<![CDATA[À Punt - Guerra a Ucraïna]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra a Ucraïna]]> <![CDATA[Una onada d'atacs russos contra Ucraïna mata almenys setze persones a Kíiv, Odessa, Dnipró i Zaporíjia]]> Rússia ha matat almenys setze persones en diversos atacs amb míssils i drons des de dimecres en diferents regions d'Ucraïna —quatre persones a Kíiv, huit a Odessa, tres a Dnipró i una a Zaporíjia—. Accions de "terroristes", en paraules del ministre d'Afers Estrangers Andrí Sibiga, que denuncia que s'han dirigit “principalment contra civils”.

En 24 hores, fins a les 07:00 h d'este dijous, Rússia ha llançat 659 drons i 44 míssils, segons la Força Aèria ucraïnesa, que assegura haver neutralitzat la gran majoria dels projectils, llevat de dotze míssils i de vint drons que haurien impactat en 26 localitzacions. Els fragments dels drons i míssils russos derrocats han caigut en altres 25 zones.

“Urgim a la comunitat internacional a actuar de manera immediata. Totes les decisions necessàries per a incrementar la pressió sobre l'agressor han de desbloquejar-se ara. És immoral, contraproduent i perillós demorar les sancions contra Rússia o els paquets de suport a Ucraïna”, ha escrit Sibiga en la xarxa social X. El ministre ucraïnés ha demanat que més països s'unisquen al Tribunal Especial que promou Ucraïna (amb suport sobretot de la Unió Europea) per a jutjar el president rus, Vladímir Putin, i a altres dirigents russos per la decisió d'iniciar i continuar la guerra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les planteja un dia de teletreball per setmana per a reduir el consum energètic a la UE]]> La Comissió Europea estudia recomanar als estats membres la implantació d’almenys un dia de teletreball per setmana als llocs de treball on siga possible, dins d’un paquet de mesures urgents per a reduir el consum energètic i fer front a l’encariment dels preus a la Unió Europea.

Segons el document comunitari, Brussel·les considera que el treball a distància pot ajudar a reduir els desplaçaments diaris, disminuir l’ús de combustibles fòssils i alleujar la pressió sobre els sistemes energètics europeus en un context marcat per la crisi de subministrament i la volatilitat dels mercats.

La situació energètica actual està condicionada, segons fonts comunitàries, per la inestabilitat internacional derivada de la guerra al Pròxim Orient, que ha tensionat els mercats del gas i el petroli i ha provocat nous repunts de preus a escala global.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia reprén l'ofensiva contra Ucraïna en acabar la Pasqua ortodoxa]]> Rússia ha représ l’ofensiva contra Ucraïna després de la treva pasqual, segons ha informat este dilluns el Ministeri de Defensa rus. “Després de la fi de l'alto el foc, les Forces Armades russes continuaran l'operació militar especial (guerra d'Ucraïna)”, ha informat el ministeri, citat per l’agència de notícies rusa TASS.

En el comunicat, Rússia denuncia que han registrat 6.558 violacions de l'alto el foc de les forces armades ucraïneses, que haurien “continuat atacant posicions militars, així com objectius civils a les regions frontereres russes de Bélgorod i Kursk. De fet, afirmen que un dron ucraïnés va impactar en una gasolinera de la petroliera estatal Rosneft a la localitat de Lgov, a Kursk.

Al mateix temps, el Ministeri de Defensa sosté que Rússia sí que va respectar la treva. “Tots els grups de tropes a les zones de l'operació militar especial van respectar estrictament l'alto el foc des de les 16:00 hores de l'11 d'abril fins al final del dia 12 d'abril, i van romandre en les línies de posició que ocupaven prèviament”, afig el comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El World Press Photo premia les imatges sobre els conflictes bèl·lics i els efectes del canvi climàtic al món]]> La fundació del World Press Photo ha premiat este dijous les obres que reflectixen el drama humanitari a Gaza, la guerra a Ucraïna, la política migratòria als Estats Units, els efectes del canvi climàtic i la lluita de comunitats marginades per la seua supervivència i els seus drets. El certamen, que ha rebut més de 57.000 fotografies de 141 països, distingix en les categories regionals 42 projectes que configuren, segons el jurat, “un retrat urgent del món actual”.

La política migratòria de l'administració de Donald Trump està documentada per Carol Guzy amb les detencions de l'ICE als jutjats de Nova York. S'hi veuen agents emmascarats que arresten migrants després de les vistes, xiquetes aferrades als seus pares detinguts i una dona emmanillada conduïda per un edifici federal.

Dos treballs documenten des de dins mostren les conseqüències dels atacs militars israelians a la Franja de Gaza. El fotògraf Mohammed Saber Nuraldin, nascut a Gaza i documentalista de la vida a la Franja des del 1997, va immortalitzar per a EPA (European Press Agency) desenes de palestins saltant per a arribar als camions d'ajuda humanitària durant una suspensió tàctica israeliana dels bombardejos. La fotografia resumix la crisi humanitària d'un enclavament on, segons l'ONU, entre maig i juliol del 2025 van ser assassinades almenys 1.373 persones mentre buscaven aliment en punts de distribució d'ajuda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia ataca l’oest d’Ucraïna amb més de 300 drons i causa danys en vivendes i una empresa]]> Rússia ha llançat esta matinada nous atacs contra l’oest d’Ucraïna, amb impactes a les regions de Khmelnitski i Lutsk, segons han informat les autoritats locals.

A Khmelnitski, el governador regional, Serguí Tiurin, ha confirmat un incendi en una empresa de la capital després d’un atac amb drons. Els bombers treballaven per a extingir les flames en el moment de comunicar-se els fets.

