<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:webfeeds="http://webfeeds.org/rss/1.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[À Punt - Art]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/temes/art/]]></link>
    <description><![CDATA[]]></description>
    <language><![CDATA[ca]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <image>
      <url><![CDATA[https://static.apuntmedia.es/apunt/public/file/2021/1025/07/a-punt-17e865f.png]]></url>
      <title><![CDATA[À Punt - Art]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/temes/art/]]></link>
    </image>
    <atom:link href="https://www.apuntmedia.es/rss/category/tag/1001369/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <lastBuildDate><![CDATA[Sat, 21 Nov 2026 17:22:54 +0000]]></lastBuildDate>
    <webfeeds:icon><![CDATA[https://static.apuntmedia.es/apunt/public/file/2021/1025/07/a-punt-17e865f.png]]></webfeeds:icon>
    <item>
      <title><![CDATA[Postals nostàlgiques i sorpresa com a 'souvenir' de València: la idea d’un jove mestre de Moncofa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-postals-nostalgiques-sorpresa-souvenir-valencia-idea-d-un-jove-mestre-moncofa_1_1910219.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Inspirat en les antigues màquines d’imprimir calcomanies, les d’ara trauen diverses postals amb enclavaments de la ciutat
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Una postal il·lustrada, però sense saber quina et tocarà. És el <em>souvenir </em>que es poden emportar els turistes que visiten València. Un jove mestre de Moncofa, José Contreras, ha instal·lat màquines expenedores que estan causant sensació, sobretot entre els nostàlgics. </p><p>José li ha pegat una volta a les postals de tota la vida. El jove mestre de Moncofa ha actualitzat les antigues màquines de calcomanies per a oferir quatre il·lustracions diferents cada temporada.</p><p>“És mecànica, no funciona amb llum. Tires un euro i et toca una postal sorpresa de les quatre que hi ha ací”, explica a À Punt. “Quan era xicotet i anava a escola, en el camí hi havia una màquina d’eixes de calcomanies, i la meua iaia sempre em donava un euro i em treia una”, recordava José. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-postals-nostalgiques-sorpresa-souvenir-valencia-idea-d-un-jove-mestre-moncofa_1_1910219.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-postals-nostalgiques-sorpresa-souvenir-valencia-idea-d-un-jove-mestre-moncofa_1_1910219.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Nov 2026 17:59:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/940cd469-7643-409c-891b-fbfde1bde5f1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[José Contreras junt a una de les màquines que imprimix postals sorpresa a València]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/940cd469-7643-409c-891b-fbfde1bde5f1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Castanyers en flor' es convertix en el quadre de Van Gogh subhastat més car, per 173,5 milions d'euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/castanyers-flor-convertix-quadre-van-gogh-car-subhastat-173-5-milions-d-euros_1_1910085.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La venda de la família argentina Blaquier-Arrieta a la casa Sotheby's també ha inclòs l’
Arlequí
de Cézanne, amb un preu de 101,2 milions d'euros
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El quadre <em>Castanyers en flor</em>, de<strong> Vincent van Gogh</strong>, ha marcat este dimecres un nou rècord en preu de venda d'una obra de l'artista neerlandés, en arribar en una subhasta a Nova York la xifra de 190,4 milions de dòlars (173,5 milions d'euros). Això sí, després de l'acord aconseguit pels fins ara propietaris i els hereus jueus d'un antic amo.</p><p>Així ho ha anunciat la casa Sotheby's en una publicació en xarxes en què ha destacat que el llenç, acabat en el 1890 durant els últims mesos de vida del pintor, “feia quasi seixanta anys que no es mostrava en públic”.</p><p>La pintura formava part de la col·lecció dels argentins Nelly Arrieta de Blaquier i Carlos Pedro Blaquier, però la venda va arribar a estar en dubte després que, la setmana passada, els hereus jueus d'un antic propietari van reclamar l'obra i es va suspendre la subhasta. Eren els descendents de l'editor jueu alemany Samuel Fischer, que al·legaven que el seu avantpassat havia venut l'obra en la dècada del 1930 sota la coacció de la persecució de l'època nazi.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/castanyers-flor-convertix-quadre-van-gogh-car-subhastat-173-5-milions-d-euros_1_1910085.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/castanyers-flor-convertix-quadre-van-gogh-car-subhastat-173-5-milions-d-euros_1_1910085.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Nov 2026 11:20:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/25befd55-1e0a-47ac-8842-d324903d42c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA["Castanyers en flor", de Vincent Van Gogh]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/25befd55-1e0a-47ac-8842-d324903d42c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Reuters]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Venus d’Alacant, cara a cara amb la ciutadania]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-venus-d-alacant-cara-cara-ciutadania_1_1909990.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Els visitants de l’exposició que s’ha inaugurat al MARQ poden vore de prop, fins al 10 de gener, la major escultura romana trobada mai a la ciutat i que es va localitzar en unes obres a l'Almadrava
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La ciutadania ja pot veure de prop la Venus d’època romana que va aparèixer este estiu quan es feien unes obres en la platja de l’Almadrava. En grups xicotets i cada mitja hora, es pot accedir a conèixer el cap d’esta escultura mostra de l’esplendor de la Lucentum romana, que és el principal atractiu de l’exposició “Venus, una mirada de l’Alacant romà”. </p><p>Este cap escultòric és la major d'escultura romana en la història d'Alacant. A més, és la protagonista de la primera exposició que el Museu d’Arqueologia d’Alacant, el MARQ, dedicada a una sola peça artística.</p><p>Pérez Burgos, cap de Patrimoni Integral de l'Ajuntament d'Alacant, Manuel Olcina, director del MARQ, han destacat la importància de la Venus que, al seu torn, eleva la posició de l'antiga Lucentum en l'arc mediterrani. Així mateix, han recordat que es va trobar quan es feien els treballs de regeneració de la platja de l'Almadrava, on s'han musealitzat les restes arqueològiques documentades d'una gran vila marítima d'època romana. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-venus-d-alacant-cara-cara-ciutadania_1_1909990.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-venus-d-alacant-cara-cara-ciutadania_1_1909990.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Nov 2026 20:42:20 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/81ebec39-54b0-4f4a-acac-06289a0b83cc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El cap de la deesa grega, localitzada en l'Almadrava, s'exposa al MARQ d'Alacant]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/81ebec39-54b0-4f4a-acac-06289a0b83cc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Ajuntament d'Alacant]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Festival Ojos Rojos congrega els aficionats de fotografia a Dénia i Xàbia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-festival-ojos-rojos-congrega-aficionats-fotografia-denia-xabia_1_1909229.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La cita d’enguany, que acull l’exposició d’onze fotògrafs, xarrades i fotollibres, té com a convidat a l’Argentina
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els aficionats a la fotografia tenen estos dies un punt de trobada a Dénia i a Xàbia. El <strong>Festival Ojos Rojos</strong>, que celebra ja la huitena edició, acull l’exposició d’onze fotògrafs, xarrades i fotollibres. Enguany, el país convidat d’esta trobada dedicada a la fotografia espanyola i iberoamericana és l’Argentina.   </p><p>A Dénia estos dies passejar pel carrer té un atractiu afegit. Dos de quatre exposicions són a l’aire lliure, com la del fotògraf <strong>Marcos López</strong>, tot un referent del “pop llatí”, que es pot vore a la plaça del Consell. </p><p>Canviant a la plaça María Hervàs hi ha el treball de l’argentina <strong>Irina Werning</strong>. “Té un treball que es diu <em>Back to the future</em>, que a partir d’una foto dels protagonistes quan són joves, després les replica d’adults amb la mateixa vestimenta i estètica”, explica el codirector del festival, <strong>Michael Steel</strong>. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-festival-ojos-rojos-congrega-aficionats-fotografia-denia-xabia_1_1909229.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-festival-ojos-rojos-congrega-aficionats-fotografia-denia-xabia_1_1909229.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Nov 2026 13:48:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/b87847ac-b0df-4263-981d-a5f955f1ac1b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El festival Ojos Rojos, a Dénia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/b87847ac-b0df-4263-981d-a5f955f1ac1b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les compositores que la història ha silenciat: Sakira Ventura reivindica la memòria musical de les dones en 'Fuera de programa']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-compositores-historia-silenciat-sakira-ventura-reivindica-memoria-musical-dones-fuera-programa_1_1908948.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La musicòloga valenciana denuncia en el seu nou llibre l'exclusió estructural que han patit les dones en el món de la música i recupera figures i obres que han quedat invisibilitzades durant segles
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Durant segles, les dones han compost música, però els seus noms i les seues obres han quedat invisibilitzades. Un silenci que no és casual, sinó fruit d'una exclusió estructural. La musicòloga valenciana <strong>Sakira Ventura</strong> ho denuncia en el seu nou llibre, <em><strong>Fuera de programa. Mujeres, creación musical y exclusión estructural</strong></em><strong>,</strong> que ja està disponible en llibreries.</p><p>Sis anys d'investigació en arxius i premsa històrica han permés a Ventura traure a la llum les compositores que el relat oficial de la història de la música ha silenciat.</p><p>"Quan van fer-me l'encàrrec em van dir que havia d'escriure el llibre que a mi m'haguera agradat tindre quan era estudiant. Això va ser clau per a mi perquè vaig escriure un llibre que oferira respostes explica la musicòloga i escriptora en declaracions a À Punt.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-compositores-historia-silenciat-sakira-ventura-reivindica-memoria-musical-dones-fuera-programa_1_1908948.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-compositores-historia-silenciat-sakira-ventura-reivindica-memoria-musical-dones-fuera-programa_1_1908948.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Nov 2026 11:35:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/e6256632-3ea7-4378-884a-7875fdd0c7b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Portada del nou llibre de Sakira Ventura, 'Fuera de programa. Mujeres, creación musical y exclusión estructural']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/e6256632-3ea7-4378-884a-7875fdd0c7b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Llibres,Música,Art,Feminismes]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt Notícies]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les artistes valencianes Patricia Gómez i María Jesús González guanyen el Premi Fundació Macba]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/artistes-valencianes-patricia-gomez-maria-jesus-gonzalez-guanyen-premi-fundacio-macba_1_1907643.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El guardó, dotat amb 50.000 euros, reconeix el treball expositiu sobre les empremtes d'històries passades trobades en l'antic hospital psiquiàtric de Bétera
