<![CDATA[À Punt - Arqueologia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Arqueologia]]> <![CDATA[Troben a Villena un teler de 3.500 anys que mostra la revolució tèxtil en l'edat del bronze]]> Un grup arqueològic ha descobert al jaciment de Cabeza Redondo de Villena (Alt Vinalopó) un teler vertical de pesos de fa 3.500 anys, que revela dades essencials de la revolució tèxtil durant l'antiga edat del bronze, ja que se n'ha pogut reconstruir el funcionament amb precisió, fet molt poc habitual en contextos prehistòrics. Les restes recuperades i la reconstrucció del teler es poden visitar en el Museu de Villena (MUVI).

La troballa, que s’ha publicat en un article a la revista Antiquity, l’ha realitzat un grup format per Gabriel García Atiénzar, Paula Martín de la Sierra Pareja, Virginia Barciela González i Mauro S. Hernández Pérez, de la Universitat d'Alacant (UA), així com Ricardo Basso Rial, de la Universitat de Granada, i Yolanda Carrión Marco, de la Universitat de València.

El teler s’ha conservat fins hui gràcies a un incendi ocorregut fa uns 3.500 anys en eixe poblat de l'edat del bronze. Segons la Universitat d’Alacant (UA), tot i que el foc va destruir vivendes i tallers, va permetre conservar de manera extraordinària un dels objectes més difícils de documentar en arqueologia: un teler amb gran part de la seua estructura de fusta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ritus funeraris demostren que en la fundació de València va participar població del centre d’Itàlia]]> Un grup d’investigació valencià ha confirmat que el tipus de sepultura, els ritus i els dipòsits funeraris de fa més de 2.100 anys trobats prop del carrer Quart de València són propis dels pelignes, un dels pobles més importants de la zona dels Abruços, al centre de la península Itàlica. Això significa que els primers pobladors de l’antiga ciutat de València provindrien d’esta regió italiana.

El descobriment s’ha concretat en els últims anys després de conèixer de primera mà el món funerari preromà de les ciutats de l’entorn de Corfinio (L’Aquila, Itàlia), capital dels pelignes en el seu moment, per la gran semblança entre les seues necròpolis i la de la ciutat de València de finals del segle II aC. És una de les conclusions del Congrés Internacional d’Arqueologia, celebrat en novembre a la Facultat de Geografia i Història de la UV, amb el títol “La fundació de Valentia i el final dels pobles itàlics i ibèrics”.

David Quixal, professor d’Arqueologia del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV i un dels dos coordinadors del congrés, explica que els recents descobriments arqueològics “establixen una clara relació entre els primers habitants de València i els de diverses zones del centre-sud italià”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobrixen al jaciment de Montán el sistema defensiu més complex de l'edat del ferro]]> El municipi de Montán, a l'Alt Millars, ha trobat en el jaciment arqueològic Monte Calvario el sistema defensiu més complex de l'edat del ferro. Els treballs d'excavació i restauració —que s'estan duent a terme gràcies a una subvenció de 150.000 euros de la Generalitat dirigida a béns d'interés cultural— permeten aportar coneixements importants sobre la tècnica constructiva de les poblacions pròpies de la comarca en esta era marcada per l'auge de la metal·lúrgia.

L'alcalde de Montán, Sergio Fornas, ha visitat el jaciment per a conéixer l'estat dels treballs, que servixen per a saber més sobre el sistema de construcció de la muralla est, la que dona millor accés al poblat.

Es basa en la successió de diverses terrasses anivellades amb farciments, que permeten protegir la cara exterior de la muralla, una tècnica ja coneguda en l'antiguitat que s'adapta al terreny i, en el cas de Monte Calvario, adquirix gran singularitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobrixen al Brasil un fardatxo depredador gegant, precursor dels cocodrils]]> El fardatxo depredador recentment descobert al sud del Brasil va viure abans que els primers dinosaures, però és en realitat el precursor dels cocodrils i caimans actuals, segons una investigació publicada a la revista Journal of Systematic Palaeontology.

La nova espècie, batejada com a Tainrakuasuchus bellator, que significa cocodril de dents punxegudes guerrer en una combinació de guaraní, grec i llatí, va habitar fa uns 240 milions d’anys, en el període triàsic. Este descobriment aporta llum sobre la diversitat ecològica d’aquella època i l’antiga connexió entre Sud-amèrica i Àfrica.

