<![CDATA[À Punt - Indústria]]> 10 <![CDATA[À Punt - Indústria]]> <![CDATA[Un total de 59 empreses del sector ceràmic de Castelló consoliden el seu potencial a la fira Coverings dels EUA]]> Prop de seixanta empreses espanyoles del sector ceràmic, la majoria concentrades a la província de Castelló, participen en Coverings 2026, la principal fira nord-americana de paviments i revestiments ceràmics i de pedra natural que se celebra a Las Vegas fins este dijous, 2 d’abril, amb l’objectiu de reforçar la seua presència als Estats Units.

En concret, són 59 les firmes participants, de les quals 50 formen part de l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer) i exposen sota la marca Tile of Spain en el pavelló oficial organitzat per Icex Espanya Exportació i Inversions.

Els Estats Units continuen sent el primer destí de les exportacions de ceràmica espanyola, amb vendes de 465,4 milions d’euros en el 2025, xifra que representa el 13,4% de la facturació exterior del sector, tot i registrar una lleugera caiguda de l’1% respecte a l’any anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ismael García (Ascer): "El gas ha pujat un 67% per la guerra i necessitem ajudes per als sectors gasointensius com el ceràmic"]]> La guerra al Pròxim Orient està colpejant de ple el sector tauleller de Castelló, un dels pilars de l’economia de la Comunitat Valenciana. L’increment del preu del gas, que ha pujat un 67% des de l’inici del conflicte, i l’encariment generalitzat dels costos han encés les alarmes en la indústria, que reclama ajudes de l'Estat específiques per als sectors gasointensius. El president d'Ascer, Ismael García Peris, advertix en una entrevista este dimarts a Les notícies del matí que el context bèl·lic ha generat “inestabilitat i incertesa” i ha alterat completament el funcionament del comerç internacional.

Un dels principals impactes és el bloqueig pràctic del comerç amb el Pròxim Orient, "una regió que representa el 12% de les exportacions del sector". A més, mercats clau com Israel, el quint més important, han quedat afectats, en un context en què el transport marítim s’ha encarit i allargat per a evitar l’estret d’Ormuz.

Segons García Peris, "els vaixells han de rodejar Àfrica, fet que incrementa els dies de trànsit i els costos logístics".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El taulell valencià denuncia la una “situació insostenible” i demana mesures a la UE]]> El sector tauleller de la Comunitat Valenciana i representants de la Generalitat han denunciat este dimecres a Brussel·les la “situació insostenible” que travessen les empreses de la ceràmica, en particular per les noves exigències previstes en el sistema europeu de comerç d'emissions, i han demanat a la Unió Europea l'adopció de mesures “urgents” per a assegurar el futur d'esta indústria.

Així ho han indicat en una roda de premsa al Parlament Europeu, on han comparegut per a explicar les seues reclamacions, acompanyats de representants de la regió italiana de l'Emília-Romanya, que juntament amb Castelló està entre les majors productores de ceràmica de la UE.

El secretari general de l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer), Alberto Echavarría, ha recordat el pes econòmic de la indústria de la ceràmica a Castelló, que representa el 40% de la producció taulellera europea, i els esforços duts a terme des de fa dècades per a reduir les emissions de CO₂.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alhambra, la fàbrica de guitarres de Muro d’Alcoi, rep el Premi Ben Fet del Ministeri d’Indústria]]> L’empresa de guitarres Alhambra, amb seu a Muro d’Alcoi, al Comtat, ha sigut reconeguda amb el Premi Ben Fet d’Espanya que atorga el Ministeri d’Indústria. Amb seixanta anys de trajectòria, la firma s’ha consolidat com una de les referències del sector, amb quasi un centenar de treballadors i presència en huitanta països.

Les seues guitarres han acompanyat artistes com Joaquín Sabina, Ruth Lorenzo, Café Quijano o Álvaro Urquijo. De fet, una de les guitarres utilitzades per Sabina en l’última gira ha tornat a la fàbrica de Muro d’Alcoi, on va ser construïda.

Entre els professionals que participen en este procés està Joaquín Mengual, luthier d’Alhambra des dels catorze anys. En declaracions a À Punt, explica que “les fustes és el que més fa que la guitarra que sone o no sone; els vernissos també, és un conjunt, però has de triar des de primera hora”. En la mateixa línia, el director general de la firma, Valerià Torregrossa, detalla que “hi ha una combinació mínima de sis o set fustes diferents” i que la barreja de materials més blans o més durs fa que cada instrument tinga “diferents sonoritats”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell licita la redacció del projecte de l’Eix de la Ceràmica, una xarxa viària de 150 milions d’euros]]> La Generalitat ha licitat la redacció del projecte del futur Eix de la Ceràmica, que suposarà una inversió superior als 150 milions d’euros. El procés tindrà un termini de 24 mesos, després dels quals es disposarà de la Declaració d’Impacte Ambiental i del document tècnic que permetrà licitar les obres de construcció.

Així ho ha anunciat a Onda el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, que ha assenyalat que esta infraestructura naix per a donar resposta a les necessitats del sector ceràmic, el principal motor industrial de la província de Castelló, i per a “seguir completant una Comunitat Valenciana que genere oportunitats, inversió i ocupació”.

Segons ha explicat el president, l’Eix de la Ceràmica permetrà "reduir els temps de transport, millorar la logística i connectar la indústria amb el port i els corredors europeus", fet que contribuirà a reforçar la competitivitat i la capacitat exportadora de les empreses del sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mónica Payá: "Ceràmica, químic i automoció són els sectors més exposats si el conflicte al Pròxim Orient s’allarga"]]> La directora general d’Emprenedoria i Internacionalització de la Generalitat, Mónica Payá, assegura que el conflicte al Pròxim Orient està generant “preocupació i incertesa” en el teixit empresarial valencià, però que, de moment, no s’ha traduït en conseqüències econòmiques directes. En una entrevista en Les notícies del matí d’À Punt, Payá ha explicat que la tensió geopolítica i l’augment dels preus de l’energia i del combustible preocupen especialment les empreses exportadores depenen fortament del gas i del petroli de sectors com la ceràmica, la indústria química o l’automoció, tot i que l’impacte real encara és limitat.

