Tot i això, la història recent del ferrocarril espanyol també ha estat marcada per altres accidents de gran magnitud. Segons l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, a Espanya es registren cada any entre 60 i 70 accidents ferroviaris significatius, una categoria que engloba col·lisions, descarrilaments i altres incidents amb víctimes, ferits greus o danys importants en les infraestructures.

L'accident ferroviari més greu dels últims mesos es va produir el 18 de gener del 2026 a Adamuz, a la província de Còrdova. Un tren d'alta velocitat d'Iryo que cobria el trajecte entre Màlaga i Madrid va descarrilar en travessar un desviament i va envair la via contigua, on circulava un Alvia de Renfe que viatjava de Madrid a Huelva.

Continua llegint-ho en el web

Ana Esplugues era una de les passatgeres del primer vagó. Tornava amb una amiga d'una reunió de treball quan va començar a notar que alguna cosa no funcionava. "Vam notar que el metro anava més de pressa, que feia uns moviments violents. Era una sensació general al vagó", recorda. Segons explica, les portes es van obrir de sobte, el tren va bolcar sobre un costat i es va quedar tot a fosques. Després de l'impacte, es va vore estesa sobre les vies mentre esperava l'arribada dels servicis d'emergència.

A l'exterior, familiars i amics buscaven desesperadament informació. Rosa Garrote, presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, recorda que la boca del metro es va convertir en un punt de reunió on moltes persones encara desconeixien la situació dels seus familiars.

Continua llegint-ho en el web

Aquell dilluns, laborable, València ultimava els preparatius per a la visita del papa Benet XVI, prevista per als dies següents. Però a les 13:03 hores, un greu sinistre va canviar per sempre la història de la ciutat.

El tren havia eixit de Llíria amb destinació a Torrent Avinguda. Quan circulava entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús, va entrar en una revolta a una velocitat que duplicava la permesa, va descarrilar i va bolcar. Les causes d'aquell excés de velocitat van centrar posteriorment les investigacions.

Continua llegint-ho en el web

Aquell 3 de juliol del 2006, a les 13:03 hores, el metro que circulava per la línia 1 entre plaça d'Espanya i Jesús va entrar en una revolta complicada a 88 quilòmetres per hora, el doble del permés. A causa de la velocitat el comboi descarrila i bolca el primer vagó. Moren 43 persones i 47 queden ferides de diversa gravetat. La primera explicació oficial, després d'escoltar la caixa negra del tren, parla d'excés de velocitat i s'atribuïx tota la culpa al maquinista, que va morir a l'acte. Mai s'ha sabut per què no va reduir la velocitat en la revolta.

La sentència judicial, al contrari de la versió oficial durant anys, va aportar un nou argument: que l'accident era evitable amb sistemes automàtics per a impedir l'excés de velocitat. Unes mesures que ara ja s'han implantat. "S'utilitza un sistema molt sofisticat, en tota la zona subterrània ni tan sols és el maquinista qui conduïx encara que està en el tren i pot accionar el fre en cas d'emergència", explica Pablo García, cap de l'àrea de seguretat en la circulació de Ferrocarrils de la Generalitat.

Continua llegint-ho en el web

L’homenatge ha tingut lloc a les 08:30 hores a la porta del Palau de la Generalitat, abans del ple del Consell, i ha tingut la presència del president Juanfran Pérez Llorca i de deu dels onze consellers. Les banderes dels edificis institucionals autonòmics onejaran a mig pal fins a la mitjanit.

A este gest simbòlic dels alts càrrecs de la Generalitat, s'ha sumat una parada d’un minut programada en el servici de Metrovalència, a les 13:00 hores, coincidint pràcticament amb el moment en què va ser el descarrilament del metro en una revolta a l'entrada de l’estació de Jesús, l’any 2006. La suspensió del servici durant un minut ha afectat totes les línies de metro i tramvia i també el TRAM d’Alacant. 

