<![CDATA[À Punt - Dansa]]> 10 <![CDATA[À Punt - Dansa]]> <![CDATA[La dansa i la música unixen a la Sala Russafa dos ballarins valencians que es van conéixer fa més de quatre dècades]]> La Sala Russafa reunix per primera vegada Jesús Hidalgo i Toni Aparisi en l'estrena absoluta de l'obra Face au Mur. Els ballarins valencians es van conéixer fa més de quaranta anys i, encara que van desenvolupar carreres paral·leles, mai havien treballat junts. Amb esta peça de dansa contemporània han convertit el retrobament en una reflexió sobre el pas del temps.

Face au Mur ('Enfront del mur') és una proposta híbrida en què la seua maduresa com a creadors destil·la en una trobada entre cos i so de la qual es podrà gaudir els dies 1 i 2 de maig. A la posada en escena se sumen les projeccions audiovisuals i la participació de part de l'alumnat del taller de dansa contemporània de Sala Russafa, segons ha destacat l'espai cultural en un comunicat.

Loops de composicions musicals electròniques i ambientals es van superposant en viu mentre la dansa mostra les empremtes del temps i de les experiències viscudes sobre el cos. Amb residència creativa, esta peça servix per a celebrar el Dia Mundial de la Dansa i reivindica la capacitat, tant creativa com expressiva, dels artistes en la seua etapa de maduresa. "El fet que dos persones de més de seixanta anys estiguen a l'escenari ja és una reivindicació", declara Toni Aparisi, coreògraf i ballarí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La coreògrafa Sol Picó i l’actor Xavo Giménez lideren les nominacions valencianes als Max]]> Les arts escèniques tenen set oportunitats per a portar a la Comunitat Valenciana algun premi Max, els màxims guardons del teatre a Espanya. La coreògrafa alcoiana Sol Picó és qui té més opcions, donat que el seu Carrer 024 opta al Millor espectacle de dansa, al del Millor disseny de producció privada i Millor elenc de dansa. D'altra banda, l’actor i director valencià Xavo Giménez també té un parell d’opcions: aspira al Premi de Millor actor i al de Millor adaptació o versió d’obra teatral pel muntatge de la seua companyia, La Teta Calva, Yo soy 451.

A estes cinc opcions s’afigen la de la compositora i actriu valenciana Raquel Molano, que opta a Millor composició musical per la partitura que ha creat, juntament amb els sevillans Pablo Miguel Peña i Darío del Moral, per a Fuenteovejuna, un muntatge de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.

Així mateix, una altra creadora valenciana, Blanca Añón, és finalista en la categoria de Millor disseny d’espai escènic pel treball que ha fet per a l’obra Orlando, un espectacle del Centre Dramàtic Nacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Abril en Dansa torna als escenaris en la seua quinzena edició]]> La dansa és un acte de resistència. Ballar sense demanar permís, sense demanar perdó. En un teatre, en un museu o al carrer. Amb esta filosofia torna Abril en Dansa, el festival creat per la coreògrafa il·licitana Asun Noales, que enguany celebra la seua quinzena edició. "Que te'l trobes pel carrer, que te'l trobes en un museu, que te'l trobes en un espai com este, Casa Mediterrani, o en un teatre és acostar el públic a este llenguatge tan meravellós que és el cos", ha declarat Asun Nodales, directora del festival.

La programació ha arrancat a la Casa Mediterrani d'Alacant, on la companyia alacantina Cave Canem presenta Aura i el Demïurg, una peça de dansa contemporània que proposa un diàleg coreogràfic entre el modernisme i la Belle Époque. "L'espectacle comença com si fora una obra de teatre i després comencen a aparéixer personatges que van diluint eixe teatre i l'acaben en una peça de dansa", Alexandre Spinoza, ballarí.

