<![CDATA[À Punt - Receptes amb fideus]]> 10 <![CDATA[À Punt - Receptes amb fideus]]> <![CDATA[Ramen japonés amb caldo de miso]]> Hi ha moltes teories, però la més acceptada pels historiadors situa l'origen real del ramen amb la gran migració xinesa a ports japonesos com Yokohama, Kobe, Nagasaki i Hakodate entre finals de l'era Meiji (1868-1912) i l'era Taishō (1912-1926). Els immigrants de regions del sud de la Xina (Fujian i Guangdong/Cantón) venien "shina soba" (fideus xinesos) des de carretons al carrer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fideus a la cassolla amb pollastre i xampinyons]]> El bolet portobel·lo és originari d'Europa i Amèrica del Nord. Comparteix el mateix llinatge que els xampinyons blancs, però amb una etapa de maduresa distinta. Durant el seu cicle de vida canvia de nom: en etapa juvenil es diu Crimini, i en arribar a la maduresa esdevé Portobel·lo. La seva popularitat va créixer considerablement en el segle XX (especialment als anys 80), quan es va descobrir que el seu sabor i textura robusta el feien ideal per reemplaçar la carn en moltes receptes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa morellana]]> La gastronomia de Morella i la comarca dels Ports reflecteix una cuina de muntanya, amb plats contundents i ingredients de proximitat, marcada per la tradició ramadera, la caça, els bolets i els formatges. Destaquen plats com les croquetes morellanes, la pilota de Nadal, la rosca tapada, el frito, el formatge de Tronxó i molts pastissets i dolços elaborats amb ametlla i mel.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fideuà de supervivència]]> Encara que la majoria dels aliments poden consumir-se frescos o preparats de diverses maneres, hi ha alguns que són especialment difícils de consumir sense la conservació en llanda. La llanda oferix avantatges en termes de durabilitat i comoditat. Per exemple, les saridnes i els peixos xicotets són molt peribles i requerixen conservació per a ser transportats i emmagatzemats. La llanda és ideal per a preservar-ne el sabor i els nutrients.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fideuà amb magret d'ànec]]> Cal destacar l'alta qualitat del greix de l’ànec, similar al de l’oli d’oliva pel contingut alt en àcids grassos monoinsaturats. A més, el greix que solta l’ànec durant la cocció es pot aprofitar per al sofregit i dona un sabor espectacular.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ramen casolà]]> El ramen, tot i ser considerat un plat emblemàtic japonés, té l’origen a la Xina. Es creu que el primer japonés en tastar el ramen va ser Tokugawa Mitsukuni cap a l’any 1665, preparat per un refugiat xinés anomenat Zhu. A finals del segle XIX, immigrants xinesos van introduir el plat a Yokohama, on es va establir la primera botiga de ramen. Inicialment, es coneixia com "chuka-soba" o "fideus xinesos".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fideus amb cavalla]]> La cavalla és important en la dieta mediterrània i ha passat de ser un peix “de diari” a un ingredient estrela. També és una font rica en àcids grassos omega-3, essencials per a la salut cardiovascular.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tantan ramen]]> El ramen es menja amb palets xinesos i amb cullera. Pot ser qualsevol cullera, però als restaurants de ramen solen tindre les culleres amb què tradicionalment es menja. Amb els palets ens mengem els fideus i els toppings/tot el que sura i, amb la cullera, la sopa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Yakisoba (fideus fregits)]]> El yakisoba tampoc és un plat excessivament antic. Va aparèixer al Japó a principis del segle XX i actualment se sol consumir com una mena de menjar ràpid que es pot trobar en molts llocs, des de paradetes de carrer fins a restaurants de prestigi. Es pot fer amb diversos ingredients, sempre verdures amb carn o marisc, i es remata amb una salsa especial de yakisoba que és dolça i salada alhora.

Ara bé, la tècnica de fumar i dessecar la tonyina per a obtindre el bonítol sec katsuobushi es remunta a l'època dels samurais, quan aquest ingredient era un aliment bàsic per als guerrers. Això és perquè el bonítol sec katsuobushi es podia conservar durant mesos, era fàcil de transportar i proporcionava una font rica en proteïnes i altres nutrients.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa d'all amb ensalada de muntanya]]> El principal component actiu de l’all és l'al·liïna, un important antioxidant cardioprotector i neuroprotector. Contribueix a abaixar els nivells de glucosa, insulina, triglicèrids i àcid úric en la sang; ajuda contra la resistència a la insulina i redueix els nivells de citocina. Els principals efectes positius, provats per estudis clínics, són la prevenció del deteriorament de l'aparell circulatori i la pèrdua de gana. És un aliment sense sodi, baix en calories i sense greix. No és aconsellable consumir-ne durant la lactància, ja que els sulfòxids poden passar a la llet materna i conferir-li un sabor desagradable. S’ha demostrat que l'all pot generar de tant en tant reaccions al·lèrgiques o asmàtiques,

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa de peix a la tailandesa]]> La gastronomia de Tailàndia es caracteritza per la mescla equilibrada de sabors àcids, salats, dolços i amargs. Sol ser també lleugerament picant. És una cuina que ha influït i s’ha deixat influir, al llarg de molts segles, per altres cuines veïnes, com les de l’Índia, Malàisia i Indonèsia.

