<![CDATA[À Punt - Festes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Festes]]> <![CDATA[Fàtima Garaballu, artista foguerera: “Les dones sempre han treballat, però dins dels tallers”]]> Als tallers dels artistes foguerers és habitual la presència de dones, però a l’hora de firmar i plantar un monument és més difícil trobar-ne una. À Punt ha visitat el taller de Fàtima Garaballu, que planta per al Polígon de Sant Blai i que explica que, actualment, a Alacant només hi ha tres dones agremiades com artistes de fogueres, tot i que enguany només en planten dos: Rocío Torreblanca i ella.

“En realitat, durant tota la història les dones han treballat tant en Falles com en Fogueres, però dins dels tallers i no en primera plana. En l’actualitat hi ha moltíssimes dones i amb un talent estupend”, assegura.

Talent no li falta a esta artista que, des del 2019, treballa tant per a Falles com per a Fogueres i que mai ha trobat grans diferències amb els companys. “Treballem igual homes i dones en tots els àmbits. Potser les dones ens hem vist més en el preciosisme i la decoració, però en els tallers totes les dones treballen en totes les tasques: modelat, llimat i empaperat”, afirma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Avança el muntatge de les fogueres a Alacant]]> Mentre la pólvora comença a sonar a Alacant amb la primera mascletà, els monuments ja omplin la ciutat. La foguera oficial infantil, amb el nom d’“Equilibri”, ja lluïx a la plaça de l'Ajuntament al costat de la foguera gran.

I a la resta de la ciutat, nova intensa jornada d'arribada dels monuments de Categoria Especial i de treball de muntatge sense parar. A les fogueres s'ha afegit hui la instal·lació de racons i barraques.

A la foguera les Carolines Altes s’ha viscut un esclat d’alegria amb l'arribada del monument. Ha sigut l'última de la Categoria Especial que rep les primeres peces, assenyala a À Punt la bellea d'esta comissió, Lucía Torregrosa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La foguera municipal d'Alacant ja té remat]]> A la mitjanit, coincidint amb el permís de l'Ajuntament, eixien al carrer les primeres peces de les fogueres d'Especial. Les que més s'han afanyat han sigut Polígon Sant Blai, obra de Javier Gómez Morollón i l'Esplanada de Pau Soler i que és una de les dos que s'estrenen enguany en la màxima categoria. Al llarg de la vesprada d'este dimecres s'ha treballat de valent en la foguera municipal i s'ha col·locat el remat, la peça més alta, una llarga i horitzontal muntada sobre una estructura vertical que desafia la gravetat per a formar un monument espectacular.

Amb les primeres llums del dia arriben bona part dels camions de les fogueres de la Categoria Especial. Entre les més matineres El Baver - Els Antigons, que aspira a revalidar el primer premi aconseguit l'any passat. Este dimecres han rebut tres camions i dos góndoles, mentre que demà han de rebre un altre camió i el 19 l’últim, explica a À Punt Iván Gómez. Entre els membres de la comissió i l'equip de l'artista, Paco Torres, descarreguen el monument.

Imatge semblant trobem a la foguera La Ceràmica. De la Safor arriben les primeres góndoles del monument de Palacio i Serra. Els esperen il·lusionats els més jóvens de la comissió. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les revetles falleres de Sant Joan a València queden exemptes del límit de soroll de 45 decibels]]> Les revetles falleres de Sant Joan que se celebraran a València quedaran finalment exemptes de complir el límit de 45 decibels de recepció establit en l'ordenança municipal contra la contaminació acústica. Ho ha anunciat el president de la Junta Central Fallera (JCF) i regidor de Falles, Santiago Ballester, durant l'assemblea de presidents i presidentes de les comissions falleres.

L'anunci arriba després de la preocupació que s'ha generat entre les falles per les condicions incloses en les autoritzacions municipals per a les revetles de Sant Joan. Inicialment, l'Ajuntament havia autoritzat 158 celebracions per a este dissabte, amb l'obligació d'acabar abans de les 3 de la matinada i de respectar els límits acústics fixats en l'ordenança.

Ballester ha explicat que la Regidoria de Falles ha treballat els últims dies per a trobar una solució i ha sol·licitat l'exempció dels límits sonors per a les revetles i discomòbils dels dies 20 i 27 de juny.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Ajuntament de València autoritza 158 revetles de Sant Joan amb un límit de 45 decibels]]> L'Ajuntament de València ha autoritzat, de moment, 158 revetles falleres de Sant Joan per a este dissabte. Les festes hauran d’acabar com a màxim les 03:00 hores i complir l'ordenança municipal de protecció contra la contaminació acústica, que establix que el nivell sonor de recepció del total de fonts sonores no podrà excedir en període dia/vesprada els 55 els decibels ponderats A (dBA) —una mesura del so que considera la sensibilitat auditiva de l'ésser humà a diverses freqüències de so— i els 45 dBA en període nocturn. També serà preceptiva la instal·lació d'un limitador-registrador en la totalitat de la cadena de so.

No obstant això, la citada ordenança establix que, en el cas de celebracions o espectacles en què concórreguen simultàniament més d'una activitat de caràcter musical o altres actes amb sonoritat, el nivell sonor global en el focus emissor amb caràcter general no podrà superar 85 dBA de LAeq en el perímetre delimitat.

