Espanya i altres països de la UE busquen perfilar acords migratoris a Brussel·les

Una setmana després d'haver arribat a València els 630 migrants de la flotilla de l'Aquarius i després que Salvament Marítim haja rescatat aquest dissabte més de 900 persones quan tractaven d'arribar a les costes d'Andalusia i les Canàries, els líders de setze països de la Unió Europea es reuneixen a Brussel·les a partir de les 15 h per a estudiar possibles solucions al problema de la immigració a la mar Mediterrània.

El president del Govern, Pedro Sánchez, representarà Espanya en aquesta cimera informal entre caps d'estat que ha convocat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, amb l'objectiu d'acostar postures de cara al Consell Europeu de la setmana que ve. La trobada de l'executiu europeu, que se celebrarà els dies 28 i 29 de juny,  serà una cita determinant en la qual els vint-i-huit països que integren la Unió Europea tractaran de respondre a la situació dels immigrants que arriben pel Mediterrani i hauran de buscar un acord després de mesos d'enfrontaments per la gestió de les fronteres i la reforma del reglament d'asil.

Entre els líders que assistiran aquest diumenge a la cimera prèvia a la reunió del Consell Europeu es troben els caps d'estat o de govern d'Alemanya, França, Itàlia, Grècia, Àustria, Bulgària, Malta, Bèlgica, Holanda, Croàcia, Eslovènia, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Luxemburg.

Posicions enfrontades

Pedro Sànchez, que arriba a la reunió després d'haver-se entrevistat a París amb el president francés per a intercanviar punts de vista sobre els diversos assumptes que es debatran en el Consell Europeu, donarà suport a les posicions que han defensat tant Macron com la cancellera alemanya Angela Merkel davant la crisi dels refugiats. Els tres líders estan d'acord en la creació de centres d'acollida tancats en territori europeu des d'on es puguen distribuir els migrants per tot Europa. 

Segons recull una declaració que han signat conjuntament Macron i Merkel, Alemanya vol frenar la "migració secundària", per la qual, els demandants d'asil que arriben a les costes mediterrànies, es dirigeixen després a Alemanya -que va rebre vora 1,2 milions de sol·licituds en els anys 2015 i 2016- i a altres països del nord per a sol·licitar protecció. Per això, els dos líders també es mostren partidaris de reforçar el control de les fronteres exteriors de la UE.

D'altra banda, Itàlia, el principal punt d'entrada de les persones que travessen el Mediterrani (120.000 immigrants hi van arribar l'any 2017), recrimina als seus socis europeus la falta de suport durant tots aquests anys i que no hagen complit les quotes d'acolliment de refugiats. Roma demana que es reforme el reglament de Dublín, que exigeix que se sol·licite l'asil al país d'arribada i que aquest es faça càrrec després dels demandants.

El nou govern italià i, en particular el vicepresident, el líder de la xenòfoba Lliga Nord, Matteo Salvini, ha intensificat l'ofensiva en les últimes setmanes i ha amenaçat dient que no deixarà desembarcar més vaixells, com ja va fer amb l'Aquarius, el qual, amb 630 immigrants a bord, va ser finalment rebut a València.

En canvi, els països de l'anomenat Grup de Visegrád -Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia-, que ja han anunciat que no acudiran a la reunió d'aquest diumenge, es neguen a aplicar el sistema de quotes de repartiment de refugiats, demanen un major control de les fronteres exteriors i la creació de centres d'acolliment fora de la UE; una posició que comparteix Àustria, el país que assumirà al juliol la presidència del Consell de la Unió Europea.

Amb aquest escenari, la Comissió Europea s'ha vist obligada a modificar els plans previstos, i contempla la creació de "plataformes de desembarcament" en països del Nord d'Àfrica. Aquesta mesura es combinaria amb paquets de tornada voluntària als països d'origen i més esforços de reassentament.