<![CDATA[À Punt - Fauna]]> 10 <![CDATA[À Punt - Fauna]]> <![CDATA[Espanya alça el confinament de les aus de corral cinc mesos després]]> El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha alçat per complet el confinament preventiu a les aus de corral, establit des de novembre, per a evitar el contagi de grip aviària davant l'evolució favorable de la situació epidemiològica i la previsió de pujada de les altes temperatures. Així ho arreplega una orde del departament publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) este dijous i que entra en vigor hui mateix.

El Ministeri ha pres la decisió després de constatar l'absència de casos en aus silvestres i davant la previsió de la pujada de les temperatures, però mantenint l'aplicació de les eines de gestió del risc espacial d'incursió i presència del virus a Espanya.

En un comunicat, Agricultura ha destacat "l'eficàcia" de l'adopció d'estes mesures perquè, des de l’entrada en vigor, només s'han vist afectades per la grip aviària a Espanya dos granges de gallines a Lleida —el desembre de 2025 i gener de 2026—, "malgrat l'alt risc" per "l'elevat nombre de casos detectats en aus silvestres".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les aus aquàtiques hivernants tornen amb força a l’Albufera després de la dana]]> L’organització SEO/BirdLife ha comptabilitzat al principi d’enguany un total de 131.925 exemplars de 78 espècies d'ocells aquàtics al parc natural de l’Albufera, el doble que a l’inici del 2025. Suposa, per tant, un màxim històric per a l’aiguamoll que, segons l’associació, es deu fonamentalment a l’augment de les poblacions hivernants de capó reial (+200%) i de gavines (+51,76%), que representen, en conjunt, més de la meitat dels ocells comptabilitzats. 

En general, des de SEO/BirdLife apunten al fet que s'observa una pujada de la població hivernal de quasi tots els grups d'ocells aquàtics, la qual cosa mostra una recuperació després del descens de la temporada anterior, a causa de les conseqüències catastròfiques que va ocasionar la dana d'octubre del 2024 en l’aiguamoll.

Així mateix, l’organització indica que un altre factor per al creixement ha sigut la perellonada, la inundació hivernal dels camps d'arròs, que ha sigut prou àmplia i ha oferit zones amb prou profunditat per a les espècies bussejadores com la fotja comuna, de la qual s'han comptabilitzat 1.121 individus (+180,25%). 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobrixen més de 110 espècies marines en aigües inexplorades del nord-est d'Austràlia]]> Austràlia ha identificat més de 110 noves espècies marines en les profunditats del mar del Coral, un vast ecosistema oceànic al nord-est del país caracteritzat per aigües profundes i en gran part inexplorades, segons ha anunciat este dimecres la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (Csiro), principal agència científica pública del país.

En un comunicat, l’organització explica que la troballa es va produir durant una expedició d’un buc d'investigació realitzada a finals del 2025, que va explorar ecosistemes marins a profunditats d'entre 200 i 3.000 metres dins del parc marí del Mar del Coral, una àrea de quasi un milió de quilòmetres quadrats encara poc estudiada.

D'acord amb el comunicat, investigadors internacionals han identificat fins ara més de 110 espècies de peixos i invertebrats “noves per a la ciència”, una xifra que podria superar-ne les 200 a mesura que s'analitzen organismes més difícils de detectar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una plaga de muflons devora els camps de l’Alcoià i els agricultors demanen solucions]]> Els agricultors de l’Alcoià denuncien una plaga de muflons que els menja els camps i demanen solucions a l’administració. Cada dia és més habitual vore un ramat de diverses desenes de muflons menjant-se els camps de cultiu de poblacions d'esta comarca, com ara Banyeres de Mariola, on els han captat les càmeres d’À Punt este dilluns. A més de les pèrdues que ocasionen al camp, els animals, en la recerca de menjar, travessen carreteres a tota velocitat i provoquen situacions de risc per a la circulació.

Este boví, família de les cabres i amb una gran cornamenta, menja herba i gramínies fresques a la primavera, i la fam fa que perda la por i cada dia s’acoste més a les poblacions a buscar menjar a qualsevol hora del dia, denuncien els agricultors.

Ricardo Ferri, un dels llauradors afectats, assegura en declaracions a À Punt que hi ha ramats entre 40 i 60 muflons que, juntament amb els porcs senglars, els estan “portant a la ruïna”, perquè “mengen contínuament dels camps” i no els deixen créixer. “Cada dia els veiem. Intentem fer-los fora amb caçadors, però tornen a vindre a menjar”, afirma Ferri, que veu imponent com, en el moment que deixa de vigilar els seus camps, s’omplin de muflons buscant aliment.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calima i el vent fort saharià porten a Lanzarote un eixam de llagostes]]> Una forta calima i vents saharians han provocat l'arribada d'un eixam de llagostes a Lanzarote, un fenomen inusual que no es veia amb tal intensitat des de 2004. Les imatges mostren una presència massiva d'insectes, el que ha generat preocupació a la zona per l'impacte en l'agricultura i el medi ambient.

Sembla que l'arribada de les llagostes està provocada per la combinació de la calima, que és pols en suspensió, i els vents forts que bufen del Sàhara. L'albirament ha sorprés els residents i experts locals, recordant-los esdeveniments passats de plagues de llagostes a les illes Canàries.

L'albirament d'estos centenars de llagostes africanes ha posat en guàrdia els servicis de medi ambient, per si arribaren a afectar els cultius. A Arrecife s'han observat exemplars aïllats de gran grandària, mentre que en un vídeo difós pel Consorci Insular d'Emergències s'aprecia un gran eixam de centeners d'estos insectes en la carretera que unix La Caleta de Famara amb la platja de San Juan, al municipi de Teguise.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una tintorera es deixa vore a la platja del Campello]]> Este dimarts a primera hora a la platja del Campello (Alacantí) han albirat una tintorera. L'animal tenia dificultats per a nadar i tractava de tornar a aigües més profundes.

