<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:webfeeds="http://webfeeds.org/rss/1.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[À Punt - Postres]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/temes/postres/]]></link>
    <description><![CDATA[]]></description>
    <language><![CDATA[ca]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <image>
      <url><![CDATA[https://static.apuntmedia.es/apunt/public/file/2021/1025/07/a-punt-17e865f.png]]></url>
      <title><![CDATA[À Punt - Postres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/temes/postres/]]></link>
    </image>
    <atom:link href="https://www.apuntmedia.es/rss/category/tag/1000924/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <lastBuildDate><![CDATA[Thu, 19 Nov 2026 10:33:35 +0000]]></lastBuildDate>
    <webfeeds:icon><![CDATA[https://static.apuntmedia.es/apunt/public/file/2021/1025/07/a-punt-17e865f.png]]></webfeeds:icon>
    <item>
      <title><![CDATA[Menú: timbal, arròs, bombons]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menu-timbal-arros-bombons_138_1898028.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Ben complet
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'arròs ve d'Àsia i es cultiva des de fa mil·lennis, molt abans d'arribar a la conca mediterrània. Els àrabs el van introduir a la Península al segle VIII i el van plantar als aiguamolls de l'Albufera, que llavors era una llacuna oberta al mar. Des de l'Albufera, el cultiu es va estendre al Delta de l'Ebre al segle XIX i a Sevilla al segle XX. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menu-timbal-arros-bombons_138_1898028.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menu-timbal-arros-bombons_138_1898028.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Nov 2026 14:20:23 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/d26c868f-b1fe-4b7b-a0ae-4925c3f51cf3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Menú: timbal, arròs, bombons]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/d26c868f-b1fe-4b7b-a0ae-4925c3f51cf3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes fàcils,Receptes saludables,Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Menú: ensalada, arròs, caquis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menu-ensalada-arros-caquis_138_1898012.html?utm_medium=rss]]></link>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Persimon® no és una varietat diferent ni un creuament entre una poma i un caqui. És una marca registrada de la D.O.P. Kaki Ribera del Xúquer que identifica caquis "Rojo Brillante" als quals se'ls ha eliminat l'astringència perquè es puguen menjar amb la polpa ferma i cruixent. Per tant: "Rojo Brillante" és la varietat. "Persimon®" identifica una forma concreta de comercialitzar-lo, ferm i sense astringència. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menu-ensalada-arros-caquis_138_1898012.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menu-ensalada-arros-caquis_138_1898012.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Oct 2026 22:59:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/d0b36913-e8ca-42c6-b727-c58c3c6fb13c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Menú: ensalada, arròs, caquis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/d0b36913-e8ca-42c6-b727-c58c3c6fb13c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes fàcils,Receptes d'arrossos,Postres,Receptes saludables]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Coca de carabassa i taronja]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-carabassa-taronja_138_1898017.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Homenatge a Paiporta
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Es tracta d'un dolç solidari basat en la tradicional coca de carabassa, ametla i taronja, amb el qual es busca revitalitzar, per mitjà de la gastronomia, els ingredients, sabors i essència de la rebosteria de l'Horta Sud. Un postre que unix tradició, memòria i innovació per a ajudar a les pastisseries i forns afectats per la DANA en el procés de recuperació. És l'objectiu de la ‘Coca del Poble’, una iniciativa gastronòmica impulsada per l'alumnat de l'Escola de Hostaleria de l’IES Guillem d’Alcalà de la Pobla de Farnals i l'IES La Sénia de Paiporta, amb el suport de l'Ajuntament de Paiporta.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-carabassa-taronja_138_1898017.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-carabassa-taronja_138_1898017.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 29 Oct 2026 14:20:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/da5a5e98-f971-4143-aa96-bd2b76800983_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Coca de carabassa i taronja]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/da5a5e98-f971-4143-aa96-bd2b76800983_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes valencianes,Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[New York Cheesecake]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-new-york-cheesecake_138_1898010.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La clàssica
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La New York Cheesecake que coneixem hui es va popularitzar a principis del segle XX en els restaurants de luxe de Manhattan, però la idea de coure formatge al forn ve de molt més enrere. Els grecs ja feien una mena de pastís de formatge amb mel, i per tota Europa medieval es preparaven flams i formatges cuinats.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-new-york-cheesecake_138_1898010.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-new-york-cheesecake_138_1898010.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Oct 2026 13:20:26 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/131177f0-642a-424d-9eb0-7b3d0d5e0a60_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[New York Cheesecake]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/131177f0-642a-424d-9eb0-7b3d0d5e0a60_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes de pastissos,Postres,Receptes del món]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pasta fullada de poma i crema]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pasta-fullada-poma-crema_138_1864440.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Un dolcet ben bo
