<![CDATA[À Punt - Receptes de pastissos]]>

<![CDATA[À Punt - Receptes de pastissos]]> 10 <![CDATA[À Punt - Receptes de pastissos]]> <![CDATA[Pastís de xocolate i taronja]]> La combinació de xocolate i taronja té una història llarga i carregada de simbologia: Quan el xocolate arriba a Europa, primer es pren com a beguda, i a la cort espanyola es perfuma amb sucre, espècies i aigua de flor de taronger. Alguns autors recorden que ja hi havia segments de taronja banyats en xocolate com a delicadesa romàntica, i que el maridatge es consolida a Europa quan les taronges del Mediterrani i el xocolate americà es troben a les cuines de luxe.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís d'Elx]]> El pastís d'Elx té arrels en la rebosteria conventual i en les tradicions de l'horta il·licitana, on l'ametla és ingredient principal gràcies a l'abundància de cultius en la zona del Baix Vinalopó. La seua base recorda a la rebosteria medieval pròpia de la península Ibèrica, sent una variant local del pastís d'ametla o “pastís de Santiago”, adaptada amb ingredients i tècniques locals (inclusió eventual de merenga i aromes cítriques). Originalment eren unes postres de celebració, present en festes patronals, bodes i comunions, i es transmetia entre famílies il·licitanes i obradors locals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tarta Regina de Salamanca]]> El nom d'aquest pastís no és casual. És el de la seua creadora, Regina Viars, del restaurant Casa Berta, a Salamanca. Allí va idear aquest pastís als anys 60 que ha traspassat fronteres. Igual que el pastís de formatge “La Viña”, la Tarta Regina és un exemple de recepta de restaurant convertida en símbol nacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tortada rústica de pera]]> La història de la tortada de formatge va començar fa uns 4.000 anys a l'illa de Samos que és prop de Turquia. Els grecs ja caminaven en aquells dies barrejant formatge amb mel, i veren que no anaven mal encaminats. Estos primers cheesecakes no s'assemblaven res al que fem ara, però eren superenergètics. Els atletes dels primers Jocs Olímpics (allà pel 776 aC) es menjaven estos pastissos de formatge com si s'haguera d'acabar el món.

