<![CDATA[À Punt - Festes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Festes]]> <![CDATA[María Pastor i Leire Arellano, bellees del foc 2026: “Ha sigut un moment inoblidable”]]> Alacant ja té des d’este cap de setmana les seues màximes representants per a les Fogueres de 2026. María Pastor, de la foguera Esplanada, i Leire Arellano, de la foguera Plaça del Mediterrani, han sigut elegides bellea del foc i bellea del foc infantil, respectivament. Les dos han participat este dilluns en el programa Les notícies del matí d’À Punt, en la seua primera entrevista televisiva després de l’elecció.

La nova bellea del foc, María Pastor, ha reconegut que va viure la gala amb intensitat i sorpresa. “Ho vaig viure molt ràpid, amb moltíssims nervis, però també amb molta il·lusió. Encara no puc creure el que va passar”, ha explicat. Pastor ha destacat també l’emoció del moment en què va escoltar el seu nom: “No m’ho podia creure, les meues companyes em deien 'ix, ix, que eres tu'”.

Per la seua part, Leire Arellano ha assegurat que la seua elecció va ser “molt emocionant” i que ho va viure amb “molta il·lusió i alegria”. A més, ha subratllat el suport de la seua comissió, que enguany fa història en aconseguir per primera vegada una bellea del foc infantil: “Estaven allí esperant-me i em van animar moltíssim, va ser molt emocionant”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Catí manté viva la rogativa a Sant Pere de Castellfort malgrat la pluja]]> El primer cap de setmana de maig torna a portar a Catí una de les seues tradicions més arrelades: la rogativa a Sant Pere de Castellfort, un pelegrinatge amb més de set segles d’història que reunix cada any desenes de participants en un recorregut carregat de simbolisme i devoció.

A peu o a cavall, els catinencs recorren un camí marcat per la tradició. Una comitiva que avança amb solemnitat entre càntics religiosos i el silenci que imposa l’austeritat del moment.

Les característiques capes negres tornen a convertir-se en una de les imatges més representatives d’esta cita, que manté intacte el ritual transmés de generació en generació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Pastor González, bellea del foc del 2026]]> Ara sí, Alacant ja sap qui són les dos bellees del foc de les Fogueres de Sant Joan del 2026. Si divendres descobríem que Leire Arellano Ruiz, de la foguera Plaça del Mediterrani, esdevenia la primera màxima representant de la festa, este dissabte ha arribat el torn de desvelar el nom de l'homòloga adulta en la gala d'elecció celebrada a la plaça de bous de la ciutat: María Pastor González, de la foguera Esplanada ha sigut la festera afortunada.

Però no hi ha bellea del foc sense la seua cort d'honor, i l'acte també ha donat a conéixer les sis dames del foc que l'acompanyaran al llarg del següent l'any. Elles són Sara Pérez Ramón, de la foguera Doctor Bergez - Les Carolines; Marta Salaberri Marcos, de la foguera Mercat Central; María Moya Baeza, de la foguera Don Bosco; Nora Banegas Campos, de la foguera Escriptor Dámaso Alonso; Nerea Alpera Ramón, de la foguera La Condomina; i Eva Egea Molina, de la foguera La Florida.

Per segon dia consecutiu, la plaça de bous d'Alacant ha acollit en primícia l'elecció de la bellea del foc, que se celebra en este escenari des de finals dels anys noranta, quan la celebració es va traslladar per a quedar-s'hi. Per la passarel·la han desfilat les 81 candidates que aspiraven a convertir-se en la bellea d'enguany, totes abillades amb les seues millors gales davant d'una audiència delerosa de conéixer les noves representants de la festa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Leire Arellano Ruiz, bellea del foc infantil del 2026]]> Alacant ja coneix el nom de la primera de les dos màximes representants de la festa: Leire Arellano Ruiz, de la foguera Plaça del Mediterrani, té l'honor de ser la nova bellea del foc infantil de les Fogueres de Sant Joan del 2026.

El secret més ben guardat s'ha revelat en la sentida gala celebrada esta nit de divendres a la ciutat, un acte en el qual també s'ha donat a conéixer qui seran les sis dames del foc infantil que l'acompanyaran durant el pròxim any de regnat: Estrella del Mar Pelaéz García, de la foguera Calvo Sotelo; Irene Straub González, de la foguera Foguerer - Les Carolines; Lucía Colilla González, de la foguera Esplanada; Martina Albadalejo Quero, de la foguera Mare de Déu del Remei - La Creu; Nerea Navarro Cardoso, de la foguera Avinguda de la Costa Blanca - Entreplatges, i Alba Illana Mas, de la foguera Les Carolines Baixes.

Els quatre mesos d'assajos, convivències i emocions han culminat este primer de maig a la plaça de bous d'Alacant, escenari que viu en primícia l'elecció de la bellea des de finals dels anys noranta, quan la celebració es va traslladar per a quedar-s'hi. Per la passarel·la habilitada a l'arena del recinte han desfilat les huitanta candidates que aspiraven a convertir-se en la bellea d'enguany, totes abillades amb les seues millors gales davant d'una audiència que superava els 6.000 espectadors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat declara d'interés turístic local la festa de Moros i Cristians del Marítim de València]]> La Generalitat ha atorgat la declaració de festa d'interés turístic local de la Comunitat Valenciana a la festa de Moros i Cristians del Marítim de València. Ha firmat la resolució la consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, i pròximament es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). La sol·licitud de l'Agrupació de de Moros i Cristians Marítim la van presentar el 3 de febrer i, després d'estudiar la documentació que consta en l'expedient, s'ha resolt favorablement la concessió de la mencionada distinció, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

És un distintiu que la Direcció General de Turisme concedix a les festes, sempre que oferisquen una "especial rellevància" des del punt de vista turístic i suposen "una valoració de la cultura i de les tradicions populars valencianes". El director general de Turisme, Israel Martínez, ha felicitat l'entitat festera i la ciutat de València per l'"impuls" de la celebració i ha assenyalat que "les nostres festes són molt més que celebracions: són la materialització de la nostra identitat, el reflex de la nostra història i l'essència del que som com a destí". Per això, "des de Turisme Comunitat Valenciana i la Generalitat mantenim un compromís ferm amb el món festiu valencià, treballant junt amb els municipis i les entitats representatives per a impulsar-ne la declaració com a celebracions d'interés turístic, donar-los visibilitat i preservar estes manifestacions culturals", ha assenyalat Martínez.