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La crema pastissera té un origen molt ben documentat. Va ser inventada pel cuiner francès François Massialot el 1691, que servia noblesa de primera fila: cardenals, marquesos i ducs, i fins i tot el Duc d'Orléans, germà de Lluís XIV (el Rei Sol). La seua recepta va aparèixer en el llibre <em>Le Cuisinier Royal et Bourgeois</em> i descrivia exactament el mateix procés que fem avui: llet infusionada amb vainilla, rovells batuts amb sucre i midó, cuits a foc suau fins a espessir.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pasta-fullada-poma-crema_138_1864440.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pasta-fullada-poma-crema_138_1864440.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 08 Oct 2026 13:20:39 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/e8c48257-5669-4703-9dbe-dc8cd9002523_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pasta fullada de poma i crema]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/e8c48257-5669-4703-9dbe-dc8cd9002523_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arròs amb llet i gelea de taronja]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-arros-llet-gelea-taronja_138_1864433.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Unes postres sofisticades
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>A l'Edat Mitjana hispànica, l'arròs amb llet era un aliment de luxe i de prestigi. La canya de sucre, la vainilla, la llet i el propi arròs eren productes cars i difícils d'aconseguir. Les monges el preparaven als convents com aliment medicinal per als malalts i per als dies de festa. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-arros-llet-gelea-taronja_138_1864433.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-arros-llet-gelea-taronja_138_1864433.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Sep 2026 13:20:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/f37f7e7c-35b3-400a-880c-fa70109dc987_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Arròs amb llet i gelea de taronja]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/f37f7e7c-35b3-400a-880c-fa70109dc987_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Farinada de repassos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-farinada-repassos_138_1863102.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[De Vinaròs
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El nom ho explica tot. Els "repassos" són la farina que queda al tamís després de passar el blat dues vegades pel molí. Allò que sobrava quan la farina fina ja s'havia tret: grumollosa, fosca, plena de segó i considerada quasi inservible per a fer pa de qualitat. Tant és així, que a l'antiguitat s'usava principalment per a alimentar animals. La farinada va nàixer precisament d'aquest ingredient residual: una recepta d'aprofitament absolut, on ni tan sols la "farina de rebuig" s'havia de llençar.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-farinada-repassos_138_1863102.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-farinada-repassos_138_1863102.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Sep 2026 13:20:11 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/0b410c10-0289-4097-8ebc-c6d7eedd4354_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Farinada de repassos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/0b410c10-0289-4097-8ebc-c6d7eedd4354_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes valencianes,Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tiramisú de llima]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tiramisu-llima_138_1863098.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Una versió més refrescant
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El lemon curd que corona este tiramisú és un ingredient totalment britànic i d'origen sorprenent. Al segle XIX, a l'Anglaterra victoriana, no era la crema sedosa que coneixem avui: s'elaborava acidificant nata amb suc de llima fins a formar quallades, que es separaven del sèrum amb una gasa. Era una alternativa ràpida a les melmelades tradicionals, que requerien hores de cocció.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tiramisu-llima_138_1863098.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tiramisu-llima_138_1863098.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 13:20:35 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/d4dd9dbb-0d2a-42a5-8447-5f8f4f1ec775_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Tiramisú de llima]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/d4dd9dbb-0d2a-42a5-8447-5f8f4f1ec775_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Knafeh nabulseyeh]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-knafeh-nabulseyeh_138_1850945.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[De Palestina
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p> El knafeh és un dolç d'origen palestí, concretament de la ciutat de Nablus (Naplusa), a Cisjordània. El mot <em>kanaf</em> en àrab significa literalment "cobrir" o "protegir", en referència a com la pasta kataifi embolica el formatge. El nom <em>Nabulseyeh</em> és un homenatge directe a la ciutat on va nàixer la seua versió més famosa. Avui, acadèmics i gastrònoms consideren Nablus la capital mundial del knafeh.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-knafeh-nabulseyeh_138_1850945.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-knafeh-nabulseyeh_138_1850945.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 13:45:18 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/bc166ca5-7341-414f-a7d0-d3e3f7715eea_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Knafeh nabulseyeh]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/bc166ca5-7341-414f-a7d0-d3e3f7715eea_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes del món]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Bescuit Fabiola]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-bescuit-fabiola_138_1863103.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Unes postres reials
