<![CDATA[À Punt - Guerra Israel-Gaza]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra Israel-Gaza]]> <![CDATA[Vint menors malalts evacuats de Gaza seran atesos a La Fe de València i altres hospitals espanyols]]> El Govern ha evacuat 20 menors de Gaza malalts i les seues famílies perquè els atenguen en hospitals espanyols, entre ells La Fe de València, segons ha informat el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

El comboi de 101 persones, els 20 menors amb les seues famílies, han arribat este dimarts a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid) en un avió de l'Exèrcit de l'Aire des de Jordània.

L'operació s'ha dut a terme després de la declaració d'emergència aprovada per la Secretaria d'Estat de Migracions, que permetrà a estes persones romandre en acollida a través d'un programa especial creat específicament per a elles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ONU demana investigar per genocidi cada soldat vinculat a l'atac a Gaza]]> La comissió investigadora de l'ONU per a Palestina va demanar divendres que cada soldat implicat en l'ofensiva israeliana a Gaza des d'octubre de 2023 siga investigat com a sospitós de cometre crims de lesa humanitat i genocidi contra el poble palestí.

Així ho va dir Chris Sidoti, membre de la Comissió Internacional Independent d'Investigació sobre el territori palestí ocupat de les Nacions Unides, en una roda de premsa organitzada per l'ONG Crisis Action amb motiu de la publicació del seu últim informe, que, entre altres coses, conclou que l'exèrcit israelià dispara a matar intencionadament contra els xiquets a Gaza.

A més de les recomanacions de la comissió per a protegir els drets dels menors, Sidoti va instar que es jutge als tribunals de cada país els efectius desplaçats als territoris palestins ocupats. "Qualsevol soldat que haja participat de qualsevol forma en els combats de Gaza des del 7 d'octubre de 2023 ha de ser considerat sospitós d'haver comés estos delictes i ser investigat", va asseverar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Exèrcit israelià dispara a matar els xiquets de Gaza com a part del genocidi contra el poble palestí, segons un informe de l'ONU]]> La mort de 20.000 menors d'edat a la Franja de Gaza, una tercera part de les 73.000 víctimes mortals de l'ofensiva israeliana sobre el territori palestí, no es pot explicar com a dany col·lateral dels bombardejos. L'Exèrcit israelià dispara amb intenció letal contra els xiquets, apuntant a zones vitals. I ho fa en el marc del genocidi a què sotmet al poble palestí. Així ho assegura un nou informe de la comissió independent de l'ONU per a Palestina, fet públic dimecres.

"Està assassinant els xiquets principalment de dos formes: mitjançant atacs aeris amb explosius de gran potència i ampli radi d'impacte, o amb l'ús de quadricòpters, drons i franctiradors que apunten específicament al cap i la part superior del cos per a matar-los", ha afirmat el president de la comissió investigadora, Srinivasan Muralidhar, en la presentació de l'estudi.

Este mateix dijous l'exèrcit israelià ha matat un xiquet de catorze anys i n'ha ferit sis en un atac aeri a la zona d'Al Mawasi, on milers de refugiats s'ubiquen en envelats. Dos dels menors estan en estat crític, segons informa Efe.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un acord de pau amb mil morts: "L'alto el foc a Gaza és una mentida"]]> Amb l'atenció internacional centrada en el Líban i l'Iran, l'horror de la barbàrie a Gaza ha desaparegut dels informatius. Però això, segons denuncia Raúl Incertis, no significa "ni de bon tros" que la guerra d'Israel contra els palestins haja acabat.

El fràgil acord de pau al Pròxim Orient deixa fora la Franja de Gaza, on ja han mort més d'un miler de persones en huit mesos de suposat alto el foc signat amb Hamàs a l'octubre del 2025.

El metge valencià, que ha viatjat dos vegades a la Franja, assegura que "l'alto el foc és una mentida" i que "continuen els bombardejos a Gaza i el genocidi". També afirma que "no ha canviat res a Gaza, llevat que els gazians són bombardejats a menys ritme".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos estudiants palestines arriben a la UPV: "Tinc somnis, esperança i un missatge que vull traslladar-vos"]]> "Encara pense en el futur, tinc somnis, esperança i un missatge que vull traslladar-vos", ha proclamat Namiran Salem Irheem, l'estudiant palestina que va sol·licitar l'admissió a la Universitat Politècnica de València (UPV) per causes humanitàries, durant la roda de premsa que ha donat hui a la universitat junt amb la seua germana, Roba Irheem.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica (ETSINF) ha donat este dijous la benvinguda oficial a les dos joves, de vint i dènou anys, que seran acollides en qualitat de convidades mentre superen les proves d'accés a la universitat (PAU) per a accedir oficialment als estudis en el centre universitari. Com a part de la benvinguda, Nariman i Roba han donat una roda de premsa a la UPV, on també ha participat José Esteban Capilla, retor de la universitat.

"Desgraciadament, hem perdut la vida, l'olor de la llibertat i de la dignitat. També el dret a l'educació perquè totes les universitats han sigut bombardejades", ha assegurat Nariman durant la roda de premsa que han oferit. Amb l'objectiu de garantir-ne el futur laboral, a l'octubre, la jove va començar a enviar correus a moltes universitats espanyoles. "Vaig pensar en Espanya perquè estava buscant un entorn que em comprenguera i que tinguera coses que no hi ha al meu país, com ara seguretat i llibertat", ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["És el millor dia de la meua vida": la UPV trau de Gaza dos germanes palestines, que ja estan a València per a continuar la seua formació]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha promogut i ha aconseguit l'eixida de Gaza de dos estudiants palestines, les germanes Nariman Salem i Roba Irheem, que ja estan a València per a continuar la formació al centre universitari valencià.

L'operació ha comptat amb el suport de tres ministeris d'Espanya (de Joventut i Infància, Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, i Ciència, Innovació i Universitats), els consolats espanyols de Jerusalem i Amman, i l'ambaixada d'Israel a Espanya, "clau per a desbloquejar un procés d'especial dificultat", segons informa la UPV, que este dijous oferirà una roda de premsa d'ambdós, juntament amb el rector de la UPV, José Esteban Capilla, i el vicerector d'Internacionalització i Comunicació, José Francisco Monserrat.