La tintorera o tauró blau (Prionace glauca) és una espècie estesa en mars i oceans tropicals i temperats, per la qual cosa la seua presència no és inusual al mar Mediterrani, on està catalogat com a "amenaçat" per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN).

No és la primera vegada que es detecten estes espècies a les costes valencianes, encara que no tan prop de la vora. Per això s'especula que haja pogut arribar seguint un grup de peixos o a causa de la temperatura inusualment alta de la capa superficial de la mar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat activa el full de ruta per a reintroduir el linx ibèric a la Comunitat Valenciana el 2028]]> La Conselleria de Medi Ambient ha presentat el pla de conservació del linx ibèric a la Comunitat Valenciana, que inclou el primer estudi tècnic per a la seua reintroducció prevista el 2028 i l’objectiu de consolidar una presència estable d’esta espècie emblemàtica al territori. La iniciativa marca una fita en la política autonòmica de conservació de la biodiversitat.

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, ha destacat que “es tracta d’un projecte rigorós, amb una sòlida base científica, que ens permetrà prendre decisions fonamentades i responsables”.

Martínez Mus ha recordat que el linx ibèric, a més de ser un símbol de recuperació d’una espècie en perill crític, és clau per a l’equilibri dels ecosistemes mediterranis. “Protegir el linx és protegir tot l’ecosistema”, ha subratllat. L’acte ha tingut lloc al Parc Natural de la Serra de Mariola.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El centre Primadomus de Villena acull una cria de macaco de Barbaria rescatada d'una xarxa de tràfic il·legal]]> Lu, una entranyable cria de macaco de Barbaria o mona de Gibraltar, és l'última incorporació al centre de recuperació d'animals Primadomus de Villena. Segons ha informat l'entitat, l'animal té com a màxim un any i mig i ha arribat procedent de França, on la trobaren vagant sense rumb per un carrer del municipi francés Jouy-en-Josas, prop de París. "Portava una corda al coll i, per tant, l'origen probable és la tinença privada, víctima del tràfic il·legal. Suposem que va escapar o la van abandonar", explica Primadomus.

Inicialment, l'Oficina Francesa de la Biodiversitat va fer-se càrrec de la cria, que va passar uns dies al zoo de Lumigny fins que es completaren els procediments necessaris per a traslladar-la al centre animal de Villena, on residix actualment. Primadomus ha assenyalat que Lu va arribar "prou nerviosa" però en aparent bon estat, i ara la mantenen en quarantena, a l'espera dels resultats bacteriològics i parasitològics. Està "en contacte visual amb individus de la seua espècie, de manera que es puguen avaluar les habilitats socials amb què arriba", han indicat des de les instal·lacions alacantines.

Una vegada acabat el període de quarantena s'iniciarà la rehabilitació social amb individus de l'espècie, un procés "de vital importància, especialment en cries" que és "necessari per a evitar el desenvolupament de conductes anormals, conseqüència de patir privació social, i especialment maternal, en un primat tan jove", ha remarcat el local de conservació animal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una balena de nou metres apareix morta a la bocana del nàutic de València]]> Un rorqual comú (Balaenoptera physalus) de nou metres de longitud ha aparegut sense vida en un espigó de la bocana del Real Club Náutico de València. El rorqual comú és la segona espècie de balena més gran del planeta, només per darrere de la balena blava. Després d’una primera inspecció, els veterinaris han confirmat que es tracta d’una femella amb un pes estimat de 6,5 tones.

Es tracta d’un cetaci habitual al mar Mediterrani, on desenvolupa part del seu cicle vital, especialment en àrees de pas i alimentació. Tot i que no és freqüent que exemplars d’estes dimensions apareguen morts en zones portuàries, la seua presència en aigües mediterrànies és coneguda.

L’avís l’ha donat una embarcació de la Fundació Azul Marino, que ha alertat immediatament la Xarxa de Varaments de la Comunitat Valenciana i ha facilitat el trasllat del cetaci fins a un punt accessible per als equips tècnics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Uns senyals lumínics avisaran si hi ha porcs senglars a les carreteres de la Safor]]> La Diputació de València ha instal·lat un sistema innovador de senyalització a la Safor per a avisar que hi ha un porc senglar a la carretera.

Els porcs senglars creuen la carretera sense mirar, siga de nit o de dia, multiplicant el perill d'accidents. De fet, només en 2024, es van produir més de 380 accidents per fauna salvatge a la via, i el 2025 estos animals causaren set accidents mortals. Sebastià Mayques, alcalde de Simat de la Valldigna, afirma en declaracions a À Punt que, en les carreteres del municipi, hi ha hagut moltes topades perquè, "quan els porcs senglars passen, els conductors no poden frenar a temps" i impacten amb els animals.

En el moment que l'animal posa una pota a l'asfalt, este nou sistema el detecta i encén el senyal lluminós que avisa als conductors i conductores. El projecte pilot s’ha presentat este dijous a Simat de la Valldigna, en un acte al qual ha acudit el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que ha destacat que este sistema “pioner i nou” és valencià, ja que el desenvolupa una empresa de Carcaixent (Ribera Alta). "Ajudarà al manteniment de les carreteres, que no és només mantindre l'asfalt, sinó previndre accidents", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detecten per primera vegada un teixó europeu al Parc Natural del Fondo d’Elx-Crevillent]]> Al Parc Natural del Fondo d'Elx-Crevillent, s'ha fet una troballa sorprenent. Un vídeo demostra l'existència de teixons, un mamífer nocturn i prou esquiu. L'han captat amb una càmera de moviment estratègicament ubicada. Investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i la Universitat d’Alacant (UA) han enregistrat per primera vegada en vídeo la presència d’un teixó europeu (Meles meles) en este parc natural.