Els romans van ser els primers «xefs » de la història. Van agafar la recepta grega i van dir: «Això està bé, però li falta alguna cosa». I li van ficar ou. A més, es van inventar això d'enfornar-la entre rajoles calentes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Técula mécula]]> La Técula Mécula és un dolç tradicional d’Extremadura, elaborat amb ametlles, rovell d’ou, sucre i pasta fullada, a vegades amb sagí i canella. El seu origen és misteriós, envoltat de llegendes i amb un nom de possible arrel llatina. La recepta es va registrar a mitjan segle XX en la pastisseria Casa Fonts d’Olivenza (Badajoz), després de ser transmesa com un secret.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastissets de Nadal]]> El moniato, originari d’Amèrica, arribà a Europa al segle XVI junt amb la creïlla i la dacsa. A València es va popularitzar com a farcit de dolços, especialment dels pastissets de moniato, documentats ja al segle XVIII i molt habituals per Nadal i Pasqua. Amb l’abaratiment del sucre, més famílies van poder elaborar-los, i les monges dels convents en perfeccionaren les receptes. Amb el temps, es van estendre per molts pobles valencians amb variants locals, convertint-se en un dolç d’hivern que reconforta i escalfa durant els mesos més freds.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de creps de xocolate]]> Els creps són l'elaboració més exportada de la rebosteria francesa. Aquesta és considerada una de les més importants del món i ha influït moltes altres cultures. Va començar a destacar a l’Edat Mitjana amb la separació de l’ofici de pastisser del de cuiner i s’estableix la primera acadèmia de pastissers en 1556. En el segle XVII els pastissers adquireixen rellevància social, i després de la Revolució Francesa obren pastisseries obertes al públic. Antonin Carême, en el segle XIX, és clau per a la rebosteria moderna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de carlota sense forn]]> La carlota de color taronja, tal i com la coneixem, la van crear els holandesos per a homenatjar la seua casa reial, la Casa Orange. Fins a mitjan segle passat ací es coneixia la varietat de color morat, dita safanòria. En arribar la de color taronja també va arribar el nom: carlota, que prové de carotte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de nyespros farcits]]> El nispro és una fruita aclimatada a la Comunitat Valenciana, però és originari de la Xina i el Japó. Es cultiva principalment a Callosa d’en Sarrià i Altea, a la comarca de la Marina Baixa. No són els únics aliments que exemplifiquen com el clima mediterrani valencià ha permés l’aclimatació i producció excel·lent de productes originaris de l'altra banda del món. És el cas de les taronges i les mandarines, originàries del sud-est asiàtic, les figues, de l'Orient Pròxim o les magranes, de l'orient Mitjà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de formatge amb torró]]> Este pastís està inspirat en el famós pastís de La Viña, un restaurant de Sant Sebastià, que es va fer viral a les xarxes. El seu creador, Santiago Rivera, va compartir la recepta amb tot el món per a poder fer-la a casa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coulant de carabassa]]> L'origen de l'expressió "donar carabasses" està a Catalaunya. En algunes zones rurals de Catalunya, si un pretendent no era benvingut, se li donava un plat de carabassa com a senyal de rebuig. Si en canvi li oferien foc per al cigarret, significava que la família aprovava el festeig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Desdejuni de Despertà fallera]]> El desdejuni faller és més que una tradició. Les comissions falleres mantenen viu el costum de convidar a xocolate amb coca o bunyols a qui matina per a la despertà, per tal d'afrontar amb força tot el dia. Es convertix en un moment de socialització clau durant les Falles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís Tatin]]> El pastís Tatín no deixa de ser un pastís de poma, però fet del revés. El seu origen està en França a finals del segle XIX, quan dos germanes, Caroline i Stephani Tatin, van oblidar fer la base del pastís. Van decidir afegir-la per damunt i donar-li la volta després.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de carlota]]> Tot i estar prou de moda, el carrot cake té els seus orígens a l'edat mitjana, quan el sucre era molt car i es feien servir vegetals com la carlota per a endolcir moltes elaboracions. Aquesta manca de sucre es va donar a Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial, en època de racionament i d’escassedat d’aliments. I va ser en esta època on va sorgir la recepta actual, que es traslladà als EUA amb el fenomen de la migració.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís Sirenas]]> El nom d’este pastís li ve per l’hotel Sirenas de la ciutat de Segòvia. A l’obrador d’este establiment es van inventar esta mena de milfulls que es va fer molt popular a la zona, i que va acabar fent-se i venent-se en totes les pastisseries de la localitat. Durant molts anys, tant a Segòvia com a la contornada, este pastís va ser molt demandat com a pastís de boda per les parelles que es casaven.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Plum-cake d'alvocat amb malta]]> No és recomanable demanar plum-cake fora d’Espanya, bé perquè no sabran què és, o bé perquè vos portaran alguna cosa molt diferent de la d'aquesta recepta. La paraula plum vol dir ‘pruna’ en valencià, i la paraula plum-cake, al món anglosaxó, fa referència a tot el ventall de pastissos i púdings que es fan amb prunes o panses, sense referir-se a cap elaboració en concret. De fet, només a Itàlia i Espanya li diem plum-cake al pastís que estem fent, amb esta forma.

Per a demanar esta elaboració al Regne Unit, hauríem de demanar un pound cake (pastís d’a lliura) i, si ens trobem a França, aleshores demanaríem un “quatre quarts”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fabiola (rotllo banyat)]]> La raó exacta per la qual s’anomena fabiola no està clara. Hi ha qui diu que aquest nom es deu al fet que el forner que la va crear ho va fer en homenatge a la reina Fabiola de Bèlgica. Potser en una visita d’incògnit a la zona, estant de vacances? No ho sabem. Tampoc tenim dades que ens diguen des de quan s’elabora, on va nàixer o qui en fou l'inventor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bescuit de taronja]]> De la mateixa manera que un plat “salat” es pot preparar més o menys a ull o tastant, no es pot fer un pastís sense una balança o un mesurador de volums (per exemple, un simple got de iogurt). En rebosteria, les proporcions compten tant que, si no s'usen en la mesura adequada, no obtindrem el resultat desitjat. Les masses de bescuit s’assemblen molt les unes a les altres, però variant un ingredient o la proporció ja obtenim un resultat totalment diferent.