També s’han registrat explosions a Lutsk, al nord-oest del país. L’ajuntament d’esta ciutat ha confirmat danys en un edifici residencial després d’un atac rus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ismael García (Ascer): "El gas ha pujat un 67% per la guerra i necessitem ajudes per als sectors gasointensius com el ceràmic"]]> La guerra al Pròxim Orient està colpejant de ple el sector tauleller de Castelló, un dels pilars de l’economia de la Comunitat Valenciana. L’increment del preu del gas, que ha pujat un 67% des de l’inici del conflicte, i l’encariment generalitzat dels costos han encés les alarmes en la indústria, que reclama ajudes de l'Estat específiques per als sectors gasointensius. El president d'Ascer, Ismael García Peris, advertix en una entrevista este dimarts a Les notícies del matí que el context bèl·lic ha generat “inestabilitat i incertesa” i ha alterat completament el funcionament del comerç internacional.

Un dels principals impactes és el bloqueig pràctic del comerç amb el Pròxim Orient, "una regió que representa el 12% de les exportacions del sector". A més, mercats clau com Israel, el quint més important, han quedat afectats, en un context en què el transport marítim s’ha encarit i allargat per a evitar l’estret d’Ormuz.

Segons García Peris, "els vaixells han de rodejar Àfrica, fet que incrementa els dies de trànsit i els costos logístics".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Kaja Kallas, visita Kíiv en el quart aniversari de la massacre de Butxa]]> La cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha arribat este dimarts a Kíiv per a commemorar el quart aniversari de la massacre de civils a Butxa, comesa durant les primeres setmanes de la invasió russa d’Ucraïna el 2022. La presència de Kallas i d’altres dirigents europeus a Kíiv reforça el suport polític de la Unió Europea a Ucraïna en un moment clau del conflicte, coincidint amb una data simbòlica marcada per un dels episodis més impactants de la guerra.

La commemoració de Butxa torna a posar el focus internacional en les conseqüències humanitàries de la invasió russa, mentre els combats continuen sense perspectives immediates de desescalada.

La visita l'ha anunciada el ministre d’Afers Estrangers ucraïnés, Andrí Sibiha, que ha donat la benvinguda també a altres responsables europeus desplaçats a la capital. Entre ells, el ministre alemany, Johann Wadephul, i l’italià, Antonio Tajani. A més, el titular d’Afers Estrangers polonés, Radoslaw Sikorski, ha confirmat la seua presència en una reunió del Consell d’Afers Estrangers que es fa este dimarts a Kíiv.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna ataca una planta química a la ciutat russa de Samara i edificis de vivendes a Taganrog]]> Ucraïna ha atacat este dilluns la planta de fertilitzants KuibishevAzot, a Toliatti, a la regió russa de Samara, mentre Rússia ha llançat una nova onada d’atacs amb drons que ha provocat apagades en set regions ucraïneses, segons han informat les autoritats de tots dos països. La regió de Samara, objectiu habitual d'atacs en territori rus, es troba a uns 750 quilòmetres de la frontera entre Ucraïna i Rússia.

El governador de Samara, Viacheslav Fedorischev, ha informat que este matí "drons enemics han atacat una empresa industrial a Toliatti", sense que s’hagen registrat víctimes ni danys en vivendes. Els servicis d’emergències han treballat al lloc dels fets.

Segons el Ministeri de Defensa rus, durant la nit passada s’han abatut 102 drons ucraïnesos d’ala fixa sobre diverses regions russes i el mar d’Azov.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els autònoms proposen un pla, amb bonificacions autonòmiques i municipals, per a blindar-se davant d'una crisi energètica]]> La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms, UPTA, ha llançat el Pla Protegix Autònoms, una bateria de mesures urgents per a protegir el col·lectiu davant d'una possible nova crisi econòmica derivada del context internacional i, en concret, de les tensions per la guerra a l’Iran. Va adreçat al transport i a la logística, als agents comercials i al comerç minorista, entre altres, i demana bonificacions autonòmiques i municipals a l'energia i als hidrocarburs i la suspensió d'impostos i taxes municipals.

L’organització advertix que els autònoms i els xicotets negocis són els primers a patir les conseqüències d’este tipus de crisis, especialment per l’encariment de l’energia, les matèries primeres i la caiguda del consum. Per això, el pla planteja una resposta anticipada per part de comunitats autònomes i ajuntaments per a evitar un nou colp al teixit productiu més vulnerable.

El Pla Protegix inclou mesures per a reduir l’impacte de l’augment dels costos energètics, com la creació d’un bo energètic específic per a autònoms i microempreses, que s’aplicaria com a descompte directe en la factura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les aerolínies asiàtiques augmenten les rutes a Europa per la guerra al Pròxim Orient]]> Les principals aerolínies asiàtiques han incrementat les rutes cap a Europa en l’últim mes amb l’objectiu de consolidar-se com a alternativa en les connexions intercontinentals, en un context d’inestabilitat creixent al Pròxim Orient, una regió que fins a l’inici de la guerra a l’Iran actuava com a centre de connexió aèria global.

Les grans companyies del Golf Pèrsic, com Emirates, Qatar Airways o Etihad Airways, continuen operant, però han d’alterar els serveis amb cancel·lacions i suspensions constants davant dels atacs a la regió.

Altres aerolínies asiàtiques aprofiten la situació per no dependre del trànsit pel Pròxim Orient, alhora que busquen reforçar la seua posició en el mercat, compensar l’encariment del combustible i guanyar quota davant de la competència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un atac massiu amb drons d’Ucraïna incendia una terminal portuària russa a Ust-Luga]]> La terminal portuària russa d’Ust-Luga, a la regió de Leningrad, crema després de l’impacte de drons ucraïnesos en el marc d’un atac massiu llançat durant la nit, segons han informat autoritats russes. El Ministeri de Defensa rus assegura que les defenses antiaèries han interceptat i han destruït 389 drons en catorze regions.

El governador de la regió, Aleksandr Drozdenko, ha explicat que els equips d’emergència treballen per a controlar l’incendi a la zona portuària. Segons les seues dades, contra esta regió s’han llançat 56 drons en una ofensiva més àmplia que ha afectat diversos punts del país.

