<![CDATA[À Punt - Guerra a Ucraïna]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra a Ucraïna]]> <![CDATA[La UE obri un nou bloc de negociació per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia]]> La Unió Europea ha acordat este divendres obrir un nou bloc de negociació en el procés d'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia. La decisió es formalitzarà dimarts que ve en una conferència intergovernamental a Brussel·les.

Els ambaixadors permanents dels Vint-i-set han aprovat una posició comuna per a obrir el sext bloc temàtic de les negociacions, dedicat a les relacions exteriors i a les polítiques de seguretat i defensa.

Este bloc inclou dos capítols de negociació: un sobre la política comercial comuna, els acords amb tercers països i la cooperació humanitària i el desenvolupament, i un altre centrat en la política exterior, la seguretat i la defensa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'OTAN inicia la cimera d'Ankara sota la pressió dels EUA als aliats europeus per la despesa en defensa]]> La cimera de l'OTAN ha començat este dimarts a Ankara, a Turquia, marcada per les tensions entre els Estats Units i diversos aliats europeus sobre l'augment de la despesa en defensa. El president nord-americà, Donald Trump, manté la pressió perquè tots els membres incrementen la inversió militar fins al 5% del PIB abans del 2035 i ha arribat a advertir que els Estats Units podrien replantejar-se el seu compromís amb l'Aliança si Europa no assumix una part més gran de la seua pròpia seguretat.

En arribar a la capital turca, Trump ha sigut rebut amb honors pel president del país, Recep Tayyip Erdogan. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, tracta d'apaivagar les tensions impulsant nous acords de cooperació militar entre els aliats.

Un dels principals anuncis és la posada en marxa d'un programa conjunt antidrons en què participen dotze països, entre els quals Espanya, amb una inversió global de 37.000 milions d'euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Moscou denuncia un atac d’Ucraïna amb més de 430 drons]]> L’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, ha denunciat el llançament de més de 430 drons contra la capital russa, la majoria dels quals van ser neutralitzats durant el trajecte. A causa del perill aeri, diuen, els quatre aeroports internacionals de la ciutat es van vore obligats a aturar temporalment les seues operacions. 

La vespra de l’atac, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va declarar que la guerra amb Rússia es decidirà amb “una batalla al cel”, en al·lusió als seus atacs de drons i assenyalant que això aturarà el president rus, Vladímir Putin.

“Quan no siguen cent, sinó mil drons els que volen cap a Moscou, ho entendrà. Quan comence a sentir-ho personalment, quan comence a vore-ho amb els seus propis ulls... els seus assessors l'instaran a refugiar-se en algun lloc més enllà dels Urals. Com més s'allunye Putin de Moscou, més prop estarà la fi de la guerra”, va dir, hores després que Rússia llançara un atac massiu contra Kíiv.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rutte reclama que Europa assumisca més pes en la seua defensa per a no dependre tant dels EUA]]> El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha afirmat este dilluns que els aliats europeus i el Canadà han d'assumir un paper més important en la seua pròpia defensa perquè "no és sostenible" que els Estats Units continuen suportant el mateix nivell de responsabilitat en la seguretat de l'Aliança.

En la roda de premsa prèvia a la cimera de l'OTAN que comença este dimarts a Ankara, Rutte ha assegurat que els països aliats han de "reequilibrar" el repartiment de les càrregues en matèria de defensa i convertir en capacitats reals els compromisos adquirits en la cimera de l'any passat celebrada a la Haia.

Els 32 caps d'estat i de govern dels països membres de l'Aliança Atlàntica abordaran durant dos dies l'increment de la despesa en defensa, el reforç de la indústria militar i el suport a Ucraïna, entre altres qüestions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys 11 morts i més de 40 ferits en un nou gran atac rus esta matinada contra Kíiv]]> Almenys 14 persones han mort este dilluns de matinada i 46 més han resultat ferides en un nou atac de gran magnitud llançat per l'exèrcit rus contra la ciutat ucraïnesa de Kíiv, segons un balanç provisional publicat per l'alcalde, Vitali Klitxkó.

El governant local ha informat de danys materials en tres districtes de la capital. Segons l'edil, diversos blocs de cases han patit desperfectes i incendis a causa dels bombardeigs russos. Els servicis de rescat han hagut de rescatar dels immobles afectats alguns dels residents, entre ells xiquets. El canal de Telegram de la Força Aèria havia informat durant la matinada de drons i míssils russos dirigint-se cap a Kíiv, on s'han sentit fortes explosions en les primeres hores de dilluns.

Segons les autoritats militars ucraïneses, al llarg de la matinada s'han comptabilitzat un total de 68 míssils, entre ells 23 balístics, i 351 drons de llarga distància llançats per l'exèrcit rus. Les defenses aèries de Kíiv han abatut 37 dels míssils i 326 drons. Més d'una trentena de localitzacions distintes del país, no especificades, han rebut impactes de míssils i drons. Cap dels projectils balístics s'ha pogut interceptar, cosa que confirma l'escassetat ucraïnesa de míssils interceptors PAC-3 per a sistemes Patriot de la qual el president, Volodímir Zelenski, advertix diàriament els socis de la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys tretze morts en un atac massiu rus contra Kíiv]]> Almenys tretze persones han mort i més de trenta han resultat ferides en un atac massiu llançat per Rússia durant la matinada d'este dijous contra Kíiv, segons el balanç provisional difós pel Servei d'Emergències d'Ucraïna.