“Estem davant d'una situació d’incertesa que és sempre el pitjor enemic de les exportacions valencianes, però encara no estem assistint a conseqüències molt palpables”, ha afirmat Payá.

La responsable d’Internacionalització ha advertit que, si el conflicte s’allarga, els sectors més vulnerables seran aquells que depenen fortament del gas i del petroli. Entre ells ha citat la ceràmica, la indústria química o l’automoció, activitats amb un elevat consum energètic i molt presents en l’economia de la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[PLD Space capta 180 milions per a accelerar els vols a l'espai]]> El fabricant espanyol de coets espacials PLD Space, amb seu a Elx, ha tancat una ronda de finançament Sèrie C per valor de 180 milions d’euros amb l’objectiu d’accelerar-ne l'arribada a l’espai i preparar l’inici de les operacions comercials. L’empresa preveu el primer llançament del coet orbital Miura 5 en el segon trimestre del 2026 i espera superar els trenta llançaments anuals al 2030.

L’operació està liderada pel fabricant japonés Mitsubishi Electric Corporation i per Cofides, a través del Fons de Coinversió (FOCO). També han participat el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats mitjançant el Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI) i el seu fons Innvierte, així com la gestora Nazca Capital amb el fons Nazca Aeroespacial i Defensa Innvierte i FCR.

Amb esta ampliació, PLD Space supera els 350 milions d’euros captats des de la fundació; un impuls que reforça el seu full de ruta estratègic i consolida la transició cap a l’activitat comercial i l’ampliació de les seues capacitats industrials i de llançament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així són les relacions comercials valencianes amb els EUA: el mercat nord-americà suma el 7% del venut a l'exterior i el 5% del que es compra]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que té intenció de tallar “tot el comerç amb Espanya”; una afirmació que arriba en un moment en què les relacions comercials entre la Comunitat Valenciana i el mercat nord-americà superen els 3.800 milions d’euros anuals, amb 2.106,5 milions en exportacions valencianes i 1.696,6 milions en importacions procedents del mercat nord-americà, segons les últimes dades de la Cambra de Comerç de València. Malgrat la caiguda registrada el 2025, els Estats Units continuen sent un soci estratègic per al teixit empresarial valencià.

Els Estats Units es consoliden com el quart destí més important de les exportacions de la Comunitat Valenciana —el 7% del total venut a l’exterior— i com el sèptim proveïdor, amb el 5% de les importacions. A més, la Comunitat Valenciana és la tercera regió més exportadora d’Espanya, amb el 15% del total estatal.

El 2025 les exportacions valencianes als Estats Units van descendir un 9,7% respecte a l’any anterior, mentre que les importacions es van reduir un 5,8%. Tot i esta evolució negativa, la balança comercial es manté amb superàvit per a la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Ibex-35 perd un 4,55% i el preu del gas natural es dispara un 24% per les tensions al Pròxim Orient]]> La guerra al Pròxim Orient ha provocat un autèntic terratrémol als mercats financers i també al sector energètic. Per segon dia, les borses de tot el món han patit davallades molt significatives en una altra jornada negra. L'Ibex-35, principal selectiu espanyol, ha cedit este dimarts un 4,55%, la caiguda més gran en quasi un any, de manera que ha perdut els guanys anuals acumulats en un escenari d'incertesa per l'augment de les tensions bèl·liques després de l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l'Iran el passat cap de setmana. L'indicador borsari que aglutina les empreses més importants d'Espanya ha retrocedit 813,4 punts, el descens més rellevant des d'abril del 2025, coincidint amb el començament de la crisi aranzelària, fins a tancar en els 17.062,4.

A Europa, la resta de les principals places han tancat amb els retrocessos més grans des de fa gairebé un any. Milà ha perdut el 3,92%; París, el 3,46%; Frankfurt, el 3,44%, i Londres, el 2,75%. Als Estats Units, Wall Street ha obert a la baixa i, en tancar les places europees, els tres principals índexs nord-americans perdien més de l'1,5%. A l'Àsia, la sessió també ha acabat en negatiu. Les caigudes més grans han sigut per al Kospi sud-coreà (-7,24%), mentre que el Nikkei de Tòquio ha cedit el 3,06%; la Borsa de Shanghai, l'1,43 %, i el Hang Seng de Hong Kong, l'1,24 %.

D'altra banda, el preu del gas natural continua disparat este dimarts i registra una forta revalorització de prop del 25%, amb la qual supera els 53 euros per megawatt hora (MWh) al tancament dels mercats europeus, després d'haver arribat als 65 euros en la sessió. La pujada s'ha incrementat per segon dia consecutiu, a conseqüència de l'augment de les tensions al Pròxim Orient i després que Qatar Energy, empresa propietat de l'Estat de Qatar, haja suspés la producció de gas natural liquat per qüestions de seguretat arran de l'atac a dos de les instal·lacions. Segons dades de Bloomberg recollides per EFE, a les 17:30 hores, el gas natural per a entrega a un mes en el mercat TTF dels Països Baixos, el de referència a Europa, pujava el 24,46%, fins als 53,83 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell i els empresaris alerten de l’impacte del conflicte amb l’Iran en el sector ceràmic]]> La Generalitat, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i la Federació Valenciana d'Empresaris del Transport (FVET) han mostrat preocupació pels atacs dels Estats Units i Israel sobre l’Iran i l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. Les tres parts asseguren que estaran “vigilants” davant de l’impacte que el conflicte puga tindre en sectors clau de l’economia valenciana, especialment la ceràmica, molt important a la província de Castelló.