Així mateix, el director general de Turisme ha recordat que a la Comunitat Valenciana hi ha "més de 500 festes declarades d'interés turístic, i només l'últim any, en el 2025, l'actual Consell va declarar 24 festes d'interés".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un Alardo apoteòsic posa el punt final als Moros i Cristians d’Alcoi 2026]]> Tres mil quilos de pólvora acomiaden este dilluns les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, que ha celebrat el tercer dia de la trilogia festera amb un dia de l'Alardo apoteòsic. La pólvora dels trabucs anuncia que les tropes mores intentaran la rendició de la ciutat. Són les guerrilles. El públic sap que el dia de l’Alardo el fum i el soroll són els protagonistes.

Un dels moments clau és l’estafeta del matí, on un genet del bàndol moro cavalca pel carrer de Sant Nicolau. És el desafiament militar que enguany té una novetat: per primera vegada és una dona, Almudena Pastor de la filà Marràqueix, un pas més en la igualtat en la festa.

Davant de la negativa dels defensors del castell, arriba el moment de l’ambaixada cristiana. Andalusos i Asturians comencen a prendre possessió per a defendre la vila. Abans de la batalla, Alcoi ha intentat la via pacífica i, com que no han sigut possibles les negociacions, comença el tradicional Alardo, la recreació històrica de la batalla de 1276 a les portes de la vila, que acaba amb els moros conquerint el castell als cristians després d'una intensa batalla.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alcoi penja el cartell de complet en hotels i restaurants per les Festes de Moros i Cristians]]> Els carrers d’Alcoi s’omplin estos dies no només de visitants, sinó també d’alcoians que tornen per a viure de prop les Festes de Moros i Cristians. Esta afluència es reflectix també en hotels i restaurants, que registren ocupacions pràcticament del 100% durant el cap de setmana.

Molts dels qui reserven allotjament són veïns que viuen fora i volen assegurar-se estar al centre de la festa, mentre que altres són càrrecs festers que opten per quedar-se prop i evitar desplaçaments o problemes per a aparcar, ja que el centre és zona restringida al trànsit.

El cap de sala de l’Hotel Reconquista, Jorge Amador, ha explicat a À Punt que la demanda ja s’estén a diversos anys futurs: “Estem omplint el 2029; el 2027 està complet i el 2028 també, i és gent d’Alcoi que té càrrec de capità o alferes i cavallers”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[GALERIA | Coneix les candidates a bellea del foc 2026]]> Estes són les candidates a bellea del foc 2026. Demà, 25 d'abril, serà la gala de candidates a bellesa del foc 2026, i el 2 de maig serà el dia de l'elecció final.

També pots consultar en este enllaç la galeria de fotos de les candidates a bellea del foc infantil 2026.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Dia dels Músics dona pas este divendres a la trilogia dels Moros i Cristians d'Alcoi]]> L’ambient de festa ja és ben evident a Alcoi, on balcons i carrers lluïxen ja la Creu de Sant Jordi, emblema per excel·lència dels Moros i Cristians. Este divendres, Dia dels Músics, la ciutat s’endinsarà en la trilogia festera, que tindrà demà dissabte, amb les entrades cristiana i mora, un dels actes més acolorits i estimats d’una festa declarada d’interés turístic internacional. Mentre això arriba, este divendres, la nit de l’Olla reunirà en la plaça d’Espanya centenars de músics, tots els que donaran ritme al pas de les esquadres.

Enguany l’encarregat de dirigir l’himne de la festa serà José María Valls Satorres, que, per segona vegada en la seua vida, estarà al càrrec de la interpretació. Els organitzadors dels Moros i Cristians han volgut tindre un gest amb este reconegut compositor de música festera a qui l’any passat el consistori va nomenar fill predilecte.

Després que les bandes que participaran en la festa interpreten l’himne, cada filà servirà a taula la tradicional olla alcoiana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde d'Alcoi: "La participació plena de les dones en la festa és una realitat"]]> Alcoi es convertix el cap de setmana en epicentre festiu de la Comunitat Valenciana amb la celebració dels Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, un patronatge que complix 750 anys. Les festes, que emetrà la televisió d'À Punt, estan declarades d'interés turístic internacional des del 1980 i han sigut a més reconegudes com a bé d'interés cultural immaterial (BIC). Este divendres comença ja la Trilogia Festera, amb el Dia dels Músics i l'esperada nit de l'Olla. La ciutat bull d'emoció i ho té ja tot preparat, amb "moltíssimes ganes de gaudir de la festa", ha dit l'alcalde, Toni Francés, entrevistat en Les notícies del matí.

Segons ha explicat, les celebracions dels dies grans es traslladen enguany al cap de setmana en lloc de mantindre les dates oficials del 22 al 24 d'abril, com ja s'ha fet altres vegades, per un acord que ja figura en els estatuts de l'associació de Sant Jordi, principal impulsora. L'objectiu és intentar acostar als dies no laborables el punt àlgid de la festa perquè més persones puguen gaudir-les, tant els visitants com els festers. "Ahí estan les dades, Alcoi està ple de gom a gom", ha dit l'alcalde.

En un any marcat per la polèmica entorn de la presència o no de les dones en esdeveniments festius arran de l'ocorregut en la Setmana Santa de Sagunt, Francés ha reivindicat el cas alcoià com a un exemple d'inclusió. "Fa anys que hem fet passos importants per a la participació plena de les dones en la festa. Hui podem dir que eixa participació en igualtat de drets és una realitat gràcies al treball conjunt de la societat, els festers i festeres i a l'impuls decidit per part de l'Ajuntament d'Alcoi".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pelegrins de les Useres emprenen el camí cap a Sant Joan de Penyagolosa]]> És últim divendres de mes i això, a les Useres, significa repetir una tradició que s’arrossega des de l’edat mitjana: la dels pelegrins que van al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Després de la missa, els tretze veïns del poble, els dotze pelegrins i el guia, han emprés el camí cap a l’icònic ermitori valencià.

