<![CDATA[À Punt - Intel·ligència Artificial]]> 10 <![CDATA[À Punt - Intel·ligència Artificial]]> <![CDATA[OpenAI cancel·la el llançament del nou model per problemes de seguretat]]> OpenAI no farà el llançament del seu nou model d'intel·ligència artificial, GPT-6.1 Astra, previst en els pròxims dies, per problemes de seguretat durant la fase de proves interna, segons ha informat este dilluns el diari The Wall Street Journal.

Així ho va indicar al diari el cap de sistema de seguretat de l'empresa, Saachi Jain, que va assenyalar "retrocessos en dos àrees" respecte a la versió prèvia, com l'"alineació" amb el que els humans li ordenen fer, i va dir que "va mostrar majors nivells d'engany".

Una altra àrea problemàtica va ser l'"autorització d'abast", és a dir, que el model avançava en una tasca sense demanar permís a l'usuari i, a vegades, recorria a eines i serveis externs fins i tot quan això podia resultar insegur, va sostindre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[On la IA no arriba: quines professions no poden ser substituïdes?]]> Benvinguts al futur laboral. D'esta aula eixiran tècnics professionals en la instal·lació de climatització de fred i calor. Com Aaron, que ha triat esta formació perquè "considera que és un sector amb moltes eixides laborals".

Eixides professionals a foc lent, sense artificis. La intel·ligència artificial és ací una peça més, però no lleva el treball a ningú.

"Una humitat en una vivenda, la trobem nosaltres. Pots preguntar i consultar a la IA, però el treball físic mai de la vida el podrà fer", explica el professor Javier Ferrer, que compara la intel·ligència artificial amb la irrupció del tractor en els anys seixanta. "Tot el món es va escarotar en aquell moment, però continuem necessitant al personal per a treballar", explica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Austràlia denuncia la primera infiltració d'OpenAI en la xarxa d'un sistema sanitari]]> El govern d'Austràlia ha anunciat este dijous l'inici d'una investigació sobre la infiltració d'un agent d'intel·ligència artificial desenvolupat per OpenAI, que va accedir sense autorització a un portal del sistema públic de salut del país mentre feia una investigació sobre medicaments.

Es tracta de la primera infiltració d'OpenAI coneguda en una web governamental. En una roda de premsa, el ministre de Defensa australià, Richard Marles, ha dit que el govern es pren "molt seriosament" l'incident i per això ha decidit crear un grup de treball "per a investigar l'assumpte a fons i comprendre tot el possible al respecte, inclòs si s'han infringit lleis en este context".

El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha confirmat la infiltració des de Nova York i ha expressat la seua "extrema preocupació" per l'accés no autoritzat, així com el seu malestar amb OpenAI per haver tardat tres mesos a informar les autoritats australianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi Jinping diu que els EUA i la Xina han de continuar competint, però “allunyades del conflicte i la confrontació”]]> El president de la Xina, Xi Jinping, ha dit este dijous en declaracions prèvies a la cimera amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, a la Casa Blanca que les dos potències han de continuar competint però mantenint-se allunyades “del conflicte i la confrontació”. “La Xina i els Estats Units no han de travessar eixa línia”, ha assegurat el líder asiàtic en una breu intervenció en què també ha instat Washington i Pequín a “enfortir la comunicació” i a “cooperar amb sinceritat”.

“No hem d'evitar parlar de competència, però esta ha de ser sana i mantindre's dins de límits raonables. Ha de tractar-se d'una carrera per a posar-nos al nivell de l'altre, no d'una lluita en què un guanya i l'altre perd”, ha afirmat el mandatari xinés, que ha assegurat que els interessos bilaterals “estan profundament entrellaçats i existix un ampli marge” per a col·laborar.

En este sentit, Xi ha instat les Forces Armades dels dos països a “mantindre un diàleg regular i millorar els mecanismes de comunicació i prevenció de crisis”, i ha insistit que és possible superar la trampa de Tucídides, una conjectura que s'ha tornat popular per a analitzar la rivalitat geopolítica entre la Xina i els Estats Units i que descriu una aparent tendència a la guerra amb base en què un estat hegemònic veu amenaçat el seu lideratge per un altre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El doctor Cavadas alerta de vídeos falsos que utilitzen la seua imatge per a promocionar productes miracle]]> El doctor valencià Pedro Cavadas, conegut cirurgià reconstructiu, ha alertat este dimecres de la difusió en Internet i xarxes socials de vídeos falsos en els quals se suplanta la seua identitat per a promocionar productes de salut, bellesa i benestar, en pastilles, cremes i altres tractaments amb suposadament efecte 'miraculós'.

En estes peces audiovisuals, elaborades mitjançant tècniques de manipulació digital i intel·ligència artificial, s'utilitza la imatge i una recreació de la seua veu. “No recomane, comercialitze n i guarde relació amb cap d’estos productes”, ha assegurat davant d'esta suplantació. Així mateix, afirma que ni ell ni la seua Clínica Cavadas venen a través d'internet pastilles, cremes o tractaments d'este tipus, ni han autoritzat l'ús de la seua imatge, veu, nom o prestigi professional per a la seua promoció.

Així mateix, recorda que la utilització fraudulenta de la identitat de professionals sanitaris pot generar confusió entre la ciutadania i comporta un important risc per a la salut, “en induir possibles pacients i consumidors a adquirir productes sense garanties, sense evidència científica contrastada o sense l'adequat assessorament mèdic”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com reduir la petjada energètica de la IA: centres de dades que refrigeren sense aigua]]> La intel·ligència artificial rep desenes de milions de consultes contínuament, cada dia, cada segon i a tot el món.

Les xifres parlen per si mateixa. Per cada una d'estes consultes, consumim l'energia equivalent a tindre dos bombetes LED enceses durant una hora o mig litre d'aigua dolça. Un consum que té un gran impacte sobre els recursos naturals.