"Resistència" és el lema d'enguany, per a un festival que defén la dansa com un dret i no com un luxe tancat en un teatre. "Molt de compromís amb la professió i amb l'art de la dansa i continuar mantenint este somni quinze anys més", conclou Nodales.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dansa València, una finestra al talent local]]> Dansa València obri finestra al talent local amb un aparador que presenta cinc noves creacions valencianes. Peces curtes i concentrades que pretenen aconseguir més protagonisme de la dansa en la programació dels teatres.

Una de les obres que es programa dins del cicle és Oveja eléctrica, inspirada en Blade Runner. Darrere està la companyia valenciana Pla Roig, creada el 2024. “Tracta de la fricció que separa el que és humà del que no ho és, partint de l’arribada de la intel·ligència artificial”, explica l’artista Sergio Pla Roig. 

Una proposta que ve d'un futur distòpic, però amb un objectiu clar, com és entrar en els circuits i guanyar presència als escenaris. “Qualsevol dispositiu que tinguem per a presentar el nostre treball, estarem encantats. M’agradaria que el projecte cresquera tant a València com a Espanya”, apunta Sergio. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Led Silhouette alça el teló de Dansa València amb l'estrena d''Ultimàtum']]> El festival Dansa València comença este dimecres, 15 d'abril, al Teatre Principal amb l'estrena d'Ultimàtum, de la companya de dansa Led Silhouette.

Guardonats amb el prestigiós Premi El Ojo Crítico 2024 de RNE, Jon López i Martxel Rodríguez destaquen pel diàleg amb la dansa-teatre i el cinema. Seguint el rastre dels seus treballs anteriors, l'espectacle amb què inauguren Dansa València no només es proposa com una experiència estètica, sinó també com una invitació perquè el públic es qüestione el present, informa l'Institut Valencià de Cultura (IVC) en un comunicat.

Prèviament a la funció de Led Silhouette, la companyia Pérez&Disla, amb la conducció d'Alberto Escartí i Marina Lamosca, oferiran un acte de benvinguda institucional. Serà un moment per a celebrar la visibilitat dels projectes artístics mitjançant la unió d'imatge i poesia per a endinsar-se en el programa del festival i en totes les activitats que promou i acull.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dansa València torna a traure la dansa al carrer amb el cicle Moviments Urbans els dies 11 i 12 d'abril]]> El festival Dansa València aposta per "conquerir" i "transformar" els carrers de la ciutat per mitjà d'una experiència artística. Per a això, les places, parcs, jardins i espais museístics de la capital del Túria serviran els dies 11 i 12 d'abril d'escenaris a les peces del cicle Moviments Urbans, que preveu vora quaranta representacions i mitjançant el qual el certamen vol acostar els llenguatges del moviment a nous públics i espais no convencionals.

Així ho han posat en relleu la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; la directora adjunta d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) —entitat organitzadora de la cita—, María José Mora, i José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural de l'Ajuntament de València, que col·labora en la iniciativa, durant la presentació de l'activitat.

El cicle començarà dissabte 11 d'abril pel matí al Museu de Belles Arts amb una doble proposta de talent valencià. El coreògraf Jacob Gómez presentarà Quema, un retrobament d'ànimes ancianes que revisiten la trajectòria vital des de la vulnerabilitat i decidixen ballar la joventut des d'un angle inèdit en què escolten el ritme del cos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El coreògraf d’Ontinyent Marcos Morau estrena ‘Étude’ a l’Òpera de París]]> ‘Étude’ és una paraula francesa que significa estudi. Es fa servir molt en el món de la música, però es pot aplicar també al de la dansa. Amb eixa actitud, la de l’estudiós o l’investigador que busca l’excel·lència i que vol comprendre allò que no coneix, és com el Premi Nacional de Dansa, Marcos Morau, s’ha acostat al seu últim muntatge.

"No és un ballet en el sentit estricte de la paraula, en el sentit discursiu o narratiu, sinó una mena de tableau vivant on els ballarins recreen passatges d’una memòria col·lectiva, que abasta des del començament del ballet, amb la barra de calfament, fins a les repeticions, les diagonals, les variacions clàssiques. Tot això està present en este muntatge que és un homenatge i una al·legoria al món de la dansa clàssica", explica el coreògraf d’Ontinyent per videoconferència.

