<![CDATA[À Punt - Receptes de Nadal]]> 10 <![CDATA[À Punt - Receptes de Nadal]]> <![CDATA[Parar taula per al dia de Reis]]> Als reis els agraden les begudes calentes: tres gots de llet amb xocolate calenta (per combatre el fred de la nit) o cafè per als patges que guien els animals. Dolços valencians: pastissets de moniato, rotllets d'anís, trossets de torrons i peladilles. Licors: copetes d'anís o mistela (només una per casa, perquè han de conduir tota la nit). Allò que més agraeixen: veure habitacions netes, ordenades i sense joguets escampats pel mig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Casca de Reis]]> La casca és el dolç emblemàtic de Reis a València, de massapà amb forma de serp o anguila, farcit de moniato, cabell d’àngel o rovell. Tot i que, amb el temps, s'ha imposat el tortell, d'origen francés, la casca té vida i ritual propis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs de rellomello amb tòfona]]> Per aconseguir un arròs melós, ni sec ni caldós, és importatn mantenir una proporció ajustada, fer 15 minuts de cocció activa i deixar 2 minuts de repòs abans de portar-lo a taula.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Turbot de Cap d'Any]]> El turbot és un peix blanc amb proteïna magra, ric en fòsfor, seleni i vitamines B6 i B12. Té poc greix però aporta omega-3 i aminoàcids essencials. El seu sabor és fi, perfecte per cuinar-se amb vi blanc, all i oli d’oliva. Es pot fer al forn, a la planxa o en salsa pil-pil. El turbot és un dels peixos més apreciats de l’alta cuina europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lasanya de putxero de Nadal]]> La lasanya del putxero de Nadal és un exemple perfecte de cuina d’aprofitament intel·ligent. Dona nova vida a les sobres del putxero: carn, pilotes, embotit o verdures. El putxero, per la seua riquesa en proteïnes i minerals, és base ideal per a noves elaboracions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Putxero nadalenc i pilotes]]> Tot i tindre una elaboració molt senzilla, el putxero té el seu ordre: `primer, carns i ossos; quan arranca el bull, cigrons; a mitja cocció, naps/col/creïlla; al final, botifarres/blanquet i pilota. Per a servir-lo, també. primer es serveix el caldo amb arròs o fideus, després verdures i llegums, i finalment carns. La pilota es menga amb els fideus o al final, segons la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Corder guisat amb vi blanc]]> A tot el món, el corder simbolitza convivència, celebració i tradició compartida i està present a moltes gastronomies. En la tradició europea, el corder rostit medieval era un plat de reis i nobles. De fet, en molts països el corder és el plat central de Pasqua, símbol de renaixement i celebració familiar. Per això, no és estrany que siga tan protagonista en festes com el Nadal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastissets de Nadal]]> El moniato, originari d’Amèrica, arribà a Europa al segle XVI junt amb la creïlla i la dacsa. A València es va popularitzar com a farcit de dolços, especialment dels pastissets de moniato, documentats ja al segle XVIII i molt habituals per Nadal i Pasqua. Amb l’abaratiment del sucre, més famílies van poder elaborar-los, i les monges dels convents en perfeccionaren les receptes. Amb el temps, es van estendre per molts pobles valencians amb variants locals, convertint-se en un dolç d’hivern que reconforta i escalfa durant els mesos més freds.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Empedrat castellonenc de Nadal]]> L’empedrao és un plat tradicional dels caçadors castellonencs, anomenat així perquè els fesols sencers donen al plat un aspecte semblant al d’un paviment empedrat. Antigament, es menjava directament de la cassola, i la persona més major donava l’ordre de “va de tros!” perquè tots agafaren alhora un tros de carn —una manera d’assegurar el repartiment just. A Castelló és molt típica durant les festes de la Magdalena i també com a plat de Nadal per a reunions entre amics, sovint acompanyat de vi blanc i rivalitats sanes per veure qui el prepara millor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xefs Michelin cuinen 9.000 menús de Nadal per a persones vulnerables a Alacant]]> Més de 9.000 menús solidaris amb plats tan emblemàtics de Nadal com el gall dindi farcit o el xai al forn seran elaborats estes festes per diversos xefs amb estrela Michelin i Sols Repsol d’Alacant a benefici de les persones més vulnerables de la província. A raó de 4.500 menús per setmana durant este període festiu, els àpats es repartiran els dies de nit de Nadal, Nadal, revetlla Cap d’Any, Cap d'Any i Reis, després de ser cuinats a les cuines d’Alacant Gastronòmica Solidària (AGS) - Cambra Solidària, situades al polígon Riodel de Mutxamel.

