Al costat de la Torre de Sant Vicent i amb el so de les ones de fons, tretze coreografies han omplit este dimecres l'escenari a l'Amfiteatre Pepe Falomir de Benicàssim. Estils, llenguatges i diferents generacions compartixen protagonisme en una cita que té lloc des del 1998.

L'emblemàtic escenari a l'aire lliure va registrar un ple absolut per a disfrutar d'un espectacle que va tornar a confirmar el prestigi d'esta trobada com una de les grans cites estivals dedicades a la dansa a Espanya.

Continua llegint-ho en el web

Casa Mediterranani serà la seu principal del certamen, que comptarà amb nou espectacles i dos propostes gratuïtes als Jardins de la Diputació d'Alacant dins del programa Fresca al Carrer!, segons el comunicat de la Generalitat Valenciana.

L'andana de l'antiga Estació de Benalua es transformarà novament en un auditori pel qual passaran nou espectacles repartits entre l'escenari Fresca!, amb cinc cites, i l'Espai Frescoreta!, amb quatre muntatges de mig format per a públic familiar. A més, La Terraceta de Fresca! tornarà a convertir-se en l'espai bar del certamen, per a refrescar-se abans i després de cada funció.

Continua llegint-ho en el web

L’acte, celebrat este dilluns a l’Ateneu de València, ha atorgat el Premi Entitat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per la seua contribució a “la difusió, protecció i normalització del valencià, objectiu comú del sector escènic valencià”, segons assenyalaven des d’Avetid. La cerimònia ha estat conduïda per Contrahecho Producciones amb l'espectacle 'TAL-IA', escrit per Isabel Martí i interpretat per Pilu Fontán i Alberto Baño. A través dels personatges de Talia, musa del teatre, i Melpòmene, musa de la tragèdia, la proposta ha combinat humor i sàtira per a reflexionar sobre la situació actual de les arts escèniques valencianes, amb l'acompanyament musical de la violinista Sandra Alfonso i el pianista Paco Pérez Perelló.

Pel que fa a les empreses de les arts escèniques, el centre de creació, producció, exhibició i laboratori de residències Teatro Círculo; la companyia Carme Teatre, amb 34 produccions en la seua trajectòria; i Proyecto Inestable, que treballa en la difusió, reflexió i investigació teatral a través de diverses iniciatives, són algunes de les set empreses premiades per esta entitat que agrupa empreses del sector de les arts escèniques.

Continua llegint-ho en el web

Per a sol·licitar l’ajuda, les persones que hagen complit o vagen a complir díhuit anys enguany han de registrar-se i realitzar el procediment de sol·licitud a la web https://bonoculturajoven.gob.es/ fins al pròxim 31 d'octubre. És imprescindible per a fer la sol·licitud, tindre alguna d’estes tres formes d'identificació digital: Clave amb registre bàsic, amb registre avançat o el certificat digital.

Des d'este dilluns, les persones nascudes el 2008 poden sol·licitar esta ajuda de 400 euros triant, per primera vegada, entre dos modalitats: destinar la quantia total de l'ajuda a una sola categoria (modalitat 1) o repartir els 400 euros entre diferents àrees (modalitat 2).

Continua llegint-ho en el web

L'empenta valenciana la trobem en tres categories més discretes. Primer, millor disseny d'espai escènic i videoescena per a Blanca Añón per Orlando: un espectacle del Centre Dramàtic Nacional que adapta al teatre la novel·la homònima de Virginia Woolf sobre un aristòcrata del segle XVI que no envellix. El director Xavo Giménez ha guanyat en millor adaptació o versió d'obra teatral o coreogràfica per Yo soy 451, versió que fa la companyia La Teta Calva inspirada en la universal Fahrenheit 451. El tercer guardó ha sigut per la peça musical creada per a Fuenteovejuna en millor composició musical per a espectacle escènica (Companyia Nacional de Teatre Clàssic), a càrrec de tres persones entre les quals està la compositora valenciana Raquel Molano. S’ha encarregat d’aportar el toc musical al clàssic de Lope de Vega, però amb trets de la música contemporània.

Amb este palmarés, les arts escèniques valencianes han complit en quasi la meitat de les set opcions de premi que hi havia. La coreògrafa alcoiana Sol Picó, que tenia tres nominacions per l'espectacle Carrer 024 (millor espectacle de dansa, millor disseny de producció privada i millor elenc de dansa), se n'ha anat finalment amb les mans buides. També s'ha escapat el guardó a millor actor al qual optava Yo soy 451.