L'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, ha informat que els bombardejos han causat danys en edificis residencials i altres infraestructures civils de cinc districtes de la ciutat. A més, ha xifrat en setanta el nombre de persones hospitalitzades.

Les forces russes han atacat Kíiv amb diverses onades damb un total de 496 drons i 74 míssils, entre els quals 24 balístics. Les explosions, tant pels impactes com per les intercepcions efectuades per les defenses antiaèries ucraïneses, s'han sentit durant hores en diferents punts de la capital.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna trasllada la guerra a Moscou amb l'atac més gran de drons des de l'inici del conflicte]]> Ucraïna ha llançat l'atac més gran de drons contra Moscou des de l'inici de la guerra. Ho ha fet hores abans que començara el Consell Europeu centrat en l'adhesió de Kíiv. 555 drons ucraïnesos han dut la guerra prop de Moscou, dels quals, segons l'alcalde, prop de 200 s'han dirigit a la capital, una urbs de tretze milions d'habitants.

Han impactat per segona vegada esta setmana al polígon industrial de Kapotnia, que alberga un complex de refineries i depòsits de petroli, i han obligat a tancar durant hores quatre dels cinc aeroports de la capital, obligant a suspendre vora 500 vols. Entre els edificis afectats hi ha dos residencials i un centre comercial.

El balanç provisional parla de desset persones ferides, entre elles dos xiquets. Una persona ha mort a Rostov, al sud del país, una altra a la fronterera Bélgorod.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un atac ucraïnés amb drons causa un mort i dos ferits en una gasolinera de la regió russa de Kursk]]> Un atac amb un dron ucraïnés ha causat este dimarts la mort d'una persona i ha deixat dos ferits en una gasolinera de la regió russa de Kursk, fronterera amb Ucraïna, segons han informat les autoritats russes. L'incident s'ha produït hores després d'una nova onada d'atacs aeris en què Moscou assegura haver interceptat 157 drons ucraïnesos en catorze regions del país, la península de Crimea i el mar Negre.

El governador de Kursk, Alexandr Jinshtéin, ha explicat que el dron ha impactat contra una estació de servei de la ciutat d'Oboián. "Segons la informació preliminar, tres persones han resultat ferides i una ha mort a l'acte", ha assenyalat a través de Telegram.

Les autoritats regionals ja havien informat prèviament de quatre ferits pels atacs nocturns contra esta mateixa regió. Entre els ferits hi ha un home de 46 anys al districte de Bélovski, dos més de 46 i 59 anys a la localitat de Máloie Soldàtskoie i un altre home de 43 anys ferit després que un dron atacara un habitatge particular al poble de Bélaya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna assegura haver atacat una refineria clau de Moscou]]> Vint-i-quatre hores després del bombardeig massiu rus contra Kíiv, Ucraïna ha assegurat haver atacat una refineria de petroli clau per al subministrament de combustible de Moscou. El cap del Centre contra la Desinformació del Consell per a la Seguretat Nacional d'Ucraïna, Andrí Kovalenko, ha informat a través del seu canal de Telegram que la infraestructura està en flames. "Moscou, atacada. Crema una refineria moscovita", ha escrit.

Kovalenko també ha difós un vídeo, procedent d'un canal rus de Telegram, en què es veu la instal·lació incendiada. Segons ha explicat, els danys causats a l'equipament necessari per a processar el cru podrien obligar a aturar l'activitat de la planta o, almenys, a reduir-ne la producció.

El responsable ucraïnés ha detallat que la refineria processa al voltant d'onze milions de tones de petroli a l'any i abastix prop del 40% de la demanda de gasolina i la meitat de la de dièsel de Moscou.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Deu morts en un atac massiu rus contra Kíiv i Khàrkiv que ha danyat una catedral protegida per la Unesco]]> Cinc persones han mort a Kíiv a la ciutat de Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna, en un atac rus massiu amb míssils i drons dut a terme de matinada contra diverses regions ucraïneses, segons els últims balanços presentats per les autoritats.

El governador militar de la capital, Timur Tkatxenko, ha confirmat el balanç de cinc morts i 23 ferits, mentre que l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha assenyalat que els serveis d'emergència han actuat en mig centenar de punts de la ciutat per l'impacte dels projectils i la caiguda de restes de drons.

L'atac ha fet danys materials en huit districtes de la capital i ha causat un incendi a la catedral de la Dormició del monestir de les Coves, a Kíiv, un dels principals símbols religiosos i històrics d'Ucraïna, declarat patrimoni mundial per la Unesco.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE obri el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia]]> La Unió Europea ha acordat este divendres obrir el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia, un pas clau en el procés d'ingrés que requerix la unanimitat dels vint-i-set estats membres en cadascuna de les fases.