El paleontòleg Rodrigo Temp Müller, de la Universidade Federal de Santa Maria del Brasil, va dirigir l’equip científic que va descobrir els fòssils a la localitat de Dona Francisca, al sud del Brasil. Entre les restes hi ha fragments de mandíbula, columna vertebral i pelvis que han permés reconstruir l’anatomia i el comportament de l’animal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una excavació arqueològica pretén "aprofundir" en la història dels pobladors humans de la serra de Mariola]]> Un grup d'investigadors ha iniciat recentment treballs d'excavació en l'Abric del Cint, en el marc d'un nou projecte arqueològic, amb la finalitat d'"aprofundir" en este enclavament destacat per a "entendre l'evolució" dels pobladors humans a la serra de Mariola.

L'actuació forma part del pla general d'investigació "Barrancs habitats: poblament humà i arqueologia a la serra de Mariola", autoritzat per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, segons ha informat l'Ajuntament d'Alcoi en un comunicat.

Els treballs, dirigits pels joves investigadors J. Martín, L. Hernández, S. Sossa i A. Major, se centren a "reinterpretar" una intervenció ja realitzada en el 1953. Mitjançant "nova metodologia i tècniques avançades", l'equip vol "avaluar el possible depòsit arqueològic de la zona amb l'ajuda de disciplines com la geomorfologia, l'estratigrafia i els estudis paleoambientals".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El MARQ localitza a Rojales una de les primeres basíliques cristianes d’Alacant]]> La huitena campanya del Pla d’Excavacions del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) al jaciment del Cabezo del Molino, a Rojales, ha conclòs amb un descobriment destacat: les restes d’un edifici que podria ser una de les primeres basíliques cristianes de caràcter rural localitzades a la província d’Alacant.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha visitat este dilluns l’enclavament, conegut perquè ha aportat importants resultats en la investigació del període bizantí, segons ha informat la Diputació d’Alacant en un comunicat. Els treballs, dirigits des del 2018 per Teresa Ximénez de Embún i Juan Antonio López Padilla, s’han dut a terme durant les tres primeres setmanes de setembre.

La gran novetat ha sigut la identificació d’una planta d’edifici que s’assembla a les primeres basíliques cristianes, amb unes dimensions comparables a les de les ermites actuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobrixen nous dinosaures herbívors del juràssic superior a Terol i València]]> Científics de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis i del Museu Paleontològic d’Alpuente (Serrania) han descobert nous fòssils de dinosaures herbívors en jaciments corresponents al juràssic superior, fa aproximadament 150 milions d’anys. Els estudis, publicats en la revista Rivista Italiana di Paleontologia e Stratigrafia, descriuen ornitòpodes procedents dels municipis de Riodeva i Veguillas de la Sierra (Terol) i Alpuente i analitzen la diversitat d’este grup durant el juràssic superior a la zona.

Els ornitòpodes eren dinosaures herbívors que caminaven sobre dos o quatre potes i no tenien armadura corporal, segons explica la Fundació Dinópolis.

El primer autor de l’estudi, Sergio Sánchez Fenollosa, assenyala que els nous fòssils permeten identificar dos tipus inèdits a la regió: driosàures i petits anquilopolexos, que coexistien amb grans espècies com Oblitosaurus bunnueli, suggerint una complexa partició de nínxols i una riquesa ecològica superior a la prevista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos vivendes medievals del segle XIV ixen a la llum arran de les excavacions del MARQ a la Pobla d’Ifac]]> Els treballs d'este estiu al jaciment de la Pobla d'Ifac, a Calp (Marina Alta), amb motiu de la 20a campanya d'excavacions del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), han permés identificar restes de dos grans edificis, que suposen "la primera prova d'existència de vivendes dels pobladors d’Ifac durant el segle XIV".

Este divendres el titular de Cultura de la Diputació d'Alacant, Juan de Dios Navarro, ha visitat l'enclavament arqueològic, situat als vessants del Parc Natural del Penyal d’Ifac, per a "conéixer de primera mà la troballa", segons ha informat la institució provincial en un comunicat.

