<![CDATA[À Punt - Guerra Israel-Gaza]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra Israel-Gaza]]> <![CDATA[Israel prorroga sis dies més la detenció dels activistes hispanopalestí i brasiler de la Flotilla]]> El tribunal de magistrats d'Ashkelon (Israel) ha prorrogat sis dies més la detenció de l'activista palestinoespanyol Saif Abukeshek i del brasiler Thiago Ávila de la Flotilla Global Sumud, acusats de delictes de terrorisme, després de ser arrestats dijous passat, quan l'exèrcit de Tel-Aviv va interceptar les embarcacions civils en aigües internacionals.

El jutge ha admés la petició del Shin Bet, l'agència d'intel·ligència interior israeliana que ha sol·licitat una nova pròrroga. La primera es va autoritzar diumenge, sota la justificació que la investigació és "complicada" i pel risc de possibles "interferències i destrucció de proves".

L'audiència d'Abukeshek ha durat només dotze minuts, en comparació a la mitja hora que s'ha prolongat la d'Ávila.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel interrogarà al seu territori dos activistes de la Flotilla que es dirigia a Gaza]]> El Ministeri d'Afer Estrangers israelià va anunciar este divendres que dos dels activistes de la Flotilla Global Sumud detinguts per Israel, el brasiler Thiago Ávila i el palestí Saif Abu Keshek, seran traslladats a territori israelià per a interrogar-los. En un missatge en les seues xarxes socials, el ministeri israelià atribuïx a Abu Keshek ser «sospitós de pertànyer a una organització terrorista» i a Ávila el definix en termes generals com a «sospitós d'activitats il·legals». Mentrestant, la resta dels activistes detinguts ja es troben a l'illa grega de Creta.

Israel va detindre divendres vora 175 activistes que participaven en la Flotilla Global Sumud amb destinació a Gaza, després d’interceptar una vintena d’embarcacions en aigües internacionals prop de Grècia, a uns 1.200 quilòmetres de la Franja. Una trentena d'espanyols estan entre els 175 activistes i el Ministeri d'Afers Estrangers ha activat l'ambaixada espanyola a Israel per a donar-los assistència.

Al mateix temps, el país hel·lé "va oferir els seus bons oficis i es va comprometre a acollir les persones a bord en el seu territori i a garantir el seu retorn segur als seus països". El govern grec va fer una crida a la moderació i al respecte del dret internacional, inclosos el dret internacional del mar i el dret internacional humanitari, va subratllar el comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una trentena d'espanyols, entre els 175 activistes detinguts per Israel en la flotilla rumb a Gaza]]> Israel ha detingut vora 175 activistes que participaven en la Flotilla Global Sumud amb destinació a Gaza, després d’interceptar una vintena d’embarcacions en aigües internacionals prop de Grècia, a uns 1.200 quilòmetres de la Franja. El ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, va afirmar que els detinguts de la Flotilla desembarcaran en una platja grega, tot i que no s’han detallat les condicions ni les circumstàncies exactes de la intervenció.

En este cas, les embarcacions dels activistes van ser abordades per l'exèrcit israelià molt més lluny que en les ocasions anteriors, a 1.200 quilòmetres de les costes de Gaza i d'Israel.

El govern israelià ha difós missatges en xarxes socials en què afirma que els activistes “es dirigixen pacíficament a Israel”, junt amb imatges que, segons les autoritats, mostren els participants a bord de vaixells israelians. Finalment, totes eixes persones seran traslladades a les costes gregues, més prop del lloc de la intercepció, que va ser a uns cent quilòmetres a l'oest de Creta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya incrementa la despesa militar un 50% i supera el 2% del PIB]]> Espanya ha augmentat en 2025 un 50% la seua despesa militar fins als 40.200 milions de dòlars (34.265 milions d’euros), segons un informe publicat este dilluns pel Sipri, institut internacional independent dedicat a la investigació sobre conflictes, armament, control d’armes i desarmament. L’estudi destaca que és la primera vegada des del 1994 que la inversió en defensa supera el 2% del producte interior brut (PIB), situant-se en el 2,1%.

L’increment espanyol s’emmarca en una tendència a l’alça en els països europeus membres de l’OTAN, impulsada per la pressió dels Estats Units i el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna i també ara per la guerra al Pròxim Orient.

En conjunt, la despesa militar a Europa va ascendir fins als 864.000 milions de dòlars (736.000 milions d’euros), un 14% més, el major increment anual des del final de la Guerra Freda en Europa central i occidental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Diverses protestes clamen contra la guerra divendres i dissabte a la Comunitat Valenciana]]> La plataforma Parar la Guerra ha fet este dijous una crida a participar divendres i dissabte en la trentena de concentracions convocades a la Comunitat Valenciana per a exigir que s'acabe la guerra al Pròxim Orient i a “no oblidar” el conflicte a Gaza.

Les protestes se celebraran este cap de setmana en 200 ciutats de tot Espanya, entre elles València, dissabte, dia 25, a les 12:00 hores a la plaça de la Mare de Déu, segons ha informat la plataforma en un comunicat. Es pot consultar el llistat de convocatòries en el seu web.

La plataforma ha publicat este dijous un manifest, el segon des que començaren els bombardejos dels Estats Units sobre l'Iran, que recull centenars de suports de professionals de la cultura, els mitjans, activistes polítics, socials i sindicals, entre altres, d'Espanya i representants de 15 països.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La foto de l'any, una instantània sobre la crueltat de la política migratòria de Trump]]> Esta colpidora imatge, Separats per l'ICE, és la foto de l'any del World Press Photo, el concurs de fotografia periodística més prestigiós del món. Carol Guzy, estatunidenca, la va capturar en un jutjat de Nova York. La fam a Gaza i els juís per violència sexual de dones indígenes a Guatemala, han sigut les fotografies finalistes.

L'angúnia, la por i la incertesa en una mirada. La de la filla de Luis, que estira la camiseta de son pare perquè els agents de l'ICE no se l'emporten. Però als passadissos d'este jutjat de Nova York, convertits en punts de deportació amb policia amb passamuntanyes esperen fora de les sales, guanya la força i no les paraules.

