<![CDATA[À Punt - Xina]]> 10 <![CDATA[À Punt - Xina]]> <![CDATA[Almenys 26 morts en una explosió en una fàbrica de focs artificials de la Xina]]> Almenys 26 persones han mort i 61 han resultat ferides per una explosió en una fàbrica de focs artificials a la província xinesa de Hunan, al centre del país. El succés va ser dilluns de vesprada en un taller de l’empresa Huasheng, al municipi de Liuyang, segons ha informat la televisió estatal xinesa.

L’explosió, que va tindre lloc cap a les 16:43 hora local, va generar una gran fumaguera visible des de diversos punts de la zona, tal com mostren imatges que s'han difós en xarxes locals.

Segons l’agència oficial Xinhua, la policia ha detingut el responsable de l’empresa, mentre continuen les investigacions per a aclarir les causes de l’accident.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez encoratja empreses xineses i espanyoles a pactar més aliances industrials i tecnològiques]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha encoratjat les empreses espanyoles i xineses a teixir més aliances entre elles que servisquen de model de cooperació industrial i tecnològica, no d’un mer intercanvi de productes. Sánchez ha fet esta petició en la reunió que ha mantingut este dimecres en l’última jornada del seu viatge oficial a la Xina amb representants de mig centenar d’empreses dels dos països.

A tots els ha traslladat que Espanya veu la Xina no sols com un soci comercial o un inversor de primer orde, sinó també com un aliat estratègic en el desenvolupament de sectors d’alt valor afegit. Per al president del govern, la complementarietat de les fortaleses de les empreses dels dos països obri també la via per a anar plegats en projectes i inversions en tercers mercats com els de l’Amèrica Llatina o l’Àfrica. Així mateix, ha recalcat que la relació econòmica entre Espanya i la Xina no es mesura sols pels intercanvis comercials, sinó també per la creació conjunta de valor i de desenvolupament de noves capacitats i l’obertura a nous mercats.

Igual que va fer dilluns en una altra reunió amb un grup d’inversors xinesos durant la primera jornada del seu viatge a la Xina, Sánchez ha assegurat en esta trobada que Espanya oferix un entorn on generar valor, desenvolupar talent i enfortir capacitats tecnològiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez demana a la Xina més implicació en la defensa del dret internacional i en el cessament dels conflictes]]> La quarta visita de Pedro Sánchez a la Xina en quatre anys arranca amb una petició del president del govern espanyol cap al gegant asiàtic: que s'implique més en la defensa d'un sistema multilateral estable assentat en el compliment del dret internacional i en el cessament dels conflictes com els de l'Iran, Ucraïna, el Líban, Gaza o Cisjordània. Sánchez ha traslladat este missatge en una intervenció a la Universitat Tsinghua (Pequín), una de les més prestigioses del país asiàtic, en el curs de la qual ha rebut la càtedra honoraria de la Universitat de l'Acadèmia Xinesa de Ciències. Després de reunir-se amb els rectors i davant de 500 estudiants, Sánchez ha subratllat que sense la col·laboració de grans potències com la Xina no es pot aconseguir un sistema multilateral equilibrat: "La Xina fa molt i ho celebrem, però pot fer més exigint com fa que el dret internacional es complisca", ha dit. Un pronunciament precedit del fracàs del cap de setmana de les negociacions per a la fi de la guerra iniciada pels Estats Units contra l'Iran.

El president del govern espanyol, que ha destacat el pes d'una "Europa unida" com a "actor clau en l'estabilitat, en la prosperitat i en la pau del món", ha advertit alhora com a "errònia i, fins i tot, perillosa per immobilista" la lectura que el creixement de les potències emergents "és una pèrdua per a la resta" i que "aprofundir en determinades relacions implica renunciar a unes altres", en referència a la posició dels Estats Units. Al seu juí, en l'actualitat no hi ha un transvasament d'hegemonies, sinó una multiplicació de pols de poder i de prosperitat, la qual cosa considera una gran notícia per al món.

