Samarucdigital

Davant de temporals extrems com Gloria, cal reivindicar els sistemes dunars, els grans oblidats de la platja.

Celebrem des de casa els primers cent capítols de Samarucdigital amb les veus que han passat pel programa per a acostar el territori i els seus habitants. Cent voltes heu sentit que el món necessita un canvi. Cent voltes heu sentit que hi ha una altra manera de viure. Cent voltes us hem dit que encara estem a temps de fer-ho possible. Amb la celebració dels primers 100 programes de Samarucdigital,

En moments de crisi global, cal repensar la nostra relació amb l’entorn o és contraproduent per a l’ambientalisme? Samarucdigital reflexiona sobre els debats entorn del paper de la nostra espècie en la biosfera davant de la globalització. El coronavirus planteja una gran qüestió: la naturalesa, realment, ens està enviant un missatge? Davant de la pandèmia, per a alguns, no és moment de passar llista a la nostra responsabilitat sobre l’emergència climàtica. Per a altres, en canvi, és una prova de la hipòtesi Gaia, sobre el planeta com un superorganisme viu que modifica la seua composició per a sobreviure. La crisi obri un temps per a repensar el nostre paper davant del medi ambient, però és moment de fer-se preguntes, més que de trobar respostes. Estem abusant tant dels recursos que el coronavirus és una forma de rebel·lia de la Terra? O és contraproduent pensar en les lliçons de la naturalesa davant de la crisi sanitària?

El confinament afecta la mobilitat. Samarucdigital analitza els efectes ambientals derivats de la crisi sanitària arran de la Covid-19.

Són una font d’informació del que som i del que fem. El programa 97 de 'Samarucdigital' analitza la problemàtica de la gestió de l’aigua usada.

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el programa reflexiona sobre el compromís pel medi ambient amb exemples de dones a casa nostra que treballen per a fer habitable el territori.

Els espais naturals tenen drets. Si els rius o les muntanyes, els ossos o ratolins comparteixen el mateix estatus legal que els humans no vol dir que poden votar, està clar, sinó que la biodiversitat i els ecosistemes tenen el dret a la vida i a no ser explotats. El canvi climàtic està al carrer, però l'emergència climàtica no acaba d'arribar als tribunals. Mentre les lleis per a mitigar el calfament global segueixen enlaire, el planeta es deteriora. No és un lema, és una realitat. La Terra necessita un advocat. 

Fa més de 450 milions d’anys que els esquals naden pels oceans, i tot i haver sigut uns herois de l’evolució i superar extincions massives, ara és quan els taurons es troben davant l'amenaça més gran. El Mediterrani és un mar habitat per 45 espècies d’esquals. Ara bé, al Mare Nostrum la convivència amb els humans està portant la meitat dels taurons a la vora de l'extinció, sobretot per la sobrepesca.

Serà un adeu definitiu? La problemàtica ambiental dels residus plàstics i l’adaptació de la indústria centra el programa davant del nou escenari marcat per la normativa europea.

El samaruc podria ser la icona del canvi climàtic al nostre territori? El programa 91 de Samarucdigital indaga la dura supervivència d’espècies endèmiques aquàtiques de les zones humides valencianes.

La ciència està plena de trobades accidentals. La història diu que una va ser la penicil·lina, arran d’uns fongs. Algú es va adonar que, a les taques, els bacteris havien mort. L’observador era Alexander Fleming i així començava l’era dels antibiòtics. Els antibiòtics venien a posar fi a qualsevol infecció bacteriana que poguera llevar la vida d’una persona. Però els microorganismes, com tota forma de vida, són tossuts. Tot i que ajuden a combatre patògens, abusar dels antibiòtics té una cara B: la resistència. Els canvis o mutacions que donen força als bacteris per a multiplicar-se i per a fer més difícils de tractar les infeccions.

Aquesta setmana en 'Samaruc digital' hem parlat d'obsolescència programada, símbol de la societat de consum, dels grans abocadors ubicats a milers de quilòmetres de distància on s'amunteguen objectes sense opció a un segon ús. Oficis com el d'esmolador o rellotger desapareixen enfront de la cultura capitalista. La reparació d'avaries està al límit de l'extinció, tant com trobar els recanvis necessaris quan volem intentar-ho.

Aquesta setmana dediquem el programa als aqüífers, perquè les aigües subterrànies proveeixen un terç de la població mundial i poden ajudar-nos davant la sequera, però la sobreexplotació i la contaminació pels fertilitzants els posen al límit. A més, celebrem l'aniversari de la Colla Ecologista l'Arrel amb una crònica de la jornada 'Reviu el bosc LAB', a Ontinyent i Fontanars dels Alforins.

Dos anys han passat des que 'Samarucdigital' començà a nadar per les ones radiofòniques. L'emergència climàtica ha sigut, sens dubte, el denominador comú de les sis temporades de vida. Però en les últimes setmanes, el calfament global ha guanyat una presència especial en l'agenda política i mediàtica a Espanya. Tot, arran de la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que tingué lloc a Madrid amb l'objectiu de consolidar els compromisos de l'Acord de París.La clausura de la COP25 deixa enlaire preguntes que encara no troben resposta, i que ens hem fet moltes vegades en aquest programa. Les cimeres, els acords i les negociacions climàtiques són alguna cosa més que bons propòsits? O ens trobem en una veritable antesala d'accions reals per a combatre el canvi climàtic? De moment, Europa ha llançat el seu gran Pacte Verd, o Green Deal, aprofitant l'estrena de la nova presidència de la Comissió Europea. Una estratègia adreçada a fer del nostre continent el primer "climàticament neutre", amb l'objectiu d'emissions zero per a 2050.