Els ambaixadors permanents de la UE han aconseguit una posició comuna per a iniciar el primer clúster de negociació amb els dos països, segons ha informat la presidència de torn del Consell de la UE.

Les negociacions s'iniciaran formalment el dilluns 15 de juny en dos conferències intergovernamentals previstes a Luxemburg.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou govern prorús de Bulgària deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna]]> El nou govern de Bulgària, encapçalat pel prorús i euroescèptic Rumen Radev, ha anunciat este dimarts que deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna perquè es defense de la invasió russa. L'executiu búlgar justifica la decisió en la necessitat d'obrir una via de negociació per a posar fi al conflicte.

El ministre de Defensa, Dimitar Stoyanov, ha assegurat que "la guerra a Ucraïna no es resoldrà al camp de batalla" i ha argumentat que el conflicte s'ha convertit en una guerra de posicions en què "per molt armament que s'acumule, l'únic que s'aconseguix és la pèrdua de vides humanes". Per això, ha defensat que "és hora d'asseure's a la taula de negociacions".

Stoyanov també ha afirmat que ha arribat el moment de buscar una "pau justa" per a "les dos parts implicades en el conflicte" i ha posat en dubte que la Unió Europea puga exercir un paper de mediadora, ja que considera que el suport militar a Ucraïna compromet esta possibilitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un mort i dos ferits per l'explosió d'un paquet en un centre logístic de correus a Kíiv]]> Un home de 59 anys ha mort i altres dos, de 37 i 41 anys, han resultat ferits per l'explosió d'un paquet en un centre logístic d'una empresa de correus de Kíiv, segons ha informat la policia ucraïnesa. L'explosió s'ha produït mentre treballadors de la companyia revisaven l'enviament en unes instal·lacions situades al districte d'Obolón, a la capital ucraïnesa.

Fins al lloc dels fets s'han desplaçat investigadors policials, equips mèdics, efectius d'emergències i especialistes en artefactes explosius per a determinar les causes de la deflagració.

La policia ha obert una investigació per a aclarir tots els detalls del succés. Les autoritats ucraïneses informen habitualment de plans o intents d'atemptat en diverses ciutats del país que solen atribuir als serveis d'intel·ligència russos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys set morts en un atac ucraïnés amb drons contra un autobús a la regió ocupada de Donetsk]]> Almenys set civils han mort i onze més han resultat ferits després d’un atac amb drons ucraïnesos contra un autobús a la regió de Donetsk, ocupada per Rússia, segons ha denunciat este dimecres el líder prorús de la zona, Denís Puixilin.

Segons ha explicat en el seu canal de Telegram, un dron ha atacat durant la matinada un autobús que cobria la ruta entre Moscou i Simferòpol al municipi de Ienàkieve. “Els feixistes ucraïnesos han perpetrat esta matinada un altre acte d’agressió inhumana i sense precedents”, ha afirmat Puixilin.

El dirigent prorús ha indicat que totes les persones ferides reben atenció mèdica i ha traslladat el condol als familiars de les víctimes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys deu morts en un dels atacs més massius de Rússia contra Ucraïna des de l’inici de la guerra]]> Almenys deu persones han mort este dimarts en un dels atacs aeris més intensos llançats per Rússia contra Ucraïna des de l’inici de la invasió, segons han informat les autoritats ucraïneses. L’ofensiva ha afectat diverses regions del país i s’ha produït després que Moscou anunciara a finals de maig una nova campanya de bombardejos contra centres de decisió de l’estat ucraïnés.

Segons la Força Aèria d’Ucraïna, Rússia ha atacat durant la nit amb 73 míssils de diversos tipus, entre ells 33 balístics, i 656 drons de llarg abast. Les defenses antiaèries ucraïneses asseguren haver neutralitzat 40 míssils i 602 drons.

Les autoritats de Kíiv han confirmat la mort de quatre persones a la capital ucraïnesa i de sis més a la ciutat de Dnipró, al centre-est del país. A més, indiquen que 33 míssils i altres 33 drons han impactat en 38 localitzacions diferents, mentre que restes de projectils interceptats han caigut en altres quinze punts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un dron rus impacta contra un edifici a Romania, país membre de l’OTAN, i deixa dos ferits]]> Un dron rus ha impactat esta matinada contra un edifici d’apartaments de la ciutat romanesa de Galati, prop de la frontera amb Ucraïna, i ha originat un incendi que ha deixat dos persones ferides lleus, segons han informat les autoritats de Romania, país membre de l’OTAN. L’atac ha sigut després de llançar Rússia una nova ofensiva nocturna amb drons contra territori ucraïnés.

L’aparell no tripulat ha colpejat el dècim pis del bloc de vivendes i la càrrega explosiva ha esclatat completament, segons ha detallat en xarxes socials la Inspecció General de Situacions d’Emergència romanesa. L’incendi ha obligat a evacuar unes setanta persones de l’edifici, mentre els bombers treballaven per a extingir les flames. Als dos ferits els han traslladat a un hospital pròxim.