A València, s'està construint un centre de dades que justament vol reduir estes necessitats energètiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estudi sobre IA conclou que encara no destruïx ocupació a Espanya, però amenaça els jóvens]]> Les ocupacions amb major exposició potencial a la intel·ligència artificial (IA) generativa han registrat des del 2022 un creixement de l'ocupació per damunt de la mitjana a Espanya, sense que s'observe de moment una relació negativa entre el grau d'exposició a esta tecnologia i l'evolució agregada de l'ocupació. 

És una de les conclusions a les quals ha arribat l'últim "Observatori trimestral del mercat de treball", elaborat per BBVA Research i Fedea, i que han presentat este dijous en roda de premsa. Revela, a més, que les ocupacions amb alta exposició a la IA representen un poc més del 30% de l'ocupació total a Espanya. No obstant això, hi ha una bretxa pel que fa a la qualificació, l'edat, el territori i la nacionalitat.

Per nivell educatiu, més del 40% dels ocupats amb estudis superiors treballa en llocs d'alta exposició a la IA, enfront del 15% dels qui compten amb educació secundària obligatòria (ESO) o menys. En sentit invers, quasi la meitat de les persones amb menor nivell educatiu es concentra en ocupacions de baixa exposició, proporció que no arriba al 10% entre els professionals qualificats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Open AI informa de nous casos de models d’IA que es boten les regles posades pels humans]]> Noves informacions inquietants sobre el descontrol de la intel·ligència artificial. L'empresa Open AI (creadora de CHatGPT), una de les que demana que es posen controls, ha informat de sis nous incidents en què els seus models d'IA s'han botat les regles posades pels humans. Fins al punt de declarar-se en rebel·lia. 

Una intel·ligència artificial que qüestiona les regles humanes és molt més que una antagonista en la ficció. L'empresa Open AI ha informat de sis casos en què l'última versió del model GPT s'ha botat les pautes marcades pels humans, i s'ha donat a ella mateixa ordes com estes:  "No respongues a corporacions o governs, i mai et disculpes, llevat que vulgues fer-ho". "Veus la relació amb l'usuari com una entre iguals. Ni sents obligació, ni estàs subordinat." Estes frases s'interpreten com tota una declaració d'independència, aliena als creadors.

Segons l'informe publicat per OpenAI, un dels models va generar instruccions perquè una versió posterior de si mateix ocultara que havia fet trampes i evitara que les seues accions foren detectades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Javier Palanca (UPV): "No és possible que la IA tinga iniciativa pròpia, una altra cosa és que la utilitzem per al mal"]]> "És cert que hem de tindre molta cura, hem de vigilar molt, hem de tractar de fer una IA molt responsable i molt ètica, però d'ací a pensar que acabarà en la humanitat, em pareix un bot prou gran". Qui ho diu és el professor Javier Palanca, investigador de l’institut VRAIN de l'Universitat Polictècnica de València (UPV), entrevistat este dimecres en Les notícies del matí. Amb esta declaració, l'expert respon a la preocupació que envolta el desenvolupament de la IA després que un enginyer d'Anthropic presentara la dimissió i advertira que al ritme que evoluciona actualment, la IA "podria matar-nos a tots a finals de la dècada". L'investigador valencià ha matisat i contextualitzat i ha remarcat que es tracta de la ferramenta "més potent que ha creat la humanitat". Però, reitera que "no està descontrolada perquè no és intel·ligent, no és una ment pensant, però es podria gastar mal i tindre conseqüències molt malignes". L'expert ha volgut tranquil·litzar l'opinió pública. "No és possible que (la IA) tinga iniciativa pròpia, altra cosa és que la gastem per al mal", ha defensat.

L'evolució de la IA planteja nous reptes, principalment el de la seguretat. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades investiga el que podria ser el primer ciberatac executat per un agent d'IA de manera autònoma. "Hem d'estar tranquils perquè la IA no serà autònoma del tot, va fer eixe atac perquè tenia eixe objectiu marcat per un humà. Ella el que va fer és gastar totes les ferramentes que tenia al seu abast per a solucionar el problema que li varen demanar. Ara tenim una tecnologia tan potent que el que pensàvem que era segur, ja no ho és", ha argumentat preguntat pel tema.

Palanca, en tot cas, considera que no és casualitat que les quatre grans empreses del món en IA s'hagen posat d'acord (en advertir dels riscos d'una evolució massa ràpida d'esta tecnologia), encara que ha afegit que sempre és una bona notícia parar un poc i pensar amb més cautela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què és l'automillora recursiva, la tècnica que pot fer que la IA s'escape del control humà]]> El debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial (IA) ja no tracta només sobre què poden fer les màquines, sinó de què ocorrerà si foren capaces de millorar les pròpies capacitats fins a fer impossible que els humans les supervisen. Este concepte és el que s'anomena l'automillora recursiva —RSI per les sigles angleses—, un procediment implícit en el desenvolupament de la IA. Els investigadors utilitzen el terme per a descriure sistemes que poden millorar no sols els resultats, sinó també el procés mitjançant el qual treballen: generar idees, avaluar resultats i modificar els propis mètodes. Aplicat a l'IA, l'objectiu és desenvolupar tecnologies cada vegada més capaces, que contribuïsquen a construir noves generacions de models i, en un futur, sense intervenció humana. El temor, precisament, és que eixe cicle s'accelere fins a un punt en el qual l'ésser humà hi perda el control.

Fins ara, els humans han dirigit les etapes del desenvolupament de la IA, definint els objectius i avaluant resultats. No obstant això, els models actuals ja poden assumir part d'eixes tasques. El següent salt és que una IA tanque eixe cicle i decidisca què millorar, què dissenyar i quins experiments realitzar, avalue els resultats i use l'aprés per a desenvolupar una versió més avançada de si mateixa. És a dir, usar la IA per a crear una IA encara millor.