Continua llegint-ho en el web

Badke(remix) —que arriba al Teatre Principal este dimarts a les 19:30 h— és una inversió conscient del dabke, la dansa folklòrica palestina que servix com a columna vertebral del projecte i que s'amplifica amb la incorporació de ritmes provinents del hip-hop o la capoeira. Representada per deu ballarins, connecten les arrels amb expressions artístiques contemporànies per a fer un crit de defensa territorial que també aspira a ser una festa compartida.

"He tingut l'oportunitat de reconnectar amb la riquesa de moviments que entranya este ball que està en vies d'extinció", conta en À Punt la ballarina Marsh Haj hores prèvies a la representació.

Continua llegint-ho en el web

No és l'única valenciana amb opcions en estos reconeixements. L’actor i director valencià Xavo Giménez també aspira al premi de millor actor i al de millor adaptació o versió d’obra teatral pel muntatge Yo soy 451, de la seua companyia, La Teta Calva.

La compositora i actriu valenciana Raquel Molano aspira a millor composició musical per la partitura que ha creat, juntament amb els sevillans Pablo Miguel Peña i Darío del Moral, per a Fuenteovejuna, un muntatge de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Una altra creadora valenciana, Blanca Añón, és finalista en la categoria de millor disseny d’espai escènic pel treball que ha fet per a l’obra Orlando, un espectacle del Centre Dramàtic Nacional.

Continua llegint-ho en el web

Face au Mur ('Enfront del mur') és una proposta híbrida en què la seua maduresa com a creadors destil·la en una trobada entre cos i so de la qual es podrà gaudir els dies 1 i 2 de maig. A la posada en escena se sumen les projeccions audiovisuals i la participació de part de l'alumnat del taller de dansa contemporània de Sala Russafa, segons ha destacat l'espai cultural en un comunicat.

Loops de composicions musicals electròniques i ambientals es van superposant en viu mentre la dansa mostra les empremtes del temps i de les experiències viscudes sobre el cos. Amb residència creativa, esta peça servix per a celebrar el Dia Mundial de la Dansa i reivindica la capacitat, tant creativa com expressiva, dels artistes en la seua etapa de maduresa. "El fet que dos persones de més de seixanta anys estiguen a l'escenari ja és una reivindicació", declara Toni Aparisi, coreògraf i ballarí.

Continua llegint-ho en el web

A estes cinc opcions s’afigen la de la compositora i actriu valenciana Raquel Molano, que opta a Millor composició musical per la partitura que ha creat, juntament amb els sevillans Pablo Miguel Peña i Darío del Moral, per a Fuenteovejuna, un muntatge de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.

Així mateix, una altra creadora valenciana, Blanca Añón, és finalista en la categoria de Millor disseny d’espai escènic pel treball que ha fet per a l’obra Orlando, un espectacle del Centre Dramàtic Nacional.

Continua llegint-ho en el web

La programació ha arrancat a la Casa Mediterrani d'Alacant, on la companyia alacantina Cave Canem presenta Aura i el Demïurg, una peça de dansa contemporània que proposa un diàleg coreogràfic entre el modernisme i la Belle Époque. "L'espectacle comença com si fora una obra de teatre i després comencen a aparéixer personatges que van diluint eixe teatre i l'acaben en una peça de dansa", Alexandre Spinoza, ballarí.

"Resistència" és el lema d'enguany, per a un festival que defén la dansa com un dret i no com un luxe tancat en un teatre. "Molt de compromís amb la professió i amb l'art de la dansa i continuar mantenint este somni quinze anys més", conclou Nodales.

Continua llegint-ho en el web

Una de les obres que es programa dins del cicle és Oveja eléctrica, inspirada en Blade Runner. Darrere està la companyia valenciana Pla Roig, creada el 2024. “Tracta de la fricció que separa el que és humà del que no ho és, partint de l’arribada de la intel·ligència artificial”, explica l’artista Sergio Pla Roig. 

Una proposta que ve d'un futur distòpic, però amb un objectiu clar, com és entrar en els circuits i guanyar presència als escenaris. “Qualsevol dispositiu que tinguem per a presentar el nostre treball, estarem encantats. M’agradaria que el projecte cresquera tant a València com a Espanya”, apunta Sergio. 