Per exemple, el nam pla és la versió tailandesa de la salsa de peix que s'elabora als països del sud-est asiàtic. Esta salsa seria una versió moderna i oriental d'una de les salses més antigues elaborades a partir de peix fermentat, el gàrum. El nam pla s’elabora principalment amb essència d'anxoves i aporta el sabor umami a les elaboracions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa "agripicant"]]> Té un alt contingut en fibra (el doble que els xampinyons), una fibra que es diu quitina i que reduïx els nivells de colesterol. És baix en calories i té un important contingut de proteïnes (que contenen 9 aminoàcids essencials). El bolet xiitake conté vitamines del grup B i D2 i minerals com ferro, zinc i magnesi.

Degut al seu popular ús en la medicina oriental, podem trobar al mercat molts suplements de xiitake. Estos suplements tenen una concentració molt elevada d'este fong, per això hem d’anar a espai, ja que és com si en menjàrem moltíssima quantitat. El consum d’estos suplements pot produir diarrea en algunes persones i les dones embarassades o lactants no n’haurien de prendre, excepte si els ho recomana un metge. Tampoc han de prendre suplements de xiitake aquelles persones que estiguen prenent anticoagulants, perquè el seu ús podria fluïdificar massa la sang. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa tapada de bolets i tòfona]]> Tapar les sopes amb pasta fullada és tot un clàssic de la cuina, que li dona un aspecte glamurós i festiu al plat, a més que aporta cruixent i acompanyament de pa a la sopa. A tal efecte, és molt important l’elecció dels bols o tassons on acabarem de cuinar la sopa, ja que han de suportar altes temperatures al forn (la pasta fullada necessitarà uns 200 °C). De fet, hi ha al mercat uns bols específics per a este tipus de preparacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fideus a la cassola]]> Ens trobem davant d’una recepta molt popular als pobles de l’Horta de València. Es tractava d’una recepta humil, on s’utilitzava aigua en lloc de caldo, però que si la fem a casa podem enriquir-la utilitzant un caldo ja fet. En esta cassola era tradicional substituir la carn de porc per abadejo en arribar la Quaresma.

Com a bon plat tradicional, esta cassola de fideus es fa de diferent manera en cada família. Potser n’hi ha lleugeres variacions, se li pot afegir pimentó verd o roig, o una miqueta de xoriç. Hi ha qui li posa fetge de pollastre, amb aigua o amb caldo ja fet... Però al final, el que més ens agrada a tots, és clar, és els que fa (o feia) la nostra mare i la nostra àvia. Hem de gaudir de les receptes casolanes i de la tradició familiar, ja que, encara que no siguen les més autèntiques o més puristes, són les que, amb el temps, ens portaran més records.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa minestrone]]> Encara que és un producte calòric i ric en hidrats de carboni, el seu contingut de greixos és mínim, per la qual cosa, incorporat a una dieta equilibrada, és molt saludable. El seu alt valor energètic el fa un aliment idoni per a persones que fan molta activitat física. A més, els hidrats són d'absorció lenta, per la qual cosa l'energia s'allibera a poc a poc. Provoca una digestió més lenta i fàcil, la qual cosa fa que siga menys pesada. Així mateix, el contingut en fibra de la pasta ajuda a regular el trànsit intestinal i combat problemes de restrenyiment.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa de bunyolets]]> Fer un caldo de carn és tan senzill com posar a coure les carns durant 2 o 3 hores, tenint la precaució d’anar espumant i netejant-lo bé d’impureses. Si es vol, es pot aromatizar i rebaixar afegint-li algunes verdures (carlota, ceba, porro) i molt important és colar-lo bé abans de servir-lo.

Si el fem a casa és imprescindible desgreixar-lo bé, ja que es tracta d’un aliment que pot ser molt nutritiu, però que sol contindre un excés de greix. Una volta fet, el deixarem gelar en la nevera i, quan estiga fred, la capa de greix pujarà a la superfície i se solidificarà, així la podrem retirar millor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa ramen a la valenciana]]> Els caldos són molt aconsellables per a la població en general, i especialment per a les persones majors, per tindre més dificultat per a cobrir les necessitats de nutrients. Són baixos en calories i rics en nutrients; a més, posseeixen un elevat efecte assaciant, i és un aliment que ajuda a mantindre el pes corporal. També tenen fàcil digestió i la seua preparació (cocció a 100 °C) és garantia de seguretat i higiene. 

El consum de caldos i sopes es pot fer tot l'any, tant a l'hivern (calents) per a combatre les temperatures baixes, com a l'estiu (fredes), per a previndre la deshidratació. Recomanem fer-ne sempre a casa, ja que és la manera de garantir-nos tots els beneficis nutricionals, a més que els caldos comercials solen tindre un alt contingut de sal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Putxero de Nadal: arròs i pilotes dolces]]> Segons la casa, hi ha costum de servir el caldo del putxero amb arròs o amb fideus. Què és més saludable, l’arròs o els fideus? Doncs depén, en bona part, de les condicions de cada persona. No obstant això, en general, podem dir que són molt similars. Les principals diferències radiquen en el fet que l'arròs no conté gluten i en què la pasta, en canvi (especialment si és integral), ajuda les persones diabètiques a controlar millor el sucre en sang (si bé la diferència és mínima en este sentit). Els fideus tenen un poc més de calories. En qualsevol cas, si en tenim l’opció, escollirem les versions integrals de cada aliment abans que les refinades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fideus fregits a la marinera]]> Ens trobem ací amb un xoc cultural respecte de les tradicions. Com sempre, si es menja d'una manera aïllada, no passa res, però si consumim marisc freqüentment hem de rebutjar els caps pel seu contingut en cadmi, que s'acumula al fetge i als renyons.

Continua llegint-ho en el web

]]>