El cap del Departament per a Situacions d’Emergència, Raed Arafat, ha assegurat que no hi ha víctimes mortals i que els residents continuaran evacuats fins que acaben les inspeccions tècniques de l’estructura de l’edifici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zelenski eleva a 86.000 els soldats russos morts enguany]]> El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat este divendres que Rússia ha patit des que va començar l'any 86.000 soldats morts i almenys 59.000 ferits greus en la guerra. Zelenski ha donat estes xifres després d’una reunió amb el cap de les forces armades d'Ucraïna, Oleksandr Sirski, i ha afirmat que més de 800 militars russos han sigut capturats per les forces ucraïneses des que va començar l'any.

El mandatari ucraïnés ha destacat que les seues tropes continuen “complint els objectius marcats” a la regió fronterera de Sumi, on les forces russes intenten crear una zona de separació per a allunyar l’exèrcit ucraïnés del territori rus.

Zelenski ha informat igualment d’un nou atac amb drons contra objectius relacionats amb una refineria de petroli a la ciutat russa de Iaroslavl, situada a uns 700 quilòmetres del territori ucraïnés. “Estem portant la guerra de tornada a casa, a Rússia, i és completament just”, ha afirmat el president ucraïnés en un missatge publicat en xarxes socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi tanca files amb Putin, que es reivindica com a soci energètic “fiable” en plena crisi internacional]]> Els presidents de la Xina i Rússia, Xi Jinping i Vladímir Putin, han defensat este dimecres a Pequín més coordinació davant de les tensions internacionals, en una cimera en què el líder rus ha reivindicat Moscou com un proveïdor energètic “fiable i estable” per al gegant asiàtic. La reunió, al Gran Palau del Poble, és el moment central de la visita d’estat de Putin a la Xina, la vint-i-cinquena del mandatari rus al país asiàtic i la primera trobada presencial entre els dos dirigents enguany.

Xi ha rebut Putin amb honors una setmana després de la visita a Pequín del president dels Estats Units, Donald Trump, una coincidència que la premsa oficial xinesa interpreta com una mostra del paper creixent de la capital xinesa com a “epicentre de la diplomàcia mundial”.

Durant la trobada, Xi ha afirmat que l’escenari internacional travessa una etapa de “canvis i turbulències entrellaçats” i ha criticat les “tendències adverses d’hegemonisme unilateral”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia intensifica els bombardejos sobre Kíiv amb un dels atacs més greus des de l’inici de la guerra]]> Rússia ha llançat un dels atacs més intensos contra Kíiv des que va començar la invasió d’Ucraïna. Segons les autoritats ucraïneses, l’ofensiva ha inclòs més de 500 drons i míssils i ha causat almenys cinc morts i més de quaranta ferits en diferents punts de la capital.

L’onada d’atacs ha afectat diversos barris de la ciutat i ha provocat l’afonament parcial d’un edifici residencial de nou plantes. Els equips d’emergència continuen treballant entre els enderrocs i no descarten trobar més víctimes atrapades sota les runes.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha qualificat el bombardeig d’“acte de terrorisme” i ha assegurat que Rússia “no té cap intenció de posar fi a la guerra”. L’atac arriba només una setmana després que el president rus, Vladímir Putin, afirmara que el final del conflicte estava pròxim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Callosa de Segura fabrica la meitat de les xarxes antidrons que protegixen Ucraïna]]> La meitat de les xarxes antidrons que actualment protegixen infraestructures i zones urbanes d’Ucraïna ixen de Callosa de Segura. El que va començar com una ajuda solidària després de l’inici de la invasió russa s’ha convertit, quatre anys després, en una especialització industrial que salva vides en plena guerra.

L’empresa IRC, ubicada al Baix Segura, fabrica i distribuïx xarxes capaces de frenar drons utilitzats en els bombardejos russos. “Ens dediquem a fabricar i distribuir xarxes que salven vides”, explica el director comercial de la companyia, Juan Luis Antón.

Les xarxes s’han estés per ciutats i infraestructures ucraïneses amb l’objectiu de reduir l’impacte dels drons, una de les armes més utilitzades en la guerra entre Rússia i Ucraïna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia celebra el Dia de la Victòria amb una desfilada més austera marcada per la guerra d’Ucraïna]]> Rússia ha commemorat este divendres el 81 aniversari de la victòria sobre l’Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial amb la tradicional desfilada militar a la plaça Roja de Moscou, enguany condicionada pel conflicte amb Ucraïna i les mesures de seguretat.

Uns 10.000 soldats han participat en l’acte, presidit pel president rus, Vladímir Putin, en una cerimònia més reduïda que en altres ocasions, sense exhibició de tancs, míssils ni armament pesant.