Eixa multipolaritat és la que diu que abraça Espanya des del respecte, el realisme, la responsabilitat i l'esperança, tot i ser conscient que hi ha diferències en certs assumptes sobre els quals potser mai hi estaran d'acord.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Corea del Nord reconeix proves de míssils, inclosa una amb bombes de raïm]]> Corea del Nord ha reconegut este dijous haver dut a terme diverses proves de míssils en els últims dies, inclosa una amb un míssil balístic equipat amb una ogiva de raïm, després que Corea del Sud i el Japó denunciaren els llançaments.

Segons l’agència estatal KCNA, les proves es van realitzar entre el 6 i el 8 d’abril sota la direcció del general Kim Jong Sik, alt càrrec del Partit dels Treballadors.

Una de les proves va servir per a avaluar l’ús en combat del míssil balístic Hwasongpho-11 Ka amb ogiva de raïm. El règim assegura que este armament pot “reduir a cendres qualsevol objectiu” en una àrea de fins a set hectàrees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Moren set treballadors en un accident en una mina d’or de la Xina]]> Set treballadors han mort a conseqüència d’un accident en una mina d’or situada a la província de Shandong, a l’est de la Xina, segons ha confirmat l’agència estatal Xinhua. Les primeres informacions apunten a la caiguda d’un ascensor miner en un dels pous, un fet que va causar la mort immediata dels operaris que hi anaven. El sinistre va ser cap a les 08:50 hores del passat dissabte (00:50 GMT) en una explotació minera del municipi de Zhaoyuan.

Les autoritats xineses han obert una investigació per a esclarir les causes de l’accident i determinar si va existir algun intent d’encobriment. Segons la televisió pública CCTV, l’empresa no va comunicar el succés de manera immediata i el govern local només el va confirmar este dilluns després de rebre una denúncia.

Onze responsables de la mina, entre ells el gerent de la instal·lació, han quedat sota custòdia policial. Les primeres perquisicions indiquen que es podrien haver trencar simultàniament els dos cables de seguretat de l’elevador, que va caure uns 240 metres fins al fons del pou mentre transportava els treballadors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El rei demana a la Xina que resolga les “dificultats” per a les empreses espanyoles]]> El rei Felip VI ha defensat este dimarts la necessitat de garantir “certesa i marcs clars” per a les empreses espanyoles a la Xina, prioritzant que es resolguen les “dificultats” que algunes tenen en el país asiàtic, alhora que ha ofert Espanya com a “soci fiable” per a les inversions xineses i com a porta d’entrada tant a Amèrica Llatina com a la Unió Europea.

En la seua intervenció davant de 400 empreses espanyoles i xineses reunides a un fòrum a Chengdu —capital de la regió de Sichuan—, el monarca ha posat en relleu les “grans oportunitats” que s’obrin per a avançar en la relació econòmica entre tots dos països.

Ha assenyalat que, per a això, “si volem construir una relació econòmica sòlida i perdurable, hem de fer-la sobre la base de la confiança mútua, l’obertura i la seguretat jurídica, on el comerç i la inversió siguen motors d’estabilitat i progrés”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Huit desapareguts després de col·lidir un pesquer contra un vaixell mercant a la Xina]]> Huit mariners desapareguts després que un pesquer xinés col·lidira amb un vaixell mercant a la matinada del diumenge al litoral de la província de Shandong, al sud-oest del país. El pesquer es va afonar poc després de l’impacte, segons les autoritats marítimes citades per mitjans estatals. El vaixell mercant, amb registre de Shanghai, va continuar en condicions normals.

L’incident es va produir al voltant de les 5 hores de la matinada (hora local) a unes 3,5 milles nàutiques a l’est de la ciutat de Weihai, concretament prop del punt costaner conegut com a Chengshantou. El pesquer, registrat a la província de Liaoning, transportava nou persones al moment de la sortida; d’elles una va ser rescatada i es troba estable, mentre que les restants huit continuen desaparegudes.