Les germanes Irheem, que contactaren amb la UPV per a sol·licitar-ne l'admissió per causes humanitàries després de la resolució de suport a Palestina del consell de govern, arribaren este dimarts a la nit a València per carretera. Havien eixit dilluns de matinada de Gaza a través del pas fronterer de Kerem Shalom, havien travessat Cisjordània i havien volat des de Jordània a Madrid.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel mata deu palestins, cinc d'ells menors, en un nou atac a Gaza malgrat l'alto el foc]]> L'Exèrcit israelià va matar la nit de dimecres deu persones, entre elles quatre xiquets i un adolescent, en el bombardeig contra un habitatge del barri d'Al Samar, al centre de la ciutat de Gaza, segons fonts de la Defensa Civil i mèdiques. Les víctimes menors d'edat tenen 9 anys, 12 (2), 13 i 17.

En l'atac Tel-Aviv podria haver matat també un milicià de Hamàs, identificat com el comandant Imad Hasan Salim, si bé el grup islamista encara no s'ha pronunciat al respecte. Després de l'atac, l'Exèrcit israelià va emetre un comunicat en què informava que l'objectiu eren "dos terroristes" de Hamàs al nord de la Franja de Gaza.

D'acord amb l'agència palestina Wafa, abans de la mitjanit les ambulàncies de la Mitja Lluna Roja Palestina ja havien traslladat 7 morts i 18 ferits als hospitals Al-Shifa i Al-Hilal, que amb el pas de les hores van augmentar a deu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel confirma la mort del quart líder militar de Hamàs]]> Israel ha confirmat este dimecres la mort de Mohamed Odeh, l’últim líder militar de Hamàs a la Franja de Gaza, en un bombardeig israelià al barri de Rimal, a la ciutat de Gaza. Segons el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, Odeh és el quart cap militar del grup islamista mort des de l’inici de l’ofensiva israeliana després dels atacs del 7 d’octubre del 2023. En l’atac també han mort set persones més, entre elles la dona i diversos fills d’Odeh, segons ha informat la morgue de l’Hospital Shifa.

El dirigent havia assumit el comandament de les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs, fa menys de dos setmanes, després de la mort del seu predecessor, Izz al-Din al-Haddad, el passat 15 de maig. Abans, Israel també havia matat Mohammed Deif, considerat un dels cervells dels atacs del 7 d’octubre, i Mohammed Sinwar, germà de l’exlíder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar.

La mort d’Odeh es produïx enmig d’un augment dels atacs israelians sobre la Franja. Segons el Ministeri de Sanitat gazià, més de 900 palestins han mort des de l’inici de l’alto el foc vigent des del 10 d’octubre del 2025.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les autoritats de l'est de Líbia detenen deu activistes del comboi humanitari cap a Gaza]]> Les autoritats de l'est de Líbia han informat este dimarts de la detenció de deu activistes, entre ells l'espanyola Alicia Armesto Núñez, que participaven en el comboi humanitari amb rumb a Gaza, després d'entrar al seu territori "sense completar els procediments legals". El Ministeri d'Afers Estrangers afiliat al govern de l'est del país ha informat en un comunicat que els activistes –originaris d'Espanya, Itàlia, Argentina, els Estats Units, Polònia, Portugal, l'Uruguai i Tunísia– "no havien obtingut les autoritzacions necessàries" per a entrar a la seua zona, controlada pel mariscal Jalifa Haftar.

Amb este comunicat, s'aclarix una alerta que van llançar dilluns activistes del comboi humanitari amb destinació a Gaza. Estos van alertar diumenge sobre la pèrdua de contacte amb deu dels participants a la ciutat de Sirte, entre ells una espanyola, en una zona de control de la ciutat de Sirte, mentre intentaven negociar el pas de la caravana amb les autoritats de l'est de Líbia, controlades pel mariscal Jalifa Haftar.

Els integrants de la missió, que va eixir el 8 de maig d'Algèria i va travessar Tunísia i l'oest de Líbia, atribuïren en les xarxes socials la desaparició dels companys a una possible detenció per part de les autoritats de Bengasi. Les autoritats líbies, en tot cas, han deixat clar que els participants en la missió humanitària "reben l'atenció mèdica i humanitària necessària" i que el cas està sent tractat "dins del marc de la responsabilitat legal i humanitària" fins que "es completen els procediments legals" relacionats amb la seua situació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El comboi humanitari cap a Gaza perd el contacte amb deu integrants a Líbia, una d’elles espanyola]]> Els activistes del comboi humanitari amb destinació a Gaza alertaren ahir diumenge sobre la pèrdua de contacte amb deu dels participants, entre ells una espanyola, en una zona de control de la ciutat de Sirte, mentre intentaven negociar el pas de la caravana amb les autoritats de l'est de Líbia, controlades pel mariscal Jalifa Haftar.

Els integrants de la missió, que va eixir el 8 de maig d'Algèria i va travessar Tunísia i l'oest de Líbia, atribuïren en les xarxes socials la desaparició dels companys –originaris d'Espanya, Itàlia, l'Argentina, els Estats Units, Polònia, Portugal, Uruguai i Tunísia– a una possible detenció per part de les autoritats de Bengasi.

El 14 de maig, l'executiu de l'est de Líbia va advertir en un comunicat que no permetria el pas dels activistes estrangers pel seu territori després de la decisió del Caire de prohibir l'entrada terrestre a Egipte, a excepció dels qui tinguen nacionalitat líbia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’activista valenciana Emilia Nacher relata en À Punt les tortures patides després de la intercepció de la Flotilla cap a Gaza]]> Emilia Nacher, una de les tres activistes valencianes de la Flotilla Global Sumud interceptada per Israel quan es dirigia a Gaza amb ajuda humanitària, ha relatat als micròfons d’À Punt les tortures i vexacions que assegura haver patit durant els tres dies de captiveri. Nacher formava part de l’expedició com a patrona de navegació, encara que assegura que l'objectiu era arribar a Palestina per a treballar com a infermera en un hospital.

