En Som de casa, Josep Alcover i Elena Llopis, professors de música i organitzadors de Com Sona l’ESO, expliquen com es pot dur a terme un projecte d’estes proporcions. “És un treball de tot un any”, assegura Josep. “Ja estem en marxa per a arribar al concert final de l’any pròxim: hem de compondre l’obra, preparar els materials, buscar el lloc per a fer la trobada… Treballem tot l'any”.

Les cares de felicitat i els plors d’emoció que podem veure en tants participants durant el concert transmeten tanta energia com la mateixa música. “En el concert ploren d’alegria, però també de tristor, perquè intueixen el final d’una experiència inoblidable”, apunta Elena.

Continua llegint-ho en el web

Usar protector solar en zones com les orelles i el nas, en certes situacions, també és recomanable.

Per a casa, el llit refrigerat, siga comprat o casolà. També, posar glaçons al bevedor. Símptomes com ara una respiració accelerada o salival, podrien indicar que l’animal pateix un colp de calor. En eixe cas, se suggereix abaixar-li la temperatura amb draps humits i acudir immediatament al veterinari, perquè podria morir en minuts a causa de la descompensació de temperatura.

Mira el vídeo en el web

Fent memòria, l’especialista ha dit que “el 2017-2018 els centres de salut de les comarques centrals de la província de Castelló es van adonar de l’increment important d’una espècie, la Hyalomma lusitanicum. Es van arribar a tindre 130 casos anuals. La seua presència va avançant cap al nord de la província de València”.

Segons l’especialista en control de plagues, en funció de l’espècie de què es tracte, estos àcars "poden ser més o menys perillosos”. De les caparres, Falcó ha explicat que són uns aràcnids els quals necessiten alimentar-se de sang per a desenvolupar els ous. “Hi ha dos tipus de caparres: les blanes, que ataquen a les aus, i les caparres dures, i dins d’eixe grup hi ha moltes espècies. Quan estos aràcnids estan als animals de granja o als animals de companyia, pot ser fàcil que passen al nostre cos”. Algunes d’estes espècies es troben a la vegetació esperant que passe un hoste, però hi ha altre grup, molt més agressiu, que no espera l’hoste i és més actiu i ix en la seua cerca. "La caparra que transmet la malaltia de Lyme —que es troba a tot Centreeuropa— a la península Ibèrica es localitza a la cornisa cantàbrica”, ha indicat falcó.

Continua llegint-ho en el web

La cantant es mostra molt emocionada i il·lusionada amb l’estrena del documental: “Vaig tindre l’ocasió de veure'l en la preestrena que es va fer i, encara que em pugen els colors, perquè em fa molt pudor, em sembla preciós”.

Sole no havia pogut veure el documental al complet, només alguns fragments i confessa que estava nerviosa, però en veure la reacció del públic es va sentir molt feliç. “La veritat és que hi havia molts amics i gent de la productora, perquè va ser un acte en petit comité, i em vaig sentir molt estimada”, confessa. “Ara estic desitjant que el documental arribe al gran públic, per a veure quins comentaris fan”.

Continua llegint-ho en el web

Díhuit anys després dels fets, Som de casa parla amb Beatriz Garrote, de l’Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol. Reconeix que, encara que la lluita va acabar l’any 2020, amb una sentència que determinava la responsabilitat de quatre directius d'FGV per la mala gestió de l’empresa, les famílies encara es reuneixen de vegades per a parlar “perquè al final som com una gran família”.

