<![CDATA[À Punt - Guerra a Ucraïna]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra a Ucraïna]]> <![CDATA[Moscou llança una ofensiva massiva sobre infraestructures ucraïneses i Kíiv respon amb atacs a depòsits petroliers]]> Continua la tensió bèl·lica a l'est d'Europa. L'exèrcit rus ha atacat durant la passada nit centres logístics, instal·lacions portuàries, vaixells i infraestructures del sistema energètic ucraïnés "vinculats a les forces armades ucraïneses", segons ha informat este divendres el Ministeri de Defensa de Rússia en Telegram. Defensa indica que, perpetrat amb míssils d'emplaçament aeri i drons de llarg abast, l'ofensiva ha colpejat objectius a Kíiv i la regió d'Odessa, a la vora del mar Negre.

En l'entorn de la capital les forces militars del Kremlin han atacat el centre logístic EKO-Avtotechnics, situat en la localitat d'Hatné, magatzems que guardaven i gestionaven la distribució de béns de doble ús.

Al port de Iujni, a la regió d'Odessa, han atacat un vaixell amb un carregament militar, mentre que al port de Txornomorsk l'objectiu ha sigut un altre vaixell amb un carregament d'armes subministrades per Occident i una terminal de bombament de combustible destinat a l'exèrcit ucraïnés. A la població de Mirne han atacat la subestació Novoodesskaya, segons Defensa. El governador d'Odessa, Oleg Kiper, ha denunciat en el seu canal de Telegram que Rússia "ha atacat massivament la infraestructura civil de la regió d'Odessa. Com a resultat dels atacs, una persona ha mort i almenys cinc han resultat ferides, entre elles un xiquet".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un nou atac massiu rus amb míssils i drons mata almenys onze persones a Kíiv i els voltants]]> Almenys onze persones han mort en la matinada a Kíiv i els voltants de la capital ucraïnesa en un nou atac massiu rus amb míssils balístics i drons, segons el balanç de víctimes del Servici d'Emergències d'Ucraïna.

L'agressió ha sigut entre els principals objectius l'empresa pública ferroviària ucraïnesa Ukrzaliznytsia, que reporta la mort de sis treballadors. Tres persones més van perdre la vida en atacs a una infraestructura industrial i en una gasolinera en la localitat de Boríspil, prop de Kíiv, mentre que nombrosos edificis de vivendes presenten danys pels impactes.

Arran del nou atac el ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Andrí Sibiha, ha acusat el líder del Kremlin, Vladímir Putin, de no estar interessat en la pau, actitud que ha contraposat amb l'oferta i gestions per a l'alto el foc de Volodímir Zelenski, després de cinc anys de guerra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ascendixen a 38 els morts en l'atac rus contra el magatzem amb munició prop de Kíiv]]> La xifra de morts en l'atac rus amb drons de divendres contra un magatzem que suposadament contenia munició en el districte de Butxa, prop de Kíiv, ja ascendix a 38, segons van informar este dissabte les autoritats ucraïneses en l'últim balanç. "Lamentablement, el nombre de morts en el districte de Butxa ha ascendit a 37. Una pèrdua terrible i irreparable", va escriure el cap de l'administració regional de Kíiv, Timur Tkatxenko, en el seu compte de Telegram.

En un primer recompte, Tkatxenko havia parlat de 27 morts, encara que advertia que eixa xifra no era definitiva, i de 42 ferits de diversa gravetat, entre ells quatre xiquets. A més, vora 400 persones van haver de ser evacuades de la zona.

Paral·lelament, s'estan inspeccionant els edificis i els terrenys adjacents al magatzem, on després de l'atac es va produir una explosió. De moment es té constància d'uns cinquanta edificis d'habitatges que han patit danys de diversa gravetat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna celebra els 35 anys de la independència de la Unió Soviètica immersa en el quint any de conflicte amb Rússia]]> Ucraïna celebra els 35 anys de la independència de la Unió Soviètica este dilluns i ho ha fet enmig d'una guerra en què demostra que no només és capaç de resistir, sinó també de colpejar amb força l'economia russa. De fet, el president ucraïnés Volodímir Zelenski ha lloat el caràcter que ha demostrat el poble ucraïnés a l'hora de fer front a la invasió russa.

Zelenski també ha tingut paraules per al president rus, Vladímir Putin, que considera que està “ancorat en el passat” i continua veient Ucraïna com un actor submís.

“El nostre país fa molt que és una altra cosa. No un espectador, sinó un jugador. No una víctima, sinó un guerrer”, ha dit Zelenski en un vídeo gravat enfront de la catedral de Sant Miquel de Kíiv.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna ataca una refineria i un aeròdrom militar a Rússia]]> Ucraïna ha atacat este divendres amb drons de llarg abast una refineria de petroli a la regió de Perm, en la part europea de Rússia a l'oest dels Urals, i un aeròdrom militar en Volgogrado, en el sud, segons han informat fonts russes i ucraïneses.