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Segons la tradició oral de la comarca de la Safor i la Marina Alta, el dolç va rebre el nom de Fabiola arran d'una visita de la Reina Fabiola de Bèlgica als pobles de la costa valenciana. La llegenda popular diu que un forner local va crear expressament un bescuit en forma de corona en honor a la reina, i el motle coronat va quedar per sempre associat al seu nom. Curiosament, la forma de corona del motlle no és decorativa: és funcional, perquè permet que l'almívar penetre uniformement per tot el bescuit.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-bescuit-fabiola_138_1863103.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-bescuit-fabiola_138_1863103.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Jun 2026 13:20:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/a55bdc6c-cd49-4a18-9257-569de01f50ab_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Bescuit Fabiola]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/a55bdc6c-cd49-4a18-9257-569de01f50ab_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos,Receptes valencianes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Semifred de xocolate]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-semifred-xocolate_138_1861104.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Dolcet refrescant
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El nom ho diu tot: <em>semifreddo</em> significa literalment "mig fred" en italià. Es tracta d'un postre que neix al segle XIX, quan els pastissers italians van descobrir que si aireaven les mescles d'ou i nata amb prou cura, els microbombolletes d'aire actuaven com a aïllant tèrmic, mantenint la temperatura entre el gelat i una mousse. L'enginy és que no necessita turbina de gelat ni remenar durant la congelació, cosa que el feia accessible a qualsevol cuina</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-semifred-xocolate_138_1861104.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-semifred-xocolate_138_1861104.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jun 2026 13:20:16 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/0fc62555-79f0-4fb8-9303-69652c0fbeeb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Semifred de xocolate]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/0fc62555-79f0-4fb8-9303-69652c0fbeeb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes d'estiu,Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fruita a la graella]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-fruita-graella_138_1850939.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Fresqueta i saborosa
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Cuinar fruita sobre foc no és una invenció moderna, és probablement el primer postre de la història. Des que l'Homo sapiens va descobrir el foc fa 400.000 anys, la fruita que queia a les brases i es caramel·litzava va revelar una dolçor concentrada mai vista.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-fruita-graella_138_1850939.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-fruita-graella_138_1850939.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 13:20:43 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/bd4e0cd9-8374-457f-b6cd-08b98ba43276_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Fruita a la graella]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/bd4e0cd9-8374-457f-b6cd-08b98ba43276_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes d'estiu,Receptes fàcils]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Púding de plàtan i tonya]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-puding-platan-tonya_138_1850935.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Cuina d'aprofitament
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El panquemao també rep el nom de tonya, coca bova, panou, fogassa o pa socarrat, segons el lloc. És un brioix típic de la Comunitat Valenciana i Múrcia, vinculat sobretot a Setmana Santa i Pasqua, encara que hui en dia es troba tot l’any. El terme “pan quemado” ja apareix en un diccionari valencià-castellà de 1764 com a traducció de “pa socarrat”, cosa que fa pensar que la tradició pasqual d’aquesta peça dolça ve com a mínim de finals del segle XVIII. Es considera la mateixa massa que la mona de Pasqua, amb formes i acabats diferents.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-puding-platan-tonya_138_1850935.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-puding-platan-tonya_138_1850935.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 May 2026 13:20:43 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/cc0de46c-51d4-4873-965f-cefe0628f913_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Púding de plàtan i tonya]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/cc0de46c-51d4-4873-965f-cefe0628f913_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes valencianes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastís de carlota, xocolate blanc i coco]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-carlota-xocolate-blanc-coco_138_1850926.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Per a llépols
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els coquets són un dolç amb orígens atribuïts sovint al món àrab i a la rebosteria conventual andalusa, on al segle XVII les monges els elaboraven i venien com a “sultanas de coco y huevo”. Avui són un dolç molt estès a Espanya, especialment vinculat a Nadal i festes locals</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-carlota-xocolate-blanc-coco_138_1850926.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-carlota-xocolate-blanc-coco_138_1850926.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 May 2026 13:20:21 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/3536f516-398d-4eae-a971-45dd498c830a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastís de carlota, xocolate blanc i coco]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/3536f516-398d-4eae-a971-45dd498c830a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastís de xocolate i taronja]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-xocolate-taronja_138_1849184.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Un dolcet!