Continua llegint-ho en el web

Guardonats amb el prestigiós Premi El Ojo Crítico 2024 de RNE, Jon López i Martxel Rodríguez destaquen pel diàleg amb la dansa-teatre i el cinema. Seguint el rastre dels seus treballs anteriors, l'espectacle amb què inauguren Dansa València no només es proposa com una experiència estètica, sinó també com una invitació perquè el públic es qüestione el present, informa l'Institut Valencià de Cultura (IVC) en un comunicat.

Prèviament a la funció de Led Silhouette, la companyia Pérez&Disla, amb la conducció d'Alberto Escartí i Marina Lamosca, oferiran un acte de benvinguda institucional. Serà un moment per a celebrar la visibilitat dels projectes artístics mitjançant la unió d'imatge i poesia per a endinsar-se en el programa del festival i en totes les activitats que promou i acull.

Continua llegint-ho en el web

Així ho han posat en relleu la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; la directora adjunta d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) —entitat organitzadora de la cita—, María José Mora, i José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural de l'Ajuntament de València, que col·labora en la iniciativa, durant la presentació de l'activitat.

El cicle començarà dissabte 11 d'abril pel matí al Museu de Belles Arts amb una doble proposta de talent valencià. El coreògraf Jacob Gómez presentarà Quema, un retrobament d'ànimes ancianes que revisiten la trajectòria vital des de la vulnerabilitat i decidixen ballar la joventut des d'un angle inèdit en què escolten el ritme del cos.

Continua llegint-ho en el web

"No és un ballet en el sentit estricte de la paraula, en el sentit discursiu o narratiu, sinó una mena de tableau vivant on els ballarins recreen passatges d’una memòria col·lectiva, que abasta des del començament del ballet, amb la barra de calfament, fins a les repeticions, les diagonals, les variacions clàssiques. Tot això està present en este muntatge que és un homenatge i una al·legoria al món de la dansa clàssica", explica el coreògraf d’Ontinyent per videoconferència.

Étude és la seua primera col·laboració amb el Ballet de l’Òpera de París. “Amb La Veronal, la companyia que dirigix, ja havíem actuat a París, però esta és la primera vegada que em conviden a crear i no serà l’última", assenyala el creador.

Continua llegint-ho en el web

La coordinadora de l’escola, Mari Carmen Mompó, ha explicat a À Punt que és “la primera vegada a Hong Kong”, tot i que ja havien tingut una experiència internacional prèvia a Macau, coincidint amb l’any de la pandèmia. En esta ocasió, 22 integrants han desfilat a l’antiga colònia britànica en una experiència que els mateixos participants definixen com a enriquidora. “És un orgull portar la nostra festa a llocs com Hong Kong”, assenyala una de les ballarines, que qualifica el viatge d’“experiència xulíssima”. Una altra destaca que li ha permés “conéixer la seua cultura”, mentre un dels ballarins considera “molt gratificant combinar dos coses que ens agraden tant com són la dansa i viatjar”.

Febrer s’ha convertit en un mes intens per a esta acadèmia, fundada fa més de tres dècades. A més de l’estrena a Hong Kong, han participat en els carnavals de Cadis —on una expedició de 70 alumnes va obrir la desfilada per quarta vegada— i han tornat a Niça i Menton, a França, amb la previsió d’actuar també a Sanremo el mes de març. Mompó subratlla que estes experiències permeten “als exalumnes continuar connectats amb els seus companys” i reforcen un projecte que destaca pel seu “equip creatiu”, ja que, segons explica, “ho fem tot amb la participació de l’alumnat”.

Continua llegint-ho en el web

Novás recorda que, quan va començar, la dansa no era percebuda com una carrera possible. “Quan jo vaig començar, ballar era vist com una cosa estranya i encara ho sembla; no com una professió”, afirma. Per això reivindica que el problema no és la falta d’interés del públic, sinó l’escassa presència d’arts del moviment en la programació cultural: “No és que no hi haja públic per a la dansa, és que no hi ha programació; i així no es poden crear nous públics”.

Per a l’artista, la dansa és un pilar cultural i social. “Forma part d’un bé cultural, d’educació, de no desfer-nos com a societat”, assenyala. I, en un moment convuls, considera que és “important i urgent tornar al cos, tornar a sensibilitzar-nos i entendre el llenguatge corporal”.

