<![CDATA[À Punt - Receptes de Setmana Santa]]> 10 <![CDATA[À Punt - Receptes de Setmana Santa]]> <![CDATA[Guisat d’encarnelles amb tabellacos]]> Els tabellacos són típics d'Elx i l'Horta Baixa d'Alacant, i existien diverses versions segons la disponibilitat dels ingredients: guisats en cru amb coques de bacallà, guisats només de verdures o amb ingredients fregits abans de coure. Aquest plat s'assembla al potatge tradicional de Setmana Santa, substituint el cigró sec per faves i pèsols tendres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El plat de Glòria, la recepta de Setmana Santa que és tot un símbol a Alcàsser]]> El plat de Glòria és testimoni de part de la nostra història. La tradició conta que este dolç d'origen medieval s'oferia als primers arriers que arribaven a la plaça de la Mare de Déu de València tal dia com este dissabte, després del toc de Glòria.

El plat de Glòria ha anat passant de generació en generació en municipis com Alcàsser, a l'Horta Sud. "És un dolç que sempre s'ha fet a casa, però a mesura que es tenien més recursos, s'encomanava al forn", explica Santi Hernández, crític gastronòmic.

És un aliment associat a la Setmana Santa, però al Forn Sant Josep, de Mari Ángeles Hernández, el podem trobar tot l'any. "Els principals ingredients són l'ametla, el merengue i els bescuitets de llengüeta", explica la fornera, que ja no sabria ni dir les vegades que ha elaborat esta recepta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs al forn de vigília, vidu o de dejuni: un grup de cuiners d'Alaquàs recupera este plat tradicional]]> Un grup de restauradors d'Alaquàs treballa per a recuperar la tradició de cuinar un arròs que era molt popular entre la població, però moltes persones hui dia ni coneixen ni han tastat. Parlem de l'arròs al forn de vigília, de dejuni o també arròs vidu. És fàcil d'endevinar, el seu nom es deu al fet que no porta ni carn ni peix. Això sí, proteïnes no li falten, les aporten els cigrons, ingredient fonamental. Per eixa raó, era una recepta molt profitosa durant els dies de Quaresma i també en la Setmana Santa.

L'equip de La via verda ha entrevistat el xef del restaurant La sequieta, Sebastián Romero, que ens ha detallat els ingredients, tots de proximitat, i també l'elaboració. Sols necessita: creïlla, alls, arròs, cigrons, tomaca, caldo de verdures, caldo de cigrons, pimentó dolç, safrà i oli d'oliva. Algunes famílies per a donar-li més sabor incloïen una picada d'ametla, all i julivert.

Quan Joan Miquel Llopis, el redactor de La via verda, s'ha sorprés pel caldo de cigrons, Sebastián Romero ha contestat amb contundència que, en este plat, "el cigró equival a la proteïna".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc receptes salades tradicionals valencianes per a cuinar (i menjar-te-les) en Setmana Santa]]> Durant la Setmana Santa, la gastronomia valenciana ofereix una varietat de plats salats que reflecteixen la tradició i el sabor de la nostra comunitat. Els ingredients principals són el peix i les verdures, a causa de la tradicional prohibició religiosa de menjar carn durant els divendres de Quaresma. El programa La cuina de Morera d'À Punt, que presenten el xef Jordi Morera i la nutricionista Ana Sirvent, ha recuperat estes receptes emblemàtiques per a preparar-les fàcilment a casa i menjar-les on vullguem. Ací van cinc propostes:

Un guisat típic d'Alcoi, que combina espinacs, bacallà, creïlles i ous. És un plat reconfortant i ideal per als dies més frescos de la Setmana Santa.

Elaboració:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mona d’Alberic continua sent una de les estrelles de la Setmana Santa]]> Els panous, mones o coques, segons la comarca, són els dolços per excel·lència de la Setmana Santa. Aquests dies de Pasqua, Alberic (Ribera Alta) es converteix en un lloc de peregrinació per a comprar la mona i en un punt de parada imprescindible per a tastar aquest dolç tradicional de reputació categoria extra.