Durant la intervenció, Putin ha defensat que “la d’Ucraïna és una guerra justa” i ha elogiat el paper de les tropes russes davant del que ha qualificat de bloc de l’OTAN. També ha apel·lat al sacrifici dels soldats, comparant-lo amb el dels combatents soviètics durant la Segona Guerra Mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia abat més de trenta drons ucraïnesos que volaven en direcció a Moscou]]> Les defenses antiaèries russes han abatut dijous 31 drons ucraïnesos que volaven en direcció a Moscou, que es prepara per a celebrar diumenge la desfilada militar amb motiu del 81é aniversari de la victòria soviètica sobre l'Alemanya nazi, segons va informar l'alcalde de la capital russa, Serguei Sobianin.

El cap de l'administració de Moscou ha informat dels abatiments al llarg de la jornada i ha assenyalat que els servicis especialitzats treballen en els llocs on estan les restes dels drons neutralitzats. L'atac, que encara continua, té lloc en el marc de l'alto el foc decretat la vespra pel president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, i no secundat per Rússia, i dos dies abans de la Desfilada de la Victòria. Té lloc, a més, després d'una nit en què, segons Moscou, les forces antiaèries russes van abatre un total de 347 drons ucraïnesos d'ala fixa, un dels atacs més grans dels últims temps.

El Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia va advertir este dimecres d'un "inevitable atac de represàlia" en cas que Kíiv atacara Moscou el dia de la desfilada militar, i va cridar els diplomàtics estrangers a abandonar la capital ucraïnesa. En un comunicat, Exteriors va recordar que el Ministeri de Defensa de Rússia ja havia advertit de les conseqüències d'un eventual intent de frustrar les celebracions amb motiu d'"una festivitat sagrada per a tots els russos" i va instar a prendre amb "màxima serietat" eixes declaracions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia desoïx la treva d’Ucraïna i manté els atacs]]> Rússia ha ignorat la proposta de treva indefinida plantejada pel president ucraïnés, Volodímir Zelenski, i ha continuat atacant territori ucraïnés després de la mitjanit, moment en què havia d’entrar en vigor l’alto el foc. Així ho ha assegurat este dimecres el ministre d’Afers Estrangers d’Ucraïna, Andrí Sibiha.

Segons Sibiha, Moscou ha desoït “una crida realista i justa” per a posar fi a les hostilitats, que tenia el suport de la Unió Europea i de diversos països. El responsable ucraïnés ha denunciat atacs a les regions de Khàrkiv i Zaporíjia i ha reclamat noves sancions i més ajuda internacional perquè el Kremlin accepte un alto el foc.

La Força Aèria d'Ucraïna ha informat que Rússia va llançar entre dimarts a la vesprada i dimecres al matí un total de 108 drons de llarga distància i tres míssils. Dels quals, les defenses ucraïneses van neutralitzar 89 drons, mentre que els tres míssils —dos balístics i un d’aeri guiat— no els van poder interceptar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Putin proposa una treva a Ucraïna per al 9 de maig a la qual Trump li dona suport]]> El president rus, Vladímir Putin, va proposar en conversa telefònica a Donald Trump una treva amb Ucraïna amb motiu del Dia de la Victòria sobre l'Alemanya nazi, que se celebra el 9 de maig, va informar este dimecres el Kremlin.

"Putin va informar el seu col·lega estatunidenc sobre la seua disposició a anunciar una treva durant les celebracions del Dia de la Victòria. Trump va secundar activament eixa iniciativa", va dir Iuri Uixakov, assessor del Kremlin per a assumptes internacionals, a les agències locals.

Segons el Kremlin, Trump va lloar l'alto el foc declarat per Moscou i Kíiv durant la Pasqua ortodoxa l'11 i 12 d'abril, i va recordar que "eixa festivitat commemora la nostra victòria comuna sobre el nazisme en la Segona Guerra Mundial".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna ataca un petrolier sancionat i intensifica els colps contra la “flota fantasma” russa]]> La Marina d’Ucraïna ha informat que ha colpejat amb dos drons marins kamikaze el petrolier Marquise, de bandera camerunesa i sancionat per diversos països per transportar cru rus de manera il·legal. Segons el comunicat militar, el vaixell estava buit i tenia els sistemes de localització apagats quan estava a uns 210 quilòmetres del port rus de Tuapsé, al mar Negre, dins de l’estratègia ucraïnesa contra la coneguda com a “flota fantasma” russa.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha assegurat que els atacs sobre infraestructures portuàries han provocat caigudes de fins al 43% en el trànsit de cru en alguns ports russos.

A més, el Servei de Seguretat d’Ucraïna ha confirmat un altre atac amb drons contra una estació de bombeig a la regió russa de Perm, a més de 1.500 quilòmetres de la frontera, on assegura que hi ha hagut incendis en diversos depòsits de combustible.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya incrementa la despesa militar un 50% i supera el 2% del PIB]]> Espanya ha augmentat en 2025 un 50% la seua despesa militar fins als 40.200 milions de dòlars (34.265 milions d’euros), segons un informe publicat este dilluns pel Sipri, institut internacional independent dedicat a la investigació sobre conflictes, armament, control d’armes i desarmament. L’estudi destaca que és la primera vegada des del 1994 que la inversió en defensa supera el 2% del producte interior brut (PIB), situant-se en el 2,1%.