Les autoritats marítimes han desplegat vaixells de rescat, helicòpters i navilis per tal de localitzar els desapareguts i remolcar les restes del naufragi. A hores d’ara, la causa exacta de la col·lisió està sota investigació i no s’han detallat punts concrets de negligència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els reis d’Espanya arriben a Chengdu, on comencen el viatge d’Estat a la Xina]]> Els reis d’Espanya han arribat este dilluns de matí a Chengdu, capital de la província xinesa de Sichuan, on este dimarts posaran en marxa l’agenda oficial del viatge d’Estat de tres dies a la Xina. Durant l’estada, visitaran també la capital, Pequín. El viatge, en què acompanyen els monarques el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, i el d’Economia, Carlos Cuerpo, culmina la commemoració del 20é aniversari de l’establiment de l’Associació Estratègica Integral entre Espanya i la Xina.

La primera parada del viatge reial tindrà un marcat caràcter econòmic i cultural. A Chengdu, una ciutat de vint milions d’habitants on Espanya té un dels cinc consolats que manté al país, Felip VI presidirà este dimarts un fòrum empresarial amb representants de companyies xineses i espanyoles, per a fomentar noves inversions i ocupació de qualitat.

El rei també mantindrà trobades institucionals amb el secretari del Comitè Provincial del Partit Comunista Xinés i amb la governadora de Sichuan, mentre que la reina Letícia presidirà un acte cultural amb motiu del 150é aniversari del naixement d’Antonio Machado, al memorial de la poeta Xue Tao, en el parc Wangjianglou, una activitat organitzada per l’Institut Cervantes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi demana a Trump cooperació a llarg termini i assegura que la Xina “no busca desafiar ningú”]]> El president de la Xina, Xi Jinping, ha instat este dijous els Estats Units a centrar-se en la cooperació a llarg termini per a evitar “caure en un cercle viciós de represàlies”, després de reunir-se a Busan (Corea del Sud) amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, segons ha informat l’agència oficial xinesa Xinhua.

Xi ha assegurat que el seu país “mai busca desafiar ni reemplaçar cap altre” i que la seua prioritat és “fer bé la seua feina i centrar-se en el seu desenvolupament”. La trobada, que ha durat una hora i quaranta minuts, ha sigut més llarga del que estava previst inicialment.

Sense entrar en detalls, el líder xinés ha indicat que els equips comercials dels dos països han mantingut “converses en profunditat” i han arribat a “acords” en alguns punts. Xi ha estat acompanyat pel viceprimer ministre He Lifeng, responsable de les negociacions amb Washington, que el cap de setmana passat es va reunir a Malàisia amb el secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, on van assolir un principi d’acord comercial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i la Xina tanquen un "acord preliminar" de comerç a Malàisia abans de la reunió de Trump i Xi]]> Les delegacions dels EUA i la Xina han assolit este diumenge un "acord preliminar" després de dos dies de negociacions comercials a Kuala Lumpur, segons han informat els responsables de les dues potències. L’entesa prepara el terreny per a la trobada entre el president nord-americà, Donald Trump, i el seu homòleg xinés, Xi Jinping, en el marc d’una escalada de tensions bilaterals.

El representant de Comerç Internacional de la Xina, Li Chenggang, va explicar que ambdós parts van explorar "propostes adequades per a abordar les preocupacions mútues" i que el següent pas serà que cada país complisca els seus procediments interns d’aprovació.

Les converses van abordar diversos punts, entre ells controls a les exportacions, la possible pròrroga de la suspensió recíproca d’aranzels, els gravàmens relacionats amb el fentanil i la cooperació antidroga. També es va parlar de l’ampliació del comerç bilateral i de mesures nord-americanes sobre tarifes portuàries als bucs xinesos. Segons Li, els EUA van mantenir una postura ferma, mentre Pequín "va defendre amb determinació els seus interessos".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les presenta el pla per a augmentar els aranzels a l’acer i frenar l’excedent xinés]]> La Comissió Europea presenta este dimarts el seu pla per a protegir la indústria siderúrgica europea davant de l’excedent de producció mundial, especialment el procedent de la Xina, amb una proposta que inclou reduir a la meitat els contingents d’acer lliures d’aranzels i augmentar fins al 50% els impostos sobre les importacions que superen eixes quotes.

Segons Brussel·les, la salvaguarda actual —que permet aplicar un aranzel del 25% a l’acer estranger— ha reduït les importacions un 15% des de l’abril passat. No obstant això, el mecanisme expira l'estiu que ve i la CE vol convertir-lo en permanent, amb percentatges més alts, per a equiparar-se als nivells que ja apliquen els Estats Units o el Canadà.

