<![CDATA[À Punt - Arròs]]> 10 <![CDATA[À Punt - Arròs]]> <![CDATA[Campanya ruïnosa de l’arròs: AVA-Asaja alerta d’una baixada dràstica de la producció pel fong piriculària]]> La campanya d’arròs d’enguany a l’Albufera es preveu “la més ruïnosa dels últims temps”, segons han alertat este dilluns des de Sueca els representants de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja). El problema sanitari de la piriculària ha situat este cultiu “en números rojos”, fins al punt que podria provocar, per primera vegada, l’abandonament de finques al parc natural de l’Albufera. Les varietats més afectades enguany són la d'arròs bomba, amb una minva del 75%, i l’Albufera, amb una caiguda de la producció del 90%.

Segons Miguel Minguet, membre d’AVA i arrosser, “la minva del total de la producció estarà entre un 15% i un 25%”. La causa principal és la plaga del fong de la piriculària i la falta d’eines efectives per combatre-la. “Jo parle amb persones majors i ningú recorda un atac de piriculària com el d’enguany. La família de productes permesos ja no és efectiva perquè es generen resistències”, ha afegit Minguet.

Des del sector denuncien, a més, que al mercat espanyol arriba arròs d’altres països que sí que fan servir fitosanitaris prohibits a Espanya. Mari Àngels Ramón Llin, directora general d’Agricultura, ha afirmat que “nosaltres hem reclamat a la Unió Europea per tal que autoritze productes que són respectuosos, que s’utilitzen en altres llocs i que ací no podem tirar”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Catarroja celebra la Festa de la Sega l’any de la dana amb només un 5% del cultiu d’arròs]]> La localitat de Catarroja ha viscut este diumenge la seua tradicional Festa de la Sega de l’Arròs en un any especialment complicat pels efectes de la barrancada. Els camps del voltant del port han quedat inutilitzats i enguany només s’ha pogut cultivar un 5% de l’arròs que s’hi conreava habitualment.

Tot i això, l’arròs ha arribat ja segat en barques albuferenques fins al port de Catarroja, evocant la tradició dels segadors. “El farem és portar arròs segat en barques, albuferenques, com es feia abans quan arribaven a les trilladores”, ha explicat Santos Ruiz, gerent de la DO arròs de València. L’acte ha estat acompanyat pels cants a cappella dels llauradors i ha inclòs passejos en barca, activitats de cuina en directe i tastos de paella.

L’alcaldessa del municipi de l’Horta Sud, Lorena Silvent Silvent ha remarcat que la dana no només ha afectat els camps, sinó també les cases dels agricultors de la zona històrica del municipi, la “zona zero” de la riuada. “Primer es va reconstruir tota la part del barranc, que va rebentar les séquies, i això ha fet impossible que es poguera sembrar a l'abril o maig”, ha assenyalat. Tot i això, ha avançat que el Ministeri d’Agricultura concedirà subvencions enguany per pal·liar l’impacte econòmic i ha promés que el 2026 es recuperarà tota la marjal de Catarroja gràcies als treballs de neteja i recuperació del sistema de reg.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xàbia celebra un concurs d’arròs a banda cuinat a bord de barques gràcies a un invent valencià]]> Deu embarcacions i mig centenar de tripulants han participat este dissabte en un concurs singular a la Marina Alta: fer el millor arròs a banda a bord d’una barca. El repte no sols era gastronòmic, sinó també tècnic, ja que els xefs havien de combatre el moviment de les ones per a evitar que el caldo se n’eixira de la paella.

Per a fer-ho possible, els participants han comptat amb un invent innovador patentat per tres valencians amants de la mar i la gastronomia: el Nola, un foguer pendular semblant a un engrunsador que permet mantenir estable la paella en ple vaivé de l’aigua.

Els concursants han arreplegat els ingredients i l’aparell al port abans de posar rumb a la cala Sardinera, escenari del certamen. Entre rialles i complicitat, l’organització animava: “I molt important, passeu-ho bé”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs al forn de vigília, vidu o de dejuni: un grup de cuiners d'Alaquàs recupera este plat tradicional]]> Un grup de restauradors d'Alaquàs treballa per a recuperar la tradició de cuinar un arròs que era molt popular entre la població, però moltes persones hui dia ni coneixen ni han tastat. Parlem de l'arròs al forn de vigília, de dejuni o també arròs vidu. És fàcil d'endevinar, el seu nom es deu al fet que no porta ni carn ni peix. Això sí, proteïnes no li falten, les aporten els cigrons, ingredient fonamental. Per eixa raó, era una recepta molt profitosa durant els dies de Quaresma i també en la Setmana Santa.

L'equip de La via verda ha entrevistat el xef del restaurant La sequieta, Sebastián Romero, que ens ha detallat els ingredients, tots de proximitat, i també l'elaboració. Sols necessita: creïlla, alls, arròs, cigrons, tomaca, caldo de verdures, caldo de cigrons, pimentó dolç, safrà i oli d'oliva. Algunes famílies per a donar-li més sabor incloïen una picada d'ametla, all i julivert.

Quan Joan Miquel Llopis, el redactor de La via verda, s'ha sorprés pel caldo de cigrons, Sebastián Romero ha contestat amb contundència que, en este plat, "el cigró equival a la proteïna".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc receptes salades tradicionals valencianes per a cuinar (i menjar-te-les) en Setmana Santa]]> Durant la Setmana Santa, la gastronomia valenciana ofereix una varietat de plats salats que reflecteixen la tradició i el sabor de la nostra comunitat. Els ingredients principals són el peix i les verdures, a causa de la tradicional prohibició religiosa de menjar carn durant els divendres de Quaresma. El programa La cuina de Morera d'À Punt, que presenten el xef Jordi Morera i la nutricionista Ana Sirvent, ha recuperat estes receptes emblemàtiques per a preparar-les fàcilment a casa i menjar-les on vullguem. Ací van cinc propostes:

Un guisat típic d'Alcoi, que combina espinacs, bacallà, creïlles i ous. És un plat reconfortant i ideal per als dies més frescos de la Setmana Santa.