L'Estat Major General d'Ucraïna ha confirmat l'atac contra la refineria de petroli Lukoil-Permnefteorgsintez, a més de 1.500 quilòmetres de la frontera, i ha explicat que en les seues instal·lacions s'ha registrat un incendi. Prèviament, el Ministeri de Seguretat Territorial local, citat per l'agència russa TASS, havia informat que a la regió de Perm les defenses antiaèries repel·lien atacs de drons enemics.

L'agència oficial russa ha indicat, per part seua, que en la capital regional es van activar les sirenes i es van escoltar explosions. L'autoritat aeronàutica russa eRosaviatsia havia assenyalat que l'aeroport local havia restringit temporalment les seues activitats "per a garantir la seguretat dels vols".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia llança un atac massiu contra Ucraïna almenys amb 16 morts i 40 ferits]]> Feia setmanes que Ucraïna no patia un atac rus tan massiu com el d’esta matinada. La regió de Kíiv ha sigut la zona més afectada, on els equips d’emergència continuen treballant per a apagar els incendis que han causat els bombardejos.

Rússia ha llançat 44 míssils hipersònics i de creuer contra diversos punts d’Ucraïna. L’atac ha causat importants danys a Kíiv, malgrat unes defenses antiaèries ucraïneses cada volta més nombroses. L’ofensiva ha deixat almenys 16 persones mortes i 40 ferides.

Moscou assegura que els objectius eren militars, però les autoritats ucraïneses denuncien que entre els edificis afectats hi ha dos immobles residencials, un hospital infantil i una escola.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Caces de l'OTAN abaten un dron sobre Letònia]]> Caces de l'OTAN han abatut a primera hora d'este divendres un dron sobre el nord-est de Letònia que havia entrat en l'espai aeri com a resultat de la guerra electromagnètica de Rússia, segons han informat les Forces Armades del país bàltic en un comunicat.

El van abatre caces de la Missió de Policia Aèria del Bàltic de l'OTAN a la regió de Balvi. Han enviat soldats i policies a buscar les restes del dron abatut.

L'alerta va portar centenars de pelegrins, reunits per a la festivitat religiosa catòlica més gran del nord d'Europa, a buscar refugi mentre sonava l'alarma dels telèfons mòbils al voltant de les 4 de la matinada. Una alerta va advertir d'amenaces per a l'espai aeri a les regions d'Augšdaugava, Preiļi, Rēzekne, Balvi i Alūksne. És la segona vegada enguany que caces de l'OTAN intercepten un dron desviat en l'espai aeri letó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Drons ucraïnesos maten tretze russos en un centre petroquímic a mil quilòmetres del front]]> Els drons ucraïnesos han aconseguit colpejar este dilluns un dels principals centres de la indústria petroquímica russa a més de mil quilòmetres de distància del front, atac en què han mort 13 persones i 75 van resultar ferides. "Fins al moment, el nombre de morts és de 13", ha informat el servici de premsa del governador del Tatarstan, Rustam Minnijànov.

L'atac ucraïnés va arribar al "sector residencial i empreses industrials de la ciutat de Nijnekamsk", ubicada a la vora del riu Kama, uns 150 quilòmetres a l'est de la capital regional, Kazan. Esta urb, les refineries de la qual ja havien sigut atacades anteriorment per drons ucraïnesos, compta també amb importants empreses de la indústria química. L'alcalde de Nijnekamsk, Radmir Beliàiev, ha escrit en el seu compte de MAX que "el Tatarstan va ser víctima d'un nou atac de drons" durant el matí de dilluns, dirigit "contra objectius tant industrials com civils". Encara que no ha puntualitzat quins han sigut els objectius aconseguits, els canals ucraïnesos Supernova+ i Exilenova+ han indicat que podria tractar-se d'una de les dos refineries locals, i han publicat imatges d'una columna de fum en l'horitzó.

Esta informació ha sigut confirmada per l'Estat major de l'Exèrcit ucraïnés, segons el qual l'objectiu de l'atac era la refineria Taneko, pertanyent a la companyia petroliera Transneft. "S'ha registrat un incendi en les instal·lacions", ha dit el comandament militar ucraïnés. No obstant això, el canal independent rus Astra ha assegurat, basant-se en l'anàlisi de les fotos publicades en les xarxes socials, que l'objectiu aconseguit és la planta química Nizhnekamskneftejim, especialitzada en la fabricació de pneumàtics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna denuncia que un atac rus amb 70 míssils i 280 drons ha causat huit morts]]> Rússia ha llançat esta matinada contra Ucraïna un atac massiu en què ha usat més de 70 míssils i uns 280 drons, segons ha dit en les seues xarxes socials el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, que ha confirmat el balanç de huit morts que havien donat abans altres autoritats de l'Estat.

Del total de les víctimes mortals, almenys cinc han sigut a la localitat de Raduixne, als voltants de la ciutat de Kriví Rih, on tres xiquets han perdut la vida junt amb els pares en caure de manera directa un míssil balístic contra la seua casa, ha detallat Zelenski. A dos xiquets més de la família els han rescatat vius davall de les runes. Zelenski també parla de desenes de ferits a la localitat.