En este projecte solidari participen, entre altres, els xefs Michelin de la província Kiko Moyá, de L’Escaleta (Cocentaina); Cristina Figueira, d’El Xato (la Nucia); Joaquín Baeza Rufete, del Restaurant Baeza & Rufete (Alacant) i Ferdinando Bernardi, de Casa Bernardi (Benissa), així com la presidenta dels hostalers locals, María del Mar Valera.

També hi col·laboren els xefs guardonats amb Sols Repsol Pablo Montoro d’Espacio Montoro i Dani Frías de La Ereta (ambdós a Alacant) i Aurora Torres de Lula by Aurora Torres (Els Montesinos), a més del toc dolç del mestre pastisser Paco Torreblanca, d’Elda, juntament amb empreses de la província i els voluntaris necessaris agrupats sota el lema #HéroesConDelantal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cervesa de Harry Potter i tortada]]> Amb l'auge de les pel·lícules i llibres de Harry Potter, la cervesa de mantega ha sigut recreada en diferents cafeteries, i s’ha convertit en una beguda especial en festivitats. Encara que és una invenció de J. K. Rowling, hi ha qui creu que està inspirada en receptes de begudes medievals, quan les begudes de llet i espècies eren comunes. En l'univers de Harry Potter, la cervesa de mantega afecta els elfs com si tinguera alcohol, la qual cosa dona lloc a divertits malentesos entre els personatges.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La casca de Reis, una tradició que encara es troba molt present a la comarca de la Safor]]> La casca de Reis és un dolç tradicional valencià que potser no és tan famós com el tortell de Reis o el panettone, però encara es troba molt present en comarques com la Safor. A Gandia, este dolç té la peculiaritat que es regala juntament amb una caixa decorada que es conserva com a llegat familiar. Este dissabte, uns tallers al Palau Ducal de Gandia van ensenyar als més menuts com es fan, i així poder a mantindre viva esta tradició.

Segons Jaume Sau, representant de la cooperativa de tallers didàctics Ideari, la idea de l'activitat és “que els xiquets de Gandia coneguen el dolç tradicional que els padrins regalaven als fillols el dia de Reis”. Els menuts també han pogut decorar una caixa on podran guardar el dolç any rere any, i ho han aconseguit “fent una manualitat i decorant-la amb motius nadalencs i del Palau Ducal”, afig Sau.