Els atacs també han causat danys en altres localitats pròximes. A Víborg, un edifici residencial ha resultat afectat, mentre que a Kronstadt, a uns trenta quilòmetres de Sant Petersburg, s’han registrat desperfectes en habitatges i vehicles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia intensifica els atacs a Ucraïna amb quatre morts en les últimes hores i nous combats al front]]> Rússia ha intensificat els atacs sobre Ucraïna amb una nova onada de míssils i drons que ha causat almenys quatre morts en les últimes hores, mentre els combats al front s’intensifiquen amb l’inici de l’ofensiva de primavera.

Dos persones han mort a la regió de Poltava, al centre-est del país, després que un atac impactara en una zona residencial i deixara també onze ferits. A més, una altra víctima mortal s’ha registrat a Zaporíjia, on també hi ha cinc ferits i danys en infraestructures. A estos atacs se suma la mort d’un home de 61 anys en un bombardeig amb dron contra un tren de passatgers a la regió de Khàrkiv.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ja havia advertit hores abans de la possibilitat d’un nou atac massiu. Paral·lelament, l’ONU ha alertat que la població ucraïnesa viu “sota pressió constant” pels bombardejos contra civils i infraestructures energètiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez anuncia mil milions més en ajuda a Ucraïna i un acord per a coproduir drons i radars]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha xifrat este dimecres en mil milions la nova remesa d'ajuda militar que Espanya destinarà el 2026 en "suport bilateral" a Ucraïna, el que eleva la quantitat total de fons a 4.000 milions des de l'inici de la invasió de Rússia, en febrer del 2022.

El mandatari ha tingut una reunió amb l'homòleg ucraïnés al palau de la Moncloa, Volodímir Zelenski, i ha anticipat que han segellat un compromís per a impulsar la "coproducció i cofabricació" conjunta amb companyies ucraïneses en l'àmbit de la indústria de defensa i la reconstrucció. Concretament, es treballarà per a fabricar drons i radars.

"Amb eixe propòsit hui hi ha hagut distintes firmes tant del Ministeri de Defensa com d'empreses que han manifestat interés de coproduir conjuntament amb empreses ucraïneses", ha assenyalat Sánchez en una roda de premsa després de la trobada, en què ha comparegut al costat de Zelenski.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sis civils russos morts en un atac ucraïnés amb míssils contra una fàbrica a Briansk]]> Sis civils russos han mort i altres 37 han resultat ferits després d’un atac ucraïnés amb míssils contra una fàbrica de microesquemes a la regió fronterera de Briansk (Rússia), segons ha informat el governador local, Alexandr Bogomaz. “A conseqüència de l’atac terrorista, sis civils han mort i hi ha 37 ferits. Tots han sigut traslladats a l’Hospital Regional de Briansk, on reben l’atenció mèdica necessària”, ha escrit el governador en el seu canal de Telegram.

L’atac s’ha produït contra una planta dedicada a la producció de microxips per a dispositius electrònics, segons ha indicat el canal rus Mash. El mitjà assenyala que un dels míssils va impactar en les instal·lacions durant un canvi de torns, fet que hauria incrementat el nombre de víctimes.

El governador Bogomaz ha explicat que s’ha desplaçat personalment al lloc dels fets, on ha escoltat un informe del cap de la direcció regional d’Emergències, Dmitri Yenin, sobre les mesures adoptades per a atendre els ferits i evacuar civils de la zona. Les autoritats locals han iniciat també tasques d’inspecció per a avaluar els danys estructurals en la planta i en les instal·lacions pròximes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bufen nous vents al front: Rússia frena l’avanç i Ucraïna recupera terreny]]> Per primera vegada en més de dos anys, la tendència al front d’Ucraïna s’ha invertit. Després del fracàs de la contraofensiva ucraïnesa de l’estiu-tardor del 2023 per recuperar Bakhmut i tallar la connexió terrestre russa amb Crimea, el conflicte havia entrat en una guerra de desgast en què Moscou avançava lentament gràcies a la superioritat numèrica. Segons dades publicades per la plataforma ucraïnesa DeepState, Rússia va conquerir al febrer 126 quilòmetres quadrats, la meitat que al gener i menys d’un 30% del territori ocupat al desembre. És la xifra mensual més baixa des de juny del 2024. El pic d’avanç rus es va registrar el novembre del 2024, amb 725 quilòmetres quadrats ocupats.

El comandant en cap de l’exèrcit ucraïnés, Oleksandr Sirski, ha assegurat que “el febrer del 2026, per primera vegada des de l’operació ofensiva a Kursk, les Forces de Defensa d’Ucraïna han recuperat més territori del que ha pres l’enemic”.

Les operacions ofensives s’han concentrat als eixos d’Oleksàndrivka i Huliaipole, al sud-est del país, on les forces ucraïneses afirmen que han expulsat tropes russes de nou localitats. El 23 de febrer, Sirski va afirmar que Ucraïna havia alliberat uns 400 quilòmetres quadrats al front sud-est des de finals de gener.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Centenars de persones es manifesten a Alacant pels quatre anys de guerra a Ucraïna]]> Centenars de persones s’han manifestat esta vesprada a Alacant amb motiu del quart aniversari de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, en una marxa marcada pel record a les víctimes del conflicte i als refugiats que han reconstruït la seua vida lluny del país.

Flanquejant una gran bandera ucraïnesa, els participants han evocat el moment de l’èxode i han expressat el desig que la guerra acabe prompte. L’escriptora russa Anastàsia Streltsova també ha mostrat el seu suport i ha assegurat que compartixen “el mateix enemic”, mentre denunciava que els seus llibres estan prohibits al seu país i que no hi pot tornar per abraçar la seua família.