El president ucraïnés explica que hi ha desenes d'edificis residencials, negocis i infraestructures destruïdes i danyades a les regions de Kíiv, Lviv, Poltava, Khàrkiv, Mikolaiv, Vínnitsia, Txerkassi i Ivano-Frankivsk.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran advertix que l'atac ucraïnés contra un vaixell iranià al mar Caspi "no pot quedar sense resposta"]]> L'Iran ha advertit este diumenge que el presumpte atac d'Ucraïna contra un vaixell mercant iranià al mar Caspi "no pot quedar sense resposta". Segons les autoritats iranianes, l'explosió registrada dissabte va causar la mort d'un mariner i va deixar-ne un altre ferit.

El ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, Abbas Araqchi, ha traslladat este missatge durant converses telefòniques amb l'alta representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Kaja Kallas, i amb el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov. En una publicació a la xarxa social X, Araqchi ha insistit que l'atac "no pot quedar sense resposta".

En un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers rus, Lavrov ha expressat el condol per la mort del mariner i ha explicat que Araqchi va agrair a les autoritats de la regió russa d'Astrakhan, des d'on havia partit el vaixell, l'ajuda prestada a la tripulació. Segons la nota, el ministre iranià també va subratllar "la necessitat de posar fi a estes aventures del règim de Kíiv" i va informar sobre els "esforços diplomàtics en marxa per a rebaixar la tensió al Pròxim Orient".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna ataca magatzems logístics russos en quatre regions i una empresa militar a 800 km de Moscou]]> Per terra a Ucraïna i per l'aire en territori rus. Així continua la guerra per la invasió de Rússia a Ucraïna, vora quatre anys i mig després d'inciar-se. Drons ucraïnesos han impactat esta matinada contra magatzems de l'empresa Wildberries, l'Amazon russa, a les regions de Leningrad, la ciutat federal de Sant Petersburg, Simferòpol i Tver.

D'altra banda, un míssil de creuer ucraïnés Flamingo ha impactat este divendres al voltant de les sis del matí contra l'empresa Avitek, que produïx míssils antiaeris, a més d'altres components per a la indústria militar russa, a la regió de Kírov, a 800 quilòmetres al nord-est de Moscou.

"Este matí, un míssil ha atacat una empresa a Kírov. Malauradament, hi ha víctimes. Tots estan rebent assistència. Els servicis d'emergència estan treballant en el lloc i la situació està baix control, ha informat en xarxes socials el governador regional, Alexander Sókolov.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zelenski fa cessar el cap de l'exèrcit una setmana després de destituir el ministre de Defensa]]> El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va destituir a última hora de dimarts el cap de l’exèrcit, el general Oleksandr Sirski, i va nomenar nou comandant de les forces armades el general Mijailo Drapati, que fins ara dirigia les forces conjuntes. “He decidit que el nou comandant en cap de les forces armades d’Ucraïna siga Mijailo Drapati”, va dir Zelenski en un discurs a la nació, en el qual va ressaltar que ha pres la decisió juntament amb els principals comandaments de l’exèrcit, i va afegir que buscarà un nou lloc per a Sirski, a qui va donar les gràcies per la seua tasca en el càrrec, que ocupava des de febrer del 2024.

Drapati, de 43 anys i considerat un reformista, va ser nomenat a última hora de dimarts per Zelenski. L'elecció busca acabar amb l'"estil soviètic" en la gestió de les forces armades que els seus crítics li atribuïen al seu predecessor en el càrrec, el cessat Oleksandr Sirski. Drapati va ser un dels pocs militars de primer rang que va eixir en defensa de l'exministre de Defensa, Mijailo Fédorov, quan Zelenski va decidir prescindir-ne la setmana passada. Fédorov, de fet, va atribuir la seua eixida del Ministeri de Defensa a un conflicte amb Sirski, a qui va titlar d'autoritari i antiquat.

Milers de persones han eixit en els últims dies al carrer exigint el retorn de Fédorov al seu càrrec de ministre de Defensa, i també la destitució de Sirski. El general va respondre dilluns a les crítiques rebudes recordant que ha sigut sota el seu mandat que els drons han adquirit el protagonisme que tenen en l'estratègia de guerra d'Ucraïna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE obri un nou bloc de negociació per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia]]> La Unió Europea ha acordat este divendres obrir un nou bloc de negociació en el procés d'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia. La decisió es formalitzarà dimarts que ve en una conferència intergovernamental a Brussel·les.

Els ambaixadors permanents dels Vint-i-set han aprovat una posició comuna per a obrir el sext bloc temàtic de les negociacions, dedicat a les relacions exteriors i a les polítiques de seguretat i defensa.

Este bloc inclou dos capítols de negociació: un sobre la política comercial comuna, els acords amb tercers països i la cooperació humanitària i el desenvolupament, i un altre centrat en la política exterior, la seguretat i la defensa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'OTAN inicia la cimera d'Ankara sota la pressió dels EUA als aliats europeus per la despesa en defensa]]> La cimera de l'OTAN ha començat este dimarts a Ankara, a Turquia, marcada per les tensions entre els Estats Units i diversos aliats europeus sobre l'augment de la despesa en defensa. El president nord-americà, Donald Trump, manté la pressió perquè tots els membres incrementen la inversió militar fins al 5% del PIB abans del 2035 i ha arribat a advertir que els Estats Units podrien replantejar-se el seu compromís amb l'Aliança si Europa no assumix una part més gran de la seua pròpia seguretat.