À Punt ha visitat un dels forns del municipi per a veure com elaboren aquesta exquisidesa. Amb una rigorosa planificació de tot l'equip de la pastisseria, la producció ve marcada per la capacitat del forn i la cua de la clientela. No hi ha prou mans i, a torns, la família al complet s'implica en el negoci.

Vicent Moscardó, un dels forners, ha explicat a À Punt que el fet que Alberic siga un referent en la producció de la mona fa que durant aquestes dues setmanes treballen a estall i facen torns durant pràcticament les 24 hores del dia per a poder servir a tota la clientela. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Càlig prepara milers de farinoses per a Pasqua]]> Cada Pasqua als forns de Càlig (Baix Maestrat) pasten una dolça tradició, una coca anomenada "farinosa", que es prepara amb estima seguint una recepta tradicional amb un segle d’antiguitat. Primer es prepara la massa mare, com s’ha fet a les cases del poble tota la vida i com encara ho fan en alguna. S’ha de deixar pujar moltes hores perquè fermente bé i, després, ja se li dona forma. S’estira la massa i, més tard, es posa el farcit.

Farcides de confitura, la tradicional —amb cabell d’àngel— continua sent la preferida, però són moltes les varietats: farcida d’ametlla, moniato, o xocolate, entre d’altres. 

Finalment, es tanquen amb cura perquè no s’escape el farcit durant la cocció, es banyen en ou i s’ensucren abans de clavar-les al forn. El resultat de tot aquest treball és una dolça elaboració artesanal amb una textura molt esponjosa. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Borreta alcoiana, àrròs amb floricol, alls tendres i abadejo o dolç d'arnadí: plats valencians per a cuinar per Setmana Santa]]> Un plat que no pot faltar a les taules alacantines i especialment a l'Alcoià per Setmana Santa és la borreta. A Alcoi, per exemple, és un dels seus plats més emblemàtics juntament amb l'olleta alcoiana, les bajoques farcides o la pericana.

Esta recepta arriba a La cuina de Morera des de la Safor. En altres llocs de la Comunitat Valenciana incorporen un sofregit de tomaca i all, creïlles i, fins i tot, trossos de carabassa. En aquesta, els ingredients principals són 400 l'arròs, les faves tendres, l’abadejo dessalat, els alls tendres i les carxofes.

En aquest potatge de llegums l’ingredient principal és l’abadejo. A més de l'abadejo dessalat, necessitaràs tindre cigrons, panses, espinacs, creïlles, alls, timó, romer, julivert fresc i llorer per a cuinar un autèntic potatge de vigília.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs al forn amb panses i cigrons]]> Cada regió té els seus plats de Setmana Santa, amb la qual cosa es conforma un gran receptari tradicional al respecte. El factor comú de tots ells sol ser l’absència de carn, la presència de verdures i l’ús de l’abadejo. Per exemple, hem acompanyat aquest arròs amb una ensalada malaguenya, que és típica també de Setmana Santa en aquella terra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paella de floricol, alls tendres i abadejo]]> És un aliment molt ric en aigua, de baix contingut en proteïnes, hidrats de carboni i de greix quasi inexistent. Per estos motius, esta verdura presenta una escassa aportació calòrica (22 kcal). Conté una bona quantitat de fibra. A més, té vitamines del complex B, vitamina K i és molt rica en vitamina C, però d’esta se’n perd molta en la cocció. Si la fem al microones o al vapor, aconseguirem que no en perda tanta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Borreta alcoiana]]> Es tracta d’una verdura molt saludable, però no pel que ens ve al cap (el contingut de ferro). Contenen ferro, però molt poca quantitat i de difícil absorció (l’hem d'acompanyar amb vitamina C per tal d’absorbir-lo). El més destacable és el contingut de calci, magnesi, potassi i vitamines. És recomanable menjar-los sempre crus o amb coccions curtes (al vapor, microones, ofegats o saltats) perquè així perden menys nutrients.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dònuts farcits de titaina]]> La titaina és una recepta tradicional de la Setmana Santa Marinera als Poblats Marítims de la ciutat de València. Es tracta d’una Setmana Santa molt especial i molt diferent del que estem acostumats a vore, ja que a estos barris es viu la festa amb molt de fervor.