Des de la plataforma Amics d'Ucraïna, Anna Shalenko ha recordat que, quan va començar el conflicte, molts pensaven que duraria “una setmana o com a màxim un mes”, però quatre anys després la guerra continua.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quatre anys de guerra a Ucraïna: un conflicte amb un balanç devastador i un front enquistat]]> Este dimarts, 24 de febrer, es complixen quatre anys de la invasió russa d’Ucraïna, un conflicte que ha canviat profundament el país i que ha tingut repercussions a escala global. Des del començament de la guerra, el 24 de febrer de 2022, han passat 1.462 dies marcats per combats intensos, destrucció massiva i un alt cost humà. La invasió va ser l’escalada d’un conflicte iniciat el 2014, després dels successos de l’Euromaidan i l’annexió de Crimea per part de Moscou. A mitjan 2021, Rússia va concentrar tropes a la frontera amb Ucraïna i, el 21 de febrer de 2022, va reconéixer les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Luhansk, enviant-hi forces militars.

L’endemà, el Consell de la Federació Russa va autoritzar Vladímir Putin a emprar la força fora del territori rus, i el 24 de febrer es va iniciar la denominada “operació militar especial”, amb atacs aeris i l’entrada de tropes russes en diverses regions ucraïneses.

Quatre anys després, el conflicte s’ha estabilitzat sobre un front d’uns 1.250 km, amb bombardejos constants sobre zones civils i infraestructures i atacs gairebé diaris amb drons de llarg abast. Segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), Rússia controla aproximadament el 20% del territori ucraïnés, incloent-hi Crimea, tota la província de Luhansk, gran part de Donetsk i zones de Kherson i Zaporíjia, on es troba la planta nuclear més gran d’Europa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ginebra acull una reunió a tres bandes per a trobar una eixida a la guerra d’Ucraïna]]> Ginebra acull este dimarts una nova ronda de contactes trilaterals, en què estaran Ucraïna, Rússia i els Estats Units, per a tractar de trobar una eixida a la guerra, que s’allarga ja quatre anys.

El principal escull per a la fi de l’enfrontament en les trobades anteriors per a tractar de posar la fi a l'enfrontament bèl·lic va ser el repartiment de la regió de Donetsk, controlada per Rússia en més d'un 75%. Fins ara, Moscou ha reclamat que els ucraïnesos li entreguen el territori de la regió que encara controlen per a posar fi a la guerra, una demanda que Kíiv rebutja.

D’altra banda, a diferència de les dos rondes de contactes anteriors, la delegació russa ha designat l'assessor cultural i ideòleg del Kremlin Vladímir Medinski. Això podria implicar que tornen a tractar-se qüestions més polítiques i ideològiques a Ginebra, atés que en les dos ocasions anteriors Moscou va enviar a les negociacions una delegació composta íntegrament per militars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Imputen per blanqueig de capitals l’exministre d’Energia ucraïnés Hérman Halusxenko]]> La Fiscalia Especial Anticorrupció d’Ucraïna (SAP) ha anunciat este dilluns la imputació de l’exministre d’Energia ucraïnés Hérman Halusxenko per possibles delictes de blanqueig de capitals i participació en organització criminal.

Halusxenko va ser detingut diumenge quan intentava eixir il·legalment del país. El suposat cap de la trama, l’empresari Timur Mindich —exsoci comercial del president Volodímir Zelenski—, ja havia fugit amb anterioritat.

Segons un comunicat de la SAP, que instruïx el cas junt amb l’Oficina Anticorrupció d’Ucraïna (NABU), Galushchenko figura com a “inversor” en un fons obert el 2021 en el territori britànic d’ultramar d’Anguilla per presumptes membres d’una trama de suborns descoberta el novembre passat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un atac massiu de drons ucraïnesos deixa sense electricitat i calefacció part de Briansk]]> Un atac massiu de drons ucraïnesos a la regió fronterera russa de Briansk, el més gran des del començament de la guerra a Ucraïna, va deixar este diumenge sense electricitat i calefacció una part dels habitants de la regió, segons van reconéixer este dilluns les autoritats locals. "Ahir, la regió de Briansk va patir l'atac més potent i massiu. A cap altra regió de Rússia s'havia llançat una quantitat tan gran de drons alhora", va escriure en Telegram el governador local, Aleksandr Bogomaz, que a la vespra va informar sobre l'abatiment de 170 drons d'ala fixa.

A més, va indicar que "a conseqüència de les accions terroristes de les Forces Armades d'Ucraïna, es van registrar danys en les instal·lacions energètiques". Bogomaz va agrair "els esforços heroics i professionals" dels empleats dels servicis elèctrics i de calefacció, que van permetre restablir estos servicis a la capital regional i a altres cinc municipis afectats en tres hores.

Este diumenge, Ucraïna va llançar un dels atacs de drons més massius dels últims temps, que va incloure la regió de Moscou, on es van neutralitzar prop d'una vintena d'estos artefactes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia confirma l'acord per a reprendre la setmana vinent les negociacions sobre Ucraïna]]> El Kremlin ha confirmat este divendres l'acord per a reprendre la setmana vinent les negociacions sobre Ucraïna, de les quals les dos primeres rondes van tindre lloc a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units) amb mediació dels EUA.

"Existeix un acord que serà la setmana vinent. Ja els informarem de la data concreta", ha dit Dmitri Peskov, portaveu presidencial, en la seua roda de premsa telefònica diària.

El 5 de febrer Rússia i Ucraïna tancaren la segona ronda de contactes directes en el marc de les negociacions de pau amb la mediació dels Estats Units que tenen lloc estos dies a la capital dels Emirats Àrabs Units, Abu Dhabi. Les converses avançaren positivament, almenys segons les informacions que van transcendir, per a pactar un alto el foc i ja s'ha aconseguit un primer resultat tangible, el primer intercanvi de presoners de guerra de l'any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un atac rus deixa sense calefacció prop de 2.600 edificis residencials a Kíiv]]> L’últim atac rus amb míssils i drons contra Ucraïna ha deixat sense calefacció prop de 2.600 edificis residencials a Kíiv, segons ha informat l’alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, en el seu compte de Telegram. La situació és especialment complicada al districte de Dàrnitsia, a la riba esquerra del riu Dniéper, on els danys greus a la central termoelèctrica impedixen restablir el subministrament. “En estos moments no és possible donar calefacció”, ha assenyalat l’alcalde.