Qualsevol recepta de forn o rebosteria sol tindre, almenys, un dels següents ingredients: farina, greix i ou. Després se li pot afegir també líquid (llet, aigua) i sucre, però la proporció entre estos tres elements és la que marcarà si tenim un merengue (100% d’ou, 0% farina, 0% greix), o un bescuit tradicional anglés (33% ou, 33% farina, 33% greix).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Strudel de poma]]> En aquesta recepta hem utilitzat pomes Golden, però podem utilitzar les que més ens agraden. Una poma àcida compensarà la dolçor del plat. En tot cas, interessarà que siguen pomes fermes i no molt farinoses, perquè no es desfacen.

No és estrany que l'strudel tinga la poma com a ingredient principal. A la rebosteria dels països centreeuropeus, la presència de fruita fresca se sol limitar a pomes, peres, prunes o albercocs. Sí que hi ha molta presència de fruites del bosc, fruites seques i fruites deshidratades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de poma americà]]> L'apple pie o pastís de poma és tot un símbol de la gastronomia dels Estats Units, però ni la recepta ni les mateixes pomes són originàries de terres nord-americanes, cosa que no va impedir que l’adoptaren i el feren seu, com amb moltes altres coses. Les varietats de pomes que van trobar a Amèrica els primers colons europeus no valien res, i van començar a cultivar les varietats europees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastissets de confitura de carabassa]]> Hi ha al voltant de 800 tipus diferents de carabasses, però només 200 d'elles són comestibles. A pesar que quan pensem en la carabassa ens la imaginem de color “carabassa”, la veritat és que n’hi ha de diferents colors: blanca, groga, verda, negra, tacada o ratllada. També pot tindre diferents formes: redona, ovalada en forma de pera o ceba, llisa o amb xicotets creixements.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de llima]]> Amb una llima es poden fer moltes coses en una cuina: amanir, marinar, donar el toc final a un plat. Es pot usar per a macerar, per a quallar llet, estabilitzar merengues, així com cuinar sense calor peix i carn. Es fa servir per a evitar l'oxidació i l’ennegriment de fruites i verdures, per a elaborar dolços i begudes refrescants, per a aromatitzar bescuits i infusions, combinats i còctels. Les flors i les fulles també tenen usos culinaris.

En la nostra cuina tradicional, la corfa de llima s’utilitza bàsicament en rebosteria, però a Itàlia li donen un ús magistral a esta part del fruit també en la cuina salada: amaniments per a pasta, marisc i peix cuit o macerat en cru, carns blanques... La fórmula sol combinar ratlladura de llima, oli d'oliva, pebre, potser unes gotes de suc i alguna herba aromàtica. I elaboren mil postres: a part del famós limoncello, licor de pells macerades en un alcohol que després es mescla amb xarop.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de creps]]> Hi ha una recepta gallega de creps dolces que es fan amb sang de porc i que es diuen filloas de sangre que, en realitat, no varien molt de les creps normals. Són unes postres molt típiques que es fan en l'època de la matança del porc i per carnestoltes, aprofitant la frescor de la sang de l'animal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís d'anous]]> L'anou potser és la fruita seca més saludable gràcies a l'equilibrada composició dels seus greixos. Es tracta d'una de les fruites seques amb més greix, però amb unes proporcions d'àcids grassos que les fan molt saludables. Amb només 6 anous podem satisfer les necessitats diàries d'àcids grassos omega-3. Són antiinflamatòries i antioxidants, i unes aliades de luxe per a la protecció del cor i del sistema circulatori, així com per al sistema nerviós i la prevenció de malalties neurodegeneratives.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Karidopita (pastís d'anous grec)]]> La karidopita és una elaboració originària de les regions del nord de Grècia, on hi ha boscos amb grans anouers, i este producte ha sigut un puntal econòmic important en la zona (com ací l’ametla). Este dolç el podem trobar en un format més dens, com el que estem preparant, o també tipus coca de llanda amb anous (amb farina i gasificant). A més de l’ús de les anous i de les espècies, el que caracteritza este dolç és el bany d’almívar que porta (a l’estil del baklava).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de formatge Afuega'l Pitu]]> El formatge afuega’l pitu és un dels més antics d’Astúries i un dels més estesos. El seu nom prové de l’asturià i vol dir “ofega la gola”, en referència a la peculiar textura pastosa que fa que s’apegue al paladar i dificulte el pas a la laringe. Hi ha proves que ja existia al segle XVIII i era habitual utilitzar-lo per a pagar impostos. Se’n troba de blancu o roxu (blanc o roig, el roig porta pebre roig) i en forma de trapu (‘tovallola’) o atroncau (‘tronc piramidal’). Esta varietat de formatge té la seua denominació d’origen des de l'any 2003.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si et quedes en blanc i sense idees en veure les sobres del menjar de Nadal, ací van uns consells]]> Potser has acollit alguna de les celebracions nadalenques a ta casa i sol passar que quan el grup és gran i supera les cinc persones, de vegades no sembla fàcil mesurar bé les proporcions. Any rere any, les sobres de dolç i salat tornen a la cuina i colonitzen el frigorífic durant els pròxims dies. Si vols veure desaparéixer eixos tàpers que s’amuntonen, una alternativa al menjar salat sobrant pot ser el format de lasanya que inclou capes vegetals, en aquest cas, de carabasseta.

