El Castelló aconsegueix l'ascens a Segona B després de set temporades en Tercera
El somni ja és una realitat. El Castelló ha pujat a Segona B després d'eliminar el Portugalete per un marcador global de 2-1.
La tercera ha sigut la bona. El Castelló podia haver pujat a Segona B les dues temporades passades, però hi havia una mena de maledicció que ho impedia. Això és, almenys, el que es pensaven a la ciutat de la Plana. Fóra mala sort o èxit dels rivals, hui el malson ha acabat. El Castelló és equip de Segona Divisió B i ha eixit del pou de Tercera després d'haver-hi caigut en l'últim moment el 2015 i el 2016.
L'ascens l'han aconseguit hui a Castàlia amb el suport de 15.000 espectadors, entre els quals es trobaven llegendes del club, com Planelles, que un dia ben llunyà van jugar en Primera Divisió amb l'equip de la seua vida.
El partit no ha sigut fàcil perquè el Portugalete és un equip rocós, acostumat a pocs tocs i a ser molt efectiu en els contracolps. Amb poques jugades poden donar sensació de perill. Hui ho han fet en els primers minuts, el temps que el Castelló ha tardat a plantar-se en el camp. La tàctica de Sergi Escobar, obrint les bandes i el control de la pilota al centre del camp d'un jugador com Ximo Forner, han sigut fonamentals per a evitar qualsevol esglai.
L'expulsió de Bonilla ha deixat el Portugalete amb deu
L'expulsió de Bonilla a les acaballes del primer temps ha posat les coses molt difícils al Portugalete, que, amb un home menys, havia d'afrontar 50 minuts en un camp massa gran per al seu estil de joc i amb unes altes temperatures que no ajudaven a la remuntada. De tota manera, l'empat a zero era un marcador complicat per al Castelló. L'empat a un del partit d'anada li exigia marcar, però tampoc podia distraure's en una jugada a baló parat o en un contraatac ben armat del l'equip basc.
En la segona part el Castelló ha fet del domini del baló la principal arma i ha aprofitat la superioritat numèrica. El gol ha vingut quasi de forma natural i, a partir d'ahí, la capacitat de reacció del rival ha sigut mínima. La rematada de l'autor del gol, Colomer, ha sigut formidable i era obligat el premi del gol. La tranquil·litat de l'aficionat ja era evident, encara que un gol del Portugalete podia empatar la convocatòria, com ha ocorregut en alguna contra. A fi de comptes, el basc és un equip amb punt d'honor i el seu futbol directe sempre és una amenaça.
Forner i Colomer, els herois de partit
El Castelló ha sigut un guanyador just i, com ja va passar en el partit d'anada, el millor home del Portugalete ha sigut el porter, com quan ha salvat el segon gol del Castelló tirant fora una rematada de Javi Rubio a pas de Forner. Ell i Colomer han sigut els herois alb-i-negres.
El Castelló ara ha complit el seu somni de la Segona B. I segurament molts dels aficionats continuaran somiant, sobretot els que no han perdut mai l'esperança de veure el club en Primera Divisió. Però, per a estar en la categoria d'or, primer cal començar un camí llarg i difícil. Arribar a la Segona B, la categoria de bronze, no era gens fàcil. Ara toca gaudir i després de l'estiu, tornar a lluitar.