Els permisos afecten el tall del trànsit rodat i l'ocupació temporal de distints punts del domini públic municipal el 20 de juny on es faran diverses activitats per a celebrar Sant Joan, segons arreplega una resolució del servici d'ocupació del domini públic de l'Ajuntament de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Diputació-Renfe guanya el ninot indultat 2026 amb l’obra de David Sánchez Llongo]]> Les Fogueres d’Alacant ja coneixen els ninots indultats de 2026. La comissió Diputació-Renfe, amb l'obra de David Sánchez Llongo, en la categoria gran, i Sagrada Família, en la infantil, han sigut les triades pels assistents a l'exposició per a salvar-se de les flames i passar a formar part del patrimoni festiu de la ciutat.

La Federació de les Fogueres de Sant Joan ha donat a conéixer este diumenge el veredicte dels ninots indultats a les portes de la Llotja del Peix, en un acte seguit per foguerers i barraquers. La votació s’ha realitzat per primera vegada mitjançant recompte electrònic.

Segons ha informat la Federació, en esta edició s’han emés 25.681 vots, una xifra rècord que correspon als més d’11.000 visitants que han passat per l’Exposició del Ninot. El president de l’entitat, David Olivares, ha destacat que “hem batut un rècord” de participació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La música inunda els carrers d'Alacant en l'entrada de bandes i anuncia la proximitat de les Fogueres]]> Este dissabte, just una setmana abans de la plantà, s'ha celebrat a Alacant la tradicional entrada de bandes. Els integrants de les comissions de tots els districtes foguerers han desfilat pels carrers de la ciutat amb el millor acompanyament imaginable.

Així, les colles de bandes de música al costat de barraques i racons han anunciat la immediatesa dels dies grans de la festa. Ha sigut una entrada de bandes en què les fogueres més humils, com les de la zona nord, han compartit músics.

La Unió Musical de Confrides-Aitana, titular de la foguera Bola d'Or, ha sigut l'encarregada d'obrir la desfilada, mentre que L'Aliança de Mutxamel, de la barraca dels Xuanos, l'ha finalitzada. Enmig d'estes dos bandes han desfilat més de noranta fogueres i barraques acompanyades per colles de dolçainers, xarangues i bandes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carcaixent reviu l’esplendor de la taronja amb tres dies d’immersió en el seu passat modernista]]> La història ha tornat este cap de setmana als carrers de Carcaixent amb la celebració de la XI Fira Modernista, una cita que convida veïns i visitants a submergir-se en els primers anys del segle XX i a reviure l’època d’esplendor que va experimentar la ciutat gràcies al negoci de la taronja. Durant tres dies, els espais patrimonials del municipi s’han omplit de recreacions històriques, personatges d’època, música i activitats culturals.

Els xafardejos de carrer, les intrigues recreades a l’interior de les cases senyorials i les escenes quotidianes de la societat carcaixentina han format part d’un programa que recrea diferents aspectes de la vida de l’època. La música actua com a fil conductor de la fira, amb activitats dedicades a les bandes, els conservatoris, els balls populars i els sons que marcaven el dia a dia d’una ciutat en plena transformació.

L’univers de la taronja, motor econòmic de la comarca durant aquells anys, també ocupa un lloc destacat en la programació. Les recreacions mostren el treball als magatzems d’exportació i les tasques que desenvolupaven les treballadores en la preparació de la fruita, una activitat clau en el desenvolupament econòmic de Carcaixent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Corpus Christi de València celebra els set segles]]> Enguany es complixen set segles de la Festa Grossa de la ciutat de València: el Corpus Christi. Una celebració que va nàixer en l'edat mitjana com a manifestació de fe i que a València va adquirir trets molts particulars. "Una manera de mostrar la devoció, la creença i la fe en la presència real de Jesucrist en l'Eucaristia, era precisament eixir en processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la ciutat com una manifestació de fe", explica Edgar Esteve, delegat de litúrgia de l'arquebisbat de València.

I amb este motiu naix la processó del Corpus. A més, en un context d'analfabetització, es crea una catequesi vivent per mostrar la bíblia pels carrers de la ciutat. "És com una espècie de catequesi que va mostrant i ensenyant la Bíblia. Tenim com una xicoteta guia que es va fer ja fa segles on està determinat l'orde de tota la processó i això ha permés que s'haja mantingut inalterable amb el pas del temps i que es declare bé d'interés cultural", apunta Esteve.

Però a més el Corpus valencià té un altre tret diferenciador: les Roques. Són una espècie de monuments fets per a la processó, pròpies de la ciutat de València i que commemoren algun esdeveniment de la vida de la ciutat o bé representen algun misteri o esdeveniment de la seua història. N'hi ha onze, enguany només n'han eixit tres, perquè la resta estan en procés de restauració

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 300 vestits esperen el Corpus de València en els últims preparatius de la processó]]> Poques hores abans de la celebració del Corpus Christi, el vestuari de la processó de València ja està preparat perquè centenars de participants isquen als carrers en una de les festivitats més antigues de la ciutat. Els penja-robes reunixen els vestits que utilitzaran prop de 300 persones durant la desfilada d’este diumenge.

La preparació de la indumentària comença amb mesos d’antelació. Segons ha explicat a À Punt el responsable del vestuari de la processó, Enrique González, després de cada edició “els vestits es porten a la tintoreria i, quan tornen mesos després, es revisen i es reparen abans de començar a seleccionar els que eixiran al carrer”.

