En aquest nou paradigma, explica Samira Khodayar, directora de l’àrea de meteorologia de la CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani), haurem de “deixar de preocupar-nos per com és i com serà l’oratge, i passar a preocupar-nos de quins seran els impactes d’aquest oratge”, i explicar-ho no només amb rigor, sinó també “amb emoció”. 

“No només haurem de contar que tenim més onades de calor, sinó quantes morts s’han produït associades a aquestes” ha recalcat la física i investigadora en la seua ponència en MeteoCom, “no només hem d’explicar que tenim un grau més de temperatura, sinó que els nostres agricultors ja no poden viure del camp”. 

Continua llegint-ho en el web

Són algunes de les conclusions que el delegat d'Aemet, Peio Oria, ha compartit aquest dijous al Fòrum de Meteorologia i Comunicació del Canvi Climàtic Meteocom, organitzat per À Punt Mèdia. En l’estudi presentat en la seua ponència s’han analitzat més de 5,5 milions de dades de les estacions termopluviòmetres d’Aemet repartides en tres grans zones: la conca mediterrània, la cantàbrica i la resta de grans conques de la península. L’objectiu era observar els episodis més extrems de pluges acumulades en un dia, concretament aquells que se situen per damunt del percentil 99, és a dir, els dies en què la mitjana d'aigua recollida superen el registrat en el 99% de les ocasions. 

Per a la conca mediterrània s’han seleccionat els deu episodis més significatius de tota la sèrie històrica, entre els quals es troben la pantanada de Tous del 1982, el rècord històric de precipitació acumulada en 24 hores en l'estació d’Oliva l'any 1987, i dos dies en què la borrasca Glòria va descarregar amb fúria a la Comunitat Valenciana. 

Continua llegint-ho en el web