Centenars de veïns, però també visitants que volen participar d’esta tradició declarada bé d’interés cultural (BIC) immaterial fa una dècada, es concentraven des de bon matí en els carrers d’eixida de les Useres per a acomiadar els pelegrins.

El ritual es repetia poc després de les huit del matí: com fa més de 700 anys, després de la missa, els pelegrins, avançant descalços sobre un llit d'hedra, i un silenci que sols trencaven els cants gregorians, han partit cap al santuari. Demanaran, com marca la tradició, pau, salut i pluja per al camp.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Useres enllestix els preparatius per a complir amb la tradició dels pelegrins]]> Les Useres bull este dijous amb els preparatius d’un dels dies més especials de l’any, aquell en què tretze pelegrins repetixen la tradició d’anar en silenci, des d’este municipi de l’Alcalatén fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. La processó dels pelegrins, declarada bé d'interés cultural immaterial, partirà demà divendres del poble, després de la missa.

Els veïns eixiran a acomiadar fins als afores del nucli urbà els pelegrins que, descalços, recorreran els trenta quilòmetres que separen les Useres de Sant Joan de Penyagolosa. Estarà el veïnat habitual, però també els fills del poble que viuen fora i sovint tornen a les Useres amb motiu de la processó que repetix la tradició dels pelegrins que fa més de set segles anaven fins al santuari per a demanar “aigua, salut i pau”.

“Per als que som del poble, la processó és el més gran que hi ha”, explicava Josep Mateu García, un dels pelegrins que participaran en la processó de les Useres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alcoi es prepara per als Moros i Cristians amb el repartiment de 3.000 quilos de pólvora]]> Quasi 3.000 quilos de pólvora. Són els que faran tremolar Alcoi dilluns, en el dia de l’Alardo, quan els moros i els cristians es disputaran el domini de la ciutat a força d’arcabussades. Des de les deu del matí, els festers han començat a recollir la munició pel Preventori. El repartiment també s’allargarà a demà divendres.

Es tracta d’un procés delicat, donat que es distribuïx material inflamable, concretament 2.960 quilos de pólvora, per això s’extrema la seguretat. Per a emportar-se-la, els festers havien de mostrar el QR que els autoritza, el DNI i la llicència d’avantcàrrega. En cas que vulguen recollir la d’algun company, s’ha d’indicar qui és de la llista oficial de tiradors.

Es tracta d’un procés en què cal extremar la seguretat; de fet, fins i tot, està limitat el transport de la pólvora en els vehicles: sols se’n poden emportar quatre quilos si viatgen dos persones i dos si va una.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Junta Central Fallera estudia ampliar l'Ofrena per l’augment del cens]]> La Junta Central Fallera estudia ampliar l'Ofrena, un acte cada vegada més multitudinari, davant de l'augment del cens. Un tercer dia és només una de les opcions que hi ha damunt de la taula, però per a fer este canvi caldria un escenari clar: un augment sostingut del cens i que l'Ofrena supere els temps assumibles.

En este sentit, el president de la Junta Central Fallera, Santiago Ballester, ha explicat a À Punt que, en funció de quant cresca el cens s’ha de calcular quant de temps tarden a desfilar les persones que s’hi han incorporat i calcular quant més s’allargaria l’acte. “Si la previsió és acabar a les 05:00 hores, has de prendre una decisió”, afirma.

Damunt de la taula: un tercer dia, que podria ser el 16, passant l'entrega de premis al matí o fer una sessió matinal el 18 o el 16. O fins i tot revisar el dia 17 de març. Però no és fàcil, assenyala Ballester, perquè el calendari faller està molt ajustat, i qualsevol ampliació obligaria a tocar horaris, actes oficials i logística, i modificar el programa de festejos. “D'opcions i idees n’hi ha moltes, però s’han d’estudiar i prendre la millor decisió”, reitera Ballester.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Controls d’alcoholèmia a genets, aforament limitat en les carrosses i inspeccions als frens: Alcoi prepara la seguretat de les festes]]> Ni gota d’alcohol en festes. Fins i tot, en les desfilades i entre aquells que no porten cap vehicle entre mans, com ara els genets que precedixen les esquadres, els coneguts com a caps batedors en l’argot fester. És el propòsit de l’Ajuntament d’Alcoi per a tindre unes festes segures, sense riscos per a genets o conductors de carrosses, però també per als milers d’espectadors que este cap de setmana atapeiran els carrers per a seguir de prop les desfilades dels Moros i Cristians.

Les proves d’alcoholèmia les supervisaran els agents de la Policia Local, tant en les entrades com en les entradetes, per a “assegurar l'aptitud de les persones que guien animals o vehicles de grans dimensions”, assenyalen des del consistori.

A més de la seguretat de festers i espectadors, el consistori subratlla la importància del benestar animal en totes les desfilades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Romeria de la Santa Faç d'Alacant ja és bé d'interés cultural]]> El ple Consell ha aprovat este divendres el decret pel qual es declara la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a bé d'interés cultural (BIC) en la categoria de bé immaterial. La Generalitat reconeix oficialment així —com ja havia anticipat la vespra el president, Juanfran Pérez Llorca, durant la celebració d'una Pelegrina multitudinària amb 330.000 participants— "una de les manifestacions culturals i populars més emblemàtiques del poble alacantí i una celebració única per la seua dimensió històrica, devocional, festiva i identitària", remarca l'administració autonòmica en un comunicat.

Segons ha explicat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, durant la roda de premsa posterior al ple, que s'ha fet a Alacant, el procediment per a atorgar este reconeixement a la Santa Faç es va iniciar el 2024 "i feliçment concloem ara". "És la principal expressió cultural i religiosa de la ciutat i l'horta d'Alacant des de finals del segle XV fins a l'actualitat", ha remarcat. La gestió d'esta manifestació com a BIC l'exercirà l'Ajuntament d'Alacant i el bisbat d'Oriola-Alacant, que seran els que decidiran sobre aspectes materials i immaterials, així com sobre el desenvolupament de la romeria.