Entre les peces més destacades hi ha els vestits dels cavallers, alguns dels quals daten de les dècades de 1950 i 1960. Al mateix temps, el fons de vestuari continua ampliant-se amb noves incorporacions. González ha assenyalat que l’any passat es van confeccionar nous vestits per a la Mort, la figura de Déu i dos túniques de l’Arca de l’Aliança.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ixen al carrer les roques del Corpus en el 700é aniversari, després d'ajornar-se l'acte per la pluja]]> Les roques i el bestiari del Corpus Christi de València han eixit finalment al carrer este divendres a les 17:00 hores des de la Casa de les Roques després que la pluja ha obligat a retardar l'hora original prevista. La tradició és que s'han de traslladar a les Alberedetes de Serrans a les 09:00 hores, però, degut a la pluja, s'ha ajornat per tal d'evitar que les peces patrimonials queden afectades per l'aigua.

Enguany, les roques que acapararan les mirades al carrer són la de la Mare de Déu, la del Sant Calze i la de Sant Joan de Ribera, que continuaran a la plaça de la Mare de Déu a l'espera de la processó de diumenge.

Malgrat l’oratge insegur, els preparatius de la Festa Grossa continuen avançant i alguns dels elements més emblemàtics, com el tapís i els monuments florals, ja es poden contemplar a Ciutat Vella.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Adrià Alcaraz, l’únic artista foguerer alacantí que planta en Especial infantil]]> A Alacant, els artistes enfilen la recta cap a les Fogueres del 2026. És el cas d'Adrià Alcaraz, l'únic alacantí que plantarà en categoria Especial infantil i que té el color com a gran protagonista del monument.

“Per a mi és un orgull poder plantar en la màxima categoria i damunt per a la meua comissió. Per a mi és superimportant”, ha confessat a un equip d’À Punt durant una visita al seu taller.

Un orgull més gran encara quan és l'únic artista alacantí d'Especial infantil, categoria en la qual va debutar l'any passat amb La Ceràmica i va quedar com a nové classificat. L’any passat hi havia tres alacantins competint en Especial infantil, però enguany només queda ell, repetint amb la mateixa foguera que enguany complix 30 anys. “Així que ací estic, barallant pels nostres”, afirma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València s'engalana per als 700 anys del Corpus amb una decoració especial i un tapís de 180 quilos de flors]]> València s'ha engalanat amb una decoració floral especial per a commemorar el 700é aniversari del Corpus Christi, una celebració considerada de les més antigues i representatives del patrimoni festiu, cultural i religiós de la ciutat.

Amb motiu de l'efemèride, els carrers del recorregut processional lluïxen des d'este dijous una ornamentació extraordinària, a la qual s'afig un tapís floral commemoratiu instal·lat a la façana de la Basílica de la Mare de Déu.

Segons ha informat l'Ajuntament de València, prop de cinquanta mamposters florals treballen en la decoració de vies com la de Cavallers, Micalet, Cabillers, Bosseria, Avellanes, la plaça del Mercat, Maria Cristina, Pau i Sant Vicent, amb l'objectiu de transformar el centre històric per a acompanyar la celebració de la tradicional processó del Corpus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consulta el calendari de mascletaes i castells de les Fogueres 2026]]> Des del dijous 18 fins al dimecres 24 de juny, alacantins i alacantines tenen una cita amb la pólvora i el fum a les 14:00 hores a la plaça dels Estels, tot i que eixa primera mascletà, que anirà a càrrec de Fuegos Artificiales del Mediterráneo, no entrarà a concurs.

Sí que ho faran la resta, començant per la que dispararà pirotècnia Crespo el dia 19. Després serà el torn de pirotècnia Turis (dia 20), Fuegos Artificiales del Mediterráneo (21), Pirotecnia Pibierzo (22), Hermanos Ferrández (23) i pirotècnia de Alto Palancia, que tancarà este concurs el 24 de juny.

Quant a la palmera de la nit de la Cremà, la dispararà pirotècnia Pibierzo, que debuta en esta disparada tan especial i única de la que només se’n fan dos a tot Espanya: esta i la que es dispara a Elx la Nit de l’Albà. Una disparada complexa que no totes les pirotècnies saben fer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Catalá condiciona un tercer dia d'Ofrena en Falles al fet que el 16 de març siga no lectiu]]> L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha condicionat diversos canvis durant els dies de Falles —un tercer dia d'Ofrena o avançar la Plantà— al fet que el 16 de març siga no lectiu, segons ha dit en declaracions als mitjans de comunicació després d'assistir a la presentació d’una campanya de reciclatge d'EMTRE i Asindown.

L'alcaldessa, preguntada per possibles canvis en l'organització de Falles, com ara instaurar tres dies d'Ofrena o avançar la Plantà al dia 14, ha dit: “El primer que hem de valorar, i hi estem treballant, és si el dia 16 pot ser un dia no lectiu”.

"L'any passat —ha afegit— ja vam tindre esta qüestió a la taula i el primer que hem de saber és, abans de poder analitzar, si això és viable o no és viable, si el 16 pot o no pot ser lectiu".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc de les onze roques del Corpus de València eixiran al carrer en el 700é aniversari]]> Només cinc de les onze roques del Corpus de València participaran enguany en la processó del 700é aniversari de la festa, declarada bé d’interés cultural. La resta dels carros històrics no podran eixir al carrer perquè necessiten treballs de restauració.