El registre audiovisual, obtingut el 20 de gener amb una càmera de fototrampeig, confirma la presència d’esta espècie, que fins ara només s’havia detectat a través de rastres. L’exemplar observat s’apropava a la carronya sense alimentar-se’n.

El projecte de recerca, centrat en l’estudi de la fauna carronyaire del parc, suggereix que este teixó podria ser fruit d’una expansió natural des de poblacions properes, tot i que també és possible que haja estat present en densitats baixes i difícils de detectar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Abaten el porc senglar que ha causat retards en les línies 1 i 2 de Metrovalència]]> Agents del Servici de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) han abatut al migdia el porc senglar que ha causat retards durant el matí d'este dijous en les línies 1 i 2 de Metrovalència. Durant tres hores, l'animal ha recorregut les vies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) fins que l'han abatut. Els agents l'han interceptat a l'entrada al túnel d'Empalme (Burjassot, Horta Nord), precisament la primera estació on l'havien identificat, quan l'animal fugia dels servicis de seguretat per a intentar entrar al tram subterrani, cap a Campanar.

Poc abans, el porc senglar s'havia refugiat davall d'un comboi de la línia 2 que es dirigia cap a València, la qual cosa ha motivat el desallotjament dels vagons. La màquina ha estat mitja hora parada a l'estació d'Empalme enmig d'una gran expectació, cada vegada que l'animal treia el cap. Una situació insòlita que els usuaris no han desaprofitat per a intentar documentar-la amb el mòbil.

Ferrocarrils de la Generalitat ha rebut el primer avís de l'animal a les 09:00 h. Havia accedit al túnel des de la zona comercial pròxima a l'estació d'Empalme. Minuts després, l'havien vist passar per les vies de l'estació de Campanar, d'acord amb els vídeos a què ha tingut accés À Punt. Sembla que després ha recorregut el trajecte (poc més de dos quilòmetres) en direcció contrària, passant per l'estació de Beniferri per a tornar a eixir pel túnel d'Empalme. Llavors, l'animal s'ha amagat sota un comboi i posteriorment ha tornat a fugir novament en direcció a Campanar, moment en què el Seprona l'ha abatut. La Generalitat ha informat que han intentat "capturar-lo viu, però per qüestió de seguretat s'havia d'actuar i han hagut d'abatre'l", ja a la zona subterrània del metro.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat instal·la cent gàbies en zones amb fotoparament per a frenar l’augment de porcs senglars]]> La Comunitat Valenciana afronta un problema creixent amb la superpoblació de porcs senglars, que cada vegada comporta més risc per a les explotacions agrícoles i la biodiversitat. En els últims quinze anys, la població n'ha augmentat un 200%, la qual cosa multiplica el perill i fa més necessària una gestió rigorosa.

Actualment, la superpoblació afecta 440 municipis valencians, xifra que representa el 80% de tot el territori. Per províncies, en són 245 a València, 98 a Castelló i 97 a Alacant, segons les últimes dades de la Conselleria de Medi Ambient. Un escenari que posa en alerta el sector porcí, a més, per la possible entrada de la pesta porcina africana.

Ara, per a controlar la situació, s’han instal·lat un centenar de gàbies noves en les zones detectades amb fotoparament —paranys fotogràfics instal·lats en un lloc determinat—, amb recollida diària per a evitar el creixement descontrolat de la població. Així ho ha avançat el conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, en un acte a Segorbe, al qual han assistit el director general de Medi Natural i Animal, Luis Gomis, i l’alcaldessa de la localitat, María del Carmen Climent. “Volem posar-nos com a objectiu que la pesta porcina no entre a la Comunitat Valenciana i, si ho fa, que estiguem tan preparats com puguem per a combatre-la. Sabem que amb estes mesures encara no arribarem a dimensionar la població al que hauria de ser, però hem de fer tot l’esforç possible”, ha assegurat Martínez Mus. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern proposarà a les comunitats autònomes que declaren l'anguila "en perill d'extinció"]]> El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha inclòs en l'orde del dia del pròxim Comité de Flora i Fauna, que serà el 17 de febrer, que es declare l'anguila com una espècie "en perill d'extinció", dins de la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE), la qual cosa implicaria la prohibició de la pesca d'este animal.

Actualment, la Comunitat de Pescadors del Palmar és l’única autoritzada a capturar l’espècie, ingredient tradicional en la cuina de l’Albufera i protagonista de plats tan arrelats com l’allipebre. El conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, ha advertit que, tot i que de moment no estan preocupats perquè pesca de l’anguila quede afectada per la nova regulació, el Consell defensarà que la confraria puga continuar treballant en les mateixes condicions que fins ara. 

“No hi ha en estos moments una preocupació directa que això [la pesca de l’anguila] es puga vore afectat, però, si existira ara o en el futur, nosaltres mantindríem que eixa regulació de la població d’anguiles de l’Albufera la fa perfectament la confraria de pescadors del Palmar i l’hauria de continuar podent fer. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El veïnat del Saler denuncia l’augment de porcs senglars i demana més mesures de control]]> El veïnat del Saler, a València, denuncia l’augment de porcs seglars a la zona, i demanen a les autoritats que reforcen les mesures de control d’estos animals per a evitar que puguen ocasionar accidents. Fins i tot, un veí els ha gravat en vídeo i ha compartit les imatges en la xarxa social X, mencionant el regidor de Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València, José Gosálbez, denunciant el perill que suposen i demanant que siguen “eliminats”.

