La ópera de los tres centavos, dirigida per Mario Vega i amb direcció musical de Miguel Malla, adapta l'obra de Bertolt Brecht amb música de Kurt Weill i es representarà este dissabte, 8 d'agost, al Teatre Romà. Estrenada originalment el 1928 a Berlín, l'obra planteja una crítica a les desigualtats socials i les relacions entre poder i economia. En esta versió, l'acció es trasllada al Londres d'entreguerres, en un context marcat per la corrupció, segons informa la Generalitat en un comunicat. Coque Malla interpreta el personatge de Mackie Navaja en un muntatge que compta també amb el disseny d'il·luminació de Juan Gómez-Cornejo.

La jornada es completa amb la proposta Públic de la companyia Fil d'Arena, dins de la secció Off Romà. L'espectacle tindrà lloc al pantalà del Port de Sagunt i proposa una experiència de dansa contemporània en diàleg amb l'entorn industrial i marítim.

Continua llegint-ho en el web

És una coreografia flamenca de la companyia de María Pagés, “una de les figures més rellevants de la dansa espanyola contemporània”, que s'inspira en les reflexions sobre la llibertat, la identitat i el poder presents en Poeta a Nueva York, de Federico García Lorca, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

L'obra dialoga amb la novel·la homònima de Carl Van Vechten, el pensament de la negritud de Léopold Sédar Senghor i el llegat artístic i reivindicatiu de Nina Simone. A partir d'estes referències, l'espectacle aborda conflictes universals com la desigualtat, el racisme, l'exclusió i la recerca de la llibertat des d'una perspectiva contemporània.

Continua llegint-ho en el web

Juntament amb José Luis Coll, l’altra meitat de Tip i Coll, es va convertir en un fenomen social dels primers anys de democràcia. Les seues frases –Dame la manita Pepe Lui o ¿Para qué?... Paraguayo– es repetien en converses informals d’una societat, la de la Transició, encara esguitada per les últimes estocades de la censura, control sobre el qual ironitzava amb expressions recurrents, com “La próxima semana, hablaremos del gobierno”.

Luis Sánchez Polack va nàixer a la ciutat de València tal dia com hui del 1926. I, tot i que va abandonar la ciutat pocs anys després, sempre va mantindre un estret vincle amb la seua terra, on solia passar molts períodes de vacances fins que un vessament cerebral, als 73 anys, el va obligar a limitar els desplaçaments a la ciutat del Túria. Sempre es va mostrar orgullós d'haver nascut a esta ciutat.

Continua llegint-ho en el web

El seu protagonista, l’actor Giampaolo Picucci, ha aprofitat la conversa amb À Punt per a convidar “als més menuts però també els més grans a gaudir d’esta història tan icònica i bonica”. Per la seua banda, l’actriu que interpreta Jane Porter, Mireia Coma, destaca com les cançons originals d’este musical “ajuden a connectar més amb els personatges”.

En este espectacle, Tarzan torna a córrer entre dos mons. Criat pels goril·les, però atret pels humans. “Tarzan no coneix moltes coses i té la mateixa curiositat que un xiquet”, explica Picucci. El resultat és un viatge en què, “descobrint coses noves fora de nosaltres també les trobem dins nostre”, afig.

Continua llegint-ho en el web

Casa Mediterranani serà la seu principal del certamen, que comptarà amb nou espectacles i dos propostes gratuïtes als Jardins de la Diputació d'Alacant dins del programa Fresca al Carrer!, segons el comunicat de la Generalitat Valenciana.

L'andana de l'antiga Estació de Benalua es transformarà novament en un auditori pel qual passaran nou espectacles repartits entre l'escenari Fresca!, amb cinc cites, i l'Espai Frescoreta!, amb quatre muntatges de mig format per a públic familiar. A més, La Terraceta de Fresca! tornarà a convertir-se en l'espai bar del certamen, per a refrescar-se abans i després de cada funció.