L’activista explica que la Flotilla confiava a arribar a Gaza perquè disposaven d’un equip mèdic preparat i material sanitari. “No pensava que ens interceptarien tan prompte”, assegura. La missió formava part de la Global Sumud, integrada per 400 activistes de diferents països i 54 participants espanyols, interceptats per l’exèrcit israelià en aigües internacionals.

Nacher descriu l’experiència viscuda com “una habitació del terror obscura” en què, segons denuncia, els colpejaven, despullaven públicament i humiliaven. “Totes les camisetes tenien sang. Estic plena d’hematomes”, relata. També afirma que durant la detenció van presenciar agressions constants i situacions de gran violència psicològica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriben a Barcelona i Bilbao els activistes deportats per Israel entre denúncies de maltractaments i amb incidents a la rebuda basca]]> Els activistes de la flotilla humanitària Global Sumud interceptada per Israel quan es dirigia a Gaza han arribat este dissabte a Barcelona i Bilbao després de ser deportats des de Turquia. Entre els 44 espanyols que participaven en la missió hi havia tres valencians. Diversos integrants de la flotilla han denunciat tortures, agressions i humiliacions durant els tres dies que van estar detinguts per les autoritats israelianes. A Bilbao, la rebuda a la delegació basca ha acabat amb incidents i quatre persones detingudes per l’actuació de l’Ertzaintza a l’aeroport de Loiu.

La flotilla, formada per 54 embarcacions i uns 400 activistes de 45 països, va ser assaltada dilluns per llanxes militars israelianes mentre transportava ajuda humanitària cap a Gaza. Després de la intercepció, els participants van ser traslladats i posteriorment deportats dijous a Istanbul, des d’on han pogut tornar este divendres.

Diversos activistes han relatat agressions físiques, amenaces i humiliacions durant la detenció. Alguns asseguren haver patit privació de son i falta d’aigua. També han denunciat agressions sexuals i violència contra alguns dels participants, especialment contra persones d’origen àrab o no europeu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quatre espanyols de la flotilla interceptada per Israel han necessitat atenció mèdica, segons Albares]]> El ministre d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha confirmat este divendres que quatre dels prop de quaranta espanyols que viatjaven en la flotilla interceptada per Israel quan es dirigia cap a Gaza han necessitat atenció mèdica després de ser expulsats a Turquia.

En declaracions des de Helsingborg, a Suècia, on participa en la reunió de ministres d’Exteriors de l’OTAN, Albares ha explicat que estes persones “ja han rebut” assistència sanitària, encara que no ha oferit més detalls del seu estat.

A la resta dels espanyols els ha atés l’ambaixadora espanyola a Turquia, Cristina Latorre, i el personal diplomàtic, i està previst que tornen a Espanya “gradualment al llarg del dia”, segons el ministre. No obstant això, una de les organitzacions que dona suport a la iniciativa apunta que els retorns podrien allargar-se fins dissabte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriben a Istanbul tres avions amb activistes de la flotilla detinguts per Israel]]> Tres avions de Turkish Airlines que transportaven activistes de la Flotilla Global Sumud detinguts esta setmana per Israel en aigües internacionals aterraren a Istanbul la vesprada d'este dijous.

Els activistes que resultaren ferits foren traslladats en ambulàncies que esperaven a l'aeroport, mentre que la resta fou rebuda a la sala VIP de l'aeroport pels familiars i nombrosos funcionaris. Entre els 430 activistes, els 44 espanyols (entre ells, dos valencians) ja estan en llibertat i en procés de tornada, segons ha confirmat José Manuel Albares, ministre d'Afers Estrangers al voltant de les 20:00 h al seu perfil de la xarxa social X.

L'Ajuntament d'Alcoi (Alacant) ha aprovat una declaració de suport i solidaritat amb l'alcoiana que formava part de la flotilla que anava a Gaza i que va ser interceptada per Israel, Neus Belda, amb els suports de PSPV-PSOE, PP, Compromís i Guanyar Alcoi, i amb el vot en contra de Vox.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemna internacional després de la humiliació d'un ministre israelià als activistes de la flotilla]]> La difusió d'un vídeo en què el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben-Gvir, humilia activistes detinguts de la Flotilla Global Sumud ha provocat la condemna pública de diversos països, entre ells Espanya, Itàlia, França i Portugal, que han convocat els ambaixadors israelians als seus territoris. Les imatges mostren desenes d'activistes, agenollats amb les mans lligades a l'esquena i vigilats per agents armats, després de la intercepció del vaixell per part de l'Exèrcit israelià quan es dirigia a Gaza.

En el vídeo, difós pel mateix Ben-Gvir en xarxes socials, es veu també el ministre burlant-se dels detinguts mentre passeja amb una bandera israeliana. "Van vindre com a grans herois. Mireu com estan ara", diu de manera desafiant. Entre els 430 arrestats hi ha ciutadans de diversos països europeus, inclosos 44 espanyols, segons ha confirmat el Ministeri d'Afers Estrangers.

Algunes de les primeres reaccions han arribat directament del govern israelià. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, s'ha desmarcat públicament del tracte donat als activistes i ha assegurat que les imatges "no s'ajusten als valors i a les normes d'Israel". Tot i això, ha defés el dret d'Israel a impedir l'arribada de flotilles a Gaza i ha ordenat deportar "tan prompte com siga possible" els detinguts. També el ministre israelià d'Afers Estrangers, Gideon Sa'ar, ha qualificat de "vergonyós" el vídeo difós per Ben-Gvir. Una resposta que no ha fet Ben-Gvir rectificar; més prompte, al contrari: "Hi ha gent en el govern que encara no ha entés com cal comportar-se amb els seguidors del terrorisme", ha publicat el ministre en les seues xarxes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel ha detingut almenys sis espanyols en un nou assalt contra la flotilla de Gaza en aigües internacionals]]> Les Forces Armades d'Israel han interceptat en aigües internacionals pròximes a Xipre vora 30 dels 52 vaixells que integraven una nova flotilla que es dirigia a Gaza amb ajuda humanitària, segons les organitzacions participants. Denuncien que Teheran ha assaltat la flotilla en aigües de responsabilitat de Xipre, enfront del litoral sud-oest de l'illa. El balanç dels vaixells bloquejats encara és confús. En el rastrejador habilitat per la Flotilla Global Sumud en consten 35, una xifra corroborada pel seu coordinador italià, Tony La Piccirella, des de la televisió pública RAI. En la pàgina web de la missió els vaixells captats es xifren en 31.

