A estes cinc opcions s’afigen la de la compositora i actriu valenciana Raquel Molano, que opta a Millor composició musical per la partitura que ha creat, juntament amb els sevillans Pablo Miguel Peña i Darío del Moral, per a Fuenteovejuna, un muntatge de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.

Així mateix, una altra creadora valenciana, Blanca Añón, és finalista en la categoria de Millor disseny d’espai escènic pel treball que ha fet per a l’obra Orlando, un espectacle del Centre Dramàtic Nacional.

Continua llegint-ho en el web

L’obra, interpretada per Pau Gregori, Ester Medrano i Marta Santandreu, està ambientada a la Sabana, on dos personatges —mitat persones, mitat girafes— viuen una història d’amor marcada per la rutina, la criança i les amenaces que posen en risc la relació.

Un tercer personatge, la DJ/VJ de la Sabana, aporta l’acompanyament musical i visual amb música electrònica i introduïx una mirada irònica i crítica sobre les relacions sexoafectives, els rols de gènere i la identitat.

Continua llegint-ho en el web

Enguany, diverses candidatures valencianes competixen en la mateixa categoria. Joaquín Climent per Esencia està nominat a millor actor de repartiment junt amb Raúl Prieto per El entusiamo. 

A més, l'escenografia de la valenciana Blanca Añón en Orlando competirà amb Nadal de circ, que va dissenyar des d'Onda César Marín.

Continua llegint-ho en el web

La inauguració del festival estarà a càrrec del clown Txema Muñoz i el seu espectacle Gota, guanyador del premi al millor espectacle de carrer Fetén 2026 i candidat als Premis Max de teatre.

A més d’este muntatge, les companyies Quique Montoya & Delicat Circ, La Corcoles, Circ Bover, Alodeyá, Sargantana Circ, Zircozaurre, Circ Pànic, Jean-Philippe Kikolas i Alba Sarraute completen un cartell que compta amb muntatges guardonats en més de vint festivals internacionals. La companyia castellonenca Troupe Malabó repeteix en la coordinació d’esta cita cultural, segons han assenyalat des del consistori.

Continua llegint-ho en el web

Abans del lliurament del premi, Alonso ha protagonitzat el monòleg La mujer rota, una peça intensa amb què posa el colofó a la programació d’enguany. La representació dona pas a un dels moments més emotius de la Mostra amb l’entrega del guardó per part de l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi.

Amb més de tres dècades de carrera, Anabel Alonso s’ha consolidat com una de les intèrprets més estimades del panorama estatal: compta amb una trajectòria destacada tant en el teatre com en el cinema i la televisió, alternant amb èxit la comèdia i el drama.

Continua llegint-ho en el web

Amb motiu del Dia Mundial del Teatre, l’actor valencià reivindicava més suport públic per als projectes teatrals. “Els governants no han entés que el teatre és una indústria”, ha afegit durant la intervenció este divendres en Les notícies del matí.

En la mateixa línia, ha apuntat que “políticament, no hi ha interés ni pel teatre ni per la professió”. “El teatre ha anat a menys. Abans es feien més produccions públiques i hi havia més espais públics per a exhibir-les, per exemple el Talia o el Moratín, que ara l’administració s’ha desfet d’ells”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

Almussafes es consolida, un any més, com a punt de referència de la màgia amb esta veterana trobada, una de les més arrelades de la Comunitat Valenciana, que arriba a l’edició que fa 32. Este dijous comencen les activitats d’Almussafes Màgic, que organitza l’Associació de Mags d’Almussafes (AMA) i l'Ajuntament. Enguany reunixen més de 300 il·lusionistes de sis països.

El programa d’activitats d'Almussafes Màgic compta amb un programa que combinarà les activitats per als mags acreditats amb les iniciatives adreçades al públic en general.