El vicepresident comunitari de Prosperitat i Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, va avançar la iniciativa la setmana passada en una trobada amb representants del sector a Brussel·les, on va garantir “mesures per a protegir la indústria i afavorir la inversió”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El secretari del Tresor dels EUA es reunix amb Cuerpo i Albares per a tractar les relacions comercials]]> El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, i el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, està reunit este dilluns a Madrid amb el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, i amb el representant de Comerç estatunidenc, Jamison Greer. La trobada, que té lloc al palau de Viana, servix per a abordar qüestions d’interés comercial bilateral i també assistix el secretari d’Estat i director de l’Oficina d’Afers Econòmics i del G20 en la presidència del govern, Manuel de la Rocha.

Esta trobada coincidix amb les negociacions comercials obertes entre els Estats Units i la Xina. En la seua estada a Madrid, Bessent es vorà amb alts representants xinesos, entre ells el viceprimer ministre He Lifeng, per a tractar qüestions de seguretat nacional, econòmica i comercial, com ara la lluita contra el blanqueig de capitals o el paper de la xarxa social TikTok.

Després de la seua visita a Espanya, el secretari del Tresor es desplaçarà al Regne Unit per a reunir-se amb membres del govern de Keir Starmer i representants del sector empresarial britànic. Finalment, s’unirà a la visita d’estat del president Donald Trump al rei Carles III.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Xina imposa aranzels temporals de fins al 62% a la carn de porc europea]]> El Ministeri de Comerç de la Xina ha anunciat que, a partir de dimecres, imposarà aranzels temporals de fins al 62,4% a diversos productes porcins i derivats procedents de la Unió Europea. La mesura arriba com a represàlia pels aranzels europeus als vehicles elèctrics xinesos. Els aranzels afectaran les empreses que no col·laboren amb les autoritats xineses, mentre que per a les que sí que ho facen serà del 20 %.

En casos concrets, com l'espanyola Litera Meat, l’aranzel serà del 15,6 %, i per a l'holandesa Vion, del 32,7 %. Altres companyies espanyoles afectades són El Pozo, Noel, Campofrío, Cárnicas Cinco Villas, Friselva i Sánchez Romero Carvajal.

La investigació busca frenar una suposada competència deslleial de les empreses europees que estaria provocant danys en el sector del porc xinés. No s’hi inclouen el pernil ibèric ni els embotits, ja que tenen poca presència en el mercat del país asiàtic; però sí que afecten productes menys cotitzats com l'orella, el morro o els peus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Xina exhibix múscul militar amb una gran desfilada presidida per Xi, Putin i Kim]]> La Xina ha paralitzat este dimecres la capital per a mostrar poder militar en una desfilada marcada per la presència de Xi Jinping, Vladímir Putin i Kim Jong-un. El president xinés ha assegurat davant de l'homòleg rus i nord-coreà que “el gran rejoveniment de la nació xinesa és imparable” i que la seua missió és “garantir la pau mundial”.

L’acte, celebrat a la plaça de Tiananmen, va començar amb huitanta salves en record dels anys transcorreguts des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Davant de milers d’assistents, Xi ha proclamat que la humanitat torna a enfrontar-se a “eleccions decisives: pau o guerra, diàleg o confrontació”.

Putin ha aprofitat per a parlar del conflicte a Ucraïna davant dels mitjans després de la desfilada. "Encara hi ha marge per a una solució negociada si preval el sentit comú", ha dit. Però ha advertit que, si no és així, Rússia optaria per una resolució militar. També ha respost a les crítiques de Trump, que insinuava una conspiració entre Xi, Putin i Kim contra els Estats Units. Tot, en un context de tensions globals, aliances renovades i una guerra que continua sense un final clar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi i Putin inicien una reunió bilateral després d’escenificar sintonia en la cimera de l’OCS]]> Els presidents de la Xina, Xi Jinping, i de Rússia, Vladímir Putin, han començat este dimarts una reunió bilateral a Pequín després de mostrar una clara complicitat amb el primer ministre indi, Narendra Modi, durant la 25a cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS).