Continua llegint-ho en el web

El trajecte hui en dia continua amb la voluntat de continuar transmetent el que va passar. Un equip d’À Punt Notícies ha parlat amb Rosa Garrote, presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), que va perdre la seua germana en aquell fatídic accident. 

Garrote conta com va viure els primers moments d’angoixa: “La meua germana no era usuària habitual del metro. En cap moment em vaig preocupar, fins que el meu cunyat em va telefonar i em va dir que no aconseguia posar-se en contacte amb ella. Eixes hores van ser terribles”.

Continua llegint-ho en el web

Durant la visita, Catalá ha remarcat que l'actuació s'ha dut a terme “amb el màxim respecte, empatia i sensibilitat cap a les víctimes i les famílies”. A més, ha assenyalat que l'objectiu municipal ha sigut “restituir el monument a l’estat original, revertir els danys que presentava i mantindre viva la memòria de les 43 persones que malauradament van perdre la vida aquell dia”.

La intervenció l'ha feta una empresa especialitzada en restauració per 8.002,34 euros i ha sigut dissenyada i planificada de manera consensuada amb l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de juliol (AVM3J) i amb l'autora del memorial, l'artista alemanya establida a València Anja Krakowski.

Continua llegint-ho en el web

“Moltes vegades, quan passe per la revolta i [el metro] l’agafa més forta, pense que no pot tornar a passar”. Daniela i sa mare, Cristina, van ser dos supervivents de l'accident del metro de València del 2007. “Ma mare, embarassada de set mesos de mi, va intentar sobretot protegir-se la panxa perquè no em passara res”, relata. 

Gràcies a l'ajuda dels altres passatgers, que les van protegir, mare i filla van poder salvar la vida. “La van ajudar rapidíssim. En el moment en què van vore que hi havia una dona embarassada van intentar ajudar-la, trencar les finestres i van avisar els serveis d’emergència. I així va ser, ja que va ser de les primeres que van aconseguir rescatar”, explica la jove. 

Continua llegint-ho en el web

A continuació, fem un repàs dels anys de lluita dels familiars de les víctimes, que durant tretze anys es van concentrar el dia 3 de cada mes per a demanar justícia. També de les dos comissions d’investigació a les Corts i els recursos que va presentar la Fiscalia amb acusacions particulars, fins a arribar a la sentència del 2020, que va condemnar quatre directius de Ferrocarrils de la Generalitat a 22 mesos de presó —encara que no van entrar a la presó, ja que la pena va quedar suspesa.

Fa vint anys, València va viure un dels accidents de metro més greus que es recorden. Cap a les 13:00 hores, un tren de la línia 1 va descarrilar en la revolta d'entrada a l'estació de Jesús i va causar la mort de 43 persones i 47 persones ferides. L’accident va coincidir quasi amb la visita del papa Benet XVI a València. Tant és així, que el 8 de juliol acudia a l'entrada de metro de Jesús per a fer un homenatge a les víctimes.

Continua llegint-ho en el web

És el cas de Leonor. El seu fill, de 21 anys, va perdre la vida en el sinistre. “Li telefonava i no contestava. El cor em deia que alguna cosa havia passat”, assegura. I vint anys després, encara es pregunta per què el seu fill va agafar eixe dia el metro. “Per què ho va fer? Si ell sempre venia caminant o en autobús”, lamenta. 

María José també va perdre la seua mare, que estava a punt de fer 61 anys. En el seu cas, conta que era usuària de manera recurrent de la línia del metro, sobretot per a tornar a casa. “Una de les coses que més ens van impactar va ser el rostre dels bombers que eixien del túnel. Ahí ens vam adonar que era molt més greu del que pensàvem”, remarca. 

Continua llegint-ho en el web

La iniciativa ha sigut acordada entre FGV i la representació sindical de la plantilla de València i Alacant “en memòria dels morts i ferits en este tràgic succés”, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

L'aturada la poden fer tots els treballadors i les treballadores i afectarà tots els trens i tramvies en circulació de Metrovalència i TRAM d'Alacant, que s'aturaran en l'estació per la qual circulen en eixe moment.

Continua llegint-ho en el web