“El Saler ja sembla el Bioparc. Crec sincerament que el tema és ja molt perillós per als residents i per als automobilistes. Estos animals salvatges no són molt amistosos que diguem. José Gosálbez, haurien de ser eliminats”, diu el missatge.

Per la seua part, Gosálbez ha sol·licitat a la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Generalitat que intensifique enguany, “com més prompte millor”, les actuacions de control de senglars al Parc Natural de l'Albufera.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Troben 472 animals exòtics en un fals refugi d'un poble d'Àvila, alguns provinents de la Comunitat Valenciana]]> La Guàrdia Civil ha intervingut 472 animals exòtics protegits —valorats en 85.000 euros— que es trobaven en un fals refugi situat al municipi avilés de Burgohondo, a uns 35 quilòmetres al sud-est de la capital. La majoria dels exemplars procedien de cessions irregulars tant de la província de València, com de Madrid, Badajoz, Ciudad Real, Toledo, Osca, Saragossa i Sevilla.

Esta actuació forma part de l'operació Suartx, en la qual s'investiguen quatre persones per pertinença a organització criminal dedicada al tràfic il·legal d'animals exòtics, segons ha informat este dissabte en nota de premsa l'institut armat. Entre els 472 animals intervinguts figuren exemplars de tortuga lleopard, tortuga d'esperons, tortuga mediterrània, iguanes, gekkos de diverses varietats, taràntules i varans del Nil, que mancaven de documentació i traçabilitat legal.

El Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil va mamprendre les investigacions en juny del 2023 després de detectar diverses irregularitats a través de les xarxes socials. A partir d'eixe moment, els agents van constatar que les persones implicades pertanyien a una suposada ONG que finançava la cura dels animals mitjançant donacions obtingudes a canvi de publicitat en xarxes, però sense comptar amb llicències ni autoritzacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Apareix a la platja de la Patacona una mantellina, una espècie en perill d'extinció]]> Este dissabte ha encallat a la platja de la Patacona, a Alboraia (Horta Nord), una rajada papallona o mantellina, una espècie en perill d'extinció, característica del Mediterrani i de l'Atlàntic.

Un dels banyistes ha cridat a la xarxa d'encallaments de l'112 quan l'ha vista i s'ha activat l'equip de recuperació de l'Oceanogràfic. En arribar, l'animal, que es camufla en el fons marí, havia tornat a la mar i no l'han pogut recuperar.

És la segona vegada enguany que en detecten un exemplar. El mes de febrer se'n va recuperar un en estat crític a Gandia (Safor) i que, una vegada curat, el van reintroduir al seu hàbitat natural.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investiguen un possible vessament al riu Magre, on han eixit peixos morts surant]]> L'Ajuntament de Requena ha informat este dissabte sobre un abocament detectat al riu Magre, a l'altura del pont de Jalance. Este abocament podria estar afectant el riu i la seua fauna almenys des de dissabte, i en les últimes s'ha informat d'imatges amb peixos morts surant-hi. El vessament, encara d'origen desconegut, deixa l'aigua térbola i ennegrida, a la zona del Pont de Jalance.

"Des del primer moment s'estan duent a terme les actuacions necessàries de la mà de l'empresa gestora Aqlara per a avaluar la situació i minimitzar qualsevol possible afecció", han expressat des del consistori. La institució local ha informat, a més, que les autoritats competents i agents mediambientals han pres mostres del riu per a determinar l'origen del vessament detectat. Segons han confirmat a À Punt fonts d'Aqlara, este dissabte ja es va inspeccionar tot el llit i es va detectar on estaven els vessaments. Per ara no hi ha res segur, però sembla que l'origen de l'abocament estaria en el polígon industrial de Requena.

Paral·lelament, des d'Aqlara confirmen que també han inspeccionat i han anat agafant mostres de diverses empreses del polígon per a analitzar-les i comparar-les amb les del riu i vore on està l'origen. Els resultats de les anàlisis s'obtindrien els pròxims dies o setmanes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Localitzen un nou niu amb 93 ous de tortuga marina en una platja de Peníscola]]> L'arribada de tortugues marines (Caretta caretta) a les platges valencianes és un degoteig constant estes setmanes, amb cinc nius localitzats durant els últims dies. Esta vegada, l’elegida ha sigut la costa de Peníscola (Baix Maestrat), on s’ha detectat un nou niu després de dos alertes rebudes a través del servici d'emergències 112, segons ha informat l'ONG Xaloc Mar en un comunicat.

Immediatament, la xarxa de Varaments de la Comunitat Valenciana, l'equip d'investigació de la Universitat de València i l'Institut Cavanilles dirigit per Jesús Tomás, l'investigador Eduardo Belda de la Universitat Politècnica de València i membres de la Fundació Blau Marí es van traslladar a la zona.

La troballa s’ha saldat amb 93 ous amb un èxit d'eclosió superior al 90%, tot i que a l'interior del niu es van localitzar quinze cries vives que es van poder alliberar i quatre exemplars morts. L'investigador Jesús Tomás, que va trobar el niu, ha destacat que va ser difícil perquè l'arena estava molt compactada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos nous nius de tortuga babaua en platges valencianes en només 48 hores]]> De nou, dos platges del litoral valencià han sigut el lloc triat per sengles femelles de tortuga babaua per a donar la benvinguda a les seues cries.

Si dilluns coneixíem la notícia del naixement de les 43 tortuguetes de la femella Dálmata a la platja de la Punta (Saler) i les de Diana a Dénia (Marina Alta), hui hem sabut que esta passada mitjanit, 92 ous de tortuga babaua han fet eclosió en l'arenal del Carrer de la Mar, al Campello (Alacantí), una platja urbana i molt concorreguda, segons ha informat l'ajuntament.

