Ara com ara es tracta només d'una idea sense aplicació directa, perquè Brussel·les assenyala que "reforçarà la coordinació europea" per a fer més eficient el repartiment de combustible entre els 27. "Estem preparats per a emprendre més accions si la situació empitjora", ha dit en una roda de premsa la vicepresidenta de la Comissió Europea per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera.

L'executiu europeu sí que és més explícit en anunciar que vol crear un Observatori de Combustible per a tindre una fotografia més clara de la situació en els 27. "S'establirà per a continuar la producció, importacions, exportacions i nivells de reserves de combustibles de transport a la UE. Això permetrà identificar ràpidament possibles escassetats i, en cas d'alliberament de reserves d'emergència, orientar mesures específiques per a mantindre un repartiment equilibrat del combustible", indica la CE.

Continua llegint-ho en el web

En una entrevista este dimarts a Les notícies del matí, Lacruz ha recordat l’evolució del sector en els últims vint anys, quan les renovables tenien un paper residual, fins a representar ara prop del 70% del mix elèctric espanyol. A més, ha destacat que, en alguns moments puntuals, ja s’ha arribat a cobrir tota la demanda elèctrica del país amb fonts renovables.

En este sentit, el responsable d’Avaesen s’ha mostrat optimista sobre el futur de la transició energètica, tot i que ha admés la dificultat de fixar terminis concrets: “És difícil fer càlculs, però crec que podem tindre un 100% de renovables en el sistema energètic espanyol abans de deu anys”, ha assegurat.

Continua llegint-ho en el web

L’increment global de la demanda d’energia es va situar en l’1,3%, una xifra inferior al 2% registrat al 2024 i també per davall de la mitjana de l’1,4% de l’última dècada. En este context, la fotovoltaica ha superat el gas natural, que va representar un 17% de l’augment.

El consum de gas va créixer un 1%, marcat pels preus elevats, mentre que el petroli va avançar un 0,7%, amb un increment inferior tant en percentatge com en volum respecte a anys anteriors. Esta moderació s’explica, en part, per l’auge del vehicle elèctric, les vendes del qual van créixer un 20% al 2025 i ja representen un de cada quatre cotxes matriculats al món.

Continua llegint-ho en el web

Segons expliquen, tot va començar fa dos mesos, quan la companyia va avisar d’un tall de corrent de dos hores. No obstant això, el subministrament no es va restablir fins passades quatre hores i, segons la documentació que han recopilat els afectats, la tensió va tornar amb valors molt superiors als habituals. Carlos Castellano assegura a À Punt que, en lloc dels 220 volts habituals, va arribar “prop de 400”, una sobrecàrrega que li ha danyat “tres aparells d’aire condicionat, quatre motors de persianes elèctriques...” i que ja li ha suposat una despesa de més de mil euros.

Castellano afirma que ja ha presentat davant de Consum “el certificat de l’empresa d’electricitat on diu que açò ha sigut degut a una pujada de tensió i que certifica tots els aparells que tenim afectats”, però lamenta que la companyia continue sense assumir responsabilitats.

Continua llegint-ho en el web

Segons els càlculs de l’executiu, la mesura podria suposar un estalvi global de 507 milions d’euros per als consumidors. En termes pràctics, el descompte podria situar-se al voltant de 30 cèntims per litre, cosa que abaratiria notablement el cost de repostar.

Així, omplir un depòsit de gasolina 95 passaria d’uns 99 euros a prop de 83, mentre que la gasolina 98 baixaria d’uns 107 a 88 euros. En el cas del gasoil, el cost es reduiria d’uns 105 euros a uns 92.

Continua llegint-ho en el web

L’alcalde, Pablo Ruz, ha sigut contundent en la valoració: “No volem que la terra fèrtil es convertisca en un camp de ferro”. En este sentit, ha advertit del perill que suposa la implantació massiva de plantes fotovoltaiques en zones agrícoles productives.

La proposta municipal planteja que estes instal·lacions només es puguen ubicar en sòl no urbanitzable comú i fixa distàncies mínimes respecte a vivendes i espais naturals. En concret, s’establix una reculada mínima de cent metres respecte a habitatges, una condició que, segons el govern local, "en dificultarà notablement la implantació".

