<![CDATA[À Punt - Festes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Festes]]> <![CDATA[Suspenen la rifa de la Cagà de la Burra de Xixona després de la denúncia d'una protectora d'animals]]> La rifa de la Cagà de la Burra, prevista dins de les festes de Sant Bartomeu i Sant Sebastià de Xixona per a recaptar fons, ha quedat suspesa després que es denegara el permís per a celebrar-la arran de la denúncia presentada per l'associació protectora d'animals 7 i 7.

L'activitat, que es va organitzar per primera vegada l'any passat, consistix en una rifa sobre una quadrícula numerada en què el número guanyador depén del lloc on una burreta faça les seues deposicions.

Des de l'associació 7 i 7 asseguren que no s'oposen a les festes de Xixona, sinó a l'ús d'un animal amb esta finalitat. La seua representant, María Martínez, ha explicat a À Punt que “no estem en contra de les festes de Xixona, ni de bon tros; el que no volíem és que s'utilitzara un animal per a lucrar-se”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’incendi de la Vall d’Uixó obliga a cancel·lar les festes de diversos municipis afectats]]> En plena temporada estival són moltes les poblacions que prenen estos dies doloroses decisions respecte a les festes patronals a causa de l’incendi declarat dissabte passat la Vall d’Uixó.

A la Vall, l'ajuntament i la comissió de festes han optat per ajornar les festes fins diumenge. No hi haurà xupinasso este dissabte, però esperen reprendre la festa a partir del 2 d’agost, tal com ha explicat a À Punt el president de l’associació de penyes festeres de la Vall d’Uixó, Héctor Bermúdez. 

A la Vilavella la vida es detenia el passat dissabte quan es va declarar l’incendi. El desallotjament de la població deixà preparats els carrers per a la celebració dels bous i l'animal tancat a torils. Este dijous de vesprada finalment s'ha decidit cancel·lar les celebracions. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barcala afirma que Llorca s’ha equivocat perquè no s’ha fixat el 24 de juny com a festiu autonòmic]]> L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala (PP), considera que el president de la Generalitat Valenciana, el també popular Juanfran Pérez Llorca, “s'ha equivocat” perquè la Generalitat no ha fixat el 24 de juny, dia de Sant Joan, com a festiu autonòmic en el calendari laboral de 2027.

“Ho dic alt i clar. Governe a València qui governe. I si en este cas és el senyor Pérez Llorca el que està governant, s'ha equivocat”, ha assegurat el primer edil durant el ple ordinari municipal de juliol, que ha aprovat per unanimitat fixar com a festius locals per a l'any que ve el dijous 8 d'abril, dia de la Santa Faç, i el 24 de juny.

Durant la seua intervenció en el ple, Barcala ha dit que trasllada al president la seua “més enèrgica protesta per no haver considerat el dia 24 com a festiu” i pel que això “suposa per a la ciutat d'Alacant”. “I no li diré menys al senyor Pérez Llorca del que li vaig demanar al senyor Puig en el seu dia”, ha apuntat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Torrent celebra la Gran Entrada de Moros i Cristians amb més de cinc hores de desfilada]]> La Gran Entrada de Moros i Cristians va tornar a convertir este dimecres Torrent en l'epicentre de la festa. Milers de persones es van congregar per a seguir l'acte més emblemàtic de les Festes Patronals, en una desfilada marcada per la música, els boatos, les esquadres especials i les espectaculars posades en escena de les comparses i filaes.

La jornada va començar amb la tradicional Entrada de Bandes, en què desenes de formacions musicals van recórrer els carrers de la ciutat per a anunciar l'inici de la Gran Entrada. Mitja hora després, les tropes cristianes i mores van iniciar el descens des de Monte-Sión fins a les Trinitàries, passant per davant de la Torre, un dels punts més emblemàtics del recorregut.

La desfilada va reunir totes les comparses i filaes de la Federació de Moros i Cristians de Torrent. Les alferesies i capitanies del 2026 van tancar els dos bàndols amb el seu boato: María Ros Esteve, de la filà Els Forquers, com a alferes cristiana; Amparo Planells Pérez, de la comparsa Buadin'ss, com a alferes mora; Inmaculada Vallejo Mora, de la filà Orde de Santa Maria de Montesa, com a capitana cristiana, i Benjamín Sancho Ridaura, de la comparsa Barbarescos, com a capità moro.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les entrades mores d'Orihuela i la Vila Joiosa despleguen tota la seua majestuositat]]> Orihuela i la Vila Joiosa han viscut este dissabte una de les nits més esperades dels seus Moros i Cristians amb la celebració de les entrades mores, dos desfilades que han omplit els carrers de música festera, ballets, esquadres, boatos i espectacularitat. Les dos localitats han tornat a demostrar la riquesa d'unes celebracions que formen part del patrimoni festiu de la Comunitat Valenciana.

L'Entrada Mora d'Orihuela ha tornat a convertir-se en un dels moments més destacats de les Festes de la Reconquesta en honor a les Santes Justa i Rufina, declarades d'Interés Turístic Nacional.