En arribar a la capital turca, Trump ha sigut rebut amb honors pel president del país, Recep Tayyip Erdogan. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, tracta d'apaivagar les tensions impulsant nous acords de cooperació militar entre els aliats.

Un dels principals anuncis és la posada en marxa d'un programa conjunt antidrons en què participen dotze països, entre els quals Espanya, amb una inversió global de 37.000 milions d'euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Moscou denuncia un atac d’Ucraïna amb més de 430 drons]]> L’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, ha denunciat el llançament de més de 430 drons contra la capital russa, la majoria dels quals van ser neutralitzats durant el trajecte. A causa del perill aeri, diuen, els quatre aeroports internacionals de la ciutat es van vore obligats a aturar temporalment les seues operacions. 

La vespra de l’atac, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va declarar que la guerra amb Rússia es decidirà amb “una batalla al cel”, en al·lusió als seus atacs de drons i assenyalant que això aturarà el president rus, Vladímir Putin.

“Quan no siguen cent, sinó mil drons els que volen cap a Moscou, ho entendrà. Quan comence a sentir-ho personalment, quan comence a vore-ho amb els seus propis ulls... els seus assessors l'instaran a refugiar-se en algun lloc més enllà dels Urals. Com més s'allunye Putin de Moscou, més prop estarà la fi de la guerra”, va dir, hores després que Rússia llançara un atac massiu contra Kíiv.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rutte reclama que Europa assumisca més pes en la seua defensa per a no dependre tant dels EUA]]> El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha afirmat este dilluns que els aliats europeus i el Canadà han d'assumir un paper més important en la seua pròpia defensa perquè "no és sostenible" que els Estats Units continuen suportant el mateix nivell de responsabilitat en la seguretat de l'Aliança.

En la roda de premsa prèvia a la cimera de l'OTAN que comença este dimarts a Ankara, Rutte ha assegurat que els països aliats han de "reequilibrar" el repartiment de les càrregues en matèria de defensa i convertir en capacitats reals els compromisos adquirits en la cimera de l'any passat celebrada a la Haia.

Els 32 caps d'estat i de govern dels països membres de l'Aliança Atlàntica abordaran durant dos dies l'increment de la despesa en defensa, el reforç de la indústria militar i el suport a Ucraïna, entre altres qüestions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys 11 morts i més de 40 ferits en un nou gran atac rus esta matinada contra Kíiv]]> Almenys 14 persones han mort este dilluns de matinada i 46 més han resultat ferides en un nou atac de gran magnitud llançat per l'exèrcit rus contra la ciutat ucraïnesa de Kíiv, segons un balanç provisional publicat per l'alcalde, Vitali Klitxkó.

El governant local ha informat de danys materials en tres districtes de la capital. Segons l'edil, diversos blocs de cases han patit desperfectes i incendis a causa dels bombardeigs russos. Els servicis de rescat han hagut de rescatar dels immobles afectats alguns dels residents, entre ells xiquets. El canal de Telegram de la Força Aèria havia informat durant la matinada de drons i míssils russos dirigint-se cap a Kíiv, on s'han sentit fortes explosions en les primeres hores de dilluns.

Segons les autoritats militars ucraïneses, al llarg de la matinada s'han comptabilitzat un total de 68 míssils, entre ells 23 balístics, i 351 drons de llarga distància llançats per l'exèrcit rus. Les defenses aèries de Kíiv han abatut 37 dels míssils i 326 drons. Més d'una trentena de localitzacions distintes del país, no especificades, han rebut impactes de míssils i drons. Cap dels projectils balístics s'ha pogut interceptar, cosa que confirma l'escassetat ucraïnesa de míssils interceptors PAC-3 per a sistemes Patriot de la qual el president, Volodímir Zelenski, advertix diàriament els socis de la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys tretze morts en un atac massiu rus contra Kíiv]]> Almenys tretze persones han mort i més de trenta han resultat ferides en un atac massiu llançat per Rússia durant la matinada d'este dijous contra Kíiv, segons el balanç provisional difós pel Servei d'Emergències d'Ucraïna.

L'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, ha informat que els bombardejos han causat danys en edificis residencials i altres infraestructures civils de cinc districtes de la ciutat. A més, ha xifrat en setanta el nombre de persones hospitalitzades.

Les forces russes han atacat Kíiv amb diverses onades damb un total de 496 drons i 74 míssils, entre els quals 24 balístics. Les explosions, tant pels impactes com per les intercepcions efectuades per les defenses antiaèries ucraïneses, s'han sentit durant hores en diferents punts de la capital.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna trasllada la guerra a Moscou amb l'atac més gran de drons des de l'inici del conflicte]]> Ucraïna ha llançat l'atac més gran de drons contra Moscou des de l'inici de la guerra. Ho ha fet hores abans que començara el Consell Europeu centrat en l'adhesió de Kíiv. 555 drons ucraïnesos han dut la guerra prop de Moscou, dels quals, segons l'alcalde, prop de 200 s'han dirigit a la capital, una urbs de tretze milions d'habitants.