La fotoperiodista Carol Guzy documentà este traumàtic instant per al Miami Herald dins d'un reportatge que posava cara a les polítiques migratòries de Trump que destrossen les famílies. Amb 4 premis Pulitzer per treballs a Kosovo, Haití o Colòmbia, Guzy no ha hagut d'eixir de casa per a retratar el terror.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE, incapaç de pactar la suspensió de l'acord d'associació amb Israel, manté obert el debat]]> Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) continuaran debatent sobre la possibilitat de suspendre totalment o parcialment l'acord d'associació amb Israel per violacions dels drets humans, després de constatar-se la divisió dels 27 per a pactar una postura única. L'alta representant de la UE per a Afers exteriors i Seguretat, Kaja Kallas, ha confirmat que mantindrà viu l'intercanvi de posicions.

Kallas ha constatat que dins de la sala ni s'ha produït la unanimitat que requerix la suspensió ni la majoria qualificada que exigix una suspensió parcial.

La primera opció l'abanderen Espanya, Irlanda i Eslovènia, mentre en la segona, restringir les concessions comercials de l'acord bilateral, no ha trobat el quòrum suficient (15 països que representen al 65% de la població de la UE). El president francés, Emmanuel Macron, ha qualificat este dimarts de "legítim" qüestionar l'acord d'associació amb Israel. "Si manté la política actual, que contravé la seua pròpia història, no es pot seguir com si res", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El World Press Photo premia les imatges sobre els conflictes bèl·lics i els efectes del canvi climàtic al món]]> La fundació del World Press Photo ha premiat este dijous les obres que reflectixen el drama humanitari a Gaza, la guerra a Ucraïna, la política migratòria als Estats Units, els efectes del canvi climàtic i la lluita de comunitats marginades per la seua supervivència i els seus drets. El certamen, que ha rebut més de 57.000 fotografies de 141 països, distingix en les categories regionals 42 projectes que configuren, segons el jurat, “un retrat urgent del món actual”.

La política migratòria de l'administració de Donald Trump està documentada per Carol Guzy amb les detencions de l'ICE als jutjats de Nova York. S'hi veuen agents emmascarats que arresten migrants després de les vistes, xiquetes aferrades als seus pares detinguts i una dona emmanillada conduïda per un edifici federal.

Dos treballs documenten des de dins mostren les conseqüències dels atacs militars israelians a la Franja de Gaza. El fotògraf Mohammed Saber Nuraldin, nascut a Gaza i documentalista de la vida a la Franja des del 1997, va immortalitzar per a EPA (European Press Agency) desenes de palestins saltant per a arribar als camions d'ajuda humanitària durant una suspensió tàctica israeliana dels bombardejos. La fotografia resumix la crisi humanitària d'un enclavament on, segons l'ONU, entre maig i juliol del 2025 van ser assassinades almenys 1.373 persones mentre buscaven aliment en punts de distribució d'ajuda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Parlament d'Israel legalitza la pena de mort per forca als condemnats per assassinat terrorista]]> El ple de la Kenésset (el Parlament israelià) ha aprovat este dilluns la reforma legal que establix la pena de mort per penjament, a la forca, per als culpables d'assassinat terrorista. Les organitzacions de drets humans han denunciat que la mesura s'aplicarà en la pràctica als palestins i no als ciutadans jueu-israelians. El text, aprovat amb 62 vots a favor i 48 en contra, obliga els tribunals militars israelians —tret d'excepcions sense definir— a imposar esta condemna als palestins residents a la Cisjordània ocupada, mentre que als tribunals ordinaris que jutgen ciutadans israelians els dona la possibilitat d'aplicar en el seu lloc la cadena perpètua i estipula més condicions per a imposar-la.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assistit a la votació en el plenari, on ha emés el sufragi a favor. La reforma ha estat promoguda pel partit del ministre israelià de Seguretat Nacional, l'ultranacionalista i supremacista jueu Itamar Ben-Gvir. La majoria dels parlamentaris del partit de Netanyahu, el Likud, i tots els de la coalició tret de l'ultraortodox Yahadut HaTora (Judaisme de la Torà) han votat sí. També ha secundat la legalització de la pena de mort l'ultradretà Israel Beitenu (La nostra Llar Israel), en l'oposició.

La resta de formacions en contra de l'actual govern, incloent-hi Yesh Atid (Hi ha Futur), Kachol Lavan (Blau i Blanc) i els àrabs Hadash i Taal (Moviment Àrab per a la Renovació) han dit no: "La llei és populista, immoral, no igualitària", va condemnar durant el debat d'este dilluns el diputat Matti Sarfatti, de Yesh Atid, i la va qualificar de "clarament inconstitucional".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 150 ciutats de l'estat espanyol acullen protestes per a dir no a la guerra]]> Milers de persones han protestat este dissabte arreu de l'estat espanyol per a reclamar parar la guerra a l'Iran, al costat de personalitats del món de la cultura, la societat i la política, en una iniciativa amb el suport de més de 200 associacions sota el lema "Cal parar la guerra a Orient Mitjà. No oblidem Gaza".

La plataforma Parar la Guerra, convocant d'estos actes, ha subratllat que les mobilitzacions convocades en més de 150 ciutats "són absolutament pacífiques" i que cap s'ha realitzat davant d'ambaixades o consolats.

A la Comunitat Valenciana les protestes s'han celebrat a les ciutats de València, Alacant, Alcoi i Crevillent. Al Cap i Casal la protesta ha tingut lloc a la plaça del Temple de València, on s'han congregat vora un centenar de persones. Dissabte que ve, dia 21, una altra manifestació unitària recorrerà els carrers del centre de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La família de la relatora de l'ONU per a Gaza presenta una denuncia en els EUA per les sancions que li han bloquejat comptes i targetes]]> La família de la relatora de les Nacions Unides per als Territoris Ocupats Palestins, la legisladora italiana Francesca Albanese, ha presentat una demanda civil en un tribunal dels Estats Units contra el president, Donald Trump; el secretari d'Estat Marco, Rubio Ros; la fiscal general, Pam Bondi, i el secretari del Tresor, Scott Bessent. La denúncia advertix que les sancions que els ha imposat l'administració nord-americana "l'han deixada sense accés als bancs i fan que siga gairebé impossible satisfer les necessitats de la seua vida quotidiana".

Albanese ha sigut una de les veus més crítiques contra l'ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza. Els seus informes han assenyalat nombroses violacions del dret internacional, han facilitat dades per a les acusacions per possible genocidi i han denunciat la connivència d'empreses i del mateix govern dels EUA —principal aliat militar i polític de Tel-Aviv— en l'operació, que s'ha saldat amb més de 70.000 palestins morts i la destruccó de l'enclavament, ocupat parcialment per les tropes israelianes.

