<![CDATA[À Punt - Crònica mèdica]]> 10 <![CDATA[À Punt - Crònica mèdica]]> <![CDATA["Els problemes de la vida es poden convertir en grans problemes de salut mental"]]> Un dels protagonistes de la segona temporada del programa Crònica mèdica és Fran, una persona que pels seus problemes d’addicció a l’alcohol i el joc va acabar vivint al carrer. La docusèrie ha mostrat el moment en què els psiquiatres i la resta de professionals sanitaris que el tracten li han donat l’alta. El consideren “estable” pel que fa a la malaltia. Però, tot i això, continuaran en contacte amb ell per tal d'ajudar-lo a trobar una vida plena, dins de la normalitat i allunyat de les addiccions.

En el moment de la gravació d’aquest programa, només fa una setmana que Fran està fora del centre hospitalari, i com ha confessat als professionals que han anat a visitar-lo, “quan u no està a gust en la vida sempre pensa a deixar-la, però ara comence a trobar-me millor". Per a poder fer front a l’habitatge i poder menjar, compta amb la xicoteta pensió que cobra i també amb l’ajuda del seu germà.

Com han volgut destacar els professionals sanitaris davant les càmeres de Crònica mèdica, “els problemes a la vida estan, i estan per a tots”. “Qualsevol persona estem exposats al fet que en algun moment de la nostra vida ens vaja malament, ja siga en la faena, amb la nostra parella, en l'àmbit de l'oci o amb els amics. I pot ocórrer que ens afecte de tal manera que no puguem continuar amb la nostra vida”, ha argumentat un dels professionals sanitaris entrevistats per l'equip de Crònica mèdica. Per això, han recordat que quan això passa ”necessitem una ajuda de professionals, que són experts. Ells són professionals per a fer front als problemes de la vida, que es poden convertir en grans problemes de salut mental".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crònica mèdica | Capítol 4]]> Marina comença una nova vida després de l’operació. Fide visita Óscar, l’investigador que està buscant una cura per a la seua malaltia, acompanyada per joves pacients que podrien aprofitar-la. Isaías continua lluitant per la seua autonomia, i les vides de Fran, Clara i Belén continuen.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[“He tingut la sensació de quedar-me sense piles”: el repte d'acompanyar els pacients d'ELA]]> Per als malalts terminals adults, una de les majors preocupacions i causa de patiment són els fills i la família més propera. Perquè si els pacients pateixen, el patiment que la malaltia genera al seu voltant també és molt important. En el cas de Clara, la filla de Pura, malalta d’ELA (esclerosi lateral amiotròfica), haver tingut, al llarg del procés, un suport amb la psicòloga de l’hospital, ha sigut molt positiu per a ella, com ha mostrat el programa Crònica mèdica. La seua història és una de les que protagonitza la segona temporada d'aquesta docusèrie que narra la malaltia des de l’esperança i la valentia.

Amb la psicòloga, Clara ha pogut parlar de com se sent, i també de les seues angoixes per si podria fer més per sa mare. En aquests casos on el temps corre massa de pressa i també cal prendre decisions, de nou l’ajuda de la psicòloga ha sigut fonamental, com ha mostrat Crònica mèdica. Amb ella, ha pogut parlar qüestions que una persona creu que mai parlarà. Amb Amparo i amb un to molt pròxim, ha parlat de com ajudar el malalt a prendre les últimes decisions. La filla ha convidat la psicòloga a fer d'intermediària per a animar sa mare a decidir amb llibertat què vol en els moments finals. 

És veritat que l’evolució de la malaltia no ha sorprés la filla. Des del primer moment, ha estat ben informada pels professionals mèdics de com avança l’ELA. Davant del panorama, Clara ha trobat l’espai per a transmetre els seus sentiments del dur procés. "He tingut la sensació de quedar-me sense piles, sense gasolina, sense forces, i m’he espantat moltíssim”, ha explicat a la psicòloga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així és el pioner tractament de portes obertes que l'Hospital d'Elda ha implantat per als pacients de salut mental]]> Una unitat d'hospitalització psiquiàtrica treballa amb un model de portes obertes. És l'Hospital d'Elda, on els pacients es reuneixen i comparteixen les emocions entre ells i amb l'equip sanitari. És un símbol d'un acompanyament, una aproximació, un compromís d'estar amb el pacient tot el temps, escoltant i coneixent la persona, perquè "si no coneixes la persona, és impossible ajudar-la". Un dels pacients que viu aquesta teràpia és Víctor, a qui coneixen gràcies a Crònica mèdica i que en una d'aquestes teràpies confessa que "és gratificant saber que la gent comença a donar-me un colp de mà".