Étude és la seua primera col·laboració amb el Ballet de l’Òpera de París. “Amb La Veronal, la companyia que dirigix, ja havíem actuat a París, però esta és la primera vegada que em conviden a crear i no serà l’última", assenyala el creador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ballarins d’Ontinyent porten les coreografies dels Moros i Cristians a l'any nou xinés de Hong Kong]]> Les coreografies que cada any s’estrenen en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent han arribat enguany fins a Hong Kong. Una vintena de ballarines i ballarins de l’escola Màsters Ballet han viatjat esta setmana a la Xina per a participar en les celebracions de l'any nou xinés, en l’any del cavall de foc, dins d’un dels espectacles centrals de la programació.

La coordinadora de l’escola, Mari Carmen Mompó, ha explicat a À Punt que és “la primera vegada a Hong Kong”, tot i que ja havien tingut una experiència internacional prèvia a Macau, coincidint amb l’any de la pandèmia. En esta ocasió, 22 integrants han desfilat a l’antiga colònia britànica en una experiència que els mateixos participants definixen com a enriquidora. “És un orgull portar la nostra festa a llocs com Hong Kong”, assenyala una de les ballarines, que qualifica el viatge d’“experiència xulíssima”. Una altra destaca que li ha permés “conéixer la seua cultura”, mentre un dels ballarins considera “molt gratificant combinar dos coses que ens agraden tant com són la dansa i viatjar”.

Febrer s’ha convertit en un mes intens per a esta acadèmia, fundada fa més de tres dècades. A més de l’estrena a Hong Kong, han participat en els carnavals de Cadis —on una expedició de 70 alumnes va obrir la desfilada per quarta vegada— i han tornat a Niça i Menton, a França, amb la previsió d’actuar també a Sanremo el mes de març. Mompó subratlla que estes experiències permeten “als exalumnes continuar connectats amb els seus companys” i reforcen un projecte que destaca pel seu “equip creatiu”, ja que, segons explica, “ho fem tot amb la participació de l’alumnat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Janet Novás, Premi Nacional de Dansa 2025, porta a València un viatge al moviment primitiu amb 'Proto']]> La ballarina i coreògrafa Janet Novás, recent Premi Nacional de Dansa 2025, fa parada a València amb Proto, una proposta escènica que definix com “un viatge energètic” basat en el diàleg entre el cos i la matèria. L’obra convida a redescobrir el món des d’un lloc més essencial: habitar-lo sense por i recuperar la connexió primitiva amb el moviment.

Novás recorda que, quan va començar, la dansa no era percebuda com una carrera possible. “Quan jo vaig començar, ballar era vist com una cosa estranya i encara ho sembla; no com una professió”, afirma. Per això reivindica que el problema no és la falta d’interés del públic, sinó l’escassa presència d’arts del moviment en la programació cultural: “No és que no hi haja públic per a la dansa, és que no hi ha programació; i així no es poden crear nous públics”.

Per a l’artista, la dansa és un pilar cultural i social. “Forma part d’un bé cultural, d’educació, de no desfer-nos com a societat”, assenyala. I, en un moment convuls, considera que és “important i urgent tornar al cos, tornar a sensibilitzar-nos i entendre el llenguatge corporal”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els premis de la dansa valenciana reconeixen la trajectòria de Toni Pastor]]> Ballarins i ballarines valencianes celebraren dissabte de vesprada la sexta Festa dels Premis de l'Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (Apdcv). Entre els guardonats està Toni Pastor, gestor cultural i primer director de Dansa València.

El món de la dansa va ser protagonista per un dia a l'Espai La Granja de Burjassot (Horta Nord). Una jornada de trobada entre professionals i d'entrega de premis. Amb una peculiaritat: no hi ha jurat extern, sinó que són les mateixes persones associades les que proposen i voten les candidatures. En este sentit, Pere Bodí, president d’Apdcv, va remarcar en declaracions a À punt que són uns premis per a professionals decidits per professionals i nominats per professionals. Per això “realment són un reconeixement entre nosaltres dins de la professió”, va afirmar.