Continua llegint-ho en el web

El diputat de Vox Sergio Herrero, que ha defensat la moció en la sessió plenària, ha assenyalat que Piquer va ser una artista que, encara que va aconseguir fama internacional, "sempre" es va mantindre "vinculada a València" de manera "real" i "mai" va renunciar a les seues arrels. Alhora, ha indicat que va ser una "dona avançada" als temps que li van tocar viure, ja que va crear la seua pròpia companyia i va saber gestionar-se la carrera. "Les seues cançons no només formen part del patrimoni musical, sinó també de la memòria col·lectiva", ha dit, a més de remarcar que "la seua obra continua viva perquè connecta amb el més profund de la cultura". 

Durant el debat, la portaveu de Compromís, Dolors Gimeno, ha manifestat que "sempre és positiu visibilitzar el paper de diverses dones de la història pels fets que han dut a terme", alhora que ha remarcat que Concha Piquer, "una valenciana d'origen humil", va saber, "en una època profundament patriarcal", obrir-se "camí en el món cultural internacional". "Trencava els motles de la seua època, com el de la dona submisa", ha destacat.

Continua llegint-ho en el web

Les mateixes fonts han informat que la capella ardent s'obrirà este diumenge 15 de març al tanatori de La Paz (Tres Cantos) a partir de les 10 del matí.

Cuervo comptava amb una trajectòria de més de sis dècades al cinema i el teatre, durant els quals havia sigut premiada amb nombrosos reconeixements al llarg de la seua carrera com el Premi Max d'Honor 2021, el Premi Nacional de Teatre (1965) i la Medalla de Plata de la Comunitat de Madrid (2018).

Continua llegint-ho en el web

Al mateix temps, la resposta del públic seguix la línia del Teatre Principal, que l'any passat va batre el seu rècord d'espectadors amb 108.017 i va superar per primera vegada els tres milions d'euros de recaptació en taquilla, ha apuntat el consistori.

La programació, dirigida per María Dolores Padilla, aposta per la “varietat” amb teatre, música i espectacles per a tots els públics i combina des d'obres de teatre clàssic fins a funcions per al públic infantil.

Continua llegint-ho en el web

És el plantejament d’esta obra que els responsables avisen que no és sobre la dana, sinó que és una obra creada des de la barrancada, de les ferides invisibles que deixa, del que passa dins quan fora ja no queda res. El cos al·ludix al que passa quan l’aigua es retira, que deixa arrere devastació i un cos sense nom.

 Jordi Cubas, codirector de l’obra, explica com arran d'esta situació, es planteja “quin sentit té viure i què aporten a la vida les coses que no són essencials”. Sabina Hervàs és l’actriu protagonista, una dona atrapada en una data marcada per a sempre, acorralada entre el silenci, el fang i la runa. Comenta que reproduïx l’experiència “d'una persona que està en la intimitat de casa seua i la catàstrofe la pilla a soles”. Al llarg de la funció “vegem què li passa a ella en concret”, afegix.  

Continua llegint-ho en el web

L'obra, que es pot gaudir des d'este dijous fins diumenge, s'ha presentat en una roda de premsa amb la presència d’Alonso, per a qui ha sigut tot “un repte” interpretar el monòleg que es trasllada als escenaris per primera volta.

La peça, dirigida per Heidi Steinhardt i produïda per LAZONA, conta la història de Murielle, una dona que està sola a casa la nit de Cap d'Any, desbordada pels records, el ressentiment i una sensació de fracàs vital. A través d'una confessió íntima, el text retrata l'afonament emocional d'una dona que s'ha entregat per complet com a mare, esposa i filla i que, en el procés, ha perdut el vincle amb la seua pròpia identitat.

Continua llegint-ho en el web

Lamenten esta decisió, que els fa fora de la seua seu històrica, que "sols pot ser fruit de la profunda manca de coneixement sobre què implica la gestió d’un espai escènic estable i del desinterés per tota la resta, que pot tindre una conseqüència directa i greu: la desaparició d’un dels projectes culturals de referència del País Valencià".