Les embarcacions formen part d'una gran flota integrada per tres grups: la Flotilla Global Sumud, la Flotilla Freedom Coalition i la Mavi Marmara Freedom and Solidarity Association. Hi viatjaven 45 espanyols dels quals almenys sis han sigut capturats. També estarien retinguts nou italians i sis irlandesos, inclosa la germana de la presidenta d'Irlanda i exparlamentària esquerrana Catherine Connolly.

El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha anticipat que podrien haver detingut entre deu i vint espanyols, per la qual cosa ha traslladat "una protesta formal i enèrgica" a Israel per una operació que suposa "una nova violació del dret internacional".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Unicef i una investigació periodística posen el focus sobre Israel: un xiquet palestí assassinat cada setmana i violacions a la presó]]> Les tropes israelianes han matat vora setanta menors a Gaza i Cisjordània des del començament del 2025, pràcticament un per setmana, i n'han ferit 850 més. La denúncia l'ha feta Unicef, l'organisme de Nacions Unides que vetla pels drets del xiquet, que demana no "normalitzar" la situació. L'advertència coincidix amb un increment dels atacs dels colons jueus contra la població palestina a Cisjordània i Jerusalem Est a nivells inèdits. Els més greus al març, quan l'ONU reporta casos de "xiquets tirotejats, apunyalats, colpejats i ruixats amb gas pebre" en atacs coordinats. En paral·lel es denuncia un augment de les detencions de menors per tropes d'Israel.

S'estima que 347 xiquets palestins de Cisjordània estan en detenció militar israeliana per suposats delictes relacionats amb la seguretat, la xifra més alta en huit anys. Més de la meitat (180) estan sota detenció administrativa i manquen de les garanties processals mínimes, com comptar amb assessorament jurídic o tindre dret a impugnar la detenció.

Una enquesta de Save the Children entre xiquets palestins de dotze a dèsset anys l'any passat va revelar que més de la meitat assegurava haver presenciat o patit violència sexual durant l'arrest.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel prorroga sis dies més la detenció dels activistes hispanopalestí i brasiler de la Flotilla]]> El tribunal de magistrats d'Ashkelon (Israel) ha prorrogat sis dies més la detenció de l'activista palestinoespanyol Saif Abukeshek i del brasiler Thiago Ávila de la Flotilla Global Sumud, acusats de delictes de terrorisme, després de ser arrestats dijous passat, quan l'exèrcit de Tel-Aviv va interceptar les embarcacions civils en aigües internacionals.

El jutge ha admés la petició del Shin Bet, l'agència d'intel·ligència interior israeliana que ha sol·licitat una nova pròrroga. La primera es va autoritzar diumenge, sota la justificació que la investigació és "complicada" i pel risc de possibles "interferències i destrucció de proves".

L'audiència d'Abukeshek ha durat només dotze minuts, en comparació a la mitja hora que s'ha prolongat la d'Ávila.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel interrogarà al seu territori dos activistes de la Flotilla que es dirigia a Gaza]]> El Ministeri d'Afer Estrangers israelià va anunciar este divendres que dos dels activistes de la Flotilla Global Sumud detinguts per Israel, el brasiler Thiago Ávila i el palestí Saif Abu Keshek, seran traslladats a territori israelià per a interrogar-los. En un missatge en les seues xarxes socials, el ministeri israelià atribuïx a Abu Keshek ser «sospitós de pertànyer a una organització terrorista» i a Ávila el definix en termes generals com a «sospitós d'activitats il·legals». Mentrestant, la resta dels activistes detinguts ja es troben a l'illa grega de Creta.

Israel va detindre divendres vora 175 activistes que participaven en la Flotilla Global Sumud amb destinació a Gaza, després d’interceptar una vintena d’embarcacions en aigües internacionals prop de Grècia, a uns 1.200 quilòmetres de la Franja. Una trentena d'espanyols estan entre els 175 activistes i el Ministeri d'Afers Estrangers ha activat l'ambaixada espanyola a Israel per a donar-los assistència.

Al mateix temps, el país hel·lé "va oferir els seus bons oficis i es va comprometre a acollir les persones a bord en el seu territori i a garantir el seu retorn segur als seus països". El govern grec va fer una crida a la moderació i al respecte del dret internacional, inclosos el dret internacional del mar i el dret internacional humanitari, va subratllar el comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una trentena d'espanyols, entre els 175 activistes detinguts per Israel en la flotilla rumb a Gaza]]> Israel ha detingut vora 175 activistes que participaven en la Flotilla Global Sumud amb destinació a Gaza, després d’interceptar una vintena d’embarcacions en aigües internacionals prop de Grècia, a uns 1.200 quilòmetres de la Franja. El ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, va afirmar que els detinguts de la Flotilla desembarcaran en una platja grega, tot i que no s’han detallat les condicions ni les circumstàncies exactes de la intervenció.

En este cas, les embarcacions dels activistes van ser abordades per l'exèrcit israelià molt més lluny que en les ocasions anteriors, a 1.200 quilòmetres de les costes de Gaza i d'Israel.

El govern israelià ha difós missatges en xarxes socials en què afirma que els activistes “es dirigixen pacíficament a Israel”, junt amb imatges que, segons les autoritats, mostren els participants a bord de vaixells israelians. Finalment, totes eixes persones seran traslladades a les costes gregues, més prop del lloc de la intercepció, que va ser a uns cent quilòmetres a l'oest de Creta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya incrementa la despesa militar un 50% i supera el 2% del PIB]]> Espanya ha augmentat en 2025 un 50% la seua despesa militar fins als 40.200 milions de dòlars (34.265 milions d’euros), segons un informe publicat este dilluns pel Sipri, institut internacional independent dedicat a la investigació sobre conflictes, armament, control d’armes i desarmament. L’estudi destaca que és la primera vegada des del 1994 que la inversió en defensa supera el 2% del producte interior brut (PIB), situant-se en el 2,1%.