Enguany, Francisco Sánchez Mateos, de la comparsa Moros Abdelazíes, ha ostentat el càrrec d'Ambaixador Moro i ha encapçalat una desfilada marcada per la majestuositat dels boatos, la música festera i la participació de les comparses. Un recorregut que ha tornat a recrear l'esplendor del passat andalusí de la ciutat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Desenes de persones fan nit al carrer per a aconseguir una de les últimes llotges de la Batalla de Flors]]> Desenes de persones han passat la nit al ras davant de les taquilles per a intentar aconseguir una de les últimes llotges disponibles per a assistir a la Batalla de Flors, que se celebra este diumenge a València. Les seixanta localitats que han quedat lliures després del sorteig organitzat per l'Ajuntament s'han convertit, un any més, en un objectiu molt cobejat.

Alguns dels assistents asseguraven que portaven fent cua des de divendres al matí. Altres explicaven que ja fa tres anys que repetixen l'experiència i afirmaven: “Fa tres anys que dormim ací per a anar a la Batalla de Flors i continuarem venint tota la vida”.

Les taquilles han obert a les nou del matí per a vendre les llotges que no s'havien adjudicat en el sorteig previ. Alguns aspirants reconeixien que, malgrat tindre un número elevat, no perdien l'esperança: “Tenim el número 63, però cal intentar-ho”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Antella reviu la Maerà per a homenatjar l'antic ofici dels ganxers]]> Antella, a la Ribera Alta, celebra este cap de setmana una nova edició de la Maerà, la festa que recorda l'antic ofici dels ganxers, encarregats de transportar la fusta riu avall. La cita, que arriba a la catorzena edició, reunix tant veïns com participants arribats d'altres llocs que no volen perdre's esta recreació.

La jornada comença amb el llançament dels troncs al riu. Després, els participants els lliguen per a construir les armadies, les embarcacions tradicionals de fusta amb què antigament es feia el transport fluvial.

La tradició es va recuperar l'any 2012 i, des d'aleshores, la Maerà s'ha consolidat com una cita destacada per a preservar la memòria dels ganxers. Esta pràctica forma part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Batalla de Flors posa el colofó a la Gran Fira de València amb més d’1,2 milions de clavellons]]> La Gran Fira de València arriba este diumenge al punt final amb la tradicional Batalla de Flors, un dels actes més esperats de les festes d’estiu de la ciutat. El passeig de l’Albereda tornarà a convertir-se en l’escenari d’una de les celebracions més emblemàtiques del calendari festiu valencià, en què milers i milers de clavellons tornaran a convertir-se en projectils per a ser llançats massivament entre els participants de les carrosses i el públic.

Per a esta edició s’han preparat almenys més d’1,2 milions de clavellons, tot i que des de l'organització s'ha precisat que la quantitat pot incrementar-se fins al milió i mig en funció de l'impacte de les condicions meteorològiques en la floració. Les altes temperatures de les últimes setmanes han avançat el desenvolupament d’estes flors, que cada any es cultiven expressament per a este esdeveniment. La xifra definitiva, en tot cas, està entre esta forqueta.

La batalla comença, com és habitual, a les 20:00 hores, i tornarà a reunir milers d’espectadors al llarg del recorregut pel passeig de l'Albereda. Les carrosses, decorades amb motius florals i ocupades per les falleres majors, Carmen Prades i Marta Mercader, amb les corts d’honor, protagonitzen l’inici de la festa abans que comence l’intercanvi de clavellons, convertits en les particulars bales d’esta contesa festiva.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Maria Collados Marzá i Nayra Luque Beltrán, reines de les Festes de Castelló 2027]]> Maria Collados Marzá i Nayra Luque Beltrán han sigut elegides, respectivament, com a reina i reina infantil de les Festes de Castelló 2027. Les noves màximes representants de la festa succeïxen Clara Sanz Sobrino i Ana Colón Sastriques. Els noms els ha donat a conéixer este dijous a la vesprada el Patronat Municipal de les Festes de Castelló de la Plana, en un acte que ha estat presidit per l'alcaldessa de la ciutat, Begoña Carrasco.

Collados és madrina de la Gaiata 15: Sequiol de l'any 2026, mentre que Nayra va ser dama infantil 2026 de la ciutat i pertany a la Gaiata 13: Censal. Els membres del consell rector del Patronat de Festes i de la Junta de Festes han votat esta vesprada les candidates favorites, en una jornada que ha transcorregut amb total normalitat. 

Com ja és tradició, l’alcaldessa de la ciutat, la popular Begoña Carrasco, ha sigut l’encarregada d’anunciar les elegides en el càrrec festiu, en una telefonada que s’ha retransmés en directe a través de les xarxes socials de l’Ajuntament. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les comissions falleres refusen el tercer dia d'Ofrena en no arribar a una majoria suficient]]> La possibilitat d'una Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats de València en Falles repartida en tres dies haurà d'esperar, almenys de moment. En un gir de guió inesperat, l'assemblea de presidents de comissions falleres, reunida este dimarts de vesprada, ha tirat arrere la proposta que havien posat damunt de la taula l'Ajuntament com una solució a les dos jornades maratonianes que s'allargaven fins ben entrada la matinada. La mesura, a pesar de ratificar-se la setmana passada en el ple de Junta Central Fallera (JCF), no ha obtingut esta vegada el quòrum necessari per a poder tirar endavant.