La protecció "es concretarà en la realització de treballs d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics, així com la incorporació de testimonis que garantisquen la protecció i preservació", detalla la Generalitat. A més, este reconeixement "implica el compromís de vetlar pel normal desenvolupament i pervivència d'esta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels valors tradicionals i la transmissió a les generacions futures", afegix. Barrachina ha concretat també que la declaració BIC atorga a la romeria un accés preferent a determinades subvencions i ajudes que es convoquen anualment enfocades a esta classe de celebracions, sobretot en l'àmbit del turisme.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“El de la Santa Faç, és dia d’ajuntar-se amb els amics”]]> “És dia d’ajuntar-se amb els amics, de fer una paradeta per a tastar els rotllets i la mistela”. Com Gloria Buades, una veïna de Confrides que participa en la Romeria de la Santa Faç des de fa anys, milers de romeus s’han sumat a esta cita que va més enllà de la motivació religiosa. Les raons per a participar eren tan diverses com els participants. Des d’aquells que, com Toñi, la fan cada any, però amb especial devoció des que va faltar la parella, fins a aquells que la fan “per tradició”, com Pepe, que camina des de fa anys fins al llogaret alacantí amb la filla i la neboda.

Entre els romeus, cada un se les apanya per a superar amb èxit els huit quilòmetres que separen el centre d’Alacant del monestir on es custodia la relíquia. Emma s’ajudava amb un caminador per a tractar d’arribar a la Santa Faç. “He eixit des de l’ajuntament, i porte açò per a vore si la puc fer sencera. He estat anys que no l’he poguda fer sencera perquè estava alacaiguda, però enguany ho intentaré”, reconeixia davant de les càmeres d’À Punt.

Des dels més menuts, encara en carret, fins als més majors, alguns arrossegats per la família, hui eren pocs els alacantins que s’han perdut la cita. Entre la marea de gent, una veïna del barri de Benalua de 97 anys la feia en cadira de rodes i amb barret per a protegir-se del sol. L’espentava la família perquè ella no vol perdre’s cap romeria, com explicava un dels seus nets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La romeria de la Santa Faç d'Alacant serà BIC]]> La romeria de la Santa Faç, que fan milers d’alacantins des de fa segles, serà bé d’interés cultural (BIC). El ple del Consell aprovarà este “reconeixement per a les més de 300.000 persones que la fan”, com ha confirmat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, a l’inici de la Pelegrina. Ell era un dels polítics que ha encapçalat la comitiva que ha recorregut els huit quilòmetres que separen la cocatedral de Sant Nicolau i el monestir on es conserva la relíquia, en una jornada en què la dreta no ha fet declaracions en clau política, però l'esquerra ha airejat la polèmica de les adjudicacions de les vivendes protegides de la platja de Sant Joan.

Este reconeixement cultural, com ha indicat el cap del Consell, aportarà "més reconeixement, més protecció i més ajuda per part de les institucions valencianes". Des de la ciutat d’Alacant rebien la confirmació de la declaració BIC amb satisfacció. L’alcalde, Luis Barcala, afirmava que suposarà “un reconeixement després de centenars d’anys de devoció”. “La romeria de la Santa Faç és una de les nostres majors senyes d"identitat”, indicava, alhora que afegia que esta declaració “elevarà el nivell de protecció i projecció de la romeria”.

A diferència de Pérez Llorca i de Barcala, els representants polítics de l'esquerra, a més de celebrar la imminent declaració de BIC, aprofitaven la romeria per a reclamar responsabilitats polítiques per l’adjudicació de les vivendes protegides, que la secretària general dels socialistes valencians, Diana Morant, qualificava d’”escàndol”. “S’ha regalat vivendes als que han volgut. Les vivendes [protegides] són per a les famílies, no per als que tenen el carnet del PP”. Per eixe motiu, la també ministra de Ciència ha reclamat la dimissió de l’alcalde i responsabilitats al Consell perquè, a parer seu, “les irregularitats han estat permeses pel Consell”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vora 330.000 alacantins reviuen la tradició de la Santa Faç]]> Vora 330.000 alacantins han complit este dijous amb una de les tradicions més arrelades a la ciutat: participar en la Pelegrina. Mocador al coll i canya en mà, milers de veïns han recorregut des de les 08:00 h els vora huit quilòmetres que separen el cor de la ciutat del monestir de la Santa Faç, on es conserva l’estimada relíquia del poble d’Alacant. À Punt ha preparat una programació especial per a retransmetre-la. El bon oratge, amb temperatures que han oscil·lat entre els 13 °C i els 15 °C i que pujaran fins als 20 °C al migdia, han afavorit una afluència massiva i que, a falta de dades oficials, tot fien preveure una assistència massiva. Un total de 900 persones vetlen per a garantir la seguretat i altres cinquanta en el dispositiu de neteja, segons les dades oferides per l'ajuntament.

Per a alleugerir el camí, s'han repartit 1.200 quilos de rotllets d'anís i 900 litres de mistela a l’avinguda de Dénia, just abans d’eixir a la carretera que unix la capital amb el llogaret de la Santa Faç.

La Romeria de la Santa Faç, la segona amb més participació de tot Espanya, només per darrere de la del Rocío de Huelva, ha començat vora les 08:00 h des de la cocatedral de Sant Nicolau. Abans, els romeus, que reviuen una tradició de fa cinc segles, tenien a l’abast les tradicionals canyes rematades amb la branqueta de romer. L’Ajuntament n'ha repartit 15.000, d’estes canyes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 200 pobles valencians celebren este dilluns Sant Vicent Ferrer]]> Jornada festiva en pràcticament la meitat de la Comunitat Valenciana, més de 200 pobles, que celebren Sant Vicent Ferrer. Si l’oratge ho permet i finalment les precipitacions s’allunyen del nostre territori, més enllà de les tradicionals eixides als espais naturals que molts municipis mantenen en la coneguda popularment com segona Pasqua, localitats com València, Torrent, Llíria, Santa Magdalena del Polpís i Teulada-Moraira organitzen este dilluns actes en honor del sant valencià. A més, poblacions com Sant Vicent del Raspeig i Cullera estan immerses en les festes patronals, coincidint amb el pont que crea en el calendari la festivitat de Sant Vicent.