Així, considera que el tema està prou tancat, però quan li pregunten si pensa que es va cloure d’una manera suficientment justa, té algunes reserves. “Ho teníem tan malament al principi, que no podem negar que vam arribar molt lluny”, admet. “Però si tenim en compte el que volíem aconseguir quan vam formar l’associació, és a dir, saber què va passar i que els responsables acabaren condemnats en un període de tres o quatre anys, que és el que sol durar un juí, la realitat va ser molt diferent: vam haver d’estar nou anys eixint a la plaça el dia 3 de cada mes, fins al 2020 no vam aconseguir una condemna en un juí penal i mai vam saber les causes exactes de l’accident. A més, mai l’administració que va gestionar l’accident ens va demanar disculpes, encara que van assegurar que si un dia hi havia condemna penal, sí que ho farien…”

Continua llegint-ho en el web

Mira el vídeo en el web

Sobre la recepció que li ha dispensat el públic al teatre, confessa sentir-se molt a gust: “Al Talia li diuen ací la bombonera i en veritat que ho és: un teatre preciós”. Assegura que “La funció d’ahir sembla que va agradar molt, perquè la gent ens va aplaudir moltíssim, dempeus i amb molts bravos, i vam eixir molt contents”.

María recomana l’obra, dirigida per Juan Echanove, on comparteix protagonisme amb Lucía Quintana, perquè està magníficament escrita. “És una obra molt autèntica, té molta veritat” assegura l’actriu. “No és simplement èmfasi per a cridar l’atenció i per a emocionar, sinó que està meravellosament escrita per Martin McDonagh i, com totes les coses bones, arriba molt bé al públic, que es queda totalment impactat pel que veu a l’escenari”.

Continua llegint-ho en el web

Cal començar per l’última publicació: esta col·lecció de contes que semblen faules. “Si ho són, no tenen cap lliçó per a donar, cap consell”, assegura Rodrigo. “Són contes molt diversos, de diferents sabors: n’hi ha d’agredolços, de més picants… Són contes quasi fantàstics, o màgics per poc, o realistes a males penes”. L’escriptor apunta que el que els uneix és la força tel·lúrica a què fa referencia el títol. “Una força que emergeix de terra, incontenible, anterior a les lleis dels homes i que afecta els habitants d’un lloc de forma invisible, encara que no se n’adonen”.

Uns contes amb toc màgic o irreal? En un món, com és l’actual, on sembla que el que prima en la literatura per a adults són les històries sobre experiències personals? L’escriptor orensà té molt clar per què: “És que la literatura anava d’això”. No és alié al fet que hi ha un corrent molt poderós hui en dia de literatura confessional o d’autoficció, i assegura que la respecta. “Però la literatura anava d’inventar-se coses, anava de contar mentires, anava d’utilitzar la imaginació en un pacte amb el lector”, remarca Rodrigo. “Si penses en les grans obres de la literatura, són successions de tonteries: l’Odissea, el Quixot, Gulliver, Alícia, Les mil i una nits… Això va d’inventar-se mons, d’aconseguir que algú puga fer desaparéixer la seua pròpia realitat i que considere que esta altra realitat màgica, que irromp incontenible, té la mateixa tangibilitat i la mateixa força”.

Continua llegint-ho en el web

L’acadèmia valenciana de Medicina ha premiat la seua tesi doctoral. Argente va identificar el gen causant d’una malaltia nova i molt minoritària, “que tan sols afecta sis famílies en tot el món i tres d’elles són valencianes”. Concretament, ha identificat el gen associat a la patologia PNSED. 

La doctora ha volgut destacar una altra singularitat, que ella mateixa ha sigut la metgessa que tractava els pacients, així com la que va fer l’estudi genètic, l’anàlisi de variants i va seleccionar el gen candidat causant de la malaltia PNSED. “Perquè normalment són faenes que es deleguen als genetistes”, ha dit la investigadora al programa Som de casa. 

Continua llegint-ho en el web

“Normalment, Pablo, que és trombonista, és qui ens fa els arranjaments”, explica Raúl Cifre, un dels membres de l’agrupació. “Així és que la major part del repertori és nostre i pensem que esta és una de les coses que ens dona un toc de distinció i de qualitat”.

En una trajectòria de dotze anys, no és la primera vegada que Els Tocaets guanyen un concurs, però reconeixen que este els ha fet una il·lusió especial, ja que és un concurs nacional on només participa una xaranga de cada comunitat autònoma i sembla una espècie de Festival d’Eurovisió, però en versió xaranga. “On anem, triomfem!”, comenta un altre dels membres, Julio Rodríguez, amb un somriure. “Ha sigut una experiència superbona, un autèntic festival!”.