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'eufòria en rebre el desitjat trasplantament: "Quan et tornem a veure ja veuràs com podràs respirar tu a soletes"]]> Marina necessita uns pulmons nous. Una malaltia respiratòria no li permet viure amb normalitat i està hospitalitzada a l'espera d'entrar en la llista per al trasplantament. Quan aquest moment arriba i les doctores confirmen la compatibilitat, el moment d'eufòria es produeix i els familiars i la pacient no poden contindre l'emoció. Així finalitza el tercer capítol de Crònica mèdica. En el pròxim, veurem com és la nova vida de Marina.  

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Crònica mèdica | Capítol 3]]> Marina entra en la llista d’espera per al trasplantament de pulmons. Fide participa en l’assemblea general de la Federació de Malalties Minoritàries. Fran i la família reivindiquen més suport públic per a les persones amb ELA. Pura i Clara encaren les fases més avançades de la malaltia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Resiliència enfront de la malaltia: així és la lluita de Belén contra la fibrosi quística]]> El cas de Belén Fombuena és un altre dels casos complexos al que ha fet seguiment l’equip de la docusèrie Crònica mèdica. Es tracta d'un cas especial per tractar-se d’una fibrosi quística “molt evolucionada” i amb molta patologia al seu voltant, segons ha explicat la seua pneumòloga, Amparo Solé. Tot i això, com Belén fa front a la malaltia sorprén la doctora.

L’equip del programa ha acompanyat Belén a un dels seus ingressos. Des del llit, i mentre menja alguns aliments, els ha parlat de la seua malaltia: “La fibrosi quística es detecta per un gen que tenen els pares. Afecta els pulmons, el renyó, l’estómac, el pàncrees també... quasi tot”, ha dit Belén resignada. 

La jove també ha explicat que pren molta medicació. “Al dia puc prendre més de 40 pastilles. I a la mínima estic ingressada”. Però això sí, quan els dolors estan controlats, el somriure i alegria també acompanyen la jove.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crònica mèdica | Capítol 2]]> Belén ha ingressat a l’UCI. Fide salva la burocràcia per a accedir a especialistes en la seua patologia a Barcelona. Isaías qüestiona algunes de les pràctiques que s’apliquen a les persones amb malalties mentals. Pura passa el dia amb velles amigues. Fran se’n va de concert amb la família. Marina necessita un trasplantament de pulmons.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La història de superació de Fide Mirón, malalta de porfíria de Günther]]> Una de les històries més difícils que aborda la sèrie Crònica mèdica aquesta segona temporada és la de Fide Mirón. La vida que li ha tocat viure a aquesta veïna d'Ibi no deixarà indiferent a ningú. Fide pateix des dels sis mesos una malaltia minoritària extremadament poc freqüent coneguda com a porfíria eritropoètica congènita o porfíria de Günther. 

Crònica mèdica s'endinsa en la història de Fide a partir del segon capítol, que À Punt emetrà el pròxim dilluns 18 de setembre. L'equip del programa l'acompanyarà a una visita a l’Hospital Clínic de Barcelona per a una revisió periòdica. Aquest centre compta amb una unitat específica de porfíria. “Per aquesta unitat hem passat tots els pacients que n'hi ha a Espanya”, indica Fide, que també aprofita per a reivindicar una millor atenció en la sanitat valenciana: “Actualment, em trobe atrapada en el sistema sanitari de la Comunitat Valenciana. No em donen la derivació i no em sent atesa".