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Les artistes valencianes Patricia Gómez i María Jesús González han guanyat la segona edició del Premi Fundació Macba, dotat amb 50.000 euros, pel treball expositiu sobre les empremtes d'històries passades trobades en un antic hospital psiquiàtric.</p><p>L'anunci de la decisió i la presentació de les guardonades ha tingut lloc en una roda de premsa celebrada al Convent dels Àngels de Barcelona. El guardó premia el projecte expositiu <em>Espill del món</em>, sobre l'antic Hospital Psiquiàtric Pare Jofré de Bétera, que “rescata les empremtes materials i invisibles d'espais institucionalitzats amb l'objectiu de donar veu als relats de persones anònimes situades en els màrgens de la societat”, argumenta el jurat.</p><p>Nascudes totes dos a València el 1978, les premiades treballen juntes des del 2002 i en els últims anys s'havien especialitzat en les empremtes que deixen els llocs aïllats i inhòspits, una visió que les va portar el 2017 a l'antic hospital psiquiàtric, tal com han explicat als mitjans de comunicació.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/artistes-valencianes-patricia-gomez-maria-jesus-gonzalez-guanyen-premi-fundacio-macba_1_1907643.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/artistes-valencianes-patricia-gomez-maria-jesus-gonzalez-guanyen-premi-fundacio-macba_1_1907643.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Nov 2026 16:27:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/a589a363-7e60-4b0e-a26c-19306e5bac96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les artistes valencianes María Jesús González i Patricia Gómez]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/a589a363-7e60-4b0e-a26c-19306e5bac96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[EFE]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més de quaranta obres inèdites s’incorporen a la nova col·lecció del Centre d'Art Hortensia Herrero]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/quaranta-obres-inedites-s-incorporen-nova-col-leccio-centre-d-art-hortensia-herrero_1_1906261.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El públic podrà descobrir peces de Yayoi Kusama, Ugo Rondinone o Miquel Barceló, al costat d’imprescindibles com Joan Miró, Alexander Calder, Anselm Kiefer i David Hockney 
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Nous artistes, noves obres i noves lectures de la col·lecció. El <strong>Centre d'Art Hortensia Herrero de València</strong> renova bona part del recorregut per l’art contemporani internacional, amb la incorporació de 45 peces inèdites i de 19 creadors. La proposta reuneix nous artistes que s'incorporen a la col·lecció i peces de creadors que ja en formaven part.</p><p>Entre les principals novetats destaquen la incorporació d'una de les icòniques carabasses de l'artista Yayoi Kusama, un espai dedicat a l'artista mallorquí Miquel Barceló, una escultura d'Antony Gormley adaptada específicament per al centre i noves propostes immersives i interactives de Mat Collishaw i el col·lectiu japonés teamLab. </p><p>A això se suma l'arribada de noves obres de Joan Miró, una obra de gran escala de Jean Dubuffet i una escultura de Sean Scully realitzada amb cristall de Murano de colors. Una invitació a redescobrir la col·lecció i tornar a visitar els espais del recuperat Palau dels Valeriola de València.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/quaranta-obres-inedites-s-incorporen-nova-col-leccio-centre-d-art-hortensia-herrero_1_1906261.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/quaranta-obres-inedites-s-incorporen-nova-col-leccio-centre-d-art-hortensia-herrero_1_1906261.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Nov 2026 10:30:29 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/11a75616-017d-44ff-b078-dc79cb7937fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'obra a gran escala de Jean Dubuffet]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/11a75616-017d-44ff-b078-dc79cb7937fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[CAHH]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mislata acomiada un dels seus fills més reconeguts: veïnat i personalitats polítiques i culturals diuen adeu a Miquel Navarro]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mislata-acomiada-un-seus-fills-reconeguts-veinat-personalitats-politiques-culturals-diuen-adeu-miquel-navarro_1_1905945.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La casa-taller de l’escultor acull la capella ardent del creador de la Pantera Rosa de València este dilluns al matí
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Mislata</strong> acomiada este dilluns, des de les deu del matí, un dels seus fills més reconeguts, fins i tot internacionalment: l’escultor <strong>Miquel Navarro</strong>, <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-als-81-anys-l-escultor-miquel-navarro-autor-pantera-rosa-parotet_1_1905795.html" >que va faltar este diumenge als 81 anys</a>. La capella ardent de l’autor d’icòniques escultures de la ciutat de València, com la Pantera Rosa o el Parotet, estarà oberta fins a les dos del migdia en <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-fundacio-miquel-navarro-inaugura-una-casa-taller-preservar-difondre-llegat-artistic-creador-valencia_1_1879961.html" >la casa-taller que este municipi de l’Horta li dedica des de juny</a>. Posteriorment, Miquel Navarro <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/miquel-navarro-lega-un-projecte-eolic-deteriorara-seu-museu-setaiguees-una-aberracio_1_1584341.html" >serà soterrat a <strong>Siete Aguas</strong>, localitat natal de sa mare</a>. </p><p>El reguer de veïns pel que va ser, durant dècades, el taller de Miquel Navarro no ha cessat des que s’han obert les portes de la capella ardent. “És un dia difícil, perquè se’n va un dels nostres artistes més internacionals. Els veïns de Mislata estem orgullosos d’un home que va nàixer, va viure i va morir ací i al qual podien vore qualsevol dia passejant pels carrers de Mislata o saludant qualsevol del veïnat”. Amb estes paraules expressava a À Punt <strong>Carlos Bielsa</strong>, alcalde d’esta localitat, l’estima que sent el poble de Mislata per un dels seus majors referents culturals. </p><p>“Miquel Navarro ha sigut una figura fonamental de l’escena artística valenciana i un dels representants més importants de la nova figuració escultòrica que va sorgir a Espanya a finals dels setanta”, com el definia <strong>Kristine Guzmán</strong>, directora adjunta de l’IVAM, l’Institut Valencià d’Art Modern, en una entrevista en <em>Les notícies del matí</em>. Per això, més enllà del terme de Mislata, la mort de l’escultor valencià, ha portat fins a la seua capella ardent nombrosos representants de l’àmbit cultural, però també institucional. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mislata-acomiada-un-seus-fills-reconeguts-veinat-personalitats-politiques-culturals-diuen-adeu-miquel-navarro_1_1905945.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mislata-acomiada-un-seus-fills-reconeguts-veinat-personalitats-politiques-culturals-diuen-adeu-miquel-navarro_1_1905945.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Nov 2026 10:16:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/87a93788-b51a-4b86-b050-3f47bd845635_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La capella ardent de Miquel Navarro, instal·lada en la casa-museu de l'escultor]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/87a93788-b51a-4b86-b050-3f47bd845635_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 81 anys l’escultor Miquel Navarro, autor de la Pantera Rosa i el Parotet]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-als-81-anys-l-escultor-miquel-navarro-autor-pantera-rosa-parotet_1_1905795.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L’artista de Mislata va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1986 i va exposar en museus com el Guggenheim de Nova York, el Pompidou de París i el Reina Sofia de Madrid
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L’escultor Miquel Navarro ha mort este diumenge, als 81 anys, a sa casa de Mislata, el municipi on va nàixer el 1945 i on ha desenvolupat bona part de la seua trajectòria. Considerat una de les figures fonamentals de la Nova Escultura Espanyola i un dels creadors valencians amb més projecció internacional. La seua obra ha deixat empremta tant en museus de referència com en el paisatge urbà, amb peces tan populars a València com la coneguda com a Pantera Rosa i el Parotet.</p><p>Després d’estudiar a l’Escola de Belles Arts de València, Navarro va començar la trajectòria artística com a pintor, però des de 1972 es va dedicar principalment a l’escultura, sense abandonar el dibuix i incorporant, en una etapa més recent, la fotografia.</p><p>El 1980 va participar en l’exposició col·lectiva New Images from Spain, al Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York, una mostra que el va donar a conéixer en l’escena internacional. Sis anys després va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Entre altres reconeixements, també va obtindre el Premi Julio González el 2008.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-als-81-anys-l-escultor-miquel-navarro-autor-pantera-rosa-parotet_1_1905795.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-als-81-anys-l-escultor-miquel-navarro-autor-pantera-rosa-parotet_1_1905795.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Nov 2026 12:13:23 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/c83e912f-5734-47e3-a58f-f80bae7e9ebd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L’escultor Miquel Navarro, en una imtge d'arxiu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/c83e912f-5734-47e3-a58f-f80bae7e9ebd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Europa Press]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rècord un dia abans d'acabar el termini: Vora 41.000 joves valencians han demanat ja el bo cultural]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/record-un-dia-d-acabar-termini-vora-41-000-joves-valencians-han-demanat-ja-bo-cultural_1_1905563.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Esta iniciativa concedix a cada beneficiari una ajuda de 400 euros per a consumir en productes, servicis i activitats culturals durant un termini de dotze mesos