La votació ha acabat amb un resultat de 203 vots a favor, 123 en contra i 1 abstenció. "Com que la decisió ha d’estar secundada per dos terços de l’assemblea i estant presents 327 presidents, la proposta de tres dies d’Ofrena no queda aprovada i per tant, es manté el model actual", ha explicat JCF en un comunicat.

Esta proposta de la JFC contemplava la reestructuració completa de l’Ofrena tal com la coneixem fins ara, en els dos dies tradicionals, per a evitar que acabe ben entrada la matinada, com ha ocorregut els anys passats a causa del gran augment del cens faller, que ha passat de 90.563 fallers censats el 2021 a 128.492 el 2026 (un 42% més). D’esta forma, l’Ofrena es faria el 16,17 i 18 de març de vesprada, i l’arreplegada dels premis infantils, que tenia lloc el 16 de març de vesprada, passaria a fer-se el 16 de matí. Segons la JCF, esta era "l'única opció viable de totes les que han sigut estudiades", per la qual cosa s'havia mostrat confiada que els presidents, donat l'interés general, adoptaren "la decisió que siga més beneficiosa per a la festa".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor avança la floració dels clavellons, que ja estan a punt per a la Batalla de Flors]]> La calor s'intensifica als camps de clavellons. La floració ha arribat abans del que estava previst i els agricultors treballen perquè arriben fresques a la Batalla de Flors d'este diumenge, l'acte que tanca la Fira de Juliol de València.

Miguel Galán, floricultor, recorre els camps per a comprovar que els clavellons aguanten bé la calor. Enguany les altes temperatures han fet esclatar les flors abans del previst. “Són dos o tres graus més de mitjana al dia i la flor avança molt més del que ha d’avançar”, explica a À Punt.

Davant esta situació, el rec i la humitat són ara els seus millors aliats. Reguen aproximadament cada set dies i, si és necessari reguen cada quatre perquè la flor siga tan esponjosa com siga possible, i tinga la grandària òptima.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Oliva celebra el centenari de la festa de Moros i Cristians]]> Oliva, a la Safor, celebra este cap de setmana una edició molt especial de les festes de Moros i Cristians: el centenari d'esta tradició que passa de generació en generació i que troba l'origen en el 1921, en honor al Crist de Sant Roc. A més, el municipi ha celebrat la festa per partida doble, i és que este any en fa cinquanta que va començar l’etapa actual dels Moros i Cristians. Jaume Palmer, de la federació de les festes, ha explicat que l'any 1976 van introduir-se les comparses en les celebracions, un dels trets més característics de l'etapa moderna.

Este divendres al vespre van desfilar els cristians en una entrada carregada de llums i colors, de músiques enèrgiques i rítmiques. En arribar la nit, les tropes àrabs van atracar vora mar, donant així el tret d'eixida a l’hora del desembarcament. L'endemà, dissabte, va ser el torn de l’esplendorosa entrada mora, amerada de vestits exòtics i marxes mores.

En À Punt hem entrevistat Laia Martínez, membre de la filà Tuareg que porta la tradició a la sang, ja que esta comparsa la va fundar entre altres son pare, Vicent Martínez, el Tinto. "Des que vaig nàixer soc tuareg. De fet, vaig nàixer el dia de l'Entrà. Mon pare ens van deixar a ma mare i a mi a l'hospital i va vindre a vore els seus amics que desfilaven", ha explicat la integrant de la que és una de les dotze filaes de la festa. Una tradició que s'hereta dins de la família. "Jo vull ser com el meu avi, jo vull ser capità també", ha confessat Oriol González, fill de Laia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Oriol dona pas als Moros i Cristians d’Orihuela]]> L’Oriol als carrers d’Orihuela és símbol de festa, concretament de l’inici de la festa. La ciutat ha iniciat este divendres, amb el trasllat d’esta insígnia tan identitària, la setmana gran de les celebracions de la reconquesta, declarades d’interés turístic nacional. Fins al pròxim dissabte, els moros i cristians i un extens programa festiu prendran els carrers de la capital del Baix Segura.

Este divendres era dia gran de les celebracions i, com mana la tradició, l’Oriol ha eixit este matí del balcó de l’ajuntament ert i amb la solemnitat que requerix l’emblema de la ciutat.

A peu de carrer l’esperava la corporació municipal i un fill del poble, l’enginyer i director de l’Escola Politècnica Superior d’Orihuela, Juan Martínez Tomé, en qui ha recaigut enguany un dels màxims honors de la festa, el de traslladar l’Oriol durant la desfilada que l’ha portat primer a la catedral i després a la desfilada cívica pels carrers de la ciutat.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana honra la Mare de Déu del Carme amb processons marineres i homenatges als mariners difunts]]> La Comunitat Valenciana ha celebrat este dimecres la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners i pescadors, amb processons marineres, ofrenes florals i homenatges per a aquelles persones que han perdut la vida en la mar. València, Santa Pola i Vinaròs han sigut alguns dels municipis que han commemorat esta tradició profundament arrelada als municipis costaners.

