‘Zoom’ investiga les causes del retrocés de l’horta valenciana
Este dilluns, el programa d’À Punt mostra la situació actual del camp i com alguns llauradors han aconseguit fer de la terra un mitjà de vida
L’horta valenciana, un dels nostres béns més valuosos, està en perill. L'últim anuari estadístic publicat per l'Ajuntament de València, amb dades corresponents al 2022, assenyala que l'horta històrica valenciana continua desapareixent.
De les 1.030 explotacions que hi havia l’any 2009, en queden 517. Les terres en producció passen de 4.740 hectàrees a 2.612. Quines són les causes del retrocés de la nostra horta? Este és el tema del pròxim reportatge d’investigació de Zoom, que s’emetrà en À Punt este dilluns 2 de desembre a les 22:45 hores.
Les ampliacions d’espais urbans o viaris s’han convertit en una raó permanent per a eliminar-ne els verds. Recordarem com van expropiar centenars de persones que tenien sa casa a l’horta, concretament a la pedania de la Punta, per a construir la zona d’activitats logístiques (ZAL), que havia de cobrir les necessitats del port de València. L’equip de Zoom, liderat per la periodista Jose Sáez, pregunta a veus expertes si l’horta impedeix que la ciutat progresse i si és possible un model de ciutat modern que protegisca un tresor tan preuat com el camp.
D’altra banda, el programa parlarà també de la devastació de la DANA als camps de les comarques afectades. Zoom ha entrevistat llauradors que han vist com els seus camps han quedat arrasats i no saben com eixiran de la catàstrofe.
El fet que els joves no vullguen dedicar-se al camp també representa una amenaça per al futur de l’horta. Per què la joventut no vol treballar la terra com van fer les seues famílies? Zoom intenta esbrinar com es podria atraure gent jove i com seria d'atractiu treballar a l’horta.
A pesar que l’escenari és poc prometedor, hi ha agricultors que han fet del camp molt més que una manera de guanyar-se la vida. Els coneixerem i sabrem com han aconseguit fer de l’horta un mitjà de vida.