Escoltar l’energia i les bones vibracions de Fide sorprén qualsevol. Durant la visita a l’hospital, on les proves sempre se succeeixen, ha dit: “En cada consulta els metges volen saber més. La veritat és que jo soc de compartir, de donar les meues mostres, de cedir les meues imatges. Soc pacient”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fran Vivó, malalt d'ELA, sobre l'estrena de 'Crònica mèdica': “El que no s’expressa en societat no existeix”]]> Qui coneix Fran Vivó també sap que ell és tot un influencer en Instagram. Amb 55.000 seguidors —un número que creix dia a dia— el jove valencià ha convertit aquesta xarxa en el seu altaveu. En ella no sols expressa els seus pensaments en paraules escrites —perquè ja no pot parlar—, també mostra a tot el món el ritme d’evolució de la seua malaltia, l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica), que el va sorprendre l'any 2018.

L’exbomber forestal ha volgut mostrar als seus milers de seguidors que té en la xarxa el seu agraïment a la sèrie d’À Punt Mèdia Crònica mèdica, pel fet que l’hagen convidat a ser un dels protagonistes.

Fent ús del lector ocular que utilitza des de fa any i mig, i que li permet comunicar-se a partir del moviment dels seus ulls, ha assegurat que Crònica mèdica "es una oportunitat per a veure la vida amb altres ulls. Igual que jo intente veure-la cada dia, amb agraïment i moltes ganes de viure”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crònica mèdica | Capítol 1]]> Pura adapta els plans a l’avanç de la malaltia. Fran necessita l’ajuda de tota la família, fins i tot a l’hospital. Isaías pensa en com millorar la seua situació laboral i participa en un grup d’ajuda mútua. Una unitat d’hospitalització psiquiàtrica treballa amb un model de portes obertes. Belén intenta fer una vida activa malgrat les dificultats.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Fran Vivó, un exbomber diagnosticat amb ELA que cada dia transmet a les xarxes que la vida és un regal]]> Fran Vivó treballava com a bomber forestal i una de les coses que més li agradava era pujar a la muntanya. Seguir-lo a les xarxes i veure imatges de fa uns pocs anys permet palpar com vibra en les altures, tant per la seua professió com per afició. En les imatges al seu Instagram el veiem en el que va ser la seua última pujada, al pic Taillón, al Parc Nacional d’Ordesa. La seua vida, tot i la seua joventut, va patir un canvi total quan el 2018 va ser diagnosticat d’esclerosi lateral amiotròfica, malaltia més coneguda com a ELA. 

Hui dia Fran es troba en una fase molt avançada d’ELA. La seua història, junt amb la d’altres persones amb altres malalties, protagonitzen els programes de la segona temporada de la sèrie Crònica mèdica. Un treball audiovisual que aborda el cas de persones amb malalties, i com la viuen des d’un punt de vista íntim i pròxim.

La història de Fran Vivó en la sèrie Crònica mèdica és fruit de dos anys d'acompanyament. En el moment de la gravació el jove té trenta-tres anys. En el capítol de l'estrena de la sèrie viurem una de les seues visites periòdiques a l'Hospital La Fe de València. El seu pare, Francisco Vivó, en aquesta visita recorda a la doctora que l’atén aquell dia que el començament dels símptomes va ocórrer el 2018, en notar-se densitat a les cames.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 6: En bones mans]]> Amparo assisteix Pamela en els seus darrers dies de vida. Sole veu com els centres de naixement semblen una realitat. Mónica arriba a la fi de l’embaràs mentre que per a Cristina arriba el moment de passar pel quiròfan. Coneixem l’altra gran passió de Nelo: l’assistència a drogodependents. Arriba la tercera onada de la Covid.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dilluns a les 22:00 h, «En bones mans», l'últim capítol de Crònica Mèdica]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El personal sanitari, impulsor de les millores de la Sanitat]]> El personal sanitari de base és l'impulsor de moltes de les millores que s'han implantat a la Sanitat Pública: el model Alacant d'entrevista a les famílies de donants, el projecte de cases de naixements, la humanització de les UCI o el Circuit Ràpid Oncològic. Avanços que milloren la qualitat de l'assitència i el pronòstic de les malalties.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mort]]> Les sanitàries protagonistes de Crònica Mèdica aborden en el seu treball una qüestió que sovint és un tabú: la mort. Estan al costat de persones a la fi de la vida, alleujant el seu patiment i donant suport a les seues famílies. Este és un homenatge a les persones que ens han deixat durant la producció de la sèrie. Sempre estarem agraïdes a elles i a les seues famílies per la generositat de deixar-nos acompanyar moments molt íntims i molt durs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Acompanyem Pamela, pacient de càncer de pàncrees]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anna Lluch, oncòloga]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Càncer de mama: de Halsted a la cirurgia conservadora]]> L’any 1894 William Halsted va descriure la mastectomia radical, una operació que consisteix en l’extirpació completa del pit, músculs i ganglis limfàtics axil·lars. Aquesta tècnica va aconseguir millorar la taxa de supervivència de les dones amb un càncer de mama. Però, al llarg de huitanta anys, aquest va ser el tractament generalitzat per al càncer de mama, sense importar la mida, el tipus o l’edat de la pacient.