La Policia Local, el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, experts de la Universitat de València (UV) i l’Oceanogràfic de València es van mobilitzar després de rebre una telefonada ciutadana comunicant el naixement de “moltes tortugues” en eixe lloc, molt pròxim a un dels quiosquets de la platja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Onze nius de tortuga marina marquen un rècord de reproducció d'esta espècie a les platges valencianes]]> Les platges de la Comunitat Valenciana s'han consolidat com una de les destinacions favorites de les femelles de tortuga marina a l'hora de donar la benvinguda a les cries. Només este estiu s'hi han registrat un total d’onze nius d'esta espècie que sembla tindre una predilecció especial pel litoral valencià. L'última fita ha tingut lloc a la platja de la Punta, al Saler (València), on han nascut 43 cries d'este rèptil marí.

La femella identificada com a Dálmata va depositar els ous inicialment a la platja del Puig (Horta Nord), però posteriorment van traslladar el niu a la Punta, on ha fet eclosió per a vore nàixer estes 43 tortuguetes.

Gràcies a l'operatiu coordinat per l'associació Xaloc, el grup d'investigació de la Universitat de València i la Conselleria de Medi Ambient, les més de quaranta cries de tortuga marina ja han arribat a la mar —concretament a la platja del Parador del Saler—, comença així el seu viatge de vida al Mediterrani. Ara les veus expertes esperen que els animals arriben a la maduresa sexual i tornen a les nostres costes a pondre els ous.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Albiren un flamenc jove a la desembocadura del riu Millars]]> El paisatge protegit de la desembocadura del riu Millars ha sigut este dissabte escenari d’un fet poc habitual: la guarderia rural del Consorci de la Desembocadura del riu Millars ha confirmat l’albirament d’un flamenc jove (Phoenicopterus roseus) en una zona poc cabalosa, d’uns 30 centímetres de profunditat, pròxima a la llacuna d’Almassora i a la depuradora.

No és la primera vegada que es produïx un succés com este. En 2020 ja es va detectar la presència d’un altre exemplar de la mateixa espècie, un fet que confirma el caràcter excepcional d’estes visites en este enclavament del Millars.

El Consorci ha subratllat la importància de la troballa, que posa en relleu la qualitat ambiental de l’aiguamoll i el seu paper com a punt estratègic de descans i alimentació per a aus aquàtiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Localitzen sis serps sense la documentació preceptiva en una vivenda de Cullera]]> El Seprona de la Guàrdia Civil ha interceptat en un immoble de Cullera (Ribera Baixa) una col·lecció zoològica privada composta per sis serps d'espècies protegides —com la boa i el pitó—, segons informa l’institut armat en un comunicat. Cap dels animals comptava amb la preceptiva documentació Cites (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres) que certifica la legal procedència i origen dels animals.

Els fets es remunten a la fi del passat mes de juliol, quan una veïna de Cullera va telefonar a Emergències comunicant que al tendal de la seua vivenda penjava “alguna cosa estranya”. Hi va acudir una patrulla de la Guàrdia Civil de la localitat que, després de verificar que es tractava d'una serp, va aconseguir capturar-la. Instants després, la patrulla del Seprona de Sollana (Ribera Baixa) se'n va fer càrrec i va començar la investigació per a esbrinar la procedència del rèptil.

Les perquisicions van conduir els agents fins a un habitatge pròxim on van localitzar diversos exemplars d'espècies protegides: dos pitons catifa, dos Boa imperator i una boa constrictora. Totes estes serps estan incloses en l'Apèndix II del Conveni Cites i Annex B del Reglament (CE) 338/97, que regula estrictament el seu comerç internacional per a evitar que la supervivència de l'espècie es veja amenaçada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Mediterrani es tropicalitza: la temperatura ha augmentat dos graus en quaranta anys i s’escalfa més ràpid que la mitjana mundial]]> El Mediterrani viu un procés accelerat d’escalfament que l’acosta cada vegada més a una mar tropical. Este estiu, la boia de la Dragonera, a les illes Balears, va registrar 30,55 graus el 30 de juny, i en el 2024 la temperatura va vorejar els 32. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia, el Mediterrani s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial, a un ritme de mig grau per dècada.

“En els últims quaranta anys, ha pujat dos graus i el procés s’està accelerant”, ha explicat el meteoròleg d’À Punt Joan Carles Fortea. L’augment no només impacta l’ecosistema marí, sinó també la meteorologia. “Les conseqüències d’això són les nits tòrrides, la brisa i les tempestes”, ha assenyalat. A més, la calor acumulada en la mar pot actuar com a combustible en episodis de pluja intensa. “És un factor que pot afavorir tempestes fortes al final de la tardor, però no és l’únic determinant”. Una situació que, en paraules de Fortea, “ens fa més vulnerables”.

Els mapes de temperatura marina mostren com el Mediterrani es pinta cada any amb tons més rojos, fins a acostar-se als valors habituals del Carib, que oscil·len entre els 28 i els 31 graus a l’estiu. Este paral·lelisme confirma la tropicalització progressiva d’una mar considerada fins fa poc de transició i que ara compartix valors tèrmics amb aigües tropicals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alta temperatura del Mediterrani amenaça la biodiversitat marina: menys posidònia i més meduses]]> L’escalfament accelerat del Mediterrani no només acosta la mar a temperatures pròpies del Carib, sinó que també posa en perill l’equilibri ecològic de les seues aigües. Una de les espècies més afectades és la posidònia oceànica, una planta clau per a la biodiversitat marina. “No pot sobreviure a temperatures superiors als 28 graus, aleshores vorem conseqüències en les espècies que habiten el Mediterrani, perquè s’alimenten d’esta planta”, ha advertit Raquel Muñoz, educadora ambiental de l’Oceanogràfic.