"Estem davant d’un gran descobriment que reafirma la categoria d'este recinte arqueològic com a referent en la investigació medieval”, ha matisat Navarro, que també ha afegit que és “una gran satisfacció donar suport a esta campanya”, que forma part d'un projecte en què s'han invertit “més d'un milió d'euros al llarg de dos dècades de col·laboració amb l'ajuntament calpí".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una associació de Godella denuncia Cultura i l’Ajuntament per la destrucció de pedreres i un aqüeducte romà]]> L'associació Salvem la Torre del Pirata Pulmó Verd de Godella ha denunciat davant de la Guàrdia Civil la Conselleria de Cultura i l'ajuntament d’este municipi per "la destrucció de pedreres" i un "aqüeducte romà". Esta entitat acusa les dos administracions públiques de "permetre i avalar la destrucció d'un important conjunt patrimonial romà localitzat en els sectors 31 i 32 de la Canyada de Trilles".

L’associació cívica ha basat la denúncia "en els resultats de les excavacions arqueològiques promogudes per l'empresa Bertolín, constructora responsable del PAI d'urbanització" d'eixe entorn, "que van revelar l'existència d'una sèrie d'elements d'altíssim valor històric", com "part d'un aqüeducte romà, la coneguda com a Torre del Pirata i cinc pedreres antigues, una d'arena i les altres quatre destinades a l'extracció de pedra calcària amb mètodes tradicionals".

"Malgrat que tots estos elements han sigut documentats en la seua integritat per un equip arqueològic, els fets constatats sobre el terreny han activat les alarmes", ha afegit l'associació, que ha exposat que "només la Torre del Pirata i la pedrera número 5 han sigut conservades".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un èquid soterrat en posició atípica obri una nova porta per a descobrir el passat de Quart de Poblet]]> Les obres de remodelació de la plaça de l’Església i la Cisterna han obert a Quart de Poblet una nova escletxa per a conéixer nous detalls del seu passat. Els treballs han permés traure a la llum restes ceràmiques, orgàniques, així com de materials de construcció de l’època romana i àrab que poden revelar la presència d’assentaments en zones pròximes a esta zona. Però, sens dubte, la troballa que més ha sorprés els arqueòlegs ha sigut la d’un èquid híbrid. Les restes, soterrades en una fosa, estaven en una posició poques vegades vista pels arqueòlegs.

De fet, fonts municipals han assenyalat que la troballa “més significativa” és la d'este animal, de poca edat, del qual s’han trobat les restes òssies. Segons assenyalen des de l’Ajuntament, estava “en una posició que ha cridat l’atenció dels arqueòlegs de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació”, organisme que està al capdavant de la investigació.

Pel que fa a la resta de vestigis localitzats en l’entorn de la plaça de l’Església, els promotors dels treballs presumeixen que hi havia assentaments pròxims, les restes dels quals es van desmuntar i es van abocar a les fosses que ara s’analitzen en segles posteriors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant trau a la llum una vila romana a l'Almadrava, associada a Lucentum]]> L'Ajuntament d'Alacant ha informat este dijous del descobriment d’un nou jaciment arqueològic a l'Almadrava, on s'han trobat restes d'una vila romana vinculada a Lucentum, que va estar operativa entre els segles III aC i IV dC. La zona, on ja s’havien fet alguns sondatges arqueològics el 2009, es convertirà en un museu perquè veïnat i assistents la puguen recórrer i conéixer. 

Com a resultat d'estos treballs, s'han localitzat fonaments d'habitatges pertanyents a una vila romana, abundants restes de ceràmica, algunes molt ben conservades, i monedes de l'època, així com una bassa de combustió islàmica. L’empresa especialitzada Arpa Patrimoni encara està treballant en l'excavació del jaciment, amb la supervisió del departament municipal de Patrimoni Integral, per la qual cosa podrien haver-hi més troballes.