Unes crítiques a les quals ha eixit en defensa este dilluns al pas la Societat Coral. En un comunicat emés, la Societat Coral ha explicat que volia canviar el contracte amb Teatre Micalet perquè la Societat perdia diners —ingressava menys del que gastava—, i això ha provocat una situació econòmica molt dramàtica". "El lloguer abonat durant este període (últims anys) no cobria les despeses reals de manteniment de la sala que assumia la Societat (assegurança, subministraments, climatització i altres necessitats bàsiques) i no compensava, ni tan sols, el cost elèctric", defensen. El contracte va acabar el passat 15 de gener, una data que va permetre concloure la programació prevista.

Continua llegint-ho en el web

L'aventura va començar un dia del 1974 en què van penjar un cartell per a convocar tota la gent interessada a formar un grup de teatre en una pastisseria de Castellar-l’Oliveral, origen i casa de L'Horta Teatre. "Es feu un grup de teatre com s'haguera pogut fer una falla o una banda de música, però es feu un grup de teatre", apunta l'actor Alfred Picó.

Així va nàixer L'Horta Teatre, que, en cinquanta anys, ha produït més de cinquanta espectacles i ha fet més de 3.000 representacions. La qüestió, com apunta l'autora del llibre, Berta del Río, és preguntar-se quina ha sigut la fórmula de l'èxit per arribar tan lluny. La resposta podria trobar-se en una companyia que ha sabut adaptar-se als canvis de la societat, però sempre arrelada a casa.

Continua llegint-ho en el web

Fa quatre segles Lope de Vega va situar a València una història d’enganys, erotisme i comicitat. Una trama on l’amor i la identitat es disfressen entre els murs d’un hospital d’alienats de València quan dos fugitius es fan passar per bojos, conta als informatius d’À Punt l’actor Àngel Fígols, un dels protagonistes de l’obra.

La dirigix Jorge Picó, fidel als versos, però aplicant també una mirada contemporània, amb música en directe i un equip creatiu que reivindica el talent valencià. De fet, en declaracions a À Punt ha destacat que es tracta d’un equip “molt valencià” que tenia moltes ganes de treballar Lope de Vega i de fer-ho al Teatre Principal.

Continua llegint-ho en el web

Sergio Pons, director artístic de l'obra, explica que l'espectacle és immersiu i els artistes tenen un diàleg totalment directe amb el públic, hi treballen, i també fan ombres entre ells. Els assistents intervenen a través de les preguntes que els fan els actors i, a partir de les respostes, es torna a contar el conte de Wendy i Peter Pan.

El festival també oferix activitats al voltant del teatre d'ombres. Vicent Ortolà, codirector d'Il·luminar-te, conta que els agrada molt treballar els tallers familiars amb els xiquets i xiquetes, però també amb pares i mares, per tal que els menuts aprenen el llenguatge de llums i ombres des de ben menuts, igual que els grans.

Continua llegint-ho en el web

Jerónimo Cornelles, director de l’obra, ha explicat en declaracions als informatius d’À Punt que l’obra “desgraciadament” està “de rabiosa actualitat”, perquè en les últimes tres dècades no han canviat tant les coses en l’àmbit mediambiental. Per això hi havia molt poques coses que canviar respecte al text original, indica.

L’obra conta el viatge de Violeta, una heroïna que arriba a un abocador buscant una cosa que han tirat i va trobant-se amb una sèrie de personatges. Un d’ells és la botella de vidre, que acaba d’arribar a l’abocador i vol arribar fins a un contenidor de vidre, explica Marta Santandreu, l’actriu que interpreta este personatge. Un altre és el periòdic, interpretat per Saoro Ferre, que ha arribat a l’abocador perquè és un objecte amb una vida útil molt breu.