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Un total de 366.256 jóvens espanyols nascuts el 2008 han sol·licitat el Bo Cultural Jove, cosa que suposa una xifra rècord en la història d'esta ajuda impulsada pel Ministeri de Cultura per a incentivar l'accés a la cultura. El Bo Cultural Jove està regulat pel Reial decret, amb vigència indefinida, que el Consell de Ministres va aprovar el 21 de març del 2023, a proposta del ministre de Cultura. Compta amb una dotació de 170 milions d'euros en els pressupostos generals de l'Estat prorrogats. Del total, hi ha 40.944 sol·licituds de jóvens valencians quan falta un dia.</p><p>La xifra de sol·licitants s'ha anat incrementant de forma continuada des que es va implantar i consolida la iniciativa després d'assolir més d'1,6 milions de sol·licituds acumulades en les cinc edicions. Concretament, l'edició d'enguany ha superat les mètriques de les quatre convocatòries precedents, segons dades consultades per Europa Press. Així, el 2022, primer any de vigència de la mesura, van obtindre el bo un total de 277.607 persones. La progressió es va mantindre en 2023 amb 323.668 beneficiaris, en 2024 amb 334.435 i en 2025 amb 363.054 jóvens.</p><p>Este bo, que pretén arrimar els joves a la cultura, està dirigit a les persones que hagen complit o complisquen 18 anys enguany. El Bo Cultural Jove funciona com una targeta de prepagament, per valor de 400 euros, que el beneficiari pot tindre de manera virtual en el seu mòbil o rebre de manera física en el seu domicili. Amb esta poden gaudir d'experiències i productes culturals que es dividixen en tres categories per a afavorir la diversificació de la despesa. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/record-un-dia-d-acabar-termini-vora-41-000-joves-valencians-han-demanat-ja-bo-cultural_1_1905563.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/record-un-dia-d-acabar-termini-vora-41-000-joves-valencians-han-demanat-ja-bo-cultural_1_1905563.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Oct 2026 16:27:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/015480d0-1dba-455d-971c-9b21948d60f9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dos joves miren una parada a la fira del Llibre de València, en arxiu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/015480d0-1dba-455d-971c-9b21948d60f9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Literatura,Música,Dansa,Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[rober solsona (Europa Press)]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De Crevillent als Oscars: una empresa centenària fabrica la catifa del casino de 'La bola negra']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-crevillent-als-oscars-una-empresa-centenaria-fabrica-catifa-casino-bola-negra_1_1902527.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Alfombras Hispania ha elaborat una catifa personalitzada per a la pel·lícula seleccionada per a representar Espanya en els Oscars, amb segell valencià
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Una catifa fabricada a <strong>Crevillent (Baix Vinalopó)</strong> ha arribat a la gran pantalla de la mà de <em>La bola negra</em>, la pel·lícula seleccionada per a representar Espanya als Oscars. L'empresa <strong>Alfombras Hispania</strong>, amb quasi un segle d'història, és la responsable d'una de les peces que formen part de l'escenografia del casino que apareix en el film.</p><p>Tot va començar en agost de l'any passat, quan els responsables de l'escenografia es van posar en contacte amb la firma crevillentina per a encarregar una catifa d'estil clàssic que necessitaven tindre preparada a l'octubre. En aquell moment, però, <strong>l'empresa desconeixia per a quina producció cinematogràfica treballava</strong>.</p><p>"No ens van dir res ni nosaltres vam preguntar. Açò és com quan un arquitecte ens diu que vol una moqueta per a un hotel, però no ens diu quin hotel és", explica <strong>Mercedes Rodríguez Pastor, directora creativa d'Alfombras Hispania</strong>.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-crevillent-als-oscars-una-empresa-centenaria-fabrica-catifa-casino-bola-negra_1_1902527.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-crevillent-als-oscars-una-empresa-centenaria-fabrica-catifa-casino-bola-negra_1_1902527.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 18 Oct 2026 18:41:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/b4c0c6d8-7f5d-4585-a8f8-f335e423c1be_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Fotograma de la pel·lícula 'La bola negra' on es veu la catifa fabricada per Alfombras Hispania]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/b4c0c6d8-7f5d-4585-a8f8-f335e423c1be_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Cinema,Pobles]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA['La bola negra']]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un veí d'Alfafar denuncia el grafiter Rekiem per pintar un mural dedicat a Maricarmen, que apareix vandalitzat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/un-vei-d-alfafar-denuncia-grafiter-rekiem-pintar-un-mural-dedicat-maricarmen-apareix-vandalitzat_1_1902421.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'artista, Josep Roca, assegura que "té el permís del propietari de la paret" i afirma que, l'endemà d'identificar-lo la policia, va trobar l'obra tacada amb una substància fosca i li ha tocat repintar
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'artista urbà Josep Roca, conegut com a Rekiem, assegura que un veí d'Alfafar l'ha denunciat este divendres després de pintar un mural en homenatge a Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys que va morir el 7 d'octubre, quinze dies després de ser desnonada de l'habitatge on vivia a Madrid. </p><p>Segons ha relatat l'artista, el denunciant no és el propietari de la paret on ha fet la intervenció, però ha presentat una queixa pel mural. Roca afirma que té el permís del propietari de l'immoble, amb qui assegura que va parlar personalment abans de pintar-lo.</p><p>Explica que la policia va acudir a sa casa divendres a la nit per a identificar-lo i comprovar si tenia autorització per a fer el mural. Afirma que va facilitar als agents el telèfon del propietari per si necessitaven contactar amb ell.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/un-vei-d-alfafar-denuncia-grafiter-rekiem-pintar-un-mural-dedicat-maricarmen-apareix-vandalitzat_1_1902421.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/un-vei-d-alfafar-denuncia-grafiter-rekiem-pintar-un-mural-dedicat-maricarmen-apareix-vandalitzat_1_1902421.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 Oct 2026 16:32:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/5c68517c-d9ce-4572-89c4-5cfebfe739e1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El mural de l'artista grafiter Josep Roca vandalitzat, a l'esquerra, i l'original, a la dreta]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/5c68517c-d9ce-4572-89c4-5cfebfe739e1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt Notícies]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Francesc d'Assís, a través del pinzell de Josep Benlliure]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-francesc-assis-traves-pinzell-jose-benlliure_1_1902044.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Una exposició repartida entre la Casa Benlliure de València i el Museu Santa Clara de Gandia recopila 65 obres en què el pintor costumista valencià retrata la vida del fundador de l'orde franciscà 
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Dos escenaris, la Casa Benlliure de València i el Museu Santa Clara de Gandia, compartixen una mateixa voluntat temàtica: ensenyar les obres que el cèlebre pintor costumista valencià va dedicar a retratar la vida de <strong>sant Francesc d'Assís</strong>. Es tracta d'una col·lecció unitària que fa cent anys va il·lustrar un llibre commemoratiu del fundador de l'orde franciscà.</p><p>Josep Benlliure (El Cabanyal, Poble Nou del Mar, 1855-València, 1937), exponent del realisme valencià, va residir temporalment a Assís (Itàlia). Va ser en eixa etapa vital quan va adquirir els coneixements pictòrics i espirituals per a retratar el sant umbre, de nom secular Giovanni di Pietro di Bernardone. La data, 1926, quan es commemora el set-cents aniversari de la mort de sant Francesc. A l'artista valencià li va arribar aleshores la comanda d'il·lustrar un llibre que recreara la biografia del diaca i les condicions de la vida conventual.</p><p>"Tenia una intenció mística. A través d'unes formes molt simples, de vegades, i molt esquemàtiques, transmetre la humilitat dels franciscans", explica en declaracions a À Punt NTC Javier García Peiró, comissari i director de la Casa Museu Benlliure. Concebuda com una col·lecció d'entitat unitària amb 65 obres en total, l'exposició té dos seus, explica. La majoria de les aquarel·les s'exhibixen en este primer centre, mentre que el Museu Sana Clara de Gandia n'alberga huit.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-francesc-assis-traves-pinzell-jose-benlliure_1_1902044.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-francesc-assis-traves-pinzell-jose-benlliure_1_1902044.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 15 Oct 2026 19:16:08 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/8d6a1ec4-bb4d-4c0f-b877-b0cc1c22b188_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Benlliure retrata sant Francesc d'Assís]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/8d6a1ec4-bb4d-4c0f-b877-b0cc1c22b188_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un gran llenç a l’aire lliure ret homenatge a la pastura i al pas de bous de Torás]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-un-gran-llenc-l-aire-lliure-ret-homenatge-pastura-pas-bous-toras_1_1901721.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L’obra de dos artistes de Soneja i Madrid ocupa la façana de l’Auditori del municipi
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Torás, a l’Alt Palància, sempre ha sigut un lloc de pastura i pas de bous. Ara el municipi ha decidit retre homenatge a esta tradició amb un gran llenç a l’aire lliure a la façana de l’auditori del municipi.</p><p>En la imatge, dos bous avancen de cara alçant pols i dos genets van a cavall enmig d’un paisatge de muntanyes i camp. L’escena juga amb la perspectiva per a crear profunditat i sembla que els bous vagen a saltar al carrer. </p><p>Obra de dos artistes de Soneja i Madrid, s’ha convertit en un reclam visual per a veïnat i visitants. “Sempre hi ha hagut moltes manades de bous. És l’afició més gran que tenim”, assegura l’alcalde del municipi, Carlos del Río. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-un-gran-llenc-l-aire-lliure-ret-homenatge-pastura-pas-bous-toras_1_1901721.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-un-gran-llenc-l-aire-lliure-ret-homenatge-pastura-pas-bous-toras_1_1901721.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 14 Oct 2026 18:46:32 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/03ec64a1-44fd-420f-9d18-2e888a3e5119_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Toras ret homenatge a la tradició de la pastura i el pas de bous]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/03ec64a1-44fd-420f-9d18-2e888a3e5119_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hortensia Herrero repetix com a única col·leccionista espanyola en la llista Top 200 Collectors]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/hortensia-herrero-repetix-unica-col-leccionista-espanyola-llista-top-200-collectors_1_1901479.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La revista ARTnews inclou per tercer any consecutiu l'empresària valenciana en la selecció internacional dels principals col·leccionistes i mecenes d’art
