura. I així és com un nom cristià com Sant Cristòfol dona nom, al poble de Xelva (Serrans), a l’entrada al barri musulmà, que tenia com a nom original Benacacira. 

Miguela Cañigueral, veïna de Xelva, ha explicat a l’equip de la sèrie documental Ciutats desaparegudes que al poble tenen tres barris, amb la manifestació de tres cultures ben diferenciades. "Tenim el barri musulmà de Benacacira, el barri cristià de Las Ollerías i el barri jueu d'El Azoque, i els tres mantenen el sabor del seu origen".

El carrer del Rabal porta a l’ermita dels Desamparats, nom amb el qual van batejar els veïns l’edifici, en record de dos enamorats que van acabar molt mal parats. Una història que ha recordat Santiago Barberà, veí de Xelva, davant les càmeres. “L'any 1584 va ocórrer un crim a Xelva que va commocionar la societat valenciana d'aquella època i, fins i tot, el mateix monarca Felip II. Va ser el crim del vescomte de Xelva, Francisco Ladrón de Pallás, que va ser assassinat per uns vassalls moriscos. Es creu que el motiu van ser els seus amors amb una dona morisca del Rabal”. Una relació d’amor que va portar a l’assassinat del vescomte i les posteriors represàlies contra la família de la jove.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La llegenda del drac de la Fram, la història que té "atemorit" el poble de Cervera del Maestrat]]> En el punt més alt de Cervera del Maestrat trobem una bonica història. A 316 metres s'alça imponent el castell del terme. Es tracta d'una fortalesa islàmica construïda el segle XII. La seua finalitat era la de frenar l’avanç de les tropes cristianes durant la reconquista. Junt amb els castells de Peníscola, Morella i Alcalà de Xivert, conformaven al seu dia una sòlida línia defensiva.

La construcció va ser destruïda durant la guerra de Successió per Felip V. I encara que semble un vestigi del passat, amaga una bonica llegenda que hui en dia continua molt present pels seus carrers. Una història que Gal·la Prades, una de les veïnes de Cervera del Maestrat, ha recordat en el programa Ciutats desaparegudes. 

La llegenda del drac de la Fram és una entranyable història que passa de generació en generació, i que els més menuts escolten sense parpellejar. El drac de la Fram era una bèstia que vivia en una de les muralles del castell. “La gent el temia perquè treia foc per la boca, es menjava les collites, eixugava els pous i quan no tenia prou amb tot això, encara baixava al poble i agafava algun xiquet o xiqueta”, ha contat Gal·la amb un somriure. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 66: Xelva, Rojals, Espectacles, Cervera del Maestrat, Cullera i Setmana Santa Marinera]]> En este capítol viatgen per Xelva (els Serrans), Rojals (el Baix Segura) i també dediquen una part a recuperar fotografies antigues d’espectacles. I viatgen per Cervera del Maestrat (el Baix Maestrat) i Cullera (la Ribera Baixa) i també, en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies antigues de la Setmana Santa Marinera.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 65: Gàtova, Ibi, Luis Lluch Garín, Dolores, Llíria i Clubs de futbol]]> En este capítol viatgen per Gàtova (el Camp de Túria) i Ibi (l’Alcoià) i dediquen una part a recuperar fotografies antigues de l’advocat i polític Luis Lluch Garín. I viatgen per Dolores (el Baix Segura) i Llíria (el Camp de Túria) i també, en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies antigues de clubs de futbol.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Gastón Castelló i José María Pi, els dos personatges que van canviar la història de les fogueres de Sant Joan]]> Les fogueres de Sant Joan han tingut diversos canvis i una certa evolució des del seu origen. De fet, l'Ajuntament va tardar a acceptar la festa, ja que cremar monuments al carrer semblava una bogeria per a les autoritats d'aquell moment. Però, després del reclam del poble any rere any, i de les negociacions de José María Pi amb l'Ajuntament, el 1928 es van fer oficials les primeres fogueres a Alacant a canvi de poder atraure els turistes que contribuirien a generar major repercussió econòmica.