Continua llegint-ho en el web

Darrere de l'escenari està Juan Luis Iborra, que per a esta adaptació ha comptat amb veus valencianes. “El director francés, quan va vindre a vore la funció, em va felicitar i em va dir: 'té una cosa molt mediterrània que em falta a mi en la francesa'” relata Iborra.

Sergio Caballero, que interpreta un dels protagonistes, Rachin, coincidix, i apunta que "l’alegria” i les “ganes de socialitzar” pròpies del caràcter valencià són trets que es traslladen al públic des de l’escenari. 

Continua llegint-ho en el web

Dirigit per Sergi Heredia i produït per la companyia de Vila-real La Fam Produccions, l’espectacle transporta el públic a una ciutat màgica que cobra vida quan es fa de nit.

A l’escenari, una vintena d’artistes donen forma a més d’una desena de números de circ que inclouen malabars, acrobàcies aèries, clown i trapezi volant, alguns d’ells desenvolupats al mig de la platea.

Continua llegint-ho en el web

Nascut a Buenos Aires el 1929, Alterio va iniciar molt jove la trajectòria artística i va fundar el grup teatral Nuevo Teatro. Amenaçat de mort per la Triple A a causa del seu activisme polític, es va establir a Espanya el 1975, on va refer la carrera i va acabar conquistant l’afecte del públic, sense deixar mai de mostrar el seu compromís amb la memòria de les víctimes de la dictadura argentina.

Considerat un dels grans intèrprets de la seua generació, va destacar en teatre, cinema i televisió, amb una filmografia extensa que inclou títols com Cría cuervos, A un dios desconocido, El crimen de Cuenca, La historia oficial —Oscar a millor pel·lícula estrangera— i El hijo de la novia. A Espanya va rebre, entre altres guardons, la Concha de Plata a Sant Sebastià, el Goya d’Honor, el Premi Max i el Premi Hispanoamericà d’Arts Escèniques.

Continua llegint-ho en el web

Per a Cristina Correa, directora de la companyia, portar a l’escenari este text és una manera de reivindicar la memòria d’una violència reproductiva que va marcar generacions de dones i que Ernaux va convertir en una denúncia literària tant sòlida com pertorbadora. L’equip assenyala que l’obra no només recrea aquell moment vital, sinó que també reflexiona sobre el procés d’autoconsciència posterior que l’autora va descriure dècades més tard.

La dramatúrgia, signada per Cristina Correa i Xavier Puchades, transforma el relat original en un monòleg a dos veus que compta amb el vistiplau de la mateixa Ernaux. Amb esta proposta íntima i directa, La Perra Coja busca acostar al públic valencià una peça clau de la literatura contemporània i obrir el debat sobre drets, llibertats i la història recent de les dones.

Continua llegint-ho en el web

En escena, la ment deixa de ser un espai privat per a convertir-se en un personatge més: es mou, replica, pregunta i discutix. Caserza manté autèntiques converses amb ella davant del públic. “Vaig unir un poc la psicologia, la salut mental, l’humor i la interpretació”, explica l’actor, que transforma emocions com l’ansietat, la por o el cansament en figures amb veu pròpia. “La meua ment, la meua ansietat, el meu cos, la meua por”, enumera per a mostrar com totes elles conviuen en un escenari compartit.

Els personatges no són ni bons ni roïns: simplement aporten mirades, reflexions i preguntes que busquen ajudar a entendre millor el funcionament intern de cadascú. Per això, Caserza confessa que espera que l’espectador torne a casa i “faça una reflexió profunda de la relació que tenen amb la seua pròpia ment”.

Continua llegint-ho en el web

"Contarà la seua història, parlarà amb Alonso Quijano i reivindicarà el seu lloc", ha advertit l'artista en un avanç del que espera a l'audiència.

Un viatge íntim. Una travessia que transita entre ficció i realitat, paròdia i veritat, humor i reflexió. Un monòleg musical del qual brolla una confessió que ix del cor de la literatura per a aterrar en el present.