A València, este dilluns culminen les celebracions en honor al sant. Després dels tradicionals miracles organitzats pels altars, en què enguany han participat més de 150 menuts, la ciutat celebra les activitats més solemnes. Després de la missa, l’ofrena al sant recorrerà el centre fins a arribar a la casa natalícia de Sant Vicent Ferrer, al carrer de la Mar. A les 14 hores, la pirotècnia Vulcano dispararà una mascletà a la plaça de Tetuan i, ja de vesprada, a les 19 hores, tindrà lloc la processó.

Llíria també viu este dilluns un dels seus dies grans. Amb la rogativa del matí, la localitat recorda el miracle que, segons la tradició, el sant va fer en el parc que Sant Vicent. Després dels actes religiosos, la festa s’allargarà fins ben entrada la vesprada amb un dinar popular i l’actuació d’una orquestra. Si l’oratge acompanya com apunten les previsions, el cel es queda ras i sense pluja i la festa reunirà nombroses colles d’amics i famílies de Llíria que seuran al voltant de la taula.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant porta este cap de setmana un tast de les Fogueres a Toledo]]> Una mascletà, un monument que representarà festes icòniques com la Setmana Santa, cercavila amb música i, fins i tot, l’arròs alacantí per a delectar els estómacs. Són alguns dels elements que la Federació de Fogueres d’Alacant portarà este cap de setmana fins a Toledo, coincidint amb la presa de contacte de les 79 candidates a bellesa del foc i que permetran promocionar esta festa, declarada d’interés turístic internacional.

La iniciativa permet divulgar la festa de les Fogueres i, al mateix temps, pel que fa a la ciutat d’acollida, la iniciativa també generarà activitat en els hotels i restaurants de la capital castellano manxega.

De fet, a primera hora d’este divendres està previst que concloga el muntatge de la foguera que l’artista José García ha plantat al passeig de Recaredo de Toledo. Un sol és l’element central d’esta foguera, on també estan representades unes altres festes de la ciutat, com els Moros i Cristians o la Setmana Santa, segons ha explicat el president de la Federació de les Fogueres de Sant Joan, David Olivares.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Superada amb èxit la prova de claus del cambril a Alacant, a una setmana de la Romeria de la Santa Faç]]> Una setmana abans de la celebració de la Romeria de la Santa Faç, a Alacant, la prova de claus del cambril s'ha superat amb èxit. Es tracta d’una tradició que es remunta al segle XVI i que servix d'assaig general d'un dels moments clau. 

La fornícula que guarda la relíquia s’ha obert amb les dos claus que estan en possessió de l'Ajuntament d'Alacant i amb les dos que custodia el capellà del monestir de la Santa Faç. El protocol d'obertura data del 1669, sota el regnat de Carles II.

El protocol, que es remunta al segle XVI, reflectix que siga la ciutat d'Alacant —representada per l'Ajuntament— i el Cabildo els que òbriguen el cambril per a extraure la relíquia. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Alcora celebra la Festa del Rotllo amb la xicalla com a gran protagonista]]> Com cada Dilluns de Pasqua, l'Alcora, a l'Alcalatén, ha celebrat la tradicional Festa del Rotllo en què centenars de veïns i veïnes completen la coneguda com Romeria dels Infants on els protagonistes són els més menuts del poble. 

De bon matí al compàs de la música, xiquets i xiquetes peregrinen muntanya amunt a l’ermita de Sant Cristòfol. És l’única romeria d'Espanya on ells són els protagonistes, però sempre amb la companyia de tots aquells que volen participar en la festa, sense límit d’edat.

Diverses generacions compartixen hui una jornada amb una tradició de vora tres segles. A més, un grup de xiquets i xiquetes que es vestixen d’angelets recorden l’origen de la festa, que rememora quan una comitiva va salvar el poble de la sequera. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pobles i ciutats valencians s’omplin de devoció i silenci amb les processons del Sant Enterrament]]> Els carrers de pobles i ciutats valencians s’han omplit este Divendres Sant amb les tradicionals processons del Sant Enterrament, un dels actes centrals de la Setmana Santa. Milers de persones en tot el territori s'han congregat per a acompanyar els passos de les confraries en desfilades marcades per la devoció, el silenci i la solemnitat.

A València, la Setmana Santa Marinera viu una de les seues cites més destacades als barris marítims, especialment al Cabanyal. La processó del Sant Enterrament, iniciada de vesprada, recorre durant més de cinc hores els racons d'este barri marítim amb la participació de 31 germandats, confraries i corporacions. Més de 3.500 confrares i centenars de personatges bíblics formen part d’un seguici que combina tradició, devoció i identitat col·lectiva, en el marc d'una festa declarada d’interés turístic nacional. Este matí s’ha produït el tradicional Encontre dels Cristos —el del Salvador i de l’Empara—, un dels moments més emotius de la Setmana Santa Marinera. Diumenge arribarà el gran colofó amb la desfilada de la Resurrecció.

També a Alacant, la processó del Sant Sepulcre recorre el centre de la ciutat. Amb més de huitanta anys de trajectòria, esta marxa manté el caràcter sobri i silenciós, amb el pas del Crist jacent eixint des de la cocatedral de Sant Nicolau. Enguany, com a novetat, recupera part del recorregut històric pels carrers cèntrics abans d’arribar a la carrera oficial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Setze passos pugen al calvari de Crevillent en la processó de l’Abraç de la Morquera]]> A trenc d'alba, complint amb la tradició del Divendres Sant, Crevillent ha viscut l'Abraç de la Morquera. És un dels actes de la Setmana Santa d’este municipi, declarada d’interés turístic internacional, que més públic i més devoció desperta. Després d'una nit en vetla amb les dianes, la ciutat es bolca amb este encontre entre el Natzaré i la Dolorosa. El vent de primera hora del dia ha protagonitzat l’anècdota.

Les dianes han tingut en vetla el poble de Crevillent durant la matinada d'este divendres. Amb les primeres clarors del dia, s’ha concentrat en la Morquera per a vore de prop el Natzaré, una de les talles més particulars de la Setmana Santa valenciana en tindre un braç articulat.