Continua llegint-ho en el web

L’acte, celebrat este dilluns a l’Ateneu de València, ha atorgat el Premi Entitat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per la seua contribució a “la difusió, protecció i normalització del valencià, objectiu comú del sector escènic valencià”, segons assenyalaven des d’Avetid. La cerimònia ha estat conduïda per Contrahecho Producciones amb l'espectacle 'TAL-IA', escrit per Isabel Martí i interpretat per Pilu Fontán i Alberto Baño. A través dels personatges de Talia, musa del teatre, i Melpòmene, musa de la tragèdia, la proposta ha combinat humor i sàtira per a reflexionar sobre la situació actual de les arts escèniques valencianes, amb l'acompanyament musical de la violinista Sandra Alfonso i el pianista Paco Pérez Perelló.

Pel que fa a les empreses de les arts escèniques, el centre de creació, producció, exhibició i laboratori de residències Teatro Círculo; la companyia Carme Teatre, amb 34 produccions en la seua trajectòria; i Proyecto Inestable, que treballa en la difusió, reflexió i investigació teatral a través de diverses iniciatives, són algunes de les set empreses premiades per esta entitat que agrupa empreses del sector de les arts escèniques.

Continua llegint-ho en el web

El projecte, organitzat conjuntament per la Universitat d'Alacant (UA) i la Fundació Universitària l'Alcúdia d'Investigació Arqueològica, oferix set representacions teatrals a l'aire lliure, dividides en dos blocs: Teatre de l'Ensenyament i Teatre Professional.

"És un pla d'estiu extraordinari per a vindre a un tresor arqueològic com el que té la comunitat i dona l'oportunitat de vore, apostes de la Universitat d'Alacant, la Universitat Miguel Hernández, o algun institut de la província, de Villena en este cas, de quatre companyies professionals" ha confessat Raül Garcia, tècnic de cultura de la Universitat d'Alacant, a À Punt.

Continua llegint-ho en el web

Organitzat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, a través de l'Institut Valencià de Cultura, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sagunt i la Diputació de València, la 43a edició del certamen començarà amb la producció de l'IVC El Narcís en la seua opinió, un text de Guillem de Castro amb versió de Chema Cardeña i direcció de Rebeca Valls, que es representarà els dies 1 i 2 d'agost i compta amb un ampli elenc d'artistes valencians.

El 6 d'agost, la companyia valenciana Marina Toniovic, formada per Toni Agustí i Marina Alegre, presenta la seua òpera prima Original Greek, a la qual seguix en cartell l'obra L'òpera dels tres centaus, de Bertolt Brecht, el dia 8, protagonitzada per Coque Malla.

Continua llegint-ho en el web

Per a sol·licitar l’ajuda, les persones que hagen complit o vagen a complir díhuit anys enguany han de registrar-se i realitzar el procediment de sol·licitud a la web https://bonoculturajoven.gob.es/ fins al pròxim 31 d'octubre. És imprescindible per a fer la sol·licitud, tindre alguna d’estes tres formes d'identificació digital: Clave amb registre bàsic, amb registre avançat o el certificat digital.

Des d'este dilluns, les persones nascudes el 2008 poden sol·licitar esta ajuda de 400 euros triant, per primera vegada, entre dos modalitats: destinar la quantia total de l'ajuda a una sola categoria (modalitat 1) o repartir els 400 euros entre diferents àrees (modalitat 2).

Continua llegint-ho en el web

Així, els protagonistes de La invasió dels bàrbars, Jordi Ballester i Olga Alamán, van obtindre els premis de les respectives categories en la modalitat audiovisual. Amb ells, una altra actriu d’esta producció, Estela Martínez, va aconseguir el premi de millor actriu de repartiment d'audiovisual.

Pel que fa a la modalitat masculina del premi, va recaure en Toni Agustí pel treball en la pel·lícula La cena. El premi Crisàlide a la millor actriu revelació del sector audiovisual va ser per a Paula López, per After sun iTwo girls one cake, i el de millor actor revelació va ser per a Jorge Motos per Còlera.

Continua llegint-ho en el web

S'han establit descomptes del 50% sobre el preu original de l'abonament —fixat en 24 euros— per a jóvens de 14 a 30 anys i s'hi ha inclòs una tarifa reduïda de 10 euros per a xiquets i xiquetes de menor edat.