Continua llegint-ho en el web

Aquest poblet menut a l'ombria del Benicadell i amb tan sols cent habitants censats el 2024, de tant en tant sap col·locar-se en el mapa. Unes vegades per ser impulsor de l’agricultura ecològica, altres pel seu museu d’art a l’aire lliure, com és el projecte Biodivers, o també per instal·lar una càpsula del temps que dormirà fins al 2043. La seua última important notícia va ser el naixement de Francesca, la nova veïna amb què sumaven cent habitants.

Tot i que la taxa de reposició demogràfica és el seu malson, un nou projecte ha ficat aquest minúscul poble, envoltat de muntanyes i aigua clara, de nou en el mapa. De la nova aventura ha parlat l'impulsor, Carlos Guerrero, en el programa Tres de casa. Aquest nou veí de Carrícola va sentir un dia el lament d’un llaurador del poble, i com a creatiu i consultor d’estratègia de marca, se li va encendre la bombeta.

Continua llegint-ho en el web

P. Què t’agrada més: ballar o preparar balls perquè una altra gent triomfe?

R. Ara mateix, la meua faceta de mentora és la que tinc més desenvolupada.

Continua llegint-ho en el web

P. Et feia molta il·lusió l'Ofrena? Com va ser l'experiència?

R. Va ser com un somni fet realitat. Feia 25 anys que no vivia a València, però enguany, que semblava que sí que estaria a casa per falles, vaig pensar que podia tindre una possibilitat. D'entrada, jo no sabia que podies eixir en l'Ofrena sense ser fallera de cap falla, però fa poc em vaig assabentar que sí que es podia i recorde que ja vaig pensar: "això en algun moment ho he de fer". I enguany ha ocorregut, encara que reconec que tota la comunitat s'ha comboiat un poc per a fer-ho possible també.

Continua llegint-ho en el web

Durant els controls rutinaris que li van fer al fetus en l’últim trimestre de l’embaràs, van detectar un tumor que li comprimia el cor. Els departaments de Diagnosi Prenatal d’Obstetrícia i Cardiologia Pediàtrica van determinar que, per les seues característiques, era un cas excepcional i incompatible amb la vida. Van decidir aplicar un tractament prenatal, que incloïa esperar fins que el fetus estiguera més desenvolupat i adquirira una viabilitat adequada, però la pacient no ho va aguantar i, en arribar a les 28 setmanes de gestació van adoptar la decisió d’interrompre l’embaràs i operar.

Un comité format per experts de diferents disciplines —com ara Cardiologia Pediàtrica, Obstetrícia, Neonatologia, Anestèsia, Cirurgia Cardíaca, Cirurgia Pediàtrica, Pneumologia o Reanimació— van optar per aplicar un procediment anomenat EXIT (tractament intrapart extrauterí), que consisteix a intervenir aprofitant l’úter de la mare com a circulació placentària, és a dir, utilitzant la mare com si fora qui subministrara l’anestèsia. “Nosaltres utilitzem aquest mètode des de fa onze o dotze anys”, explica Alfredo Marco, “i vam fer simulacions amb tots els equips que havíem de participar per a comprovar com ens coordinàvem”. Però no sospitaven totes les complicacions que haurien de véncer.

Continua llegint-ho en el web

El primer que confessa Maria Company, directora, és que tant ella com el realitzador es troben davant de les càmeres un poc desubicats, acostumats com estan a romandre-hi al darrere. Per la seua part, el realitzador, Dani Vila, assegura que encara es troben un poc cansats, després dels dies tan intensos que han viscut durant les falles. Entre les seues funcions està la de seleccionar el pla que en cada moment entra en emissió, perquè l’audiència puga tenir sempre el millor punt de vista d’una retransmissió. És molt important, no cal dir-ho, quasi crucial, poder veure tots els plans disponibles per a poder seleccionar el més apropiat en un moment donat. És per això que la gravació des de dins de la unitat mòbil de la seua realització a cegues s’ha fet viral en molts mitjans. Què va passar?