Les roques són carros processionals amb figures religioses que formen part de la celebració del Corpus Christi des de fa segles. Enguany, en la processó només estaran presents les tres incorporacions més recents —les del Sant Calze, de la Mare de Déu i del Patriarca—, a les quals se'n sumaran dos més. Les altres sis presenten patologies estructurals i de conservació.

El president d’Amics del Corpus de València, Paco Esteve, ha assegurat a À Punt que fa “dos o tres anys” que somia “que les onze roques estigueren al carrer”. També ha lamentat que la situació actual respon a “un tema de fa cinquanta, setanta, cent anys, que els ajuntaments anteriors no li van dedicar l’atenció que es mereixen”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant ja té cartell de les Fogueres 2026: "La festa que ens unix" n'és el lema]]> Les Fogueres de Sant Joan d'Alacant ja tenen el cartell de l'edició del 2026, que s'ha presentat este dilluns juntament amb la dissenyadora, María Martínez, i que amb el lema "La festa que ens unix", ha buscat il·lustrar tots els elements de la celebració. Així ho ha explicat en una trobada amb periodistes després de l'acte que ha acollit el Saló Blau de l'Ajuntament d'Alacant i al qual han assistit l'alcalde de la ciutat, Luis Barcala, la regidora de Festes, Cristina Cutanda, i el president de la Federació de Fogueres, David Olivares. També hi ha acudit la bellea del foc, María Pastor González, i la bellea infantil, Leire Arellano Ruiz, així com el president de la Fundació del Centenari de les Fogueres, Andrés Llorens.

“Al final buscava que tothom se sentira reconegut en un cartell, que tots els àmbits de la nostra festa hi estigueren presents”, ha detallat Martínez, que en la il·lustració ha situat l'ofrena a la Mare de Déu del Remei com a element principal, a més de la dansa, la dolçaina i el tabalet, entre altres, tot envoltat de les bellees, “que també són un dels nostres elements principals en els dies grans”.

Per a Barcala, el cartell “transmet les senyes d'identitat de la festa d'una ullada”, tal com ha reconegut en l'acte institucional, a la qual cosa ha afegit que és “marxandable”, en el sentit que se'n poden fer “camisetes i pins” amb cadascuna de les escenes. La regidora de Festes, Cristina Cutanda, ha destacat davant dels periodistes l'ofrena a la Mare de Déu del Remei com un dels elements principals del cartell, a més de posar èmfasi que “seran unes fogueres molt especials, les fogueres del camí al centenari d'eixe 2028”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Exposició del Ninot dona el tir d’eixida a les Fogueres d'Alacant]]> Alacant vorà, des d’este divendres a la vesprada, els primers ninots de les Fogueres. L’Exposició del Ninot alça el teló i, per consegüent, el primer tast dels monuments d’enguany. La mostra, que la inauguraran les bellees del foc a les 19:30 h, podrà visitar-se fins al 14 de juny, quan es desvelaran els ninots que se salvaran de les flames.

Podrà visitar-se d’11:00 h a 14:00 h i de 16:30 h a 20:45 h de dimarts a divendres, mentre que en cap de setmana l’horari s’amplia mitja hora a la vesprada, de manera que obrirà les portes a les 16:00 h dissabte i els diumenges no tancarà al migdia.

El segon diumenge de juny es farà el recompte de vots i es desvelarà quins són els ninots indultats grans i infantils. Podran votar tots els visitants que compren l’entrada, fixada enguany en dos euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Pastor González ja és la bellea del foc de les Fogueres 2026]]> Alacant esclata d'emoció: després d'un divendres especialment sentit en què va ser proclamada bellea del foc infantil 2026 Leire Arellano Ruiz i les dames d'honor, este dissabte ha arribat el torn de l'homòloga adulta: María Pastor González, de la foguera Esplanada.

L’acte s’ha celebrat de nou al Teatre Principal d’Alacant, un escenari d'ensomni. La segona cita del cap de setmana ha tornat a reunir el món foguerer en un dels esdeveniments més destacats del calendari oficial de les festes.

La nova bellea del foc va ser elegida fa dos caps de setmana durant l’acte d’elecció, celebrat des de fa anys a la plaça de bous d’Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tradicional ronda a la Geperudeta reunix més de 3.000 persones a València]]> La plaça de la Mare de Déu de València ha acollit la nit de dilluns el tancament de les celebracions en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, amb una cita multitudinària que ha reunit més de 3.000 persones i que posa el punt final a quatre dies de festa en honor a la patrona.

Des de les 20:30 hores, ha començat la tradicional ronda a la Geperudeta, una de les cites més emblemàtiques del calendari festiu valencià, que cada any ompli el centre de la ciutat de música, ball i devoció.

La Banda Simfònica Municipal de València, sota la direcció de Cristóbal Soler, ha protagonitzat una de les actuacions centrals de la vesprada amb un repertori que ha combinat peces de sarsuela amb composicions valencianes, acompanyada per l’Orfeó Valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una pluja de pètals acompanya la processó general de la Mare de Déu dels Desemparats pels carrers de València]]> La processó general de la Mare de Déu dels Desemparats ha posat este diumenge el punt final als actes del dia gran de la patrona de València amb un recorregut solemne pels carrers del centre històric, marcat per l’ambient de devoció i per les mostres d’afecte del públic, que ha rebut la imatge amb una pluja de pètals en diversos punts del trajecte.