Una pujada de les temperatures que està transformant l’ecosistema marí i obrint la porta a espècies pròpies d’aigües tropicals. A Guardamar del Segura, l’aparició del dragonet blau (Glaucus atlanticus) ha obligat fins i tot a tancar platges en els últims dies. “És una espècie de nudibranquis que viu en zones més tropicals i que, a causa de les altes temperatures, ha arribat al Mediterrani”, explica Raquel Muñoz, educadora ambiental de l’Oceanogràfic.

Els banyistes no amaguen la sorpresa: “Com acabarem? Al final no podrem ni banyar-nos-hi!”, lamentava un d’ells després de la prohibició temporal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 4.000 persones celebren el 53é aniversari de l’elefanta Petita a Terra Natura Benidorm]]> Terra Natura Benidorm ha reunit este dissabte més de 4.000 visitants per a celebrar el 53é aniversari de Petita, una de les seues elefantes més estimades. La jornada ha coincidit amb el Benidorm Holi Festival, que ha omplit el parc de música, dansa i colors en una festa que ha combinat tradició i natura.

La celebració ha començat amb una desfilada de músics i ballarines vestides amb saris que ha recorregut el parc fins a la praderia d’elefants. Allí, Petita i la seua inseparable companya Kaiso han rebut una ofrena de fruites i verdures mentre sonava l'“Aniversari feliç”. La festa ha continuat amb la tradicional batalla de pols de colors, que ha tenyit d’alegria i ambient festiu el poblat de Namastepur.

L’elefant asiàtic (Elephas maximus), espècie a la qual pertany Petita, es troba catalogat en perill d’extinció i afronta amenaces com la pèrdua d’hàbitat, la caça furtiva i els conflictes amb comunitats humanes. Terra Natura Benidorm, que acull actualment quatre exemplars, pretén destacar el seu compromís amb el benestar animal i la sensibilització ambiental, transmetent valors de respecte i cura cap a un dels grans símbols de la biodiversitat mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Plaga de meduses: les embarcacions de Gandia ixen a la mar a la cacera d'este animal marí]]> Les meduses s'han tornat un maldecap este estiu a les platges de Gandia (Safor). N'hi ha com mai, i l'Ajuntament i la confraria han acordat retirar-ne tantes com puguen. Les barques ixen de bon matí i tornen a port amb centenars d'exemplars que l'endemà, ja morts, tornen a l'aigua.

De ben matí la barca Breco està eixint a la mar per a la captura de les meduses. La tripulació sap que tornarà ben carregada. "Estic en la mar des dels 16 anys i en tinc 61, i no he vist en la vida tantes meduses com n'hi ha enguany", expressa Juanjo Escrivá, patró del vaixell.

Un equip d'À Punt els ha acompanyat per a ser testimoni de la captura de centenars d'exemplars. Però primer que res, la tripulació ha de desfer-se de les que tragueren de la mar el dia previ: vint cabassos plens. "Les vam ficar en un lleixiu especial perquè es muiren i ara les tornarem a tirar. Es desfan i ja no piquen a ningú", apunta Escrivá.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els llauradors de Picassent alerten d’una plaga de conills i porcs senglars que arrasa els camps]]> Els camps de Picassent, a l’Horta Sud, patixen enguany una plaga que preocupa el sector agrari: la superpoblació de conills i, en grau més baix, de porcs senglars. Els llauradors asseguren que les soques dels arbres, sobretot tarongers, acaben rosegades fins al punt de provocar-los la mort. “Quan roden tota la soca el taronger està mort. I un taronger que té deu o quinze anys l'has de tornar a criar”, lamenta Vicent Tronchoni, agricultor de la zona.

Els cultius més afectats són les vinyes, els tarongers i els fruiters, així com les hortalisses, perquè la rosegada interromp la circulació de la saba. Segons Tronchoni, fins ara la població d’animals es mantenia controlada “pels caçadors i la mixomatosi, però enguany no sé per què s’ha disparat la plaga”.

La situació també afecta altres explotacions. “M’entren i m’estan fent una destrossa. La finca la tinc tota tancada i resulta que ells agafen la tanca, l’alcen i ho desfan. Hem de refer els cavallons contínuament. Les gomes de goteig les desfan… una destrossa”, explica el llaurador Francisco Vicente López.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'àguila pescadora: protagonista de la celebració dels trenta anys de protecció de la Marjal de Pego-Oliva]]> L'àguila pescadora és un ocell rapaç i migrant que es va extingir a Espanya en els anys huitanta, excepte a les Balears i a les Canàries. Però ara fa sis anys van reintroduir esta espècie a la Comunitat Valenciana, i l'escenari escollit va ser la Marjal de Pego-Oliva, un espai procliu per a la reintroducció de l'animal.

Este dissabte han fet una jornada per a celebrar els trenta anys de la protecció de la Marjal, precisament, amb l'observació de les àguiles pescadores. "Cada mes fem una activitat en què celebrem el trenté aniversari", diu Tito Blanco, tècnic del parc.

La satisfacció entre els assistents és total. I és que ha sigut una bona jornada en què han pogut vore de prop molts d'estos animals. "La veritat que l'esforç que es fa per reintroduir l'àguila pescadora val la pena", expressa un dels aficionats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Intervenen a Alacant vora una trentena de galls de brega abandonats en ple carrer]]> La Policia Local d'Alacant ha intervingut 27 galls de brega abandonats en la via pública, segons ha informat este divendres l'ajuntament en un comunicat. La intervenció es va dur a terme al carrer del Diputat Luis Gámir conjuntament amb el departament de Protecció Animal del consistori i la Protectora d'Animals, que s'ha fet càrrec de la custòdia i cura de les aus, entre les quals també hi havia gallines i pollets.