El sucre, l'ametla i el moniato són la base d'este dolç tradicional, que s'adorna amb llepolies o altres elements decoratius. Raúl Llopis, que porta una pastisseria a Gandia, comenta que la casca “té un valor cultural i això no es pot perdre”. Subratlla que la inversió per a la caixa “es fa una vegada en la vida”, i els anys següents poden reutilitzar-la i guardar la casca en la mateixa caixa, ja siga “anant a comprar-la al forn o a casa les iaies que també l'elaboren”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tombet de corder]]> La paraula tombet ve de les sacsades que es fan a la cassola per a mesclar els ingredients sense necessitat de remenejar-los; és una tècnica ancestral en la cuina valenciana. Pel que fa al corder, és protagonista en celebracions importants, com Cap d’Any, pel sabor i el simbolisme de prosperitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ostres i mariscada]]> La idea de presentar una safata assortida de marisc per Nadal ve de regions costaneres i s'ha convertit en una tradició al Mediterrani. En alguns llocs, el consum d'ostres és vincula concretament al Cap d'Any, ja que és un símbol de prosperitat i luxe, una tradició que ve de França a València. De fet, en el segle XIX, les ostres eren un aliment reservat per a l'alta societat, encara que en algunes èpoques van arribar a considerar-se menjar comú.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pollastre farcit]]> Els pinyons són un ingredient que va arribar a la península amb la influència de la cultura àrab i la seua gastronomia, però s'ha convertit en un ingredient típic mediterrani. Donen un toc cruixent a molts menjars i, a més, són rics en greixos saludables, vitamines i minerals com el magnesi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canelons de putxero]]> És típic preparar els canelons de sobres just el 26 de desembre, ja que es considera una manera d'estendre la celebració sense malbaratar res i aprofitant totes les restes del putxero. És una tradició especialment arrelada a Catalunya, on celebren el dia de Sant Esteve.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Putxero d'interior]]> El putxero de Setaigües ha sigut premiat en concursos de cuina tradicional, com el primer premi en la Diputació de València en el 2006. Allà s'acostuma a escudellar l'arròs en caldo amb trossos de pilota, una variació especial de la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Titot al forn]]> A Espanya no tenim tant costum de menjar titot farcit per Nadal com a la culutra anglosaxona. El titot és especialment protagonista en el sopar del dia d'Acció de Gràcies als Estats Units, com a símbol de gratitud. Va arribar a Europa des d'Amèrica i va ser adoptat per la cort britànica en el segle XVI.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pilotes a l'estil dels Ports]]> Esta recepta prové dels Ports, una zona muntanyenca, on les temperatures baixes exigixen plats més contundents. Es preparaven tradicionalment als Ports per Nadal i són un símbol d'unió familiar. Cada comarca té les seues pilotes, amb ingredients similars però adaptats a cada zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llomello farcit nadalenc]]> Les receptes de carn farcida sempre han sigut típiques pel Nadal valencià, cada família amb la seua versió, aprofitant ingredients de temporada. El paper de la fruita seca també és important. Dàtils, orellanes i prunes sempre han sigut clàssics en receptes de Nadal, per la dolçor i l’energia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Galletes gegants]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Casca de Reis]]> Els orígens de la casca, possiblement, es remunten a molt abans de l'arribada de Jaume I. Al Llibre de Coch (el primer receptari imprés en valencià, de l'any 1520) ja apareix la recepta de la casca, encara que la seua identificació amb la festivitat dels Reis se suposa posterior al segle XVIII.

És una delícia a base de massapà que combina moniato o carabassa, ametla molta, rovell confitat i sucre, i que, segons la casa o el forn, se l'incorpora canella, merenga o ratlladures de llima o taronja. La casca de reis crida l'atenció per la seua forma de serp, o d’anell, sobretot entre els més menuts. De fet, la tradició marca que siguen els padrins els que la regalen als fillols el dia de Reis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tortell gegant a Utiel: més de 40 metres que es reparteixen entre 2.000 persones]]> La plaça de la Puerta del Sol d'Utiel ha acollit aquest dimecres a la vesprada el tradicional berenar multitudinari amb tortell de Reis i xocolate calent. Un any més, l'empresa especialitzada en rebosteria la Tahona, ha fet encara més gran el perímetre d'aquest dolç: enguany arribarà als 16 metres de llargària i als 3,5 d'amplària que es menjaran més de 2.000 persones.

La recepta d'aquest dolç gegant també inclou quantitats excepcionals, però d'acord amb l'ocasió: 600 ous, 150 quilos de farina, 100 quilos de sucre, 100 de fruita confitada i un toc d'aigua de flor de taronger.