Entre els diversos guardons, destaca el Premi a la Trajectòria al gestor cultural, productor i professional lligat a la dansa Toni Pastor. Amb més de quatre dècades d'experiència, va ser fundador del festival Dansa València. Pastor va afirmar que el premi ha sigut una sorpresa molt agradable després de quaranta anys de professió. Una carrera llarga amb moltes fites a destacar, però entre les que ell destaca, el circuit teatral i Dansa València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El festival Dansa València rep la Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya]]> Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana organitzat per la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació a través de l'Institut Valencià de Cultura, ha sigut distingit amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya, un guardó atorgat per unanimitat de la junta directiva.

Sota la direcció de María José Mora, el festival ha reforçat la identitat com un esdeveniment híbrid, a mitjan camí entre festival i mercat, que "aposta pel suport incondicional a les companyies valencianes, assegura una destacada representació de formacions estatals i obri espai a una sòlida presència de propostes internacionals". Fruit d'esta visió, Dansa València s'ha convertit en "un referent professional i artístic d'abast global", ha destacat la Generalitat en un comunicat.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha ressaltat que la medalla d'or atorgada a Dansa València és "un important reconeixement a escala nacional, que ha sigut rebuda per importants centres i certàmens de màxim prestigi cultural, com són el Teatro Real de Madrid, el Teatre Liceu de Barcelona o el Festival de Teatre d'Almagro".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una classe de ballet masculí amb quaranta alumnes trenca tabús a València]]> La presència masculina a les aules de dansa és una quimera en molts centres menuts. Per contra, al campus d'estiu d'ADAM, que se celebra estos dies a València, enguany hi ha rècord de participants hòmens. És una imatge inusual a Espanya: una classe de quaranta xics que reben formació específica per a barons enfocada en la dansa clàssica.

Ho sap bé Alejandro, que fa cinc anys que ve a este campus i als setze anys trià canviar el Conservatori de València pel de Madrid. Als dotze anys, mentre les dones s'inicien en les puntes, l'home en el ballet necessita tècniques específiques. Treballen la força, amb sessions al gimnàs enfocades en la dansa i en la potència dels salts, que ací aprenen guiats pel mestre Juan Polo.

Esta docència resulta inassumible en escoles de ballet menudes per falta de quòrum masculí. Els tabús encara pesen, tot i que esta nombrosa aula trenque motles. Més de quaranta hòmens inscrits enguany avalen este campus, que hui s'acomiada fins a l'estiu que ve amb una gala a Riba-roja de Turia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quinze jóvens amb diferents capacitats compartixen assaig amb ballarins del Campus Internacional València Dansa]]> La dansa inclusiva obri espais per a la diversitat. Este dimecres de vesprada, quinze jóvens amb diferents capacitats han compartit assaig i experiències amb ballarins del Campus Internacional València Dansa.

S'inspiren en el guardonat ballarí amb paràlisi cerebral Gregg Mozgala, que amb una dansa i moviments especials va aconseguir una notable millora física.

Patricia Morán, fisioterapeuta infantil, explica que adapten "els exercicis clàssics del ballet a les necessitats dels ballarins". Amb esta motivació, els ballarins treballen la mobilitat. Per exemple, Luz tendix a posar tot el pes només en una cama, i per això treballem sobretot el control del pes", detalla Virginia Soprano, professora de ballet.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Elisa Badenes: de Stuttgart a València per a compartir la seua experiència amb noves generacions]]> La reconeguda ballarina valenciana Elisa Badenes ha tornat uns dies a la seua terra per a participar en el Campus Internacional València Dansa, on transmet als joves estudiants part del que ha aprés en la seua trajectòria internacional. “Estar ací i poder oferir el que he aprés a l’estranger és molt important per a mi”, explica emocionada.