En 1973, un equip capitanejat per Umberto Veronesi a l’Institut del Càncer de Milà va iniciar un estudi per a dones amb un càncer de mama de no més de 2 centímetres de diàmetre. L’estudi comparava l’operació de Halsted amb la cirurgia conservadora o tumorectomia, una tècnica que acabava d’estandarditzar-se i permetia conservar el pit de la pacient, acompanyada d’un tractament amb radioteràpia. Es compararen les dues tècniques en 701 dones seleccionades aleatòriament, entre 1973 i 1980. Les dades mostraren un índex de supervivència semblant. Tot i això, les pacients amb càncers xicotets al pit poden experimentar tumors recurrents. Per això calia ampliar el temps de l’estudi i fer un seguiment a llarg termini.

El seguiment es va ampliar fins al 2002 i 29 anys després de l’inici de l’estudi es publicaren els resultats. Les dades mostraren que la cirurgia conservadora i l’operació de Halsted tenen la mateixa taxa de supervivència. Des d’aleshores es generalitza la conservació del pit com a mètode per al tractament dels càncers de mama relativament xicotets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 5: Residents]]> Cristina continua el seu tractament oncològic i torna a fer concerts. Mónica també segueix en teràpia, mentre el seu embaràs avança. Residents de medicina i d’infermeria s’incorporen a les seues places, i xiquetes i xiquets ingressats a l’Hospital General d’Alacant tornen a l’activitat de la Unitat Pedagògica.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La formació dels residents a Crònica Mèdica]]> Alumnat i professionals de la sanitat ens expliquen la seua visió de l'etapa de formació, parlant tant dels seus aspectes positius com d'allò que cal millorar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vos presentem la Unitat Pedagògica Hospitalària de l'Hospital General d'Alacant]]> Vos presentem la Unitat Pedagògica Hospitalària de l'Hospital General d'Alacant, un recurs de la Conselleria d'Educació. Entre goters i consultes mèdiques, un espai humanitzat per a donar suport, caliu i normalitat a xiquetes i xiquets i les seues famílies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Per què som líders mundials en donacions d'òrgans: el model Alacant]]> L’Hospital General d’Alacant ha desenvolupat un model d'entrevista amb les famílies dels donants d'òrgans que és un referent internacional. Aquest model aborda la donació com a part del dol per a les famílies de la persona donant.

El rodatge a l'Hospital d'Alacant va ser el primer que vam fer per a Crònica Mèdica i l'origen d'un projecte que vol posar en valor alguns dels millors i més punters serveis de la nostra Sanitat Pública. La pandèmia ha dificultat el treball de la Unitat de Trasplantaments i ha fet impossible el nostre seguiment per a la sèrie de televisió. Ací vos mostrem com és el seu treball i qui són les persones que la formen, en un capítol especial emés en exclusiva en internet.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marisa Blasco, servei de medicina intensiva de l'Hospital Clínic de València]]> Crònica Mèdica, dilluns a les 22 h en À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 4: Nova normalitat]]> La primera onada de Covid remet. Amparo torna a la faena habitual, i han triat Vallibona per a l’estudi de seroepidemiologia. L’embaràs de Mónica continua avant, i també el seu tractament de càncer. Alicia dona a llum a La Plana, i Núria demana la residència d’oncologia a l’Hospital Clínic de València.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Sanitat pública]]> Anna Lluch: "Crec en la Sanitat Pública perquè tot el món té dret a una sanitat digna i universal".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els principis de la bioètica]]> Alguns d’aquestos principis van aparèixer per primera vegada a l’informe Belmont, de la Comissió Nacional per la Protecció dels Éssers Humans en la Investigació Biomèdica i del Comportament dels Estats Units, un dels primers organismes públics per a la bioètica.