Així ho han manifestat el vicepresident tercer i conseller d’Infraestructures, Vicente Martínez Mus, el president de la CEV, Vicente Lafuente, i el president de FVET, Carlos Prades, abans de la presentació d’un informe sobre l’impacte del sector logístic per carretera a la Comunitat Valenciana.

Les organitzacions empresarials i el Consell coincidixen en el fet que el principal factor determinant serà la duració del conflicte i la incidència sobre els mercats energètics internacionals, amb especial impacte en una economia valenciana fortament exportadora i amb sectors intensius en energia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge manté la denegació de llicència d'obra per als macrodepòsits d'Alacant]]> El jutge manté la denegació de la llicència d'obra per part de l'Ajuntament d'Alacant per a instal·lar un centre de distribució de combustibles i carburants petrolífers al moll 19 del port de la ciutat.

La mercantil que pretén implantar este projecte, XC Business 90, SL, va recórrer el decret de denegació de la llicència i va demanar a més, com a mesura cautelar, que se suspenguera l'execució d'este decret mentre es resolia el contenciós administratiu interposat, la qual cosa li hauria permés començar les obres.

No obstant això, segons ha informat este divendres l'Ajuntament en un comunicat, el jutge ha emés un acte en què desestima les mesures cautelars i manté la denegació de la llicència per part del consistori.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Futurmoda apostarà per impulsar la “modernització industrial” del calcer en la 55a edició]]> Futurmoda torna a Fira Alacant el 4 i 5 de març en una 55a edició que buscar reforçar-ne el posicionament com a “plataforma estratègica per a la modernització industrial del sector del calcer i la marroquineria”. Per esta raó, apostarà per la maquinària “d'última generació”, que hi tindrà una presència destacada amb l’objectiu d’ajudar els participants a “millorar l'eficiència, la precisió i la competitivitat en cada fase del procés productiu”, segons ha informat l'organització en un comunicat.

La zona de maquinària reunirà “solucions avançades” en tall automàtic i intel·ligent per a pell, tèxtils i materials sintètics, tecnologies de laminatge i termofixat per al desenvolupament de noves construccions i materials tècnics, així com maquinària de cosir i enfranquir amb servici tècnic especialitzat i disponibilitat “immediata” de recanvis. També s’hi podran trobar moltes solucions industrials per a fabricar soles en TR, goma EVA, TPU i PU per a consolidar “una oferta integral per a la indústria”.

Entre les firmes destacades, la italiana Wintech presentarà les seues “innovadores” solucions en maquinària d'injecció, mentre que Group Pressing participarà per primera vegada en la fira amb equips i sistemes de premsatge, termofixat i acabats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana, la més exposada als aranzels dels EUA en el conjunt d'Espanya, però amb grans empreses exportadores]]> La Comunitat Valenciana és la comunitat autònoma més exposada als aranzels de l'administració Trump, ja que els Estats Units representen el 7,7 % de les exportacions de la regió, enfront del 4,7% de la mitjana espanyola. No obstant això, la concentració de grans empreses en els sectors més afectats els atorga més fortalesa per a adaptar-se a les condicions comercials.

Així ho recull l'informe "Resiliència potencial de les empreses de la Comunitat Valenciana davant de les noves polítiques aranzelàries dels Estats Units" de l'Observatori sobre Govern, Estratègia i Competitivitat de les Empreses (GECE), una iniciativa de CaixaBank i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), que s'ha presentat este dilluns.

Els vehicles de motor, la maquinària i equipament, l'alimentació, les begudes i tabac i altres productes minerals no metàl·lics —incloent-hi el sector ceràmic— són els sectors en els quals tindrà més impacte la mesura, segons el pes relatiu en el VAB (valor afegit brut), la proporció d'exportacions al país i la intensitat exportadora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca destaca que més de la mitat de la gigafactoria de PowerCo a Sagunt ja està en marxa]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, que ha visitat les instal·lacions de PowerCo a Sagunt, ha assegurat que tant l’Àrea Logística de Sagunt com la urbanització de Parc Sagunt II avancen segons el calendari previst perquè la gigafactoria puga iniciar la producció de les primeres cel·les de bateries. Segons ha subratllat, “més de la meitat del projecte ja està en marxa”, fet que, a parer seu, demostra que, quan hi ha coordinació institucional i empresarial, els projectes estratègics progressen amb garanties. "Les obres van a bon ritme, es compliran els terminis i la planta estarà funcionat entre finals d'enguany o principis del que ve", ha dit. A més, s'ha mostrat optimista sobre la possible arribada de fabricants de vehicles elèctrics xinesos a la Comunitat Valenciana.

La Generalitat, juntament amb Espais Econòmics Empresarials, està executant una inversió superior als 600 milions d’euros per a consolidar Parc Sagunt com a referent industrial i logístic de l’arc mediterrani.

Entre les actuacions destaca la plataforma intermodal de l’Àrea Logística, amb una inversió prevista d’uns 85 milions d’euros. La infraestructura reforçarà la connexió marítima i ferroviària i convertirà Sagunt en un node clau per a la multimodalitat a escala europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rubén Ibáñez: "El port de Castelló aspira a convertir-se en un 'hub' de construcció d’eòlica marina"]]> El president de l’Autoritat Portuària de Castelló, Rubén Ibáñez, ha destacat este dilluns a Les notícies del matí els reptes de futur del port i la candidatura oberta per a convertir-se en un centre de construcció d’eòlica marina, una palanca clau per a diversificar l’economia portuària. Segons ha detallat, l’objectiu en el port seria la indústria naval: “Construir, en este cas, flotadors damunt dels quals se sustenta l’eòlica marina”.

El president ha assenyalat que, de cara al 2026, la inversió pública prevista serà d’uns 99 milions d’euros, mentre que del 2026 al 2029 es preveu que la suma d’inversió pública i privada arribe a 790 milions. “El port és molt atractiu per a les empreses privades”, ha afegit, destacant les negociacions amb dotze projectes privats que sumen 450 milions, centrats en matèries primeres, cereals, fertilitzants, hidrogen verd i —especialment— política energètica, entre altres.