A la Marina de València, la imatge de la Mare de Déu del Carme ha eixit a la mar acompanyada per un seguici d'embarcacions. Durant la processó marinera s'ha fet una ofrena floral en record de les persones que han mort a la mar. El comandant naval de València i Castelló, Jesús Otero, ha destacat en declaracions a À Punt que "hui és un dia molt especial per a tots, no solament per a l'Armada, sinó també per als marins mercants, els pescadors i els esportius".

A Santa Pola, una de les viles marineres més representatives del litoral valencià, els actes religiosos i l'ofrena floral a la dàrsena del port han servit per a retre homenatge als mariners difunts. Una veïna ha recordat en À Punt la tradició familiar vinculada a la mar: "Els meus iaios ja tenien barca, els meus besavis, els meus tios, mon pare". Per la seua banda, l'alcaldessa, Loreto Serrano, ha reivindicat la importància de mantindre estes celebracions perquè "a Santa Pola lluitem molt pels costums i les tradicions del nostre poble perquè això és el que ens dona la identitat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El ple de la JCF accepta la proposta de l’Ajuntament de fer tres dies d’Ofrena]]> El ple de la Junta Central Fallera (JCF), reunit este dimarts, ha donat llum verda a la proposta d’este organisme autònom municipal d’ampliar l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats a tres dies, en lloc dels dos que ara es fan. La proposta, que ha tirat avant amb 56 vots a favor, 14 en contra i una abstenció, l’ha de ratificar o rebutjar la setmana que ve l’assemblea de presidents de falla. 

És una proposta que contempla la reestructuració completa de l’Ofrena per a evitar que acabe ben entrada la matinada, com ha ocorregut els últims anys. Així, la desfilada passaria a fer-se el 16, 17 i 18 de març de vesprada, i no només el 17 i el 18 com fins ara, un fet que obligaria a fer el lliurament de premis infantils el 16 al matí i no a la vesprada. 

La idea inicial de la JCF era que este assumpte es tractara en el ple de juny, per a ser ratificada posteriorment per l'assemblea de presidentes i presidents de falla, però a última hora no es va incloure en l'orde del dia i s'ha traslladat a juliol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El centre històric de Culla s'il·lumina amb 8.000 ciris en la seua nit més màgica]]> El municipi de Culla, a l'Alt Maestrat, ha celebrat per quart any la seua Encesa: una nit il·luminada per 8.000 ciris que omplin de màgia els carrers del centre històric.

Proclamat conjunt històric artístic i bé d'interés cultural i part de la xarxa dels pobles més bonics d'Espanya, el barri antic ha oferit la nit del dissabte un panorama únic amb la càlida llum de milers d'espelmes que ha cedit l'Ajuntament i que han col·locat durant hores els nombrosos voluntaris. Entre ells, Paco Bellés ha explicat en declaracions a À Punt que s'organitzen en nou grups, amb un o més coordinadors per cadascun, i ells alhora dirigixen més agrupacions voluntàries.

Una tasca multitudinària per tal d'enlluernar el municipi, que ha gaudit de la seua nit màgic acompanyada de música en directe, creativitat i la il·lusió de tot el poble.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un corredor de Castelló de la Plana i un altre d'Almassora, ferits lleus durant el tercer 'encierro' dels Sanfermines]]> El tercer encierro de Sant Fermí ha deixat hui un balanç de tretze corredors traslladats a l'Hospital Universitari de Navarra, un d'ells amb una cornada al braç esquerre. Entre els atesos hi ha un home de 34 anys, veí de Castelló de la Plana, que ha patit un traumatisme lleu al tram de Telefónica Sud. També ha resultat ferit un jove de 27 anys d'Almassora, amb un traumatisme lleu al muscle esquerre a la zona d'Espoz y Mina. L'únic ferit per banya de bou és un home de 29 anys, veí de Navarra, que ha rebut una cornada al braç esquerre al tram de Telefónica.

La resta de traslladats presentaven lesions de diversa consideració, principalment traumatismes, contusions, luxacions i una fractura en una extremitat inferior. Dos corredors es mantenen amb pronòstic reservat: un home de 25 anys de Zizur Mayor (Navarra), amb un traumatisme en una extremitat superior, i un altre de 68 anys de Villava (Navarra), que ha patit una fractura a la cama.

L'encierro d'este dijous, protagonitzat pels bous de la ramaderia Victoriano del Río, ha sigut un dels més ràpids i accidentats de les festes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València proposa una setmana festiva escolar completa en Falles: des del 15 de març]]> Si els plans del Consell Escolar Municipal de València es complixen, els escolars tindran una setmana sencera festiva en març, en Falles. Els menuts estaran fins a nou dies seguits sense agafar la motxilla perquè este òrgan ha demanat que siga festiu el 15 de març, dilluns. Donat que el dia de Sant Josep, festiu autonòmic és divendres, si Educació accepta esta proposta els estudiants d'infantil, primària i secundària estaran una setmana sense xafar l’escola.