Han impactat per segona vegada esta setmana al polígon industrial de Kapotnia, que alberga un complex de refineries i depòsits de petroli, i han obligat a tancar durant hores quatre dels cinc aeroports de la capital, obligant a suspendre vora 500 vols. Entre els edificis afectats hi ha dos residencials i un centre comercial.

El balanç provisional parla de desset persones ferides, entre elles dos xiquets. Una persona ha mort a Rostov, al sud del país, una altra a la fronterera Bélgorod.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un atac ucraïnés amb drons causa un mort i dos ferits en una gasolinera de la regió russa de Kursk]]> Un atac amb un dron ucraïnés ha causat este dimarts la mort d'una persona i ha deixat dos ferits en una gasolinera de la regió russa de Kursk, fronterera amb Ucraïna, segons han informat les autoritats russes. L'incident s'ha produït hores després d'una nova onada d'atacs aeris en què Moscou assegura haver interceptat 157 drons ucraïnesos en catorze regions del país, la península de Crimea i el mar Negre.

El governador de Kursk, Alexandr Jinshtéin, ha explicat que el dron ha impactat contra una estació de servei de la ciutat d'Oboián. "Segons la informació preliminar, tres persones han resultat ferides i una ha mort a l'acte", ha assenyalat a través de Telegram.

Les autoritats regionals ja havien informat prèviament de quatre ferits pels atacs nocturns contra esta mateixa regió. Entre els ferits hi ha un home de 46 anys al districte de Bélovski, dos més de 46 i 59 anys a la localitat de Máloie Soldàtskoie i un altre home de 43 anys ferit després que un dron atacara un habitatge particular al poble de Bélaya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna assegura haver atacat una refineria clau de Moscou]]> Vint-i-quatre hores després del bombardeig massiu rus contra Kíiv, Ucraïna ha assegurat haver atacat una refineria de petroli clau per al subministrament de combustible de Moscou. El cap del Centre contra la Desinformació del Consell per a la Seguretat Nacional d'Ucraïna, Andrí Kovalenko, ha informat a través del seu canal de Telegram que la infraestructura està en flames. "Moscou, atacada. Crema una refineria moscovita", ha escrit.

Kovalenko també ha difós un vídeo, procedent d'un canal rus de Telegram, en què es veu la instal·lació incendiada. Segons ha explicat, els danys causats a l'equipament necessari per a processar el cru podrien obligar a aturar l'activitat de la planta o, almenys, a reduir-ne la producció.

El responsable ucraïnés ha detallat que la refineria processa al voltant d'onze milions de tones de petroli a l'any i abastix prop del 40% de la demanda de gasolina i la meitat de la de dièsel de Moscou.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Deu morts en un atac massiu rus contra Kíiv i Khàrkiv que ha danyat una catedral protegida per la Unesco]]> Cinc persones han mort a Kíiv a la ciutat de Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna, en un atac rus massiu amb míssils i drons dut a terme de matinada contra diverses regions ucraïneses, segons els últims balanços presentats per les autoritats.

El governador militar de la capital, Timur Tkatxenko, ha confirmat el balanç de cinc morts i 23 ferits, mentre que l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha assenyalat que els serveis d'emergència han actuat en mig centenar de punts de la ciutat per l'impacte dels projectils i la caiguda de restes de drons.

L'atac ha fet danys materials en huit districtes de la capital i ha causat un incendi a la catedral de la Dormició del monestir de les Coves, a Kíiv, un dels principals símbols religiosos i històrics d'Ucraïna, declarat patrimoni mundial per la Unesco.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE obri el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia]]> La Unió Europea ha acordat este divendres obrir el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia, un pas clau en el procés d'ingrés que requerix la unanimitat dels vint-i-set estats membres en cadascuna de les fases.

Els ambaixadors permanents de la UE han aconseguit una posició comuna per a iniciar el primer clúster de negociació amb els dos països, segons ha informat la presidència de torn del Consell de la UE.

Les negociacions s'iniciaran formalment el dilluns 15 de juny en dos conferències intergovernamentals previstes a Luxemburg.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou govern prorús de Bulgària deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna]]> El nou govern de Bulgària, encapçalat pel prorús i euroescèptic Rumen Radev, ha anunciat este dimarts que deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna perquè es defense de la invasió russa. L'executiu búlgar justifica la decisió en la necessitat d'obrir una via de negociació per a posar fi al conflicte.

El ministre de Defensa, Dimitar Stoyanov, ha assegurat que "la guerra a Ucraïna no es resoldrà al camp de batalla" i ha argumentat que el conflicte s'ha convertit en una guerra de posicions en què "per molt armament que s'acumule, l'únic que s'aconseguix és la pèrdua de vides humanes". Per això, ha defensat que "és hora d'asseure's a la taula de negociacions".