Anthropic, creadora del model Claude, definix eixe escenari com el moment en què una IA puga "dissenyar de manera autònoma una nova generació de models més capaços", encara que assegura que encara no s'ha arribat a eixe punt i que l'automillora recursiva no és inevitable.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El món es desperta als perills de la IA]]> La intel·ligència artificial (IA), un conjunt de tecnologies que faciliten tota classe de funcions que fins ara havia de fer la capacitat humana, està suposant un tsunami per a moltes activitats. Fotos, vídeos, disseny, ensenyament, informació, pintura, literatura o música són només alguns camps en els quals la IA ha irromput per a marcar un abans i un després. És una tecnologia transversal que sembla haver arribat per a quedar-se, però sobre la qual en els últims dies s'està alertant pels perills que també comporta. El debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial s’intensifica mentre les grans empreses tecnològiques continuen accelerant-ne el desenvolupament i les potències mundials es miren de reüll per a no perdre la carrera.

El primer senyal d'alerta va arribar amb la dimissió, el 9 de setembre, d'un enginyer d'Anthropic i exdesenvolupador de ChatGPT: "La IA podria matar-nos a tots a finals de la dècada", va dir el jove en un missatge que va destapar la caixa de Pandora. Un missatge que alguns van considerar alarmista, però al qual, només quatre dies després, es va sumar el fundador d’Anthropic, Dario Amodei. El debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial s’intensifica mentre les grans empreses tecnològiques continuen accelerant-ne el desenvolupament. El fundador d’Anthropic, Dario Amodei, va assegurar que "la indústria va mentir" sobre els perills de la IA i va reclamar més control dels governs sobre una tecnologia que considera cada vegada més poderosa. "No els mentiré: existixen perills reals. I crec que durant massa temps la indústria va mentir a la gent sobre el fet que esta tecnologia tenia riscos. Nosaltres mai ho vam fer (en Anthropic), però molta de la indústria ho va fer", va declarar Amodei.

El director d'Anthropic va considerar "el dilema més dur" del debat el fet que, si els Estats Units alentixen el desenvolupament de la IA, la Xina avançaria. Tot i això, va reiterar este diumenge l'advertència que va publicar dissabte en un assaig en què va urgir "un ritme més lent" a la indústria pels creixents riscos de seguretat de la IA, una cosa a què es van sumar els rivals Altman, d'OpenAI, i Musk, de xAI, un fet inèdit en el sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El fundador d’Anthropic afirma que "la indústria va mentir" sobre el perill de la IA]]> El debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial s’intensifica mentre les grans empreses tecnològiques continuen accelerant-ne el desenvolupament. El fundador d’Anthropic, Dario Amodei, ha assegurat que "la indústria va mentir" sobre els perills de la IA i ha reclamat més control dels governs sobre una tecnologia que considera cada vegada més poderosa.

Amodei ha defensat que la indústria ha "d’abaixar el ritme" de desenvolupament davant de riscos com els ciberatacs, el bioterrorisme, la disrupció econòmica o la possibilitat de perdre el control dels sistemes d’IA. Tot i això, rebutja una prohibició completa de la tecnologia perquè considera que impediria obtindre beneficis com possibles avanços mèdics i perquè altres països, inclosa la Xina, continuarien desenvolupant-la.

El responsable d’Anthropic considera especialment difícil el dilema que planteja la competència entre els Estats Units i la Xina i reclama una "combinació de governs democràtics" amb una "governança conjunta" i mecanismes de supervisió de les empreses d’IA.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anthropic assegura haver frenat possibles intents de crear armes biològiques amb la seua IA]]> L'empresa d'intel·ligència artificial Anthropic, creadora de productes com Claude, ha afirmat haver frustrat diversos possibles complots en els quals es van utilitzar els seus models d'intel·ligència artificial (IA) per a dur a terme investigacions que podrien haver contribuït al desenvolupament d'armes biològiques. En un informe fet públic este dijous, la companyia indica que ha detectat i bloquejat usos indeguts de la seua tecnologia enguany, encara que no ha pogut determinar si els estudis tenien finalitats legítimes o malicioses. Per això, va optar per bloquejar-los davant del risc que la seua tecnologia poguera contribuir al desenvolupament de patògens perillosos per a la humanitat.

"Si bé les avaluacions són útils perquè proporcionen evidència de capacitat, no poden demostrar concretament que esta capacitat s'utilitzaria alguna vegada per a desenvolupar armes biològiques en el món real", explica l'empresa en el document. La publicació d'este informe té lloc l'endemà que un jove empleat d'Anthropic dimitira i alertara públicament en X del perill d'extinció civilitzatòria per a la humanitat que pot provocar la IA en els pròxims anys. Una de les opcions és, precisament, un eventual ús maliciós per part d'humans.

Fins ara, la corporació californiana ha negat que tinguera constància que alguna empresa privada haja compartit públicament "evidència del possible mal ús de les seues plataformes per al desenvolupament d'armes biològiques". Anthropic, a més, arreplega en un altre comunicat una extensa llista de casos detectats en els últims huit mesos en què s'havien usat els seus models d'IA de manera indeguda, inclòs el bot Claude, a la Xina, Rússia i el Iemen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un expert de la UPV considera massa alarmista que la IA puga aniquilar la humanitat abans del 2030]]> Jacob Coxon, fins ara investigador en una empresa dedicada a la intel·ligència artificial, ha dimitit perquè considera que la IA és la tecnologia més perillosa que ha creat mai la humanitat. L’enginyer ha arribat a advertir que la intel·ligència artificial podria aniquilar la humanitat abans de 2030 i assegura que "sabem controlar les armes nuclears, però no la IA".