Un altre dels dies que ha sol·licitat el Consell Escolar Municipal de València que no hi haja escola és el dilluns 7 de desembre perquè esta jornada, unida a l’endemà, dimarts, festivitat de la Immaculada, deixa en el calendari escolar un pont de quatre dies.

A canvi d’estes dos jornades festives addicionals al calendari escolar habitual, el Consell Escolar Municipal proposa que el 22 i 23 de desembre, la vespra de la Nit de Nadal i el dia d’abans, siguen lectius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pirotècnia Alto Palancia guanya el concurs de mascletaes 2026 d'Alacant]]> L'empresa Pirotècnia Alto Palancia, d'Altura, que va disparar el 24 de juny en el seu debut el dia de Sant Joan, ha aconseguit per majoria dels dotze integrants del jurat el primer premi en el trenta-seté Concurs de Mascletaes de les Fogueres 2026 d'Alacant, segons s'ha fet públic este dimarts en acabar la deliberació. És la mateixa pirotècnia que ha obtingut la puntuació més alta en el rànquing de “Valora les mascletaes” d’À Punt de les Fogueres de 2026.

Per la seua banda, la mercantil Pirotècnia del Bierzo (Pibierzo) ha obtingut, també per majoria, el primer premi en el setanta-nové Certamen de Castells de Focs Artificials per la seua exhibició pirotècnica la mitjanit del 26 de juny, a la platja del Postiguet.

Pibierzo va tindre una triple compareixença en les Fogueres 2026: mascletà del 22 de juny, Palmera de la nit de Sant Joan i castell de focs artificials el divendres 26 de juny, segons un comunicat de l'ajuntament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El foc de la Cremà posa punt final a unes Fogueres marcades per la intensa calor]]> Alacant s’ha acomiadat de les Fogueres de 2026 després de quasi una setmana de festa pegant-li foc a les 182 fogueres que s’han plantat enguany, més les dos oficials. Com marca la tradició, tot ha començat a les 00:00 hores amb la Palmera, un esclat de llum blanca disparat des del castell de Santa Bàrbera que inicia la Cremà. Un ritual de foc i flames que s'ha pogut seguir en directe per la televisió i el web d'À Punt en un especial presentat per Ferran Cano i Maria Fuster, amb connexions en directe amb diversos punts d'Alacant i altres municipis que també celebren Fogueres, com ara Sant Joan d’Alacant, Xàbia, Benidorm, Guardamar del Segura i Torrevieja.

Enguany l’encarregada d’encendre la Palmera des del Benacantil ha sigut pirotècnia Pibierzo, que és la primera vegada que s’enfronta a un dels secrets pirotècnics més ben guardats, ja que, com esta, només se’n disparen dos a tot Espanya i no totes les pirotècnies saben fer-la. Però esta empresa de Lleó s’hi ha atrevit i ha preparat 1.600 coets voladors que han conformat un esclat de llum que ha il·luminat el cel de la ciutat durant díhuit segons.

Després, en diferents franges horàries, han anat reduint-se a cendres cadascun dels 186 monuments grans i infantils. La Cremà ha començat per la foguera oficial de la plaça de l’Ajuntament d'Alacant, tot just després de la Palmera i, a poc a poc, durant diverses hores totes i cadascuna de les fogueres han sucumbit a les flames. Les belles del foc, María Pastor i Leire Arellano, acompanyades de les respectives corts d'honor, han encés les traques que han calat foc al monument oficial, "Singulars" de Pedro Espadero, i el monument oficial infantil, "Equilibri", de Sergio Gómez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fogueres i festes omplin les platges de nord a sud en una nit de Sant Joan marcada per la calor]]> Milers de valencians i valencianes s'han acostat este dimarts al capvespre a vora mar per a viure amb la família o els amics la nit més curta i màgica de l'any, Sant Joan. La tradició de fer fogueres a les platges perdura al nostre territori, però amb restriccions, ja que alguns punts del litoral, com Alacant, Elx, Cullera o el sud del terme municipal de València no en permeten encendre-les per protecció de l'entorn natural.

De nord a sud de les costes valencianes, el foc i l'aigua han marcat les celebracions. Cremar els apunts de classe en fogueres improvisades, saltar les set ones o demanar un desig són alguns dels rituals que es repetixen any rere any per a donar la benvinguda a l'estiu, amb un nexe comú: el sopar de pa i porta al costat de la mar.