Stoyanov també ha afirmat que ha arribat el moment de buscar una "pau justa" per a "les dos parts implicades en el conflicte" i ha posat en dubte que la Unió Europea puga exercir un paper de mediadora, ja que considera que el suport militar a Ucraïna compromet esta possibilitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un mort i dos ferits per l'explosió d'un paquet en un centre logístic de correus a Kíiv]]> Un home de 59 anys ha mort i altres dos, de 37 i 41 anys, han resultat ferits per l'explosió d'un paquet en un centre logístic d'una empresa de correus de Kíiv, segons ha informat la policia ucraïnesa. L'explosió s'ha produït mentre treballadors de la companyia revisaven l'enviament en unes instal·lacions situades al districte d'Obolón, a la capital ucraïnesa.

Fins al lloc dels fets s'han desplaçat investigadors policials, equips mèdics, efectius d'emergències i especialistes en artefactes explosius per a determinar les causes de la deflagració.

La policia ha obert una investigació per a aclarir tots els detalls del succés. Les autoritats ucraïneses informen habitualment de plans o intents d'atemptat en diverses ciutats del país que solen atribuir als serveis d'intel·ligència russos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys set morts en un atac ucraïnés amb drons contra un autobús a la regió ocupada de Donetsk]]> Almenys set civils han mort i onze més han resultat ferits després d’un atac amb drons ucraïnesos contra un autobús a la regió de Donetsk, ocupada per Rússia, segons ha denunciat este dimecres el líder prorús de la zona, Denís Puixilin.

Segons ha explicat en el seu canal de Telegram, un dron ha atacat durant la matinada un autobús que cobria la ruta entre Moscou i Simferòpol al municipi de Ienàkieve. “Els feixistes ucraïnesos han perpetrat esta matinada un altre acte d’agressió inhumana i sense precedents”, ha afirmat Puixilin.

El dirigent prorús ha indicat que totes les persones ferides reben atenció mèdica i ha traslladat el condol als familiars de les víctimes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys deu morts en un dels atacs més massius de Rússia contra Ucraïna des de l’inici de la guerra]]> Almenys deu persones han mort este dimarts en un dels atacs aeris més intensos llançats per Rússia contra Ucraïna des de l’inici de la invasió, segons han informat les autoritats ucraïneses. L’ofensiva ha afectat diverses regions del país i s’ha produït després que Moscou anunciara a finals de maig una nova campanya de bombardejos contra centres de decisió de l’estat ucraïnés.

Segons la Força Aèria d’Ucraïna, Rússia ha atacat durant la nit amb 73 míssils de diversos tipus, entre ells 33 balístics, i 656 drons de llarg abast. Les defenses antiaèries ucraïneses asseguren haver neutralitzat 40 míssils i 602 drons.

Les autoritats de Kíiv han confirmat la mort de quatre persones a la capital ucraïnesa i de sis més a la ciutat de Dnipró, al centre-est del país. A més, indiquen que 33 míssils i altres 33 drons han impactat en 38 localitzacions diferents, mentre que restes de projectils interceptats han caigut en altres quinze punts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un dron rus impacta contra un edifici a Romania, país membre de l’OTAN, i deixa dos ferits]]> Un dron rus ha impactat esta matinada contra un edifici d’apartaments de la ciutat romanesa de Galati, prop de la frontera amb Ucraïna, i ha originat un incendi que ha deixat dos persones ferides lleus, segons han informat les autoritats de Romania, país membre de l’OTAN. L’atac ha sigut després de llançar Rússia una nova ofensiva nocturna amb drons contra territori ucraïnés.

L’aparell no tripulat ha colpejat el dècim pis del bloc de vivendes i la càrrega explosiva ha esclatat completament, segons ha detallat en xarxes socials la Inspecció General de Situacions d’Emergència romanesa. L’incendi ha obligat a evacuar unes setanta persones de l’edifici, mentre els bombers treballaven per a extingir les flames. Als dos ferits els han traslladat a un hospital pròxim.

El cap del Departament per a Situacions d’Emergència, Raed Arafat, ha assegurat que no hi ha víctimes mortals i que els residents continuaran evacuats fins que acaben les inspeccions tècniques de l’estructura de l’edifici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zelenski eleva a 86.000 els soldats russos morts enguany]]> El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat este divendres que Rússia ha patit des que va començar l'any 86.000 soldats morts i almenys 59.000 ferits greus en la guerra. Zelenski ha donat estes xifres després d’una reunió amb el cap de les forces armades d'Ucraïna, Oleksandr Sirski, i ha afirmat que més de 800 militars russos han sigut capturats per les forces ucraïneses des que va començar l'any.

El mandatari ucraïnés ha destacat que les seues tropes continuen “complint els objectius marcats” a la regió fronterera de Sumi, on les forces russes intenten crear una zona de separació per a allunyar l’exèrcit ucraïnés del territori rus.

Zelenski ha informat igualment d’un nou atac amb drons contra objectius relacionats amb una refineria de petroli a la ciutat russa de Iaroslavl, situada a uns 700 quilòmetres del territori ucraïnés. “Estem portant la guerra de tornada a casa, a Rússia, i és completament just”, ha afirmat el president ucraïnés en un missatge publicat en xarxes socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi tanca files amb Putin, que es reivindica com a soci energètic “fiable” en plena crisi internacional]]> Els presidents de la Xina i Rússia, Xi Jinping i Vladímir Putin, han defensat este dimecres a Pequín més coordinació davant de les tensions internacionals, en una cimera en què el líder rus ha reivindicat Moscou com un proveïdor energètic “fiable i estable” per al gegant asiàtic. La reunió, al Gran Palau del Poble, és el moment central de la visita d’estat de Putin a la Xina, la vint-i-cinquena del mandatari rus al país asiàtic i la primera trobada presencial entre els dos dirigents enguany.