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La combinació de xocolate i taronja té una història llarga i carregada de simbologia: Quan el xocolate arriba a Europa, primer es pren com a beguda, i a la cort espanyola es perfuma amb sucre, espècies i aigua de flor de taronger. Alguns autors recorden que ja hi havia segments de taronja banyats en xocolate com a delicadesa romàntica, i que el maridatge es consolida a Europa quan les taronges del Mediterrani i el xocolate americà es troben a les cuines de luxe.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-xocolate-taronja_138_1849184.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-xocolate-taronja_138_1849184.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 May 2026 13:20:35 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/bec3b704-3645-4120-9450-db8f46b93ce3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastís de xocolate i taronja]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/bec3b704-3645-4120-9450-db8f46b93ce3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastís d'Elx]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-d-elx_138_1831949.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Per a celebrar
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El pastís d'Elx té arrels en la rebosteria conventual i en les tradicions de l'horta il·licitana, on l'ametla és ingredient principal gràcies a l'abundància de cultius en la zona del Baix Vinalopó. La seua base recorda a la rebosteria medieval pròpia de la península Ibèrica, sent una variant local del pastís d'ametla o “pastís de Santiago”, adaptada amb ingredients i tècniques locals (inclusió eventual de merenga i aromes cítriques). Originalment eren unes postres de celebració, present en festes patronals, bodes i comunions, i es transmetia entre famílies il·licitanes i obradors locals.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-d-elx_138_1831949.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-d-elx_138_1831949.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Apr 2026 13:20:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/89822d17-3020-4bc2-8208-63e449a4e030_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastís d'Elx]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/89822d17-3020-4bc2-8208-63e449a4e030_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes valencianes,Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arròs amb llet i fruites]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-arros-llet-fruites_138_1831938.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Unes postres clàssiques
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>En esta recepta s’utilitza un pal de canella i corfa de llima per infusionar la llet, aportant aromes i un sabor ben equilibrat. De fet, és la base de molts postres que coneixem: crema catalana, natilles, tortades... Jugar amb espècies i cítrics ajuda a no dependre sempre del sucre per tindre sabor potent.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-arros-llet-fruites_138_1831938.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-arros-llet-fruites_138_1831938.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Apr 2026 13:20:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/18f4a4d7-3489-489f-b940-f61a2e3c6af6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Arròs amb llet i fruites]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/18f4a4d7-3489-489f-b940-f61a2e3c6af6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes fàcils]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastís 'jericano']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-jericano_138_1831952.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Deliciós!
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El pastís <em>jericano</em> és un dolç tradicional de l'Alt Palància, especialment vinculat al municipi de Xèrica (Castelló). Aquest pastís es va popularitzar a través de la competència amistosa entre els pastissers de Xèrica, i avui s'ha convertit en un símbol gastronòmic de la localitat, present en festes, fires comarcals i activitats turístiques. Durant els anys 70, era habitual regalar porcions als músics de bandes en la setmana de festes, contribuint a la seva difusió. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-jericano_138_1831952.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-jericano_138_1831952.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2026 13:20:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/dcf44052-3b12-4b72-9964-b78c487b97a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastís 'jericano']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/dcf44052-3b12-4b72-9964-b78c487b97a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes valencianes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tarta Regina de Salamanca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tarta-regina-salamanca_138_1830431.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Amb nom propi
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El nom d'aquest pastís no és casual. És el de la seua creadora, Regina Viars, del restaurant Casa Berta, a Salamanca. Allí va idear aquest pastís als anys 60 que ha traspassat fronteres. Igual que el pastís de formatge “La Viña”, la Tarta Regina és un exemple de recepta de restaurant convertida en símbol nacional.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tarta-regina-salamanca_138_1830431.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tarta-regina-salamanca_138_1830431.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Mar 2026 14:20:17 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/577f5b59-93ce-49a5-8cfd-6bdac52869c4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Tarta Regina de Salamanca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/577f5b59-93ce-49a5-8cfd-6bdac52869c4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Xurros de carabassa i entrepà de calamars]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-xurros-carabassa-entrepa-calamars_138_1831951.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Estem en Falles!