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L’empresària i mecenes Hortensia Herrero forma part, per tercer any consecutiu, de la llista Top 200 Collectors que elabora anualment la revista ARTnews. Un any més, és l’única representant espanyola en esta selecció internacional.</p><p>En l’edició de 2026, la presidenta de la Fundació Hortensia Herrero i del Centre d’Art Hortensia Herrero (CAHH), a València, compartix espai amb personalitats tan influents com Hélène i Bernard Arnault (Louis Vuitton), François Pinault (Gucci) o Miuccia Prada (Prada).</p><p>La llista Top 200 Collectors reunix alguns dels principals col·leccionistes i mecenes d’art del món, amb col·leccions que abracen diferents períodes i disciplines, des de l’art contemporani i modern fins a l’asiàtic, l’impressionisme i els grans mestres.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/hortensia-herrero-repetix-unica-col-leccionista-espanyola-llista-top-200-collectors_1_1901479.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/hortensia-herrero-repetix-unica-col-leccionista-espanyola-llista-top-200-collectors_1_1901479.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 Oct 2026 20:24:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/2f96bcef-307f-4b5f-8223-c3614b376e5e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'actual exposició temporal de Anselm Kiefer al museu de València]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/2f96bcef-307f-4b5f-8223-c3614b376e5e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[CAHH]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’axolot mexicà i el caragol porpra: dos espècies en perill que inspiren l’última exposició de l’IVAM]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/l-axolot-mexica-caragol-porpra-especies-perill-inspiren-l-ultima-exposicio-l-ivam_1_1900261.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Les escultures, dibuixos i vídeos de l’artista mexicana-britànica Melanie Smith representen tot allò que pot desaparéixer
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L’IVAM inaugura este dimecres una exposició amb prop de quaranta obres de l’artista mexicana-britànica Melanie Smith, que pren com a punt de partida dos espècies en perill d’extinció: l’axolot mexicà i el caragol porpra. A través d’escultures, dibuixos i vídeos, la mostra reflexiona sobre com mirem i representem allò que sabem que pot desaparéixer.</p><p>Amb el títol “Només una cosa era estranya: continuar pensant com abans”, l’exposició reunix les dos últimes produccions de Smith, <em>Axolotl</em> i <em>Tixinda</em>. El primer projecte se centra en l’axolot, un amfibi endèmic de la Vall de Mèxic amb una extraordinària capacitat per a regenerar músculs, ossos, nervis i òrgans, però del qual queden només uns 500 exemplars en el seu hàbitat natural.</p><p>La investigació sobre l’axolot partix també del relat <em>Axolotl,</em> de Julio Cortázar. Smith explora la capacitat de regeneració de l’animal i la relaciona amb la pràctica artística, alhora que qüestiona la manera en què esta espècie ha passat de ser un animal amenaçat a convertir-se en una icona present en la cultura popular, els objectes decoratius o les aplicacions digitals.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/l-axolot-mexica-caragol-porpra-especies-perill-inspiren-l-ultima-exposicio-l-ivam_1_1900261.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/l-axolot-mexica-caragol-porpra-especies-perill-inspiren-l-ultima-exposicio-l-ivam_1_1900261.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 07 Oct 2026 17:13:08 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/eab68d13-4d6c-4d7d-b35a-89e41e9a69ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Exposició de Melanie Smith]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/eab68d13-4d6c-4d7d-b35a-89e41e9a69ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[IVAM]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un segle de Ximo Michavila, l’artista que va pintar l’Albufera, la geometria i la música]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-un-segle-ximo-michavila-l-artista-va-pintar-l-albufera-geometria-musica_1_1900030.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La Fundació Bancaixa reunix un centenar d’obres del pintor valencià en la major retrospectiva sobre la seua trajectòria
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La Fundació Bancaixa obri este dimarts a València l’exposició “Ximo Michavila. Centenari (1926-2026)”, una retrospectiva que reunix un centenar d’obres de l’artista nascut a l’Alcora (l’Alcalatén) per a recórrer sis dècades de trajectòria d’una de les figures centrals de l’art contemporani espanyol. La mostra permet acostar-se al pintor que va fer de la geometria, l’Albufera i la música alguns dels eixos de la seua obra.</p><p><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/homenatges/joaquim-michavila-l-alcora-1926-albalat-tarongers-2016_134_1392370.html" >Michavila</a> pintava la llum, però també el cosmos que observava amb el seu telescopi o la terra que estimava i que el preocupava. Especialment, l’Albufera, protagonista de bona part de la seua producció a partir de finals dels anys setanta. El comissari de la mostra, Juan Manuel Bonet, ha destacat la seua preocupació pel deteriorament de l’espai natural, fins al punt que alguns l’han considerat un precursor de l’ecologisme: “L’impressionava el deteriorament que patia la zona”. </p><p>La filla de l’artista, Carme Michavila, ha definit la col·lecció com “un Michavila total”. La retrospectiva repassa les primeres obres dels anys cinquanta, la participació en moviments de l’avantguarda valenciana com el grup Parpalló, l’etapa geomètrica i constructivista i, més avant, l’abstracció paisatgística vinculada a l’Albufera.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-un-segle-ximo-michavila-l-artista-va-pintar-l-albufera-geometria-musica_1_1900030.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-un-segle-ximo-michavila-l-artista-va-pintar-l-albufera-geometria-musica_1_1900030.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 06 Oct 2026 20:14:26 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/7f15d5e6-92e1-423b-aa10-a5f136a4b22c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Michavila]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/7f15d5e6-92e1-423b-aa10-a5f136a4b22c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Belles Arts de València homenatja Jaume I amb una obra de Pinazo prestada pel Prado]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/belles-arts-valencia-homenatja-jaume-una-obra-pinazo-prestada-pel-prado_1_1899969.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Esta cessió “excepcional” s’unirà als actes de commemoració del 750é aniversari del llegendari Conqueridor
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'obra <em><strong>Últims moments del rei Jaume el Conqueridor, en l'acte d'entrega de la seua espasa al seu fill en Pere</strong></em>, del pintor valencià Ignasi <strong>Pinazo</strong>, arriba al <a href="https://museobellasartesvalencia.gva.es/es/" target="_blank">Museu de Belles Arts de València</a> (MuBAV) per a unir-se als actes de commemoració pel <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/video-750-anys-mort-jaume-coneixem-lloc-va-produir_1_1885884.html" target="_blank">750é aniversari de la mort d'esta figura “llegendària”</a>. </p><p>La peça, un <strong>préstec “excepcional” del Museu del Prado</strong>, es podrà contemplar fins al 10 de gener. S'ha presentat este dimarts a la pinacoteca de la mà del director, Pablo González, i ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Carmen Martí, i del conservador de Pintura del segle XIX del Museu del Prado, Pedro J. Martínez.</p><p>El quadre, pintat el <strong>1881</strong>, és un <strong>oli sobre llenç de grans dimensions (304 x 418 centímetres)</strong> amb el qual l'artista valencià es va presentar a l'Exposició Nacional de Belles Arts del mateix any, on va obtindre la segona medalla. Este reconeixement va consolidar el prestigi de Pinazo i va afavorir l'adquisició del quadre per part de l'Estat.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/belles-arts-valencia-homenatja-jaume-una-obra-pinazo-prestada-pel-prado_1_1899969.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/belles-arts-valencia-homenatja-jaume-una-obra-pinazo-prestada-pel-prado_1_1899969.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 06 Oct 2026 16:27:26 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/e91dd3f9-19dc-4bb5-82b8-e380fb4a4c66_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'obra 'Últims moments del rei Jaume el Conqueridor, en l'acte d'entrega de la seua espasa al seu fill en Pere', d'Ignasi Pinazo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/e91dd3f9-19dc-4bb5-82b8-e380fb4a4c66_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Memòria històrica]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Museu del Prado]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pompeia torna a la vida gràcies a una exposició immersiva a l'espai Bombas Gens de València]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-pompeia-torna-vida-gracies-una-exposicio-immersiva-l-espai-bombas-gens-valencia_1_1899708.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El centre d’arts convida a reviure els últims dies abans de l’erupció del Vesuvi amb una projecció de 360 graus
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Al centre d'arts Bombas Gens de València es pot descobrir com era Pompeia abans que l'erupció del Vesuvi ho canviara tot. Una experiència immersiva permet viatjar a l’any 79 per a caminar pels seus carrers, descobrir-ne els habitants i, fins i tot, viure una batalla de gladiadors. </p><p>‘<a href="https://bombasgens.com/es/activitats/los-ultimos-dias-de-pompeya/?utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=&utm_content=&utm_term=bombas%20gens%20pompeya&gad_source=1&gad_campaignid=24273828689&gbraid=0AAAAA9V6OEliMgYZd_221FLHiIy68J9TU&gclid=CjwKCAjwlY3WBhANEiwApsNrLShlgziGzRBBTWhmuLJ5uPQ3xMCF4Of6STSClzeopvvnKJuW4zofHhoC9P4QAvD_BwE" target="_blank">Els últims dies de Pompeia</a>’ fa tornar a la vida una de les ciutats més famoses de l’antiguitat gràcies a les arts digitals.</p><p>“L’hem vist en el cinema, l’hem llegit en novel·les, en llibres educatius… Però mai hem pogut caminar literalment pels carrers de Pompeia tal com eren aleshores. Mai hem pogut entrar a vore com eren els espectacles que organitzaven o tocar realment com eren les parets d’esta ciutat. Ací és on això es pot fer”, explica el director artístic de l’exposició, Jordi Sellas, en declaracions a À Punt. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-pompeia-torna-vida-gracies-una-exposicio-immersiva-l-espai-bombas-gens-valencia_1_1899708.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-pompeia-torna-vida-gracies-una-exposicio-immersiva-l-espai-bombas-gens-valencia_1_1899708.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 05 Oct 2026 13:47:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/28c08bd4-10fb-4568-b835-8085830d9381_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Exposició immersiva sobre Pompeia al centre d'arts Bombas Gens]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/28c08bd4-10fb-4568-b835-8085830d9381_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[València exposa les obres de Kiefer per primera vegada a Espanya en vint anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/valencia-exposa-obres-kiefer-primera-vegada-espanya-vint-anys_1_1898653.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L’artista alemany visita la primera exposició temporal del Centre d'Art Hortensia Herrero