El Crist en la creu s'ha trobat amb la Verònica, que li eixuga el rostre i queda marcat en el llenç. Enguany l'anècdota l'ha marcada el vent, que ha descobert el llençol de la Verònica abans d'hora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Encontre dels Cristos del Cabanyal i l'homenatge als difunts a la mar inaugura el Divendres Sant a València]]> València ha viscut este divendres un dels moments més emotius de la Setmana Santa Marinera. Amb les primeres clarors del dia, el Cabanyal ha celebrat el tradicional Encontre dels Cristos, el del Salvador i de l’Empara, i l’homenatge a aquells que han mort a la mar.

És una de les celebracions més estimades pels fidels i els confrares del Cabanyal. El Divendres Sant ha arrancat amb l’Encontre dels dos Cristos als carrers d’esta zona de València que compta amb una festa declarada d’interés turístic nacional.

Després sobre l’arena, penitents i devots han participat en un acte que protagonitza a soles el Crist del Salvador, l’acte en record dels mariners i els que han perdut la vida a la mar. Un res i una corona de llorer han sigut els elements centrals d’este acte carregat d’emotivitat per al veïnat dels Poblats Marítims.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els tambors fan tremolar l’Alcora]]> L’Alcora ha esclatat este migdia en un soroll atronador, el dels centenars de bombos i tambors que s'han concentrat a la plaça d’Espanya per a rememorar l’hora en què va morir Crist, segons la tradició. La Rompida de la Hora ha tornat a ser un punt d’encontre dels confrares amants de la percussió que no sols marquen el ritme de les processons de l’Alcora, sinó també de nombrosos municipis veïns o, fins i tot, d’altres províncies. Esta celebració, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, també ha tingut un caràcter benèfic: la recaptació de fons per a l’Associació contra la Leucèmia de Castelló.

Per a participar-hi només calia un tambor o un bombo, un pal i una vesta. No fa falta tocar a l'uníson ni unir-te als teus. Sols és necessari trobar un xicotet espai en la cèntrica plaça de l’Alcora i esperar que al migdia, amb una puntualitat escrupolosa, es done el colp d’honor. Després, el soroll atronador dels tambors i bombos és el protagonista primer a la plaça, després en el recorregut fins a la plaça de l’Església.

Enguany, l’encarregada de donar el tret d’eixida a este esdeveniment ha sigut Lucía Branchat, viuda de Melchor Paús, un dels impulsors d’esta gran concentració de confrares tocant el tambor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El barri de la Santa Creu d’Alacant ha vibrat este dimecres al pas del Gitano i la Marinera]]> El barri de la Santa Creu ha vibrat esta vesprada amb una de les processons més estimades a la ciutat i, al mateix temps, una de les que més posa a prova els portants. Els voluntaris han desafiat els carrers costeruts, els balcons i el nombrós públic que es concentra en cada centímetre lliure del carrer per a traure en processó el conegut popularment com el Gitano, el crist emblemàtic de la confraria de la Santa Creu. També esta vesprada ha eixit en processó el Crist del Diví Amor i la Mare de Déu de la Soledat Coronada, la Marinera, des del convent de les Monges de la Sang.

Així, este dimecres de vesprada s'han reviscut les emocionants imatges en què els portants de la Santa Creu tracten de salvar els escassos mil·límetres que separaran els braços de la creu de les façanes emblanquinades del nucli antic. Especialment emotiva ha sigut la baixada de les escales del carrer de San Rafael, que els espectadors han pogut seguir en directe per la televisió, el web i les plataformes digitals d’À Punt.

Les maniobres precises dels portants i els elogis i les proclames al Crist de la Santa Creu no han sigut els únics que han fet vibrar els antics carrers de la ciutat este dimecres a la vesprada. La Marinera, la Mare de Déu de la Soledat Coronada, també ha rebut les lloances de les saetes a la plaça de la Santa Faç. Les dos processons han començat el recorregut a les 19:00 h, tal com han recordat des de l’Ajuntament d’Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La germandat de la Santa Cena guanya el concurs de dossers d’Alzira]]> Amb 79 punts, la germandat de la Santa Cena d’Alzira ha guanyat el concurs de dossers. Una competició molt ajustada enguany, ja que el segon lloc ha sigut per a la confraria Mare de Déu de la Soledat i de la PSNSJ per només un punt, que n’han aconseguit 78. Un poc més arrere ha quedat la confraria del Davallament de la Creu, que ha obtingut el tercer lloc amb 71 punts.

Milers de visitants recorren els carrers d’Alzira per a visitar els dossers, una tradició única d’este municipi de la Ribera Alta on les confraries recreen les escenes de la Passió en locals particulars. Hi trobem des dels més realistes i costumistes fins a aquells que aposten per un aire més innovador dins d'esta tradició de segles. L’espai intimista, les llums, la música i els efectes són el denominador comú d’estes peces úniques a Espanya.

El resultat del concurs s'ha sabut durant la matinada d’este dijous, però les germandats ja han rebut el millor dels premis: l'arribada incessant de visitants. Alguns d’estos muntatges han arribat a superar el miler de visites en la primera jornada en què han obert les portes. Cada vegada són més els curiosos que es desplacen fins a la capital de la Ribera Alta per a conéixer esta tradició. De fet, any rere any els clavaris amplien els horaris perquè ningú es quede sense contemplar estes obres d’art que s’enginyen portes endins de les cases.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Dolorosa i el Pretori desperten l’emotivitat de la Setmana Santa al nucli antic d’Alacant i el marítim de València]]> La Setmana Santa avança cap als dies grans, els que concentren els actes religiosos i culturals més significatius, i això es nota als carrers del nucli antic d’Alacant, els poblats marítims de València o del nucli antic de Crevillent, on este dimarts a la nit acollien algunes de les processons més emblemàtiques.

El barri alacantí de la Santa Creu ha acollit este Dimarts Sant a la nit una de les processons de més tradició a la ciutat, la del Crist de la Mar i la Dolorosa, dos passos als quals els van acompanyar vora 700 persones.