Per una altra banda, l'artista i pintor Gastón Castelló va canviar la manera d'emplaçar les fogueres en la ciutat i va eliminar el pedestal que les aïllava unes d'altres. D'aquesta manera quedaren molt més integrades en la ciutat i amb la decoració dels carrers, cosa que va unificar i cohesionar la festa estèticament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 64: Beneixama, Gilet, Nous Pobles, Soneja, Xàtiva i Fogueres de Sant Joan]]> En este capítol viatgen per Beneixama (l’Alt Vinalopó), Gilet (el Camp de Morverdre) i dediquen una part a recuperar fotografies antigues de nous pobles creats fa poc temps. També viatgen per Soneja (l’Alt Palància) i Xàtiva (la Costera) i també, en la part final, recuperen fotografies antigues de les fogueres de Sant Joan.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 63: Pina de Montalgrao – Sedaví – Juan Gil Albert - Eslida – Dénia – Danses populars]]> En este capítol viatgen per el Pina de Montalgrao (l’Alt Palància) i Sedaví (l’Horta Sud) i dediquen una part a recuperar fotografies antigues de l’escriptor Juan Gil Albert. I també viatgen per el Eslida (la Plana Baixa) i Dénia (la Marina Alta) i també, en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies antigues de danses populars de les nostres comarques

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Com ha canviat la nostra forma de vestir al llarg dels anys?]]> Des de l'inici de la civilització, el vestuari ens ha acompanyat com una segona pell. Ens protegeix de les baixes temperatures i el sol, però també expressa qui som. Les classes socials visten de manera diferent.

La roba ens identifica, de manera que entre la burgesia no reconeixem cap pedaç de roba per a reparar pantalons o camises, però sí en la classe obrera.

A més, la gent més humil guarda la indumentària de vestir per a ocasions especials, com els festius o simplement els diumenges.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 62: Llutxent, Canals, La Pobla de Benifassà, Parcent. Javier Goerlich]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 61: Montán - Manuel - Ports Marítims - Portell de Morella - Gandia i Indumentària]]> En este capítol de Ciutats viatgen per Montán (l’Alt Millars) i Manuel (la Ribera Baixa) i recuperen fotografies antigues de ports marítims També viatgen pel Portell de Morella (els Ports) i Gandia (la Safor) i en la part final, dediquen una part a les fotografies d’indumentària dels nostres pobles

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 60: Bocairent, la Nucia, l'Hospital de la Malva-rosa, Alpont, Almassora i el fotògraf Óscar Vaillard]]> En este capítol de Ciutats Desaparegudes viatgen per Bocairent (la Vall d'Albaida), la Nucia (la Marina Baixa) i dediquen una part a recuperar fotografies antigues de l’Hospital de la Malva-rosa de València.També viatgen per les aldees d'Alpont (els Serrans) i d'Almassora (la Plana Alta) i, en la part final, mostren les imatges del treball del fotògraf Óscar Vaillard.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 59: Alaquàs, Vallanca, Pedreguer, Sogorb. Blasco Ibañez]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 58: Benasau – Sucaina – Factoria Elcano – l’Eliana – Alcoi i ermites valencianes]]> En este capítol viatgen per Benasau (el Comtat) i Sucaina (l’Alt Millars) i dediquen una part a recuperar fotografies antigues de llocs amb personalitat pròpia, en este cas, de la Factoria Elcano de Manises. També viatgen per l’Eliana (el Camp de Túria), Alcoi (l’Alcoià) i també dediquen una part a recuperar fotografies antigues d’ermites de tota la Comunitat Valenciana

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les Festes de la Magdalena s'han mantingut intactes al llarg dels anys?]]> Cada any les Festes de la Magdalena rememoren la fundació de la ciutat de Castelló de la Plana. La llegenda, mai demostrada, però tampoc desmentida, narra la peregrinació des del Castell Vell a la ciutat que acabava d'alliberar Jaume I. Des de llavors, la Romeria de les Canyes recrea aquell trajecte en sentit invers: des de la ciutat de Castelló de la Plana fins a les restes del castell i actual ermita de la Magdalena.