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El pintor i escultor alemany Anselm Kiefer ha visitat este dimecres a València el <a href="https://www.cahh.es/en/" target="_blank">Centre d'Art Hortensia Herrero</a> (CAHH) amb motiu de l'exposició temporal que reunix una selecció de les seues obres i durant la qual s'ha mostrat satisfet pel resultat de la mostra, la primera a Espanya en dos dècades.</p><p>L'artista ha destacat tant la integració de les seues creacions en els diferents espais del Centre d'Art com el diàleg que s'establix entre el seu treball, l'edifici i la història de l'antic palau que l'alberga, segons un comunicat remés per l'entitat museística.</p><p>La mostra, que es va inaugurar el passat 29 d'abril i conclourà el pròxim 25 d'octubre, és la primera exposició temporal del CAHH i va començar a gestar-se a partir d'un procés de treball conjunt entre l'artista i l'equip del Centre d'Art.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/valencia-exposa-obres-kiefer-primera-vegada-espanya-vint-anys_1_1898653.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/valencia-exposa-obres-kiefer-primera-vegada-espanya-vint-anys_1_1898653.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 30 Sep 2026 15:52:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/99ee4e1f-f6e3-44fc-a429-497ae486ef7f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Visita d'Anselm Kiefer al Centre d'Art Hortensia Herrero]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/99ee4e1f-f6e3-44fc-a429-497ae486ef7f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Centre d'Art Hortensia Herrero]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Carmen' torna a Les Arts setze anys després amb una mirada sobre el desig i la llibertat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-carmen-torna-arts-setze-anys-despres-una-mirada-desig-llibertat_1_1897996.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La nova producció de l’òpera de Bizet, que s’estrena el 2 d’octubre, deixa arrere els tòpics per a abordar també la violència i la lluita per a decidir sobre el propi destí
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Quasi <strong>150 anys després de la seua estrena</strong>, <em>Carmen</em> continua sent una de les figures femenines més potents de l’òpera. L’obra de Georges Bizet, estrenada el 1875, torna ara al Palau de les Arts de València <strong>setze anys després de l'última representació</strong>, amb una nova producció que deixa arrere els tòpics per a posar el focus en el desig, la violència i la llibertat individual.</p><p>La proposta, que s’estrenarà el <strong>2 d’octubre</strong>, planteja una <em>Carmen</em> renovada i immersiva, profundament teatral, que explora el conflicte entre l’orde social i la voluntat de decidir sobre el destí. El director d’escena, Ted Huffman, aborda el mite de Bizet des d’una perspectiva de llibertat, amb una posada en escena en què els canvis d’escenografia i vestuari es fan a la vista del públic.</p><p>El director musical, Michele Spotti, destaca el caràcter més contemporani i descontextualitzat de la proposta i assegura que és una experiència "molt directa" que "no té un vel". Spotti també reivindica la partitura de Bizet i considera que "l’orquestració és genial" i que, per això, <em>Carmen</em> és "una forma d’art total".</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-carmen-torna-arts-setze-anys-despres-una-mirada-desig-llibertat_1_1897996.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-carmen-torna-arts-setze-anys-despres-una-mirada-desig-llibertat_1_1897996.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 27 Sep 2026 20:03:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/614b6d73-ee77-4b71-af76-15762e32c43e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA['Carmen' torna a Les Arts]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/614b6d73-ee77-4b71-af76-15762e32c43e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Música]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els paisatges sonors valencians: Edu Comelles transforma els sons quotidians en art]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-paisatges-sonors-valencians-edu-comelles-transforma-sons-quotidians-art_1_1897740.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'artista i dissenyador de so obri el nou espai de treball en les jornades de portes obertes d'Andanes d'Art d'Alboraia, on investiga i arxiva àudios subaquàtics i narracions orals valencianes
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Hi ha sons que sentim cada dia i que, precisament per això, deixem d'escoltar. Edu Comelles els rescata, els transforma i els convertix en art.</p><p>"La meua tasca és la de recollir els sons que ens envolten, siga sons naturals, humans o climatològics i, a través de la utilització creativa del so, contar històries", explica l'artista i dissenyador de so.</p><p>Este cap de setmana obri al públic el seu nou estudi de treball, a Alboraia. Comelles treballa amb enregistraments de camp i música experimental per a construir paisatges sonors que conviden a parar l'orella.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-paisatges-sonors-valencians-edu-comelles-transforma-sons-quotidians-art_1_1897740.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-paisatges-sonors-valencians-edu-comelles-transforma-sons-quotidians-art_1_1897740.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Sep 2026 10:51:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/d78ac199-3887-4740-95cd-eb57a030f44b_16-9-aspect-ratio_default_1008950.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Edu Comelles, en un dels concerts en directe]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/d78ac199-3887-4740-95cd-eb57a030f44b_16-9-aspect-ratio_default_1008950.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Música]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt Notícies]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[David Gimilio, nou director del MuVIM: "El visitant particular no se sent massa representat en el museu"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/david-gimilio-nou-director-muvim-visitant-particular-representat-museu_1_1897513.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El responsable del museu centra l'aposta a curt termini en muntar la col·lecció d'art de la Diputació de València 
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>"Estic molt centrat en el fet que la col·lecció d'art de la Diputació (de València) vinga al MuVIM a partir de març", ha remarcat este divendres el nou director del Museu Valencià de la Modernitat i la Il·lustració de València, <strong>David Gimilio</strong>, en una entrevista en <em>Les notícies del matí </em>d'À Punt. Una col·lecció de pintura, escultura, dibuix, però també d'arts sumptuàries, mobiliari o rellotges fins ara ocults en despatxos o magatzems "i que cal traure a la llum", ha remarcat. També ha agregat que li agradaria molt col·laborar amb altres museus especialitzats en el segle XIX i XX.</p><p>Gimilio ha insistit en diferents moments de l'entrevista que el principal repte del recinte és "treballar per a muntar la col·lecció permanent al voltant de la <strong>col·lecció d'art de la Diputació de València</strong>". La col·lecció és una de les "joies ocultes" i és una bona oportunitat, ha assegurat, per a donar-la a conéixer en el museu de forma més àmplia.</p><p>Relacionat amb esta nova mostra, el nou director ha apostat per atraure a més públic al recinte. Considera que "el visitant particular no se sent massa representat en el museu" i que la intenció, ara, és canviar esta realitat amb la mencionada exposició. El recinte és molt visitat per estudiants, escolars i universitaris. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/david-gimilio-nou-director-muvim-visitant-particular-representat-museu_1_1897513.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/david-gimilio-nou-director-muvim-visitant-particular-representat-museu_1_1897513.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Sep 2026 08:18:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/c586f80a-00a7-4058-a776-c06af5fc6692_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Entrevista a David Gimilio en Les notícies del matí, este divendres.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/c586f80a-00a7-4058-a776-c06af5fc6692_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Laura Pérez publica ‘El iglú’, una història que explora el retorn als llocs de la infància]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-laura-perez-publica-iglu-una-historia-explora-retorn-als-llocs-infancia_1_1897346.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Escrita amb Guillermo Corral, explora la persona que som quan tornem a mirar al passat 
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Què passa quan tornem als llocs de la infància? Esta és la pregunta que recorre <em><strong>El iglú</strong></em>, la nova novel·la gràfica de <strong>Laura Pérez i Guillermo Corral</strong>. Un relat íntim sobre els records, la identitat i el temps que passa.</p><p>Sobre la prestatgeria de Laura Pérez lluïx el premi Eisner, els anomenen els Oscars del còmic, un reconeixement que la valenciana va guanyar per <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/il-lustradora-laura-perez-submergeix-foscor-nit-l-ultim-comic_1_1740022.html" target="_blank"><em>Nocturnos</em></a>. Ara, després de quatre anys, ja té entre les mans un nou llibre. <em>El iglú</em>, una <strong>novel·la gràfica</strong> escrita amb Guillermo Corral que viatja al passat per a entendre qui som hui. En este sentit, Pérez explica que “treballar amb un guionista permet explorar temàtiques noves a les quals no m’hauria apropat si no fora perquè el seu paisatge s’ha apropat al meu”.</p><p>En <em>El iglú</em>, Óscar torna a la ciutat suïssa on va créixer. Busca els paisatges de la infància. Però també alguna cosa més: busca entendre qui és. Segons Pérez, “<strong>tornar al lloc de la infantesa et fa recordar algunes inquietuds i emocions</strong> que has modificat quan ja eres adult”. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-laura-perez-publica-iglu-una-historia-explora-retorn-als-llocs-infancia_1_1897346.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-laura-perez-publica-iglu-una-historia-explora-retorn-als-llocs-infancia_1_1897346.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 24 Sep 2026 13:59:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/4d589025-ce44-48fc-8dd3-3d128828d32b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[En la imatge, Laura Pérez amb la seua nova novel·la gràfica, 'El iglú']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/4d589025-ce44-48fc-8dd3-3d128828d32b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Llibres]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Sant Jordi més xicotet fa el salt a la xicoteta pantalla]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-sant-jordi-xicotet-salt-xicoteta-pantalla_1_1896901.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El primer capítol de la sèrie d’animació s'estrenarà en el festival Animalcoi al novembre
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Sant Jordi cobra vida</strong> i es convertix en el protagonista d'una sèrie d'animació. Es tracta d’un projecte que naix de la mà de la dissenyadora Vega Piñero i en el qual participa l'alumnat de l'Escola d'Art i Disseny d'Alcoi. El primer capítol s'estrenarà en el f<strong>estival Animalcoi </strong>al mes de novembre.</p><p>Les mans de Vega donen vida al xicotet Sant Jordi. Una imatge del patró d'Alcoi, en este cas, adaptada al públic infantil i protagonista d'esta minisèrie. “Està pensada per a ser un format per a xarxes socials, amb capítols o gags còmics de vint segons aproximadament”, explica la creadora. </p><p>L’alumnat de<strong> l'Escola d'Art i Disseny d'Alcoi</strong> completa l'equip. “Volem crear professionals i amb un projecte com este l’alumnat veu que és capaç”, assegura la directora del centre, Diana Ortiz. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-sant-jordi-xicotet-salt-xicoteta-pantalla_1_1896901.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-sant-jordi-xicotet-salt-xicoteta-pantalla_1_1896901.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Sep 2026 14:56:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/602e3907-ddd1-49b1-8ecc-a05ca470cd46_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Fragment del còmic sobre la figura de Sant Jordi]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/602e3907-ddd1-49b1-8ecc-a05ca470cd46_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Teatre Principal de València, motor de la modernització escènica durant dos segles]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-teatre-principal-valencia-motor-modernitzacio-escenica-durant-segles_1_1896853.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Este emblemàtic edifici es reformarà per a garantir-ne la seguretat i mantenint-ne el valor patrimonial
