<![CDATA[À Punt - Carn]]> 10 <![CDATA[À Punt - Carn]]> <![CDATA[Costelles a la falsa graella, puré de moniato i dacsa]]> És un dels vegetals més saludables. Té un gran perfil nutricional. Un moniato mitjà pot contindre fins a sis vegades més del valor diari de vitamines. La seua fibra ajuda a retardar l'alliberament de glucosa en l'organisme, per la qual cosa no augmenten els nivells de sucre en la sang.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pollastre amb peres]]> Normalment, se solen cosir algunes peces de carn quan les portem al forn perquè no es deformen. Algunes són més complicades i s'han de cosir amb agulla, però d'altres, com un pollastre al forn, no necessiten agulla, però sí que és recomanable cosir-les, per a mantindre la forma i perquè no se n'isca el contingut de l'interior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lleterola amb renyons de masero]]> En moltes ocasions, sobretot quan cuinem tanda, hem d'intentar que l'aliment perda les restes de sang que hi puguen quedar. Si submergim les peces durant una estona en aigua freda (millor si és aigua amb gel), aconseguirem que la carn perda l'excés de sang. 

La sang, a més d’aportar fortor al gust de la carn, pot embrutar els guisats. Necessitarem més temps per a dessagnar un fetge o uns renyons que una lleterola. A més, hi ha certes parts de la tanda (la blanca o exterior, sobretot peuets, morro i orella) que, a més, convé blanquejar abans de cuinar per a netejar-les bé. Truquet: molta de la brutícia que es genera en fer un putxero prové de la sang d'alguns dels ossos o trossos de carn que s'hi han fet servir. 

Si volem un caldo més net i fi, haurem de dessagnar prèviament els ossos i la carn que posem al putxero.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ploma ibèrica amb oli de bolets i reducció de vi]]> És una reducció de vi aromatitzat. Els romans ja elaboraven una mescla de vins, mel i espècies que bevien calenta durant l'hivern. Es coneixia com a 'Hipocràs', perquè se n'atribuïa la invenció a Hipòcrates. Va ser molt popular també durant l'edat mitjana. La salsa de vi que estem preparant podria ser perfectament una reducció d'hipocràs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Conill amb salsa de xocolate]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pit de pollastre empanat amb crema de plàtan]]> L'àcid làctic de la llet descompon les proteïnes de la carn i fa que el pollastre siga supertendre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mandonguilles de carn amb salsa de tomaca i clòtxina]]> La carn picada és un dels aliments més habituals, bé com a ingredient principal (mandonguilles o hamburgueses) o com acompanyant (pizzes, pasta, lasanya).

Consells:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Costelles de porc a la taronja i mel]]> La mel té propietats antibacterianes, antiinflamatòries i antioxidants. Té un índex glucèmic més baix que el sucre i, a diferència d'aquest, conté vitamines, minerals i antioxidants, però en tan poca quantitat que és irrellevant. S'ha de tenir precaució amb els bebés de menys de 12 mesos d'edat, ja que pot contindre espores del bacteri Clostridium botulinum i causar-ne una infecció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pebreres farcides amb arròs i magre]]> Pebre, pebrera, pebrot, bajoca, pimentó, "primentó". I fora d'Espanya chile o ají. El valencià ens ofereix un fum de matisos i riquesa a l'hora de nomenar una mateixa cosa segons cada franja del territori. A que fa gràcia?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xulles de corder, puré de carlota i hortalisses]]> L'únic inconvenient que té el corder és que té molt de greix. Tota la resta és beneficiós, ja que té proteïnes d'alt valor, ferro i moltes vitamines, a més de ser fàcil de digerir.

Tota la banda superior del costellam és considerada carn de categoria extra: les xulles de la banda més pròxima al coll serien les xulles d'agulla que diuen, de la part central es trauen les xulles de palet i ja les de la renyonada o la cuixa pròpiament no serien ni xulles, ja que no trauen l'os.

Continua llegint-ho en el web

]]>