L'empremta d'ETA a la Comunitat Valenciana

Al llarg de la seua història, ETA ha assassinat nou persones a la Comunitat Valenciana. El primer va ser el francés Clément Perret a qui mataren a la seua pizzeria del Grau de Castelló l'estiu del 1985. Perret estava suposadament relacionat amb els GAL. 

Ja en els anys noranta, el 1991, dos encaputxats van abatre a tirs José Edmundo Casañ, delegat de la constructora Ferrovial, a la seua oficina de València. Aquell mateix any, a Mutxamel, els terroristes van provocar la pitjor matança a la Comunitat amb tres víctimes mortals: hi van morir els policies locals José Luis Jiménez i Víctor Puertas, així com Francisco Cebrián, conductor de la grua que retirava un cotxe carregat amb dinamita. El cotxe bomba no va explotar quan estava previst, però ho va fer quan el traslladaven. 

Un any després un pistoler etarra va assassinar d'un tir per l'esquena, a l'avinguda de Blasco Ibáñez de València, el catedràtic Manuel Broseta. Broseta havia sigut senador i secretari d'estat per a les Autonomies amb UCD. 

L'estiu del 1995 va ser Josefina Corresa Huerta, de 43 anys, qui va perdre la vida a El Corte Inglés de València quan hi va explotar una bomba amagada en uns lavabos.

Ja en els anys 2000, la xiqueta de sis anys filla d'un guàrdia civil, Silvia Martínez, va morir en fer explosió un cotxe bomba a Santa Pola. També va perdre la vida en aquell atemptat Cecilio Gallego. Hi va haver més de 30 ferits perquè el cotxe duia vora 50 quilos de titadine. 

Una xiqueta de 6 anys i un jubilat van morir en l'explosió d'un cotxe bomba prop de la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola el 2002

Fora del territori valencià, ETA, des del 1979, ha assassinat 21 valencians més, la majoria guàrdies civils destinats al País Basc i Navarra. Però també ha causat víctimes a la resta de l'estat, com per exemple a Madrid, on dos dels 12 morts de l'atemptat comés a plaça de la República Dominicana eren de Burjassot i del Fondó de les Neus o també a Barcelona, on van assassinar dos músics militars. 

 

Els valencians que van matar fora

fora 

Entre el valencians assassinats per l'organització terrorista fora de la Comunitat, cal destacar Francisco Tomás y Valiente, expresident del Tribunal Constitucional. El van matar a tirs al seu despatx de la Universitat Autònoma de Madrid. La mort del jurista va encetar un massiu moviment de protesta contra ETA en què els manifestants mostraven les mans pintades de blanc. També cal mencionar Ernest Lluch, primer ministre de Sanitat de Felipe González, que va fer bona part de la seua carrera política i universitària a València. ETA no li va perdonar l'article que havia escrit poc abans a favor de la negociació i del diàleg per a posar fi a la violència. 

Una de les últimes víctimes en la història d'ETA també era valencià d'adopció. Nascut a l'Equador, Carlos Alonso Palate, ja feia cinc anys que vivia a València, però va morir davall les runes de l'aeroport de Barajas en l'atemptat de desembre de 2006 amb què ETA trencava la treva que havia declarat. 

ETA va fixar el punt de mira en el turismeETA va fixar el punt de miraen el turisme

A banda de les persones a qui furtaren la vida, i del dolor físic i emocional que han escampat tot aquests anys, els terroristes etarres han tingut una especial fixació amb la Comunitat Valenciana com a objectiu econòmic i ha posat el punt de mira a perjudicar la indústria turística. Amb aquesta finalitat, han fet esclatar desenes de bombes, la majoria de les quals  no van causar danys personals. Les primeres les van posar, el 1985, a Benidorm i l'Hotel Sidi Saler de València, i l'última el 2005, en què hi va haver una explosió en una residència turística de la Vila Joiosa. L'objectiu prioritari han sigut les platges i, particularment, les de les comarques alacantines. L'etarra Olaia Castresana va morir el 2001 mentre preparava una d'aquestes bombes a Torrevieja. 

En l'última acció a la Comunitat Valenciana, ETA va abandonar el 2007 una furgoneta carregada amb explosius a les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, que la Guàrdia Civil va volar de forma controlada.