El programa Ciutats Desaparegudes fa un viatge a partir d'imatges antigues de les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana, als anys cinquanta. Un retrocés en el temps per a conéixer racons, objectes, tradicions i vestimenta que es mantenen, han desaparegut o s'han adaptat als nous temps. Uns records que mostren el pas del temps de la cultura castellonenca, que ha forjat i forja una identitat.

Els llegendaris caminants duien provisions en forma de rotllos de pa circulars que es penjaven al coll per a portar-los millor. Aquesta tradició es manté. La foscor del camí va fer que els peregrins s'amarraren fanals als bastons per tal d'il·luminar la senda. Aquest és l'origen de les gaiates, que ara són monuments que, en record d'aquelles llums, il·luminen els carrers de la ciutat mentre esperen la visita de les reines de les festes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 57: Culla, Altea, Alts Forns de Sagunt, Benimantell, Real i les Festes de la Magdalena]]> En este capítol les Ciutats Desaparegudes viatgen per Culla (l'Alt Maestrat) i Altea (la Marina Baixa), i recuperen fotografies antigues de l'empresa siderúrgica Alts Forns de Sagunt. També visiten Benimantell (la Marina Baixa) i Real (la Ribera Alta) i, en la part final, mostren imatges de les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 56: Confrides, Càlig, Elx, Calles i Almoradí]]> En este capítol, a Ciutats Desaparegudes viatgen per Confrides (la Marina Baixa) i Càlig (el Baix Maestrat) i dediquen una part a recuperar fotografies antigues del palmerar d'Elx. Després viatgen per Calles (els Serrans) i Almoradí (el Baix Segura) i també, en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies antigues de la vida del poeta Francisco Brines.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Fira de Juliol de València: per què es crea i com era fa un segle i mig?]]> La Fira de Juliol de València ha complit més de segle i mig d'història. Es va crear el 1871 per la necessitat de retindre els turistes durant el mes de juliol a la ciutat de València i també per tal d'impulsar els comerços locals. Potser també per la urgència d'oferir una opció lúdica als valencians i valencianes en un segle ple de catàstrofes. La Fira, en els seus orígens, ja comptava amb una vistosa cavalcada, amb pavellons, exposicions de plantes i venda de productes. A més, coincidint amb la recol·lecció de collites se celebraven exposicions de productes i ramat en un entorn d'oci.

Un dels moments més especials ha estat sempre la batalla de flors, que es va incorporar a la festa el 1891i consisteix en un enfrontament entre carrosses i públic en què l'única arma són els clavells. Els orígens d'aquesta cavalcada van lligats a la burgesia, que feia gala de la seua riquesa a través dels carruatges, els vestits i les ornamentacions florals. Amb el temps es va democratitzar la festa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 55: Alpont, Catral, Oliva, Suera, Almàssera i València]]> En este capítol viatgen per Alpont (els Serrans) i Catral (el Baix Segura) i recuperen fotografies antigues de la mítica gasolinera “El Rebollet” d’Oliva. Després visiten Suera (la Plana Baixa) i Almàssera (l’Horta Nord) i en la part final, dediquen una part a recuperar fotografies antigues de la Fira de Juliol de València.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Cullera nevada? Les instantànies de neu més impactants de la Comunitat Valenciana]]> Sol i mar són els grans protagonistes de la nostra terra, sobretot si li preguntem als turistes, però a la Comunitat Valenciana també neva i prou. Poden semblar altres ciutats, però en aquest reportatge de Ciutats desaparegudes ens hem topat amb imatges tan impactants com la de la nevada a Cullera en 1914, on la neu arribava vora mar. Una de les nevades més grans que s'han registrat a la Comunitat Valenciana la trobem el 1926, a Alcoi. Encara que el veïnat alcoià també en recorda una altra: la nevada que va caure l'abril de 1958 en plena festa dels Moros i Cristians.