Xi ha rebut Putin amb honors una setmana després de la visita a Pequín del president dels Estats Units, Donald Trump, una coincidència que la premsa oficial xinesa interpreta com una mostra del paper creixent de la capital xinesa com a “epicentre de la diplomàcia mundial”.

Durant la trobada, Xi ha afirmat que l’escenari internacional travessa una etapa de “canvis i turbulències entrellaçats” i ha criticat les “tendències adverses d’hegemonisme unilateral”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia intensifica els bombardejos sobre Kíiv amb un dels atacs més greus des de l’inici de la guerra]]> Rússia ha llançat un dels atacs més intensos contra Kíiv des que va començar la invasió d’Ucraïna. Segons les autoritats ucraïneses, l’ofensiva ha inclòs més de 500 drons i míssils i ha causat almenys cinc morts i més de quaranta ferits en diferents punts de la capital.

L’onada d’atacs ha afectat diversos barris de la ciutat i ha provocat l’afonament parcial d’un edifici residencial de nou plantes. Els equips d’emergència continuen treballant entre els enderrocs i no descarten trobar més víctimes atrapades sota les runes.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha qualificat el bombardeig d’“acte de terrorisme” i ha assegurat que Rússia “no té cap intenció de posar fi a la guerra”. L’atac arriba només una setmana després que el president rus, Vladímir Putin, afirmara que el final del conflicte estava pròxim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Callosa de Segura fabrica la meitat de les xarxes antidrons que protegixen Ucraïna]]> La meitat de les xarxes antidrons que actualment protegixen infraestructures i zones urbanes d’Ucraïna ixen de Callosa de Segura. El que va començar com una ajuda solidària després de l’inici de la invasió russa s’ha convertit, quatre anys després, en una especialització industrial que salva vides en plena guerra.

L’empresa IRC, ubicada al Baix Segura, fabrica i distribuïx xarxes capaces de frenar drons utilitzats en els bombardejos russos. “Ens dediquem a fabricar i distribuir xarxes que salven vides”, explica el director comercial de la companyia, Juan Luis Antón.

Les xarxes s’han estés per ciutats i infraestructures ucraïneses amb l’objectiu de reduir l’impacte dels drons, una de les armes més utilitzades en la guerra entre Rússia i Ucraïna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia celebra el Dia de la Victòria amb una desfilada més austera marcada per la guerra d’Ucraïna]]> Rússia ha commemorat este divendres el 81 aniversari de la victòria sobre l’Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial amb la tradicional desfilada militar a la plaça Roja de Moscou, enguany condicionada pel conflicte amb Ucraïna i les mesures de seguretat.

Uns 10.000 soldats han participat en l’acte, presidit pel president rus, Vladímir Putin, en una cerimònia més reduïda que en altres ocasions, sense exhibició de tancs, míssils ni armament pesant.

Durant la intervenció, Putin ha defensat que “la d’Ucraïna és una guerra justa” i ha elogiat el paper de les tropes russes davant del que ha qualificat de bloc de l’OTAN. També ha apel·lat al sacrifici dels soldats, comparant-lo amb el dels combatents soviètics durant la Segona Guerra Mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia abat més de trenta drons ucraïnesos que volaven en direcció a Moscou]]> Les defenses antiaèries russes han abatut dijous 31 drons ucraïnesos que volaven en direcció a Moscou, que es prepara per a celebrar diumenge la desfilada militar amb motiu del 81é aniversari de la victòria soviètica sobre l'Alemanya nazi, segons va informar l'alcalde de la capital russa, Serguei Sobianin.

El cap de l'administració de Moscou ha informat dels abatiments al llarg de la jornada i ha assenyalat que els servicis especialitzats treballen en els llocs on estan les restes dels drons neutralitzats. L'atac, que encara continua, té lloc en el marc de l'alto el foc decretat la vespra pel president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, i no secundat per Rússia, i dos dies abans de la Desfilada de la Victòria. Té lloc, a més, després d'una nit en què, segons Moscou, les forces antiaèries russes van abatre un total de 347 drons ucraïnesos d'ala fixa, un dels atacs més grans dels últims temps.

El Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia va advertir este dimecres d'un "inevitable atac de represàlia" en cas que Kíiv atacara Moscou el dia de la desfilada militar, i va cridar els diplomàtics estrangers a abandonar la capital ucraïnesa. En un comunicat, Exteriors va recordar que el Ministeri de Defensa de Rússia ja havia advertit de les conseqüències d'un eventual intent de frustrar les celebracions amb motiu d'"una festivitat sagrada per a tots els russos" i va instar a prendre amb "màxima serietat" eixes declaracions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia desoïx la treva d’Ucraïna i manté els atacs]]> Rússia ha ignorat la proposta de treva indefinida plantejada pel president ucraïnés, Volodímir Zelenski, i ha continuat atacant territori ucraïnés després de la mitjanit, moment en què havia d’entrar en vigor l’alto el foc. Així ho ha assegurat este dimecres el ministre d’Afers Estrangers d’Ucraïna, Andrí Sibiha.