L’increment espanyol s’emmarca en una tendència a l’alça en els països europeus membres de l’OTAN, impulsada per la pressió dels Estats Units i el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna i també ara per la guerra al Pròxim Orient.

En conjunt, la despesa militar a Europa va ascendir fins als 864.000 milions de dòlars (736.000 milions d’euros), un 14% més, el major increment anual des del final de la Guerra Freda en Europa central i occidental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Diverses protestes clamen contra la guerra divendres i dissabte a la Comunitat Valenciana]]> La plataforma Parar la Guerra ha fet este dijous una crida a participar divendres i dissabte en la trentena de concentracions convocades a la Comunitat Valenciana per a exigir que s'acabe la guerra al Pròxim Orient i a “no oblidar” el conflicte a Gaza.

Les protestes se celebraran este cap de setmana en 200 ciutats de tot Espanya, entre elles València, dissabte, dia 25, a les 12:00 hores a la plaça de la Mare de Déu, segons ha informat la plataforma en un comunicat. Es pot consultar el llistat de convocatòries en el seu web.

La plataforma ha publicat este dijous un manifest, el segon des que començaren els bombardejos dels Estats Units sobre l'Iran, que recull centenars de suports de professionals de la cultura, els mitjans, activistes polítics, socials i sindicals, entre altres, d'Espanya i representants de 15 països.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La foto de l'any, una instantània sobre la crueltat de la política migratòria de Trump]]> Esta colpidora imatge, Separats per l'ICE, és la foto de l'any del World Press Photo, el concurs de fotografia periodística més prestigiós del món. Carol Guzy, estatunidenca, la va capturar en un jutjat de Nova York. La fam a Gaza i els juís per violència sexual de dones indígenes a Guatemala, han sigut les fotografies finalistes.

L'angúnia, la por i la incertesa en una mirada. La de la filla de Luis, que estira la camiseta de son pare perquè els agents de l'ICE no se l'emporten. Però als passadissos d'este jutjat de Nova York, convertits en punts de deportació amb policia amb passamuntanyes esperen fora de les sales, guanya la força i no les paraules.

La fotoperiodista Carol Guzy documentà este traumàtic instant per al Miami Herald dins d'un reportatge que posava cara a les polítiques migratòries de Trump que destrossen les famílies. Amb 4 premis Pulitzer per treballs a Kosovo, Haití o Colòmbia, Guzy no ha hagut d'eixir de casa per a retratar el terror.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE, incapaç de pactar la suspensió de l'acord d'associació amb Israel, manté obert el debat]]> Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) continuaran debatent sobre la possibilitat de suspendre totalment o parcialment l'acord d'associació amb Israel per violacions dels drets humans, després de constatar-se la divisió dels 27 per a pactar una postura única. L'alta representant de la UE per a Afers exteriors i Seguretat, Kaja Kallas, ha confirmat que mantindrà viu l'intercanvi de posicions.

Kallas ha constatat que dins de la sala ni s'ha produït la unanimitat que requerix la suspensió ni la majoria qualificada que exigix una suspensió parcial.

La primera opció l'abanderen Espanya, Irlanda i Eslovènia, mentre en la segona, restringir les concessions comercials de l'acord bilateral, no ha trobat el quòrum suficient (15 països que representen al 65% de la població de la UE). El president francés, Emmanuel Macron, ha qualificat este dimarts de "legítim" qüestionar l'acord d'associació amb Israel. "Si manté la política actual, que contravé la seua pròpia història, no es pot seguir com si res", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El World Press Photo premia les imatges sobre els conflictes bèl·lics i els efectes del canvi climàtic al món]]> La fundació del World Press Photo ha premiat este dijous les obres que reflectixen el drama humanitari a Gaza, la guerra a Ucraïna, la política migratòria als Estats Units, els efectes del canvi climàtic i la lluita de comunitats marginades per la seua supervivència i els seus drets. El certamen, que ha rebut més de 57.000 fotografies de 141 països, distingix en les categories regionals 42 projectes que configuren, segons el jurat, “un retrat urgent del món actual”.

La política migratòria de l'administració de Donald Trump està documentada per Carol Guzy amb les detencions de l'ICE als jutjats de Nova York. S'hi veuen agents emmascarats que arresten migrants després de les vistes, xiquetes aferrades als seus pares detinguts i una dona emmanillada conduïda per un edifici federal.

Dos treballs documenten des de dins mostren les conseqüències dels atacs militars israelians a la Franja de Gaza. El fotògraf Mohammed Saber Nuraldin, nascut a Gaza i documentalista de la vida a la Franja des del 1997, va immortalitzar per a EPA (European Press Agency) desenes de palestins saltant per a arribar als camions d'ajuda humanitària durant una suspensió tàctica israeliana dels bombardejos. La fotografia resumix la crisi humanitària d'un enclavament on, segons l'ONU, entre maig i juliol del 2025 van ser assassinades almenys 1.373 persones mentre buscaven aliment en punts de distribució d'ajuda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Parlament d'Israel legalitza la pena de mort per forca als condemnats per assassinat terrorista]]> El ple de la Kenésset (el Parlament israelià) ha aprovat este dilluns la reforma legal que establix la pena de mort per penjament, a la forca, per als culpables d'assassinat terrorista. Les organitzacions de drets humans han denunciat que la mesura s'aplicarà en la pràctica als palestins i no als ciutadans jueu-israelians. El text, aprovat amb 62 vots a favor i 48 en contra, obliga els tribunals militars israelians —tret d'excepcions sense definir— a imposar esta condemna als palestins residents a la Cisjordània ocupada, mentre que als tribunals ordinaris que jutgen ciutadans israelians els dona la possibilitat d'aplicar en el seu lloc la cadena perpètua i estipula més condicions per a imposar-la.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assistit a la votació en el plenari, on ha emés el sufragi a favor. La reforma ha estat promoguda pel partit del ministre israelià de Seguretat Nacional, l'ultranacionalista i supremacista jueu Itamar Ben-Gvir. La majoria dels parlamentaris del partit de Netanyahu, el Likud, i tots els de la coalició tret de l'ultraortodox Yahadut HaTora (Judaisme de la Torà) han votat sí. També ha secundat la legalització de la pena de mort l'ultradretà Israel Beitenu (La nostra Llar Israel), en l'oposició.