El port de Castelló experimentarà un canvi substancial quan el ferrocarril estiga en marxa. La mirada està posada en el corredor mediterrani, que serà una realitat el 2027. Amb una inversió pública de 350 milions d’euros, amb fons europeus i propis, Ibáñez preveu que el creixement del port serà notable quan arribe el ferrocarril. “Permetrà connectar millor Castelló amb Aragó i Madrid, augmentant la capacitat de creixement del port”, ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Parc Sagunt ven una parcel·la de 380.000 m² a Inditex per 64,9 milions d’euros]]> Espais Econòmics Empresarials (EEE), amb la participació del 50% per a la Generalitat i Sepides, ha firmat la venda d’una parcel·la de 381.804 metres quadrats al parc empresarial Parc Sagunt II a la mercantil Alveston ITG, del grup Inditex, per un import de 64,9 milions d’euros.

La parcel·la, destinada a un gran projecte logístic, està situada al costat de la gigafactoria de bateries de PowerCo, de Volkswagen, que està en construcció i preveu iniciar l’activitat el 2026, segons ha informat la Generalitat.

La directora general de Projectes Estratègics de la Generalitat, Ester Olivas, ha destacat que l’operació representa “un pas clau” en la consolidació de Parc Sagunt II com un dels grans centres logístics i industrials de l’arc mediterrani, així com un pol d’innovació i desenvolupament industrial de la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector metal·lúrgic valencià veu “una oportunitat” en bateries i tecnologia en l’acord UE-Índia]]> La Federació Empresarial Metal·lúrgica de la Comunitat Valenciana (Femeval) valora positivament l’acord de lliure comerç signat entre la Unió Europea i l’Índia, i assegura que pot permetre a la Comunitat Valenciana “posicionar-se amb força” en mercats clau com el de les bateries i la transició energètica. Segons un comunicat de Femeval d'este dijous, este “pacte històric” unix dos de les economies més grans del món i oferix accés privilegiat al país més poblat del planeta, amb 1.450 milions d’habitants, i a un mercat amb un PIB anual de 3,4 bilions d’euros.

En un context de tensions geopolítiques creixents, el conveni elimina o reduïx aranzels sobre el 96,6% de les exportacions europees, afectant productes com el ferro i l'acer, l'automoció i la seua indústria auxiliar, maquinària, material elèctric, equips òptics, mèdics i quirúrgics, joieria i aeronàutica, entre altres.

A pesar que les exportacions del sector metal·lúrgic valencià cap a l’Índia representen només un 1% del total, Femeval destaca que l’acord facilitarà la diversificació de mercats i l’expansió en este destí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Musk reorienta Tesla: menys cotxes i més robots humanoides]]> Tesla deixarà de fabricar els cotxes Model S i Model X durant el primer trimestre del 2026 per a reorientar la seua capacitat industrial cap al desenvolupament del robot humanoide Optimus. Així ho va anunciar el seu conseller delegat, Elon Musk, en una teleconferència amb analistes, en la qual va defensar un gir estratègic cap a un futur “basat en l’autonomia” i la intel·ligència artificial.

“És el moment de posar punt final als programes dels Model S i Model X de manera honorable”, ha afirmat Musk, que va avançar que la planta de Fremont (Califòrnia), on es produeixen estos vehicles, es destinarà a la fabricació del robot Optimus, el projecte estrela de la companyia per als pròxims anys.

Segons l'empresari, Tesla presentarà en “pocs mesos” la versió Optimus 3, un robot que, assegura, serà capaç d’aprendre a fer tasques complexes simplement observant vídeos. Tot i això, va admetre que la producció inicial serà lenta, ja que la cadena de subministrament “s’ha de construir pràcticament des de zero”, encara que confia a arribar, a llarg termini, a una capacitat d’un milió d’unitats anuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’acord UE-Índia beneficia el sector químic i d'esmalts, l’agroalimentari i el calcer, però preocupa el taulell]]> L’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i l’Índia, qualificat d’històric per Brussel·les i Nova Delhi, tindrà un impacte desigual sobre el teixit productiu de la Comunitat Valenciana. El pacte, que elimina o reduïx aranzels en el 96,6% de les exportacions europees i crea un mercat potencial de prop de 2.000 milions de consumidors després de díhuit anys de negociacions, arriba en un moment clau per a les empreses valencianes, marcades per la necessitat de diversificar mercats davant de la incertesa global.

La relació comercial amb l’Índia partix d’un clar desequilibri. Entre gener i novembre del 2025, la Comunitat Valenciana va exportar béns per valor de 197,4 milions d’euros, mentre que les importacions procedents del país asiàtic van ascendir a 639,2 milions, més del triple. Tot i això, l’Índia s’ha consolidat com el tercer mercat client i el quint proveïdor asiàtic per a l’economia valenciana.

Per a les empreses ja implantades, l’acord suposa un alleujament immediat en costos i per a les que encara no hi operen, l’obertura d’un mercat en creixement que pot ajudar a corregir, a mitjà termini, esta asimetria comercial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els clústers valencians d'automoció, aeroespacial i digital creen un hub estratègic per a concórrer a projectes de Defensa]]> Els clústers d'empreses punteres valencians en els sectors d'automoció i mobilitat, aeroespacial i digital han ajuntat forces en un hub estratègic per a assumir projectes relacionats amb el sector defensa. Els presidents de les tres entitats, Paco Segura (AVIA), Pepe Nieto (Espai Aero CV) i Paco Gavilán (CD-CV) coincidixen que “el treball conjunt de les tres entitats servirà per a potenciar el sector industrial i empresarial de la Comunitat Valenciana en un moment en el qual les sinergies són fonamentals” per a poder competir en la captació de projectes de Defensa. Segons han exposat en un comunicat "esta aliança permet que les pimes valencianes i les empreses puguen, de manera agrupada, accedir a projectes nacionals i internacionals", la qual cosa "és la millor manera que les empreses diversifiquen”.