La nit de Sant Joan del 2026 té paperetes per a ser una de les més caloroses de la història. Així ho han advertit hui des de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que pronostiquen que "probablement" serà la segona amb les temperatures més elevades de tota la sèrie històrica. Segons el pronòstic, el mercuri no baixarà dels 23 °C, deixant una nit plenament tropical. En alguns punts del litoral encara fregaven els 30 °C passades les nou de la nit. I estos registres després d'una nova jornada sufocant excepcional en esta època de l'any, que ha deixat immersa la península Ibèrica en la primera onada de calor de l'estiu. A localitats de la Canal de Navarrés, la Ribera Alta o la Serrania s'han fregat els 40 °C als termòmetres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fins quan serà festiu el 24 de juny a la Comunitat Valenciana?]]> Els valencians podran allargar les celebracions esta nit, la de Sant Joan, perquè este dimecres està marcat en roig en el calendari laboral. La Comunitat Valenciana serà una de les tres autonomies —amb Catalunya i Galícia— on este dimecres és festiu autonòmic, sense necessitat, per tant, que els treballadors hagen de recuperar-lo. Ara bé, serà l’últim any que es donarà la situació. El 2027 la jornada de Sant Joan serà laborable.

Així consta en el calendari laboral de l’any que ve, que va aprovar el Consell en març. Això implica que els municipis que vullguen tindre el 24 de juny festiu en el 2027 hauran de declarar-la apel·lant a un dels dos dies que poden escollir els ajuntaments per a declarar-los festius en l’àmbit municipal.  

És la solució per la qual optarà, per exemple, la ciutat d’Alacant, una de les que tradicionalment ha reivindicat la jornada com a festiva. De fet, el seu ha sigut un dels ajuntaments que més ha alçat la veu perquè el 24 de juny siga festiu. Argumenten no sols que la gent puga disfrutar del dia gran de les Fogueres, sinó també les repercussions econòmiques i turístiques que té un 24 de juny declarat festiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Menys fogueres en la Nit de Sant Joan: consulta en quines platges està prohibida l’encesa]]> Milers de valencians i valencianes es preparen hui per a viure la nit més curta i màgica de l’any. Fidels a la tradició, seran molts els que s'acosten a vora mar per a celebrar la Nit de Sant Joan. Una festivitat on cada vegada es veuen menys fogueres, a causa de les restriccions municipals de fer foc damunt la sorra.

Cada ajuntament regula les normes de protecció de la flora i la fauna i, per tant, determina en quines zones es pot, o no, fer una foguera. Per això, s’han de seguir les recomanacions establides per les autoritats competents perquè la nit més curta i màgica de l'any, siga, sobretot, segura.

Enguany, a més, les celebracions coincidixen amb una onada de calor, amb temperatures per màximes superiors a 36 °C en nombrosos municipis valencians, la qual cosa augmenta el risc d'incendis. També els espectacles de pirotècnia patixen limitacions en una nit que pot ser tropical (+20 °C) o fins i tot tòrrida (+25 °C) en molts punts del territori, segons les previsions de l’Aemet. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La carrossa mitològica tornarà a lluir en la desfilada de Sant Pere del Grau a Castelló]]> A Castelló de la Plana, s'ultima la restauració de les figures de la carrossa mitològica que participa en la cavalcada de les festes de Sant Pere del Grau. Després d'uns anys, el veïnat podrà tornar a vore desfilar esta figura, que ja comença a recuperar l'aspecte original. 

La imatge del Neptú acompanyada per quatre sirenes anirà ubicada dalt de la carrossa que encapçalarà la cavalcada de la mar per tal d’inaugurar les festes de San t Pere del Grau de Castelló. Feia temps que esta carrossa no eixia en l'emblemàtica desfilada que enguany recupera l’essència dels seus inicis, a finals dels anys 50 del segle passat. 

Ara es treballa contra rellotge per tal de restaurar esta figura de la mitologia marinera que podrem vore desfilar pels carrers del Grau el proper 27 de juny. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Florida-Portatge, millor foguera de la Secció Especial]]> Ja és oficial: la foguera de la comissió Florida-Portatge és la guanyadora de la Secció Especial de les Fogueres de Sant Joan 2026. Obra de l'artista Josué Beitia i el dissenyador Carlos Benavent i amb el lema "Gènesi", el monument s'ha convertit en la foguera millor valorada pel jurat de les dotze que competien per emportar-se el títol més cobejat de les festes.

Este diumenge de matí, des de les 9:00 hores, els membres del jurat han recorregut cadascuna de les fogueres per a valorar quina era la millor obra tenint en compte l'estilització, el modelatge, l'equilibri, la creativitat, la proporcionalitat, el cromatisme i la crítica. L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, ha sigut l'encarregat de fer pública la decisió del jurat davant d'un públic expectant.

Així ha quedat la classificació:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant, de gom a gom en uns dels dies més grans de les Fogueres]]> Música, esmorzars i carrers plens. Amb les fogueres plantades, Alacant bull, literalment.

Este diumenge és dia de ruta, de visitar totes les fogueres que s'han acabat de plantar durant la matinada. A les 17:00 hores coneixerem el nom de les fogueres premiades, però fins que arribe el moment, cal recórrer les travesses.