Rússia ha intensificat des del principi d’any els atacs massius contra el sistema energètic ucraïnés, fet que ha degradat encara més la capacitat de generació del país.

Milions de persones han passat dies sense llum, calefacció ni aigua corrent a Kíiv i altres ciutats, enmig d’un sistema de talls programats que ja s’aplicava per a racionar l’energia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un atac rus amb drons mata tres xiquets i un adult a la regió ucraïnesa de Khàrkiv]]> Un atac rus amb drons contra una zona residencial de la localitat de Bogodújiv, a la regió de Khàrkiv (nord-est d’Ucraïna), ha causat esta matinada la mort de tres xiquets i un home, segons han informat els servicis d’emergències ucraïnesos. Dos de les víctimes menors tenien només un any, i la tercera era una xiqueta de dos anys. L’adult mort en tenia 34.

Els equips de rescat han recuperat els cossos entre els enderrocs poc després de l’impacte. L’habitatge afectat ha quedat, segons les autoritats, “totalment destrossat”, i l’atac ha causat un incendi a la zona. A més de les víctimes mortals, dos persones han resultat ferides, entre elles una dona embarassada de 35 anys.

La Força Aèria d’Ucraïna ha informat que l’exèrcit rus ha llançat 129 drons de llarga distància des de la vesprada de dimarts fins al matí de dimecres. Els aparells els han enviat des de zones ocupades de la regió de Donetsk i des de territoris russos com Kursk, Briansk, Mílerovo i Primorsko-Ajtarsk.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna i Rússia tanquen la segona ronda de contactes a Abu Dhabi amb un nou intercanvi de presoners de guerra]]> Rússia i Ucraïna han tancat este dijous la segona ronda de contactes directes en el marc de les negociacions de pau amb la mediació dels Estats Units que tenen lloc estos dies a la capital dels Emirats Àrabs Units, Abu Dhabi. Les converses avancen positivament per a pactar un alto el foc i s'ha aconseguit ja un primer resultat tangible, el primer intercanvi de presoners de guerra de l'any. Són en total 314, per cada costat 157, tal com havia anunciat poc abans Steve Witkoff, l'enviat especial del president estatunidenc Donald Trump. Les tres parts involucrades en este diàleg, a més, se n'han anat amb el compromís de tornar a reunir-se prompte en una nova cimera tripartita per a continuar negociant un acord que pose fi a la guerra, iniciada el 2022 arran de la invasió russa sobre Ucraïna.

En paral·lel, els representants Washington i Moscou han acordat restablir el diàleg militar d'alt nivell que suspengueren en la tardor del 2021, pocs mesos abans que esclatara el conflicte bèl·lic, i que és "essencial per a aconseguir i mantindre la pau", ha assenyalat en el seu compte d'X el mediador nord-americà Witkoff després de la cita a Abu Dhabi.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha confirmat poc després en una roda de premsa a Kíiv juntament amb el primer ministre polonés, Donald Tusk, que 157 ucraïnesos havien tornat ja a casa del captiveri rus. El cap de gabinet de Zelenski, Kirilo Budànov, ha explicat en X que 139 dels reus alliberats estaven privats de llibertat a Rússia des del primer any de la guerra, el 2022. Ha dit, a més, que el grup de captius ucraïnesos intercanviats incloïa també alguns civils. «Entre els alliberats hi ha dènou combatents que havien sigut condemnats il·legalment, quinze d'ells a cadena perpètua», ha assenyalat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Científics russos implanten xips al cervell dels coloms per a convertir-los en espies]]> Científics russos, entre els quals figuren investigadors de l’Institut d’Intel·ligència Artificial dirigit per Katerina Tíkhonova, filla menor del president Vladímir Putin, treballen en un projecte pioner per a implantar xips cerebrals a coloms i convertir-los en biodrons teledirigits.

Esta tecnologia la desenvolupa l'empresa emergent Neiry Group, que afirma que les aus poden utilitzar-se per al monitoratge ambiental, inspecció d’instal·lacions o recerca i rescat, tot i que també podria tindre aplicacions militars.

Els biodrons es controlen mitjançant elèctrodes implantats al cervell, que envien estímuls elèctrics que influïxen en els instints del colom per a dirigir-li el vol. La informació s’envia des d’una motxilla que porten a l’esquena, equipada amb una bateria solar i una càmera al pit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia ataca instal·lacions energètiques ucraïneses quan les temperatures marquen vint graus negatius]]> La major part dels blocs de vivendes dels districtes de Dàrnytsia i Dniprovskyi, a Kíiv, Ucraïna, s’han quedat sense calefacció després del bombardeig massiu llançat per Rússia la matinada d’este dilluns. L’alcalde de la capital ucraïnesa, Vitali Klitxkó, ha informat que 1.170 edificis de diverses plantes no disposen de subministrament tèrmic en un moment en què les temperatures freguen els vint graus negatius.

L’ofensiva suposa el primer atac contra instal·lacions energètiques des que el Kremlin anunciara dijous passat una treva temporal en este tipus de bombardejos. El colp arriba en plena onada de fred extrem, amb registres que en algunes zones del país baixen fins als -26 °C.