Continua llegint-ho en el web

El món de la dansa va ser protagonista per un dia a l'Espai La Granja de Burjassot (Horta Nord). Una jornada de trobada entre professionals i d'entrega de premis. Amb una peculiaritat: no hi ha jurat extern, sinó que són les mateixes persones associades les que proposen i voten les candidatures. En este sentit, Pere Bodí, president d’Apdcv, va remarcar en declaracions a À punt que són uns premis per a professionals decidits per professionals i nominats per professionals. Per això “realment són un reconeixement entre nosaltres dins de la professió”, va afirmar.

Entre els diversos guardons, destaca el Premi a la Trajectòria al gestor cultural, productor i professional lligat a la dansa Toni Pastor. Amb més de quatre dècades d'experiència, va ser fundador del festival Dansa València. Pastor va afirmar que el premi ha sigut una sorpresa molt agradable després de quaranta anys de professió. Una carrera llarga amb moltes fites a destacar, però entre les que ell destaca, el circuit teatral i Dansa València.

Continua llegint-ho en el web

Sota la direcció de María José Mora, el festival ha reforçat la identitat com un esdeveniment híbrid, a mitjan camí entre festival i mercat, que "aposta pel suport incondicional a les companyies valencianes, assegura una destacada representació de formacions estatals i obri espai a una sòlida presència de propostes internacionals". Fruit d'esta visió, Dansa València s'ha convertit en "un referent professional i artístic d'abast global", ha destacat la Generalitat en un comunicat.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha ressaltat que la medalla d'or atorgada a Dansa València és "un important reconeixement a escala nacional, que ha sigut rebuda per importants centres i certàmens de màxim prestigi cultural, com són el Teatro Real de Madrid, el Teatre Liceu de Barcelona o el Festival de Teatre d'Almagro".

Continua llegint-ho en el web

Ho sap bé Alejandro, que fa cinc anys que ve a este campus i als setze anys trià canviar el Conservatori de València pel de Madrid. Als dotze anys, mentre les dones s'inicien en les puntes, l'home en el ballet necessita tècniques específiques. Treballen la força, amb sessions al gimnàs enfocades en la dansa i en la potència dels salts, que ací aprenen guiats pel mestre Juan Polo.

Esta docència resulta inassumible en escoles de ballet menudes per falta de quòrum masculí. Els tabús encara pesen, tot i que esta nombrosa aula trenque motles. Més de quaranta hòmens inscrits enguany avalen este campus, que hui s'acomiada fins a l'estiu que ve amb una gala a Riba-roja de Turia.

Continua llegint-ho en el web

S'inspiren en el guardonat ballarí amb paràlisi cerebral Gregg Mozgala, que amb una dansa i moviments especials va aconseguir una notable millora física.

Patricia Morán, fisioterapeuta infantil, explica que adapten "els exercicis clàssics del ballet a les necessitats dels ballarins". Amb esta motivació, els ballarins treballen la mobilitat. Per exemple, Luz tendix a posar tot el pes només en una cama, i per això treballem sobretot el control del pes", detalla Virginia Soprano, professora de ballet.

Continua llegint-ho en el web

Primera ballarina i ballarina de cambra del Ballet de Stuttgart, Badenes és la valenciana més reconeguda en el món de la dansa clàssica. Es va formar en el Conservatori de Dansa de València i, abans de graduar-se, va rebre una beca per al Royal Ballet de Londres. “Un any abans de graduar-me em van donar una beca per al Royal Ballet de Londres, on vaig acabar el meu últim any d’escola i aleshores vaig fer l’audició per a l’Stuttgart Ballet, em van agafar i ací porte ja setze anys”, recorda.

L’eixida de València, però, no va ser fàcil: “Va ser dur eixir de casa... sabia que si volia treballar professionalment havia d’eixir d’ací”. Una de les raons que la va impulsar a fitxar pel Ballet de Stuttgart va ser la figura del coreògraf i fundador de la companyia, John Cranko. “Jo vaig entrar per la seua figura, era el fundador de la companyia i m’agradaven molt les seues coreografies. Va tindre una vida molt especial, de pel·lícula”, comenta.

Continua llegint-ho en el web

Cada agost des de fa setze anys, l'Associació de Dansa i Art del Mediterrani (ADAM) forma estudiants de dansa. Enguany, s'hi han inscrit 150, l'edició més nombrosa. Lola Ibáñez va començar a ballar a l'escola municipal del seu poble, el Pinós (Vinalopó Mitjà). És el quart any que ve al campus, però enguany estes classes serviran de preparació per al que està a punt de viure: l'1 de setembre, amb 16 anys, comença formació a l'Òpera de París.