El Clúster d'Automoció i Mobilitat de la Comunitat Valenciana (AVIA) ha creat esta setmana una comissió de defensa en la qual ja s'han inscrit 40 empreses associades i entitats d'innovació. Espai Aero també ha creat recentment una altra comissió de Tecnologies Duals, que ja integra 20 empreses, per a explorar sinergies davant iniciatives estratègiques del sector defensa nacional i internacional. La comissió ja ha rebut el suport explícit de l'Agència Espacial Espanyola, entre altres entitats públiques.

D'altra banda, el recentment creat clúster CD-CV, que agrupa les organitzacions de base tecnològica més capdavanteres de la Comunitat Valenciana, acumula una experiència dilatada en l'àmbit de la defensa, amb el subministrament de servicis de comunicacions, ciberseguretat, telemedicina, connectivitat o gestió de dades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana liderarà el creixement econòmic en 2026, segons BBVA Research]]> La Comunitat Valenciana serà l’autonomia amb més creixement econòmic el 2026, amb un increment del producte interior brut (PIB) del 3%, segons les previsions de BBVA Research. Esta xifra situa el territori valencià per damunt de la mitjana estatal, que se situarà en el 2,4%. Així es desprén de l’informe per comunitats autònomes publicat este dimarts pel servei d’estudis del BBVA, que atribueix el bon comportament de l’economia valenciana als efectes positius de les mesures de suport adoptades després de la dana, especialment en l’àmbit de la inversió.

Juntament amb la Comunitat Valenciana, Andalusia (2,5%), Múrcia (2,5%) i Madrid (2,7%) també creixeran per damunt de la mitjana estatal. En estos casos, el principal motor serà el consum privat, mentre que a Madrid destaquen, a més, les exportacions de serveis no turístics i la inversió en actius intangibles.

L’informe apunta que el consum continuarà sostenint l’activitat econòmica, tot i que la moderació de la despesa de no residents seguirà afectant les comunitats més turístiques. Este impacte serà especialment rellevant a les Canàries (2,3%) i a les Illes Balears (2,2%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València és el tercer pol empresarial d’Espanya en companyies de més de 1.000 empleats]]> València és la tercera província d'Espanya amb més concentració de seus d’empreses de més de 1.000 treballadors, amb un total de 49, només per darrere de Madrid (454) i Barcelona (157), segons la radiografia empresarial elaborada per Tinsa. L’estudi situa únicament les províncies de Madrid i Barcelona en el nivell de concentració “molt alta”, amb més de 50 seus, i les identifica com els dos principals pols empresarials del país.

Madrid es consolida com el gran nucli corporatiu del centre peninsular, mentre que Barcelona emergeix com el segon gran focus al nord-est i com a capital empresarial de l’arc mediterrani. València està a només una empresa de considerar-se com a zona de concentració “molt alta”.

En el grup de províncies amb entre 15 i 49 seus apareixen diverses capitals autonòmiques i territoris costaners amb un fort pes industrial, logístic o turístic, com Biscaia i la Corunya, amb 35 seus cadascuna, o Sevilla, amb 33.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[PortCastelló impulsa inversions de més de 10 milions per a transformar el seu front marítim]]> L'Autoritat Portuària de Castelló ha activat, en col·laboració amb altres administracions, inversions que superen els 10 milions d’euros per a impulsar huit projectes estratègics que transformaran el front marítim del Grau, segons ha explicat este dijous en un comunicat. L’objectiu és avançar cap a un model de port més humà, accessible i integrat en la ciutat.

El president de PortCastelló, Rubén Ibáñez, ha destacat que l’inici de 2026 arriba “amb projectes que demostren el compromís ferm amb el Grau i amb un port més connectat amb el seu entorn”.

Un dels eixos principals és la renovació integral de la llotja i la fàbrica de gel, una actuació conjunta amb l’Ajuntament de Castelló i la Conselleria d’Agricultura, amb una inversió de 3,4 milions d’euros, cofinançada amb fons europeus FEMPA. El projecte modernitzarà unes instal·lacions clau per al sector pesquer i facilitarà la seua integració en el passeig marítim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector ceràmic preveu facturar en 2025 al mateix nivell que l'any passat, uns 4.800 milions d'euros]]> El sector ceràmic de la Comunitat Valenciana preveu tancar 2025 amb una facturació similar a la de l’any anterior, que va ascendir a 4.819 milions d’euros. Segons les estimacions de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Atovons i Paviments Ceràmics (Ascer), el comportament del mercat nacional podria compensar l’estancament o la lleugera caiguda de les exportacions.

En concret, Ascer apunta que les vendes a l’exterior podrien mantindre’s en xifres similars a les de 2024 o, fins i tot, baixar fins a un 3%, mentre que el mercat estatal podria créixer entre un 3% i un 5%.

Pel que fa a la producció, l’associació, amb seu a Castelló, calcula que en 2025 es mantindrà en nivells semblants als de l’últim exercici —399 milions de metres quadrats— o que podria augmentar fins a un 3%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El grup de calcer Pikolinos tanca l’exercici amb un augment del 6,5% del volum de negoci]]> El grup Pikolinos ha tancat l’exercici 2024-25 amb un creixement del 6,5% del volum de negoci respecte de l’any anterior, segons ha informat la companyia. Es tracta del tercer exercici en què la direcció del grup ha estat gestionada íntegrament per la segona generació de la família Perán, amb Juan Manuel Perán al capdavant. En este període, el grup ha aconseguit una facturació de 155 milions d’euros.