L'Ajuntament d'Utiel ha agraït aquest regal a l'empresa rebostera, que permetrà celebrar una jornada de convivència al poble la vespra de l'arribada dels Reis d'Orient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa de rémol]]> L’herba llimona, lemongrass o citronel·la és un tubèrcul originari de zones tropicals asiàtiques. S'assembla externament a un all porro i generalment només se n'aprofita el bulb. És molt aromàtica i desprén una certa olor de llima, d'ací el seu nom. Este gust àcid i, alhora, lleugerament picant, és el que la fa tan atractiva per a cuinar. Se sol gastar en sopes, guisats, ensalades, salses i marinats.

L’herba llimona té propietats medicinals ben acreditades com a antibacterià i antimicrobià. Contribuïx, a més, a la bona digestió, és antiespasmòdica, antidiarreica i un poderós carminatiu (ajuda a expulsar gasos). És hipoglucèmica (reduïx el nivell de glucosa) i regula el colesterol. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de paté i formatge]]> Després de l'aigua, el seu principal component són els hidrats de carboni. També constitueixen una bona font de fibra, que proporciona sensació de sacietat, augmenta el volum fecal, millora el trànsit intestinal i protegeix del càncer de còlon i la malaltia cardiovascular. A més, el seu alt efecte assaciant i el seu baix contingut calòric converteix el xampinyó en un aliment molt útil en dietes hipocalòriques. És un dels vegetals amb major contingut en niacina. La niacina (també coneguda com a vitamina B3) ajuda a convertir els aliments que es consumeixen en l'energia que es necessita.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Corder al chilindrón]]> El chilindrón és una preparació en forma de salsa molt típica de la gastronomia del nord d'Espanya, especialment del País Basc, Navarra, La Rioja, Sòria i Aragó. Esta salsa sol tindre un característic color rogenc, fruit de l’ús d’hortalisses de color roig com la tomaca o el pimentó roig torrat. És una elaboració molt adient per a carn i aus. Són especialment populars les receptes de pollastre al chilindrón i corder al chilindrón.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Caldereta mallorquina]]> El llamàntol és el crustaci més gros que viu al Mediterrani. Sol pesar entre 500 g i 1,5 kg, però pot arribar a pesar 10 kg i fer fins a 80 cm de llarg. Posseeix dos grans pinces desiguals: l'arredonida té dents romes que utilitza per a tallar i esclafar, mentre que la pinça més allargada té dents esmolades i fines amb els quals tritura les captures. Si no els pesquen, poden arribar a viure fins a 50 anys.

Nutricionalment, té una carn blanca molt saborosa, és un crustaci del qual s’aprofita molta de la carn, incloent-hi les pinces i les potes. És rica en aminoàcids essencials, en iode i en zinc. També conté vitamines A, B i E. No obstant això, també és rica en colesterol, per la qual cosa ha de ser evitada per persones que el tinguen alt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si et quedes en blanc i sense idees en veure les sobres del menjar de Nadal, ací van uns consells]]> Potser has acollit alguna de les celebracions nadalenques a ta casa i sol passar que quan el grup és gran i supera les cinc persones, de vegades no sembla fàcil mesurar bé les proporcions. Any rere any, les sobres de dolç i salat tornen a la cuina i colonitzen el frigorífic durant els pròxims dies. Si vols veure desaparéixer eixos tàpers que s’amuntonen, una alternativa al menjar salat sobrant pot ser el format de lasanya que inclou capes vegetals, en aquest cas, de carabasseta.

Com que a una lasanya quasi tot li va bé, l’equip de La cuina de Morera ha utilitzat llagostins, els que potser t’han quedat de la Nit de Nadal o del dinar de Nadal. Per a farcir la lasanya vegetal necessites carxofes i ceba, que saltaràs amb un poc oli i, juntament amb la llet, l’anou moscada i la farina, faràs un puré. Per a muntar la lasanya, cal alternar les fulles de massa de lasanya, les redones de carabasseta, tallada fina, la pasta puré que hem preparat i els llagostins. Per a la cobertura, una beixamel de carxofa. I, per damunt, formatge ratllat i al forn.