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El <strong>Teatre Principal de València</strong> <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/diputacio-valencia-anuncia-tancament-teatre-principal-risc-despreniments_1_1896788.html" target="_blank">tanca per reformes de forma urgent</a>. Tot i que este dilluns s’havia presentat la programació de la temporada i les companyies tenien ja moltes entrades venudes, un informe alerta de <strong>deficiències estructurals</strong> i ha obligat a la Diputació, titular del teatre, a prendre esta decisió ràpidament per motius de seguretat.</p><p>Molt més que un contenidor cultural, el Teatre Principal ha sigut durant dos segles un motor de la modernització escènica, epicentre de l'alta societat i termòmetre de la vitalitat artística pròpia. </p><p>L'edifici va començar a construir-se el <strong>1808</strong>. Era un projecte modern, a l'estil italià amb sala i escena, diferent dels corrals de comèdia que hi havia a la ciutat.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-teatre-principal-valencia-motor-modernitzacio-escenica-durant-segles_1_1896853.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-teatre-principal-valencia-motor-modernitzacio-escenica-durant-segles_1_1896853.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Sep 2026 14:22:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/aed62a88-f7aa-4998-ad5f-4f3ffb3868cf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'edifici va començar a construir-se el 1808]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/aed62a88-f7aa-4998-ad5f-4f3ffb3868cf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Teatre,Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['El viaje del Tesoro', el llibre que narra l’odissea per a salvar les obres del Museu del Prado de la Guerra Civil]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/viaje-tesoro-llibre-narra-l-odissea-salvar-obres-museu-prado-guerra-civil_1_1895915.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'obra es basa en els diaris de Manuel de Arpe, restaurador del museu i únic acompanyant dels quadres
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Quan es complixen 90 anys de l'inici del <strong>viatge de les grans obres d'art del Museu del Prado</strong>, l'Escorial o el Palau de Llíria per a posar-les fora de perill de la Guerra Civil, el llibre <em>El viaje del Tesoro </em>recorda l'odissea, el desgavell, la sort i el treball minuciós de centenars de persones que va suposar el trasllat.</p><p>El llibre es basa en els diaris personals de Manuel de Arpe, restaurador del Museu del Prado i única persona que acompanyà el tresor al llarg dels tres anys que va durar l'epopeia, des de la tardor del 1936 fins a la tardor del 1939. En el seu periple, les obres <strong>anaren primer a València, després a Catalunya, Ginebra</strong> i finalment de tornada a <strong>Madrid</strong>.</p><p>Van ser més de 3.000 quilòmetres en camions i trens carregats amb 1.868 caixes de més de 140 tones de pes per al trasllat de les quals van ser necessaris 72 camions i 22 vagons de trens que van patir tota classe de contratemps.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/viaje-tesoro-llibre-narra-l-odissea-salvar-obres-museu-prado-guerra-civil_1_1895915.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/viaje-tesoro-llibre-narra-l-odissea-salvar-obres-museu-prado-guerra-civil_1_1895915.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Sep 2026 18:44:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/01af0b71-87a7-4c15-a5d3-bff068e2505b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA['El viaje del Tesoro' narra l’odissea per salvar les obres del Prado de la Guerra Civil]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/01af0b71-87a7-4c15-a5d3-bff068e2505b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Memòria històrica]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Editorial Eneida]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quedar per a crear: dibuixants es congreguen als Jardins de Monfort pel València Design Fest]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-quedar-crear-dibuixants-congreguen-als-jardins-monfort-pel-valencia-design-fest_1_1894863.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El festival se celebra de l’11 de setembre al 15 d’octubre i inclou activitats com la trobada de dibuix a l’aire lliure organitzada per Ojo Garabato
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>València és, des de l’11 de setembre fins al 15 d’octubre, escenari de propostes que posen la creativitat en el centre. El València Design Fest reivindica el disseny com una forma de transformar l’entorn i, entre les seues activitats, organitza trobades per a dibuixar a l’aire lliure.</p><p>És el cas de l’activitat d’Ojo Garabato, un projecte impulsat per tres joves il·lustradors que organitza trobades mensuals i gratuïtes de dibuix, que ha reunit als Jardins de Monfort desenes d’assistents amb una mateixa passió: el dibuix.</p><p>"Són quedades mensuals, gratuïtes, on ens apropiem dels espais públics i fomentem el dibuix com a manera de conéixer gent", membre d'Ojo Garabato. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-quedar-crear-dibuixants-congreguen-als-jardins-monfort-pel-valencia-design-fest_1_1894863.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-quedar-crear-dibuixants-congreguen-als-jardins-monfort-pel-valencia-design-fest_1_1894863.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 13 Sep 2026 17:50:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/687859cc-90f9-4fbb-a315-167a1c695477_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Assistents al València Desgin Fest es congreguen per a dibuixar als Jardins de Monfort]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/687859cc-90f9-4fbb-a315-167a1c695477_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,València Capital Mundial del Disseny]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt Notícies]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El color conquista el MACA: l’exposició "Coloramas" s'allarga fins al gener]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-color-conquista-maca-l-exposicio-coloramas-s-allarga-gener_1_1894749.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La mostra reunix 48 peces de diferents artistes, estils, tècniques i materials dels últims 75 anys per a explorar un dels elements essencials de l’art
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El color està present en l’art, però també en la manera en què interpretem el món. Eixa paradoxa és el punt de partida de "Coloramas". Del color en l’art, l’exposició que acull el Museu d’Art Contemporani d’Alacant, el MACA, i que finalment es podrà visitar fins al 10 de gener.</p><p>La mostra recorre els usos del color al llarg dels últims 75 anys a través de 48 peces d’artistes, estils i tècniques diferents.</p><p>Una de les obres que més crida l’atenció és una representació de la marededeu de Katharina Fritsch en groc, un color allunyat de la imatge tradicional que associem a la figura religiosa.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-color-conquista-maca-l-exposicio-coloramas-s-allarga-gener_1_1894749.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-color-conquista-maca-l-exposicio-coloramas-s-allarga-gener_1_1894749.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 12 Sep 2026 18:03:42 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/7d78b7f0-aff6-4c0d-a8ee-14e662bd68c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una dona observa algunes de les peces de l'exposició al MACA]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/7d78b7f0-aff6-4c0d-a8ee-14e662bd68c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt Notícies]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'IVAM incorpora el disseny a l'oferta d'activitats per a la temporada 2026-27]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/l-ivam-incorpora-disseny-l-oferta-d-activitats-temporada-2026-27_1_1893744.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El museu reforça la programació associada a la seua col·lecció per a acostar-se a diversos públics
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L<a href="https://ivam.es/" target="_blank">'Institut Valencià d'Art Modern</a> (IVAM) incorpora al seu programa d'activitats públiques, educatives i familiars per al curs 2026-27 el disseny com a espai d'investigació i obri la col·lecció a noves mirades de la creació contemporània valenciana.</p><p>La directora de l'IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat este dimarts que el museu presenta un programa específic dedicat al disseny contemporani de la mà d'Estudio Savage (Adrián Salvador i Lucas Zaragosí), “que amplia els territoris des dels quals l'IVAM aborda la creació i les transformacions del nostre temps”.</p><p>Ha assenyalat que el museu també reforça la programació associada a la seua col·lecció, “per a oferir al públic diverses maneres d'acostar-se a este cabal artístic conservat per la institució”, segons un comunicat de la Generalitat.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/l-ivam-incorpora-disseny-l-oferta-d-activitats-temporada-2026-27_1_1893744.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/l-ivam-incorpora-disseny-l-oferta-d-activitats-temporada-2026-27_1_1893744.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 18:26:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/56d6c4fd-90a9-4fc4-987c-4338442cf685_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Imatge d'arxiu de l'exposició permanent 'La Col·lecció de l'IVAM'']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/56d6c4fd-90a9-4fc4-987c-4338442cf685_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Miguel Lorenzo (IVAM)]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Farmejar aura als peus de la basílica de Santa Maria: centenars d’adolescents es reunixen a Elx]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/video-farmejar-aura-als-peus-basilica-santa-maria-centenars-d-adolescents-reunixen-elx_1_1893323.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Les batalles d’aura s’han convertit en una tendència viral que combina coreografies, carisma i molta desimboltura per a socialitzar, perdre la vergonya i obtenir una ovació