L’increment espanyol s’emmarca en una tendència a l’alça en els països europeus membres de l’OTAN, impulsada per la pressió dels Estats Units i el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna i també ara per la guerra al Pròxim Orient.

En conjunt, la despesa militar a Europa va ascendir fins als 864.000 milions de dòlars (736.000 milions d’euros), un 14% més, el major increment anual des del final de la Guerra Freda en Europa central i occidental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Txernòbil commemora els quaranta anys de la catàstrofe amb el temor renovat per la guerra]]> Una campana ha tocat a la 1:23 de la matinada a la plaça d'Slavútitx per a recordar el pitjor accident nuclear de la història, el de Txernòbil, quaranta anys després. A la ciutat, construïda per a acollir els desplaçats per la catàstrofe, els assistents han encés ciris i han depositat flors en homenatge a les víctimes, moltes d’elles amb equips de protecció i mascareta.

La commemoració arriba en un context marcat per la guerra a Ucraïna, que torna a situar este enclavament nuclear en el centre de la preocupació internacional. La zona, encara contaminada, s’ha convertit en part del front i en un espai de risc potencial davant de possibles incidents militars.

El 26 d’abril del 1986, durant una prova de seguretat al reactor número 4 de la central, situada a uns 130 quilòmetres de Kíiv, una fallada en el sistema i un disseny defectuós van provocar una explosió que va soltar a l’atmosfera una quantitat de radiació equivalent a centenars de bombes atòmiques. Les conseqüències es van escampar per més de 200.000 quilòmetres quadrats i van obligar a evacuar poblacions senceres, com la ciutat de Prípiat, on vivien unes 50.000 persones.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia llança 155 drons contra Ucraïna i causa dos morts a Dnipró]]> Rússia ha llançat esta nit un total de 155 drons de llarg abast contra territori d'Ucraïna, en un nou bombardeig nocturn que ha causat almenys dos morts a la ciutat de Dnipró, situada al centre-est del país. Rússia i Ucraïna mantenen una dinàmica d’atacs gairebé diaris contra infraestructures militars i estratègiques situades en la rereguarda del rival, en el marc d’un conflicte que continua escalant en intensitat.

Segons han informat la Força Aèria ucraïnesa i les autoritats regionals, les defenses antiaèries van aconseguir neutralitzar 139 dels aparells no tripulats. No obstant això, almenys onze drons no van poder ser interceptats i impactaren en nou localitzacions que no han sigut detallades.

El governador de la regió de Dnipropetrovsk, de la qual Dnipró és capital, ha confirmat a través de Telegram que l’atac va colpejar una zona residencial de la ciutat, una de les més poblades i amb major activitat econòmica del país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE aprova un préstec de 90.000 milions per a Ucraïna enmig d'un complex gir diplomàtic]]> La Unió Europea ha donat llum verda al rescat econòmic d'Ucraïna. Els 27 estats membres han aprovat un préstec de 90.000 milions d'euros, clau per a sostindre l'Exèrcit i l'Estat ucraïnés almenys fins al 2027.

El desbloqueig ha sigut possible després que Hongria alçara el seu veto, una decisió que arriba lligada a la represa del subministrament de petroli rus a través de l'oleoducte Drujba. Budapest havia paralitzat l'acord fins a recuperar este flux energètic.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha celebrat l'aprovació del préstec i ha aprofitat per a instar a reprendre les negociacions trilaterals entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units. Un escenari complex en el qual la Unió Europea manté la pressió sobre Moscou mentre Washington, al mateix temps, relaxa les sancions contra Rússia. El secretari del Tresor nord-americà ha justificat este alleujament com a mesura necessària per a evitar un disparament dels preus de l'energia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Margarita Robles inicia a Kíiv la visita a Ucraïna amb una ofrena als soldats caiguts]]> La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha iniciat este dimecres la visita a Ucraïna amb una ofrena floral als soldats ucraïnesos morts en la guerra contra Rússia, en un acte celebrat a Kíiv. Robles ha depositat un ram amb la bandera d’Espanya al mur de la catedral de Sant Miquel de les Cúpules Daurades, on es recorda amb fotografies els militars caiguts en defensa del país, acompanyada pel viceministre ucraïnés de Defensa per a la Integració Europea, Serhí Boiev.

Després de l’ofrena, Robles i Boiev han recorregut este espai commemoratiu, que inclou tant les víctimes del conflicte iniciat en 2014 com les de la invasió a gran escala llançada per l’exèrcit rus en febrer de 2022.

Durant la seua estada, la ministra espanyola mantindrà reunions amb responsables ucraïnesos, entre ells el seu homòleg i altres autoritats, i està previst que el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, li entregue un reconeixement pel suport militar i humanitari oferit per Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una onada d'atacs russos contra Ucraïna mata almenys setze persones a Kíiv, Odessa, Dnipró i Zaporíjia]]> Rússia ha matat almenys setze persones en diversos atacs amb míssils i drons des de dimecres en diferents regions d'Ucraïna —quatre persones a Kíiv, huit a Odessa, tres a Dnipró i una a Zaporíjia—. Accions de "terroristes", en paraules del ministre d'Afers Estrangers Andrí Sibiga, que denuncia que s'han dirigit “principalment contra civils”.