“Bàsicament, el que va passar és que Toni Oppenheimer, el mestre pirotècnic, va tirar el que no estava escrit”, resumeix el realitzador, referint-se al pirotècnic Toni García, de la Pirotecnia del Mediterráneo, que sembla que va ser l’autor de la mascletà més potent de la història a la plaça de l’Ajuntament. “L’ona expansiva va fer que tots els senyals, tant els de les càmeres que arriben als monitors de la unitat mòbil, com els de l’intercom, que és el sistema de comunicació que utilitzem per a parlar amb els operadors de càmera que estan a peu de plaça, se’n van anar a negre”.

Continua llegint-ho en el web

P. Quina alçària feu?

Trini. 1,20.

Continua llegint-ho en el web

Quant als pirotècnics, a més del preu dels materials, que –segons asseguren– a penes els dona per a cobrir gastos, es queixen dels problemes per a trobar mà d’obra qualificada. En Som de casa parlen amb Toni García, gerent de la Pirotecnia del Mediterráneo, sobre la insostenibilitat del sector pirotècnic, pedra angular de la majoria de les nostres festes.

P. Ja heu disparat a Castelló de la Plana, però a València encara no, veritat?

Continua llegint-ho en el web

Neta i àvia, que estan molt unides, han estat en el programaTres de casa conduït per Ximo Rovira. Quan l’equip del programa li ha preguntat a Mercedes què fan juntes, l'àvia ha contestat: “Ara estem fent els tiktoks”. Mercedes ha mostrat l’alegria que té de compartir projecte amb la neta. Laia està molt pendent d’ella i li agrada cuinar amb Mercedes, acompanyar-la al mercat i emportar-se-la a esmorzar.

La neta la visita unes tres vegades per setmana, i de les visites ixen vídeos de cuina divertits. Un dia la protagonista és l’olla de la Pobla de Farnals, un altre dia és la paella de marisc o l’arròs de putxero. L'àvia de Puçol ensenya a cuinar receptes casolanes des del seu compte en TikTok. Per a ella, el seu millor plat és el guisat de pollastre i també l’arròs al forn.

Continua llegint-ho en el web

P. Samantha, tu fas una música molt contemporània, però també vas als clàssics de sempre. Tens referents o arrels a l’hora de compondre una cançó o de posar-la en escena?

R. Hi ha arrels i hi ha referents que hui en dia són actuals però, clar, si parlem de gent com Madonna, amb qui podem remuntar-nos als anys huitanta o fins i tot a finals del setanta, veiem que és una artista que ha tingut una evolució cap a la música més moderna. La seua música dels anys huitanta podria ser considerada música moderna i, evidentment, seria un referent a l’hora de crear. Com també ho pot ser Raphael.

Continua llegint-ho en el web

“Un dia em va telefonar i em va dir "Iaia, és que et vull molt", i jo li vaig dir “Jo et vull en grande”, que és una frase que utilitzem molt a la Vila”, explica Isabel, àvia de Cabrafotuda. “I sembla que em va gravar, li va donar forma de cançó i jo, sense saber res, quan la vaig sentir, em vaig emocionar molt”.

Fran assegura que té una relació molt bona amb l'àvia, però reconeix que el treball que fan en les xarxes socials els està unint encara més. “A més, crec que estem creant tendència entre la gent jove, perquè facen el mateix”, aposta l’influencer de la Vila Joiosa. “Per això la cançó està dedicada a ma uela i a totes les ueles del món, perquè l’amor de les iaies és tan internacional i tan pur… Tot el món té una iaia, ací i a Tailàndia. I això és el que volíem aconseguir”.

Continua llegint-ho en el web

El primer concepte que introdueix en Som de casa és l’adipòcit, que defineix com les cèl·lules grasses. “Pobretes, no les vol ningú, i jo vull que la gent veja aquestes cèl·lules com a boniques, perquè ens donen molt d’amor, però el problema és que en tenim massa”. La farmacèutica assegura que aquestes cèl·lules són les que envien senyals al cervell perquè deixem de menjar. “Els adipòcits són els responsables de la sacietat però, quan en tenim molts, quan estan apretats els uns contra els altres, no els corre bé la sang ni l’oxigen, i no fan el seu treball, i per això el teu cervell continua tenint fam”.