Continua llegint-ho en el web

Els peculiars titelles de peu i vareta del segle XIX, que protagonitzen un espectacle declarat bé d’interés cultural, han eixit de les caixes per a interpretar els embolics de Tereseta i Tirisiti, on no faltaran els comentaris àcids de l’actualitat. Enguany s’espera que 30.000 espectadors assistisquen a l’espectacle, que es representa a la capital de l'Alcoià des de fa més d'un segle.

De moment, han començat les representacions per a col·legis. Fins al 22 de desembre passaran pel pati de butaques 15.000 escolars. A partir d’eixa data, les famílies podran vore a títol particular l'espectacle: mescla de religió, costums i festes que protagonitzen Tirisiti i Tereseta amb bona dosi de sàtira.

Continua llegint-ho en el web

Ella, ferida per la pèrdua de sa mare i el divorci imminent, planeja posar fi a la seua vida. Ell, un escriptor elegant, irromp en la nit i inicia una conversa, de vegades tensa, que pot canviar-ho tot. Secrets, fòbies i desitjos ixen a la llum en una obra que reflexiona sobre la fragilitat humana amb humor i emoció.

Querida Agatha Christie convida a mirar dins de l'ànima d'estos dos escriptors. L'obra es pot vore a partir de dimecres i fins al 30 de novembre al Teatre Talia de València.

Continua llegint-ho en el web

Es faran més de cent representacions per a col·legis, superant les de l'any passat. Fins al 22 de desembre, més de 15.000 escolars de tota la Comunitat Valencianes i zones pròximes ocuparan les 170 butaques del reconvertit Teatre Principal d'Alcoi en barracó de titelles.

Les dates nadalenques, del 23 de desembre al 5 de gener, concentraran el gruix de les representacions, programades per a cada vesprada i també els diumenges al matí.

Continua llegint-ho en el web

Una nit en blanc. Una trobada íntima i colpidora. Records, retrets, silencis... Tot acaba on va començar. Tornen a l'hotel on es conegueren per a signar el divorci.

Segons Duato, “la música a la qual fa referència el títol de l’obra és eixa música que sona al llarg de la vida quan has tingut un gran amor, que encara que s’haja acabat forma part de tu i de la teua identitat”.

Continua llegint-ho en el web

L'estrena absoluta serà divendres, però este dijous À Punt ha assistit a una projecció privada. Endinsar-se en la vellesa a través de l'estètica. Reflexionar sobre com abordar l'envelliment dels nostres éssers estimats i també del nostre. D'això es parla en Los días lentos de Lola Blasco, que ha escrit l'obra des de la seua experiència personal i aborda des de la ficció la malaltia del seu pare.

L’obra combina confessió i somni per a endinsar-se en la fragilitat humana, la vellesa i la mort, i per a buscar a través de l’estètica una forma de consol.

Continua llegint-ho en el web

Javier Cámara i Aitana Sánchez Gijón rebran cadascú la seua Llàntia com a millor actor i actriu, en el cas de l’actor pel seu paper en Vania x Vania i en el cas de l’actriu per La madre. La companyia Esclafit Teatre, creada per l'actor Joan Nave, també rep el premi per la contribució a les arts escèniques valencianes.

Sánchez Gijón apuntava, en declaracions a À Punt, que l’obra per la qual ha sigut guardonada ha sigut un gran èxit, tant de públic, com de crítica i que va disfrutar molt interpretant La madre.

Continua llegint-ho en el web

Un concert molt especial on sonaran 28 bandes sonores. Un tribut a la millor música que ha acompanyat les grans pel·lícules, amb un concert molt dinàmic i amb la recreació d'una història especial, que estan segurs que agradarà als espectadors.

SomDuo fa els seus propis arranjaments. Ha fet ja un homenatge, en honor al compositor i pianista italià Ludovico Einaudi i al desembre ens sorprendrà amb un concert de música pop-rock internacional dels anys 80 i 90.