La comitiva ha començat a les 17:30 h amb la desfilada de les comissions falleres de la ciutat i, aproximadament una hora després, ha arrancat la processó solemne amb la participació de les diferents entitats vinculades a la Mare de Déu. La imatge ha eixit per la porta dels Apòstols de la catedral al voltant de les 19:40 h.

El recorregut ha transcorregut pels carrers habituals del centre de València: plaça de la Mare de Déu, Cavallers, plaça del Tossal, Borseria, plaça del Mercat, Maria Cristina, Sant Vicent, plaça de la Reina, carrer del Mar, Avellanes, Palau i plaça de l’Almoina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De peluixos a ventalls: la devoció per la Geperudeta es transforma en marxandatge]]> Els comerços d’indumentària valenciana i les botigues de records viuen estos dies una activitat intensa amb motiu de la festivitat de la Verge dels Desemparats. La passió per la patrona de València es traduïx també en una gran varietat de productes que porten la seua imatge i que cada any guanyen adeptes.

Nines, peluixos, ventalls, bosses, necessers, polseres o agulles formen part d’una oferta cada vegada més extensa.

Una de les propostes més cridaneres és la família de peluixos inspirada en la Mare de Déu, coneguda com Amparín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València celebra este diumenge la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats]]> València celebra este diumenge la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats. Un esdeveniment del qual À Punt retransmetrà en directe els principals actes amb una programació especial de més de tres hores que començarà a les 8:00 h. La cobertura inclourà la Missa d’Infants i el tradicional trasllat de la imatge pelegrina fins a la catedral de València.

La retransmissió acostarà als espectadors els actes previstos a la plaça de la Mare de Déu, davant del tapís floral instal·lat a la façana de la basílica. La Missa d’Infants comptarà amb la participació de l’Orquestra Simfònica del Conservatori Municipal José Iturbi, dirigida per Vicente F. Chulià; la Coral Joan Baptista Comes, que commemora el 70 aniversari amb la direcció de Cristina Contreras, i l’Escolania de la Basílica, dirigida per Luis Garrido.

En la celebració litúrgica també participarà la representació infantil festiva de la ciutat, encapçalada per la fallera major infantil de València, Marta Mercader, i la seua cort d’honor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El tapís floral de la Mare de Déu ja lluïx a la plaça amb 350 quilos de color i devoció]]> El tapís de la Mare de Déu dels Desemparats ja està a la plaça. Veïnat i turistes han vist com al llarg del matí d'este dijous anava creixent esta obra floral i aromàtica.

Els frescos de Palomino enguany ixen a la plaça en forma de flor gràcies a l’homenatge que li ha fet al tapís de la Geperudeta. Són 350 quilos de flors que es poden contemplar amb tota la seua esplendor i que seran testimoni del programa d’activitats que es prepara per a este cap de setmana.

A les 6:00 eixien de Villena (Alt Vinalopó) els quaranta panells de flors que deu persones han elaborat durant quinze dies i que conformen en total huitanta metres quadrats de tapís artesà que ja es poden vore als afores de la basílica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Moros i Cristians d'Elda, festa d'interés turístic internacional]]> El Ministeri d'Indústria i Turisme ha declarat els Moros i Cristians d'Elda (Vinalopó Mitjà) festa d'interés turístic internacional, en reconeixement de “la seua antiguitat, la continuïtat en el temps, el valor cultural, l’abast com a atractiu turístic, l'originalitat i diversitat dels actes que la componen i l'arrelament de la festa en la localitat”.

La secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau, ha resolt favorablement la concessió de la distinció i ha agraït a tota la ciutadania del municipi la “implicació” en “una celebració única que atrau cada any milers de visitants per a viure en primera persona uns actes emocionants que són bona mostra de la riquesa cultural que hi ha” a Espanya.

Amb la declaració, els Moros i Cristians d'Elda es convertixen en la setzena festa d'interés turístic internacional de la Comunitat Valenciana i en la número 89 en el conjunt del país, segons ha detallat el Ministeri en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El tapís floral de la Mare de Déu dels Desemparats de València retrà homenatge a la cúpula de Palomino]]> Des de dijous la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats de València tornarà a omplir-se de color amb el tradicional tapís floral. Estos dies previs a la celebració de la festa en honor a la patrona de València, diumenge 10 de maig, un taller de Villena ultima els preparatius d’un dels encàrrecs més importants de l’any, que combina tradició i exigència artística. 

Des de fa onze anys, Juanjo Ayelo i el seu equip són els encarregats de donar forma a tots els detalls del tapís de la Mare de Déu dels Desemparats. Un treball artesanal amb 350 quilos de flors, 40 panells col·locats minuciosament per mans artesanes. “Parlem d’un tapís de huitanta metres quadrats. Inclou lavanda, hibisc, pètals de gira-sol, ciprer, clavell i pètals de roses, entre d'altres”, explica Juanjo. 

Segons detalla el director artístic, Antonio Cascales, l’Ajuntament de València els va indicar que s’hauria de fer referència a la cúpula de l’artista Antonio Palomino pel seu 325 aniversari. “Hem escollit el moment en què la Mare de Déu es presenta davant de la Trinitat i ho emmarca l’arquitectura de la basílica”, assegura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Pastor i Leire Arellano, bellees del foc 2026: “Ha sigut un moment inoblidable”]]> Alacant ja té des d’este cap de setmana les seues màximes representants per a les Fogueres de 2026. María Pastor, de la foguera Esplanada, i Leire Arellano, de la foguera Plaça del Mediterrani, han sigut elegides bellea del foc i bellea del foc infantil, respectivament. Les dos han participat este dilluns en el programa Les notícies del matí d’À Punt, en la seua primera entrevista televisiva després de l’elecció.