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Durant este estiu, centenars d’adolescents han eixit de les xarxes per a farmejar aura pels carrers de diferents ciutats. Este dissabte, Elx ha sigut l’escenari d’una d’estes trobades, en què els participants han posat a prova el seu carisma davant dels altres.</p><p>Als peus de la basílica de Santa Maria s’han pogut vore gestos com el <em>six-seven</em> i tota mena de postures i actituds amb un objectiu: acumular aura.</p><p>Les batalles d’aura són una tendència viral que ha saltat del món digital a la vida real. Farmejar és un terme usat als videojocs basat en la repetició de tasques per acumular recursos, experiències o punts. En este cas, durant esta mena de combat sense colps, guanya qui aconseguix acumular més carisma, seguretat o simplement, qui és capaç de vacil·lar més davant dels altres per a obtenir una ovació i aplaudiments del públic.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/video-farmejar-aura-als-peus-basilica-santa-maria-centenars-d-adolescents-reunixen-elx_1_1893323.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/video-farmejar-aura-als-peus-basilica-santa-maria-centenars-d-adolescents-reunixen-elx_1_1893323.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 06 Sep 2026 16:39:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/fd3c2ed6-fab3-4b20-8702-ca18e6b0d017_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dos adolescents als peus de la basílica de Santa Maria d'elx en l'esdeveniment per farmejar aura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/fd3c2ed6-fab3-4b20-8702-ca18e6b0d017_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Xarxes socials,Dansa]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt Notícies]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les Arts obri les portes amb tallers, recitals lírics i un concert simfònic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/arts-obri-portes-tallers-recitals-lirics-un-concert-simfonic_1_1893104.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La jornada de portes obertes, d’11:00 a 19:00 hores, oferix recorreguts lliures per diversos espais de l’edifici i activitats per a tots els públics
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El <strong>Palau de les Arts Reina Sofía</strong> inicia la seua activitat oberta al públic este diumenge<strong> amb una Jornada de Portes Obertes </strong>que oferix tallers educatius, recitals lírics, un concert simfònic i recorreguts lliures per diferents espais de l’edifici, entre altres propostes.</p><p>Les Arts ha obert les portes a les 11:00 hores i permet l’<strong>accés lliure als visitants fins a les 19:00 hores</strong>. Els últims grups podran accedir a partir de les 18:00 hores per a recórrer espais com la Sala Principal, l’Auditori, les Terrasses de les Palmeres o l’Espai Los Toros. Durant la visita, el públic podrà conéixer els detalls arquitectònics de l’edifici dissenyat per Santiago Calatrava i les propostes de la temporada 2026-2027.</p><p>La jornada també inclou activitats dirigides especialment al públic familiar i als espectadors més joves. Tant el vestíbul de la Sala Principal com l’escenari de l’Aula Magistral disposaran de pianos a disposició de qui vulga tocar-los.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/arts-obri-portes-tallers-recitals-lirics-un-concert-simfonic_1_1893104.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/arts-obri-portes-tallers-recitals-lirics-un-concert-simfonic_1_1893104.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 18:21:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/ae7780b0-3385-4163-a4a1-0de145fba32d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les Arts obri les portes amb tallers, recitals lírics i un concert simfònic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/ae7780b0-3385-4163-a4a1-0de145fba32d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Música]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Mikel Ponce - Europa Press]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tres escultures amb segell valencià s'alcen al desert de Nevada per al Burning Man]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-tres-escultures-segell-valencia-s-alcen-desert-nevada-burning-man_1_1892095.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Els primers habitants de l’efímera Black Rock City ja poden admirar el monumental ‘Correfoc’ de Dani Nebot i Miguel Arraix, que és també l'autor d'un Titanic afonat en l’arena i ha assessorat en el disseny una Torre Eiffel trencada 
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El disseny i l’arquitectura valencianes tornen a tindre una presència destacada en el <strong>Burning Man</strong>. Tres grans instal·lacions amb participació valenciana formen part enguany del paisatge de Black Rock City, la ciutat efímera que cada any transforma el desert de Nevada en un dels grans aparadors internacionals de l’art i la creativitat. La cita reunirà al voltant de 80.000 participants des del 30 d'agost fins al 7 de setembre.</p><p>Entre les instal·lacions que ja s’alcen sobre l’arena està <em><strong>Correfoc</strong></em>, una escultura de huit metres creada pel dissenyador valencià i Premi Nacional de Disseny <strong>Dani Nebot</strong> amb l’arquitecte <strong>Miguel Arraiz</strong>. La peça, seleccionada entre més d’un miler de propostes internacionals, reinterpreta la tradició mediterrània del foc i l’esperit de les Falles en un entorn tan allunyat com el desert de Nevada.</p><p><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-una-tempesta-d-arena-paralitza-muntatge-grans-instal-lacions-valencianes-burning-man-2026_1_1891651.html" >El muntatge no ha sigut fàcil</a>. Una forta tempesta d’arena va obligar a paralitzar durant 48 hores els treballs per a alçar els 2.500 quilos de fusta de l’estructura. Amb la calma meteorològica, una grua ha pogut finalment posar dret el dimoni, que haurà de resistir una setmana a la intempèrie i sense fonaments. Nebot ha dissenyat l’escultura perquè l’ull permeta observar l’eixida i la posta del sol i, com ocorre amb les Falles, el foc posarà punt final a la vida efímera.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-tres-escultures-segell-valencia-s-alcen-desert-nevada-burning-man_1_1892095.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-tres-escultures-segell-valencia-s-alcen-desert-nevada-burning-man_1_1892095.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Sep 2026 14:01:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/4921978b-4773-4109-93b7-da289fbd4dcf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El valencià Miquel Arraiz ens explica els seus treballs en el Burning Man]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/4921978b-4773-4109-93b7-da289fbd4dcf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Burning Man,Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una tempesta d’arena paralitza el muntatge de les dos grans instal·lacions valencianes al Burning Man 2026]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-una-tempesta-d-arena-paralitza-muntatge-grans-instal-lacions-valencianes-burning-man-2026_1_1891651.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Les obres de Miguel Arraiz i Dani Nebot ja estan al desert de Nevada, però el fort vent ha obligat a ajornar els treballs
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Imprevistos per als valencians que participen en el Burning Man a l'altra banda del món. Una forta tempesta d’arena ha paralitzat, de moment, el muntatge de la gran aposta valenciana en l'edició del 2026. L’arquitecte Miguel Arraiz i el dissenyador Dani Nebot ja estan al desert de Nevada, on treballen en les instal·lacions que ens representaran enguany en una de les cites d’art i cultura alternativa més importants del món.</p><p>El vent i la pols han convertit les primeres hores al desert en una autèntica prova de resistència i han obligat a ajornar els treballs de muntatge. Malgrat les adversitats, les dos grans peces valencianes ja han arribat a Black Rock City i està previst que s'hi puguen instal·lar i cremar la setmana que ve, com marca la tradició del festival.</p><p>Una de les grans protagonistes és <em>Correfoc</em>, una escultura monumental creada pel tàndem format per Arraiz i Nebot. El projecte va ser seleccionat entre un miler de propostes i porta fins al desert de Nevada una reinterpretació de la tradició mediterrània del foc i l’esperit de les Falles.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-una-tempesta-d-arena-paralitza-muntatge-grans-instal-lacions-valencianes-burning-man-2026_1_1891651.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/video-una-tempesta-d-arena-paralitza-muntatge-grans-instal-lacions-valencianes-burning-man-2026_1_1891651.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Aug 2026 11:02:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/19728af1-3cd7-4342-82ac-2e3e1ac2e9b8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El Burning Man 2026, amb destacada presència valenciana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/19728af1-3cd7-4342-82ac-2e3e1ac2e9b8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Burning Man,Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[À Punt NTC]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 97 anys Yayoi Kusama, l'artista de les llunes acolorides que va convertir al·lucinacions en art]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-als-97-anys-yayoi-kusama-artista-llunes-acolorides-va-convertir-lucinacions-art_1_1891090.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Referent de la psicodèlia, la japonesa ha exposat en museus de tot el món i és una de les creadores plàstiques més reconegudes internacionalment
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'artista japonesa <strong>Yayoi Kusama</strong>, mundialment coneguda pels dissenys acolorits de llunes i patrons repetitius, ha mort als <strong>97 anys</strong>, segons una publicació que la seua pàgina web ha difós este dijous i en què s'especifica que la defunció va tindre lloc fa dos setmanes. Així, el <strong>14 d'agost</strong> expirava l'últim alé en un hospital de<strong> Tòquio</strong>, encara que no es coneixen més detalls de les causes de la defunció.</p><p>Pionera i de perfil multidisciplinari, Kusama ha sigut una de les artistes més rellevants de l'últim segle, clau en l'art contemporani i la psicodèlia. Ha exposat en museus de tot el món i ha rebut multitud de guardons, com l'<strong>Orde de les Arts</strong> <strong>i les Lletres del Japó</strong> o l'<strong>Orde de Cultura</strong> japonesa. El 2006 es va convertir en la primera dona que obtenia el <strong>Praemium Imperiale</strong> de l'Associació d'Art del Japó, un dels premis internacionals d'art més prestigiosos a escala global. "Va continuar pintant fins als últims dies, sense deixar mai el pinzell, explorant l'amor etern i l'ànima immortal", assegura el text que ha fet públic al món el decés.</p><p>Nascuda a la ciutat de <strong>Matsumoto</strong> el 22 de març de <strong>192</strong>9 i filla dels propietaris d'una fàbrica de plantes, Kusama va començar a pintar al voltant dels deu anys, usant com a motiu principal la repetició obsessiva de cercles i patrons com xarxes i flors, que va començar a plasmar en aquarel·les, pastís i olis. La historiadora de l'art Katy Hessel recorda com ella mateixa descrivia les al·lucinacions hipnòtiques que la perseguien des de ben menuda i que va saber traduir a l'art, cosa que la va convertir en una de les creadores plàstiques més reconegudes de l'actualitat. Alhora que assolia fites pictòriques, va començar a explorar els límits en l'art de la <em>performance</em>, amb missatges polítics i contra la guerra, i també va fer incursions en el món del cine i la moda. En 1990 es va internar voluntàriament en una <strong>institució mental</strong>, des d'on va continuar creant obres en diversos formats.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-als-97-anys-yayoi-kusama-artista-llunes-acolorides-va-convertir-lucinacions-art_1_1891090.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-als-97-anys-yayoi-kusama-artista-llunes-acolorides-va-convertir-lucinacions-art_1_1891090.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Aug 2026 08:21:52 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/ccbd9e00-ca73-4241-bc07-62a2e05c63f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Kusama, envoltada de les seues acolorides creacions]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/ccbd9e00-ca73-4241-bc07-62a2e05c63f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Web oficial de Yayoi Kusama]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor Juan Tamariz, una de les grans figures de la màgia, als 83 anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-juan-tamariz-una-grans-figures-magia-als-83-anys_1_1889594.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L’il·lusionista madrileny es va fer famós per combinar màgia i humor en la televisió i els escenaris