Continua llegint-ho en el web

Amb les entrades esgotades des de fa temps, esta vesprada arriba als escenaris la tràgica història d'amor de Violetta i Alfredo que narrà Alexandre Dumas en La dama de las camèlies.

Esta producció compta amb un equip de 95 artistes, amb una orquestra simfònica integrada majoritàriament per músics de la Comunitat Valenciana i el Cor Sicilià, considerat el millor cor líric d'Europa. El tenor David Baños ha reconegut que donar-li vida i veu a Alfredo, al qual interpreta en esta obra, és sempre un repte emocional.

Continua llegint-ho en el web

L'univers artístic de Miguel Hernández i Joan Manuel Serrat junts per a escenificar la vida i la mort del poeta alacantí. 'Para la libertad' és una representació teatral amb material altament sensible. “El nostre treball ha consistit a despullar les cançons i reconstruir-les, respectant tant la melodia com els textos”, explica Dani Molina, director musical de l’obra.

Es tracta d’una recreació fidel del sentir polític, social i vital del jove autor d'Orihuela. Sis funcions al teatre Talia donen testimoni d'este projecte artístic que gira des de fa quatre anys pels escenaris espanyols. “Reinterpretem les cançons, però estes servixen de pretext per a conéixer la vida i l’estat emocional que va tindre Miguel Hernández en molts moments”, afirma l’actor protagonista, Pablo Sevilla.

Continua llegint-ho en el web

Segons ha explicat el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí Grau, els resultats mostren que no només s’han recuperat els descensos registrats durant la pandèmia, sinó que s’han superat els màxims del 2018 i 2019; s'aconseguixen, així, les millors xifres des que es va publicar la primera edició de l’enquesta, l’any 2002.

L’estudi, realitzat entre març del 2024 i febrer del 2025 amb una mostra de 16.000 persones majors de setze anys, indica que el 64,9% de la població va llegir almenys un llibre a l’any, el 56,7% escolta música cada dia i gairebé la meitat (48,5%) va acudir almenys una vegada al cinema durant l’any.

Continua llegint-ho en el web

La veterana cita, que tindrà lloc fins al 21 de setembre, vol convidar el públic a “recuperar la capacitat de sorpresa”. Un total de díhuit espectacles i tres activitats paral·leles estan unides enguany sota el lema “poesia escènica”.

El festival comença esta vesprada a les 18:00 hores amb la classe magistral “el teatre de carrer: un condensat de vida i d'humanitat”, a càrrec de Ducreux. L'autora, segons ha informat l’organització en un comunicat, proposa una experiència per a “viure i deixar viure” l'espectacle “com si s'estiguera inventant en el moment mateix que està ocorrent”. Posteriorment, a les 19:30 hores, es projectarà la pel·lícula Poèmes, llargmetratge escrit per la ballarina francesa que conta la història d'una artista de carrer que recorre diferents ciutats i pobles amb el seu art, malgrat que té el cor trencat perquè la parella l'ha deixada després de dèsset anys de relació. Les dos activitats es complementaran divendres amb la funció Fleurir les abîmes, a manera de comiat amb el públic.

Continua llegint-ho en el web

La mort de la tia Amparín és el punt de partida de La persona no descansa, el nou espectacle d'Eugeni. “La història comença amb la mort de la meua tia, que ja estava major i llavors m’adone que m’han quedat moltes coses per parlar amb ella. Llavors, jo vull fer espiritisme per a contactar amb ella. Els espectadors descobriran un vessant desconegut, com és la meua part paranormal”, explica.

L’espectacle combina dosis de misteri amb un bon grapat de situacions quotidianes que fan, com diu la dita, que la persona no descanse. “M’agrada dir que més que un monòleg és una comèdia, perquè té elements d’embolic que van més enllà. És molt divertit, però advertisc que en este espectacle passen coses molt estranyes”, bromeja.