Els més matiners comencen la jornada amb la taula plena: embotit, salat o els aliments tradicionals de la festa com són la coca amb tonyina i les bacores. Tot val a l'hora d'agafar energies per a la llarga jornada que els espera.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant es desperta entre fogueres a l'espera del gran veredicte]]> Ara ja es pot dir que Alacant es troba plenament immersa en les Fogueres de Sant Joan. Durant la nit i matinada de dissabte s'han acabat de plantar i s'han ultimat tots els detalls dels monuments foguerers, grans ambaixadors de la festa del foc. Així, pràcticament a cada carrer de la ciutat es pot trobar una obra d'art efímer que representa l'ànim de les Fogueres.

Amb els dotze monuments de Secció Especial, arriba el moment de la visita dels membres del jurat, que a partir de les 9:00 hores recorreran cadascuna de les comissions per a avaluar els monuments. Serà a les 17:00 h quan sabrem el nom del primer premi; sens dubte, el reconeixement més desitjat per les Fogueres i que convertix el monument guanyador en el més visitat per alacantins i turistes.

Este dissabte ens assabentàvem, a través de l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, que la comissió guanyadora del premi a millor foguera infantil era la d'Els Àngels - Felipe Bergé, que tornava a triomfar en la categoria infantil després de 28 anys sense quedar en primera posició. L'obra d'Ausiàs Estrugo, amb el lema "Mediterrània", rebia una allau de visites de curiosos i curioses que volien vore'n de prop els detalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Àngels - Felipe Bergé, millor foguera infantil de la Categoria Especial]]> Ja sabem quina és la foguera infantil guanyadora del primer premi de la Categoria Especial de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant del 2026. La foguera de la comissió Els Àngels - Felipe Bergé, de l'artista Ausiàs Estrugo i que porta com a lema "Mediterrània", s'ha convertit en l'obra millor valorada pel jurat de les nou que competien en la màxima categoria.

Este matí, des de primera hora, els membres del jurat han recorregut cadascuna de les fogueres infantils per a valorar quina era la millor obra tenint en compte l'estètica, la composició, el color i la temàtica dels monuments. L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, juntament amb la regidora de Festes, Cristina Cutanda, ha sigut l'encarregat de fer pública la decisió del jurat.

Així ha quedat la classificació:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant penja el cartell de complet amb l'arribada de les Fogueres]]> Amb l'inici de les Fogueres de Sant Joan, els carrers d'Alacant s'han omplit de visitants, turistes i veïnat que participen en els primers actes d'unes celebracions que, un any més, apunten a xifres rècord d'assistència, però que alhora col·lapsen una ciutat que sembla no tocar sostre.

Les mascletaes a la plaça dels Estels, la plantà dels monuments i l'obertura de barraques i racons han multiplicat l'afluència de persones en una ciutat que pràcticament penja el cartell de complet. Les previsions turístiques situen l'ocupació hotelera molt prop del ple tècnic durant els dies centrals de les festes, després d'un inici de juny que ja havia registrat dades molt elevades.

L'arribada de turistes nacionals i internacionals també es nota al front marítim. El port d'Alacant viu jornades d'intensa activitat amb l'escala de diversos creuers, que aporten milers de visitants addicionals als carrers comercials, les platges i les zones de restauració. Un d'ells, el Harmony of the Seas, ha fet escala este dissabte a Alacant amb vora 5.500 passatgers. La gran majoria desconeixen la festa de les Fogueres i ara aprofitaran l'estada per a descobrir els monuments, recórrer el centre històric o tastar la gastronomia local.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant, en ebullició: la ciutat enceta les Fogueres 2026]]> Alacant ja bull amb les Fogueres del 2026. Este dissabte 20 de juny comencen oficialment les festes grans, encara que l'ambient de foc i pólvora ja domina els carrers de la ciutat des de fa dies. També ho fa la calor, que no dona treva i que podria arribar al punt àlgid entre diumenge i dimarts de la setmana que ve.

La primera jornada de la festa comença amb la visita del jurat a les fogueres infantils i els ninots de carrer, ja totalment instal·lats al lloc, mentre s'ultimen els muntatges de les fogueres grans, les portades de barraques i els carrers adornats.

A les 14:00 h es dispararà la tercera sessió del Concurs de Mascletaes a la plaça dels Estels, escenari que acull any rere any l'esdeveniment pirotècnic amb les avingudes i els carrers dels voltants plens de gom a gom de locals i turistes que no volen perdre's l'espectacle.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant habilita un bus gratuït des de diumenge per a visitar les fogueres de Categoria Especial]]> Visitar les fogueres de la Categoria Especial sense cansar-se caminant i sense esquivar els embossos que generen els carrers tallats o els actes de les festes. És la possibilitat —gratuïta, a més— que oferix el transport urbà d’autobusos d’Alacant des de diumenge i fins dimecres. Funcionaran des de les 8:00 h fins a les 22:30 h amb una freqüència de pas de quinze minuts, segons assenyalen des del consistori.

L’ajuntament i la concessionària del servei d’autobusos urbans oferiran el servici des de diumenge, coincidint amb els dies grans de les festes de Sant Joan i del lliurament dels premis. Eixe dia ja estaran tots els monuments enllestits, per tant, les fogueres comencen a atraure rius de gent.