Quinze agents de les unitats de Barris i Canina i del Grup Operatiu d'Intervenció Ràpida (GOIR) han participat en esta operació, que es va realitzar a primera hora del matí de dijous en tot just seixanta minuts. Una actuació ràpida després que els veïns alertaren durant dies de les molèsties causades pels animals i de la celebració de baralles il·legals en diferents punts de la zona.

Quan els agents hi van arribar, van trobar una trentena de galls de brega, gallines i pollets solts en plena via pública, encara que alguns també estaven tancats en gàbies de fabricació casolana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV documenta el pas de 120 balenes per les costes de Dénia]]> Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha certificat el pas de prop de 120 rorquals enfront de les costes de Dénia (Marina Alta) dins de la campanya d'investigació de la migració cap a l'Atlàntic d'este cetaci, el segon animal més gran del planeta, amb una mida mitjana d'entre els 18 i els 24 m.

Esta balena, de cos gris, panxa blanca i barbes en lloc de dents, és una visitant habitual de les costes alacantines, sobretot entre juny i juliol. El seguiment de la UPV aspira a comprendre millor el procés de migració i avaluar els riscos per a la conservació de l'espècie, per l'activitat naval, el soroll submarí i la contaminació.

L'equip de la UPV, comandat pels investigadors Eduardo Belda i Víctor Gallego, valora la campanya d'enguany com un èxit: han monitorat tres animals amb marques satel·litàries, que permeten estudiar les seues rutes migratòries, han documentat els moviments amb 21 "fotoidentificadors" i han aconseguit dos mostres de genètica mitjançant tècniques no invasives, agafant una mostra de la bufada de l'animal mitjançant un dron.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Naix al Bioparc una cria de dril, un dels primats més desconeguts d’Àfrica]]> Bioparc València ha donat la benvinguda este dimecres a una cria de dril (Mandrillus leucophaeus), "un dels primats més desconeguts d'Àfrica”, com han explicat este dimecres responsables del parc en un comunicat.

Recentment, la primera persona de l'equip de cura animal que acudia de matí a les instal·lacions interiors de simis s'emocionava en comprovar que Itaka havia parit per primera vegada. Este entusiasme, més profund de l'habitual, es deu al fet que esta femella va nàixer l'estiu del 2016 al parc valencià. Això vol dir que la seua cria representa una segona generació.

El dril és un cas paradigmàtic perquè Bioparc València té un ferm compromís amb esta espècie de la qual sobreviu una població inferior a 4.000 individus i, per tant, es troba a un pas de considerar-se en "perill crític", segons la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat activa un pla de xoc per frenar la superpoblació de senglars, que afecta el 80% dels municipis i causa 800 accidents a l’any]]> La imatge de senglars caminant entre banyistes en zones de platja de la Marina, la Plana Alta o el Baix Maestrat és ja una constant de l'estiu i un dels indicadors més evidents de la sobrepoblació d'estos mamífers salvatges. Per si quedava algun dubte, la DGT acaba d'incorporar el pictograma dels senglars en els senyals d'alerta a la carretera per fauna salvatge.

Convivim amb vora 154.000 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial presència en punts costaners com el desert de les Palmes (Plana Alta) i la franja litoral des de la Ribera Baixa a la Marina.

Ara mateix, 440 termes municipals tenen sobrepoblació de senglars a la Comunitat Valenciana, el 81% dels 542 municipis valencians (245 a la província de València, 98 a la de Castelló i 97 a la d'Alacant), segons les últimes dades de la Conselleria de Medi Ambient. El departament de Vicent Martínez Mus vol donar més facilitats i seguretat jurídica al control d'estos animals i espera aprovar enguany un nou decret que "amplia els períodes de caça, simplifica la normativa vigent” i facilita la captura en entorns urbans.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El tercer niu de tortuga de la temporada deixa 79 ous en una platja d'Elx]]> La platja dels Arenals del Sol, pertanyent al terme municipal d'Elx (Baix Vinalopó), és la localització on ha aparegut este divendres el tercer niu de tortuga marina a la Comunitat Valenciana en la temporada de 2025. Són exemplars de Caretta caretta, coneguda popularment com a tortuga babaua o bova. En esta ocasió, la femella ha post 79 ous, nou dels quals s'han traslladat a les incubadores de l'Oceanogràfic de València, mentre que la resta quedaran protegits en una platja il·licitana sota vigilància especialitzada.

L'avís de la troballa s'ha produït a mitjanit, quan tres joves que estaven a vora mar van vore una tortuga eixint de l'aigua. Immediatament van alertar l'112, seguint la pauta d'actuació establida per a esta mena de situacions. Gràcies a eixa reacció ciutadana es va poder activar el protocol d'actuació de la Xarxa d'Encallaments de la Comunitat Valenciana, que va ràpidament mobilitzar l'equip tècnic per a garantir una intervenció correcta, segons ha informat l'Oceanogràfic en un comunicat.

A la zona van desplaçar-se veterinaris de la Fundació Oceanogràfic, investigadors de la Universitat de València (UV) i de la Universitat Politècnica de València (UPV), que van incorporar al queloni un emissor satel·litari per a seguir-li els moviments. També ha participat personal del voluntariat Xaloc, que col·labora en les tasques de custòdia i sensibilització. El seguiment satel·litari permetrà a l'equip investigador conéixer els desplaçaments d'este animal marí en temps real i detectar si fa nous intents d'implantació en la costa esta temporada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Convidada inesperada per Sant Joan: una tortuga intenta desovar a la platja de Nules]]> El veïnat que dilluns a la nit va eixir a la platja de Nules per a celebrar la nit de Sant Joan amb sopars populars van trobar-se amb una convidada sorpresa a la festa. Una tortuga va emergir cap a l'arena davant de l'estupor de les persones congregades a vora mar, en un intent de pondre ous. Malauradament, la presència de tanta gent va dissuadir l'animal, que va acabar tornant-se mar endins sense deixar cap niu, segons han explicat a À Punt fonts de la Universitat de València (UV).