Continua llegint-ho en el web

El president espanyol, Pedro Sánchez, podrà presidir la reunió del divendres si es complix la previsió que torne la matinada d'eixe mateix dia de Brussel·les, on dijous se celebrarà una reunió dels Vint-i-set en la qual, entre altres assumptes, s'abordarà la situació al Pròxim Orient.

Abans, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, havia anunciat que "al llarg d'esta setmana" estaria enllestit el paquet de mesures. "És un pla de resposta integral i això és molt important. No es tracta de prendre mesures, només pegats, sinó de pensar una visió més a llarg termini", ha dit l'espanyola en arribar a un Consell de Ministres d'Energia dels països de la UE celebrat a Brussel·les.

Continua llegint-ho en el web

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha explicat en una entrevista a RNE que el govern està treballant en este paquet de mesures, que s’enviarà “segurament” al Congrés com a reial decret llei perquè considera que és una actuació “necessària i urgent”.

Torres ha indicat que l’executiu està pendent de rebre propostes dels grups parlamentaris i dels agents socials per a contrarestar els efectes negatius del conflicte al Pròxim Orient. En eixe sentit, ha expressat el desig que les aportacions siguen “constructives” i que els partits que plantegen mesures acaben donant suport a la convalidació del decret.

Continua llegint-ho en el web

Al voltant de les declaracions de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va afirmar que considera un “error estratègic” que Europa haja donat l’esquena a l’energia nuclear, la ministra ha reiterat que les energies renovables són el principal avantatge competitiu d’Espanya. “Espanya el que fa és aportar en allò que és realment competitiu i estratègic, que és l’energia renovable”, ha remarcat Aagesen.

En este sentit, ha destacat que des del 2018 les inversions del sector energètic al país s’han centrat sobretot en xarxes i energies renovables. “Cap empresa m’ha parlat d’invertir en energia nuclear”, ha indicat.

Continua llegint-ho en el web

"Europa cometé un error estratègic en allunyar-se d’una font fiable i assequible d’energia baixa en emissions", ha manifestat Von der Leyen durant un discurs a la cimera sobre l’energia nuclear, organitzada per França i l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) a París.

En este marc, la dirigent alemanya ha desvelat les claus de la nova estratègia europea per accelerar els xicotets reactors modulars (SMR), amb l’objectiu de posar en funcionament esta tecnologia a principis de la dècada de 2030.

Continua llegint-ho en el web

"Amb el que està passant hem de plantejar-nos un canvi radical respecte de la dependència energètica", valora Fresco, director de l’associació d’empreses d’energies renovables i altres tecnologies netes de la Comunitat Valenciana (Avaesen), que ha anticipat a Les notícies del matí que "si la crisi dura més d'unes setmanes, tornarem a polítiques reforçades de descarbonització" a la Unió Europea. Iniciatives que considera una errada que s'hagen alentit en els últims anys, quan va passar el pitjor de la crisi de l'energia per Ucraïna. Un conflicte en què la UE ha canviat la dependència de Rússia per la del gas liquat dels Estats Units.

Fresco acaba de publicar l’assaig El arte de impulsar el cambio, que defén que ja és possible capgirar les regles del joc del tauler mundial de l’energia. I creu que esta nova crisi energètica avala la tesi del seu llibre. Defén que amb les tecnologies actuals [renovables, vehicles elèctrics i bombes de calor per a la calefacció] es podria eliminar dos terços de la dependència de la UE en el consum de gas i derivats del petroli. "Si aconseguírem això, estes crisis no ens afectarien ni remotament com ens impacten ara", defensa.

Continua llegint-ho en el web

Beatrice Petrovich, autora de l'informe, ha assenyalat que esta realitat "demostra com de ràpid la UE està avançant cap a un sistema energètic sostingut per les energies eòlica i solar". "En un context en el qual la dependència dels combustibles fòssils genera inestabilitat a escala global, la importància de la transició cap a l'energia neta és més evident que mai", ha subratllat.

L'impuls de les dos tecnologies l'any passat s'ha degut, en gran manera, al fort creixement en la generació de l'energia solar, que ha repuntat més d'una quinta part (+20,1%) per quart any consecutiu, generant un rècord del 13% de l'electricitat de la UE en el 2025, per damunt tant del carbó com de l'energia hidroelèctrica. Esta tendència va ser generalitzada i tots els països de la UE han registrat un augment en la generació solar respecte a l'any anterior, en un context de forta expansió de la capacitat solar instal·lada a la regió.

Continua llegint-ho en el web