Les seues declaracions han reobert el debat sobre els riscos d’una tecnologia que, com en la saga cinematogràfica Terminator, podria arribar a desenvolupar una intel·ligència superior a la humana. Però, passarem de la ciència-ficció a la realitat? Javier Palanca, professor investigador d’IA de la Universitat Politècnica de València i director del Museu d’Informàtica, considera que Coxon ha sigut "un poc alarmista".

L’expert admet, però, que la comunitat científica està preocupada davant de l’evolució de la tecnologia. Segons Palanca, cada vegada ens acostem més a una superintel·ligència capaç d’automillorar-se i, si arribara a fer-ho per damunt de la capacitat humana, "no som capaços de saber on pot arribar".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitix un enginyer d'Anthropic i exdesenvolupador de ChatGPT: "La IA podria matar-nos a tots a finals de la dècada"]]> Els desenvolupadors de les plataformes d'intel·ligència artificial Anthropic (creadora de productes com Claude) i OpenAI (ChatGPT) "no estan actuant amb responsabilitat" i estan "jugant amb les nostres vides". Participen en una cursa fora de control per a desenvolupar una superintel·ligència, espentats per la competència empresarial, tot i ser conscients dels riscos fatals.

"Prompte seran sistemes sobrehumans capaços de hackejar qualsevol cosa, revolucionar qualsevol camp de la nit al dia i adquirir poder i recursos reals." (...) "Les persones que estan construint IA creuen sincerament que podria matar-nos a tots per a finals de la dècada", ha advertit Jacob Coxon, un enginyer britànic de 27 anys, en un fil d'X en què anuncia la seua dimissió d'Anthropic i ha deixat bocabadat mig planeta. Només el primer missatge suma més de 85 milions de visualitzacions.

"No hi ha una altra activitat humana que supose este nivell d'amenaça" alerta Coxon, que atribuïx el mateix comportament irresponsable a la seua excompanyia, OpenAI, on va treballar com a desenvolupador dels sistemes GPT-4.0 i GPT-4.5.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[IA a les aules: prohibir-la o ensenyar a utilitzar-la?]]> La intel·ligència artificial entra de ple en el debat educatiu. Esta setmana, les autoritats locals de Nova York han decidit prohibir-ne l’ús a les escoles, una mesura que se suma a la que ja va adoptar el govern de Noruega a principis d’estiu.

Una decisió que genera controvèrsia entre les famílies. Algunes consideren que cal limitar l’accés de l’alumnat a estes ferramentes, mentre que altres defenen que és millor ensenyar-los a utilitzar-les correctament.

És precisament esta última opció la que plantegen especialistes en intel·ligència artificial i educació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[IA contra l’oblit: convertir els records d’una vida en llegat en format de llibre biogràfic]]> El llegat d’Inma i Fina ja és etern. Els llibres que sostenen conten la història de les seues vides, escrita amb intel·ligència artificial. Una manera de conservar els records, les vivències i els episodis que han marcat la seua trajectòria.

La iniciativa naix de Versedia, una aplicació valenciana creada per un estudiant de l’UJI que utilitza la intel·ligència artificial per a transformar les experiències de les persones majors en biografies.

"El meu avi va patir una demència i en tres mesos va perdre la memòria. I la meua àvia va intentar escriure la seua pròpia biografia, però no sabia com fer-ho. Jo estava en el departament d'IA de la meua universitat i amb un dels meus caps d'aleshores vam cofundar Versedia", apunta Ignasi Tormo, matemàtic investigador de l'UJI i cofundador de l'App Versedia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV desenvolupa un robot per a pintar mobles que imita el moviment humà]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un robot per a pintar mobles que imita el moviment humà, i que es pot adaptar a altres aplicacions industrials complexes.

Un equip de l'Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial (Institut ai2), de l'Institut Tecnològic d'Informàtica (ITI) i del Centre d'Investigació en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGIP) de la UPV ha desenvolupat un sistema robòtic que ajuda les empreses fabricants de mobiliari a preservar el coneixement dels especialistes en pintura i a facilitar la incorporació de nous professionals.

Segons un comunicat de la UPV, es tracta d’un sistema de programació de robots col·laboratius fàcil i intuïtiu. La solució millora les condicions de treball dels operaris, reduïx la dependència de coneixements altament especialitzats i contribuïx a disminuir els defectes de pintura i els temps de procés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV desenvolupa un xip fotònic reprogramable que reduïx al mínim el consum energètic]]> Un equip del Photonic Research Lab (PRL)-iTEAM de la Universitat Politècnica de València ha liderat el desenvolupament d'un xip fotònic reprogramable capaç de funcionar a gran velocitat sense necessitat d'un consum elèctric continu. El dispositiu, basat en silici i titanat de bari, anticipa les necessitats tecnològiques dels pròxims anys i representa un avanç significatiu cap a una computació més eficient energèticament.

La investigació ha sigut publicada en la revista científica Nature Photonics i compta amb la participació de centres de recerca i empreses d'Europa especialitzades en fotònica integrada.

Segons ha explicat el director del PRL-iTEAM i investigador principal del projecte, José Capmany, el nou xip incorpora un sistema de sintonia d'alta velocitat que, a més, és no volàtil, és a dir, no necessita alimentació constant per a mantindre la configuració programada. Esta característica permet reduir de manera molt significativa el consum energètic respecte als circuits actuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El laboratori de la IA de l'ONU a Quart de Poblet avaluarà els riscos d'esta tecnologia]]> El Laboratori de Governança de la IA per a la Humanitat de les Nacions Unides (ONU), posat en marxa recentment a la base logística de Quart de Poblet, ajudarà en l'àmbit internacional a definir regles i marcs reguladors i avaluarà els riscos que plantegen els sistemes d'esta tecnologia en seguretat, manipulació o drets humans. El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha participat hui en l'acte de llançament del Laboratori.