En 24 hores, fins a les 07:00 h d'este dijous, Rússia ha llançat 659 drons i 44 míssils, segons la Força Aèria ucraïnesa, que assegura haver neutralitzat la gran majoria dels projectils, llevat de dotze míssils i de vint drons que haurien impactat en 26 localitzacions. Els fragments dels drons i míssils russos derrocats han caigut en altres 25 zones.

“Urgim a la comunitat internacional a actuar de manera immediata. Totes les decisions necessàries per a incrementar la pressió sobre l'agressor han de desbloquejar-se ara. És immoral, contraproduent i perillós demorar les sancions contra Rússia o els paquets de suport a Ucraïna”, ha escrit Sibiga en la xarxa social X. El ministre ucraïnés ha demanat que més països s'unisquen al Tribunal Especial que promou Ucraïna (amb suport sobretot de la Unió Europea) per a jutjar el president rus, Vladímir Putin, i a altres dirigents russos per la decisió d'iniciar i continuar la guerra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les planteja un dia de teletreball per setmana per a reduir el consum energètic a la UE]]> La Comissió Europea estudia recomanar als estats membres la implantació d’almenys un dia de teletreball per setmana als llocs de treball on siga possible, dins d’un paquet de mesures urgents per a reduir el consum energètic i fer front a l’encariment dels preus a la Unió Europea.

Segons el document comunitari, Brussel·les considera que el treball a distància pot ajudar a reduir els desplaçaments diaris, disminuir l’ús de combustibles fòssils i alleujar la pressió sobre els sistemes energètics europeus en un context marcat per la crisi de subministrament i la volatilitat dels mercats.

La situació energètica actual està condicionada, segons fonts comunitàries, per la inestabilitat internacional derivada de la guerra al Pròxim Orient, que ha tensionat els mercats del gas i el petroli i ha provocat nous repunts de preus a escala global.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia reprén l'ofensiva contra Ucraïna en acabar la Pasqua ortodoxa]]> Rússia ha représ l’ofensiva contra Ucraïna després de la treva pasqual, segons ha informat este dilluns el Ministeri de Defensa rus. “Després de la fi de l'alto el foc, les Forces Armades russes continuaran l'operació militar especial (guerra d'Ucraïna)”, ha informat el ministeri, citat per l’agència de notícies rusa TASS.

En el comunicat, Rússia denuncia que han registrat 6.558 violacions de l'alto el foc de les forces armades ucraïneses, que haurien “continuat atacant posicions militars, així com objectius civils a les regions frontereres russes de Bélgorod i Kursk. De fet, afirmen que un dron ucraïnés va impactar en una gasolinera de la petroliera estatal Rosneft a la localitat de Lgov, a Kursk.

Al mateix temps, el Ministeri de Defensa sosté que Rússia sí que va respectar la treva. “Tots els grups de tropes a les zones de l'operació militar especial van respectar estrictament l'alto el foc des de les 16:00 hores de l'11 d'abril fins al final del dia 12 d'abril, i van romandre en les línies de posició que ocupaven prèviament”, afig el comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El World Press Photo premia les imatges sobre els conflictes bèl·lics i els efectes del canvi climàtic al món]]> La fundació del World Press Photo ha premiat este dijous les obres que reflectixen el drama humanitari a Gaza, la guerra a Ucraïna, la política migratòria als Estats Units, els efectes del canvi climàtic i la lluita de comunitats marginades per la seua supervivència i els seus drets. El certamen, que ha rebut més de 57.000 fotografies de 141 països, distingix en les categories regionals 42 projectes que configuren, segons el jurat, “un retrat urgent del món actual”.

La política migratòria de l'administració de Donald Trump està documentada per Carol Guzy amb les detencions de l'ICE als jutjats de Nova York. S'hi veuen agents emmascarats que arresten migrants després de les vistes, xiquetes aferrades als seus pares detinguts i una dona emmanillada conduïda per un edifici federal.

Dos treballs documenten des de dins mostren les conseqüències dels atacs militars israelians a la Franja de Gaza. El fotògraf Mohammed Saber Nuraldin, nascut a Gaza i documentalista de la vida a la Franja des del 1997, va immortalitzar per a EPA (European Press Agency) desenes de palestins saltant per a arribar als camions d'ajuda humanitària durant una suspensió tàctica israeliana dels bombardejos. La fotografia resumix la crisi humanitària d'un enclavament on, segons l'ONU, entre maig i juliol del 2025 van ser assassinades almenys 1.373 persones mentre buscaven aliment en punts de distribució d'ajuda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia ataca l’oest d’Ucraïna amb més de 300 drons i causa danys en vivendes i una empresa]]> Rússia ha llançat esta matinada nous atacs contra l’oest d’Ucraïna, amb impactes a les regions de Khmelnitski i Lutsk, segons han informat les autoritats locals.