La denúncia, que han interposat el marit i la filla menor d'edat de la relatora, demana que es declaren inconstitucionals les sancions, apel·lant a la possible violació de la primera, la quarta i la quinta esmena per la confiscació no motivada dels béns, segons detalla Eldiario.es, que ha tingut accés al text.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estudi afirma que el llindar de 75.000 morts a Gaza es va superar en els primers setze mesos i que en falten per sumar 25.000]]> El recompte de palestins assassinats a la Franja de Gaza és incorrecte. L'Exèrcit d'Israel hauria matat 75.000 palestins en els primers setze mesos de l'ofensiva (entre el 7 d'octubre del 2023 i el 5 de gener del 2025), una xifra a la qual caldria sumar les morts posteriors i podria sumar 25.000 víctimes més al recompte oficial de les autoritats sanitàries de l'enclavament.

Són les estimacions d'un nou estudi independent, que publica este dimecres la revista científica Lancet Global Health. Segons el recàlcul de la mortaldat associada als atacs israelians (que s'investiguen per crims de guerra i possible genocidi), la xifra actual, de 72.000 palestins morts segons les autoritats locals, s'acostaria a les 100.000.

"Les proves combinades suggerixen que, fins a 5 de gener del 2025, entre un 3 i un 4% de la població de la Franja de Gaza va ser assassinada violentament i que hi havia hagut un nombre substancial de morts no violentes causades indirectament pel conflicte", indiquen els autors, format per un equip multidisciplinari que inclou veus expertes en economia, demografia, epidemiologia i estadística.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alarma al Pròxim Orient per la llei israeliana que facilita l’annexió de terres a Cisjordània]]> La tensió creix al Pròxim Orient després que el govern de Benjamin Netanyahu haja aprovat una llei que permet a Israel registrar com a propietat de l’Estat terres palestines a Cisjordània. La decisió ha encés les alarmes a la regió i ha provocat una allau de crítiques internacionals.

Israel fa així un pas més en la seua pretensió d’annexionar-se parts de Cisjordània després de mesos de pressió dels sectors més ultres de l’executiu. La nova norma habilita un procediment vinculant i definitiu per a inscriure com a pròpies terres situades en l’anomenada àrea C, un tràmit que no s’havia pogut formalitzar des del 1967, atés que Israel és considerada potència ocupant.

L’àrea C, definida arran dels Acords d’Oslo, representa prop del 60% del territori cisjordà i inclou la major part dels assentaments israelians. Fins ara, la divisió en àrees es considerava provisional a l’espera d’un acord de pau que fixara les fronteres definitives.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel aprova registrar les terres de Cisjordània com a propietat seua per primera vegada en seixanta anys]]> Per primera volta en seixanta anys, el govern de Benjamin Netanyahu permet registrar les terres de Cisjordània com a propietat d'Israel; un pas més cap a l'annexió que impossibilita la creació d'un estat palestí.

Amb Gaza arrasada i fora del focus mediàtic, Israel avança en la política expansionista sobre Cisjordània, l'altre territori de la Palestina ocupada.

A instàncies dels socis de l'extrema dreta, el govern de Benjamin Netanyahu ha aprovat este diumenge el registre que permetrà inscriure el 60 % de les terres de Cisjordània com a propietat de l'estat d'Israel. Una mesura sense precedents, pensada per a expulsar les famílies palestines i substituir-les pels colons jueus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La justícia britànica declara il·legal la prohibició del grup propalestí Palestine Action]]> El Tribunal Superior de Londres ha declarat il·legal la prohibició del grup activista propalestí Palestine Action acordada pel govern britànic el juliol del 2025 i la seua inclusió en la llista d’organitzacions terroristes, en considerar que es tracta d’una decisió “desproporcionada”. Tot i això, el col·lectiu continuarà prohibit almenys fins al 20 de febrer, quan en una nova vista es determinaran els passos a seguir en funció del recurs anunciat per l’executiu del primer ministre, Keir Starmer.

Els tres jutges del Superior, presidits per Victoria Sharp, assenyalen en la resolució que, encara que el grup —fundat el 2020— utilitza “mètodes delictius” en les seues protestes, les seues accions no arriben al llindar que fixa la llei per a ser considerades terrorisme. Segons el tribunal, l’Estat disposa ja d’eines legals suficients per a perseguir eventuals delictes comesos per l’organització.

El govern va il·legalitzar Palestine Action el 5 de juliol del 2025 després que membres del col·lectiu vandalitzaren avions de la RAF a la base de Brize Norton, al sud-est d’Anglaterra. Els activistes afirmaren que protestaven contra la participació del Regne Unit en la guerra de Gaza, acusació que l’executiu va negar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sis menors, inclòs un bebé, entre la vintena de palestins que Israel ha matat en nous bombardejos sobre Gaza]]> L'exèrcit d'Israel ha matat almenys 21 persones en diferents bombardejos a la Franja de Gaza al llarg de la nit, malgrat l'alto el foc vigent. Entre les víctimes hi ha sis menors d'edat, un d'ells un bebé de cinc mesos. Els atacs es van produir en diversos punts al llarg del nord i sud del territori palestí, fora de l'àrea sota control militar d'Israel. Inicialment, s'havia documentat la mort d'una desena de persones, una xifra que s'ha duplicat a mesura que s'ha actualitzat el recompte al llarg del matí. En l'últim balanç s'han sumat dos xiquets de dotze anys i un paramèdic de la Mitja Lluna Roja, assassinats en atacs als campaments d'Al Mawasi, al sud de la Franja.

L'exèrcit d'Israel assegura haver "dut a terme atacs de precisió" amb "unitats blindades i naus de les Forces Aèries", en resposta a un suposat atac de milicians contra les tropes al nord de Gaza en què un soldat ha resultat ferit. El portaveu militar no ha aportat informació sobre la resta dels atacs ni les víctimes menors. Les Forces de Defensa de l'estat jueu són el mateix estament que ha negat durant mesos el recompte palestins assassinats en l'ofensiva militar israeliana iniciada l'octubre del 2023 i que fa una setmana va donar per bona la xifra de més de 70.000 morts. Les autoritats sanitàries de la Franja concreten en 71.800 les víctimes mortals confirmades en el conflicte, que s'investiga per genocidi.