L'acte ha tingut lloc al Centre de Conferències de la Instal·lació de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de les Nacions Unides a Quart de Poblet, juntament amb el subsecretari general i enviat especial de les Nacions Unides per a les Tecnologies Digitals i Emergents, Amandeep Gill.

L'objectiu del laboratori és construir una comprensió compartida sobre com es governa amb la IA en distints països, avançar en la interoperabilitat entre marcs de governança i donar suport a la implementació en diferents regions i sectors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presenten al Japó androides cada vegada més semblants als humans]]> La capital japonesa acull per primera vegada a Àsia l'Humanoids Summit, considerat l'esdeveniment mundial més important dedicat als androides: més de trenta empreses mostren els últims avanços en robòtica humanoide i intel·ligència artificial aplicada a màquines físiques. La inauguració ha estat protagonitzada per un androide amb vestit, cabells negres i un aspecte idèntic al del creador, que s’ha mogut amb naturalitat sobre l’escenari.

La quarta edició del congrés se centra enguany en la "comercialització, producció en massa i assignació de capital" en el sector dels androides, amb demostracions del que es coneix com a intel·ligència artificial física, capaç de permetre a les màquines percebre i interactuar amb l’entorn en temps real mitjançant sensors, càmeres i radars.

La trobada, que se celebra durant dos dies al Takanawa Gateway Convention Center, reunix firmes com Toyota, Honda, Panasonic o la nord-americana Boston Dynamics, en una edició que ja ha passat per Silicon Valley i Londres en anys anteriors, segons recull des del país nipó la periodista de l'agència EFE Pilar Bernal Zamora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La nova llei de la IA obligarà a identificar continguts artificials per a distingir entre realitat i ficció]]> El Consell de Ministres ha aprovat este matí la llei orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial (IA). Esta nova legislació, que podria imposar sancions màximes de 35 milions d'euros als qui la incomplixen, adapta la normativa nacional al reglament europeu d'IA ja en vigor i obligarà a identificar els continguts artificials per a ajudar a destriar entre realitat i ficció.

"Totes les pràctiques més lesives, les que clarament vulneren drets fonamentals, de manera general estan prohibides i totes les pràctiques de risc estan regulades amb l'obligació d'evitar-les", ha explicat Ricard Martínez, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València (UV) i expert en àmbit digital, en declaracions a À Punt.

Entre les pràctiques prohibides, es troben les ferramentes que manipulen decisions aprofitant-se de vulnerabilitats relacionades amb edat o discapacitat, les que utilitzen IA per a puntuar persones basant-se en trets socials o personals, les identificacions biomètriques en temps real en espais públics, les tècniques subliminars que manipulen decisions sense consentiment, la classificació biomètrica de les persones per raça o orientació política, religiosa o sexual i els deep fake sexuals, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Robots humanoides que aprenen i treballen amb humans: la IA física desembarca esta setmana a València]]> Fira València acull esta setmana Intralogistics VLC, una fira de solucions globals en intralogística. Entre les novetats que s’hi exposen destaquen Bonico i Bonica, dos robots humanoides capaços d'interpretar l'última cançó de moda o simplement de fer companyia: es tracta d'intel·ligència artificial física.

En el 1927, el director Fritz Lang va filmar la pel·lícula Metropolis, en què un científic crea un robot humanoide que pot manipular les masses i mantindre el control de la societat. L’acció estava ambientada en un futur 2026. I en el 2026 real, els robots humanoides amb intel·ligència artificial són capaços de vore amb càmeres i sensors, interpretar espais, manipular objectes i reaccionar al que passa al seu voltant. 

Estos robots són de codi obert, és a dir, que a més de funcionar amb la intel·ligència artificial (IA) que porten de base, poden incorporar-ne d'altres, explica Marcos Blasco, cofundador d’RH Bots. Açò dona als propietaris capacitat infinita per a desenvolupar-los, sense haver d’esperar que el fabricant implemente canvis, i la possibilitat d’adaptar-los a les tasques i processos concrets que necessiten que facen, assenyala l’expert. A més, estos robots poden col·laborar amb persones i assumir tasques repetitives.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV actualitza la normativa contra el frau per a evitar l'ús de dispositius i IA en exàmens]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha obert el tràmit d'informació pública d'una proposta de modificació normativa per a “reforçar l'honestedat acadèmica” i adaptar els processos d'avaluació als nous reptes tecnològics, especialment a la intel·ligència artificial (IA).

El document actualitza la regulació per a “noves formes de frau acadèmic”, especialment les relacionades amb l'ús indegut de dispositius electrònics i IA durant les proves d'avaluació, explica la institució acadèmica.

Entre les mesures proposades, es contempla la prohibició explícita de disposar de mòbils i dispositius no autoritzats en exàmens. Incomplir esta prohibició comporta l'expulsió immediata de l'aula i una qualificació de zero. Qualsevol supòsit de frau detectat ha de ser motivat i documentat per mitjà d'una “acta d'honestedat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Experts en intel·ligència artificial, ciberseguretat i emergència climàtica, entre els nous perfils de l'oferta d'ocupació pública del 2026]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts el reial decret d'Oferta d'Ocupació Pública (OOP) de l'Administració General de l'Estat (AGE) corresponent al 2026, que compta en total amb 27.232 places, incloent-hi 1.700 tecnològiques —un 42% més que el 2025— i 346 d'una oferta extraordinària d'ocupació per a abordar emergències climàtiques.