Com que a una lasanya quasi tot li va bé, l’equip de La cuina de Morera ha utilitzat llagostins, els que potser t’han quedat de la Nit de Nadal o del dinar de Nadal. Per a farcir la lasanya vegetal necessites carxofes i ceba, que saltaràs amb un poc oli i, juntament amb la llet, l’anou moscada i la farina, faràs un puré. Per a muntar la lasanya, cal alternar les fulles de massa de lasanya, les redones de carabasseta, tallada fina, la pasta puré que hem preparat i els llagostins. Per a la cobertura, una beixamel de carxofa. I, per damunt, formatge ratllat i al forn.

Ara ve la solució per al dolç. Amb la proposta de La cuina de Morera per a reaprofitar algun dolç sobrant a casa, l’equip del programa s’ha centrat en el panettone, eixe dolç d'origen italià, que comença a fer-se habitual pel Nadal valencià. És un pa de grans dimensions que per fora sembla una magdalena gegant i per dins te una textura pareguda a la mona de Pasqua. Fet amb una massa de tipus brioix, sol portar panses, xocolate o fruites confitades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coca dolça de Sant Joan]]> Les coques unifiquen tots els pobles de la Mediterrània, ja que en totes estes cultures hi ha algun plat o element que consisteix amb un pa pla, amb farcit o sense, que sol acompanyar celebracions i ocasions especials. Pensem només en la pizza com una coca més.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de formatge sense sucre]]> Es tracta d’un formatge fresc originari de l’Europa Central i de l'Est. És un formatge cremós i suau, amb una textura similar a la del iogurt grec. S’elabora a partir de llet de vaca crua o pasteuritzada, a la qual s'afig un cultiu de bacteris làctics (caseïna) per a acidificar-la. Després, s'agita per a separar la quallada del sèrum (per això es coneix també com formatge batut). La quallada es passa a través d'un colador per a eliminar l'excés de líquid i es mescla amb nata per a aconseguir una textura suau i cremosa. El formatge quark es pot consumir directament o utilitzar-se en receptes tant dolces com salades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís basc]]> El pastís basc o Euskal pastela és un dolç típic basc que, concretament, procedeix del País Basc francés. Allí es coneix com gâteau basque. Originàriament es feia només amb farina, després es va començar a farcir de fruita (cireres o melmelada de cirera) i més tard es va passar a farcir amb crema. Ara en trobem amb diferents versions: només cireres, només crema, amb les dos, amb ametla, amb licor en la massa, sense…

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Flor de mandarina]]> La mandarina conté pràcticament els mateixos nutrients que la taronja però en menor proporció, amb un contingut calòric una mica menor. Molt rica en aigua, la mandarina conté molt pocs hidrats de carboni, encara que conté més sucre i menys àcid que les taronges. Esta fruita proporciona a l'organisme quantitats importants de vitamina C i carotens, a més de minerals i altres substàncies no nutritives com els flavonoides, que reforcen l'acció de la vitamina C.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de poma amb gelatina de maduixes]]> La gelatina de maduixes és una deliciosa i refrescant preparació que pot gaudir-se com a postres o com a part d'un berenar, però cal parar atenció a diversos aspectes clau:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís terrorífic]]> Estos aliments es consideren ultraprocessats i, per regla general, contenen una gran quantitat de sucre, greixos trans, sodi, colorants i saboritzants artificials, entre altres compostos.