Primera ballarina i ballarina de cambra del Ballet de Stuttgart, Badenes és la valenciana més reconeguda en el món de la dansa clàssica. Es va formar en el Conservatori de Dansa de València i, abans de graduar-se, va rebre una beca per al Royal Ballet de Londres. “Un any abans de graduar-me em van donar una beca per al Royal Ballet de Londres, on vaig acabar el meu últim any d’escola i aleshores vaig fer l’audició per a l’Stuttgart Ballet, em van agafar i ací porte ja setze anys”, recorda.

L’eixida de València, però, no va ser fàcil: “Va ser dur eixir de casa... sabia que si volia treballar professionalment havia d’eixir d’ací”. Una de les raons que la va impulsar a fitxar pel Ballet de Stuttgart va ser la figura del coreògraf i fundador de la companyia, John Cranko. “Jo vaig entrar per la seua figura, era el fundador de la companyia i m’agradaven molt les seues coreografies. Va tindre una vida molt especial, de pel·lícula”, comenta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València, ciutat referència de la dansa gràcies al campus d'ADAM i la Fundació Hortensia Herrero]]> València torna a ser ciutat de referència de la dansa durant el mes d'agost. Un total de 150 ballarins, dels quals el 30% són valencians, s'entrenen i ballen durant dotze dies al campus d'ADAM i la Fundació Hortensia Herrero. En acabar, tindran l'oportunitat d'aconseguir estades en companyies nacionals o en ballets com el de Basilea o Stuttgart.

Cada agost des de fa setze anys, l'Associació de Dansa i Art del Mediterrani (ADAM) forma estudiants de dansa. Enguany, s'hi han inscrit 150, l'edició més nombrosa. Lola Ibáñez va començar a ballar a l'escola municipal del seu poble, el Pinós (Vinalopó Mitjà). És el quart any que ve al campus, però enguany estes classes serviran de preparació per al que està a punt de viure: l'1 de setembre, amb 16 anys, comença formació a l'Òpera de París.

"És un lloc on no m'imaginava mai ser-hi, des de xicoteta somiava amb estar en grans escoles i este any tinc molta il·lusió", assegura a À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les arts escèniques valencianes triomfen als Max: aconsegueixen huit premis, cinc d’ells per la dansa d’'Afanador']]> Una bona collita de pomes i un triomf absolut, el d’Afanador, el muntatge del Ballet Nacional d’Espanya que dirigeix l’ontinyentí Marcos Morau. Era l'exitosa collita dels Premis Max, els màxims reconeixements de l’àmbit teatral que es lliuren a Espanya, que dilluns a la nit van ser generosos amb els projectes vinculats amb les arts escèniques valencianes. Huit dels 21 guardons han recaigut en projectes que porten segell valencià.

Encara que el més destacat ha sigut Afanador, que es va emportar fins a cinc guardons, entre ells el de millor espectacle de dansa i millor direcció d’escena, la companyia La Fam, de Vila-real, o l’espectacle que protagonitza l’actriu valenciana Carmen Climent i del qual és autora la també valenciana Alma García, Contra Ana, també s’emportava el reconeixement al millor espectacle revelació. L’alacantí Lucas Escobedo, productor juntament amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, de Farra, guanyava el premi pel millor espectacle musical.

Va ser una nit de glòria absoluta per al coreògraf Marcos Morau. L’espectacle que ha dirigit i coreografiat este ontinyentí, inspirat en les imatges del fotògraf Ruven Afanador, va aconseguir este dilluns a Pamplona cinc dels màxims reconeixements de les arts escèniques espanyoles: el millor espectacle de dansa, el de millor composició musical per a espectacle escènic, el de millor direcció d’escena, millor disseny de vestuari i millor disseny d’il·luminació. Era el muntatge que partia amb més nominacions i, finalment, la collita va ser significativa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Ballant ballant' torna als escenaris trenta anys després]]> La Companyia Teatre Micalet celebra els trenta anys amb la reestrena de la seua obra més emblemàtica, Ballant ballant, un viatge per cent anys de música i ball que dimecres torna a escena fins al 29 de juny.