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El més important per viure un dia de Falles a València és submergir-te en l'ambient festiu amb els seus espectacles pirotècnics, les falles artístiques i, especialment, la gastronomia tradicional que uneix els fallers. Comença amb un bon esmorzaret (esmorzaret valencià), un entrepà robust com el de llom o cansalada amb cafè i cacaus, típic per carregar energies abans de la mascletà diürna a les 14h a la plaça de l'Ajuntament. A continuació, recorre les comissions falleres per admirar els ninots i gaudeix d'un arròs caldós amb fesols i nap, plat estrella de la setmana fallera.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-xurros-carabassa-entrepa-calamars_138_1831951.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-xurros-carabassa-entrepa-calamars_138_1831951.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2026 14:20:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/770184b3-9295-4591-b47e-be2ea6673967_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Xurros de carabassa i entrepà de calamars]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/770184b3-9295-4591-b47e-be2ea6673967_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes valencianes,Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rotllos magdaleners]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-rotllos-magdaleners_138_1831944.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Magdalena, festa plena!
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els rotllos magdaleners són un dolç molt senzill però carregat de simbolisme, lligat íntimament a la Romeria de les Canyes i a les festes fundacionals de la Magdalena de Castelló de la Plana. Els rotllos es reparteixen gratuïtament als romers quan arriben a l’ermita de la Magdalena, en una romeria multitudinària declarada d’Interés Turístic Internacional el 2010, i que culmina amb una paella monumental i la tornà a la ciutat.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-rotllos-magdaleners_138_1831944.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-rotllos-magdaleners_138_1831944.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Mar 2026 14:20:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/e5d451f3-54db-4299-8ff2-144cb15130d2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Rotllos magdaleners]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/e5d451f3-54db-4299-8ff2-144cb15130d2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes valencianes,Postres,Magdalena 2026]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Flam casolà de castanyes amb caquis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-flam-casola-castanyes-caquis_138_1830437.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Boníssim!
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La tradició del flam ve dels romans, que ja preparaven postres similars anomenades "tyropatina". Marco Gavio Apicio, gran escriptor culinari de l'època de Tiberi, ens va deixar l'autèntica recepta de la tyropatina. Originalment, aquestes postres se servien amb pebre i acompanyava plats salats. Despre´s el flam es va popularitzar durant l'edat mitjana, quan el degustàvem en època de Quaresma, juntament amb les llesques d’ou.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-flam-casola-castanyes-caquis_138_1830437.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-flam-casola-castanyes-caquis_138_1830437.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Mar 2026 14:20:43 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/c33b4bd3-91d5-482c-bd55-bc78e4640b4e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Flam casolà de castanyes amb caquis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/c33b4bd3-91d5-482c-bd55-bc78e4640b4e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Phoskitos casolans saludables]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-phoskitos-casolans-saludables_138_1828923.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Versió Morera
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els Phoskitos originals van ser creats el 1972 per Nutrexpa, inspirant-se en el nom de Phoscao (cacau en pols que havien comprat el 1962), i es van convertir en un producte emblemàtic a tota Espanya. Tot i això, tenen sucres refinats i greixos hidrogenats, típics dels productes industrials. En la nostra versió, el plàtan aporta potassi i fibra, l'avena proporciona carbohidrats complexos, i la xocolata negra és rica en antioxidants.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-phoskitos-casolans-saludables_138_1828923.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-phoskitos-casolans-saludables_138_1828923.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Feb 2026 14:20:14 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/f3a20b18-0818-4b47-92bc-ee169446d6e9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Phoskitos casolans saludables]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/f3a20b18-0818-4b47-92bc-ee169446d6e9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes saludables,Receptes fàcils]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tortada rústica de pera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tortada-rustica-pera_138_1828922.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Un dolçet sempre va bé
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La història de la tortada de formatge va començar fa uns 4.000 anys a l'illa de Samos que és prop de Turquia. Els grecs ja caminaven en aquells dies barrejant formatge amb mel, i veren que no anaven mal encaminats. Estos primers <em>cheesecakes</em> no s'assemblaven res al que fem ara, però eren superenergètics. Els atletes dels primers Jocs Olímpics (allà pel 776 aC) es menjaven estos pastissos de formatge com si s'haguera d'acabar el món. </p><p>Els romans van ser els primers «xefs » de la història. Van agafar la recepta grega i van dir: «Això està bé, però li falta alguna cosa». I li van ficar ou. A més, es van inventar això d'enfornar-la entre rajoles calentes.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tortada-rustica-pera_138_1828922.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tortada-rustica-pera_138_1828922.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Feb 2026 14:20:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/ad4a76c2-ba57-4ac6-85fd-ea68307b0884_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Tortada rústica de pera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/ad4a76c2-ba57-4ac6-85fd-ea68307b0884_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Illes flotants]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-illes-flotants_138_1828921.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Unes postres clàssiques