La resta de formacions en contra de l'actual govern, incloent-hi Yesh Atid (Hi ha Futur), Kachol Lavan (Blau i Blanc) i els àrabs Hadash i Taal (Moviment Àrab per a la Renovació) han dit no: "La llei és populista, immoral, no igualitària", va condemnar durant el debat d'este dilluns el diputat Matti Sarfatti, de Yesh Atid, i la va qualificar de "clarament inconstitucional".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 150 ciutats de l'estat espanyol acullen protestes per a dir no a la guerra]]> Milers de persones han protestat este dissabte arreu de l'estat espanyol per a reclamar parar la guerra a l'Iran, al costat de personalitats del món de la cultura, la societat i la política, en una iniciativa amb el suport de més de 200 associacions sota el lema "Cal parar la guerra a Orient Mitjà. No oblidem Gaza".

La plataforma Parar la Guerra, convocant d'estos actes, ha subratllat que les mobilitzacions convocades en més de 150 ciutats "són absolutament pacífiques" i que cap s'ha realitzat davant d'ambaixades o consolats.

A la Comunitat Valenciana les protestes s'han celebrat a les ciutats de València, Alacant, Alcoi i Crevillent. Al Cap i Casal la protesta ha tingut lloc a la plaça del Temple de València, on s'han congregat vora un centenar de persones. Dissabte que ve, dia 21, una altra manifestació unitària recorrerà els carrers del centre de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La família de la relatora de l'ONU per a Gaza presenta una denuncia en els EUA per les sancions que li han bloquejat comptes i targetes]]> La família de la relatora de les Nacions Unides per als Territoris Ocupats Palestins, la legisladora italiana Francesca Albanese, ha presentat una demanda civil en un tribunal dels Estats Units contra el president, Donald Trump; el secretari d'Estat Marco, Rubio Ros; la fiscal general, Pam Bondi, i el secretari del Tresor, Scott Bessent. La denúncia advertix que les sancions que els ha imposat l'administració nord-americana "l'han deixada sense accés als bancs i fan que siga gairebé impossible satisfer les necessitats de la seua vida quotidiana".

Albanese ha sigut una de les veus més crítiques contra l'ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza. Els seus informes han assenyalat nombroses violacions del dret internacional, han facilitat dades per a les acusacions per possible genocidi i han denunciat la connivència d'empreses i del mateix govern dels EUA —principal aliat militar i polític de Tel-Aviv— en l'operació, que s'ha saldat amb més de 70.000 palestins morts i la destruccó de l'enclavament, ocupat parcialment per les tropes israelianes.

La denúncia, que han interposat el marit i la filla menor d'edat de la relatora, demana que es declaren inconstitucionals les sancions, apel·lant a la possible violació de la primera, la quarta i la quinta esmena per la confiscació no motivada dels béns, segons detalla Eldiario.es, que ha tingut accés al text.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estudi afirma que el llindar de 75.000 morts a Gaza es va superar en els primers setze mesos i que en falten per sumar 25.000]]> El recompte de palestins assassinats a la Franja de Gaza és incorrecte. L'Exèrcit d'Israel hauria matat 75.000 palestins en els primers setze mesos de l'ofensiva (entre el 7 d'octubre del 2023 i el 5 de gener del 2025), una xifra a la qual caldria sumar les morts posteriors i podria sumar 25.000 víctimes més al recompte oficial de les autoritats sanitàries de l'enclavament.

Són les estimacions d'un nou estudi independent, que publica este dimecres la revista científica Lancet Global Health. Segons el recàlcul de la mortaldat associada als atacs israelians (que s'investiguen per crims de guerra i possible genocidi), la xifra actual, de 72.000 palestins morts segons les autoritats locals, s'acostaria a les 100.000.

"Les proves combinades suggerixen que, fins a 5 de gener del 2025, entre un 3 i un 4% de la població de la Franja de Gaza va ser assassinada violentament i que hi havia hagut un nombre substancial de morts no violentes causades indirectament pel conflicte", indiquen els autors, format per un equip multidisciplinari que inclou veus expertes en economia, demografia, epidemiologia i estadística.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alarma al Pròxim Orient per la llei israeliana que facilita l’annexió de terres a Cisjordània]]> La tensió creix al Pròxim Orient després que el govern de Benjamin Netanyahu haja aprovat una llei que permet a Israel registrar com a propietat de l’Estat terres palestines a Cisjordània. La decisió ha encés les alarmes a la regió i ha provocat una allau de crítiques internacionals.

Israel fa així un pas més en la seua pretensió d’annexionar-se parts de Cisjordània després de mesos de pressió dels sectors més ultres de l’executiu. La nova norma habilita un procediment vinculant i definitiu per a inscriure com a pròpies terres situades en l’anomenada àrea C, un tràmit que no s’havia pogut formalitzar des del 1967, atés que Israel és considerada potència ocupant.

L’àrea C, definida arran dels Acords d’Oslo, representa prop del 60% del territori cisjordà i inclou la major part dels assentaments israelians. Fins ara, la divisió en àrees es considerava provisional a l’espera d’un acord de pau que fixara les fronteres definitives.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel aprova registrar les terres de Cisjordània com a propietat seua per primera vegada en seixanta anys]]> Per primera volta en seixanta anys, el govern de Benjamin Netanyahu permet registrar les terres de Cisjordània com a propietat d'Israel; un pas més cap a l'annexió que impossibilita la creació d'un estat palestí.

Amb Gaza arrasada i fora del focus mediàtic, Israel avança en la política expansionista sobre Cisjordània, l'altre territori de la Palestina ocupada.