La nova bellea del foc, María Pastor, ha reconegut que va viure la gala amb intensitat i sorpresa. “Ho vaig viure molt ràpid, amb moltíssims nervis, però també amb molta il·lusió. Encara no puc creure el que va passar”, ha explicat. Pastor ha destacat també l’emoció del moment en què va escoltar el seu nom: “No m’ho podia creure, les meues companyes em deien 'ix, ix, que eres tu'”.

Per la seua part, Leire Arellano ha assegurat que la seua elecció va ser “molt emocionant” i que ho va viure amb “molta il·lusió i alegria”. A més, ha subratllat el suport de la seua comissió, que enguany fa història en aconseguir per primera vegada una bellea del foc infantil: “Estaven allí esperant-me i em van animar moltíssim, va ser molt emocionant”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Catí manté viva la rogativa a Sant Pere de Castellfort malgrat la pluja]]> El primer cap de setmana de maig torna a portar a Catí una de les seues tradicions més arrelades: la rogativa a Sant Pere de Castellfort, un pelegrinatge amb més de set segles d’història que reunix cada any desenes de participants en un recorregut carregat de simbolisme i devoció.

A peu o a cavall, els catinencs recorren un camí marcat per la tradició. Una comitiva que avança amb solemnitat entre càntics religiosos i el silenci que imposa l’austeritat del moment.

Les característiques capes negres tornen a convertir-se en una de les imatges més representatives d’esta cita, que manté intacte el ritual transmés de generació en generació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Pastor González, bellea del foc del 2026]]> Ara sí, Alacant ja sap qui són les dos bellees del foc de les Fogueres de Sant Joan del 2026. Si divendres descobríem que Leire Arellano Ruiz, de la foguera Plaça del Mediterrani, esdevenia la primera màxima representant de la festa, este dissabte ha arribat el torn de desvelar el nom de l'homòloga adulta en la gala d'elecció celebrada a la plaça de bous de la ciutat: María Pastor González, de la foguera Esplanada ha sigut la festera afortunada.

Però no hi ha bellea del foc sense la seua cort d'honor, i l'acte també ha donat a conéixer les sis dames del foc que l'acompanyaran al llarg del següent l'any. Elles són Sara Pérez Ramón, de la foguera Doctor Bergez - Les Carolines; Marta Salaberri Marcos, de la foguera Mercat Central; María Moya Baeza, de la foguera Don Bosco; Nora Banegas Campos, de la foguera Escriptor Dámaso Alonso; Nerea Alpera Ramón, de la foguera La Condomina; i Eva Egea Molina, de la foguera La Florida.

Per segon dia consecutiu, la plaça de bous d'Alacant ha acollit en primícia l'elecció de la bellea del foc, que se celebra en este escenari des de finals dels anys noranta, quan la celebració es va traslladar per a quedar-s'hi. Per la passarel·la han desfilat les 81 candidates que aspiraven a convertir-se en la bellea d'enguany, totes abillades amb les seues millors gales davant d'una audiència delerosa de conéixer les noves representants de la festa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Leire Arellano Ruiz, bellea del foc infantil del 2026]]> Alacant ja coneix el nom de la primera de les dos màximes representants de la festa: Leire Arellano Ruiz, de la foguera Plaça del Mediterrani, té l'honor de ser la nova bellea del foc infantil de les Fogueres de Sant Joan del 2026.

El secret més ben guardat s'ha revelat en la sentida gala celebrada esta nit de divendres a la ciutat, un acte en el qual també s'ha donat a conéixer qui seran les sis dames del foc infantil que l'acompanyaran durant el pròxim any de regnat: Estrella del Mar Pelaéz García, de la foguera Calvo Sotelo; Irene Straub González, de la foguera Foguerer - Les Carolines; Lucía Colilla González, de la foguera Esplanada; Martina Albadalejo Quero, de la foguera Mare de Déu del Remei - La Creu; Nerea Navarro Cardoso, de la foguera Avinguda de la Costa Blanca - Entreplatges, i Alba Illana Mas, de la foguera Les Carolines Baixes.

Els quatre mesos d'assajos, convivències i emocions han culminat este primer de maig a la plaça de bous d'Alacant, escenari que viu en primícia l'elecció de la bellea des de finals dels anys noranta, quan la celebració es va traslladar per a quedar-s'hi. Per la passarel·la habilitada a l'arena del recinte han desfilat les huitanta candidates que aspiraven a convertir-se en la bellea d'enguany, totes abillades amb les seues millors gales davant d'una audiència que superava els 6.000 espectadors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat declara d'interés turístic local la festa de Moros i Cristians del Marítim de València]]> La Generalitat ha atorgat la declaració de festa d'interés turístic local de la Comunitat Valenciana a la festa de Moros i Cristians del Marítim de València. Ha firmat la resolució la consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, i pròximament es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). La sol·licitud de l'Agrupació de de Moros i Cristians Marítim la van presentar el 3 de febrer i, després d'estudiar la documentació que consta en l'expedient, s'ha resolt favorablement la concessió de la mencionada distinció, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