"És un lloc on no m'imaginava mai ser-hi, des de xicoteta somiava amb estar en grans escoles i este any tinc molta il·lusió", assegura a À Punt.

Continua llegint-ho en el web

Encara que el més destacat ha sigut Afanador, que es va emportar fins a cinc guardons, entre ells el de millor espectacle de dansa i millor direcció d’escena, la companyia La Fam, de Vila-real, o l’espectacle que protagonitza l’actriu valenciana Carmen Climent i del qual és autora la també valenciana Alma García, Contra Ana, també s’emportava el reconeixement al millor espectacle revelació. L’alacantí Lucas Escobedo, productor juntament amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, de Farra, guanyava el premi pel millor espectacle musical.

Va ser una nit de glòria absoluta per al coreògraf Marcos Morau. L’espectacle que ha dirigit i coreografiat este ontinyentí, inspirat en les imatges del fotògraf Ruven Afanador, va aconseguir este dilluns a Pamplona cinc dels màxims reconeixements de les arts escèniques espanyoles: el millor espectacle de dansa, el de millor composició musical per a espectacle escènic, el de millor direcció d’escena, millor disseny de vestuari i millor disseny d’il·luminació. Era el muntatge que partia amb més nominacions i, finalment, la collita va ser significativa.

Continua llegint-ho en el web

A finals dels anys noranta, una obra innovadora, sense text i basada només en música i ball, va captivar tant la crítica com el públic, i es va mantindre en el cartell durant més de quatre anys.

Ara, quasi trenta anys més tard, després d'una breu representació l'any 2005, torna a les taules amb quinze nous intèrprets i un repertori que abasta cent anys de música.

Continua llegint-ho en el web

Els guardons els organitza la Societat General d'Autors i Editors a través de la Fundació SGAE; tenen com a objectiu estimular i premiar el talent dels professionals del teatre i la dansa, a més de promocionar els espectacles de la temporada.

Quant a la representació valenciana, Farra és una producció conjunta de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i la de l'alacantí Lucas Escobedo i competeix en la categoria de millor espectacle musical o líric.

Continua llegint-ho en el web

Canales, que va ser deixeble de Martín Vargas, l'ha recordat emocionat davant de les càmeres d'À Punt, a les quals ha desvelat algunes de les converses i els ensenyaments que li va transmetre el seu mestre, com la importància de saludar amb classe al públic.

És una de tantes lliçons que Antonio Canales recorda amb tendresa i orgull, i ha reconegut que al seu torn li agradaria deixar també una empremta en l’alumnat i, en concret, en les joves que gratuïtament han accedit a la seua classe magistral gràcies a l'associació del ballarí i a l'Institut Valencià de Cultura. 

Continua llegint-ho en el web

La directora de Dansa València, María José Mora, afirmava que este espectacle, que dirigeixen Julia Robert i Rudi Cole, respon "al mateix lema de la 38 edició del festival, "Somni insinuat", una expressió simbòlica del concepte d'esperança que pretén incitar a fabular un futur brillant i compartit".

Abans de Vortex, tindrà lloc l'acte de benvinguda a Dansa València a càrrec de la companyia Pérez & Disla, que serà conduït per Cristina Fernández i Laura Romero. Es tracta d’un muntatge en què la imatge i la poesia s'entreteixiran per a endinsar-se en el programa del festival i repassar les activitats que promou i acull.

Continua llegint-ho en el web

El festival se celebra del 5 al 13 d’abril, i la secció "Moviments urbans" acosta habitualment peces breus de dansa a nous públics en espais no convencionals i a l'aire lliure de la ciutat de València, però esta edició, de manera excepcional, trasllada part de la programació a la zona zero de la riuada.

“Des de Dansa València reafirmem la nostra convicció que l'art és una eina potenciadora de l'esperança i la reconstrucció social”. En este sentit, la programació d'espectacles a Catarroja i Massanassa representa un acte de "resiliència i solidaritat. Enguany acostem la poètica i bellesa de la dansa a comunitats colpejades pel desastre natural", va declarar durant la roda de premsa de presentació del cicle la directora de Dansa València, María José Mora.

Continua llegint-ho en el web

Quan tenia setze anys Vargas va iniciar la carrera com a cantant de copla, però va ser el seu talent i mestria com a ballarí de dansa espanyola el que va fer que el seu art traspassara fronteres i aplegara al mateix Hollywood, on va arribar a compartir escenari amb figures icòniques com Lola Flores.

