Protestes als Estats Units per la política migratòria de Donald Trump

A pesar que Trump revocà l’orde de separar les famílies, les imatges de xiquets migrants tancats en gàbies han originat una allau d’indignació.

Alberg per immigrants menors als Estats Units.
Alberg per immigrants menors als Estats Units. / Loren Elliott (Reuters)

Com a resultat de la política de tolerància zero que Donald Trump va posar en marxa a l'abril passat, els indocumentats que entraven al país tenien la consideració de criminals. Això implicava que havien de ser empresonats i els havien de llevar els fills. D'aquesta manera, segons dades oficials, més de 2.000 xiquets i xiquetes immigrants han quedat separats dels pares, entre el 5 de maig i el 9 de juny.

Des d'aleshores, diferents congressistes han descrit l'estat dels menors retinguts com a bàrbar i indignant. Han denunciat que estan tancats en gàbies, on s'han de gitar en terra, o en barracons, on arriben a temperatures de 37 graus, i que els subministren drogues per a calmar-los. Associacions en defensa dels drets humans i ciutadans indignats s'han manifestat per a demanar una solució al problema.

Els Estats Units han anunciat que ja ha reunit 522 xiquets immigrants amb les seues famílies, com a conseqüència del decret que va signar dimecres passat el president Trump. A més de la xifra, el Departament de Seguretat nacional ha donat alguns detalls sobre el pla per a reajuntar les famílies. D'ara en avant als menors els tancaran amb els pares en centres de detenció, mentre dure el procés judicial per a decidir la deportació.

En el cas dels menors que ja havien apartat de la família, el reagrupament dependrà del resultat del procés de deportació dels pares: si el jutge determina que el progenitor té dret a demanar asil, li hauran d'entregar el fill però, si decideix que l'han de deportar, només podrà reunir-se amb el fill quan estiguen a punt d'expulsar-lo del país.

Fins que arribe el moment, els xiquets continuaran en albergs del Departament de Salut i Serveis Socials. Precisament el senador Bill Nelson havia assenyalat que, des que van signar l'acord Flores el 1997, les autoritats federals no poden retindre menors indocumentats en centres de detenció per més de 20 dies, però els funcionaris afirmen que els albergs no són centres de detenció. Per aquest matís jurídic, encara que els xiquets estan separats dels familiars, consideren que no violen cap llei, cosa que, afirma el senador, haurà d'analitzar un jutge federal.

Les protestes i manifestacions contra la falta d'humanitat de la política d'immigració nord-americana continuen a hores d'ara per tot el país, sobretot en els estats fronterers amb Mèxic, com ara Califòrnia, Arizona i Texas.

També et pot interessar

stats