A finals dels anys noranta, una obra innovadora, sense text i basada només en música i ball, va captivar tant la crítica com el públic, i es va mantindre en el cartell durant més de quatre anys.

Ara, quasi trenta anys més tard, després d'una breu representació l'any 2005, torna a les taules amb quinze nous intèrprets i un repertori que abasta cent anys de música.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Afanador' arrasa en les nominacions dels premis Max i és finalista en huit de les 20 categories]]> Afanador arrasa en les nominacions dels premis Max d'enguany. L'espectacle de dansa del d'Ontinyent, Marcos Morau, amb el Ballet Nacional d'Espanya és finalista en huit de les 20 categories. També Farra, de Lucas Escobedo; Ambulant, de La Fam Teatre i Aina Gimeno, com autora revelació estaran en la gala dels Max el 16 de juny.

Els guardons els organitza la Societat General d'Autors i Editors a través de la Fundació SGAE; tenen com a objectiu estimular i premiar el talent dels professionals del teatre i la dansa, a més de promocionar els espectacles de la temporada.

Quant a la representació valenciana, Farra és una producció conjunta de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i la de l'alacantí Lucas Escobedo i competeix en la categoria de millor espectacle musical o líric.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Antonio Canales fa una classe magistral a Burjassot]]> L’Espai LaGranja de Burjassot ha acollit un dels actes més esperats entre els que tenen lloc per la commemoració del centenari del naixement del bailaor valencià Martín Vargas. Una classe magistral de flamenc que ha fet el reconegut Antonio Canales.

Canales, que va ser deixeble de Martín Vargas, l'ha recordat emocionat davant de les càmeres d'À Punt, a les quals ha desvelat algunes de les converses i els ensenyaments que li va transmetre el seu mestre, com la importància de saludar amb classe al públic.

És una de tantes lliçons que Antonio Canales recorda amb tendresa i orgull, i ha reconegut que al seu torn li agradaria deixar també una empremta en l’alumnat i, en concret, en les joves que gratuïtament han accedit a la seua classe magistral gràcies a l'associació del ballarí i a l'Institut Valencià de Cultura. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’estrena de ‘Vortex’ obri este dimecres una nova edició de Dansa València]]> L'estrena a Espanya de l'espectacle Vortex, de la companyia Humanhood, obri este dimecres una nova edició del festival Dansa València. Este espectacle que acollirà el Teatre Principal, revela la capacitat del ser humà per a activar reserves de resiliència inexplorades dins nostre, unes reserves profundes a les quals recorrem les persones per a adaptar-nos i sobreviure a qualsevol caos aparent.

La directora de Dansa València, María José Mora, afirmava que este espectacle, que dirigeixen Julia Robert i Rudi Cole, respon "al mateix lema de la 38 edició del festival, "Somni insinuat", una expressió simbòlica del concepte d'esperança que pretén incitar a fabular un futur brillant i compartit".

Abans de Vortex, tindrà lloc l'acte de benvinguda a Dansa València a càrrec de la companyia Pérez & Disla, que serà conduït per Cristina Fernández i Laura Romero. Es tracta d’un muntatge en què la imatge i la poesia s'entreteixiran per a endinsar-se en el programa del festival i repassar les activitats que promou i acull.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dansa València celebra la 38a edició acostant el ball a la zona zero de la dana]]> Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana que organitza la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació a través de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), expandeix el seu cicle d'accés lliure "Moviments urbans" a dos dels municipis afectats per les inundacions del 29 d'octubre, Catarroja i Massanassa (Horta Sud).

El festival se celebra del 5 al 13 d’abril, i la secció "Moviments urbans" acosta habitualment peces breus de dansa a nous públics en espais no convencionals i a l'aire lliure de la ciutat de València, però esta edició, de manera excepcional, trasllada part de la programació a la zona zero de la riuada.

