<![CDATA[À Punt - Dades]]> 10 <![CDATA[À Punt - Dades]]> <![CDATA[DADES | Llegim menys que la mitjana espanyola, tot i tindre la quarta col·lecció de recursos bibliotecaris més gran]]> L'omnipresència de les pantalles no ha apagat l'amor per la lectura. Almenys això suggerixen les dades, que mostren que cada vegada llegim més a la Comunitat Valenciana i que són les noves generacions, i especialment les xiques joves, les que tenen bona part de la responsabilitat d'esta tendència. L'altra cara de la moneda, però, és que encara llegim menys que la mitjana espanyola i que, tot i tindre la quarta col·lecció de recursos bibliotecaris més gran del país, estem en la cua nacional pel que fa a espais de lectura públics per habitant.

Segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2025 de la Federació de Gremi d'Editors d'Espanya (FGEE), el 64,4% dels valencians i les valencianes llig llibres en el seu temps lliure, una xifra que se situa per davall de la mitjana espanyola, del 66,2%, i que col·loca la Comunitat com la huitena autonomia amb l'índex lector més elevat, per darrere de Madrid, el País Basc, Catalunya, Navarra, La Rioja, Aragó i Galícia.

Segons les dades del ministeri, un 59,8% dels homes declara llegir en el temps lliure, un percentatge que puja fins al 72,3% en el cas de les dones. Per franges d'edat, són els més joves els que eleven la mitjana: el 76,9% dels ciutadans d'entre 14 i 24 anys afirma llegir per plaer; un hàbit que només compartix el 58% de les persones majors de 65 anys. Si ens fixem, però, en la quantitat de llibres llegits per persona, la fotografia s'invertix: són les persones jubilades, amb més de 13 llibres a l'any, les que encapçalen el rànquing, per davant dels joves menors de 24 anys, amb 12, i dels que tenen entre 25 i 65 anys, amb menys d'onze.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Calculadora de sou | Cobres molt o poc respecte a la mitjana de la població valenciana?]]> La percepció sobre quant cobrem respecte a la gent que ens envolta, a les persones de la nostra generació o en comparació amb persones d'un altre sexe, no sempre s’ajusta a la realitat. Amb la següent calculadora pots saber quina posició ocupes en comparació amb la resta de la població valenciana en funció del teu sou brut anual. L’eina s'ha fet a partir de l’última enquesta anual d'estructura salarial (EAES) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que es correspon al 2023. Els resultats s’obtenen a partir de les dades de retribució de 28.500 empreses espanyoles i 250.000 treballadors i treballadores. 

Si dividim la població resident a la Comunitat Valenciana en dos meitats en funció del sou, la xifra que quedaria en la meitat de la taula, la mitjana, seria 21.611 euros. Els treballadors que estan en el percentil 10, és a dir, els que cobren menys que el 90% de la població valenciana, tenen un sou anual que no arriba a 10.000 euros, mentre que els que estan en el percentil 90, als quals només superen en sou un 10% dels valencians, reben un salari anual superior a 45.000 euros.

Unes xifres que ens situen pràcticament a la cua d'Espanya. Amb una mitjana de 25.632,37 euros, la Comunitat Valenciana és la dècima regió pel que fa a guanys per treballador. La mitjana nacional és vora 2.500 euros més a l’any, i a la regió on més es cobra, el País Basc: el sou és un 30% superior al d'ací (33.504 euros). 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[DADES | Més de vint mesos d'infern a la Franja de Gaza explicats en cinc infografies]]> “És inimaginable que la comunitat internacional estiga presenciant el desenvolupament del conflicte amb la taxa més mortífera del segle XXI”. Són les paraules que va pronunciar Sally Abi Khalil, la directora de l’ONG Oxfam al Pròxim Orient, cent dies després del començament de l’ofensiva israeliana a la Franja de Gaza que va iniciar-se després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. En aquell moment, la taxa de mortalitat va assolir una xifra —al voltant de les 250 persones assassinades per dia— que excedia amb escreix la del conflicte recent més mortífer dels últims anys, la guerra a Síria —on moriren de mitjana 96,5 civils al dia, segons dades d’Oxfam. En aquell moment, més del 40% dels morts a Gaza eren menors d’edat.

En total, en els últims més de vint mesos, almenys 56.000 persones han sigut assassinades i 132.000 han resultat ferides, segons les dades del Ministeri de Salut de Gaza. D'acord amb estes dades, la mitjana de morts hauria baixat fins a les vora 90 persones per dia, una taxa que, novament segons els càlculs d’Oxfam, continua sent molt superior a la d’altres conflictes recents com ara el del Sudan (51,6), l'Iraq (50,8), Ucraïna (43,9) l'Afganistan (23,8) i el Iemen (15,8).

En els tan sols 365 km² que ocupa la Franja de Gaza, les Nacions Unides calculen que ja s’acumulen més de 50 milions de tones d’enderrocs. És el resultat de vora 150.000 edificis destruïts i danyats, una situació que ha deixat inoperable el 90% dels centres de salut i problemes de funcionament a la pràctica totalitat de sistemes d’aigua, sanejament o electricitat. L’impacte econòmic de la destrucció al territori s’acosta als 17.000 milions d’euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | On estan tots els monuments i envelats de les Falles de València 2025?]]> La ciutat de València i les pedanies es troben ja immerses en el procés de transformació que cada mes de març cedeix el protagonisme absolut dels carrers a les comissions falleres. A partir de les dades obertes de l'Ajuntament de València, À Punt Notícies ha elaborat este mapa, que mostra la localització dels 349 monuments fallers (tres més que l'any passat) i els 317 envelats (dotze menys que l'any passat) de les Falles 2025.

Els monuments, símbol de la festa i fruit d'un any de treball artesanal, van prenent els carrers, peça a peça, en un muntatge que culmina el 15 de març, data oficial de la Plantà. Enguany la ciutat tindrà 9 monuments que competeixen en Secció Especial, i 31 que ho fan en Primera, les dos categories que més visitants atrauen. Les obres, els lemes de les quals es poden consultar fent clic als punts del mapa, es podran admirar fins a la nit de la Cremà, el 19 de març.

Des del dia 6 de març també han anat apareixent per tots els barris del municipi els característics envelats blancs que acullen sopars, revetles i tota mena d'activitats falleres des de hui fins a la nit de Sant Josep. L'autorització per a celebrar revetles en estes ubicacions, marcades amb un rectangle al mapa, s'estén des de les 22:00 fins a les 4:00 hores de l'endemà entre els dies 15 i 18 de març —a més del dia 8, en què algunes comissions ja van encetar la festa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor va causar més d'un miler de morts l'any passat a la Comunitat Valenciana]]> Les altes temperatures van causar 1.108 morts a la Comunitat Valenciana el 2023, considerat —junt amb 2022— l'any més càlid des que es tenen registres, amb una anomalia tèrmica d'1,4 graus. La xifra col·loca la Comunitat Valenciana en la tercera posició d’Espanya en defuncions per esta causa per darrere d'Andalusia (1.833 morts) i Catalunya (1.138 morts). 

Per províncies, València i Alacant se situen en la tercera i quarta posició d’Espanya, amb 561 i 438 decessos per causes atribuïbles a la calor respectivament.

Són algunes de les conclusions d’un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que xifra en 47.690 les morts registrades a Europa per esta causa. Els investigadors adverteixen, però, que la vulnerabilitat a la calor dels europeus ha disminuït progressivament i calculen que, sense els processos d'adaptació d’este segle, la càrrega de mortalitat durant l’any passat hauria sigut un 80% major.

Continua llegint-ho en el web

]]>