A més de la capital, l’operació militar ha deixat sense electricitat cinquanta localitats de la regió central de Vínnitsia. La cap de l’Administració Militar regional, Nataliya Zabolotna, ha confirmat l’impacte en una infraestructura crítica i ha qualificat l’acció d’“atac massiu enemic”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una professora de Relacions Internacionals, sobre Groenlàndia: “La UE no ha invertit prou per a no dependre dels EUA”]]> “La Unió Europea vivia de lluna de mel des de la fi de la guerra freda, perquè creia que no tenia amenaces. Teníem el primo de Zumosol, que venia a protegir-nos amb el problema de Iugoslàvia, de l'Afganistan... i Europa no ha pres les mesures necessàries per a no dependre de les decisions que puguen prendre els Estats Units, que és qui suportava fins ara el mecanisme de seguretat d’Europa”. Així veu Ruth Abril, experta en drets humans i professora de Dret i Relacions Internacionals de la Universitat CEU Cardenal Herrera, les pretensions del president nord-americà Donald Trump sobre l’illa de Groenlàndia i la reacció a les mateixes de la Unió Europea (UE).

Davant de l’anhel del president dels Estats Units d'annexionar-se el territori danés, Abril considera que Europa, “sense necessitat d’arribar a una exageració, la UE ha d’esforçar-se per a sentir-se independent i, si sent una amenaça, no dependre dels Estats Units”. “Els Estats Units han fet comptes i han vist que no els ixen perquè està gastant molts diners a defendre els europeus per això els demana que facen l’esforç per a defendre’s”, ha argumentat la professora universitària.

En esta línia, l’experta en dret internacional estima que la UE ja ha emprés els primers passos per a enfortir la seua defensa amb acords com el de Mercosur. “Amb acords com este, li diem als EUA ‘depenem de tu, però ens estem preparant’”, aclaria Ruth Abril en una entrevista en Les notícies del matí este dimarts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia un acord sobre Groenlàndia amb l’OTAN i retira l’amenaça d’aranzels]]> El president estatunidenc, Donald Trump, ha anunciat este dimecres un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, sobre Groenlàndia que serà “molt bo per als Estats Units i per a tots els països de l'OTAN”, i ha suspés l'amenaça d'aranzels a partir de l'1 de febrer amb Europa.

En una publicació en la xarxa Truth Social, Trump ha anunciat també “converses addicionals” sobre el sistema de defensa antimíssils Golden Dome pel que fa a Groenlàndia i ha afegit que facilitarà més informació a mesura que avancen les converses.

“Després d'una reunió molt productiva que he tingut amb el secretari general de l'OTAN, hem establit el marc d'un futur acord respecte a Groenlàndia i, de fet, a tota la regió àrtica. Esta solució, si es duu a terme, serà molt beneficiosa per als Estats Units d'Amèrica i per a tots els països de l'OTAN”, ha assenyalat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Creu Roja activa un dispositiu contra el fred a Kíiv, després que els atacs russos han deixat part de la ciutat sense calefacció]]> La Creu Roja ucraïnesa ha activat un operatiu especial per a ajudar les persones afectades que han quedat sense calefacció davant dels atacs russos, que han deixat sense calefacció més de 5.600 edificis a Kíiv i sense electricitat, un 70% de la ciutat. De moment han mobilitzat 250 voluntaris i membres de l’organització per a la resposta d'emergència a la capital ucraïnesa, on es calcula que les persones afectades superen el milió.

 "Equips de la Creu Roja, en estreta coordinació amb el servei estatal d'emergències, estan proporcionant serveis essencials per als punts de calefacció, inclosos generadors, dispositius de calefacció i estacions de càrrega per a telèfons", ha destacat en un comunicat la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. 

Els voluntaris oferixen menjars i begudes calentes en eixos punts, on atenen unes 1.500 persones al dia, i l'organització també oferix suport psicosocial, amb psicòlegs i voluntaris capacitats desplegats per a assistir la població. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia torna a atacar una central tèrmica ucraïnesa en plena onada de fred]]> Rússia ha tornat a atacar esta nit una central tèrmica de l’empresa privada ucraïnesa DTEK, segons ha informat la companyia en les xarxes socials. L’atac ha provocat danys substancials en l’equipament de la instal·lació, en un nou colp contra el sistema energètic del país. Es tracta del octau atac massiu contra les centrals tèrmiques des de la passada tardor, quan Rússia va intensificar la campanya de bombardejos contra infraestructures energètiques ucraïneses. La companyia és el principal operador privat del sector elèctric d’Ucraïna.

L’atac es produïx després del gran bombardeig llançat divendres passat, que va deixar milions de persones sense electricitat ni calefacció en diverses regions, amb temperatures que baixaven dels -10 °C. Els equips tècnics continuen treballant per a reparar els danys i reduir l’impacte sobre la població.

Paral·lelament, un atac rus ha matat quatre persones als voltants de la ciutat de Khàrkiv, al nord-est del país, segons ha informat el cap de l’administració regional, Oleg Siniégubov. Altres sis persones han resultat ferides.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un atac rus nocturn sobre Kíiv deixa almenys 4 morts i 24 ferits]]> Almenys quatre persones han mort i 24 han resultat ferides en un atac rus amb drons i míssils llançat durant la nit contra la capital d’Ucraïna, Kíiv. La Policia Nacional d’Ucraïna ha detallat que entre les víctimes hi ha un treballador sanitari mort i, entre els ferits, cinc membres del Servei Estatal d’Emergències (SES) i tres metges, que estaven atenent els danys en una de les zones afectades quan es va produir un nou atac.

Fins a les 07:00 hora local, les autoritats han documentat desperfectes en sis districtes de la ciutat, amb edificis residencials de diverses plantes i cases unifamiliars danyades, així com una guarderia, garatges, vehicles i infraestructures urbanes. “La policia, junt amb els empleats del SES i altres serveis, hi treballen per a registrar i documentar les conseqüències d’un altre crim de guerra”, assenyala el comunicat oficial.