Entre les propostes, destaquen Las hijas de Bernarda, coproducció de l'IVC que inaugurarà el festival; l'espectacle circense Fins al cel, basat en la barra russa i de gran complexitat tècnica; i les propostes familiars Dominare, de Maduixa, i Forat, de Dudu Arnalot, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

L'estrena absoluta d'esta peça, firmada per Chema Cardeña a partir del clàssic Romeu i Julieta de William Shakespeare, servix com a declaració d'intencions d'este festival. "Volia obrir la cotilla dels personatges per a portar-los a un context històric totalment diferent, però on també té sentit l'oposició de dos famílies davant de l'amor dels fills. En el segle XVII, Shakespeare plantejava un conflicte de classe, pràcticament tribal. Però nosaltres hem volgut mostrar-ne un de polític, perquè ella és jueva mentre que ell és palestí, dos pobles enfrontats", explica el dramaturg sobre el punt de partida d'una peça desenvolupada en conjunt amb l'alumnat del taller del Postgrau d'Interpretació de l'Acadèmia Escènica de València, dirigit a alumnat amb estudis previs en art dramàtic i experiència professional.

En sessions de preparació, l'alumnat va anar coneixent el context sociopolític en què s'ambienta esta versió lliure per a vore la seua possible influència en els personatges. Durant els cinc mesos del taller, també es van abordar temes com interpretar textos en vers o treballar la coralitat en la posada en escena, ja que són onze actors els que encarnen el muntatge: Chuso Puig Gómez, Isabel Sánchez Jareño, Jorge Canyes, Lucía Mendoza Mohedano, Mar Belda Ferrer, Nina Muñoz Romero, Ramon Huerta, Rober Noguera Pascual, Sandra Guasp Sifre, Victoria Avinyó i el mateix Zamit, que a més de codirigir s'incorpora a l'elenc.

Continua llegint-ho en el web

"L'essència de l'exposició és conéixer Frida Kahlo. Conéixer els seus somnis, les seues pors, els seus èxits...", ha confessat a À Punt Mairén Muñoz, actriu i directora artística.

Al llarg del recorregut, actors i actrius acompanyen els visitants per les distintes etapes vitals de Frida Kahlo, de manera que el relat històric i la interpretació escènica s'unixen per a donar vida a la pintora mexicana. La proposta combina elements poètics, visuals i sonors per a recrear els moments més significatius de la seua trajectòria personal i artística. Això permet al públic acostar-se a les seues emocions, desafiaments, inquietuds i processos creatius des d'una perspectiva completament diferent.

Continua llegint-ho en el web

Així, amb La cusine de ma cousine, o la cuina de la meua cosina en valencià, podrem gaudir d'un nou espectacle del grup teatral que apunta directament a les aparences amb la gastronomia com a fil conductor. "Parlem de la cuina (...), dels programes de televisió, els xefs, les estreles Michelin...", apunta Jordi Millan, director de la companyia.

Ens trobem davant un melodrama culinari elaborat amb els ingredients cubans de sempre, el que significa que no faltarà la participació, la música, el color i, sobretot, les rialles. I serà el públic gandienc qui podrà tastar en primícia este plat acabat d'eixir del forn. "Gandia és el laboratori, esperem que agrade", comenta Montse Amat, actriu de La Cubana.

Continua llegint-ho en el web

L'empenta valenciana la trobem en tres categories més discretes. Primer, millor disseny d'espai escènic i videoescena per a Blanca Añón per Orlando: un espectacle del Centre Dramàtic Nacional que adapta al teatre la novel·la homònima de Virginia Woolf sobre un aristòcrata del segle XVI que no envellix. El director Xavo Giménez ha guanyat en millor adaptació o versió d'obra teatral o coreogràfica per Yo soy 451, versió que fa la companyia La Teta Calva inspirada en la universal Fahrenheit 451. El tercer guardó ha sigut per la peça musical creada per a Fuenteovejuna en millor composició musical per a espectacle escènica (Companyia Nacional de Teatre Clàssic), a càrrec de tres persones entre les quals està la compositora valenciana Raquel Molano. S’ha encarregat d’aportar el toc musical al clàssic de Lope de Vega, però amb trets de la música contemporània.

Amb este palmarés, les arts escèniques valencianes han complit en quasi la meitat de les set opcions de premi que hi havia. La coreògrafa alcoiana Sol Picó, que tenia tres nominacions per l'espectacle Carrer 024 (millor espectacle de dansa, millor disseny de producció privada i millor elenc de dansa), se n'ha anat finalment amb les mans buides. També s'ha escapat el guardó a millor actor al qual optava Yo soy 451.