Imatges insòlites són també les de la capital de la Costera nevada; acostumada a batre rècords de calor, en aquest reportatge veiem fotografies de Xàtiva i el seu castell sota la neu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 54: Bicorb i Elx, fotografies de les pintures de Josep Segrelles, Alberic, Nules, Mascarell i fotografies de les nevades a poblacions valencianes...]]> En este capítol viatgen per Bicorb (la Canal de Navarrés) i Elx (el Baix Vinalopó), i mostren imatges de l’obra del pintor Josep Segrelles. També viatgen per Alberic (la Ribera Alta) i Nules i Mascarell (la Plana Baixa), i fotografies de grans nevades a les poblacions valencianes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 54: La Pobla de Benifassà, Parcent. Javier Goerlich]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 53: La Llosa de Ranes, Vinaròs, el Fondó de les Neus, Villores. Temàtica: Les escoles]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 52: Lluxent, Canals]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 51: Pedreguer i Sogorb - Temàtica: Vicente Blasco Ibáñez]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 50: Alaquàs i Vallanca]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 49: Utiel, Benimodo, Calp, Onda. Temàtica: Els mitjans de transport]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 48: Quart de Poblet, Atzeneta d’Albaida, Sant Joan d’Alacant, Morella. Els animals]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les i els artistes fallers en el temps]]> Les Falles no han sigut sempre com ara. Fins l'any 1940 eren més menudes, amb un estil i un aspecte més rudimentari i fetes amb fusta. A partir dels anys quaranta comença a prioritzar-se la qualitat artística per davant de la sàtira i, més tard, als anys cinquanta el cartó esdevé el material estrela. És llavors quan les Falles es converteixen en una indústria i l'ofici es profesionalitza. 

La dècada dels cinquanta va ser d'una qualitat artística fascinant. Hi van destacar Regino Mas, Modesto González, Francisco Baró, els germans Fontelles o Pasqual Carrasquer entre altres.

Julián Puche i Vicente Luna formen part de l'anomenada generació d'or dels anys seixanta. Juntament amb Juan Huerta i Salvador Debón se'ls considera els millors artistes fallers de la història. Al taller de Juan Huerta es van formar autèntics mestres que van començar de ben jovenets com aprenents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 47: Agullent, Benicarló, Agres, la Serra d’en Galceran. Les escoles]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 46: Benidorm, Bèlgida, Cofrents, Rossell. Els castells]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 45: Aielo de Malferit, Simat de la Valldigna, Peníscola, Monòver. El fotògraf Arturo Cerdà i Rico]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conèixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 44: Serra, Borriana, Mutxamel, Albaida. Les dones]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conéixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 43: Almussafes, Vistabella del Maestrat, Callosa d’en Sarrià, Castielfabib, Temàtica: la Fira de Xàtiva]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conéixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 42: La Pobla de Sant Miquel, el Pinós, Fontanars dels Alforins, l’Énova]]> Els convidem a fer un viatge a partir d'imatges antigues. Un retrocés en el temps per a conéixer racons ara inexistents. Ciutats Desaparegudes solca els carrers, places i indrets que han forjat i forgen la nostra identitat. Una necessària reflexió sobre qui vam ser, com vam ser, qui som i qui volem arribar a ser en un futur.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Estiuejar al segle XIX: una mirada als balnearis històrics valencians]]> Amb els balnearis i la pràctica balneària va arribar una nova concepció de la medicina. La curació de certes malalties podia combinar-se amb l'oci, les vacances i l'estiueig. Es tractava d'una pràctica que, si bé no estava a l'abast de tothom, tampoc suposava una despesa prohibitiva. Eren construccions orientades a gaudir de les aigües termals, en uns casos, i en altres de les aigües del mar Mediterrani. El programa d'À Punt Ciutats Desaparegudes fa un repàs de la història de la pràctica balneària en terres valencianes, des de la fi del segle XIX

Era una novetat molt atractiva per a la societat del segle XIX. Estiuejar en un balneari comportava salut, progrés i, fins i tot, també una nova manera de socialitzar. Amb els balnearis es van posar algunes de les pràctiques d'oci modern que hui dia perduren. També van contribuir a instaurar l'estiueig d'oci per sempre.

A cavall entre els segles XIX i XX van sorgir un bon nombre de balnearis per tot el món i també a la Comunitat Valenciana. Primer es van situar al voltant de les fonts termals i després també a prop de la mar. En el cas de les infraestructures de l'interior, els balnearis valencians oferien beneficiar-se de l'aire pur de la muntanya combinat amb les aigües amb forta mineralització i propietats sanadores.

Continua llegint-ho en el web

]]>