Putin ha agraït els esforços de la Xina, l’Índia i altres socis per procurar el final de la guerra a Ucraïna i ha afirmat que els intents d’Occident d’integrar Ucraïna a l’OTAN en són una causa fonamental.

L’encontre antecedix la gran desfilada militar per a commemorar el final de la Segona Guerra Mundial al Pacífic, que se celebrarà dimecres a la plaça de Tiananmen amb la presència de Putin i del líder nord-coreà, Kim Jong-un.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Xina i els Estats Units acorden un marc de treball per a aplicar la treva comercial]]> La Xina i els Estats Units han acordat de manera preliminar establir un marc de treball per a implementar el consens assolit pels presidents Xi Jinping i Donald Trump durant una conversa telefònica recent. Així ho ha confirmat el viceministre xinés de Comerç, Li Chenggang, després de dos jornades de reunions celebrades a Londres, que ha qualificat de “professionals, profundes i sinceres”.

El marc acordat serveix per a desenvolupar l’acord temporal de 90 dies aconseguit el mes passat a Ginebra, en què ambdós països es van comprometre a reduir els aranzels: del 125% al 10% en el cas de la Xina per a productes dels EUA i del 145% al 30% per als productes xinesos.

El secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, ha assegurat que el marc acordat “hauria de facilitar la resolució de les restriccions sobre terres rares” i ha avançat que el traslladarà al president Donald Trump per a rebre la seua aprovació definitiva.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i la Xina reprenen les negociacions a Londres amb l’objectiu d’ampliar la treva aranzelària]]> Els Estats Units i la Xina reprenen este dilluns a Londres les negociacions comercials amb l’objectiu d’aprofundir en la treva aranzelària pactada al maig i reduir les tensions entre les dos principals potències econòmiques del món. La trobada s’emmarca en el mecanisme acordat a Ginebra, que preveu una moratòria de noranta dies en l’aplicació de nous gravàmens i la reducció significativa dels aranzels bilaterals.

La delegació estatunidenca està encapçalada pel secretari del Tresor, Scott Bessent, acompanyat del secretari de Comerç, Howard Lutnick, i el representant comercial, Jamieson Greer. Per part xinesa, lidera les converses el viceprimer ministre He Lifeng, màxim responsable de la política econòmica exterior de Pequín.

Els representants abordaran qüestions com el comerç de minerals crítics, les tecnologies avançades i els controls d’exportació, així com altres friccions estructurals relacionades amb el model econòmic xinés, els visats i els subsidis industrials. Tot i això, fonts diplomàtiques admeten que és poc probable que la reunió acabe amb acords significatius més enllà de la prolongació de la treva actual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA alerten d’una possible invasió xinesa a Taiwan i demanen més inversió en defensa a l’Àsia]]> El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha advertit este dissabte que la Xina podria estar planejant una “invasió imminent” de Taiwan i ha reclamat als aliats asiàtics un augment urgent de la inversió en defensa. El missatge, contundent, l’ha llançat durant la seua intervenció en el Diàleg Shangri-La, el fòrum de seguretat més important de la regió, que se celebra a Singapur fins diumenge.

“Pequín ha demostrat que vol alterar l’statu quo i la seua amenaça és real. Podria ser imminent”, ha declarat el cap del Pentàgon davant de representants de desenes de països. Segons Hegseth, qualsevol intent del Partit Comunista Xinés de conquerir Taiwan per la força tindria “conseqüències devastadores” per a la regió de l’Indopacífic i per al món sencer.

Tot i això, ha volgut matisar que Washington “no busca un conflicte amb la Xina comunista”, però tampoc permetrà que els Estats Units siguen expulsats d’una regió “crítica”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les acusa TikTok d'incomplir la normativa europea sobre anuncis i obri la porta a una multa]]> La Comissió Europea ha comunicat este dijous que TikTok incompleix la Llei de serveis digitals (DSA) per no oferir prou transparència sobre els anuncis que publica. Segons Brussel·les, la plataforma no informa adequadament sobre el contingut dels anuncis, qui els paga ni a quin públic es dirigeixen, i el seu repositori no permet cerques útils.