A instàncies dels socis de l'extrema dreta, el govern de Benjamin Netanyahu ha aprovat este diumenge el registre que permetrà inscriure el 60 % de les terres de Cisjordània com a propietat de l'estat d'Israel. Una mesura sense precedents, pensada per a expulsar les famílies palestines i substituir-les pels colons jueus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La justícia britànica declara il·legal la prohibició del grup propalestí Palestine Action]]> El Tribunal Superior de Londres ha declarat il·legal la prohibició del grup activista propalestí Palestine Action acordada pel govern britànic el juliol del 2025 i la seua inclusió en la llista d’organitzacions terroristes, en considerar que es tracta d’una decisió “desproporcionada”. Tot i això, el col·lectiu continuarà prohibit almenys fins al 20 de febrer, quan en una nova vista es determinaran els passos a seguir en funció del recurs anunciat per l’executiu del primer ministre, Keir Starmer.

Els tres jutges del Superior, presidits per Victoria Sharp, assenyalen en la resolució que, encara que el grup —fundat el 2020— utilitza “mètodes delictius” en les seues protestes, les seues accions no arriben al llindar que fixa la llei per a ser considerades terrorisme. Segons el tribunal, l’Estat disposa ja d’eines legals suficients per a perseguir eventuals delictes comesos per l’organització.

El govern va il·legalitzar Palestine Action el 5 de juliol del 2025 després que membres del col·lectiu vandalitzaren avions de la RAF a la base de Brize Norton, al sud-est d’Anglaterra. Els activistes afirmaren que protestaven contra la participació del Regne Unit en la guerra de Gaza, acusació que l’executiu va negar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sis menors, inclòs un bebé, entre la vintena de palestins que Israel ha matat en nous bombardejos sobre Gaza]]> L'exèrcit d'Israel ha matat almenys 21 persones en diferents bombardejos a la Franja de Gaza al llarg de la nit, malgrat l'alto el foc vigent. Entre les víctimes hi ha sis menors d'edat, un d'ells un bebé de cinc mesos. Els atacs es van produir en diversos punts al llarg del nord i sud del territori palestí, fora de l'àrea sota control militar d'Israel. Inicialment, s'havia documentat la mort d'una desena de persones, una xifra que s'ha duplicat a mesura que s'ha actualitzat el recompte al llarg del matí. En l'últim balanç s'han sumat dos xiquets de dotze anys i un paramèdic de la Mitja Lluna Roja, assassinats en atacs als campaments d'Al Mawasi, al sud de la Franja.

L'exèrcit d'Israel assegura haver "dut a terme atacs de precisió" amb "unitats blindades i naus de les Forces Aèries", en resposta a un suposat atac de milicians contra les tropes al nord de Gaza en què un soldat ha resultat ferit. El portaveu militar no ha aportat informació sobre la resta dels atacs ni les víctimes menors. Les Forces de Defensa de l'estat jueu són el mateix estament que ha negat durant mesos el recompte palestins assassinats en l'ofensiva militar israeliana iniciada l'octubre del 2023 i que fa una setmana va donar per bona la xifra de més de 70.000 morts. Les autoritats sanitàries de la Franja concreten en 71.800 les víctimes mortals confirmades en el conflicte, que s'investiga per genocidi.

Les víctimes mortals d'esta jornada eleven a 556 la xifra de palestins que l'exèrcit d'Israel ha matat després de l'alto el foc, vigent des de l'octubre del 2025. No obstant això, Tel-Aviv considera l'atac de les milícies que va ferir el soldat al nord de Gaza una "flagrant violació de l'acord d'alto el foc".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vint mil pacients de Gaza esperen ser evacuats pel pas de Rafah per a rebre tractament]]> A Gaza, 20.000 palestins malalts i ferits esperen amb impaciència el moment d'anar-se'n per a rebre atenció mèdica urgent. Després de vint mesos bloquejat, Israel ha reobert parcialment el pas de Rafah, que els obri la porta a l'esperança. Dilluns es va reobrir el pas entre la Franja de Gaza i Egipte en ambdues direccions per al trànsit de residents, segons confirmacions d'un responsable de seguretat israelià. Encara que, de moment, sols ha entrat un grup de palestins a Gaza i no consta que n'haja eixit ningú.

Segons la mateixa font, l'obertura s'ha produït després de l'arribada dels equips de les Missions d'Assistència Fronterera de la Unió Europea (Eubam), que tenen la funció de supervisar les operacions frontereres i fomentar la confiança entre Israel i el govern palestí. La posada en marxa era part central del pla de pau afavorit pel president estatunidenc, Donald Trump.

Este dilluns al matí, un primer grup de palestins va creuar el pas just després de decretar-ne la reobertura. En les imatges oferides per la televisió egípcia es veia fonamentalment dones i xiquets eixint de microbusos, envoltats de membres de la Mitja Lluna Roja egípcia, alguns d'ells ajudant amb cadires de rodes les dones de més edat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel confirma que la reobertura de Rafah no serà efectiva per a palestins fins dilluns]]> El principal encreuament fronterer de Gaza, Rafah, reobrirà les portes als palestins dilluns, segons ha informat l’organisme militar israelià a càrrec dels assumptes civils en territoris ocupats. Els preparatius ja s’estan duent a terme en la principal porta d'entrada a l'enclavament devastat per la guerra, després de quasi dos anys de bloqueig. La reobertura és un pas essencial de la segona fase de la treva acordada amb el president estatunidenc, Donald Trump.

La frontera entre Gaza i Egipte estava tancada i sota el complet control militar israelià des de maig del 2024, una eternitat per als 80.000 expatriats per la guerra que volen tornar a casa i per als 22.000 ferits greus que necessiten ajuda mèdica, segons detalla El Ministeri de Salut palestí. 

El passat divendres, el Cogat, la unitat militar israeliana que supervisa la coordinació humanitària, va afirmar que l'encreuament fronterer s'obrirà diumenge sota estrictes controls de seguretat i només per als palestins que desitjaren abandonar a peu Gaza o per a aquells que van fugir dels combats durant els primers mesos de la guerra i ara hi volen tornar. L’autoritat militar va detallar que el pas fronterer es gestionarà de forma coordinada amb Egipte i la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel assassina 32 palestins en bombardejos este dissabte malgrat l'alto el foc]]> Ja són 32 els palestins morts este dissabte a Gaza, entre ells set xiquets, a causa de múltiples atacs israelians al llarg de l'enclavament, a pesar de l'alto el foc van confirmar fonts del Ministeri de Sanitat i de la Defensa Civil.