Juny marca l'inici de la temporada de desovar per a les tortugues marines, que han trobat en les platges valencianes un entorn favorable per a portar al món les cries i implantar l'espècie, una nova ubicació que està molt relacionada amb el canvi climàtic. Les postes registrades en els últims anys constaten com van pel camí de crear una colònia estable a les nostres costes.

Fa just deu dies la platja de Marineta Cassiana, a Dénia, donava el tir d'eixida amb la localització del primer niu, en què es comptabilitzaren 116 ous de tortuga babaua o bova (Caretta caretta). Els havia deixat allà Diana, un dels tres exemplars que la Unitat de Zoologia Marina de la UV té controlats a les costes valencianes i que sent molta predilecció pel litoral denier. Esta femella, identificada gràcies al microxip que porta implantat, ja va eixir a niar en esta mateixa platja fa dos anys, en 2023, i ara ha tornat a repetir la jugada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Preocupació per l'augment de casos de mantes encallades al Mediterrani]]> El comportament de les mantes preocupa als experts en vida marina. En els últims mesos s'han albirat diversos espècimens d'este animal encallats a les platges del Mediterrani. A casa nostra ja es comptabilitzen cinc casos, els dos darrers a Cullera (Ribera Baixa) i la Vila Joiosa (Marina Baixa).

L'aigua contaminada, l'augment de les temperatures o la pèrdua d'ecosistemes són algunes de les causes que podrien estar darrere este fenomen. La qüestió és preocupant, perquè posa en perill la vida d'estos majestuosos éssers vius.

A Cullera s'ha hagut de practicar esta setmana l'eutanàsia a un d'estos espècimens pel mal estat de salut que presentava. "Hem pres totes les mostres que hem cregut convenient per a enviar-les als laboratoris i ara estem a l'espera de veure que pot estar passant, perquè hi ha una preocupació creixent per si hi haguera un problema que poguérem solucionar, o que eixos mateixos animals ens estiguen advertint", explica Alicia Bohorquez, de la Fundació Oceanogràfic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cabres salvatges visiten la zona zero de Xiva]]> Les cabres salvatges colonitzen nous espais urbans. Després de les visites de caprins a municipis com Xèrica (Alt Palància) o Vilafamés (Plana Alta), ara li ha tocat el torn a Xiva (Foia de Bunyol).

El veïnat ha albirat una parella de cabres avançant per la zona zero de la dana. Les han gravades avançant pel barranc i pujant pels teulats i façanes destruïdes d'algunes de les cases arrasades per la dana a Bechinos, el centre històric del poble.

La imatge dels animals escalant pels enderrocs de la zona zero ha regalat una instantània insòlita a la població, quan han passat set mesos des de la barrancada, que va causar set morts al municipi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'equip de rescat de l'Ocenogràfic eutanasia la manta encallada a Cullera]]> Final tràgic per a la manta encallada este divendres a la platja de Cullera (Ribera Baixa). Després que l'equip de rescat de l'Oceanogràfic tractara l'animal i el retornara al mar, este ha tornat a aparéixer a la mateixa platja amb símptomes de desorientació. Els veterinaris han analitzat de nou la manta este dissabte, i davant el greu estat de salut que presentava, han decidit aplicar el protocol i eutanasiar-la per a estalviar-li el sofriment, tal com han confirmat des de l'Oceanogràfic a À Punt Notícies.

L'aparició de la rajada es va produir per primera vegada este divendres, moment en què l'equip de rescat de l'Oceanogràfic de València es va desplaçar a la platja de Cullera, on havia quedat encallada. Es tractava d'un exemplar de dos metres de l'espècie Mobula mobular, catalogada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) com a espècie en perill d'extinció.

Allà, els especialistes van tractar l'animal, que va ser estabilitzat, hidratat i retornat al mar amb el suport del servei de socorrisme. No obstant això, hores més tard, la manta va tornar a acostar-se a la platja, i l'equip va seguir amb les tasques de vigilància per a monitorar la seua evolució.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llauradors valencians alerten que plagues de conills estan arrasant cultius, sistemes de reg i séquies]]> La població de conills als municipis valencians s’ha multiplicat en els últims anys i la pitjor part d’estes plagues la pateixen els llauradors. El Consell vol aprovar una nova normativa per a erradicar el problema. El llaurador de Betxí Víctor Sanahuja lamenta que este animal arrasa els camps de cítrics del poble, un dels 177 municipis infestats. Destrossen cultius, però també sistemes de reg o séquies. “Li fa molta ferida, no deixa circular bé la saba i acaba matant l’arbre”, explica Sanahuja. 

Per a combatre'ls, els llauradors avisen de les plagues als ajuntaments, que recorren als caçadors. Des del govern valencià ja han informat que treballen al costat dels afectats per a millorar les actuacions. “En només una nit un conill va a un arbre, el rosega i el mata” adverteix David Esteban, secretari comarcal de la Unió Llauradora a la Plana Baixa. 

A més d’agilitzar la caça quan es detecta la plaga, els llauradors demanen ampliar els controls a carreteres i infraestructures. “Allí és on veiem que està el vertader reservori dels animals. Allí és on cria i acaba escampant-se”, alerta Esteban. 

Continua llegint-ho en el web

]]>