Serien els causants de la fam hormonal o psicològica. “De vegades, veiem una persona obesa que es menja el seu plat, el de la dona, el del fill i doble ració de postres, i ens pensem que és un fartó… i no: és que els seus adipòcits no li estan funcionant bé”, explica Boticaria García. “El que passa és que el seu cervell té fam”.

Continua llegint-ho en el web

Mira el vídeo en el web

Charo ha explicat que des que va fer l’Ofrena, fa 25 anys per última vegada, no havia pogut tornar mai a les Falles, perquè la seua tia, la inoblidable cantant Juana Reina, va morir un 19 de març i des d’aleshores la família sempre es reunia en aquesta data per a fer una missa en la seua memòria. Després vingueren anys molt complicats per a ella, amb la malaltia de sa mare, la mort de son pare i després, la pandèmia.

“En l’entrega dels premis Aquí TV vaig prometre que enguany vindria a l’Ofrena i vull agrair a Carmen de Rosa, la presidenta de l’Ateneu Mercantil, que de seguida em va oferir desfilar amb ells”, destaca la cantant. “És una oportunitat molt important per a mi i m’ompli d’orgull”.

Continua llegint-ho en el web

Jordi Castro, veí d’una de les finques desallotjades, conta en Som de casa que van passar molta por pel fort vent que bufava durant les primeres hores des que es va declarar l’incendi, que espentava les flames directament cap als blocs d’apartaments. “Estava dinant amb mon pare i em va telefonar un veí d’un altre bloc per a dir-me que hi havia flames al costat de la nostra finca”, relata. “Vaig mirar per la finestra i, en veure les flames, mon pare i jo vam deixar tot immediatament i vam eixir de casa, fins i tot abans que arribaren els bombers. Després ja no ens van deixar tornar a entrar”. Malgrat que en un principi va ser el mateix veïnat qui va intentar sufocar el foc, en vista del fum i del volum de les flames van haver de pegar a fugir.

Del 2010 al 2023 hi havia una mitjana d’uns tres incendis anuals a la Devesa del Saler. Però des de l’estiu passat s’han comptabilitzat dèsset incendis a la mateixa zona. El veïnat té clar que la majoria d’aquests focs han sigut intencionats. El 25 d’octubre la Guàrdia Civil va fer una detenció. El presumpte incendiari és un advocat de 59 anys i veí de la zona. El jutge el va deixar en llibertat, però li va imposar una sèrie de condicions: transitar només per camins asfaltats, per camins no boscosos, per la platja i per les zones enjardinades del bloc on viu. L’alcaldessa de València ha demanat que geolocalitzen aquest home mitjançant el mòbil, per a conéixer-ne els moviments durant les hores en què es va originar el foc.

Continua llegint-ho en el web

P. El lema general de les protestes d’aquests dies és "El camp es mor". És exagerat dir això?

R. No. Es queda curt, inclús. El camp està morint-se i està en la recta final. Hem de prendre mesures ràpidament i decidir si volem tindre agricultura o no. Aquesta és la pregunta que hem de fer a Europa: volem agricultura o no?

Continua llegint-ho en el web

“París és una ciutat inspiradora i fins i tot si no l’has visitada, és una ciutat que et pots imaginar i pots imaginar les coses que et podrien passar a París”, assegura l’escriptor. “És una ciutat que et conquista”.

La novel·la es basa en les vivències d’aquelles dones que s’oferien per a servir de model als artistes parisencs dels anys vint i, de pas, recrea com era l’amor, la vida, el cinema i, sobretot, la festa de l’època, a més d’alguns dels esdeveniments que la van marcar, com els Jocs Olímpics o la construcció del Sacré-Coeur.

Continua llegint-ho en el web

L’arqueòleg Salvador Rovira, conservador jubilat del Museu Arqueològic Nacional i tio del nostre Ximo Rovira, ens dona les claus del misteri en Som de casa, com un dels experts que ha participat en l’informe que acredita l’origen de les peces.