Entre les víctimes hi ha set membres d'una família que es trobaven en una tenda de campanya en Khan Yunis.

Altres dèsset palestins han mort per l'impacte d'un míssil israelià este matí contra la comissaria del barri de Sheij Radwan, a la ciutat de Gaza. Segons l'Hospital d'Al-Shifa i un comunicat del Ministeri de l'Interior de Hamàs, entre les víctimes mortals hi ha almenys nou policies, entre ells quatre agents dones; però també quatre persones que estaven detingudes i altres civils.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una professora de Relacions Internacionals, sobre Groenlàndia: “La UE no ha invertit prou per a no dependre dels EUA”]]> “La Unió Europea vivia de lluna de mel des de la fi de la guerra freda, perquè creia que no tenia amenaces. Teníem el primo de Zumosol, que venia a protegir-nos amb el problema de Iugoslàvia, de l'Afganistan... i Europa no ha pres les mesures necessàries per a no dependre de les decisions que puguen prendre els Estats Units, que és qui suportava fins ara el mecanisme de seguretat d’Europa”. Així veu Ruth Abril, experta en drets humans i professora de Dret i Relacions Internacionals de la Universitat CEU Cardenal Herrera, les pretensions del president nord-americà Donald Trump sobre l’illa de Groenlàndia i la reacció a les mateixes de la Unió Europea (UE).

Davant de l’anhel del president dels Estats Units d'annexionar-se el territori danés, Abril considera que Europa, “sense necessitat d’arribar a una exageració, la UE ha d’esforçar-se per a sentir-se independent i, si sent una amenaça, no dependre dels Estats Units”. “Els Estats Units han fet comptes i han vist que no els ixen perquè està gastant molts diners a defendre els europeus per això els demana que facen l’esforç per a defendre’s”, ha argumentat la professora universitària.

En esta línia, l’experta en dret internacional estima que la UE ja ha emprés els primers passos per a enfortir la seua defensa amb acords com el de Mercosur. “Amb acords com este, li diem als EUA ‘depenem de tu, però ens estem preparant’”, aclaria Ruth Abril en una entrevista en Les notícies del matí este dimarts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El temporal mata cinc palestins a Gaza, inclòs un bebé, el sèptim xiquet que mor pel fred este hivern]]> Almenys cinc palestins han mort este dimarts enmig del temporal que assota la Franja de Gaza, un d'ells un bebé d'un any que va ingressar amb un quadre d'hipotèrmia i 34 graus de temperatura corporal a l'Hospital Al-Aqsa, situat en el centre de la Franja. És el sèptim xiquet que ha perdut la vida pel fred este hivern, segons informa el Ministeri de Sanitat de l'enclavament, que dilluns va reportar la mort d'un bebé de set dies i la d'un xiquet de quatre anys.

Tres palestins més, membres d'una mateixa família, han perit esclafats després de la solsida de part d'un edifici a la zona oest de la ciutat de Gaza. També a la capital una dona ha mort després de l'afonament d'un mur sobre la seua botiga. Els servicis d'emergència informen d'un home ferit greu quan el vent va espentar a terra la tenda de campanya en què es resguardava al terrat d'un edifici.

Des de finals de novembre, les temperatures s'han desplomat a Gaza i les precipitacions i les ventades han inundat tendes de campanya i han danyat roba, mantes i pertinences dels palestins. Les xarxes socials s'han omplit d'imatges i vídeos que documenten la precarietat dels palestins per a sobreviure les inclemències de l'oratge entre els enderrocs causats per l'ofensiva israeliana, que han causat més de 71.400 palestins morts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor el veto d’Israel a 37 ONG, que hauran d'eixir de Gaza abans de març]]> Este dijous, 1 de gener, entra en vigor el veto israelià a 37 ONG internacionals que operen a Gaza i a la Cisjordània ocupada. Així, els treballadors estrangers hauran d'eixir de la Franja palestina abans de l'1 de març, període que el govern israelià els dona per a completar el cessament de les seues activitats.

L'executiu israelià va anunciar esta setmana la retirada de les llicències a estes organitzacions afirmant que no havien completat un procés de registre que va aprovar el març del 2025 i va ser àmpliament criticat per les ONG. El procés, per al qual Israel al·legava "raons de seguretat" de cara a detectar "terroristes", comprén, entre altres coses, l'obligació de les organitzacions de donar al govern israelià informació delicada, com els noms de tots els empleats.

En total, hi ha 37 ONG afectades de setze països com Espanya, Holanda, el Japó, els Estats Units, Suïssa, Suècia, França, el Regne Unit o el Canadà i, entre elles, figuren algunes de renom com Metges Sense Fronteres (MSF), Acció contra la Fam, OXFAM, Càritas o Moviment per la Pau.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel retira la llicència per a operar a Gaza a 37 ONG, inclosa Metges sense Fronteres]]> El govern israelià retirarà les llicències d'activitat a 37 ONG que operen a la Franja de Gaza, entre les quals hi ha Metges sense Fronteres (MSF), l'organització guardonada amb el Nobel de la Pau el 1999. Tel-Aviv justifica la decisió en l'acusació que empleats d'eixes organitzacions suposadament "van estar involucrats en activitats terroristes". Assegura que les mesures "no afectaran el flux d'assistència humanitària a Gaza" perquè el veto afecta "una xicoteta fracció de l'activitat humanitària total".

MSF ha advertit que la prohibició d'operar a la Franja de Gaza tindrà conseqüències "devastadores" per als palestins, ja que l'organització d'assistència mèdica gestiona vora el 20% dels llits d'hospital del territori i col·labora en un de cada tres parts que s'hi produïxen. "Estem buscant urgentment solucions per a poder continuar prestant servicis als palestins a Gaza i a Cisjordània", han informat en un comunicat.

Tel-Aviv ha anticipat que les llicències es revocaran a partir de l'1 de gener del 2026 i el cessament de les activitats s'ha de completar en un termini màxim de tres mesos, abans de l'1 de març, informació que assegura haver notificat ja a les ONG. MSF ha informat que en data 30 de desembre encara no han rebut cap comunicació.

Continua llegint-ho en el web

]]>