Les víctimes mortals d'esta jornada eleven a 556 la xifra de palestins que l'exèrcit d'Israel ha matat després de l'alto el foc, vigent des de l'octubre del 2025. No obstant això, Tel-Aviv considera l'atac de les milícies que va ferir el soldat al nord de Gaza una "flagrant violació de l'acord d'alto el foc".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vint mil pacients de Gaza esperen ser evacuats pel pas de Rafah per a rebre tractament]]> A Gaza, 20.000 palestins malalts i ferits esperen amb impaciència el moment d'anar-se'n per a rebre atenció mèdica urgent. Després de vint mesos bloquejat, Israel ha reobert parcialment el pas de Rafah, que els obri la porta a l'esperança. Dilluns es va reobrir el pas entre la Franja de Gaza i Egipte en ambdues direccions per al trànsit de residents, segons confirmacions d'un responsable de seguretat israelià. Encara que, de moment, sols ha entrat un grup de palestins a Gaza i no consta que n'haja eixit ningú.

Segons la mateixa font, l'obertura s'ha produït després de l'arribada dels equips de les Missions d'Assistència Fronterera de la Unió Europea (Eubam), que tenen la funció de supervisar les operacions frontereres i fomentar la confiança entre Israel i el govern palestí. La posada en marxa era part central del pla de pau afavorit pel president estatunidenc, Donald Trump.

Este dilluns al matí, un primer grup de palestins va creuar el pas just després de decretar-ne la reobertura. En les imatges oferides per la televisió egípcia es veia fonamentalment dones i xiquets eixint de microbusos, envoltats de membres de la Mitja Lluna Roja egípcia, alguns d'ells ajudant amb cadires de rodes les dones de més edat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel confirma que la reobertura de Rafah no serà efectiva per a palestins fins dilluns]]> El principal encreuament fronterer de Gaza, Rafah, reobrirà les portes als palestins dilluns, segons ha informat l’organisme militar israelià a càrrec dels assumptes civils en territoris ocupats. Els preparatius ja s’estan duent a terme en la principal porta d'entrada a l'enclavament devastat per la guerra, després de quasi dos anys de bloqueig. La reobertura és un pas essencial de la segona fase de la treva acordada amb el president estatunidenc, Donald Trump.

La frontera entre Gaza i Egipte estava tancada i sota el complet control militar israelià des de maig del 2024, una eternitat per als 80.000 expatriats per la guerra que volen tornar a casa i per als 22.000 ferits greus que necessiten ajuda mèdica, segons detalla El Ministeri de Salut palestí. 

El passat divendres, el Cogat, la unitat militar israeliana que supervisa la coordinació humanitària, va afirmar que l'encreuament fronterer s'obrirà diumenge sota estrictes controls de seguretat i només per als palestins que desitjaren abandonar a peu Gaza o per a aquells que van fugir dels combats durant els primers mesos de la guerra i ara hi volen tornar. L’autoritat militar va detallar que el pas fronterer es gestionarà de forma coordinada amb Egipte i la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel assassina 32 palestins en bombardejos este dissabte malgrat l'alto el foc]]> Ja són 32 els palestins morts este dissabte a Gaza, entre ells set xiquets, a causa de múltiples atacs israelians al llarg de l'enclavament, a pesar de l'alto el foc van confirmar fonts del Ministeri de Sanitat i de la Defensa Civil.

Entre les víctimes hi ha set membres d'una família que es trobaven en una tenda de campanya en Khan Yunis.

Altres dèsset palestins han mort per l'impacte d'un míssil israelià este matí contra la comissaria del barri de Sheij Radwan, a la ciutat de Gaza. Segons l'Hospital d'Al-Shifa i un comunicat del Ministeri de l'Interior de Hamàs, entre les víctimes mortals hi ha almenys nou policies, entre ells quatre agents dones; però també quatre persones que estaven detingudes i altres civils.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una professora de Relacions Internacionals, sobre Groenlàndia: “La UE no ha invertit prou per a no dependre dels EUA”]]> “La Unió Europea vivia de lluna de mel des de la fi de la guerra freda, perquè creia que no tenia amenaces. Teníem el primo de Zumosol, que venia a protegir-nos amb el problema de Iugoslàvia, de l'Afganistan... i Europa no ha pres les mesures necessàries per a no dependre de les decisions que puguen prendre els Estats Units, que és qui suportava fins ara el mecanisme de seguretat d’Europa”. Així veu Ruth Abril, experta en drets humans i professora de Dret i Relacions Internacionals de la Universitat CEU Cardenal Herrera, les pretensions del president nord-americà Donald Trump sobre l’illa de Groenlàndia i la reacció a les mateixes de la Unió Europea (UE).

Davant de l’anhel del president dels Estats Units d'annexionar-se el territori danés, Abril considera que Europa, “sense necessitat d’arribar a una exageració, la UE ha d’esforçar-se per a sentir-se independent i, si sent una amenaça, no dependre dels Estats Units”. “Els Estats Units han fet comptes i han vist que no els ixen perquè està gastant molts diners a defendre els europeus per això els demana que facen l’esforç per a defendre’s”, ha argumentat la professora universitària.

En esta línia, l’experta en dret internacional estima que la UE ja ha emprés els primers passos per a enfortir la seua defensa amb acords com el de Mercosur. “Amb acords com este, li diem als EUA ‘depenem de tu, però ens estem preparant’”, aclaria Ruth Abril en una entrevista en Les notícies del matí este dimarts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El temporal mata cinc palestins a Gaza, inclòs un bebé, el sèptim xiquet que mor pel fred este hivern]]> Almenys cinc palestins han mort este dimarts enmig del temporal que assota la Franja de Gaza, un d'ells un bebé d'un any que va ingressar amb un quadre d'hipotèrmia i 34 graus de temperatura corporal a l'Hospital Al-Aqsa, situat en el centre de la Franja. És el sèptim xiquet que ha perdut la vida pel fred este hivern, segons informa el Ministeri de Sanitat de l'enclavament, que dilluns va reportar la mort d'un bebé de set dies i la d'un xiquet de quatre anys.

Tres palestins més, membres d'una mateixa família, han perit esclafats després de la solsida de part d'un edifici a la zona oest de la ciutat de Gaza. També a la capital una dona ha mort després de l'afonament d'un mur sobre la seua botiga. Els servicis d'emergència informen d'un home ferit greu quan el vent va espentar a terra la tenda de campanya en què es resguardava al terrat d'un edifici.