Fes clic en les fletxes per a avançar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Amparo Gisbert, equip de suport de cures pal·liatives de l'Hospital Clínic de València]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Van Rensselaer Potter i els ponts de la bioètica]]> El doctor Van Rensselaer Potter II (1911-2001), va ser un destacat bioquímic en la recerca del càncer i el seu tractament. Però la seua aportació més coneguda a la ciència és la seua idea de bioètica, una reflexió fonamental sobre les conseqüències de l’avançament de la ciència, que va donar pas a tota una branca d’estudi on conflueixen disciplines tan dispars com la biologia, la medicina, la filosofia o el dret.

Potter va seguir una carrera acadèmica brillant, sent nomenat doctor en bioquímica amb vint-i-set anys i aconseguint, des de l’inici del seu treball com a investigador, associacions amb diferents institucions americanes i europees. La seua passió per la ciència va perdurar al llarg de tota la seua vida, on el reconeixement i l’activitat no va parar, arribant a ser professor emèrit després de cinquanta anys de docència a la Universitat de Wisconsin-Madison, on va preparar a més de noranta doctorats, i ostentant el càrrec de president l’Associació Americana per la Investigació del Càncer i la Societat Americana de la Biologia Cel·lular.

El primer registre conegut del terme bioètica s’atribueix al teòleg i filòsof alemany Fritz Jahr l’any 1927. Tot i això, només arriba a l’ús d’aquesta composició lingüística en el marc de la reflexió sobre l’experimentació amb animals i plantes. Seguint l’escola kantiana, Jahr sostenia que cada ésser viu és un fi en si mateix. Anys després faria una definició del que anomena l’imperatiu bioètic, però, en el context de l’arribada al poder del nazisme a Alemanya, el seu treball va tenir molt poca difusió i, de fet, no s’ha reconegut aquesta primera referència fins fa poc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 3: Pacients]]> Des que naixem fins que morim els moments decisius de les nostres vides estan en mans de professionals sanitaris. ‘Crònica mèdica’ és una mirada íntima a la nostra sanitat pública, des d’abans de la pandèmia i al llarg d’un any que ha posat a prova el sistema i les persones que el sostenen.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Guia de Crònica Mèdica sobre el càncer]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ressenya: «El emperador de todos los males. Una biografía del cáncer», Siddhartha Mukherjee]]> Durant els seus dos anys de pràctiques en l’especialitat clínica d’oncologia, Siddhartha Mukherjee va escoltar amb freqüència com els pacients que tractava li comunica ven una inquietud que transcendia la seua situació personal: aconseguirà la medicina erradicar el càncer? L’anhel que aflorava en la pregunta va motivar aquest metge de formació a mamprendre l’escriptura d’una història de la malaltia. En aquest llibre, Mukherjee discuteix la narrativa que confiava a trobar una única cura per a totes i cadascuna de les formes adoptades pel càncer. No reconstruiex la història d’un saber lineal i acumulatiu, sinó que presenta un estat de la qüestió del coneixement sobre la malaltia on les troballes tenen tanta importància com els fracassos i els reptes pendents. El seu relat, que comença en l’Antiguitat i acaba al segle XXI, aborda el càncer des d’una triple aproximació: la recerca de les seues causes; l’aplicació de tractaments destinats a assolir la curació dels pacients o, en menor mesura, a pal·liar el seu dolor; i a la popularització de mitjans de prevenció o detecció precoç de la malaltia. La proposta de Mukherjee és tan interessant com inassolible. Però hi ha, almenys, un altre motiu pel qual l’autor té raó en estimar que ha escrit «una» i no «la» biografia del càncer.