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Les illes flotants van ser popularitzades pel gran xef Auguste Escoffier, el pare de la cuina moderna, que va revolucionar aquestes postres en el segle XIX, tot i que la recepta es remunta al segle XVIII, quan se servien en caixetes de fusta o plats xinesos. Els termes francesos œufs à la neige (ous a la neu) i île flottante (illa flotant) s’utilitzen indistintament, encara que hi ha subtils diferències en la preparació .</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-illes-flotants_138_1828921.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-illes-flotants_138_1828921.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Feb 2026 14:20:09 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/8d61f939-4180-4749-b9ea-0c305721a7b0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Illes flotants]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/8d61f939-4180-4749-b9ea-0c305721a7b0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes del món]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Bougatsa grega]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-bougatsa-grega_138_1827502.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Un dolcet grec
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La bougatsa va nàixer als monestirs bizantins. És un pastís originari de Bizanci (Constantinoble) abans que la ciutat fos conquerida pels turcs al segle XV. Va arribar d'Estambul a Serres i Tessalònica, i a partir d'allà va conquerir tota Grècia. Pot anar farcida de crema pastissera (la més popular), però també de formatge, carn picada, espinacs i formatge. La bougatsa es cuina a Grècia, però també a Bulgària (on s'anomena "banitsa") i Síria (on es fa una versió salada per Shavuot).</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-bougatsa-grega_138_1827502.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-bougatsa-grega_138_1827502.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 14:20:12 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/c1dae77d-3f90-45bf-a04e-3455dfe5cf55_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Bougatsa grega]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/c1dae77d-3f90-45bf-a04e-3455dfe5cf55_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes del món]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Técula mécula]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tecula-mecula_138_1803474.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Dolcet d'Extremadura
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La Técula Mécula és un dolç tradicional d’Extremadura, elaborat amb ametlles, rovell d’ou, sucre i pasta fullada, a vegades amb sagí i canella. El seu origen és misteriós, envoltat de llegendes i amb un nom de possible arrel llatina. La recepta es va registrar a mitjan segle XX en la pastisseria Casa Fonts d’Olivenza (Badajoz), després de ser transmesa com un secret. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tecula-mecula_138_1803474.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tecula-mecula_138_1803474.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 16 Jan 2026 14:20:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/e50784e2-aaee-4640-ba59-f8da7d8b3253_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Técula mécula]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/e50784e2-aaee-4640-ba59-f8da7d8b3253_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Parar taula per al dia de Reis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-parar-taula-dia-reis_138_1827501.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Dolcets nadalencs
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Als reis els agraden les begudes calentes: tres gots de llet amb xocolate calenta (per combatre el fred de la nit) o cafè per als patges que guien els animals. Dolços valencians: pastissets de moniato, rotllets d'anís, trossets de torrons i peladilles. Licors: copetes d'anís o mistela (només una per casa, perquè han de conduir tota la nit). Allò que més agraeixen: veure habitacions netes, ordenades i sense joguets escampats pel mig.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-parar-taula-dia-reis_138_1827501.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-parar-taula-dia-reis_138_1827501.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 06 Jan 2026 14:20:14 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/ebace682-7c8b-4e9f-8f0b-b4099bd9ff42_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Parar taula per al dia de Reis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/ebace682-7c8b-4e9f-8f0b-b4099bd9ff42_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes de Nadal,Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Casca de Reis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-casca-reis_138_1827497.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Pura tradició
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La casca és el dolç emblemàtic de Reis a València, de massapà amb forma de serp o anguila, farcit de moniato, cabell d’àngel o rovell. Tot i que, amb el temps, s'ha imposat el tortell, d'origen francés, la casca té vida i ritual propis.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-casca-reis_138_1827497.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-casca-reis_138_1827497.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 05 Jan 2026 14:20:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/6cbbff86-930f-43e5-a965-8d4e1c79bd11_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Casca de Reis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/6cbbff86-930f-43e5-a965-8d4e1c79bd11_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes valencianes,Receptes de Nadal]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastissets de Nadal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/pastissets-nadal_138_1827494.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Imprescindibles