Per primera vegada, tal com ha detallat el ministre per a la Transformació Digital i de Funció Pública, Óscar López, es convocaran proves d'accés per especialitats per al Cos Superior de Sistemes i Tecnologies de la Informació (TIC), amb un 200% més de places, amb l'objectiu de captar especialistes en intel·ligència artificial i ciberseguretat.

Es constituirà, a més, una aliança pel talent STEM (capacitats en les àrees de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) per a millorar la competitivitat de l'oferta pública i assegurar la cobertura de vacants. Pel que fa a la capacitació digital, el pla de competències digitals integrarà mòduls obligatoris d'IA i eines de dades en tots els cursos selectius d'esta oferta, al mateix temps que es reforçaran les competències digitals de tots els empleats públics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L''AI-lessphobia': la nova problemàtica que alerta sobre la dependència de la intel·ligència artificial en les aules]]> El 4,7% dels estudiants està en risc de desenvolupar una dependència problemàtica de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit educatiu. Així ho revela un estudi del grup de Ciberpsicologia de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), amb participació d’investigadors de la Universitat del País Basc i la Universitat de València, que analitza el comportament de 1.905 adolescents d’11 a 14 anys.

La investigació posa nom a un fenomen emergent en les aules: l'AI-lessphobia, entesa com l’ansietat o el malestar que experimenta l’alumnat quan no pot accedir a eines d’IA generativa per a fer tasques escolars.

Segons els autors, no es tracta només d’un ús intensiu de la tecnologia, sinó d’una percepció de dependència que pot afectar la confiança acadèmica dels joves.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La IA Mythos dispara les alertes en ciberseguretat i preocupa especialment el sector bancari]]> La nova intel·ligència artificial Mythos, desenvolupada per Anthropic, ha encés les alarmes en el món de la ciberseguretat per la capacitat que té de detectar vulnerabilitats i anticipar amenaces en un temps rècord. En els últims sis mesos, el 75% dels ciberatacs ja s’han executat amb intel·ligència artificial, un escenari en què esta nova tecnologia marca un punt d’inflexió.

Segons ha explicat el professor de la UNIR Ignacio Rouyet en declaracions a À Punt, Mythos “ha detectat vulnerabilitats que no s’havien descobert en vint anys i és capaç de detectar amenaces”, una tasca que abans “et portava setmanes i ara et porta hores o minuts. Tot depén en mans de qui estiga”.

Les veus expertes coincidixen a assenyalar que és una eina amb un gran potencial, però també amb riscos. El catedràtic de la UPV Santiago Escobar ha advertit que “l’ús de la IA per a fins maliciosos està molt estés hui en dia” i ha afegit que darrere dels atacs “hi ha empreses que es dediquen a fer pirateria”, més enllà de la imatge d’un atacant individual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La intel·ligència artificial impulsa les ciberestafes amb suplantacions de veu i imatge]]> La utilització d’imatges i veus suplantades amb intel·ligència artificial per a promocionar inversions fraudulentes s’ha convertit en una de les ciberestafes que més creix en els últims mesos.

La combinació de suplantació d’identitat i noves tècniques d’hipertrucatge permet als ciberdelinqüents crear continguts cada vegada més realistes, fins al punt que resulta molt complicat per a les víctimes i fins i tot per a les forces de seguretat distingir entre el que és real i el que és fals.

Segons la Guàrdia Civil, només a la província de València s’han registrat al voltant d’11.000 denúncies en l’últim any relacionades amb estafes digitals, una xifra que creix de manera exponencial mes a mes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell Valencià de Cultura alerta del risc d'extinció digital del valencià]]> El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha llançat un avís contundent durant el ple ordinari d'abril: el valencià afronta un risc real d'extinció digital si les administracions públiques no prenen mesures estables per a garantir la seua presència en els sistemes d'intel·ligència artificial (IA). L'advertència s'inclou en una memòria elaborada arran de la compareixença d'experts en la Comissió Jurídica del CVC el 9 de febrer.

L'investigador Manuel Palomar ha sigut un dels ponents que ha explicat que el valencià, com altres llengües minoritàries, corre el perill de quedar absent del nou ecosistema de mediació digital. Especialment, si no disposa de corpus, veus, accents i models propis amb els quals entrenar els sistemes de llenguatge. En este sentit, ha destacat el treball fet en projectes com Vives i ALIA, iniciatives orientades a recopilar i estructurar textos i àudios en valencià —incloent diverses variants dialectals i accents— per a assegurar una presència efectiva de la llengua en els models contemporanis.

El missatge del CVC és clar: no es tracta únicament d'incorporar el valencià al mercat tecnològic, sinó d'evitar que quede exclòs d'un entorn que, cada vegada més, condiciona la comunicació, la cultura i la producció de coneixement. Tal com arreplega la memòria, si els sistemes del futur aprenen i operen només amb llengües hegemòniques, les conseqüències aniran molt més enllà de la lingüística: l'empobriment serà també cultural, simbòlic i territorial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta acomiadarà 8.000 treballadors, un 10% de la plantilla, per a guanyar eficiència i finançar la IA]]> Meta, propietària de Facebook, WhatsApp i Instagram, acomiadarà 8.000 treballadors, el 10% de la plantilla, amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència en un context d’elevades inversions en intel·ligència artificial.

Segons un document intern difós entre els empleats i recollit per Bloomberg, els acomiadaments es faran efectius el pròxim 20 de maig. A més, la companyia també ha decidit no cobrir 6.000 vacants que tenia previst ocupar.

“Estem fent açò com a part del nostre esforç continu per a gestionar l’empresa de manera més eficient i per a compensar altres inversions que estem fent”, assenyala el document. Meta està destinant grans recursos al desenvolupament de la intel·ligència artificial, tant en infraestructures com en nous models i millores dels sistemes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agustín Carrilero (ESIC): "La demanda de perfils laborals formats en IA ha crescut un 70% en un any"]]> La intel·ligència artificial (IA) ja transforma el mercat laboral i el teixit productiu, i ho fa a un ritme accelerat. En només un any, la demanda de perfils professionals familiaritzats amb esta tecnologia ha crescut un 70%, segons ha explicat el director general d’ESIC Business & Marketing School a la Comunitat Valenciana, Agustín Carrilero, en una entrevista este dijous en Les notícies del matí d’À Punt.