És un distintiu que la Direcció General de Turisme concedix a les festes, sempre que oferisquen una "especial rellevància" des del punt de vista turístic i suposen "una valoració de la cultura i de les tradicions populars valencianes". El director general de Turisme, Israel Martínez, ha felicitat l'entitat festera i la ciutat de València per l'"impuls" de la celebració i ha assenyalat que "les nostres festes són molt més que celebracions: són la materialització de la nostra identitat, el reflex de la nostra història i l'essència del que som com a destí". Per això, "des de Turisme Comunitat Valenciana i la Generalitat mantenim un compromís ferm amb el món festiu valencià, treballant junt amb els municipis i les entitats representatives per a impulsar-ne la declaració com a celebracions d'interés turístic, donar-los visibilitat i preservar estes manifestacions culturals", ha assenyalat Martínez.

Així mateix, el director general de Turisme ha recordat que a la Comunitat Valenciana hi ha "més de 500 festes declarades d'interés turístic, i només l'últim any, en el 2025, l'actual Consell va declarar 24 festes d'interés".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un Alardo apoteòsic posa el punt final als Moros i Cristians d’Alcoi 2026]]> Tres mil quilos de pólvora acomiaden este dilluns les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, que ha celebrat el tercer dia de la trilogia festera amb un dia de l'Alardo apoteòsic. La pólvora dels trabucs anuncia que les tropes mores intentaran la rendició de la ciutat. Són les guerrilles. El públic sap que el dia de l’Alardo el fum i el soroll són els protagonistes.

Un dels moments clau és l’estafeta del matí, on un genet del bàndol moro cavalca pel carrer de Sant Nicolau. És el desafiament militar que enguany té una novetat: per primera vegada és una dona, Almudena Pastor de la filà Marràqueix, un pas més en la igualtat en la festa.

Davant de la negativa dels defensors del castell, arriba el moment de l’ambaixada cristiana. Andalusos i Asturians comencen a prendre possessió per a defendre la vila. Abans de la batalla, Alcoi ha intentat la via pacífica i, com que no han sigut possibles les negociacions, comença el tradicional Alardo, la recreació històrica de la batalla de 1276 a les portes de la vila, que acaba amb els moros conquerint el castell als cristians després d'una intensa batalla.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alcoi penja el cartell de complet en hotels i restaurants per les Festes de Moros i Cristians]]> Els carrers d’Alcoi s’omplin estos dies no només de visitants, sinó també d’alcoians que tornen per a viure de prop les Festes de Moros i Cristians. Esta afluència es reflectix també en hotels i restaurants, que registren ocupacions pràcticament del 100% durant el cap de setmana.

Molts dels qui reserven allotjament són veïns que viuen fora i volen assegurar-se estar al centre de la festa, mentre que altres són càrrecs festers que opten per quedar-se prop i evitar desplaçaments o problemes per a aparcar, ja que el centre és zona restringida al trànsit.

El cap de sala de l’Hotel Reconquista, Jorge Amador, ha explicat a À Punt que la demanda ja s’estén a diversos anys futurs: “Estem omplint el 2029; el 2027 està complet i el 2028 també, i és gent d’Alcoi que té càrrec de capità o alferes i cavallers”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[GALERIA | Coneix les candidates a bellea del foc 2026]]> Estes són les candidates a bellea del foc 2026. Demà, 25 d'abril, serà la gala de candidates a bellesa del foc 2026, i el 2 de maig serà el dia de l'elecció final.

També pots consultar en este enllaç la galeria de fotos de les candidates a bellea del foc infantil 2026.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Dia dels Músics dona pas este divendres a la trilogia dels Moros i Cristians d'Alcoi]]> L’ambient de festa ja és ben evident a Alcoi, on balcons i carrers lluïxen ja la Creu de Sant Jordi, emblema per excel·lència dels Moros i Cristians. Este divendres, Dia dels Músics, la ciutat s’endinsarà en la trilogia festera, que tindrà demà dissabte, amb les entrades cristiana i mora, un dels actes més acolorits i estimats d’una festa declarada d’interés turístic internacional. Mentre això arriba, este divendres, la nit de l’Olla reunirà en la plaça d’Espanya centenars de músics, tots els que donaran ritme al pas de les esquadres.

Enguany l’encarregat de dirigir l’himne de la festa serà José María Valls Satorres, que, per segona vegada en la seua vida, estarà al càrrec de la interpretació. Els organitzadors dels Moros i Cristians han volgut tindre un gest amb este reconegut compositor de música festera a qui l’any passat el consistori va nomenar fill predilecte.

Després que les bandes que participaran en la festa interpreten l’himne, cada filà servirà a taula la tradicional olla alcoiana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde d'Alcoi: "La participació plena de les dones en la festa és una realitat"]]> Alcoi es convertix el cap de setmana en epicentre festiu de la Comunitat Valenciana amb la celebració dels Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, un patronatge que complix 750 anys. Les festes, que emetrà la televisió d'À Punt, estan declarades d'interés turístic internacional des del 1980 i han sigut a més reconegudes com a bé d'interés cultural immaterial (BIC). Este divendres comença ja la Trilogia Festera, amb el Dia dels Músics i l'esperada nit de l'Olla. La ciutat bull d'emoció i ho té ja tot preparat, amb "moltíssimes ganes de gaudir de la festa", ha dit l'alcalde, Toni Francés, entrevistat en Les notícies del matí.