Des de finals de novembre, les temperatures s'han desplomat a Gaza i les precipitacions i les ventades han inundat tendes de campanya i han danyat roba, mantes i pertinences dels palestins. Les xarxes socials s'han omplit d'imatges i vídeos que documenten la precarietat dels palestins per a sobreviure les inclemències de l'oratge entre els enderrocs causats per l'ofensiva israeliana, que han causat més de 71.400 palestins morts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor el veto d’Israel a 37 ONG, que hauran d'eixir de Gaza abans de març]]> Este dijous, 1 de gener, entra en vigor el veto israelià a 37 ONG internacionals que operen a Gaza i a la Cisjordània ocupada. Així, els treballadors estrangers hauran d'eixir de la Franja palestina abans de l'1 de març, període que el govern israelià els dona per a completar el cessament de les seues activitats.

L'executiu israelià va anunciar esta setmana la retirada de les llicències a estes organitzacions afirmant que no havien completat un procés de registre que va aprovar el març del 2025 i va ser àmpliament criticat per les ONG. El procés, per al qual Israel al·legava "raons de seguretat" de cara a detectar "terroristes", comprén, entre altres coses, l'obligació de les organitzacions de donar al govern israelià informació delicada, com els noms de tots els empleats.

En total, hi ha 37 ONG afectades de setze països com Espanya, Holanda, el Japó, els Estats Units, Suïssa, Suècia, França, el Regne Unit o el Canadà i, entre elles, figuren algunes de renom com Metges Sense Fronteres (MSF), Acció contra la Fam, OXFAM, Càritas o Moviment per la Pau.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel retira la llicència per a operar a Gaza a 37 ONG, inclosa Metges sense Fronteres]]> El govern israelià retirarà les llicències d'activitat a 37 ONG que operen a la Franja de Gaza, entre les quals hi ha Metges sense Fronteres (MSF), l'organització guardonada amb el Nobel de la Pau el 1999. Tel-Aviv justifica la decisió en l'acusació que empleats d'eixes organitzacions suposadament "van estar involucrats en activitats terroristes". Assegura que les mesures "no afectaran el flux d'assistència humanitària a Gaza" perquè el veto afecta "una xicoteta fracció de l'activitat humanitària total".

MSF ha advertit que la prohibició d'operar a la Franja de Gaza tindrà conseqüències "devastadores" per als palestins, ja que l'organització d'assistència mèdica gestiona vora el 20% dels llits d'hospital del territori i col·labora en un de cada tres parts que s'hi produïxen. "Estem buscant urgentment solucions per a poder continuar prestant servicis als palestins a Gaza i a Cisjordània", han informat en un comunicat.

Tel-Aviv ha anticipat que les llicències es revocaran a partir de l'1 de gener del 2026 i el cessament de les activitats s'ha de completar en un termini màxim de tres mesos, abans de l'1 de març, informació que assegura haver notificat ja a les ONG. MSF ha informat que en data 30 de desembre encara no han rebut cap comunicació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Universitat de València reunix a La Nau grans artistes internacionals per a donar veu a Gaza]]> El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull estos dies l’exposició "Naixen oliveres a Gaza", un projecte artístic col·lectiu que reunix artistes internacionals i palestins amb l’objectiu d’alçar la veu sobre la situació a la Franja de Gaza a través de l’art. La mostra, comissariada per l’artista valencià Escif i Teresa Juan, proposa un recorregut per més de vint obres de disciplines vàries —fotografia, instal·lació, pintura, vídeo, muralisme i peces col·laboratives— articulades al voltant d’un símbol universal: l’olivera, que continua brotant fins i tot enmig de la devastació.

Al claustre de La Nau, una gran fotografia del periodista i documentalista David Segarra atrau les mirades: una escena quotidiana en què uns genets entren a la mar, que renta i cura les ferides dels cavalls. “Molt més enllà de la mort i la destrucció, hi ha vida, cultura i art, també a Palestina”, subratlla Segarra, autor també del text principal de l’exposició.

L’exposició connecta el treball de fotoperiodistes palestins atrapats a Gaza, que documenten el conflicte des de dins, amb artistes d’arreu del món que reinterpreten les seues imatges. Entre els participants destaquen Banksy, Shepard Fairey, Emily Jacir, Lamia Ziadé, Blu, Wilfredo Prieto, Sam3, Daniel Muñoz i els valencians Fermín Jiménez Landa, David Segarra i Escif, així com els fotoperiodistes palestins Majdi Fathi, Saher Alghorra i Haitham Imad.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units amenacen de tancar els ports a les embarcacions espanyoles mentre es denegue l'accés de vaixells amb armes per a Israel]]> Els Estats Units amenacen de tancar els ports a les embarcacions espanyoles per haver denegat l'accés a tres vaixells que duien armes a Israel. Els fets van tindre lloc l'any passat i ara la Comissió Marítima Federal planteja les represàlies. Altres opcions amb què s'especula són la reducció de la càrrega o multes milionàries, que podrien arribar als 2,3 milions de dòlars per viatge.

En un comunicat publicat este divendres, la Comissió Marítima Federal assegura que "continua la seua investigació sobre les regulacions o pràctiques imposades pel govern d'Espanya que directament o indirectament neguen l'accés de determinats vaixells als seus ports", entre els quals s'inclourien embarcacions nord-americanes.

Segons apunten, els Estats Units ha dut a terme una investigació que confirma que Espanya va prohibir l'entrada d'almenys tres vaixells nord-americans el novembre del 2024 al port d'Algesires i que la política darrere d'estes denegacions seguix en vigor. "Per a avaluar la situació actual i el seu impacte en el comerç exterior dels Estats Units, la Comissió ara busca informació addicional de les companyies aèries comunes, els carregadors i altres parts interessades sobre la política actual d'Espanya de negar l'accés al port a certs vaixells que transporten càrrega amb destinació o procedència d’Israel".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ONU confirma més de 350 atacs des de l'alto el foc a Gaza, amb almenys 121 morts]]> L'Oficina de l'ONU per als Drets Humans ha pogut corroborar més de 350 atacs des de l'alto el foc assolit a Gaza a mitjan octubre, amb almenys 121 palestins morts, ha denunciat este dimecres en roda de premsa l'alt comissionat de Nacions Unides, Volker Türk.

Entre els assassinats, hi ha almenys set dones i tretze xiquets, i tots els atacs s'han produït en els voltants de l'anomenada "línia groga", demarcació després de la qual s'han desplegat les forces israelianes després de l'acord de l'alto el foc, tal com ha indicat el cap de drets humans de Nacions Unides.