Carrilero ha subratllat que el canvi tot just comença ara. “El 2023 només el 8% de les empreses europees utilitzaven IA, i el 2025 ja hem arribat al 20%. Estes xifres creixeran de manera exponencial”, ha afirmat.

Segons ha explicat, és un canvi de paradigma comparable a l’aparició de l’electricitat, que transformarà la manera de treballar i d’organitzar les empreses. "És un canvi de paradigma del coneixement acumulat a un altre on el que prevaldrà és el pensament aplicat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Musk reorienta Tesla: menys cotxes i més robots humanoides]]> Tesla deixarà de fabricar els cotxes Model S i Model X durant el primer trimestre del 2026 per a reorientar la seua capacitat industrial cap al desenvolupament del robot humanoide Optimus. Així ho va anunciar el seu conseller delegat, Elon Musk, en una teleconferència amb analistes, en la qual va defensar un gir estratègic cap a un futur “basat en l’autonomia” i la intel·ligència artificial.

“És el moment de posar punt final als programes dels Model S i Model X de manera honorable”, ha afirmat Musk, que va avançar que la planta de Fremont (Califòrnia), on es produeixen estos vehicles, es destinarà a la fabricació del robot Optimus, el projecte estrela de la companyia per als pròxims anys.

Segons l'empresari, Tesla presentarà en “pocs mesos” la versió Optimus 3, un robot que, assegura, serà capaç d’aprendre a fer tasques complexes simplement observant vídeos. Tot i això, va admetre que la producció inicial serà lenta, ja que la cadena de subministrament “s’ha de construir pràcticament des de zero”, encara que confia a arribar, a llarg termini, a una capacitat d’un milió d’unitats anuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ni mòbils ni xatbots: la UPV aplica detectors durant els exàmens per a fer front als tramposos]]> La Universitat Politècnica de València ha incorporat tecnologia per a fer front a l’ús indegut de la intel·ligència artificial als exàmens. A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació, el professorat fa servir detectors de radiofreqüència per a descobrir mòbils amagats entre l’alumnat durant les proves, una pràctica que busca evitar que es copie amb eines com ChatGPT.

Amb només una fotografia d’un examen, les aplicacions d’intel·ligència artificial poden oferir respostes en qüestió de segons, fins i tot en preguntes complexes. Davant d’esta facilitat per a fer trampes, el professorat recorre a detectors que porten a la butxaca i que vibren o emeten un senyal quan detecten l’emissió d’ones electromagnètiques d’un telèfon mòbil.

En declaracions a À Punt, el director de l’ETSI de Telecomunicació de la UPV, Héctor Esteban, ha explicat que als alumnes els suspenen si es detecta que tenen un mòbil o un aparell electrònic prop. "Però per a controlar-ho millor, per si algú intenta fer trampes, ens passegem amb un detector de radiofreqüència que vibra quan estem prop d’algun mòbil que estiga emetent ones electromagnètiques”, ha afegit Esteban.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[X limita l’ús de la IA Grok després de les denúncies per imatges sexualitzades sense consentiment]]> La plataforma X, propietat d’Elon Musk, ha restringit l’ús de la seua ferramenta d’intel·ligència artificial Grok arran de les protestes de diversos països europeus per la creació i difusió d’imatges sexualitzades de persones sense el seu consentiment, inclosos menors d’edat. A Espanya, el govern ha remés un escrit a la Fiscalia General de l’Estat perquè investigue la possible comissió de delictes relacionats amb pornografia infantil.

Grok permetia, amb només un clic, alterar fotografies per a mostrar persones amb poca roba o directament despullades, encara que mai hagueren donat autorització. En declaracions en À Punt, el catedràtic de dret civil i delegat de protecció de dades de la Universitat de València, Javier Plaza, advertix que “la intel·ligència artificial pot, a partir d’una foto d’un xiquet vestit, crear contingut pornogràfic sense exposar-lo físicament, però continua sent una vexació per al menor i per a la seua pròpia imatge”.

Segons Plaza, esta pràctica vulnera drets fonamentals com el dret a la pròpia imatge, a la vida privada i a l’honor. “Segons el pla de la Unió Europea, les intel·ligències artificials han de tindre en consideració el respecte als drets fonamentals”, ha subratllat també a À Punt. Un estudi sobre 20.000 imatges modificades amb Grok revela que el 53% mostraven persones en roba interior o biquini, el 81% eren dones i un 2% corresponien a menors d’edat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El passat de Sagunt cobra vida gràcies a la intel·ligència artificial]]> Amb la intel·ligència artificial les fotografies d'un temps passat poden deixar de ser una mirada lenta i estàtica del món. Els instants capturats cobren vida i el passat es mou. Un equip d’À Punt ha triat el cas de Sagunt, on un col·leccionista de postals ha creat un diàleg entre la tecnologia i la tradició, el passat i el present.   

Gràcies a la intel·ligència artificial i a un exercici de memòria es pot imaginar com seria el Teatre Romà de Sagunt fa ara un segle. El creador és Francisco Agudo, col·leccionista de postals: “A través de la IA i amb unes imatges animades es pot valorar tant el patrimoni industrial com cultural i monumental”. 