Continua llegint-ho en el web

El talent valencià buscarà protagonisme amb set candidatures repartides entre la coreògrafa Sol Picó (amb tres), l’actor i director Xavo Giménez, la compositora i actriu Raquel Molano i l’escenògrafa Blanca Añón.

La directora de la gala, Cristina Silveira, ha explicat que l’acte estarà dividit en quatre parts i combinarà teatre grecollatí, dansa, música en directe i intervencions corals, amb la voluntat de projectar una comunitat artística que mire cap a un futur en pau.

Continua llegint-ho en el web

Turandot, una de les obres amb més èxit per al públic valencià, torna així al Palau de les Arts, però mitjançant una nova i gran producció que suposa l'estrena en Europa.

El director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat este títol, acompanyat pel director musical i titular de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV), Mark Elder, i Anna Ponces, l'assistent de la direcció d'escena i encarregada de la reposició a València del muntatge d'Àlex Ollé. La seua proposta, amb escenografia d’Alfons Flores, vestuari de Lluc Castells i il·luminació d’Urs Schönebaum, convertix el poder en un concepte piramidal, amb la princesa Turandot i l’emperador al cim i el poble a la base.

Continua llegint-ho en el web

No és l'única valenciana amb opcions en estos reconeixements. L’actor i director valencià Xavo Giménez també aspira al premi de millor actor i al de millor adaptació o versió d’obra teatral pel muntatge Yo soy 451, de la seua companyia, La Teta Calva.

La compositora i actriu valenciana Raquel Molano aspira a millor composició musical per la partitura que ha creat, juntament amb els sevillans Pablo Miguel Peña i Darío del Moral, per a Fuenteovejuna, un muntatge de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Una altra creadora valenciana, Blanca Añón, és finalista en la categoria de millor disseny d’espai escènic pel treball que ha fet per a l’obra Orlando, un espectacle del Centre Dramàtic Nacional.

Continua llegint-ho en el web

Ibar, que actualment té 53 anys, va ser acusat d'un triple assassinat a Miami quan només en tenia 22. Malgrat que en un principi va ser condemnat a mort, després van establir una segona sentència a cadena perpètua, que continua fins al dia de hui.

Tot i estar condemnat, Pablo Ibar sempre ha defensat la seua innocència. No obstant això, la peça teatral no busca jutjar si és culpable o innocent, sinó aprofundir en el temps que dura la condemna i com una persona pot viure eixa situació en què la llibertat es veu congelada durant anys. "No es retrata el cas amb crueltat, hi ha violència, però no és explícita, sinó més aïna poètica", ha emfatitzat Ferrando.

Continua llegint-ho en el web

En la quarta edició dels guardons, que atorguen els professionals de tots els sectors de les arts escèniques integrats en esta entitat, l’actriu Mamen García ha rebut un dels guardons, el de millor actriu de repartiment de teatre de text, per la interpretació en el muntatge inspirat en la novel·la de Carmen Martín Gaite Caperucita en Manhattan.

Així mateix, l’escenografia que ha dissenyat Blanca Añón per a l’obra Orlando, el muntatge inspirat en la novel·la de Virginia Woolf, també li ha valgut un premi Talia.

Continua llegint-ho en el web

Són Carla Almeria i Carla Pascual, que aspiren al premi a la millor interpretació femenina de repartiment de teatre, així com Àitor Caballer, que opta a la mateixa categoria masculina, així com el guardó Crisàlide a l’actor revelació al qual opta Jordi López.

Junt amb este muntatge de Teatre Micalet, el repartiment de les pel·lícules La invasió dels bàrbars i La cena també concentra sis nominacions. En el primer cas, la pel·lícula sobre memòria històrica que firma Vicent Monsonís, estan nominades Olga Alamán, nominada a la millor interpretació femenina protagonista d’audiovisual; Jordi Ballester, que opta a la mateixa categoria en la modalitat masculina, així com Estela Martínez, aspirant al premi a la millor interpretació femenina de repartiment audiovisual.

Continua llegint-ho en el web

Va ser Colsada, amb qui va acabar convivint durant més de vint anys, qui li va posar el nom artístic de Tania Doris, i qui li va obrir les portes del Teatre Apol·lo. Es va dedicar a la revista perquè, per la seua altura (feia quasi 1,80 metres), no va poder ser ballarina.