A la Terra cauen habitualment meteorits de diferents materials i molts són de ferro. Però hi ha una diferència entre el ferro que podem trobar a la Terra i el que prové d’aquests meteorits: el d’aquests últims té una composició química peculiar, amb un percentatge aproximadament d'un 5% de níquel, que és una quantitat molt superior al que conté el ferro que es pot trobar, per exemple, a les mines terrestres. “Fent l’analítica corresponent, podem confirmar que les dues peces de ferro del Tresor de Villena estan fetes de ferroníquel i, per tant, d’un ferro d’origen extraterrestre”, explica l’especialista en arqueometal·lúrgia. “El percentatge de níquel ens permet distingir el ferro de la Terra del ferro meteorític”.

Continua llegint-ho en el web

Mira el vídeo en el web

P. Tot bé, Cristina?

R. Sí, tot va estant bé a poc a poc, sí. Gràcies.

Continua llegint-ho en el web

“D’açò no et moriràs, però et queda un llarg camí”, li va dir el seu oncòleg, que li va recomanar centrar-se en cada moment de la recuperació. La música la va ajudar a recuperar-se, li ha contat a Ximo Rovira en Som de casa. També li ha parlat de les actuacions del 3 de maig, a Alacant, i del 10 de maig, a València.

Mira el vídeo en el web

La resta de professionals sanitaris consultats per l’equip del programa també han explicat que hi ha una crisi de desabastiment a escala mundial. “Amb la campanya del boca a boca, que s’estén per les xarxes i els diferents gimnasos, els laboratoris no donen l'abast”, ha dit el responsable d’una farmàcia de Benidorm. 

Cal destacar que entre les prescripcions del medicament no es parla de pèrdua de pes, com ha mostrat l’especialista. “Si una persona adquireix el medicament per qüestions estètiques, ha de saber que està perjudicant una altra persona que el pot necessitar, per a evitar problemes de ceguera, problemes renals, cardiopaties, etc.”.

Continua llegint-ho en el web

El problema, ha dit, moltes vegades ve quan instal·lem aplicacions no oficials. “Si em descarregue un joc, darrere pot haver-hi un problema de seguretat. O també en les típiques aplicacions d’edició d’imatges. Les aplicacions gratuïtes són les que més risc tenen, més que una xarxa tipus Instagram”. Han recordat la màxima que quan alguna cosa és gratuïta a internet, la mercaderia és l’usuari. Per això, cal tenir la precaució de quan les descarreguem, desactivar l'opció micròfon d'aquesta aplicació.

Que el mòbil ens escolta ja ho sabem. Arribat aquest punt cal preguntar-se per a què volen les empreses les nostres converses. D’entrada l’ús que fan les grans corporacions, i les no tan grans, quan els arriben aquestes dades nostres —les que el mòbil ha gravat sense assabentar-nos-en— “és per a entrenar la intel·ligència artificial a interactuar millor amb les persones”, ha dit Ranero. “Hi ha un bon nombre de professionals dedicats a escoltar aquestes gravacions que capta el mòbil”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

Mira el vídeo en el web

Mira el vídeo en el web

Mira el vídeo en el web

En quins països penseu que tenen tradicions per a atraure la bona sort, relacionades amb roba blanca, llentilles, ceba, sabates o saltar des d'una cadira? Descobreix en Som de casa sortilegis per a la nit de Cap d'Any arreu del món.

Mira el vídeo en el web

Aquesta vesprada ha estat en Som de casa per a explicar-nos com podem mesurar la temperatura corporal de manera fiable. A l’orella, el front, la boca, l’aixella, l’engonal o el recte?

Mira el vídeo en el web

Perseguiran a Blanca i Carme per viure el seu amor? Raquel i Robert tornaran a ser parella? Isabel i Xavi podran viure una bonica història d’amor?

Diumenge, resolem les incògnites en l’última entrega de l’any de L'Alqueria Blanca'.  No t'ho perdes!

Mira el vídeo en el web