Mukherjee afirma que la història del càncer és la història dels pacients. Tanmateix, el seu relat no se centra en l’experiència de les persones diagnosticades amb la malaltia, sinó en les vides i obres de professionals d’àmbits tan diversos com la cirurgia, l’anatomia, la bioquímica, l’epidemiologia, l’endocrinologia, la botànica, l’embriologia, la genètica, la virologia, la indústria farmacèutica, la publicitat i la política. Mukherjee intenta escriure una nova història del càncer a partir de les fonts tradicionals de la història de la ciència i, ja entrat el segle XX, amb algunes aportacions des de la història política. El resultat al qual arriba consisteix, sobretot, en una recopilació dels descobriments sobre l’objecte «càncer» des de diverses disciplines científiques vinculades a la medicina. Mukherjee amb prou feines incorpora descripcions de pacients tractats abans de la segona meitat del segle XX. A partir d’aquest període, les seues descripcions provenen sobretot d’observacions i testimonis orals dels seus propis pacients i, en menor mesura, d’entrevistes a familiars de malalts o a supervivents de llarga durada, així com de casos clínics recopilats per altres metges. Aquestes veus, circumscrites al context clínic estatunidenc, a penes són interpretades per l’oncòleg de formació.

Per a escriure la història de l’experiència dels malalts de càncer, Mukherjee podria haver partit de l’anàlisi d’aquestes fonts –centrades, no en la malaltia sinó en el malat– des de la teoria de les emocions i la cultura material. Les descripcions de pacients que recull al seu llibre es presten a això, ja que, d’un costat, contenen al·lusions a l’entorn hospitalari en què resideixen o al qual es desplacen de manera regular per a rebre consulta i tractament; i, d’un altre costat, al·ludeixen a emocions predominants durant aquest procés, tals com la por, l’ansietat, la melancolia i l’esperança. A més, algunes d’aquestes veus suggereixen que l’experiència del malalt de càncer comporta un distanciament i una transformació respecte a la percepció de si mateix que tenia abans de rebre el diagnòstic. Ara bé, és aquest procés comparable en tots els malalts de càncer d’un mateix període històric? I en el conjunt de malalts de càncer de diferents èpoques? O encara, posseeix l’experiència del càncer certes particularitats respecte a l’experiència d’altres malalties?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cristina Martí, música i pacient d’oncologia]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mary Lasker, una activista per la ciència i la medicina]]> Mary Woodard Lasker (1900-1994) va ser una important filantropa i defensora de la ciència i la medicina, especialment pel que fa a la recerca i prevenció del càncer. Encara que la seua carrera comença com a historiadora de l’art i empresària, va convertir-se en una de les activistes més importants del segle XX en la defensa de la salut pública, llegat que continua hui en dia a través de la fundació que va impulsar amb Albert Lasker, el seu segon marit. Una dedicació que potser arriba per una vida on les malalties han estat sempre presents: des de ben menuda, quan patia infeccions d’oïda que encara no tenien remei, passant per la seua joventut, quan els seus pares van morir d’un vessament cerebral, fins a la mort d’Albert.

Amb trenta-huit anys va ser nomenada secretària de la Birth Control Federation of America, el moviment que impulsà la creació dels centres de salut sexual i reproductiva que més endavant es coneixerien com a Planificació Familiar. De fet, Albert Lasker, que era un reconegut publicista de l’època, es considera un dels artífexs del canvi de nom d’un servei que, malgrat la seua importància, rebia atacs constants dels polítics més conservadors, que el consideraven contrari a la idea de família, i que, per altra banda, havia adoptat posicions eugenèsiques i paternalistes amb les dones afroamericanes. Mary i Albert ajudaren la fundadora del moviment, Margaret Sanger, a finançar un projecte per a incorporar professionals sanitaris negres a les clíniques i evitar el racisme institucional, encara que actualment es qüestiona el resultat d’aquesta iniciativa.