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El moniato, originari d’Amèrica, arribà a Europa al segle XVI junt amb la creïlla i la dacsa. A València es va popularitzar com a farcit de dolços, especialment dels <em>pastissets de moniato</em>, documentats ja al segle XVIII i molt habituals per Nadal i Pasqua. Amb l’abaratiment del sucre, més famílies van poder elaborar-los, i les monges dels convents en perfeccionaren les receptes. Amb el temps, es van estendre per molts pobles valencians amb variants locals, convertint-se en un dolç d’hivern que reconforta i escalfa durant els mesos més freds.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/pastissets-nadal_138_1827494.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/pastissets-nadal_138_1827494.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Dec 2025 14:20:42 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/f2fea676-9dae-4194-9ea3-4d4968e1f348_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastissets de Nadal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/f2fea676-9dae-4194-9ea3-4d4968e1f348_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes de Nadal,Receptes de pastissos,Postres,Receptes valencianes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Menjar de monges]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menjar-monges_138_1827492.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Postres de convent
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El "menjar de monges" és un dolç conventual català que combina llet fregida, arròs amb llet, mel, canella i maduixes. Té textura cremosa, sabor suau i perfumat i és parent proper del mató de monja o de Pedralbes, arrelat a tradicions de monges clarisses del Monestir de Santa Maria de Pedralbes i a receptaris medievals.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menjar-monges_138_1827492.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-menjar-monges_138_1827492.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Dec 2025 14:20:43 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/06bd5c07-609f-490e-9eb4-946db50e9ea6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Menjar de monges]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/06bd5c07-609f-490e-9eb4-946db50e9ea6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes fàcils]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastís de creps de xocolate]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-creps-xocolate_138_1803480.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Estem de celebració
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els creps són l'elaboració més exportada de la rebosteria francesa. Aquesta és considerada una de les més importants del món i ha influït moltes altres cultures. Va començar a destacar a l’Edat Mitjana amb la separació de l’ofici de pastisser del de cuiner i s’estableix la primera acadèmia de pastissers en 1556. En el segle XVII els pastissers adquireixen rellevància social, i després de la Revolució Francesa obren pastisseries obertes al públic. Antonin Carême, en el segle XIX, és clau per a la rebosteria moderna. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-creps-xocolate_138_1803480.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-creps-xocolate_138_1803480.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Dec 2025 14:20:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/0d9395ed-4d84-4539-8b40-8cb5d62065c7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastís de creps de xocolate]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/0d9395ed-4d84-4539-8b40-8cb5d62065c7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes de pastissos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastissos de Betlem]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastissos-betlem_138_1803475.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[De Portugal
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els Pastissos de Belém són unes postres típiques de Portugal, elaborades amb pasta fullada i crema. Són molt populars i addictius; a la fàbrica original arriben a vendre fins a 20.000 pastissets al dia. La recepta original la van crear monjos del Monestir de Santa María de Belém, abans del segle XVIII.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastissos-betlem_138_1803475.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastissos-betlem_138_1803475.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Dec 2025 14:20:57 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/fb20a981-1ca5-43a5-9678-b525fde87552_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastissos de Betlem]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/fb20a981-1ca5-43a5-9678-b525fde87552_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes del món]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sussús de crema]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-sussus-crema_138_1802817.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Unes postres de 10
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'origen del nom, conta la llegenda, que ve de l'acròbata Tarlà. Aquest personatge es va enamorar de la filla d'un pastisser. Durant una visita a la seua enamorada, quan el pare d'ella va arribar, es va amagar dins un sac de farina fins que va esternudar fent «xui-xui». Per a no enfadar al pastisser, li va prometre casar-se amb la seua filla i donar-li la recepta d'un dolç: el sussú, denominat així en record de l'esternut delator. El que si és ben cert és que el sussú naix a Girona als anys 1920, inspirat pel "chou à la crème" d’un confiter francès, i estés a tota Catalunya. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-sussus-crema_138_1802817.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-sussus-crema_138_1802817.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Nov 2025 14:20:39 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/280a5f3d-006b-40c3-b540-9c8b76364cb9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Sussús de crema]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/280a5f3d-006b-40c3-b540-9c8b76364cb9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tiramisú de taronja]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tiramisu-taronja_138_1802820.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Itàlia i València, unides
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Es creu que va aparèixer al Vèneto (Itàlia) durant la primera meitat del segle XX, possiblement en bordells de Treviso, on s’oferia com a dolç reconfortant als clients. Als anys 70-90 es feia amb només cinc ingredients: ous, sucre, bescuits banyats en cafè i cacau en pols. Avui en dia, el tiramisú s’elabora en moltes versions diferents, com la de pistatxo.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tiramisu-taronja_138_1802820.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-tiramisu-taronja_138_1802820.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 31 Oct 2025 14:20:14 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/0874b008-e8f1-426d-ac10-f10e118bfea3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Tiramisú de taronja]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/0874b008-e8f1-426d-ac10-f10e118bfea3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes del món]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pasta fullada de figues amb formatge]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pasta-fullada-figues-formatge_138_1793024.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Contrast valencià