Elaboració:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector agrari celebra que Europa tombe l'entrada d'arrossos importats amb Triciclazol]]> El sector agrari valencià ha celebrat la decisió del Parlament Europeu de tombar l'entrada d'arrossos importats amb Triciclazol, una matèria fitosanitària que està prohibida i “deixa els arrossers comunitaris sense solucions eficaces per a fer front a la pitjor malaltia del cultiu, la Pyricularia oryzae”, segons ha assenyalat l'Associació Valenciana d'Agricultors (Ava-Asaja).

El seu president, Cristóbal Aguado, ha ressaltat que enfront de la “hipocresia i la doble vara de mesurar” de la Comissió Europea, el Parlament Europeu ha apostat per la “coherència” i que ha “anteposat la sobirania alimentària de tota Europa enfront dels interessos comercials d'uns pocs”.

D’altra banda, el tresorer de l’associació i vicepresident del grup de treball de qüestions fitosanitàries de Copa-Cogeca, Miguel Minguet, ha subratllat que el Parlament ha aprofitat una “oportunitat d'or” per a demostrar que coneix la realitat, escolta els agricultors i és “valent” per a oposar-se a “propostes hipòcrites” de la Comissió que “ens arrosseguen a l'abandó de camps, al desert i a l'encariment de la cistella de la compra”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs amb sobrassada i parmesà, la recepta amb la qual Gata de Gorgos sorprén Hu Zhao]]> En el programa Xino xano dedicat a la localitat de Gata de Gorgos, a la Marina Alta, hi ha un dels restaurants del poble que ha sorprés el presentador Hu Zhao. Es diu Ca Parra. El xinés quasi valencià d’adopció, és un enamorat dels menjars tradicionals valencians. I com li ha dit a Anto, membre de l'equip de professionals de Ca Parra, ell a sa casa, actualment, sols cuina menjars valencians. Sols d'ací. La seua actitud és d'immersió total, això sí, voluntària, que és quan es gaudeix de veritat.

A més a més, com els ha confessat als responsables, ell és un vertader col·leccionista de receptes. “A mi la cuina m’encanta. De menut el meu iaio m'ensenyava a cuinar.” Així que dit i fet, Hu s’ha col·locat el barret de cuiner i de la mà d’Ana, la cuinera, ha començat a preparar el sofregit de l’arròs amb sobrassada amb parmesà.

El procés sembla molt senzill:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La salmorreta, el secret millor guardat a Alacant per a cuinar els seus arrossos excepcionals]]> Que Alacant és terra d’arrossos excepcionals ho sabem. I no és casualitat. I quan hi ha excel·lència, hi ha secret. I el secret dels arrossos alacantins principalment té un nom: salmorreta. Un sofregit que no pot faltar en cap arròs cuinat a les comarques del sud de la Comunitat Valenciana, des de la Marina Alta fins al Baix Segura. 

Aquest sofregit que adopta l’aspecte d’una salsa molt consistent és un dels secrets millor guardats perquè fora d'aquestes comarques, no tots coneixen la salmorreta, però sí el sabor d'un bon arròs alacantí. La salmorreta, a més de potenciar el sabor, també li dona un toc de color rogenc al gra d’arròs. L’equip de La cuina de Morera ha parlat amb Javier Molina, cuiner del restaurant La Llar Arròs i Brases, ubicat al Club de Tenis Alacant, per tal de conéixer com elaborar-la i aconseguir fer-la un poc més popular fora. Amb Javier també hem conegut altres secrets que envolten aquests arrossos.

És un potenciador de sabor natural. Els mariners començaren a utilitzar-lo per què es conserva molt bé. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paella de galeres, rap i sépia]]> La galera és un crustaci ric en proteïnes i amb una escassa aportació en greixos i carbohidrats. No obstant això, el contingut de colesterol que té fa que s'haja de consumir dins d'una dieta variada i equilibrada. Les persones que tinguen problemes d’àcid úric també han d'anar amb precaució. Té un alt contingut en ferro i en iode.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs caldós d’estiu]]> Hi hagué una moda en molts restaurants de deixar l'arròs "senceret", com a indicatiu d'excel·lència culinària, i això té una contraindicació nutricional: l'arròs poc fet és perjudicial per a la salut. Menjar arròs poc cuit pot suposar danys en les dents, pèrdua de pèl, mal de panxa i anèmia. Clar, tot açò si el consum és freqüent. No ens passarà res d'això per un dia o dos que ens mengem una paella poc feta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs de fava pelada]]> Encara que aquest plat és típic de Polinyà del Xúquer, també és dels pobles de la Marina com Xàbia o Jesús Pobre. Segons on ens situem, li posen o no carn o verdura. De vegades també xafen les faves una vegada cuites i en el caldo espés couen l’arròs, però el més important és que quede una elaboració espessa i amb tot el sabor de la fava. 

Antigament, aquest plat solia fer-se per als llauradors i l'elaboració es feia al migdia, per a menjar-se’l a temperatura ambient i recuperar calories en arribar a casa de nit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pebreres farcides amb arròs i magre]]> Pebre, pebrera, pebrot, bajoca, pimentó, "primentó". I fora d'Espanya chile o ají. El valencià ens ofereix un fum de matisos i riquesa a l'hora de nomenar una mateixa cosa segons cada franja del territori. A que fa gràcia?

Continua llegint-ho en el web

]]>