Ara ve la solució per al dolç. Amb la proposta de La cuina de Morera per a reaprofitar algun dolç sobrant a casa, l’equip del programa s’ha centrat en el panettone, eixe dolç d'origen italià, que comença a fer-se habitual pel Nadal valencià. És un pa de grans dimensions que per fora sembla una magdalena gegant i per dins te una textura pareguda a la mona de Pasqua. Fet amb una massa de tipus brioix, sol portar panses, xocolate o fruites confitades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llesques d'ou amb bresquilla]]> Antigament, Nadal era l’època en què se solia consumir la fruita que les famílies havien preparat en conserva durant l’estiu. Per tindre actualment tanta abundància de fruita i de producte fresc durant l’hivern, potser ja no ho apreciem, però encetar les conserves i gaudir del sabor del producte fresc en ple hivern era tot un luxe. També ha contribuït molt a la seua presència en festes que les bresquilles en almívar siguen un producte que, com que és econòmic, s’incloga en la major part de les caixes i cistelles de Nadal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lasanya de llagostins]]> El roux és la barreja de farina i greix que forma la base de la beixamel. Per a un bon resultat és important:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Corder al forn]]> El corder de llet és la cria de l'ovella, que es sacrifica abans de ser deslletada, normalment amb 30 o 40 dies, i que dona una carn tendra, delicada i molt apreciada en el món gastronòmic. El seu pes ronda els 8 kg, té una carn molt fina i sucosa, de color rosa pàl·lid, quasi blanc, i conté menys greix que els animals de més edat. És una carn molt consumida per tot el Mediterrani. Cap de les principals religions la té vetada, i tant cristians, com jueus, com musulmans l’associen a la celebració de determinades festes, com Nadal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Picadeta de Nadal]]> Ja hem comentat alguna vegada la poca conveniència de xuplar-ne els caps, i la quantitat d’àcid úric que poden contindre, però ara ens centrarem en els aspectes nutricionals més beneficiosos. Són rics en proteïnes i font de ferro, necessari per a combatre anèmies, així com de calci i fòsfor, que ajuden al desenvolupament i bon manteniment de dents i ossos. Pel seu contingut en iode, també ajuda a processar els hidrats de carboni, enfortir els cabells, la pell i les ungles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Orada al forn]]> El seu baix contingut de greix fa que, si es cuina de manera senzilla, el seu consum siga adequat en dietes de control de pes. Té un modest contingut en proteïnes d'alt valor biològic i la seua carn suposa una aportació interessant de seleni i fòsfor. La vitamina B12 hi és present en una quantitat equivalent a la de carns, ous i formatges, i altres aliments d'origen animal. Té un contingut apreciable de vitamina D i E.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tortell de Reis]]> Tot i generar dubtes entre els historiadors, es creu que el tortell està relacionat amb una festa que celebraven en l'antiga Roma per desembre, on es prenien unes postres semblants al tortell en les quals s’introduïen fruits secs, figues i panses. També es va incorporar la fava a l’interior. A qui la trobava, se li augurava un any de sort.

Segles després, a França, el cuiner del rei Lluís XV, per petició del rei, va decidir introduir una moneda d’or, ja que trobar-la resultava més encoratjador que trobar la fava, de manera que a poc a poc el llegum va deixar de ser tan important i va adquirir altre significat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Roques de xocolate amb maduixes i fruita seca]]> Les tauletes de xocolate negre que contenen més d'un 85% de cacau ens aporten grans beneficis per a l'organisme, que van des de la disminució del colesterol LDL fins a l'estimulació cerebral o l'aportació de ferro i substàncies que ajuden a millorar l'estat d'ànim. Les seues propietats antioxidants redueixen l'estrés i milloren la salut cardiovascular. La Fundació Espanyola del Cor en recomana un consum moderat i en el context d'una dieta equilibrada.