Retirada des de fa més d'un quart de segle, va protagonitzar al llarg de la seua trajectòria obres de revista com Seductora, que també va presentar a Madrid, La dolça viuda, Acaricia'm, Venus de foc, Desitjada o Vol ser el meu amant. En molts d'estos espectacles estigué acompanyada pels galants còmics Luis Cuenca i Pedro Peña.

Continua llegint-ho en el web

Escrita i protagonitzada pel valencià Àlex Gadea, és la història d’uns artistes que, per un país en gris i amb una maleta, ho donen tot per a pujar a un escenari, encara que el preu siga massa alt. Un relat que naix en la postguerra i que ressona hui perquè “parla de l’amor, dels somnis perduts… de derrota, de fracàs, d’èxit”, conta Gadea en entrevista a À Punt.

Una parella artística —Gadea i Ana Ruiz— recorre pobles buscant una oportunitat en un viatge entre la il·lusió i la supervivència. Amb la direcció d'Ernesto Caballero, el trajecte d’una parella de còmics en la postguerra porta fins a un punt sense retorn i es queda amb la pregunta: quin és el preu dels somnis? 

Continua llegint-ho en el web

Àngel Valero, autor del llibre Teatre El Siglo. Carlet 1889-1912, descriu una inauguració singular: "El teatre s'inaugura amb La tragèdia d'Otel·lo, el moro de Venècia i, en la segona part, una companyia local posa en escena Retratos al viu, una peça en valencià." Tot açò en un temps sense llum elèctrica, sense gas, i amb un Carlet al qual el tren encara no havia arribat.

Construït seguint els cànons de l'arquitectura teatral italiana del segle XIX, El Siglo és, segons Valero, "dels més antics de la Comunitat Valenciana i miraculosament ha conservat el seu estil." Tancat el 1980, la seua recuperació com a propietat municipal i la posterior restauració van suposar tot un repte per a la ciutat.

Continua llegint-ho en el web

A estes cinc opcions s’afigen la de la compositora i actriu valenciana Raquel Molano, que opta a Millor composició musical per la partitura que ha creat, juntament amb els sevillans Pablo Miguel Peña i Darío del Moral, per a Fuenteovejuna, un muntatge de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.

Així mateix, una altra creadora valenciana, Blanca Añón, és finalista en la categoria de Millor disseny d’espai escènic pel treball que ha fet per a l’obra Orlando, un espectacle del Centre Dramàtic Nacional.

Continua llegint-ho en el web

L’obra, interpretada per Pau Gregori, Ester Medrano i Marta Santandreu, està ambientada a la Sabana, on dos personatges —mitat persones, mitat girafes— viuen una història d’amor marcada per la rutina, la criança i les amenaces que posen en risc la relació.

Un tercer personatge, la DJ/VJ de la Sabana, aporta l’acompanyament musical i visual amb música electrònica i introduïx una mirada irònica i crítica sobre les relacions sexoafectives, els rols de gènere i la identitat.

Continua llegint-ho en el web

Enguany, diverses candidatures valencianes competixen en la mateixa categoria. Joaquín Climent per Esencia està nominat a millor actor de repartiment junt amb Raúl Prieto per El entusiamo. 

A més, l'escenografia de la valenciana Blanca Añón en Orlando competirà amb Nadal de circ, que va dissenyar des d'Onda César Marín.

Continua llegint-ho en el web

La inauguració del festival estarà a càrrec del clown Txema Muñoz i el seu espectacle Gota, guanyador del premi al millor espectacle de carrer Fetén 2026 i candidat als Premis Max de teatre.

A més d’este muntatge, les companyies Quique Montoya & Delicat Circ, La Corcoles, Circ Bover, Alodeyá, Sargantana Circ, Zircozaurre, Circ Pànic, Jean-Philippe Kikolas i Alba Sarraute completen un cartell que compta amb muntatges guardonats en més de vint festivals internacionals. La companyia castellonenca Troupe Malabó repeteix en la coordinació d’esta cita cultural, segons han assenyalat des del consistori.