La marca principal del grup, Pikolinos, ha sigut el principal motor de les vendes, amb un increment de 8 milions d’euros respecte de l’exercici anterior. En total, les vendes de la marca han superat els 140 milions d’euros, un 6% més que l’any passat. Els principals mercats per volum han sigut Espanya, França, Amèrica Llatina, la Xina i els Estats Units. La segona firma del grup, Martinelli, ha facturat 11 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 4% respecte a l’exercici anterior.

El resultat d’explotació ha registrat una millora significativa, impulsada pel creixement als mercats internacionals i el reforç dels canals digitals. Esta evolució respon a l’estratègia d’expansió global i a l’acceleració de la transformació digital, que han permés optimitzar l’eficiència operativa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford Almussafes prorroga fins a juny del 2026 el mecanisme RED per a mantindre l’ocupació]]> Ford i els sindicats han acordat este dijous ampliar sis mesos més, fins al 30 de juny del 2026, l’aplicació del mecanisme RED a la planta d’Almussafes. La pròrroga es farà amb les mateixes condicions establides en l’acord vigent, segons han informat UGT PV i STM-Intersindical després de la reunió de la Comissió Negociadora de l’ERTO RED. El Consell de Ministres va autoritzar dimarts la continuïtat d’este instrument específic per al sector de l’automoció.

UGT PV ha explicat que en els pròxims dies es convocarà la Comissió de Seguiment per a concretar els dies d’afectació i planificar les parades dels primers mesos del 2026. Per la seua part, STM-Intersindical, que també ha subscrit la pròrroga, ha recordat que el mecanisme RED afecta de manera rotativa 4.152 treballadors, amb unes condicions de 90% del salari i 100% dels complements. L’ERTO s’aplicarà a 996 llocs de treball diaris.

El mecanisme RED es va activar en desembre del 2024 amb l’objectiu de preservar l’ocupació fins a l’arribada del nou vehicle multienergia que la planta produirà, previsiblement, a partir del 2027.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El ‘boom’ dels plats preparats tancarà 2025 amb un increment del 4% i superarà els 4.300 milions d’euros]]> Les tendències de consum es reflectixen en les dades. Les vendes de plats preparats mantenen la tendència a l’alça i es preveu que tanquen 2025 amb un creixement pròxim al 4%, fins a 4.340 milions d’euros, segons xifres facilitades este dijous per l’Observatori Sectorial DBK d’Informa (filial de Cesce). El sector encadena diversos anys de dinamisme i consolidació. Les previsions per als pròxims anys apunten a un ritme de creixement moderat però sostingut, impulsat pel canvi en l'estil de vida i els factors demogràfics i socials, així com per una major innovació i millora de l’oferta.

En el 2024, els plats preparats van facturar 4.170 milions d’euros, un 5,6% més que l’any anterior. Tot i això, l’augment va ser inferior als registrats en el 2022 (12,2%) i el 2023 (9,1%). El segment amb més pes continua sent el dels plats preparats refrigerats, que va créixer un 5,9% en el 2024, fins als 1.990 milions d’euros, prop del 48% del total del mercat. Els plats congelats, que representen el 38% del volum global, van assolir 1.575 milions d’euros (un 6,1% més) gràcies, sobretot, al bon comportament del canal Horeca, on tenen una gran presència.

Pel que fa a la resta de plats preparats, el consum d'aquells que es conserven a temperatura ambient, com els esterilitzats i deshidratats, va ascendir a 605 milions d’euros (un 3,4% més), el 14% del total.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat trasllada a la UE la preocupació per l'impacte de la retallada de drets d'emissió en el sector ceràmic]]> La Generalitat ha iniciat un diàleg directe amb les institucions europees a través d'una ronda de contactes amb representants del Parlament Europeu i de la Comissió Europea (CE) per a traslladar la seua preocupació davant de la proposta de retallada dels drets d'emissió gratuïts assignats a la indústria ceràmica.

El secretari autonòmic d'Indústria, Comerç i Consum, Felipe Carrasco, ha mantingut una primera reunió amb l'eurodiputada i membre de la Comissió de Medi Ambient, Susana Solís. Després de la trobada, Carrasco ha explicat que la Generalitat “continuarà reunint-se amb els diferents representants europeus per a revisar els càlculs que sustenten estes retallades”, una proposta que ha qualificat directament com “una notícia nefasta per a l'economia valenciana i per a un sector que ja està sotmés a una elevada pressió reguladora i de costos”.

Segons ha subratllat, l'aplicació de la proposta actual suposaria “un minvament absolut de la competitivitat i desembocaria, a mitjà termini, en l'eliminació de nombrosos llocs de treball en la indústria taulellera de Castelló, una activitat estratègica per a l'economia valenciana”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Iberdrola invertix 252 milions en dos plantes fotovoltaiques a la Comunitat Valenciana]]> Iberdrola ha iniciat la construcció de les seues dos primeres plantes fotovoltaiques a la Comunitat Valenciana, que suposaran una inversió de 252 milions d’euros i tindran una potència conjunta de 366 megawatts (MW). Els parcs fotovoltaics Cofrentes 1 (184 MW) i Ayora 1 (182 MW) generaran més de 650.000 MWh anuals, suficients per a subministrar energia a uns 200.000 habitatges i evitar l’emissió de 52.000 tones de CO₂ a l’atmosfera cada any.

La companyia ja compta a la Comunitat Valenciana amb més de 4.840 MW instal·lats, dels quals més de 3.000 MW són lliures d’emissions de CO₂, destacant la central hidroelèctrica de Cortes - La Muela, la més gran d’Europa amb sistema de bombeig, que assegura el subministrament energètic juntament amb la central nuclear de Cofrentes.