Una de les estampes més cridaneres que va deixar esta processó, com és tradició, és la dels confrares que, agenollats, van traure la Mare de Déu de la basílica de Santa Maria. Una vegada fora, una pluja de pètals va cobrir la imatge. La talla, acompanyada de Sant Joan de la Palma, va eixir en processó en una nit plena d'emocions i sentiment per als alacantins.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Cremà posa punt final a les Falles de Montserrat amb un dia de retard pel fort vent]]> La Cremà de les penúltimes falles que quedaven, a Montserrat, ha posat de moment el punt final a les festes josefines en este municipi de la Ribera Alta, que s'han allargat un dia més del que estava previst a causa del vent. Les intenses ratxes que bufaven este diumenge en pobles que celebraven les Falles han deixat els monuments al carrer fins este dilluns a la nit, de manera que compartien espai amb les primeres processons de la Setmana Santa.

En altres localitats veïnes, com Torís o Catadau, el vent va obligar a suspendre alguns actes, com les mascletaes, o a modificar els horaris previstos, com va passar a Torís amb la Cremà, que es va retardar. Ara sols queden per ser pastura de les flames les de Montroi, a sols tres quilòmetres de Montserrat, que celebren les Falles del 6 al 12 d'abril.

El somni de tot faller, d’allargar un poc la festa, s’ha complit a Montserrat. Este municipi, al costat d'uns altres de la Ribera Alta, com Torís o Catadau, celebraven les Falles este cap de setmana. Solen programar-les una setmana després d’acabar les de la capital des de fa anys, a causa de la falta de músics en la setmana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Menys IVA o ajudes directes: les propostes dels artistes fallers per a frenar l'abandó dels professionals]]> Des d’una reducció de l’IVA dels monuments, fins a un reconeixement oficial de l’ofici, subvencions directes als artistes i, pel que fa al si del gremi, fer autocrítica i assumir que la competició pel primer premi és qüestió de les comissions i no dels artistes.

Són alguns dels canvis que reivindica Vicente Julián, mestre major del Gremi d'Artistes Fallers de València, per a poder eixir del problema estructural que travessa el sector i que està fent que molts professionals rebutgen plantar monuments d’Especial a València o, fins i tot, que abandonen el sector, com ha comunicat este cap de setmana l’artista faller Raúl Martínez, conegut com a Chuky.

Durant la seua intervenció este diluns en Les notícies del matí, una de les alternatives que ha reivindicat Julián per a eixir de la crisi que, segons assegura, ofega molts artistes, és la reducció de l’IVA. “Si dona ajudes al cine, a nosaltres també ens podria donar un xicotet paquet”, ha reclamat, en al·lusió al govern central. Així mateix, el mestre major del gremi ha reclamat un reconeixement de la professió, pel que fa a la formació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Divendres de Dolors trau als carrers les primeres processons de la Setmana Santa]]> De l’aldarull de les xarangues, a la solemnitat dels tambors. I del colorit de les sedes, a la sobrietat de les vestes. És el canvi que experimenten nombrosos municipis valencians en poc més d’una setmana. Este divendres a la nit, les primeres processons de la Setmana Santa, les de Divendres de Dolors, eixiran als carrers. Seran les primeres d’uns dies en què els natzarens, la imatgineria religiosa i les tradicions reviuran en molts racons de la Comunitat Valenciana.

Els carrers dels poblats marítims de València són uns dels que acolliran les processons més matineres. Este divendres n'hi ha previstes quatre, una d’elles, la de la Dolorosa que custodia la Corporació de Granaders, molt arrelada al Cabanyal. L’encontre d’esta imatge amb el Natzaré és un dels més emotius per al veïnat. Entre les 19:30 hores i les 23:00 hores està previst que isquen les processons de quatre parròquies dels poblats marítims.

També a Gandia són tres les processons que recorreran els carrers este Divendres de Dolors. A partir de les 21:00 hores inauguraran les desfilades de la Setmana Santa les germandats de Sant Pere, amb la processó de Les tres negacions; la de la Pietat i la dels Dolors, que començarà la processó dels Set Dolors de Maria a les 23:00 hores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un codi QR facilitarà la inclusió de persones amb discapacitat en la Setmana Santa Marinera de València]]> L’Ajuntament de València ha presentat un codi QR inclusiu per facilitar la participació de persones amb discapacitat en la Setmana Santa Marinera. En escanejar-lo, els usuaris poden accedir directament a explicacions de la festa en diferents formats accessibles, com sistemes de comunicació augmentatius i alternatius, llengua de signes i lectura fàcil, tant en valencià com en castellà.

Este QR s’ha desenvolupat amb la col·laboració de Plena Inclusió, Fesord, la Fundació Miram i la Junta Major de la Setmana Santa Marinera de València, segons ha detallat el consistori.

A través del codi, també es pot consultar la ubicació dels espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda durant les principals processons, com la del Divendres Sant, la processó General del Sant Enterrament, prevista a les 18:30 hores i la del Diumenge de Resurrecció, a les 13:00 hores. A més, inclou enllaços al llibre oficial de la Setmana Santa Marinera 2026 i al programa complet.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dels tres als cent euros: el preu de l'artesania de la palma blanca d'Elx]]> Elx ja està immersa en els preparatius d’un dels seus dies grans, el Diumenge de Rams, on les palmes són element indispensable per a tots aquells que volen participar-hi. Preparar-les, trenar-les minuciosament com han fet generacions i generacions, és un treball únic al món que els tallers il·licitans tracten de preservar. Es tracta d’una tasca que requerix paciència i que diumenge lluiran personalitats com el papa o també els membres de la Casa Reial, als quals Elx n'ha enviat. A les botigues es poden trobar palmes que van des dels tres fins als cent euros.

Les càmeres d’À Punt han entrat en un taller que prepara les palmes des de fa quasi trenta anys. Allà, quinze persones aprenen a trenar la palma blanca pràcticament des de zero. “Sols necessites fulla de palma, agulla i tisores”, explica Mariví Aliaga, una de les expertes en este minuciós treball.