Els sucres simples, que són els que contenen les llepolies, són coneguts també com calories buides perquè poden produir augment de pes sense aportar cap nutrient aprofitable per al cos. A més, les llepolies poden provocar l’aparició de càries dentals, hiperactivitat en els xiquets, augment dels triglicèrids sanguinis, així com reduir l'apetit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coca de llanda (o de canonge)]]> La mousse que fem és una recepta d’Hervé This, el químic francés considerat el pare de la gastronomia molecular, i consisteix en:

No hem de portar-la a la nevera ni res i es fa de manera immediata. També es pot fer desfent l’aigua i el xocolate picat al foc i batent-lo sobre un bol d’aigua amb gel.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de peres]]> El xarop de saüc és un preparat fet a partir de les flors (elderflowers) i de les baies (elderberries) d’este arbre. Se sol consumir directament, com a complement alimentari, però també es fa servir a la cuina com a ingredient de begudes, dolços i salses. És un ingredient tradicional en les begudes refrescants d'Europa i Àsia, i s'utilitza sovint per a la preparació de licors, com la sambuca italiana.

Nutricionalment, s’ha utilitzat tradicionalment per a tractar malalties de les vies respiratòries, com grips i refredats. Les baies de saüc són riques en antioxidants, fibra i vitamina C. En botigues de dietètica es venen com a suplement en forma de gelea, gominoles, te i xarop de saüc. A diferència de molts medicaments de venda lliure, el xarop de saüc és lleugerament dolç i saborós (sense gust de medicament).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de Santiago]]> El pastís de Santiago està emparat per una Indicació Geogràfica Protegida (IGP), amb un consell regulador que només autoritza la comercialització amb este nom dels pastissos que s’elaboren segons els criteris designats, entre els quals s’inclouen:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quesada pasiega]]> La quesada pasiega són unes postres tradicionals de Cantàbria. Té el seu origen en les zones rurals dels valles pasiegos. La història de la quesada pasiega està relacionada amb la tradició i la cultura d'eixa regió muntanyenca. Es diu que els pasiegos, pobladors d'eixes valls, l'elaboraven originalment per a aprofitar els productes làctics locals, especialment el formatge fresc de vaca. Els pasiegos eren ramaders i agricultors, i la quesada pasiega es va convertir en una manera eficient d'utilitzar l'abundant llet produïda per les vaques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Enganyabovos]]> Aquesta recepta arriba a les nostres terres gràcies a la relació que tenien els pobles dels marenys del Guadalquivir amb els arrossers valencians. Mentre que a l’Albufera de València el cultiu d'arròs es remunta a l'època àrab, a la zona del Guadalquivir es va començar a desenvolupar a finals del segle XIX.

Al voltant del parc natural de Doñana es produïx més quantitat d’arròs que a la Comunitat Valenciana, i l’origen de l'arròs sevillà està a València, ja que molts dels primers llauradors dels marenys sevillans procedien de pobles com Sueca o Sollana, que van arribar a una colonització molt particular d'unes zones fins llavors improductives i malsanes que es va intensificar en els anys de postguerra del segle XX.

A Andalusia hi ha molts dolços tradicionals en aquesta línia, amb noms curiosos com piononos, gañotes, pezuñas, poleà, embustes o cagajones de puño, tots ben carregats de sucre i fregits, la majoria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís d'arròs amb llet]]> L’arròs amb llet és una de les postres més populars a tot Espanya i Amèrica Llatina, però que, per raons que es poden intuir fàcilment, a la nostra terra mai ha gaudit del favor de la gent, i són pocs els llocs on forma part del receptari tradicional.

Els valencians tenim el cervell configurat de manera que, quan ens portem a la boca una cullerada d’arròs amb llet, malgrat el sucre i la canella i el bon sabor que puga tindre, estem menjant-nos un arròs caldós gelat i totalment esclatat. Que potser siga una primera impressió, i ens acabem la cassoleta segurament, però si en una pròxima ocasió el podem evitar, l’evitarem.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de carabassa i formatge]]> La lactosa és un sucre que es troba de manera natural en els productes làctics. Aquesta intolerància és causada per una afecció de l'intestí prim, quan aquest no pot digerir o descompondre tota la lactosa que ingerim. No totes les persones amb malabsorció de lactosa tenen símptomes després de consumir-ne. Diem que són intolerants només aquelles que tenen símptomes, i dins d’aquestes poden haver-hi diferents graus d’intolerància també.

Continua llegint-ho en el web

]]>