Per la seua banda, el Ministeri de Defensa rus ha confirmat que durant la nit ha bombardejat territori ucraïnés amb un míssil balístic hipersònic Oréixnik, a més de míssils de mig i llarg abast i drons d’assalt. Segons Moscou, l’operació és una resposta a un suposat atac amb drons contra una de les residències del president rus, Vladímir Putin, a la regió de Nóvgorod el 29 de desembre, un extrem que Ucraïna ha negat i que també ha sigut posat en dubte pel president dels Estats Units, Donald Trump.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol allunya el possible enviament de militars a Ucraïna mentre s'obrin discrepàncies amb els socis]]> L'aposta del govern espanyol per enviar tropes a Ucraïna quan es materialitze un pla de pau ja s'ha guanyat l'oposició frontal de Podem i d'Esquerra Unida, integrat en el grup parlamentari de Sumar i que alhora forma part de la coalició de l'executiu dins d'esta mateixa agrupació.

La branca socialista del gabinet presidit per Pedro Sánchez, majoritària, ha refredat este dimecres l'hipotètic desplegament de soldats nacionals i europeus a Ucraïna perquè, segons ha recordat, encara no hi ha un pla de pau establit. Tot i això, ha defensat la futura participació d'Espanya en el procés que s'òbriga després de decretar l'alto el foc, igual que s'ha fet anteriorment en escenaris semblants. "Hem enviat tropes de pau a totes latituds; com no ho farem a Ucraïna, si parlem d'Europa?", s'ha preguntat la portaveu, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

La possibilitat d'enviar tropes militars a Ucraïna ha evidenciat ja, en qualsevol cas, noves bretxes en el si de la coalició de govern i amb alguns dels socis parlamentaris que el sostenen en el Congrés. El PP, principal partit de l'oposició parlamentària, ha recalcat el suport a la nació ucraïnesa, però concretarà la posició final després de conéixer els detalls de la hipotètica missió de pau. En una línia semblant s'ha pronunciat Sumar, a pesar de la discrepància puntual mostrada per EU.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez diu que l'atac dels Estats Units a Veneçuela crea "un precedent terrible i molt perillós"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat a París este dimarts que veu un "precedent terrible i molt perillós" en l'operació militar desplegada pels Estats Units a Veneçuela. Una acció que a parer seu és "sense dubte il·legal" i no té més objectiu que "apropiar-se els recursos naturals" del país sud-americà.

En una roda de premsa després de la reunió de la Coalició de Voluntaris per Ucraïna al Palau de l'Elisi, el cap de l'executiu espanyol ha condemnat l'atac de Washington a Caracas, i ha defensat l'"orde internacional basat en regles", que al seu entendre és el que permet que el món no es regisca per "la llei de la selva". "L'operació de Caracas suposa un precedent terrible i un precedent molt perillós, un precedent que ens recorda agressions passades i que espenta el món a un futur d'incertesa i d'inseguretat com el que ja vam patir després d'altres invasions", ha sostingut en la primera compareixença pública des de l'atac dels Estats Units a Veneçuela, en què es van emportar Nicolás Maduro saltant-se la legalitat internacional.

Espanya, ha prosseguit Sánchez, "creu en la pau, en la diplomàcia i en la Carta de les Nacions Unides", i "evidentment" tampoc pot acceptar que "s'amenace explícitament la integritat territorial d'un estat europeu", com és el cas de Dinamarca, ha dit referint-se a les aspiracions del dirigent nord-americà Donald Trump d'apoderar-se de Groenlàndia. Espanya —ha dit— "no serà còmplice d'atropellaments com estos: no callarem davant de les violacions que s'estan produint en el dret internacional, cada vegada per desgràcia més recurrents", ha anunciat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump i Zelenski mostren sintonia en el diàleg de pau, però no tanquen un acord]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnés, Volodímir Zelenski, han donat una imatge d'optimisme i d'avançar cap a un acord de pau a Ucraïna, després de reunir-se durant més de tres hores a Florida. Però els mandataris no han acabat de tancar el pacte i reconeixen que hi ha assumptes difícils de resoldre. La trobada entre els dos presidents ha tingut lloc a la residència de Trump a Mar-a-Lago, després d'una conversa telefònica entre el mandatari nord-americà i el president rus, Vladímir Putin.

Encara que els dos líders han insistit que el pla de pau de vint punts està resolt en més del 96%, Trump ha reconegut que encara queden qüestions fonamentals, com ara el futur de la regió del Donbàs i les condicions per a un alto el foc. Sobre les cessions territorials, Ucraïna planteja dos possibilitats, com congelar les línies del front, o bé, instal·lar una zona desmilitaritzada a l'àrea del Donbàs que els russos volen, però que controla Ucraïna.  

En concret, els dos líders han avançat que tant Rússia com Ucraïna han acordat crear grups de treball per a donar els últims retocs a l'acord de pau que hauria de posar fi al conflicte d'Ucraïna en les pròximes setmanes. Però en cap moment s'han especificat dates ni el lloc per a les reunions d'estos grups de treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia continua amb els seus atacs a Ucraïna poc abans de la reunió entre Zelenski i Trump d'este diumenge]]> Les forces armades russes han prosseguit els seus atacs contra Ucraïna poc abans de la reunió que mantindran este diumenge a Florida el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, i el president dels Estats Units, Donald Trump, sobre un pla de pau.

Els russos van llançar este dissabte un atac contra zones residencials i infraestructures crítiques en Kherson i van deixar a part de la ciutat sense electricitat, ha informat en el seu compte de Facebook el cap de l'administració militar de la regió, Jaroslav Schanko.

"Terroristes russos han llançat una vegada més un gran atac amb múltiples míssils sobre la ciutat. Zones residencials i importants infraestructures estan en flames", va escriure Schanko. "De moment estem recaptant informació sobre les víctimes", ha agregat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bombardejos continuats a Ucraïna la vespra de l'esperada negociació entre Trump i Zelenski]]> 500 drons i quaranta míssils. És l'arsenal amb el qual Rússia ha castigat durant hores Ucraïna la vespra de l'esperada negociació entre Donald Trump i Volodímir Zelenski sobre la proposta de pau.