Sobre eixa demarcació, ha recalcat que la resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides va ser molt clara en establir que "no s'ha de denominar frontera ni res semblant", i és un territori que "ha de ser respectat íntegrament". Així, l'alt comissionat austríac ha reiterat la seua crida al fet que totes les parts respecten l'alto el foc i garantisquen que es puga avançar a següents fases del pla de pau.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Riba-roja de Túria acull un concert solidari amb una escola de Gaza amb Miguel Ríos com a cap de cartell]]> La Fundació Gomaespuma, en col·laboració amb la plataforma Pararlaguerra.es i l'Ajuntament de Riba-roja de Túria, promou un concert solidari que, amb Miguel Ríos com a cap de cartell, se celebrarà este dimecres 10 de desembre amb l'objectiu de fer costat a una escola a Gaza que acull a 420 xiquets i xiquetes.

En el concert, que tindrà lloc a l'auditori d’este municipi del Camp de Túria, també participaran artistes com Nacho Mañó i Gisela Renes, Neus Ferri, el pianista Luis Prado, els cantautors Jonathan Pocoví, Nacho Pereda, Ainoa Buitrago i Àgueda Segrelles; i les artistes palestines Sara Dowling i Salma Alhakim. Per cada 150 entrades que es venguen es podrà mantindre l'escola oberta durant una setmana més. Els interessats a donar suport a esta iniciativa també podran fer-ho a través d’una fila zero solidària.

El projecte, que porta per nom Aid for Gaza, és el resultat de l'esforç conjunt de diverses entitats humanitàries i permet donar educació i alimentar diàriament 420 xiquets i xiquetes gazians. Fins i tot els proporcionen roba i qualsevol altre tipus d'ajuda. En les últimes setmanes, l'escola menjador ha aconseguit instal·lar forns nous i plaques solars per a proveir-se d'electricitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Policia israeliana irromp “a la força” en la seu d’Unrwa a Jerusalem i confisca material de l'agència]]> El comissionat general de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a Pròxim Orient (Unrwa), Philippe Lazzarini, ha denunciat que un grup de policies israelians, acompanyats de funcionaris municipals, "han irromput per la força" este dilluns en la seua seu de Jerusalem Est i han substituït la bandera de l'ONU per una d'Israel. "Esta acció representa un flagrant incompliment de l'obligació d'Israel, com a estat membre de les Nacions Unides, de protegir i respectar la inviolabilitat de les instal·lacions de l'ONU", ha denunciat en el seu compte d’X.

Segons el seu missatge, les forces israelianes han entrat en el complex d’Unrwa amb motocicletes policials i altres vehicles, i han tallat totes les comunicacions. A més, han confiscat mobles, equips informàtics i altres béns.

A principi d'enguany, el Knesset —el parlament israelià— va prohibir l'activitat de la Unrwa a Israel, tot al·legant una suposada connexió entre treballadors de l'agència de l'ONU amb el grup islamista Hamàs. El Tribunal Internacional de Justícia va determinar que Israel no ha fonamentat les al·legacions que una part significativa dels empleats de la Unrwa són membres de Hamàs, ni tampoc ha demostrat la presumpta falta de neutralitat de l'agència humanitària en conjunt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys deu morts en una nova incursió israeliana a territori sirià]]> Ni s'han frenat les morts de palestins de Gaza des de l'alto el foc, ni tampoc l'ofensiva israeliana al Pròxim Orient. L'Exèrcit israelià ha matat almenys deu persones i n'ha ferit una xifra indeterminada en diversos atacs durant una incursió a Beit Jinn, un municipi als afores de Damasc (Síria), segons informa la televisió estatal siriana, Al Ijbariya. El mitjà va assegurar que encara queden més persones atrapades entre els enderrocs, per la qual cosa la xifra de morts podria augmentar.

L'aviació israeliana ha bombardejat la zona després que un grup de soldats fora emboscat en una incursió i esclataren enfrontaments amb residents de la localitat. L'Exèrcit israelià ha confirmat este divendres la incursió, que justifica en la persecució de presumptes milicians de l'organització sunnita islamista Yemaa Islamiya. Ha informat que sis reservistes israelians han resultat ferits. "Durant l'operació, diversos terroristes armats van obrir foc contra les tropes, els qui van respondre amb foc contra els terroristes i els van brindar assistència aèria", detalla el comunicat castrense israelià.

L'Observatori Sirià de Drets Humans assegura que dos patrulles israelianes van ingressar als afores del poble per a dur a terme una campanya d'arrestos, la qual cosa va provocar xocs amb jóvens locals que van tractar de frenar la seua entrada en l'àrea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel bombardeja Beirut i mata el cap d’Estat Major de Hezbollah en el primer atac a la capital en sis mesos]]> Israel ha bombardejat esta matinada els suburbis meridionals de Beirut en el primer atac directe a la capital libanesa en sis mesos i ha assassinat el cap d’Estat Major de Hezbollah, Haytham Ali Tabatabai. Segons fonts mèdiques del Líban, almenys 5 persones han mort —entre elles, el comandament de la milícia xiïta— i 28 més han resultat ferides. El Ministeri de Defensa israelià ha confirmat que l’operació, ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu, va tindre com a objectiu “eliminar” Tabatabai.

“Israel està decidit a actuar per a aconseguir els seus objectius en qualsevol lloc i en qualsevol moment”, ha advertit Netanyahu en un comunicat del seu despatx. Segons l’exèrcit d’Israel, Tabatabai s’havia incorporat a Hezbollah als anys 80 i havia dirigit unitats d’elit i operacions a Síria abans de ser nomenat número dos de l’organització fa un any.

A diferència d’altres ocasions, Israel no va avisar del bombardeig, un gest que Hezbollah considera una “línia roja”. El primer ministre libanés, Nawaf Salam, ha afirmat que la prioritat del govern és “protegir el poble libanés i evitar que el país caiga en vies perilloses”. Per la seua part, el president Joseph Aoun ha reclamat una “intervenció internacional” per a impedir una escalada en un país que continua patint atacs malgrat l’alto el foc de novembre del 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nova onada d'atacs d'Israel a Gaza, la quarta des que va començar l'alto el foc]]> Hamàs ha instat els mediadors internacionals —els Estats Units, Egipte i Qatar— a "intervindre urgentment” davant la nova ofensiva israeliana d’este dissabte en la Franja de Gaza, que ha deixat almenys 22 morts. L’organització acusa Israel de "violacions sistemàtiques" de l'alto el foc vigent des del 10 d’octubre i assegura que l’exèrcit israelià està alterant la línia de retirada pactada amb l’objectiu de guanyar posicions sobre el terreny.