El xocolate amb què cal tindre més precaució és aquell que porta sucre i poc cacau, ja que conté una major quantitat de greixos saturats i sucres. El seu consum s'ha associat amb acne, obesitat, hipertensió, malaltia de les artèries coronàries i diabetis. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pasta amb “ricotta” i anous]]> És un formatge ric en calci i vitamines del grup B, com la vitamina B12, i també en proteïnes d'alt valor biològic. És ric en aminoàcids ramificats que participen en la recuperació muscular proteica i disminueixen la utilització del glucogen muscular, per la qual cosa afavoreix el rendiment esportiu i és una bona opció per als esportistes després de l'entrenament, especialment si és de llarga duració. 

El brull és recomanable per a xiquets i adolescents, no sols pel seu contingut en proteïnes, sinó pel de greixos saturats i sal, que és més baix que el d’altres tipus de formatges. El mateix passa amb les embarassades, que podran consumir brull sempre que la llet d'origen s’haja pasteuritzat.

Es tracta d’un formatge molt sol·licitat per flexivegetarians i vegetarians per a completar la seua alimentació i augmentar el consum de vitamina B12, calci i proteïnes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Galletes amb magrana d'Elx i xocolate]]> El 70% del cultiu de la magrana a Espanya es troba a la Comunitat Valenciana. És una fruita de tardor que necessita calor, per això Elx és una de les zones indicades per al seu conreu, especialment de la varietat “mollar”.  

Es pot preparar de moltes maneres diferents, però acostumem a menjar-la amb sucre, mel, licor o caramel. En ensalades i guarnicions, aporta un toc colorista i distingit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guisat de tavella, clòtxines i manetes de porc]]> El col·lagen és un dels components destacats dels peus de porc. És un reparador natural de teixits que dona estructura, fermesa i elasticitat a la pell i manté la salut dels músculs, lligaments, tendons i articulacions. Molt important en la recuperació de lesions. Molta gent consumix col·lagen mitjançant suplements. Precisament eixe col·lagen és el que li dona la textura característica que a molta gent no agrada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Torró de xocolate, garrofa i neula]]> Hi ha documents que testifiquen que el rei Jaume I va convidar els assistents al seu esdeveniment de Nadal l’any 1268 a neules i fruita seca. En aquells dies, no tenien la forma cilíndrica i allargada que tenen hui dia, sinó que eren planes (més semblants a una oblia, un detall lògic a causa del seu origen religiós). 

Va ser en el segle XVII quan se'ls va començar a donar la forma cilíndrica i allargada que tenen ara. Es van convertir en un producte de forn i més tard va aparéixer la figura del neuler, associant l'ofici a l'artesania. 

La massa de les neules s'elabora amb sucre, farina de blat, ou, mantega, ratlladura de llima i essència de vainilla. De la mescla dels ingredients s'obté una massa bastant líquida i se li dona forma en una planxa semblant a una paella, on li peguen la volta i així es forma el canut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Titot farcit]]> L'escarola és una varietat d'endívia que presenta unes puntes dentades i tiges ramificades. Es tracta d'una planta idònia per a preparar ensalades i que es pot acompanyar d'altres productes com la tomaca, la ceba i altres aliments propis de l'època.

Nutricionalment, és un aliment compost pràcticament per aigua i amb un escàs contingut calòric que la fan idònia en dietes destinades a combatre problemes d'obesitat. Així mateix, segons la Fundació Espanyola de Nutrició, es tracta de la verdura més rica en vitamines, com la C i la B, indispensable en dones embarassades. També és una planta rica en calci, encara que el dels vegetals no s'absorbeix tan bé com el dels productes d'origen animal, com la llet. 

Continua llegint-ho en el web

]]>