Continua llegint-ho en el web

Abans del lliurament del premi, Alonso ha protagonitzat el monòleg La mujer rota, una peça intensa amb què posa el colofó a la programació d’enguany. La representació dona pas a un dels moments més emotius de la Mostra amb l’entrega del guardó per part de l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi.

Amb més de tres dècades de carrera, Anabel Alonso s’ha consolidat com una de les intèrprets més estimades del panorama estatal: compta amb una trajectòria destacada tant en el teatre com en el cinema i la televisió, alternant amb èxit la comèdia i el drama.

Continua llegint-ho en el web

Amb motiu del Dia Mundial del Teatre, l’actor valencià reivindicava més suport públic per als projectes teatrals. “Els governants no han entés que el teatre és una indústria”, ha afegit durant la intervenció este divendres en Les notícies del matí.

En la mateixa línia, ha apuntat que “políticament, no hi ha interés ni pel teatre ni per la professió”. “El teatre ha anat a menys. Abans es feien més produccions públiques i hi havia més espais públics per a exhibir-les, per exemple el Talia o el Moratín, que ara l’administració s’ha desfet d’ells”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

Almussafes es consolida, un any més, com a punt de referència de la màgia amb esta veterana trobada, una de les més arrelades de la Comunitat Valenciana, que arriba a l’edició que fa 32. Este dijous comencen les activitats d’Almussafes Màgic, que organitza l’Associació de Mags d’Almussafes (AMA) i l'Ajuntament. Enguany reunixen més de 300 il·lusionistes de sis països.

El programa d’activitats d'Almussafes Màgic compta amb un programa que combinarà les activitats per als mags acreditats amb les iniciatives adreçades al públic en general.

Continua llegint-ho en el web

El diputat de Vox Sergio Herrero, que ha defensat la moció en la sessió plenària, ha assenyalat que Piquer va ser una artista que, encara que va aconseguir fama internacional, "sempre" es va mantindre "vinculada a València" de manera "real" i "mai" va renunciar a les seues arrels. Alhora, ha indicat que va ser una "dona avançada" als temps que li van tocar viure, ja que va crear la seua pròpia companyia i va saber gestionar-se la carrera. "Les seues cançons no només formen part del patrimoni musical, sinó també de la memòria col·lectiva", ha dit, a més de remarcar que "la seua obra continua viva perquè connecta amb el més profund de la cultura". 

Durant el debat, la portaveu de Compromís, Dolors Gimeno, ha manifestat que "sempre és positiu visibilitzar el paper de diverses dones de la història pels fets que han dut a terme", alhora que ha remarcat que Concha Piquer, "una valenciana d'origen humil", va saber, "en una època profundament patriarcal", obrir-se "camí en el món cultural internacional". "Trencava els motles de la seua època, com el de la dona submisa", ha destacat.

Continua llegint-ho en el web

Les mateixes fonts han informat que la capella ardent s'obrirà este diumenge 15 de març al tanatori de La Paz (Tres Cantos) a partir de les 10 del matí.

Cuervo comptava amb una trajectòria de més de sis dècades al cinema i el teatre, durant els quals havia sigut premiada amb nombrosos reconeixements al llarg de la seua carrera com el Premi Max d'Honor 2021, el Premi Nacional de Teatre (1965) i la Medalla de Plata de la Comunitat de Madrid (2018).

Continua llegint-ho en el web

Al mateix temps, la resposta del públic seguix la línia del Teatre Principal, que l'any passat va batre el seu rècord d'espectadors amb 108.017 i va superar per primera vegada els tres milions d'euros de recaptació en taquilla, ha apuntat el consistori.

La programació, dirigida per María Dolores Padilla, aposta per la “varietat” amb teatre, música i espectacles per a tots els públics i combina des d'obres de teatre clàssic fins a funcions per al públic infantil.

Continua llegint-ho en el web

És el plantejament d’esta obra que els responsables avisen que no és sobre la dana, sinó que és una obra creada des de la barrancada, de les ferides invisibles que deixa, del que passa dins quan fora ja no queda res. El cos al·ludix al que passa quan l’aigua es retira, que deixa arrere devastació i un cos sense nom.