“Des de Dansa València reafirmem la nostra convicció que l'art és una eina potenciadora de l'esperança i la reconstrucció social”. En este sentit, la programació d'espectacles a Catarroja i Massanassa representa un acte de "resiliència i solidaritat. Enguany acostem la poètica i bellesa de la dansa a comunitats colpejades pel desastre natural", va declarar durant la roda de premsa de presentació del cicle la directora de Dansa València, María José Mora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Galeria del Tossal ret homenatge al 'bailaor' Martín Vargas]]> Martín Vargas va portar el ball espanyol pels escenaris de tot el món. Va ser una de les grans figures de la dansa espanyola i enguany se celebra el centenari del seu naixement. La Galeria del Tossal de València s’ha fet ressò de l’efemèride i arreplega una mostra que parla del seu llegat, que es podrà visitar fins al 4 de maig.

Quan tenia setze anys Vargas va iniciar la carrera com a cantant de copla, però va ser el seu talent i mestria com a ballarí de dansa espanyola el que va fer que el seu art traspassara fronteres i aplegara al mateix Hollywood, on va arribar a compartir escenari amb figures icòniques com Lola Flores.

Nascut a Vilamarxant i adoptat per Pedralba, és poc conegut fora del món de la dansa, i d'ací naix El llegat artístic de Martín Vargas. Un viatge cap a la memòria, una exposició que presenta al gran públic la figura de qui va ser el gran pilar essencial de la dansa espanyola.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Arts acosta la música de Bach als més menuts a ritme de dansa]]> Acostar la música d’un compositor que ha marcat la història de la música, com és Bach, als més menuts. És la proposta que s’oferirà, des d’este dijous, al Palau de les Arts de València amb "Va de Bach". La companyia Aracaladanza, juntament amb el Teatro Real del Retiro, estrena una captivadora proposta que compta amb l’adaptació d’algunes peces del compositor alemany per tal que el públic infantil, des dels quatre anys, conega la música d’este geni. Així, en l’espectacle “Va de Bach” cinc ballarins eixiran a l’escenari per a moure’s al ritme de les peces que ha adaptat el reconegut compositor espanyol Luis Miguel Cobo.

Es basa en una idea d’Enrique Cabrera, fundador de la companyia, que submergeix l'espectador en l'univers d'un dels grans genis de la història, l'obra “més que bellesa creativa, més que perfecció tècnica, més que profunditat intel·lectual, és puresa espiritual i absoluta imaginació”.

Cinc ballarins, uns globus que canten, un sorprenent goril·la o una mà gegant són algunes de les sorpreses que faran volar la imaginació de grans i menuts al ritme del compositor barroc Johann Sebastian Bach. Més enllà de difondre el llegat del compositor, este espectacle no té estructura argumental ni narrativa convencional a fi de despertar la imaginació, com apunten des del Palau de les Arts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat inverteix més de 300 milions per a posar a punt infraestructures danyades per la dana]]> El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat que el Consell "està invertint més de 300 milions d'euros per a posar a punt les infraestructures danyades per les riuades amb la finalitat de facilitar la mobilitat i l'activitat econòmica de les zones afectades".

El cap del Consell ha indicat que la Generalitat "ha complit amb el seu objectiu de posar a punt les carreteres i vies autonòmiques afectades per la barrancada abans que acabara l'any".

Segons ha subratllat, "en poc més d'un mes" han reparat les díhuit carreteres autonòmiques afectades, cosa que ha permés "millorar la connectivitat dels municipis, no sols amb València sinó entre ells".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'orquestra de l'ADDA i Asun Noales revisiten 'Romeu i Julieta' per a traslladar l'obra a la dansa contemporània]]> Una versió per a dansa de Romeu i Julieta arriba este cap de setmana a l'auditori de la Diputació d'Alacant (ADDA). La coreògrafa il·licitana Asun Noales i l'orquestra simfònica de l'ADDA fan una revisió del ballet clàssic i el traslladen a la dansa contemporània. Este dijous s'ha fet l'assaig general.