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El mag Juan Tamariz ha mort este dimarts als 83 anys, segons ha anunciat en les xarxes socials la seua filla, la també il·lusionista Ana Tamariz. "Amb immensa tristesa, hui m’acomiade de mon pare, Juan Tamariz, una persona increïble, molt estimada i admirada per tots", ha escrit en una publicació acompanyada d’una fotografia dels dos.</p><p>Ana Tamariz ha agraït a son pare "tot l’amor" que li va donar i "tot l’amor a la màgia que ens va regalar". També ha destacat que el seu record i la seua "incommensurable obra" continuaran presents, i ha donat les gràcies als mags, amics i familiars que l’han acompanyat al llarg de la seua vida, "fins a l'últim dia".</p><p>Nascut a Madrid el 18 d’octubre del 1942, Tamariz va començar a interessar-se per la màgia quan tenia pocs anys, després de vore actuar un mag en un teatre. Als díhuit anys va ingressar en la Societat Espanyola d’Il·lusionisme i va començar una trajectòria que el convertiria en un dels especialistes en cartomàgia, màgia de prop i mentalisme més reconegut internacionalment.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-juan-tamariz-una-grans-figures-magia-als-83-anys_1_1889594.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/mor-juan-tamariz-una-grans-figures-magia-als-83-anys_1_1889594.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Aug 2026 17:59:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/ff1740b4-373c-45c7-8f0d-dea7dccc51fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Juan Tamariz en el 2017]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/ff1740b4-373c-45c7-8f0d-dea7dccc51fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Europa Press]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El festival Fresca! tanca la sexta edició amb un espectacle de la coreògrafa María Pagés]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/festival-fresca-tanca-sexta-edicio-un-espectacle-coreografa-maria-pages_1_1885389.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L’artista s’inspira en les reflexions sobre la llibertat, la identitat i el poder presents en 'Poeta en Nueva York', de Lorca 
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El <a href="https://festivalfresca.es/language/es/" target="_blank">Festival Internacional d'Arts Escèniques d'Alacant, Fresca!</a>, organitzat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats a través de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), tanca la sexta edició este dissabte a les 22:00 hores amb l'espectacle <em>El paraíso de los negros</em>, protagonitzat per la coreògrafa María Pagés.</p><p>És una coreografia flamenca de la companyia de María Pagés, “una de les figures més rellevants de la dansa espanyola contemporània”, que s'inspira en les reflexions sobre la llibertat, la identitat i el poder presents en <em>Poeta a Nueva York</em>, de Federico García Lorca, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.</p><p>L'obra dialoga amb la novel·la homònima de Carl Van Vechten, el pensament de la negritud de Léopold Sédar Senghor i el llegat artístic i reivindicatiu de Nina Simone. A partir d'estes referències, l'espectacle aborda conflictes universals com la desigualtat, el racisme, l'exclusió i la recerca de la llibertat des d'una perspectiva contemporània.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/festival-fresca-tanca-sexta-edicio-un-espectacle-coreografa-maria-pages_1_1885389.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/festival-fresca-tanca-sexta-edicio-un-espectacle-coreografa-maria-pages_1_1885389.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 18:14:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/b32ede2f-3854-42d5-bf14-1d580a610174_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Imatge promocional de l'espectacle 'El paraíso de los negros' de María Pagés]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/b32ede2f-3854-42d5-bf14-1d580a610174_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Música,Teatre,Dansa]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[María Pagés]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Louvre reobri la sala del robatori d'octubre del 2025, però sense joies]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/louvre-reobri-sala-robatori-d-octubre-2025-joies_1_1885061.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Les joies que van escapar al robatori les traslladaran en el futur a un nou espai de màxima seguretat
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El Museu del Louvre reobri al públic este dimecres la Galeria d'Apol·lo, un dels espais més emblemàtics del palau, encara que ho farà sense les Joies de la Corona ni la resta d'objectes preciosos que s'hi exhibien<a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/mon/detenen-cinc-nous-sospitosos-robatori-joies-museu-louvre_1_1825063.html" > fins al robatori de diverses joies fa nou mesos</a>.</p><p>En el mediàtic furt, que va ocórrer l'octubre del 2025, valuoses peces de la col·lecció de joies de Napoleó i de la col·lecció dels reis francesos van desaparéixer del museu francés en només set minuts. El succés va comportar el tancament de l'espai i ha motivat el replantejament de l'exposició d'estes peces històriques.</p><p>Segons ha confirmat un portaveu de la institució, la reobertura es farà ara amb una nova configuració museogràfica en què les col·leccions i els objectes de valor s'han retirat per a retornar tot el protagonisme a la decoració mural pintada i esculpida de la galeria.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/louvre-reobri-sala-robatori-d-octubre-2025-joies_1_1885061.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/louvre-reobri-sala-robatori-d-octubre-2025-joies_1_1885061.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Jul 2026 04:30:12 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/826f3683-2b93-437f-ab2d-b14853829874_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El mediàtic furt de les joies del Louvre va obligar a tancar la sala que les contenia i replantejar l'exposició]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/826f3683-2b93-437f-ab2d-b14853829874_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Shutterstock]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policia Autonòmica intervé quatre quadros falsos de Pinazo i altres pintors reconeguts a la venda en un portal en línia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/policia-autonomica-interve-quatre-quadros-falsos-pinazo-pintors-reconeguts-venda-un-portal-linia_1_1884349.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Els agents investiguen el propietari de les obres d'imitació per presumptes delictes d'estafa i contra la propietat intel·lectual
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El grup de patrimoni històric de la unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana ha intervingut quatre pintures falses que s'anunciaven en una coneguda plataforma de compravenda en línia i eren atribuïdes a artistes contemporanis molt destacats com ara els valencians <strong>Ignacio Pinazo</strong> o <strong>Manuel Hernández Mompó</strong>.</p><p>Les obres s'han pogut confiscar gràcies a les labors rutinàries de ciberseguretat de la Policia de la Generalitat, segons informa l'administració autonòmica en un comunicat. Imiten l'estil i la firma de diversos pintors d'acreditat prestigi internacional, referents en el període de finals del segle XIX i les primeres avantguardes del XX. </p><p>S'han detectat quadros de l'impressionista Ignacio Pinazo (València, 1849 - Godella 1916), els modernistes <strong>Hermenegildo Anglada</strong> (Barcelona, 1871 - Port de Pollensa 1959) i <strong>Joaquim Mir</strong> (Barcelona, 1873-1940); i l'abstraccionista Manuel Hernández Mompó (València 1927 - Madrid 1992).</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/policia-autonomica-interve-quatre-quadros-falsos-pinazo-pintors-reconeguts-venda-un-portal-linia_1_1884349.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/policia-autonomica-interve-quatre-quadros-falsos-pinazo-pintors-reconeguts-venda-un-portal-linia_1_1884349.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jul 2026 13:26:16 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/b3cc627c-a5ec-4fb6-8a94-30ae4db069e0_16-9-aspect-ratio_default_1008731.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un agent de la Policia de la Generalitat inspecciona les pintures confiscades]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/b3cc627c-a5ec-4fb6-8a94-30ae4db069e0_16-9-aspect-ratio_default_1008731.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art,Successos]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[Generalitat]]></media:credit>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El MuVIM acull "Domestica", la nova exposició de JARR sobre la memòria dels objectes quotidians]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/muvim-acull-domestica-nova-exposicio-jarr-memoria-objectes-quotidians_1_1884007.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'artista valencià transforma teixits, nucs i materials recuperats en una reflexió sobre la memòria, l'espai domèstic i la identitat
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) inaugura este dijous "Domestica", la nova exposició de l'artista plàstic valencià JARR (Joan Antoni Rodríguez Roca, Algemesí, 1973). La mostra convertix els teixits, els nucs i els materials recuperats en una reflexió sobre la memòria, els objectes quotidians i l'espai domèstic com a lloc de producció cultural i emocional.</p><p>Després d'un any i mig de treball, JARR presenta un projecte en què el teixit trencat i lligat es transforma en el fil conductor d'un recorregut artístic que reivindica l'art sense etiquetes de gènere. "Jo ho utilitze com a base per a fer unes pintures de gran format i reivindicar que no hi ha ni femení ni masculí; l'art és art", ha afirmat l'artista als mitjans.</p><p>La mostra reunix obres tèxtils, sublimacions sobre tela i assemblatges amb què JARR reivindica la casa com un espai de pensament i accions com cosir, reparar o fer nucs com a formes de memòria i resistència. Segons explica l'artista, "cada emoció viscuda és un nuc. Si començàrem a unir un nuc darrere d'un altre, tindríem contada la nostra vida".</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/muvim-acull-domestica-nova-exposicio-jarr-memoria-objectes-quotidians_1_1884007.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <dc:creator><![CDATA[À Punt NTC]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/muvim-acull-domestica-nova-exposicio-jarr-memoria-objectes-quotidians_1_1884007.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Jul 2026 17:38:37 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/cef5a30b-793e-42d8-8794-60f2b66f0c97_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[JARR presenta "Domestica" a la Sala Parpalló del MuVIM: la dissolució radical de la pintura en teixit, objecte i memòria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/cef5a30b-793e-42d8-8794-60f2b66f0c97_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Art]]></media:keywords>
      <media:credit><![CDATA[MUVIM]]></media:credit>
    </item>
  </channel>
</rss>