A més de compartir l’afició per l’art -van ser mecenes, entre d’altres, del figuerenc Salvador Dalí-, la vida i treball d’Albert va influenciar l’activisme de Mary. Qui rebria el malnom de “l’home que va vendre Amèrica” fou el creatiu de moltes de les campanyes de Lucky Strike. Entre d’altres, va treballar per a impulsar el consum de tabac entre les dones en un moment en què no era ben vist que una dona fumés en públic. Des de la seua agència de publicitat es crearen missatges on cantants famoses defenien falsos beneficis del tabac sobre la veu, o s’intentava mostrar-lo com a una ajuda per a aprimar-se proposant fumar com una alternativa als dolços. Idees que, malauradament, van calar en la societat del moment.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 2: Estat d'alarma]]> El treball i la vida dels sanitaris de Morella, el Clínic de València i la Plana pateixen l’impacte brutal i inesperat del coronavirus, i les UCI es desborden. Arriba el caos i la distància social, i els nostres protagonistes faran el que calga.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informar en temps de pandèmia]]> L'arxiu d'À Punt ens ha permés explicar en Crònica mèdica el context en què es desenvolupen les històries que hem seguit durant aquests mesos. El paper dels mitjans públics valencians ha estat fonamental per a informar-nos durant tota la crisi de la covid-19. Companyes i companys d'À Punt han cobert les notícies des de cada racó del territori, i ens hem creuat moltes vegades mentre rodàvem la sèrie.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sense mitjans contra el coronavirus: com Espanya va intentar fugir a cegues del "tsunami"]]> Ángela Bernardo, Civio

Al principi de la crisi sanitària, només 7 persones eren les encarregades d’analitzar totes les mostres de coronavirus que arribaren de tot el país. Així ho havia estipulat el Minsiteri de Sanitat el 24 de gener de 2020, quatre dies després que Xina confirmara que el virus SARS-CoV-2 es podia transmetre entre persones. L’equip , del Centre Nacional de Microbiologia (CNM), pertanyent a l’Institut de Salut Carlos III, va ser també el que confirmà el primer cas de covid-19 a Espanya.

A la fi del mes de gener de 2020, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarà l’emergència sanitària internacional i Espanya aconseguia repatriar una vintena de ciutadans atrapats a Wuhan (Xina), el Ministeri decidí canviar de criteri. Sanitat va donar llavors llum verda perquè les autonomies pogueren diagnosticar la infecció. Això sí, només podien descartar-se els casos negatius. La resta, els que hagueren sigut positius o foren dubtosos, havien d’enviar-se al CNM perquè en realitzara la confirmació, una vegada Salut Pública ho autoritzara.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nel·lo Monfort, metge rural]]> Nel·lo Monfort és metge de família, rural i comunitari a Vallibona (els Ports), i un dels protagonistes de Crònica Mèdica. En aquest perfil podreu conéixer un poc més de la seua història i el seu treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capítol 1: Temps i cadires]]> Entre el setembre de 2019 i el gener de 2020 passen aquests fets: els efectes d’una borrasca incomuniquen Vallibona, l’embaràs de Graciela arriba a les últimes setmanes, Amparo acompanya pacients en els seus últims dies i Anna, jubilada, continua anant a l’hospital per a aportar la seua experiència a l’equip d’oncologia. El coronavirus encara no ha arribat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El postpart de Graciela]]> Al primer capítol de Crònica Mèdica acompanyem Graciela durant la preparació i el part del seu bebé a l'hospital públic La Plana (Vila-real), un referent en l'assistència humanitzada al part normal i en l'aplicació de protocols de consentiment informat. El postpart és un moment molt important, on es produeix el primer contacte pell amb pell amb la mare o l'inici de la lactància materna. En aquest contingut extra, seguim la història de Graciela durant el postpart immediat i l'arribada a casa.

Només nàixer, el bebé es col·loca pell amb pell sobre l'abdomen de la mare. "El millor és sentir-la junt a mi i que ella senta la seguretat que sa mare està amb ella", explica Graciela. I és que aquest primer contacte aporta molts beneficis, com la regulació de la temperatura i la respiració del bebé, la segregació de les hormones necessàries per a la lactància o la creació del vincle afectiu. 

Durant el postpart es fan les primeres cures al bebé, com la profilaxi ocular, l'administració de vitamina K o l'avaluació de l'Apgar. Tot i això, és recomanable que el contacte amb la mare es mantinga durant les dues primeres hores i que les cures necessàries es facen sense interrompre'l si no hi ha una causa mèdica que ho impedisca. Exploracions com el pes i la talla del bebé poden esperar.

Continua llegint-ho en el web

]]>