El treball artesanal, heretat de generacions precedents, consistix a transformar la palma en figures i formes decoratives úniques, com estreles o dibuixos trenats a mà. Les anomenades trenadores mantenen viu este art tradicional, símbol del patrimoni il·licità i que transcendix la tradició religiosa. “És un moment en què les famílies també s'ajunten, dinen juntes”, apunta Mariví Aliaga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Ajuntament d’Alacant fixarà el 24 de juny del 2027 com a festiu local]]> L'Ajuntament d'Alacant fixarà el 24 de juny del 2027, dia de Sant Joan, com a festiu local, segons ha confirmat este dimarts la portaveu municipal i regidora de Festes, Cristina Cutanda (PP), en la roda de premsa de després de la junta de govern.

La regidora ha fet l'anunci a preguntes de mitjans de comunicació, després que divendres passat el ple del Consell va aprovar el calendari laboral per a l'any que ve i no va declarar festiu autonòmic el dia de Sant Joan, com si que ho és en el 2026.

Preguntada sobre si el fet que no siga festiu autonòmic pot tindre un impacte en les Fogueres de Sant Joan, Cutanda ha dit que això no es podrà saber fins a eixe moment.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sagunt demana canvis per a "garantir una representació inclusiva" a la confraria que veta les dones]]> “Una crida al diàleg i al consens, dins del marc legal actual” i que la confraria de la Puríssima Sang “duga a terme els canvis necessaris”. És la resposta de l’Ajuntament a la decisió del govern espanyol d’iniciar el procediment per a retirar la declaració d’interés turístic nacional a la Setmana Santa del municipi davant de la negativa d’esta confraria, que únicament integren homes, a l’entrada de dones. Esta declaració del Ministeri, que pot costar anys de tràmit aconseguir, a més de nombrosos esforços d’altres departaments municipals per a reunir i acreditar els requisits, suposa un reconeixement cultural, però també un ganxo turístic.

Per eixa raó, el consistori instava la confraria que ha rebutjat per una significativa majoria de 267 vots –enfront dels 114 favorables, els 12 en blanc, 2 nuls i 8 abstencions– a dur a terme “els canvis necessaris” perquè “qualsevol persona catòlica” puga participar en la festa, en una clara referència a la participació de les dones.  

Des de l’Ajuntament argumenten que “Sagunt ha demostrat durant centenars d'anys la seua capacitat d'evolucionar sense perdre les seues arrels”, per això insten “les entitats involucrades a obrir un espai de diàleg constructiu per a garantir una representació inclusiva en tots els àmbits de la festivitat” de la Setmana Santa, indica en un comunicat de l’alcalde, Darío Moreno.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arrepleguen les flors i desmunten el cadafal de la Mare de Déu dels Desemparats]]> A poc a poc s'esborren els escenaris de les Falles 2026. Un dels últims és el mantell de la Mare de Déu dels Desemparats de València. Este dilluns de matí els operaris de l'Ajuntament han retirat les tones i tones de flors de l'Ofrena per a desmuntar, després, el cadafal. 

La plaça de la Mare de Déu dels Desemparats ha sigut el lloc més visitat de València este cap de setmana, però este dilluns, en dos hores, ha quedat nu, amb la fusta del cadafal a la vista. Des de les 6:00 hores, operaris municipals han treballat per a retirar les flors ofrenades a la Geperudeta. Vint tones de clavells en total, sobretot rojos, alguns blancs i menys grocs. 

Carlos Mundina, regidor de neteja i recollida de residus de València, ha explicat en declaracions a À Punt que totes estes flors es transporten a la UTE Los Hornillos, a Quart de Poblet (Horta Sud), on s’utilitzen per a fer biocompost que es pot fer servir com a adob. “Es tracta d’un model d’economia circular”, ha destacat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Balanç econòmic de les Falles: positiu per a la restauració, negatiu per al xicotet comerç]]> Deixem arrere unes Falles que han disparat la facturació de la restauració, però que han perjudicat les vendes del xicotet comerç. Enguany no ha faltat la polèmica en diversos aspectes, i cada vegada són més les veus que demanen obrir un debat per a aconseguir un model de festa més sostenible i respectuós amb els comerços i els habitants de València i la rodalia.

Bars i restaurants, com és habitual en estes dates, han tancat les festes falleres amb saldo positiu, sobretot els que estan situats al cor de la ciutat. El bon oratge també ha ajudat al fet que estos números s'unflen. "El balanç és positiu i ens ha permés incrementar les terrasses, que dúiem dos exercicis en què no havia sigut possible", comenta Rafa Higón, coordinador de l'hoteleria a la ciutat.

La facturació ha superat les expectatives: ha pujat vora un 8% de mitjana. L'activitat s'ha concentrat principalment durant el cap de setmana previ als dies grans, mentre que els clients estrangers han suposat un terç del total. En canvi, els comerços del centre de la ciutat consideren que l'avanç de la instal·lació dels envelats i l'ocupació de l'espai públic per part de les paradetes, els ha perjudicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els envelats, l’Ofrena i els Rodalia: els tres assumptes que tenen a la taula les Falles de l’any que ve]]> L’endemà de tancar-se l’exercici faller és moment de fer balanç, d’analitzar les llums i les ombres de la festa que més canvia la fisonomia de València. La ciutat té a la taula una sèrie de reptes pendents per tal de gestionar la festa i que no muira d’èxit.

Les Falles del 2026 deixen llums, com la gran participació, tant del col·lectiu fester com de la ciutadania, però també ombres, com la massificació que es viu els dies grans, els retards en l’Ofrena, el muntatge anticipat dels envelats, que enguany han començat a muntar vora deu dies abans dels dies grans, o la polèmica dels trens de Rodalia de Gandia i Xàtiva, que no han arribat a València en les hores prèvies a la mascletà.

Les últimes Falles han tret un “excel·lent” pel que fa a la participació. Ara bé, tenen assignatures pendents que arrosseguen any rere any. Una són els envelats. Enguany n’han muntat 280. Això ha suposat tallar 400 carrers i generar problemes de mobilitat. Els més matiners van començar a ocupar el carrer el 5 de març, quan encara faltaven deu dies per a la setmana gran.

Continua llegint-ho en el web

]]>