Una forma de vida lligada als cicles naturals, testimoni d'una agricultura històrica, d'interior, producte dels moviments de la població entre els segles XVIII i XIX. Els masos, o masies, són un símbol d'aïllament i autosuficiència, obligada o buscada, entre muntanyes i terres de pa, on el blat era el cultiu preferent.El paisatge dels masos és el paisatge de la paciència, modelat a mà i amb els materials a l'abast en l'entorn. L'habitatge s'alça al centre dels camps irregulars en terrasses superposades, limitats per la pedra seca, i bancals seguint corbes de nivell que aprofiten l'escorrentia de l'aigua. El bosc no para lluny, i proveeix llenya per a cuinar i calfar-se.Hui, aqueix paisatge social i cultural del passat intenta reviscolar, resistint-se a desaparéixer per l'atracció del tràfec urbà. Mentre l'última generació de masos encara conserva alguns dels seus protagonistes, algunes famílies canvien la ciutat per la vida masovera, i fan d'aquests espais alguna cosa més que un llegat en silenci. La vida dels masovers i les masoveres és protagonista del nou capítol de 'Samarucdigital', però no volem fer una lectura de la ruralitat perduda, sinó conéixer com viu, i quins reptes té, la gent que habita hui les masies antigues.

Quan parlem de contaminació de l'aire, de segur que a molts els venen al cap els tubs d'escapament. Però la contaminació atmosfèrica no és només cosa del trànsit rodat. Les partícules contaminants també s'originen en la fabricació del ciment i la rajola per als edificis. La construcció d'habitatges, oficines i obres civils és una de les activitats humanes amb major impacte ambiental. A més de ser la responsable del consum de la meitat dels recursos naturals emprats, el sector representa el 40 % de l'energia consumida i el 50 % del total dels residus generats.

Com va sorgir la vida és una de les incògnites que ens ha acompanyat des dels inicis de la filosofia. Existeixen diverses teories que tracten d'explicar la forma en què els éssers vius van començar a poblar el món. Però tot i els descobriments científics més espectaculars, ni les ments privilegiades de la ciència més avançada no hi poden donar encara una resposta clara. Només una dada: dels 473 gens que calen per a construir un bacteri de vida autònoma, 149 tenen una funció completament desconeguda per a la biologia actual.Tanmateix, conéixer els inicis del món també ens fa preguntar-nos per l'evolució de les espècies i de les interferències que hi fem els humans. Mentre alguns experiments intenten crear organismes vius al laboratori, els humans no ens conformem només a comprendre, i comprometre, les formes de vida en el planeta. Necessitem, a més, buscar-les en l'espai exterior. Potser, perquè veiem que hem posat el món en perill i hem arribat al punt en què l'extinció és irremeiable? La nova entrega de 'Samarucdigital' vos proposa un recorregut complet per la vida. Des de la primera cèl·lula fins als intents d'explorar altres mons fora de la Terra, passant per la cada vegada més qüestionada hegemonia dels humans sobre els ecosistemes i la resta d'habitants del planeta.

Aquesta setmana ‘Samarucdigital’ analitza l’evolució dels ports amb una mirada ambiental i para atenció al conflicte al voltant del projecte per al nou terminal de contenidors en la zona nord del Port de València.

Fer possible que espècies desaparegudes tornen als seus espais de vida és un repte tan fascinant com difícil. És el cas de les aus rapinyaires, que han viscut una veritable transició. De ser perseguides i enverinades com a “males bèsties” durant la dictadura franquista, aquestos ocells de mirada penetrant representen hui el símbol de la lluita per la conservació. Així ho demostren les accions, al llarg del territori, encaminades perquè espècies emblemàtiques, com ara el trencalòs, l’àguila pescadora o el xoriguer menut, solquen de nou el nostre cel.Són treballs, els de la recuperació i reintroducció d’espècies, que representen també el millor de la naturalesa humana. Recuperar la riquesa biològica perduda –no ho oblidem, a causa de les nostres accions– anima la col·laboració entre territoris per a facilitar els corredors biològics i que aquestos antics habitants tornen a casa.Parlem de la reconquesta del cel a càrrec d’uns ocells ben enigmàtics. Els rapinyaires tornen a volar en la nova entrega de 'Samarucdigital', en què també pararem atenció a les accions perquè el territori valencià esdevinga l’epicentre de la recuperació de fauna alMediterrani.

Els bolets formen part d’un dels regnes més desconeguts i controvertits, els fongs. Desperten passió i, alhora, temeritat per la seua toxicitat. Tot i ser menuts, aquests organismes són clau per a la supervivència dels boscos. Reciclen la matèria orgànica dels ecosistemes forestals i nodreixen un gran nombre d’animals. A més del seu paper ecològic, els bolets són un producte molt preuat en la gastronomia. Moltíssims plats incorporen en les seues receptes els fongs comestibles, un plaer que va unit al fet d'eixir a la muntanya. El valencià és un poble micòfil, i la recuperació de la tradició de buscar bolets va en augment. Mentre que la recollida de plantes medicinals o de fusta per a forns de llenya decauen, creix l’afició de la gent jove pels fongs. Però amb el salt generacional, s'ha perdut molta informació que tenien els nostres avis. Així, el desconeixement genera males pràctiques, com ara trencar plantes, destruir els fongs que no es coneixen o alterar els substrats del sòl. Són accions que posen en risc la producció de bolets, una amenaça a la qual cal afegir els efectes del canvi climàtic. La nova entrega de 'Samarucdigital' s'endinsa en el món del subsòl, però no només silvestre. Perquè els bolets, i altres varietats de fongs, com les tòfones, mouen un mercat de milers i milers d'euros que fa imparable l'interés pel seu conreu. Per això, també parlem de la producció controlada de bolets i tòfones a casa nostra.