El Romeu i Julieta de Shakespeare no s'havia contat mai amb el cos de dotze ballarins i ballarines com ho fa la companyia Otradanza, dirigida per Asun Noales, i la simfònica de l'ADDA, sota la batuta de Josep Vicent.

El director d’orquestra valencià més internacional ha explicat a À Punt Notícies, que tant Noales com ell estan gaudint “moltíssim” de l’experiència de fer una producció nova i una coreografia nova per a l’estrena d’un dels grans ballets de la història. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El festival MUT! reuneix a Castelló dèsset companyies de deu països]]> La programació de "Retorn a la Ciutat", que organitza la Regidoria de Cultura de Castelló, continua este cap de setmana amb el MUT!, el Festival Internacional d'Arts Escèniques sense text de Castelló, que enguany reuneix dèsset companyies de deu països.

Fins diumenge, els carrers del centre de la ciutat s'ompliran de màgia i creativitat, amb propostes que van des del teatre mut fins a acrobàcies, dansa i malabars.

Este divendres, en la jornada inaugural hi va haver dos estrenes a Espanya: els acròbates guineans de Circus Baobab amb Yé!, i el funambulisme dels belgues Lyapunov i el seu espectable Sky Explorer, que van deixar bocabadat el públic reunit a la plaça Major, format per famílies i gent de totes les edats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Covards', d’Àngel Duran, obri el Cicle Escèniques Cuir a la Sala Carme Teatre de València]]> Este dijous a la nit la Sala Carme Teatre de València ha estrenat el Cicle Escèniques Cuir amb una obra que dissecciona els diferents models de masculinitat: Covards, una obra per la qual el ballarí i coreògraf Àngel Duran ha obtingut el Premi Max a millor intèrpret.

L’obra, que està en cartell els dies 12 i 13 de setembre, qüestiona la masculinitat contemporània i convida a reflexionar sobre la fragilitat masculina. S’emmarca en el Cicle Escèniques Cuir de la sala Carme Teatre, que posa el focus en les identitats queer i la crítica a l'heteropatriarcat.

Dos homes combaten en una dansa poètica per tal d'obeir el mandat de la masculinitat, privats de demostrar emocions íntimes que els faça fràgils. Captius de la ira i la violència que al seu gènere imposen les estructures socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[No hi ha vacances per als joves ballarins]]> No hi ha vacances per als ballarins que aspiren a treballar en les grans companyies internacionals. Més d'un centenar de joves ballarins aprofiten al màxim la formació estival en el campus que l'Associació de Dansa i Art del Mediterrani organitza des de fa quinze anys. A més, la Fundació Hortensia Herrero ha becat quinze valencians.

Deixar de ballar en vacances no ha entrat mai en els seus plans. Toni, de fet, no és el primer agost que passa ací. Arran d'este campus ha canviat el seu Pego natal per Madrid. Amb quinze anys, ja n'ha fet un vivint a la capital, on balla i estudia. “M’alce a les 6 del matí, agafe dos metros i un bus per començar les classes del conservatori, fins a les 2 i mitja o la 1 i mitja, i després ja comencem amb l’institut des de les 4 fins a les 9 i mitja de la nit”, explica el ballarí. I no dubta quan li preguntem pel futur que vol, fins i tot pensant en la jubilació, quan arribe als 40. “Per a esta carrera s’han de tindre les coses molt clares. M’agradaria entrar en el Royal o en l’Òpera de París i després ja, jubilar-me sent professor”.

Amb el clàssic comencem el dia, però el programa procura que toquen tots els gèneres. Fabrice Edelmann, director artístic del Campus Internacional València Dansa, explica que “amb el programa s’abasta “des del que és més clàssic fins al més contemporani, perquè hi haja una versatilitat i ja, des de molt joves, òbriguen la ment, ja que al final la dansa és molt variada i cada vegada més en les companyies”.

Continua llegint-ho en el web

]]>