<![CDATA[À Punt - Cuba]]> 10 <![CDATA[À Punt - Cuba]]> <![CDATA[Cuba patix una nova apagada massiva en plena crisi energètica i tensió amb els Estats Units]]> Cuba ha patit una nova apagada massiva, la segona d’esta setmana i la sèptima des de principi d’any, que ha deixat sense electricitat dos terços de l’illa en un context de crisi energètica agreujada pel bloqueig petrolier imposat pels Estats Units.

A l’Havana, els talls de subministrament, que poden allargar-se 15 hores, formen part ja de la vida quotidiana. Davant de la falta d’electricitat, molts veïns es veuen obligats a cuinar al carrer. Alguns residents expliquen que “la situació s’ha encruelit”, mentre altres assenyalen que “bloqueig per ací, bloqueig per allà”.

Les apagades s’emmarquen en una crisi estructural que s’ha intensificat amb les restriccions energètiques. Este cap de setmana, un petrolier rus que havia de subministrar combustible a l’illa ha desviat la ruta per les pressions dels Estats Units, segons fonts del govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Díaz-Canel denuncia la “brutal” pressió dels Estats Units sobre Llatinoamèrica per a aïllar Cuba]]> El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha denunciat la “brutal” pressió dels Estats Units sobre els països de Llatinoamèrica i el Carib per a aïllar l’illa. Segons ha afirmat, esta estratègia està provocant la ruptura de relacions diplomàtiques i la retirada de missions mèdiques cubanes en diversos països de la regió.

Díaz-Canel ha fet estes declaracions durant l’acte de recepció del Comboi la Nostra Amèrica, una iniciativa de solidaritat amb Cuba i de rebuig al bloqueig petrolier imposat per Washington. El mandatari ha assegurat que la pressió nord-americana sobre els governs llatinoamericans és constant i condiciona les seues decisions polítiques.

El president cubà també ha criticat la recent cimera de l’Escut de les Amèriques celebrada a Miami, on es van reunir líders de dreta alineats amb el president dels Estats Units, Donald Trump. En este context, ha acusat alguns dirigents del continent de subordinar-se a les directrius de Washington per a aïllar Cuba.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuba viu la sexta apagada nacional mentre Trump diu que seria un "honor" per a ell "prendre" el país]]> La greu crisi energètica que viu Cuba, evident des de mitjan 2024, i el bloqueig petrolier a què l'ha sotmesa els Estats Units han portat l'illa a viure la sexta apagada total en a penes any i mig. Més de nou milions de persones s'han quedat a les fosques, sense electricitat, telèfon ni internet este dilluns, per causes que encara s'investiguen.

El director general d'Electricitat del Ministeri d'Energia i Mines (Minem), Lázaro Guerra, ha explicat a la televisió estatal que continua el procés "pas a pas" de recuperació del servici amb la creació de microsistemes per a generar energia en xicotetes àrees que s'interconnecten. Guerra ha explicat que intenten aclarir els motius d'esta nova "desconnexió total" en l'illa i per a això s'estan "analitzant tots els paràmetres del sistema". "Fins al moment tots estan bé", ha afegit, per a recordar que "no s'han reportat afectacions en les unitats generadores que estaven en servici en el moment de la fallada".

La companyia estatal Unión Eléctrica (UNE), dependent del Minem, ha informat que ja compten amb microsistemes activats en àrees de les províncies occidentals Pinar del Río, l'Havana, Matanzas, les centrals Vila Clara i Sancti Spíritus i les orientals Las Tunas, Granma i Holguín. Eixos emplaçaments de generació interconnectats servixen una càrrega determinada i es creen per a dur l'electricitat a centres vitals (hospitals, centres de comunicació i d'elaboració d'aliments), ha apuntat el gestor energètic. En un dels últims informes, l'UNE reporta que a l'Havana tenen servici elèctric actualment 42.372 clients, el 4,9% a la capital. A més, ha advertit que el restabliment de l'energia es farà de "forma gradual en la mesura que les condicions del SEN [Sistema Energètic Nacional] ho permeten".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuba admet converses amb els Estats Units enmig d’un augment de les protestes socials]]> El govern cubà ha reconegut que manté converses amb els Estats Units en un moment especialment delicat per al país, marcat per l’augment de les protestes i el malestar social. En les últimes setmanes s’han multiplicat les casserolades i altres mobilitzacions ciutadanes a causa de les apagades, l’escassetat de combustible i l’encariment dels aliments.

La situació econòmica s’ha agreujat després del bloqueig petrolier iniciat pels Estats Units al gener, que ha intensificat una crisi estructural que ja s’allarga set anys. La falta de combustible i el col·lapse del transport públic, junt amb els talls d’electricitat, cada vegada més freqüents, i el deteriorament dels servicis públics, han incrementat la tensió social a l’illa.

Segons la sociòloga cubana Cecilia Bobes, professora i investigadora de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials a Mèxic, en l’última setmana s’ha registrat un “augment explosiu” de les protestes. L’experta també destaca la participació creixent d’estudiants universitaris i l’augment del nivell de tensió en algunes mobilitzacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La policia cubana abat quatre tripulants d'una embarcació civil dels Estats Units]]> Quatre tripulants d’una llanxa ràpida procedent dels Estats Units han mort després d’un intercanvi de tirs amb forces de la guarda fronterera de Cuba, segons ha informat el Ministeri de l’Interior cubà en un comunicat oficial difós este dimecres.

El text assenyala que l’embarcació civil no va obeir l’orde d’aturar-se dins d’aigües territorials cubanes i que, quan una patrullera amb cinc efectius s'hi va acostar per a identificar-la, els ocupants de la llanxa van obrir foc contra els agents, que van respondre amb dispars.

A conseqüència del tiroteig, quatre persones de la llanxa van morir i set més van resultar ferides: sis passatgers de l’embarcació civil i el comandant de la patrullera cubana. Les autoritats han indicat que tots els ferits van ser evacuats i van rebre assistència mèdica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entrevistem el director de cinema cubà, Fernando Pérez, que ens explica la situació que viu des de l'Havana]]> Una altra apagada nocturna ha deixat este cap de setmana cases i carrers a fosques a l’illa caribenya, amb molt poc trànsit i enmig d’una situació cada vegada més difícil per a la població. La crisi deriva de la falta de petroli veneçolà i de l’enduriment de sancions dels Estats Units, que també amenacen els països que subministren cru al país.

La falta de combustible ha obligat a racionar-lo, ha reduït el transport públic a mínims i ha fet augmentar el preu de la gasolina. Mentrestant, els ciutadans conviuen amb talls constants de llum i amb escassetat d’aliments i medicaments.

Des de l'Havana, el director de cinema Fernando Pérez ha relatat a À Punt l’impacte directe d’esta situació: “Hi ha una crisi permanent que ara ha augmentat, per descomptat”. Segons explica, el fem s’acumula en barris populars com El Cerro, on viu, però també en zones com Centro Habana, on “ja són muntanyes de fem”.

Continua llegint-ho en el web

]]>