Segons Sibiha, Moscou ha desoït “una crida realista i justa” per a posar fi a les hostilitats, que tenia el suport de la Unió Europea i de diversos països. El responsable ucraïnés ha denunciat atacs a les regions de Khàrkiv i Zaporíjia i ha reclamat noves sancions i més ajuda internacional perquè el Kremlin accepte un alto el foc.

La Força Aèria d'Ucraïna ha informat que Rússia va llançar entre dimarts a la vesprada i dimecres al matí un total de 108 drons de llarga distància i tres míssils. Dels quals, les defenses ucraïneses van neutralitzar 89 drons, mentre que els tres míssils —dos balístics i un d’aeri guiat— no els van poder interceptar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Putin proposa una treva a Ucraïna per al 9 de maig a la qual Trump li dona suport]]> El president rus, Vladímir Putin, va proposar en conversa telefònica a Donald Trump una treva amb Ucraïna amb motiu del Dia de la Victòria sobre l'Alemanya nazi, que se celebra el 9 de maig, va informar este dimecres el Kremlin.

"Putin va informar el seu col·lega estatunidenc sobre la seua disposició a anunciar una treva durant les celebracions del Dia de la Victòria. Trump va secundar activament eixa iniciativa", va dir Iuri Uixakov, assessor del Kremlin per a assumptes internacionals, a les agències locals.

Segons el Kremlin, Trump va lloar l'alto el foc declarat per Moscou i Kíiv durant la Pasqua ortodoxa l'11 i 12 d'abril, i va recordar que "eixa festivitat commemora la nostra victòria comuna sobre el nazisme en la Segona Guerra Mundial".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna ataca un petrolier sancionat i intensifica els colps contra la “flota fantasma” russa]]> La Marina d’Ucraïna ha informat que ha colpejat amb dos drons marins kamikaze el petrolier Marquise, de bandera camerunesa i sancionat per diversos països per transportar cru rus de manera il·legal. Segons el comunicat militar, el vaixell estava buit i tenia els sistemes de localització apagats quan estava a uns 210 quilòmetres del port rus de Tuapsé, al mar Negre, dins de l’estratègia ucraïnesa contra la coneguda com a “flota fantasma” russa.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha assegurat que els atacs sobre infraestructures portuàries han provocat caigudes de fins al 43% en el trànsit de cru en alguns ports russos.

A més, el Servei de Seguretat d’Ucraïna ha confirmat un altre atac amb drons contra una estació de bombeig a la regió russa de Perm, a més de 1.500 quilòmetres de la frontera, on assegura que hi ha hagut incendis en diversos depòsits de combustible.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya incrementa la despesa militar un 50% i supera el 2% del PIB]]> Espanya ha augmentat en 2025 un 50% la seua despesa militar fins als 40.200 milions de dòlars (34.265 milions d’euros), segons un informe publicat este dilluns pel Sipri, institut internacional independent dedicat a la investigació sobre conflictes, armament, control d’armes i desarmament. L’estudi destaca que és la primera vegada des del 1994 que la inversió en defensa supera el 2% del producte interior brut (PIB), situant-se en el 2,1%.

L’increment espanyol s’emmarca en una tendència a l’alça en els països europeus membres de l’OTAN, impulsada per la pressió dels Estats Units i el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna i també ara per la guerra al Pròxim Orient.

En conjunt, la despesa militar a Europa va ascendir fins als 864.000 milions de dòlars (736.000 milions d’euros), un 14% més, el major increment anual des del final de la Guerra Freda en Europa central i occidental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Txernòbil commemora els quaranta anys de la catàstrofe amb el temor renovat per la guerra]]> Una campana ha tocat a la 1:23 de la matinada a la plaça d'Slavútitx per a recordar el pitjor accident nuclear de la història, el de Txernòbil, quaranta anys després. A la ciutat, construïda per a acollir els desplaçats per la catàstrofe, els assistents han encés ciris i han depositat flors en homenatge a les víctimes, moltes d’elles amb equips de protecció i mascareta.

La commemoració arriba en un context marcat per la guerra a Ucraïna, que torna a situar este enclavament nuclear en el centre de la preocupació internacional. La zona, encara contaminada, s’ha convertit en part del front i en un espai de risc potencial davant de possibles incidents militars.

El 26 d’abril del 1986, durant una prova de seguretat al reactor número 4 de la central, situada a uns 130 quilòmetres de Kíiv, una fallada en el sistema i un disseny defectuós van provocar una explosió que va soltar a l’atmosfera una quantitat de radiació equivalent a centenars de bombes atòmiques. Les conseqüències es van escampar per més de 200.000 quilòmetres quadrats i van obligar a evacuar poblacions senceres, com la ciutat de Prípiat, on vivien unes 50.000 persones.

Continua llegint-ho en el web

]]>