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El  formatge de <em>servilleta</em> és elaborat per la formatgeria Els Masets a La Torre d’En Besora (Castelló), fet amb llet d’ovella pasteuritzada, modelat amb un drap de cotó. Té corfa irregular, pasta blanca, aroma suau i sabor lleugerament àcid. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pasta-fullada-figues-formatge_138_1793024.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pasta-fullada-figues-formatge_138_1793024.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Sep 2025 13:20:59 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/413e12a9-ae4c-466b-b429-20fc40326ad9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pasta fullada de figues amb formatge]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/413e12a9-ae4c-466b-b429-20fc40326ad9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes valencianes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Creps Suzette]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-creps-suzette_138_1793021.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Amb un toc de taronja
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Les creps poden ser dolces o salades, i es poden fer amb farina de blat o blat sarraí (apte per a celíacs). Van sorgir per accident al <em>Café París de Montecarlo</em> a finals del segle XIX. L’ajudant de cuina Henri Charpentier va cremar les creps per error mentre preparava un postre per al príncep de Gales. Les batejà com “<em>princesse</em>”, però acabaren anomenant-se Suzette pel nom de la filla d’un membre de la cort que acompanyava al príncep. Provenen de la Bretanya francesa, on s’anomenaven <em>krampouezh</em> i es menjaven durant les festes de la Candelera amb sidra, però molts territoris tenen diferents versions. Galícia: <em>filloas,</em> Astúries: <em>fayuelos</em> o <em>frixuelos, </em>Cantàbria: <em>frisuelos</em> o <em>jisuelos, </em>Sud-amèrica: <em>panqueques</em>.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-creps-suzette_138_1793021.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-creps-suzette_138_1793021.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Sep 2025 13:20:20 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/e96478c2-7c7e-42ea-9fa3-e2a70c479208_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Creps Suzette]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/e96478c2-7c7e-42ea-9fa3-e2a70c479208_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes del món]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Coca de molletes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-molletes_138_1774706.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[D'Alacant
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La coca de molletes s'ha transmés de generació en generació a la ciutat d'Alacant i els pobles del voltant. És habitual servir-la com a aperitiu, o postres si és la de xocolate, en celebracions familiars, emportar-se-la a excursions i també menjar-la en qualsevol festa alacantina, com les Fogueres o la Santa Faç. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-molletes_138_1774706.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-molletes_138_1774706.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Jul 2025 13:15:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/703fd595-23c8-4179-9fa3-cab86e67ea18_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Coca de molletes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/703fd595-23c8-4179-9fa3-cab86e67ea18_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes valencianes,Postres,Receptes fàcils]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Coca saginosa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-saginosa_138_1767456.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Dolcet clàssic
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La coca saginosa és un dolç que es fa en molts pobles valencians, sobretot a Ibi, Carlet i en les zones de la Ribera, la Costera i fins i tot a Mallorca. També es diu coca d’almoixàvena, monjàvina o monjàvena.</p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-saginosa_138_1767456.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-coca-saginosa_138_1767456.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Jul 2025 13:15:14 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/ebaff50b-9259-4102-92a1-87a18077398c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Coca saginosa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/ebaff50b-9259-4102-92a1-87a18077398c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Postres,Receptes valencianes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pastís de carlota sense forn]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-carlota-forn_138_1769241.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El dolcet per al café
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La carlota de color taronja, tal i com la coneixem, la van crear els holandesos per a homenatjar la seua casa reial, la Casa Orange. Fins a mitjan segle passat ací es coneixia la varietat de color morat, dita <em>safanòria</em>. En arribar la de color taronja també va arribar el nom: carlota, que prové de <em>carotte</em>. </p><p><strong><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-carlota-forn_138_1769241.html?utm_medium=rss" target="_blank">Continua llegint-ho en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/video-pastis-carlota-forn_138_1769241.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 May 2025 13:15:18 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/d1c000d6-7897-4b93-b406-c3b8e3fc1bde_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pastís de carlota sense forn]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/d1c000d6-7897-4b93-b406-c3b8e3fc1bde_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <media:keywords><![CDATA[Receptes de pastissos,Postres]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