La posada en marxa dels parcs està prevista per a finals del 2026, moment en què també es crearan llocs de treball locals per a la gestió i el manteniment de les instal·lacions. A més, els propietaris dels terrenys i els ajuntaments que acullen els projectes obtindran beneficis econòmics que contribuiran al desenvolupament de la comarca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ascer i els sindicats arriben a un preacord amb una pujada salarial del 8% en tres anys]]> La patronal taulellera Ascer ha arribat a un preacord amb CCOO i UGT per a la signatura del nové conveni autonòmic de la indústria de fabricació de taulells i paviments ceràmics de la Comunitat Valenciana. El document planteja una vigència de tres anys (2026-2028) i una pujada salarial total del 8%, amb increments del 3% en 2026, del 3% en 2027 i del 2% en 2028.

Segons Ascer, el preacord —pendent encara de ratificació— permetria dotar el sector d’un conveni “de llarga duració” que aporte estabilitat laboral, un element que consideren “imprescindible” per a afrontar els reptes de viabilitat que té per davant la indústria ceràmica.

L’acord preliminar incorpora una clàusula de revisió salarial, que permet ajustar fins a un màxim de l’1% addicional cada any si l’IPC supera els increments pactats. També fixa la jornada anual en 1.760 hores en 2026 i 2027, i preveu una reducció fins a les 1.752 hores en 2028.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcaldessa d'Onda reclama a Brussel·les una transició energètica “realista i justa” per al sector ceràmic]]> L'alcaldessa d’Onda, Carmina Ballester, ha iniciat este dimarts a Brussel·les una agenda institucional per a defensar davant de les institucions europees els interessos del sector ceràmic, per al qual reclama una transició energètica “realista, justa i compatible” amb la tecnologia disponible i amb la competitivitat de les empreses. Segons ha detallat, es tracta d’una indústria estratègica per a Espanya i per a la Comunitat Valenciana, ja que produïx 400 milions de metres quadrats a l’any, genera un terç de l’economia de la província de Castelló i sosté 90.000 llocs de treball directes i indirectes.

Ballester s’ha reunit amb Pablo Arias, vicecoordinador del PPE en la Comissió de Mercat Interior; Gabriel Mato, president de l’Assemblea Parlamentària Euro-Latinoamericana; Susana Solís, membre de la Comissió de Medi Ambient, i Maravillas Abadía, de la Comissió d’Afers Socials. A tots ells els ha traslladat la necessitat d’una regulació europea que tinga en compte la realitat tecnològica del sector.

Ballester ha defensat que la normativa europea “no pot exigir un camí que tots volem, però que no existix”. “Si Europa vol liderar la transició climàtica, abans ha de garantir que siga compatible amb la supervivència de qui produïx ací complint totes les regles”, ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford fabricarà dos vehicles elèctrics per a Europa en plantes de Renault]]> La multinacional estatunidenca d'automòbils Ford ha anunciat este dimarts la següent fase de la seua estratègia a Europa amb un moviment clau: una nova aliança estratègica amb el grup Renault per a desenvolupar i fabricar vehicles elèctrics i comercials lleugers a partir del 2028. L’objectiu, segons la companyia, és guanyar competitivitat en un mercat cada vegada més tensionat per la pressió de la indústria xinesa i reforçar la seua xarxa industrial al continent. Segons Ford, la planta de l’empresa a València continuarà exercint un paper fonamental en el nou mapa industrial europeu i serà “crítica” per a desplegar la futura gamma de vehicles de passatgers multienergia.

Ford i Renault han acordat desenvolupar conjuntament dos nous vehicles elèctrics de la marca Ford a través de la plataforma Ampere del fabricant francés. Els primers models arribaran als concessionaris el 2028 i, tot i compartir arquitectura per motius d’eficiència, Ford liderarà el disseny i la dinàmica de conducció per a mantindre la identitat pròpia de la marca.

A més, ambdues companyies han firmat una carta d’intencions per a explorar la producció conjunta de vehicles comercials lleugers, també a partir de plataformes compartides. Segons Ford, la col·laboració combinarà la capacitat industrial i la cadena de subministrament de dos grans grups per a reforçar la competència en un mercat “altament dinàmic”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Azteca Cerámica entra en concurs de creditors i manté paralitzada la producció a l’Alcora]]> Azteca Cerámica, una de les taulelleres històriques de l’Alcora, travessa una de les pitjors crisis de la seua trajectòria. L’empresa, amb 128 treballadors, va paralitzar totalment la producció a l'estiu i ara mateix està en concurs de creditors, segons ha confirmat l’administrador concursal.

L’ERTO aplicat a tota la plantilla s’ha prorrogat fins al gener mentre es redacta l’informe final que determinarà els pròxims passos. L’objectiu és garantir el pagament de les indemnitzacions i explorar la possible venda de la unitat productiva per tal de facilitar la recol·locació del personal.

La crisi s’ha agreujat després de la dimissió del seu responsable, Vicente Nomdedeu, expresident d’Ascer, fet que ha generat inquietud entre el personal i dins del sector ceràmic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El port de Castelló invertirà 365 milions en els accessos ferroviaris i la nova estació intermodal]]> El port de Castelló preveu posar en marxa el 2027 els nous accessos ferroviaris i una estació intermodal amb una inversió global de 365 milions d’euros. L’objectiu és millorar l’eficiència operativa i enfortir la connexió amb la xarxa transeuropea de transports (TEN-T) i amb el corredor mediterrani.

Els accessos ferroviaris, que executa Adif amb un pressupost de 335 milions, permetran connectar el recinte portuari directament amb la xarxa europea.

La nova estació intermodal, actualment en construcció, finançada per l’Autoritat Portuària de Castelló, suposa una inversió d’uns 30 milions i ocuparà 300.000 metres quadrats. El complex podrà operar contenidors, mercaderia general i granels sòlids.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les matriculacions de cotxes pugen un 48% a la Comunitat Valenciana en els deu primers mesos de l’any]]> Les matriculacions de turismes a la Comunitat Valenciana han crescut un 47,7% entre gener i octubre, fins a les 111.513 unitats, segons dades de les patronals Anfac, Faconauto i Ganvam. Només en octubre es van registrar 8.463 vehicles nous, un 38% més que en el mateix mes de l’any passat.