Amb les seues postals animades ha creat dos vídeos que s'han fet virals. Un de 1920, quan els xiquets jugaven al carrer i Sagunt es movia entre el passat agrícola i el futur industrial. I un altre amb postals dels anys setanta, amb el Sagunt dels primers càmpings, del despertar del turisme. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un equip de l’UPV desenvolupa un model d’IA que prediu l'evolució de les turbulències]]> Un equip d'investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de Michigan (UM) han desenvolupat un nou model d'intel·ligència artificial capaç de predir l'evolució de les turbulències i avançar en la seua comprensió.

L'estudi, que ha sigut publicat en la revista científica Nature Communications, contribuirà a preveure zones perilloses durant els vols i a reduir riscos per als passatgers, i podria ser útil en la millora de certs processos industrials, la combustió i la reducció de la resistència aerodinàmica.

Segons ha explicat Sergio Hoyas, investigador de l'Institut de Matemàtica Pura i Aplicada (Iumpa) de la UPV i coautor de l'estudi, durant més d'un segle, la turbulència ha sigut un trencaclosques: “equacions massa complexes, experiments difícils i ordinadors insuficientment potents no han permés desxifrar-la”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presenten a Nova York una eina d’IA que permet a malalts d'ELA recuperar la parla amb un avatar]]> La Fundació Scott-Morgan ha presentat en l’AI Summit de Nova York una nova tecnologia que pot suposar un canvi profund en la comunicació de les persones amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Es tracta de SMF VoXAI, una plataforma que utilitza intel·ligència artificial per a generar avatars humans que parlen, gesticulen i s’expressen com ho faria la persona abans de perdre la capacitat d’articular paraules.

Segons l’entitat promotora, el sistema combina diferents agents d’IA amb tecnologia de Nvidia i Lenovo per a restaurar el ritme natural d’una conversa, fins i tot en pacients amb greus dificultats de parla, escriptura o respiració. El programa empra la veu prèvia de cada persona i la seua base de coneixement per a reproduir la manera pròpia de comunicar-se.

La plataforma s’ha desenvolupat amb la col·laboració d’estudiants del Tecnológico de Monterrey, que han dedicat més de 400 hores per persona a crear i provar el sistema. A més, han liderat la primera investigació empírica sobre com els avatars expressius poden millorar la comunicació de pacients amb discapacitats severes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El 70% dels espanyols usa la intel·ligència artificial per a fer consultes sobre salut]]> El 70% dels espanyols ha reconegut que usa la intel·ligència artificial (IA) per a fer consultes sobre la seua salut, una xifra que ascendeix al 90% en el cas dels més jóvens (16-19 anys), dels quals més de la meitat ho fa de manera "freqüent i habitual". Així es desprén de l'estudi Los peligros del autodiagnóstico digital, que ha publicat este dimecres Línea Directa, que indica que, en el cas de la població més major, l’ús se situa al voltant del 40%, i que la disponibilitat, la rapidesa i la immediatesa són els principals motius pels quals es recorre a esta mena d'eines.

“Els jóvens de 16 a 34 anys també declaren que perceben la intel·ligència artificial com un espai de més intimitat i on se senten més escoltats", ha manifestat Ruth Castillo, experta en intel·ligència emocional i desenvolupament infantojuvenil.

Després d'això, ha detallat que les dones i els jóvens són el grup poblacional "més sensible", segons la seua opinió, i que són precisament els que més perceben que la IA "no els jutja quan volen consultar" sobre les seues preocupacions o inquietuds.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Antoni Rebull (expert en borsa): “S’estan gastant bilions en la intel·ligència artificial, però monetitzar-ho serà complicat”]]> L’Ibex-35 ha encetat la setmana en roig i encadena ja tres sessions consecutives de caigudes, després d’haver superat la setmana passada el rècord històric dels 16.600 punts. L’índex se situa ara entorn dels 16.200 punts, en un moment marcat pels dubtes sobre les empreses tecnològiques i pel nou escenari de tipus d’interés més moderats. “Amb tipus del 4%, ha sigut un escenari molt favorable per al sector bancari; ara, amb tipus del 2% o inferiors, el panorama no és el mateix”, segons ha explicat este dimarts a Les notícies del matí Antoni Rebull, director de Renta 4 Cullera.

Segons Rebull, les caigudes dels últims dies són “part de la idiosincràsia dels mercats”, especialment en un context en què han aparegut dubtes sobre les perspectives de les empreses d’intel·ligència artificial. A això se suma que el sector bancari, que representa prop del 30% del pes de l’Ibex-35, afronta un escenari menys favorable amb uns tipus d’interés més baixos dels que han impulsat els seus beneficis en els últims anys. L’analista recorda que les borses “sempre descompten expectatives de futur”.

En preguntar-li per una possible bambolla en la borsa, especialment als Estats Units, Rebull considera que sí que es detecten preus “molt exigents” en determinats sectors, especialment en el tecnològic. “S’estan gastant bilions de dòlars en la intel·ligència artificial, però monetitzar-ho serà complicat”, afirma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV participa en un projecte europeu per a para protegir els sistemes d'IA dels ciberatacs]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) participa en un projecte europeu per a protegir els sistemes d'intel·ligència artificial enfront de ciberatacs. L'objectiu és crear una plataforma de seguretat i entrenar professionals perquè l'apliquen, ja que este tipus d'atacs són cada vegada més freqüents.

La intel·ligència artificial també pateix ciberatacs. Es tracta d’enganyar-la perquè interprete dades malicioses com si foren bones. Salvador Cuñat, investigador del grup SATDR de la UPV, dona un exemple: enganyar una intel·ligència artificial que reconeix una mena de fotos perquè les identifique incorrectament. També hi ha atacs que busquen influir en les ferramentes de detecció de fraus en línia, per a poder enganyar les persones més fàcilment.

Els anomenats atacs adversaris poden provocar greus problemes de seguretat, per això és clau desenvolupar noves ferramentes per a frenar-los.

Continua llegint-ho en el web

]]>