Les conclusions preliminars obrin la porta a una sanció de fins al 6% de la facturació mundial de l’empresa si no ho corregeix. La plataforma té ara l'oportunitat de presentar al·legacions i accedir a l'expedient d'investigació abans que es prenga una decisió definitiva.

La investigació va començar el febrer del 2024 i se centra també en la protecció dels menors, el funcionament dels algoritmes i la seguretat electoral, qüestions que Brussel·les continua analitzant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor la rebaixa d'aranzels entre la Xina i els EUA per a frenar l'escalada comercial]]> La rebaixa dels aranzels acordada entre la Xina i els Estats Units ha entrat en vigor este dimecres, després del pacte temporal de 90 dies assolit durant les negociacions celebrades a Ginebra. Ambdues potències van anunciar que la Xina reduiria del 125% al 10% els aranzels a productes nord-americans, mentre que els EUA aplicarien una baixada del 145% al 30% als béns xinesos. Esta mesura busca frenar l’escalada de la guerra comercial iniciada l'abril.

Segons va informar el Comité d’Aranzels Duaners del Consell d’Estat xinés, la rebaixa va entrar en vigor este dimecres a les 12:01, hora local (04:01 GMT).

A més, la Xina es va comprometre a anul·lar represàlies no aranzelàries que havia imposat des del 2 d’abril, com ara restriccions a l’exportació de terres rares, sancions comercials a empreses nord-americanes o una investigació antimonopoli contra el gegant químic DuPont.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump assegura que esta setmana anunciarà aranzels per als semiconductors]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que els aranzels per a semiconductors s'aplicaran "en un futur pròxim" i que anunciarà les taxes per als mateixos esta mateixa setmana en el marc de la seua guerra comercial.

"Els aranzels entraran en vigor en un futur pròxim. Perquè, com saben, igual que vam fer amb els aranzels a l'acer, els automòbils i l'alumini, que ja estan en plena vigència, farem el mateix amb els semiconductors, els xips i molts altres productes", ha dit Trump en parlar amb mitjans a bord de l'Air Force One.

Trump ha afirmat que els EUA vol fabricar els seus propis xips i semiconductors, així com altres béns de pes com els productes farmacèutics, els quals ha dit també que gravarà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gamarra assegura que el viatge de Sánchez a la Xina "hauria d'haver-se ajornat"]]> La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha insistit que el recent viatge del president del govern, Pedro Sánchez, a la Xina "no ha sigut prudent, no hauria d'haver-se produït, hauria d'haver-se ajornat".

En una trobada amb els mitjans de comunicació a Logronyo, Gamarra s'ha referit a la guerra comercial pels aranzels dels EUA i ha assenyalat que Espanya "ha d'actuar en el marc de la Unió Europea i sempre sota el suport de les institucions europees", i Sánchez "ha de donar explicacions de per què ha dut a terme este viatge".

Segons el parer de Gamarra, Espanya ha de moure's en l'àmbit de la diplomàcia, amb intel·ligència i des de la unitat en el marc europeu. Per això, "ningú pot anar per lliure".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump eximeix els telèfons intel·ligents i els monitors d'ordinador dels seus "aranzels recíprocs"]]> Els telèfons intel·ligents i els monitors d'ordinador són alguns dels dispositius electrònics que els EUA han decidit deixar lliures dels seus anomenats "aranzels recíprocs", segons un avís oficial del govern del president Donald Trump.

La nova directriu de l'Oficina de Duanes i Protecció de Fronteres dels Estats Units (CBP, en anglés), encarregada de recaptar els aranzels sobre les importacions, inclou una llista amb una vintena de components i dispositius electrònics exclosos. Entre altres hi ha xips semiconductors, pantalles planes de televisió, unitats flaix (pen drives) i targetes de memòria.

Esta exempció, d'acord amb el document de CBP publicat en les últimes hores, s'aplicarà als productes importats als EUA i que hagen ingressat al país nord-americà o que isqueren del magatzem del lloc d'origen des del 5 d'abril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor el nou aranzel xinés del 125% a tots els productes dels Estats Units]]> La pujada d'aranzels del 84% al 125% sobre tots els productes importats dels Estats Units a la Xina ha entrat este dissabte en vigor, en un nou episodi de la creixent guerra comercial entre les dos majors economies del món.