La “trilogia” gastronòmica de la Setmana Santa Marinera es completa amb les mandonguilles d’abadejo i els pepitos (que són panets farcits de titaina). De fet, hi ha un llibre, Cuina de culte, que recopila totes les receptes tradicionals de la Setmana Santa en estos barris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Potatge de vigília]]> Tota la fruita deshidratada presenta més calories que la fruita fresca, ja que amb la deshidratació perden l’aigua però conserven els components, sobretot els hidrats de carboni simples. La fruita deshidratada és una opció saludable i pot substituir els dolços i llepolies en molts contextos. Això sí, sense perdre de vista que la millor opció és sempre la fruita fresca (més assaciant i que conserva intactes tots els nutrients).

Les panses són una bona font de fibra soluble i insoluble, la qual cosa els atorga propietats saludables per a millorar el trànsit intestinal. També és una molt bona font de potassi, calci, ferro, magnesi, fòsfor i seleni, minerals que ajuden al bon funcionament d'ossos, músculs i sistema nerviós. Les vitamines més destacades de les panses són la B6 i B1; per contra, la quantitat de vitamina C és menor que en el raïm. Malgrat les seues bondats, el consum elevat de panses augmenta la possibilitat de càries dental i, en general, resulten més indigestes que el raïm.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cassola de Quaresma]]> Esta cassola se servia a la Safor, però en altres llocs de la Comunitat Valenciana solia incorporar-s’hi un sofregit de tomaca i all, creïlles i, fins i tot, trossos de carabassa. Davant la impossibilitat de menjar carn, sota precepte religiós, en temps de Quaresma s’imposava menjar este arròs al forn amb verdures i abadejo. Cada zona té els seus plats de Quaresma, amb la qual cosa es conforma un gran receptari tradicional al respecte. El factor comú de tots ells sol ser l’absència de carn, la presència de verdures i l’ús de l’abadejo.

Antigament, durant la Quaresma cristiana es practicava el dejuni i es prohibia la ingesta d’alguns aliments, principalment la carn; només es permetia l'ús de sal, pa, aigua i posteriorment llegums i fruites: no podien menjar carn, peix, ous, llet, sagí, formatge, vi ni oli. Este règim es va anar alleugerint gradualment fins a arribar a abstindre’s només de carn, greixos, ous i derivats de la llet, com nata i formatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arnadí de carabassa i moniato]]> Encara que l’arnadí és una recepta molt tradicional, també és desconeguda per a molta gent i per a la seua elaboració hem de tindre en compte els requisits següents:

El sucre que es mescla amb la carabassa dependrà de la dolçor d'aquesta i per a saber-ho hem de tastar la polpa de la carabassa abans de seguir els passos d’elaboració.  

Finalment, l'arnadí s'ha de coure una miqueta de temps al forn perquè els rovells d'ou quallen i es faça una fina costreta en la superfície.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què mengen els valencians en Setmana Santa?]]> La gastronomia valenciana típica de la Setmana Santa i la Pasqua s’ha vist enriquida, des de sempre, d’una banda per la tradició, amb receptes com l’arnadí o la monjàvena, heretades del temps en què els sarraïns ocupaven les nostres terres, i d’una altra, per la religió catòlica, que té molt a dir pel que fa a l’absència de la carn com a ingredient de molts plats. 

El motiu és que durant la Quaresma -els 40 dies previs al Dijous Sant- un dels preceptes que imposava el catolicisme era el de no menjar carn com a manera de preparar-se per a celebrar el misteri de la Mort i Resurrecció de Jesús. Una precepte restrictiu que després del Concili Vaticà II, en 1966, el papa Pau VI va suavitzar. 

Però, en arribar aquell 1966, la imaginació a les cuines valencianes, tot i les penúries de la postguerra, ja s’havia disparat i havia donat pas a una gran varietat i riquesa de receptes, on les cuineres, majoritàriament dones, utilitzaven allò que ‘’cristianament’’ tenien permés per a continuar gaudint de la gastronomia. 

Continua llegint-ho en el web

]]>