 Jordi Cubas, codirector de l’obra, explica com arran d'esta situació, es planteja “quin sentit té viure i què aporten a la vida les coses que no són essencials”. Sabina Hervàs és l’actriu protagonista, una dona atrapada en una data marcada per a sempre, acorralada entre el silenci, el fang i la runa. Comenta que reproduïx l’experiència “d'una persona que està en la intimitat de casa seua i la catàstrofe la pilla a soles”. Al llarg de la funció “vegem què li passa a ella en concret”, afegix.  

Continua llegint-ho en el web

L'obra, que es pot gaudir des d'este dijous fins diumenge, s'ha presentat en una roda de premsa amb la presència d’Alonso, per a qui ha sigut tot “un repte” interpretar el monòleg que es trasllada als escenaris per primera volta.

La peça, dirigida per Heidi Steinhardt i produïda per LAZONA, conta la història de Murielle, una dona que està sola a casa la nit de Cap d'Any, desbordada pels records, el ressentiment i una sensació de fracàs vital. A través d'una confessió íntima, el text retrata l'afonament emocional d'una dona que s'ha entregat per complet com a mare, esposa i filla i que, en el procés, ha perdut el vincle amb la seua pròpia identitat.

Continua llegint-ho en el web

Lamenten esta decisió, que els fa fora de la seua seu històrica, que "sols pot ser fruit de la profunda manca de coneixement sobre què implica la gestió d’un espai escènic estable i del desinterés per tota la resta, que pot tindre una conseqüència directa i greu: la desaparició d’un dels projectes culturals de referència del País Valencià".

Unes crítiques a les quals ha eixit en defensa este dilluns al pas la Societat Coral. En un comunicat emés, la Societat Coral ha explicat que volia canviar el contracte amb Teatre Micalet perquè la Societat perdia diners —ingressava menys del que gastava—, i això ha provocat una situació econòmica molt dramàtica". "El lloguer abonat durant este període (últims anys) no cobria les despeses reals de manteniment de la sala que assumia la Societat (assegurança, subministraments, climatització i altres necessitats bàsiques) i no compensava, ni tan sols, el cost elèctric", defensen. El contracte va acabar el passat 15 de gener, una data que va permetre concloure la programació prevista.

Continua llegint-ho en el web

L'aventura va començar un dia del 1974 en què van penjar un cartell per a convocar tota la gent interessada a formar un grup de teatre en una pastisseria de Castellar-l’Oliveral, origen i casa de L'Horta Teatre. "Es feu un grup de teatre com s'haguera pogut fer una falla o una banda de música, però es feu un grup de teatre", apunta l'actor Alfred Picó.

Així va nàixer L'Horta Teatre, que, en cinquanta anys, ha produït més de cinquanta espectacles i ha fet més de 3.000 representacions. La qüestió, com apunta l'autora del llibre, Berta del Río, és preguntar-se quina ha sigut la fórmula de l'èxit per arribar tan lluny. La resposta podria trobar-se en una companyia que ha sabut adaptar-se als canvis de la societat, però sempre arrelada a casa.

Continua llegint-ho en el web

Fa quatre segles Lope de Vega va situar a València una història d’enganys, erotisme i comicitat. Una trama on l’amor i la identitat es disfressen entre els murs d’un hospital d’alienats de València quan dos fugitius es fan passar per bojos, conta als informatius d’À Punt l’actor Àngel Fígols, un dels protagonistes de l’obra.

La dirigix Jorge Picó, fidel als versos, però aplicant també una mirada contemporània, amb música en directe i un equip creatiu que reivindica el talent valencià. De fet, en declaracions a À Punt ha destacat que es tracta d’un equip “molt valencià” que tenia moltes ganes de treballar Lope de Vega i de fer-ho al Teatre Principal.

Continua llegint-ho en el web

Sergio Pons, director artístic de l'obra, explica que l'espectacle és immersiu i els artistes tenen un diàleg totalment directe amb el públic, hi treballen, i també fan ombres entre ells. Els assistents intervenen a través de les preguntes que els fan els actors i, a partir de les respostes, es torna a contar el conte de Wendy i Peter Pan.

El festival també oferix activitats al voltant del teatre d'ombres. Vicent Ortolà, codirector d'Il·luminar-te, conta que els agrada molt treballar els tallers familiars amb els xiquets i xiquetes, però també amb pares i mares, per tal que els menuts aprenen el llenguatge de llums i ombres des de ben menuts, igual que els grans.

Continua llegint-ho en el web