Segons les autoritats sanitàries gazianes, ja són 318 els palestins morts des de l’entrada en vigor de la treva, en una zona on els atacs al voltant de la denominada línia groga són pràcticament diaris. Israel diu que respon a accions de milicians, però diverses de les víctimes han sigut dones i xiquets que intentaven retornar a les seues cases destruïdes. Des que va començar el conflicte, el 7 d’octubre de 2023, la xifra de morts en Gaza supera els 69.700.

El 19 d’octubre, només nou dies després de l’inici de la treva, Israel va bombardejar tota la Franja després de denunciar un atac de milicians de Hamàs contra les seues tropes a Rafah. L’organització islamista va negar responsabilitat i va reafirmar el seu compromís amb la treva. Els bombardejos van causar 45 morts i, hores després, Israel va anunciar que restablia l’alto el foc, mentre Washington insistia que continuava vigent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Vint-i-set busquen més mesures per a frenar la flota fantasma russa i reforçar el suport a Ucraïna]]> Els ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea debaten este dijous a Brussel·les com intensificar la pressió sobre la coneguda com a flota fantasma russa, que Moscou utilitza per a eludir les sancions internacionals, i quin paper pot tindre la UE en el suport econòmic i militar continuat a Ucraïna. La reunió també abordarà la proposta d’utilitzar els actius russos congelats per a finançar un préstec de 140.000 milions d’euros destinat a reforçar Kíiv els pròxims dos anys.

La UE manté actualment sancionats 557 vaixells vinculats a la flota en l’ombra de Rússia, però reconeix que la llista és insuficient per a impedir que continue esquivant les restriccions comercials.

Brussel·les aposta per explorar noves vies, com ara intensificar els contactes amb els països que faciliten bandera a estos vaixells o permeten la seua entrada als ports.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’ONU aprova la resolució dels EUA per a Gaza del pla Trump, que preveu una força internacional fins al 2027]]> El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units i basada en el pla de vint punts del president Donald Trump per a Gaza. El text, aprovat amb 13 vots a favor i l’abstenció de la Xina i Rússia, crea una Força Internacional de Seguretat (ISF) que operarà fins al desembre del 2027.

Esta força tindrà l’objectiu d'assegurar les fronteres de Gaza amb Israel i Egipte, protegir els corredors humanitaris i formar una nova policia palestina. També exercirà funcions d’aplicació de la llei, però no serà una missió tradicional de manteniment de la pau. En la sessió, marcada per l’absència de representació palestina, l’ambaixador dels EUA, Mike Waltz, va defensar que la resolució “nega a Hamàs qualsevol oportunitat de reconstituir-se” i garanteix que “el poble de Gaza puga alimentar-se”.

Waltz ha anunciat que la iniciativa inclou la creació d’una Junta de Pau, que previsiblement serà dirigida pel president Trump i coordinada amb aliats regionals. Segons ha avançat, s’hi crearà també un comité tecnòcrata palestí que assumirà l’administració civil de Gaza mentre l’Autoritat Palestina “implementa el seu programa de reformes”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel ataca un depòsit d’armes de Hezbollah al sud del Líban]]> L’exèrcit d’Israel ha anunciat a primera hora d’este dijous haver atacat un depòsit d’armes i una infraestructura “terrorista subterrània utilitzada” per la milícia xiïta de Hezbollah al sud del Líban. Segons el comunicat militar, estes infraestructures estaven prop de zones poblades, fet que Israel considera un exemple de l'“ús cínic” que Hezbollah fa dels civils libanesos com a escuts humans per a les operacions des d’àrees civils.

Israel justifica estos bombardejos —que es produïxen amb freqüència diària des de l’entrada en vigor de l’alto el foc el novembre del 2024— sota la premissa que Hezbollah, molt debilitada durant la guerra de l’any passat, intenta ara rearmar-se.

“L'organització terrorista Hezbollah continua els seus intents de restablir infraestructures terroristes a tot el Líban. La presència d’estes infraestructures i l’activitat de Hezbollah a la zona constituïxen una violació dels acords entre Israel i el Líban”, afegix la nota.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Concentració al port de València contra els “vaixells de la mort” de la guerra a Palestina]]> Centenars de persones s'han concentrat este dissabte al port de València en el marc d'una jornada de mobilitzacions simultànies en cinc ports de l'Estat contra el “trànsit de vaixells de la mort”, en paraules dels convocants. La protesta, organitzada per la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (Rescop) i col·lectius locals de la plataforma BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), reclamava al govern espanyol “denegar el trànsit i l'assistència” a embarcacions sospitoses, i també que les retinguen i investiguen.

Jorge Ramos Tolosa, portaveu de BDS País Valencià, ha subratllat la persistència de les seues denúncies i ha recordat el llarg calendari de mobilitzacions: “Els crims israelians, l'ocupació militar i l'apartheid continuen; per això esta mobilització continuarà fins que Palestina siga lliure. Esta és la concentració número 39 a la ciutat de València des d'octubre del 2020, i estem coordinant accions en altres ports”. Ramos ha anunciat, a més, una nova convocatòria per al 30 de novembre.

Verónica Alonso Pérez, també membre de la coordinadora estatal que organitza les mobilitzacions, ha exposat les demandes legals que traslladen a l'Executiu: “Exigim al govern espanyol que, d'acord amb el conveni internacional i l'article pertinent de la llei del mar, denegue el trànsit i l'assistència i que retinga i investigue els vaixells que faciliten subministraments que poden contribuir a vulneracions greus dels drets humans”. Alonso ha assegurat que hi ha “elements de complicitat” quan es permeten descàrregues de materials energètics o químics que, segons els convocants, acaben sostenint operacions militars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El rei Felip VI apel·la a Israel i a Hamàs a la contenció i al “silenci de les armes”]]> El rei Felip VI ha fet este dimarts una crida a Israel i a Hamàs “a la contenció, al silenci de les armes i al compliment dels acords” per a aprofitar “l’oportunitat per a una pau duradora”, que, segons ha dit, s’ha obert amb l’alto el foc i el pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump.

El monarca ha llançat el missatge durant el brindis del sopar d’honor oferit al sultà d’Oman, Haitham bin Tariq, on ha lamentat “la devastadora tragèdia humanitària” que es viu a Gaza i “els interrogants que obrin les recents violacions de l’alto el foc”.