Nascut a Vilamarxant i adoptat per Pedralba, és poc conegut fora del món de la dansa, i d'ací naix El llegat artístic de Martín Vargas. Un viatge cap a la memòria, una exposició que presenta al gran públic la figura de qui va ser el gran pilar essencial de la dansa espanyola.

Continua llegint-ho en el web

Es basa en una idea d’Enrique Cabrera, fundador de la companyia, que submergeix l'espectador en l'univers d'un dels grans genis de la història, l'obra “més que bellesa creativa, més que perfecció tècnica, més que profunditat intel·lectual, és puresa espiritual i absoluta imaginació”.

Cinc ballarins, uns globus que canten, un sorprenent goril·la o una mà gegant són algunes de les sorpreses que faran volar la imaginació de grans i menuts al ritme del compositor barroc Johann Sebastian Bach. Més enllà de difondre el llegat del compositor, este espectacle no té estructura argumental ni narrativa convencional a fi de despertar la imaginació, com apunten des del Palau de les Arts.

Continua llegint-ho en el web

El cap del Consell ha indicat que la Generalitat "ha complit amb el seu objectiu de posar a punt les carreteres i vies autonòmiques afectades per la barrancada abans que acabara l'any".

Segons ha subratllat, "en poc més d'un mes" han reparat les díhuit carreteres autonòmiques afectades, cosa que ha permés "millorar la connectivitat dels municipis, no sols amb València sinó entre ells".

Continua llegint-ho en el web

El Romeu i Julieta de Shakespeare no s'havia contat mai amb el cos de dotze ballarins i ballarines com ho fa la companyia Otradanza, dirigida per Asun Noales, i la simfònica de l'ADDA, sota la batuta de Josep Vicent.

El director d’orquestra valencià més internacional ha explicat a À Punt Notícies, que tant Noales com ell estan gaudint “moltíssim” de l’experiència de fer una producció nova i una coreografia nova per a l’estrena d’un dels grans ballets de la història. 

Continua llegint-ho en el web

Fins diumenge, els carrers del centre de la ciutat s'ompliran de màgia i creativitat, amb propostes que van des del teatre mut fins a acrobàcies, dansa i malabars.

Este divendres, en la jornada inaugural hi va haver dos estrenes a Espanya: els acròbates guineans de Circus Baobab amb Yé!, i el funambulisme dels belgues Lyapunov i el seu espectable Sky Explorer, que van deixar bocabadat el públic reunit a la plaça Major, format per famílies i gent de totes les edats.

Continua llegint-ho en el web

L’obra, que està en cartell els dies 12 i 13 de setembre, qüestiona la masculinitat contemporània i convida a reflexionar sobre la fragilitat masculina. S’emmarca en el Cicle Escèniques Cuir de la sala Carme Teatre, que posa el focus en les identitats queer i la crítica a l'heteropatriarcat.

Dos homes combaten en una dansa poètica per tal d'obeir el mandat de la masculinitat, privats de demostrar emocions íntimes que els faça fràgils. Captius de la ira i la violència que al seu gènere imposen les estructures socials.

Continua llegint-ho en el web

Deixar de ballar en vacances no ha entrat mai en els seus plans. Toni, de fet, no és el primer agost que passa ací. Arran d'este campus ha canviat el seu Pego natal per Madrid. Amb quinze anys, ja n'ha fet un vivint a la capital, on balla i estudia. “M’alce a les 6 del matí, agafe dos metros i un bus per començar les classes del conservatori, fins a les 2 i mitja o la 1 i mitja, i després ja comencem amb l’institut des de les 4 fins a les 9 i mitja de la nit”, explica el ballarí. I no dubta quan li preguntem pel futur que vol, fins i tot pensant en la jubilació, quan arribe als 40. “Per a esta carrera s’han de tindre les coses molt clares. M’agradaria entrar en el Royal o en l’Òpera de París i després ja, jubilar-me sent professor”.

Amb el clàssic comencem el dia, però el programa procura que toquen tots els gèneres. Fabrice Edelmann, director artístic del Campus Internacional València Dansa, explica que “amb el programa s’abasta “des del que és més clàssic fins al més contemporani, perquè hi haja una versatilitat i ja, des de molt joves, òbriguen la ment, ja que al final la dansa és molt variada i cada vegada més en les companyies”.

Continua llegint-ho en el web