Continua llegint-ho en el web

El teatro Olympia presentarà La Barraca, inspirada en Blasco Ibáñez, amb obres dirigides per creadores com Rakel Camacho i Magüi Mira. L’Auditori de Torrent programarà Poncia, amb Lolita Flores, i el retorn d’Els Joglars. El flamenc estarà present en el Festival de Torrent, del 17 al 19 d’octubre, amb Mayte Martín, Estrella Morente i Rafael Riqueni, així com en el cicle Panorama Flamenco i el Teatre Tablao Flamenco del Talia.

En la programació figuren Ricardo Darín, José Sacristán, Carlos Hipólito, Kitty Manver, Ana Torrent, Emma Suárez, Toni Acosta, Candela Peña i Héctor Alterio, Xuso Jones, Ana Brito, Carlos Sobera, Ernesto Sevilla, Eugeni Alemany i Paloma San Basilio, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

La programació combina propostes de creadors i companyies valencianes, estatals i internacionals. Hi destaquen peces com Doma, de Daniel Doña, que explora la violència i l’abús de poder; Suspensión, de la companyia Nueveuno, sobre la masculinitat contemporània; o Le Poids des Nuages, dels francesos Hors Surface, un espectacle físic i commovedor inspirat en el somni d’Ícar.

L’humor també estarà present, amb muntatges com Encerrona, de Pepe Viyuela; Plouf & Replouf, de Super Super; Wet Floor, de Cris Clown; o Tomás, el extraordinario hombre normal, de Clownic.

Continua llegint-ho en el web

El Teatre Romà obri la programació amb Los hidalgos de Verona, una producció de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, Cheek by Jowl i Lazona a partir del text de Shakespeare, segons ha informat la Generalitat en un comunicat. Per a esta comèdia, que posa l'amistat en el punt de mira de l'enginy del dramaturg anglés, el famós director Declan Donellan compta amb la col·laboració en l'adaptació del text de Nick Ormerod.

Els dos han muntat una comèdia en la qual Jorge Basanta, Prince Ezeanyim, Alberto Gómez Taboada, Rebeca Matellán, Manuel Moya, Alfredo Noval, Goizalde Núñez, Antonio Prieto i Irene Serrano interpreten uns personatges que conviuen amb sentiments i contradiccions profundes. Segons la crítica, l'obra és “pur joc teatral” que cull aplaudiments, riallades i admiració.

Continua llegint-ho en el web

Teatre, dansa i circ a l’aire lliure a través de propostes innovadores i accessibles a tots els públics.

Esta edició vol ser un homenatge a la terra, als seus artistes, però també a la seua resiliència i creativitat.

Continua llegint-ho en el web

Encara que el més destacat ha sigut Afanador, que es va emportar fins a cinc guardons, entre ells el de millor espectacle de dansa i millor direcció d’escena, la companyia La Fam, de Vila-real, o l’espectacle que protagonitza l’actriu valenciana Carmen Climent i del qual és autora la també valenciana Alma García, Contra Ana, també s’emportava el reconeixement al millor espectacle revelació. L’alacantí Lucas Escobedo, productor juntament amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, de Farra, guanyava el premi pel millor espectacle musical.

Va ser una nit de glòria absoluta per al coreògraf Marcos Morau. L’espectacle que ha dirigit i coreografiat este ontinyentí, inspirat en les imatges del fotògraf Ruven Afanador, va aconseguir este dilluns a Pamplona cinc dels màxims reconeixements de les arts escèniques espanyoles: el millor espectacle de dansa, el de millor composició musical per a espectacle escènic, el de millor direcció d’escena, millor disseny de vestuari i millor disseny d’il·luminació. Era el muntatge que partia amb més nominacions i, finalment, la collita va ser significativa.

Continua llegint-ho en el web