La mesura la va anunciar divendres el Comité d'Aranzels Duaners del Consell d'Estat, que la va justificar com una resposta directa a les últimes taxes aprovades per Washington, que eleven al 145% el total d'aranzels aplicats a les exportacions xineses.

El Ministeri xinés de Comerç ha acusat els EUA d'aplicar una política d'“unilateralisme coercitiu” i ha qualificat la recent ofensiva aranzelària de “joc de números sense sentit econòmic”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump augmenta al 104% els aranzels a la Xina]]> El president dels Estats Units (EUA), Donald Trump, finalment ha decidit elevar els aranzels a la Xina fins al 104% a partir de la mitjanit de dimecres 9 d'abril; és la resposta als gravàmens del 34% que Pequín havia anunciat per a les importacions estatunidenques després que Trump informara de l’augment global “recíproc”, segons el qual taxava el mercat del gegant asiàtic amb un 34%.

Es tracta concretament d'uns aranzels addicionals del 50% —sobre el 54% ja anunciat— que farà que la taxa de gravàmens sobre les importacions del país asiàtic s'eleve fins al 104% i el convertisca en el país més perjudicat per la guerra comercial oberta pel president dels EUA.

L'anunci de l'augment dels gravàmens al 104% ha arribat este dimarts de vesprada de la mà de la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, i després que Trump haguera donat de temps fins al migdia de dimarts perquè Pequín retirara els seus gravàmens, una circumstància que no s'ha donat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Xina anuncia aranzels a productes canadencs en resposta dels gravàmens a cotxes elèctrics]]> El Ministeri de Comerç de la Xina ha anunciat este dissabte aranzels per a alguns productes agrícoles i aliments canadencs, després que Ottawa va imposar a l'octubre gravàmens sobre els vehicles elèctrics i sobre l'acer i alumini procedents del gegant asiàtic.

Les autoritats xineses fixaran aranzels del 100% a l'oli de colza, els pésols i els tortós o coques premsades, residus sòlids fruit de l'extracció de l'oli de llavors. Així mateix, els productes de carn de porc i procedents d'entorns aquàtics canadencs estaran subjectes a taxes del 25% a partir del 20 de març, data en la qual entraran en vigor, segons un comunicat de la Comissió d'Aranzels del Consell d'Estat de la Xina (executiu).

Els gravàmens es produeixen després que Ottawa va fixar a l'octubre aranzels del 100% a la importació de vehicles elèctrics xinesos, així com un altre del 25% a l'acer i alumini procedents del gegant asiàtic, una decisió que el Ministeri de Comerç de la Xina va qualificar este dissabte de "típica pràctica proteccionista i discriminatòria".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Antonio Liu, segona generació xinesa a València: “fa deu anys xocava que no treballàrem en un basar o un restaurant; ara som advocats, escriptors, poetes, rapers o artistes”]]> A la Comunitat Valenciana viuen vora 20.000 xinesos i xineses; pràcticament la meitat ho fa a València. Dins d’una àmplia comunitat de ciutadans que comparteixen la cultura, llengua i tradicions xineses conviuen eixa primera generació de migrants amb les segones i, fins i tot, terceres generacions. Alguns venen a treballar i, després, tornen a jubilar-se al seu país; altres venen a completar els seus estudis de grau i postgrau i altres, que han crescut i s’han establit ací, ja no volen anar-se'n.

Este últim és el cas d’Antonio Liu Yang, qui va arribar a Xàbia (Marina Alta) amb només deu anys. Després, es va instal·lar a València i ara viu a Xella (Canal de Navarrés) amb la seua parella, que és valenciana. 

Son pare havia immigrat abans que ho fera ell, però esperava que l’experiència del seu fill fora diferent. “Treballava dotze hores al dia, no tenia vacances i mai s'ha queixat”. Així descriu Liu l’estil de vida dels seus progenitors, que van traspassar un xicotet restaurant xinés de la costa de Xàbia. En referència al sacrifici de la família, reconeix entre rialles que li encanta l’expressió “treballar com un xinés”, perquè “senzillament, ho he vist, ho he viscut”.  

Continua llegint-ho en el web

]]>