“Amb el descobriment d'esta vila romana sumem al ric patrimoni arqueològic d'Alacant un nou jaciment d'incalculable valor, que convertirem en un museu a l'aire lliure perquè els alacantins i visitants coneguen millor el passat de la ciutat”, destaca l'alcalde, Luis Barcala, que ha supervisat els treballs d'excavació del jaciment al costat dels regidors d'Urbanisme, Rocío Gómez, i Cultura, Antonio Peral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Unes troballes al jaciment de Sorita apunten que el Bergantes va ser clau per a l’expansió del neolític]]> El riu Bergantes, situat a l’extrem nord del nostre territori, va ser clau en la difusió del primer neolític. Així es desprén d’una nova investigació que han dut a terme especialistes de la Universitat Jaume I de Castelló i la Diputació de Castelló, que conclou que el jaciment de les Coves Llongues, situat a Sorita, va ser ocupat durant el neolític antic, que va tindre lloc en la segona meitat del VI mil·lenni abans de la nostra era.

Les últimes troballes localitzades en este jaciment fan pensar que el Bergantes va ser un punt clau del contacte entre el riu Guadalop, i per extensió, l’Ebre, i el litoral castellonenc.

Les Coves Llongues no estan massa lluny del Bergantes, principal curs fluvial del nord de la Comunitat Valenciana i afluent del Guadalop. Este jaciment està en una regió on fins ara mancaven evidències inqüestionables dels inicis del neolític, però que ara es revela com de gran rellevància per a l’estudi de l’expansió de les primeres comunitats productores des del Mediterrani ibèric cap a la vall de l’Ebre, en emplaçar-se en un pas natural entre els dos territoris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Uns banys àrabs i amb el “sòl radiant” de l’època: la inesperada troballa amb què s’ha topat Oriola]]> Uns banys àrabs i amb “sòl radiant”, el sistema de calefacció de l’època, que calfava les instal·lacions pel subsol. És la grata sorpresa que han tret a la llum les obres de rehabilitació del palau de Rubalcava d’Oriola. L'excavació al jardí nord de l'edifici, al costat de plaça de Santiago, per a col·locar un depòsit contra incendis han tret a la llum l’estructura dels antics banys, en la qual s’aprecia el que va ser una sala calenta, el sistema de calefacció subterrani, una habitació annexa i diversos accessos a estances encara no excavades, com han detallat des de l’Ajuntament d’Oriola.

En detectar estos elements històrics, les obres han quedat paralitzades i s’ha activat el protocol de protecció arqueològica. En les restes que s’han descobert, segons les primeres apreciacions, s’observa fins i tot el sistema de calefacció típic dels banys andalusins, un forn que generava aire calent que es distribuïa pel subsol mitjançant pilars de rajola. S'hi poden veure fins i tot restes de rubefacció, "que evidencien l'ús original de l'estructura", segons destaquen des del consistori.

El regidor d'Urbanisme i Patrimoni Històric, Matías Ruiz, ha subratllat la importància d'este descobriment: “Ens trobem davant d'una troballa d'enorme rellevància, tant per l'antiguitat com pel bon estat de conservació”. “Es tracta d’uns banys àrabs del segle XI, la qual cosa ens situa en un context altmedieval que amplia el nostre coneixement sobre la història i patrimoni d'Oriola", manifestava.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Troben més de 4.000 fragments de pintures del segle II dC en una excavació a la Vila Joiosa]]> Les excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Barberes Sud, a la Vila Joiosa, han tret a la llum més de 4.000 fragments de les pintures que decoraven les estances senyorials d'este emplaçament a principis del segle II dC, segons un comunicat de l'Ajuntament. La campanya d'excavacions afecta 842 m², l'espai que ocupava esta gran vil·la de l'Alt Imperi situada al costat de la calçada que connectava per la costa la ciutat romana d'Allon amb el seu territori. És una campanya que ha dut a terme el Servei Municipal d'Arqueologia i l'empresa Alebus Patrimonio Histórico.

Els treballs han permés als arqueòlegs conéixer una part de la planta de la vil·la, construïda durant el mandat de l'emperador Trajà, amb una zona d'ús industrial, un pati o atri amb habitacions —probablement per al servei— i un gran espai a l'aire lliure, porticat amb grans columnes, destinat al jardí de l'habitatge i envoltat d'estades senyorials que, en el seu moment, estaven decorades. D'esta part, només es conserven els fonaments.

Els murs van estar construïts amb tàpia —argila piconada— i apareixien esfondrats a l'interior de les estades i del pati porticat. Una de les estades senyorials conservava tota la solsida dels murs, l'excavació dels quals ha suposat una tasca molt minuciosa perquè hi havia fragments pintats.

Continua llegint-ho en el web

]]>