Segons ha explicat, les celebracions dels dies grans es traslladen enguany al cap de setmana en lloc de mantindre les dates oficials del 22 al 24 d'abril, com ja s'ha fet altres vegades, per un acord que ja figura en els estatuts de l'associació de Sant Jordi, principal impulsora. L'objectiu és intentar acostar als dies no laborables el punt àlgid de la festa perquè més persones puguen gaudir-les, tant els visitants com els festers. "Ahí estan les dades, Alcoi està ple de gom a gom", ha dit l'alcalde.

En un any marcat per la polèmica entorn de la presència o no de les dones en esdeveniments festius arran de l'ocorregut en la Setmana Santa de Sagunt, Francés ha reivindicat el cas alcoià com a un exemple d'inclusió. "Fa anys que hem fet passos importants per a la participació plena de les dones en la festa. Hui podem dir que eixa participació en igualtat de drets és una realitat gràcies al treball conjunt de la societat, els festers i festeres i a l'impuls decidit per part de l'Ajuntament d'Alcoi".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pelegrins de les Useres emprenen el camí cap a Sant Joan de Penyagolosa]]> És últim divendres de mes i això, a les Useres, significa repetir una tradició que s’arrossega des de l’edat mitjana: la dels pelegrins que van al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Després de la missa, els tretze veïns del poble, els dotze pelegrins i el guia, han emprés el camí cap a l’icònic ermitori valencià.

Centenars de veïns, però també visitants que volen participar d’esta tradició declarada bé d’interés cultural (BIC) immaterial fa una dècada, es concentraven des de bon matí en els carrers d’eixida de les Useres per a acomiadar els pelegrins.

El ritual es repetia poc després de les huit del matí: com fa més de 700 anys, després de la missa, els pelegrins, avançant descalços sobre un llit d'hedra, i un silenci que sols trencaven els cants gregorians, han partit cap al santuari. Demanaran, com marca la tradició, pau, salut i pluja per al camp.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Useres enllestix els preparatius per a complir amb la tradició dels pelegrins]]> Les Useres bull este dijous amb els preparatius d’un dels dies més especials de l’any, aquell en què tretze pelegrins repetixen la tradició d’anar en silenci, des d’este municipi de l’Alcalatén fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. La processó dels pelegrins, declarada bé d'interés cultural immaterial, partirà demà divendres del poble, després de la missa.

Els veïns eixiran a acomiadar fins als afores del nucli urbà els pelegrins que, descalços, recorreran els trenta quilòmetres que separen les Useres de Sant Joan de Penyagolosa. Estarà el veïnat habitual, però també els fills del poble que viuen fora i sovint tornen a les Useres amb motiu de la processó que repetix la tradició dels pelegrins que fa més de set segles anaven fins al santuari per a demanar “aigua, salut i pau”.

“Per als que som del poble, la processó és el més gran que hi ha”, explicava Josep Mateu García, un dels pelegrins que participaran en la processó de les Useres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alcoi es prepara per als Moros i Cristians amb el repartiment de 3.000 quilos de pólvora]]> Quasi 3.000 quilos de pólvora. Són els que faran tremolar Alcoi dilluns, en el dia de l’Alardo, quan els moros i els cristians es disputaran el domini de la ciutat a força d’arcabussades. Des de les deu del matí, els festers han començat a recollir la munició pel Preventori. El repartiment també s’allargarà a demà divendres.

Es tracta d’un procés delicat, donat que es distribuïx material inflamable, concretament 2.960 quilos de pólvora, per això s’extrema la seguretat. Per a emportar-se-la, els festers havien de mostrar el QR que els autoritza, el DNI i la llicència d’avantcàrrega. En cas que vulguen recollir la d’algun company, s’ha d’indicar qui és de la llista oficial de tiradors.

Es tracta d’un procés en què cal extremar la seguretat; de fet, fins i tot, està limitat el transport de la pólvora en els vehicles: sols se’n poden emportar quatre quilos si viatgen dos persones i dos si va una.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Junta Central Fallera estudia ampliar l'Ofrena per l’augment del cens]]> La Junta Central Fallera estudia ampliar l'Ofrena, un acte cada vegada més multitudinari, davant de l'augment del cens. Un tercer dia és només una de les opcions que hi ha damunt de la taula, però per a fer este canvi caldria un escenari clar: un augment sostingut del cens i que l'Ofrena supere els temps assumibles.

En este sentit, el president de la Junta Central Fallera, Santiago Ballester, ha explicat a À Punt que, en funció de quant cresca el cens s’ha de calcular quant de temps tarden a desfilar les persones que s’hi han incorporat i calcular quant més s’allargaria l’acte. “Si la previsió és acabar a les 05:00 hores, has de prendre una decisió”, afirma.

Damunt de la taula: un tercer dia, que podria ser el 16, passant l'entrega de premis al matí o fer una sessió matinal el 18 o el 16. O fins i tot revisar el dia 17 de març. Però no és fàcil, assenyala Ballester, perquè el calendari faller està molt ajustat, i qualsevol ampliació obligaria a tocar horaris, actes oficials i logística, i modificar el programa de festejos. “D'opcions i idees n’hi ha moltes, però s’han d’estudiar i prendre la millor decisió”, reitera Ballester.

Continua llegint-ho en el web

]]>