A escala estatal, les matriculacions han augmentat un 16% respecte d’octubre del 2024, amb 96.785 turismes nous, i encadenen dos mesos superant els registres previs a la pandèmia. En total, s’han venut 951.515 cotxes en els deu primers mesos del 2025, un 14,9% més que l’any anterior.

Les patronals apunten que, amb este ritme, el mercat podria tancar l’any per damunt de l’1,1 milions de matriculacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El benefici de Volkswagen es desploma un 61% fins als 3.405 milions d'euros]]> El grup Volkswagen ha registrat un benefici net de 3.405 milions d’euros entre gener i setembre, una caiguda del 61,4% en comparació amb el mateix període del 2024, segons ha informat este dijous el fabricant automobilístic alemany. Volkswagen impulsa la construcció d'una gigafactoria a Sagunt.

L’empresa ha explicat que els resultats reflectixen un impacte extraordinari de 7.500 milions d’euros derivat de l’ajust en l’estratègia de Porsche i de les mesures aranzelàries.

Malgrat el fort descens del benefici, la facturació del grup va créixer un 0,6% en els nou primers mesos de l’any, fins als 238.669 milions d’euros. El benefici operatiu, en canvi, es va reduir un 57,8%, fins als 5.408 milions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de la meitat de les empreses valencianes de gran consum preveu créixer més d’un 5% enguany]]> El 54% de les empreses valencianes del sector del gran consum preveu tancar 2025 amb un creixement superior al 5%, segons l’informe La veu del gran consum a la Comunitat Valenciana, elaborat per l’associació empresarial Aecoc. L’estudi, que recull la visió de 35 directius de companyies líders de la indústria i la distribució, mostra la resiliència d’un teixit econòmic que considera clau millorar la productivitat i impulsar la inversió i l’emprenedoria.

Segons el document, el 63% de les empreses ha incrementat les vendes durant el primer semestre de l’any en comparació amb el mateix període del 2024, mentre que un 31% s’ha mantingut estable. Només un 8,5% espera tancar l’exercici amb pitjors resultats.

La dana que va afectar la Comunitat Valenciana fa quasi un any ha deixat seqüeles importants en el teixit empresarial. Quasi la meitat de les companyies (49%) asseguren que el temporal els ha perjudicat, i un 17% admet danys significatius en els resultats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana supera els 6.700 punts de recàrrega per a cotxes elèctrics, però un 24% estan inoperatius]]> La Comunitat Valenciana continua avançant en la transició cap a la mobilitat elèctrica, segons el Baròmetre de l’Electromobilitat publicat per l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac). El territori supera ja els 6.755 punts de recàrrega públics, encara que prop d’un 24,5% estan fora de servei.

L’índex global d’electromobilitat valencià ha crescut 2,7 punts en el tercer trimestre de 2025, fins a situar-se en 20,7 punts sobre 100, lleugerament per davall de la mitjana espanyola (21,2) i lluny del lideratge de Madrid, que arriba als 31,1 punts.

En el conjunt del mercat, la Comunitat Valenciana registra un augment de 4,5 punts en l’indicador de penetració del vehicle electrificat, fins a un índex de 26,5 —per davall de la mitjana estatal (27,4)— i ocupant l'octau lloc entre les autonomies. Navarra (43), Catalunya (33) i el País Basc (32,7) lideren este rànquing.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les presenta el pla per a augmentar els aranzels a l’acer i frenar l’excedent xinés]]> La Comissió Europea presenta este dimarts el seu pla per a protegir la indústria siderúrgica europea davant de l’excedent de producció mundial, especialment el procedent de la Xina, amb una proposta que inclou reduir a la meitat els contingents d’acer lliures d’aranzels i augmentar fins al 50% els impostos sobre les importacions que superen eixes quotes.

Segons Brussel·les, la salvaguarda actual —que permet aplicar un aranzel del 25% a l’acer estranger— ha reduït les importacions un 15% des de l’abril passat. No obstant això, el mecanisme expira l'estiu que ve i la CE vol convertir-lo en permanent, amb percentatges més alts, per a equiparar-se als nivells que ja apliquen els Estats Units o el Canadà.

El vicepresident comunitari de Prosperitat i Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, va avançar la iniciativa la setmana passada en una trobada amb representants del sector a Brussel·les, on va garantir “mesures per a protegir la indústria i afavorir la inversió”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cano lamenta que unes 3.500 empreses afectades per la barrancada no hagen cobrat les compensacions del Consorci]]> Vora 3.500 empreses afectades per la dana de l’octubre passat o “sols han rebut un xicotet avançament o no tenen notícia de les compensacions” del Consorci de Compensació d’Assegurances. Així ho denunciava este dilluns la consellera d’Indústria, Marián Cano, quan falten pocs dies per a complir-se l’aniversari de la tràgica riuada que va afectar diverses comarques. Esta situació, com ha defensat Cano, no sols posa en risc llocs de treball, sinó també la recuperació de moltes famílies.

La consellera feia estes declaracions coincidint en la visita a València del ministre d’Indústria, Jordi Hereu, a un concessionari de Sedaví que va negar la barrancada. Mentre Marián Cano urgia el Consorci de Compensació d’Assegurances a fer efectius els pagaments a les indústries afectades donat que fa quasi un any de la riuada, Hereu defensava que les indústries de l’automoció afectades per la dana estan en el procés de cobrament i atribuïa a la complexitat de les valoracions el fet que encara no hagen cobrat la totalitat de les compensacions.

“Estan en procés de cobrament. El Consorci està tramitant centenars de milers de peticions. Estan en procés de rebre ja les ajudes”, remarcava. En este sentit, afegia que “els expedients de la indústria són els més complexos”, afirmava per a justificar el retard en el cobrament.

Continua llegint-ho en el web

]]>