Felip VI ha reiterat el compromís d’Espanya amb la solució de dos estats, “en què un estat palestí sobirà i independent convisca en pau i seguretat amb un estat d’Israel plenament reconegut per tots”. També ha instat els països àrabs que encara no han reconegut Israel, com Oman, a fer este pas “per a obrir un futur millor de convivència i prosperitat per a la regió”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 90 palestins morts, entre ells 24 xiquets, pels bombardejos israelians a Gaza]]> Els bombardejos israelians contra la Franja de Gaza han matat des de la vesprada de dimarts fins a les primeres hores d’este dimecres al matí almenys 91 palestins, inclosos 24 xiquets i set dones, segons fonts dels hospitals de l'enclavament i de la Defensa Civil Palestina.

L’onada d'atacs israelians que han colpejat de nord a sud la Franja van començar ahir per ordre del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, després d'acusar Hamàs de violar l'alto el foc, en vigor des de fa més de dos setmanes. Fonts de l'enclavament han confirmat a EFE que els bombardejos israelians no han cessat en el que va de dimecres i des del govern israelià encara no han dit fins quan els mantindran.

El punt on més víctimes s'han registrat fins ara ha sigut el centre de la Franja, amb almenys 42 persones mortes al camp de refugiats de Nuseirat. Així mateix, l'exèrcit també ha atacat tendes de campanya que acollien desplaçats en altres zones del centre de l'enclavament. Pel que fa a la ciutat de Gaza, a la qual han anat tornant milers de persones després de l'entrada en vigor de l'alto el foc, almenys 28 persones han mort després d'estos atacs israelians, la majoria contra apartaments familiars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu ordena "atacs contundents" sobre la Franja de Gaza]]> El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l'Exèrcit executar immediatament "atacs contundents en la Franja de Gaza" després d'una reunió de seguretat amb el seu gabinet. Els havia citat després que Hamàs tornara restes d'un ostatge que, després de l'examen forense, s'ha identificat que pertanyen a un captiu recuperat en el 2023.

Abans de l'anunci, que s'ha divulgat a través d'un comunicat del gabinet del primer ministre, les tropes israelianes ja havien représ els combats amb suposades milícies de Hamàs a Rafah (sud de Gaza). Fonts locals han reportat foc d'artilleria des de tancs israelians, així com bombardejos aeris.

Una portaveu del govern israelià havia advertit que l'executiu prendria mesures després del lliurament erroni de les restes mortals de l'ostatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Unrwa: “La situació és extremadament dramàtica, l'únic respir és que no senten les bombes”]]> Dos setmanes després de l’entrada en vigor l’acord d’alto el foc, no hi ha rastre d'una esperada “normalitat” a Gaza: “Cada matí, les famílies palestines s’alcen, en el millor dels casos, en un matalàs dins d’una tenda de campanya o en un edifici mig derruït, on han passat la nit després d’un dia o més sense menjar, sentint els plors dels xiquets que es van gitar amb l’estómac buit i el cos ple de ferides a causa de les malalties infeccioses per les condicions higiènico-sanitàries”.

És la crua descripció del dia a dia a Gaza que fa Raquel Martí, directora executiva de la Unrwa —l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient— a Espanya. “La situació és extremadament dramàtica i, evidentment, l'únic respir és que no senten caure les bombes”, explica Martí, però “no hi ha menjar, no hi ha refugi, no hi ha medicaments, els hospitals i els pous d’aigua estan destruïts…”, detalla.

El full de ruta dissenyat per l’administració Trump està en la primera fase d’execució, però Martí advertix que, “ara, entrem en una fase molt més complicada: negociar la reconstrucció”. La directora executiva de la Unrwa reconeix que, en este sentit, l’organisme té les esperances posades en la conferència internacional que es durà a terme a primers de novembre a Egipte i en la qual participarà Espanya. Entre altres qüestions, esperen que es frenen aspiracions com la que han publicat recentment alguns mitjans israelians, que asseguren que només es permetrà la reconstrucció a la zona controlada pel seu exèrcit, segons ha assegurat Martí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Buchó, activista valenciana de la flotilla, sobre les burles a les Corts: "Són un acte de covardia"]]> Imaginar quinze dones en una cel·la de deu metres quadrats entre quaranta i cinquanta hores sense poder eixir, a 40 graus, sense referències del dia i la nit, amb l'aigua marró que eixia d'una aixeta com a única possibilitat per a beure i endreçar-se. És l'exercici que ha proposat a l'audiència d'À Punt l'activista valenciana de Flotilla Global Sumud per a descriure el seu captiveri de sis dies a Israel, després que assaltaren l'embarcació en aigües internacionals. Buchó ha parlat de “tortura de baix impacte, d'un tracte "vexatori" dissenyat per a "trencar l'esperit humà" atemptant contra la "sensació de dignitat" . Entre les estratègies, recorda, la privació del son ["no saps quina hora és, cada dos o tres hores irrompien en les cel·les armats"], el veto a qualsevol producte d'higiene llevat d'un raspall o la prohibició de medicaments.

Buchó ha narrat a Les notícies del matí un episodi de degradació més. Individualitzat. "Vaig estar tancada en una gàbia de gos, dins d'una furgoneta policial. Érem dos persones emmanillades sense poder moure'ns. Deixaren el motor en marxa amb el vehicle parat. Estiguérem set hores així, sense aigua ni poder anar al bany", recorda. Són "coses així" les que l'exèrcit d'Israel empra de manera sistemàtica per a minar la integritat física i mental d'aquells que planten cara al "genocidi de Gaza" i el seu projecte per als territoris palestins, ha denunciat. Un lament que, admet, fa des de la posició de privilegi que conferix la condició d'europea. Ha visitat un infern, però l'ha pogut abandonar, a diferència dels palestins captius.

Buchó navegava en el Sirius, una de les embarcacions de la flotilla d'ajuda humanitària per al poble palestí, quan la va interceptar la marina israeliana. Fa dos setmanes que està a sa casa de Borriana i este dimarts ha volgut narrar la seua experiència a la ràdio d'À Punt. Assegura que en cap moment va patir "terror" per la situació personal durant la detenció, sinó durant la travessia: "Una por constant ha sigut per la impotència, per fracassar. No aplegar a Gaza. Una por prevalent, en el meu cas".

Continua llegint-ho en el web

]]>