A Khmelnitski, el governador regional, Serguí Tiurin, ha confirmat un incendi en una empresa de la capital després d’un atac amb drons. Els bombers treballaven per a extingir les flames en el moment de comunicar-se els fets.

També s’han registrat explosions a Lutsk, al nord-oest del país. L’ajuntament d’esta ciutat ha confirmat danys en un edifici residencial després d’un atac rus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ismael García (Ascer): "El gas ha pujat un 67% per la guerra i necessitem ajudes per als sectors gasointensius com el ceràmic"]]> La guerra al Pròxim Orient està colpejant de ple el sector tauleller de Castelló, un dels pilars de l’economia de la Comunitat Valenciana. L’increment del preu del gas, que ha pujat un 67% des de l’inici del conflicte, i l’encariment generalitzat dels costos han encés les alarmes en la indústria, que reclama ajudes de l'Estat específiques per als sectors gasointensius. El president d'Ascer, Ismael García Peris, advertix en una entrevista este dimarts a Les notícies del matí que el context bèl·lic ha generat “inestabilitat i incertesa” i ha alterat completament el funcionament del comerç internacional.

Un dels principals impactes és el bloqueig pràctic del comerç amb el Pròxim Orient, "una regió que representa el 12% de les exportacions del sector". A més, mercats clau com Israel, el quint més important, han quedat afectats, en un context en què el transport marítim s’ha encarit i allargat per a evitar l’estret d’Ormuz.

Segons García Peris, "els vaixells han de rodejar Àfrica, fet que incrementa els dies de trànsit i els costos logístics".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Kaja Kallas, visita Kíiv en el quart aniversari de la massacre de Butxa]]> La cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha arribat este dimarts a Kíiv per a commemorar el quart aniversari de la massacre de civils a Butxa, comesa durant les primeres setmanes de la invasió russa d’Ucraïna el 2022. La presència de Kallas i d’altres dirigents europeus a Kíiv reforça el suport polític de la Unió Europea a Ucraïna en un moment clau del conflicte, coincidint amb una data simbòlica marcada per un dels episodis més impactants de la guerra.

La commemoració de Butxa torna a posar el focus internacional en les conseqüències humanitàries de la invasió russa, mentre els combats continuen sense perspectives immediates de desescalada.

La visita l'ha anunciada el ministre d’Afers Estrangers ucraïnés, Andrí Sibiha, que ha donat la benvinguda també a altres responsables europeus desplaçats a la capital. Entre ells, el ministre alemany, Johann Wadephul, i l’italià, Antonio Tajani. A més, el titular d’Afers Estrangers polonés, Radoslaw Sikorski, ha confirmat la seua presència en una reunió del Consell d’Afers Estrangers que es fa este dimarts a Kíiv.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna ataca una planta química a la ciutat russa de Samara i edificis de vivendes a Taganrog]]> Ucraïna ha atacat este dilluns la planta de fertilitzants KuibishevAzot, a Toliatti, a la regió russa de Samara, mentre Rússia ha llançat una nova onada d’atacs amb drons que ha provocat apagades en set regions ucraïneses, segons han informat les autoritats de tots dos països. La regió de Samara, objectiu habitual d'atacs en territori rus, es troba a uns 750 quilòmetres de la frontera entre Ucraïna i Rússia.

El governador de Samara, Viacheslav Fedorischev, ha informat que este matí "drons enemics han atacat una empresa industrial a Toliatti", sense que s’hagen registrat víctimes ni danys en vivendes. Els servicis d’emergències han treballat al lloc dels fets.

Segons el Ministeri de Defensa rus, durant la nit passada s’han abatut 102 drons ucraïnesos d’ala fixa sobre diverses regions russes i el mar d’Azov.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els autònoms proposen un pla, amb bonificacions autonòmiques i municipals, per a blindar-se davant d'una crisi energètica]]> La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms, UPTA, ha llançat el Pla Protegix Autònoms, una bateria de mesures urgents per a protegir el col·lectiu davant d'una possible nova crisi econòmica derivada del context internacional i, en concret, de les tensions per la guerra a l’Iran. Va adreçat al transport i a la logística, als agents comercials i al comerç minorista, entre altres, i demana bonificacions autonòmiques i municipals a l'energia i als hidrocarburs i la suspensió d'impostos i taxes municipals.

L’organització advertix que els autònoms i els xicotets negocis són els primers a patir les conseqüències d’este tipus de crisis, especialment per l’encariment de l’energia, les matèries primeres i la caiguda del consum. Per això, el pla planteja una resposta anticipada per part de comunitats autònomes i ajuntaments per a evitar un nou colp al teixit productiu més vulnerable.

El Pla Protegix inclou mesures per a reduir l’impacte de l’augment dels costos energètics, com la creació d’un bo energètic específic per a autònoms i microempreses, que s’aplicaria com a descompte directe en la factura.

Continua llegint-ho en el web

]]>