Els projectils han afectat regions del nord-est i del sud, sobretot Kíiv, la capital, on les famílies han hagut de buscar refugi a les estacions de metro. Més de 300.000 cases s'han quedat sense llum i un terç de la ciutat sense calefacció, amb temperatures de 5 graus negatius. Els danys són importants en infraestructures energètiques i en edificis residencials, i s'ha confirmat un mort i una trentena de ferits.

El repunt de l'ofensiva russa coincidix amb un moment clau per a les negociacions de pau. Serà este diumenge a Miami quan es tornaran a vore les cares Donald Trump i Volodímir Zelenski.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zelenski anuncia que el document amb les bases de l’acord de pau amb Rússia està enllestit]]> El camí cap a un acord a Ucraïna sembla estar aplanant-se, almenys això fan pensar les últimes declaracions del president d’este país europeu, Volodímir Zelenski. Assegura que la base per a un acord de pau amb Rússia està enllestit, després dels contactes a Miami amb els negociadors dels Estats Units i de la Unió Europea. Des dels Estats Units també han confirmat que estes converses de pau avancen a bon ritme.

“Estem molt a prop d'un resultat real; el nucli dels documents està preparat, tot i que hi ha coses que no estem disposats a acceptar i estic segur que hi ha coses que Rússia tampoc està disposada a acceptar”, ha manifestat Zelenski en un vídeo que ha compartit en la xarxa social X.

El president ucraïnés va manifestar este dilluns que els documents bàsics de la proposta de pau elaborada de manera conjunta per Kíiv i pels Estats Units estan enllestits: “El pla té vint punts. Probablement, no tot és perfecte, però el pla està ací. Hi ha garanties de seguretat entre nosaltres, la Unió Europea i els Estats Units, un document marc”, va explicar en un acte amb els treballadors del servei diplomàtic, en declaracions citades per l'agència Interfax.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els líders de la UE acorden finançar a Ucraïna amb 90.000 milions d'euros el 2026 i 2027]]> Els líders de la Unió Europea (UE) han acordat finançar a Ucraïna amb 90.000 milions d'euros en 2026 i 2027, segons ha anunciat esta matinada el president del Consell Europeu, António Costa. "Tenim un acord. S'aprova la decisió de proporcionar 90.000 milions d'euros d'ajuda a Ucraïna per a 2026-2027. Ens vam comprometre i complim", ha indicat Costa a través de xarxes socials al final d'una reunió dels líders dels Vint-i-set que es va prolongar més de 15 hores, des del matí de dijous.

En una roda de premsa, el polític portugués ha dit que de manera urgent concediran "un préstec amb el suport del pressupost de la Unió Europea", la qual "es reserva el dret d'utilitzar els actius immobilitzats per a reembossar este préstec". "Al mateix temps, encarreguem a la Comissió Europea que continue treballant en el préstec de reparació basat en els actius immobilitzats russos", ha agregat, i ha afegit que hui també han decidit la prolongació de les sancions a Rússia (com cada sis mesos).

El canceller alemany, Friedrich Merz, va precisar en una roda de premsa després de la reunió que la UE concedirà un préstec a Kíiv que procedirà "del mercat de capitals".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Kremlin acceptaria un Donbàs sense tropes, però amb presència de la Guàrdia Nacional de Rússia]]> El Kremlin s’ha mostrat este divendres disposat a acceptar la retirada de les tropes russes i ucraïneses de tot el Donbàs, encara que amb la presència de la Guàrdia Nacional de Rússia per a garantir l’ordre públic a la zona. Iuri Uixakov, assessor de política internacional del Kremlin, ha indicat en declaracions al diari Kommersant que “és molt possible que directament no hi haja tropes, ni russes ni ucraïneses, però sí que hi haurà la Guàrdia Nacional, la nostra policia, necessària per a garantir l’ordre públic”.

Tot i això, Uixakov ha subratllat que “només hi haurà un alto el foc després de la retirada de les tropes ucraïneses”, i ha apuntat que el futur del territori serà objecte de debat “tard o d’hora, si no per la via de les negociacions, llavors per la militar”.

La desmilitarització del Donbàs forma part de les opcions que estudien els Estats Units per a convéncer Kíiv que renuncie a la zona que encara controla a la regió de Donetsk.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia ataca instal·lacions energètiques a Poltava i Odessa en plena onada de bombardejos]]> Anit, Rússia va tornar a colpejar diverses infraestructures energètiques ucraïneses en les regions de Poltava i Odessa, segons han informat les autoritats locals. Les instal·lacions afectades a Poltava estan ubicades prop de Krementxuk, mentre que a Odessa també ha resultat danyada una infraestructura estatal. En tots dos casos, l’exèrcit rus va utilitzar drons kamikaze de llarg abast, una arma que Moscou ha convertit en habitual esta tardor per a atacar el sector elèctric ucraïnès.

Els bombardejos, pràcticament quotidians, han provocat un dèficit de generació que obliga Ucraïna a aplicar apagades programades de diverses hores al dia en totes les regions. El director del Centre d’Investigació sobre l’Energia, Oleksandr Kharchenko, ha advertit esta setmana que el sistema està “a dos o tres atacs massius” de col·lapsar atesa la falta de recursos per a substituir l’equipament danyat. Segons Kharchenko, ja resulta més fàcil "comptar el que no ha sigut destruït” que els desperfectes que ha causat la campanya russa.

Al mateix temps, el Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU) ha atacat amb drons de llarg abast una plataforma d’extracció de cru i gas del gegant energètic rus Lukoil al mar Caspi. Fonts de l'SBU citades per Ukrinform asseguren que es van registrar almenys quatre impactes i que l’activitat de més de vint pous va quedar interrompuda.

Continua llegint-ho en el web

]]>