Esta línia especial pararà el més prop possible dels monuments que militen en Especial, que són precisament els més imponents i els que més curiosos atrauen. Des de l’Ajuntament d’Alacant han detallat que les parades que farà seran les de: Maisonnave – Calvo Sotelo (fogueres Sèneca-Autobusos i Calvo Sotelo), Estació–Maisonnave (foguera Diputació-Renfe), Oscar Esplá - Foglietti, Elx – F. Maig (foguera El Baver - Els Antigons), Mèxic – Caixa Estalvis, La Vinya - Orión (fogueres Florida - Plaça de la Vinya i Florida-Portatge), Illa de Corfú, Col·legi Altell (foguera Polígon de Sant Blai), Gran Via - Novelda (Foguera La Ceràmica), Gran Via – Benisaudet (Foguera La Ceràmica), Hospital – Alonso, Alonso - Devesa (foguera Les Carolines Altes), Plaça de bous, Xixona - Adoratrices, Pare Esplá – Vidal, C.A. Montemar (foguera Sagrada Família), Bulevard del Pla (TRAM), La Goteta, Raval Roig, Postiguet - Passarel·la, Porta de la Mar (foguera oficial, Port d'Alacant i Esplanada) i Dr. Ramón y Cajal fins a la capçalera de línia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fàtima Garaballu, artista foguerera: “Les dones sempre han treballat, però dins dels tallers”]]> Als tallers dels artistes foguerers és habitual la presència de dones, però a l’hora de firmar i plantar un monument és més difícil trobar-ne una. À Punt ha visitat el taller de Fàtima Garaballu, que planta per al Polígon de Sant Blai i que explica que, actualment, a Alacant només hi ha tres dones agremiades com artistes de fogueres, tot i que enguany només en planten dos: Rocío Torreblanca i ella.

“En realitat, durant tota la història les dones han treballat tant en Falles com en Fogueres, però dins dels tallers i no en primera plana. En l’actualitat hi ha moltíssimes dones i amb un talent estupend”, assegura.

Talent no li falta a esta artista que, des del 2019, treballa tant per a Falles com per a Fogueres i que mai ha trobat grans diferències amb els companys. “Treballem igual homes i dones en tots els àmbits. Potser les dones ens hem vist més en el preciosisme i la decoració, però en els tallers totes les dones treballen en totes les tasques: modelat, llimat i empaperat”, afirma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Avança el muntatge de les fogueres a Alacant]]> Mentre la pólvora comença a sonar a Alacant amb la primera mascletà, els monuments ja omplin la ciutat. La foguera oficial infantil, amb el nom d’“Equilibri”, ja lluïx a la plaça de l'Ajuntament al costat de la foguera gran.

I a la resta de la ciutat, nova intensa jornada d'arribada dels monuments de Categoria Especial i de treball de muntatge sense parar. A les fogueres s'ha afegit hui la instal·lació de racons i barraques.

A la foguera les Carolines Altes s’ha viscut un esclat d’alegria amb l'arribada del monument. Ha sigut l'última de la Categoria Especial que rep les primeres peces, assenyala a À Punt la bellea d'esta comissió, Lucía Torregrosa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La foguera municipal d'Alacant ja té remat]]> A la mitjanit, coincidint amb el permís de l'Ajuntament, eixien al carrer les primeres peces de les fogueres d'Especial. Les que més s'han afanyat han sigut Polígon Sant Blai, obra de Javier Gómez Morollón i l'Esplanada de Pau Soler i que és una de les dos que s'estrenen enguany en la màxima categoria. Al llarg de la vesprada d'este dimecres s'ha treballat de valent en la foguera municipal i s'ha col·locat el remat, la peça més alta, una llarga i horitzontal muntada sobre una estructura vertical que desafia la gravetat per a formar un monument espectacular.

Amb les primeres llums del dia arriben bona part dels camions de les fogueres de la Categoria Especial. Entre les més matineres El Baver - Els Antigons, que aspira a revalidar el primer premi aconseguit l'any passat. Este dimecres han rebut tres camions i dos góndoles, mentre que demà han de rebre un altre camió i el 19 l’últim, explica a À Punt Iván Gómez. Entre els membres de la comissió i l'equip de l'artista, Paco Torres, descarreguen el monument.

Imatge semblant trobem a la foguera La Ceràmica. De la Safor arriben les primeres góndoles del monument de Palacio i Serra. Els esperen il·lusionats els més jóvens de la comissió. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les revetles falleres de Sant Joan a València queden exemptes del límit de soroll de 45 decibels]]> Les revetles falleres de Sant Joan que se celebraran a València quedaran finalment exemptes de complir el límit de 45 decibels de recepció establit en l'ordenança municipal contra la contaminació acústica. Ho ha anunciat el president de la Junta Central Fallera (JCF) i regidor de Falles, Santiago Ballester, durant l'assemblea de presidents i presidentes de les comissions falleres.

L'anunci arriba després de la preocupació que s'ha generat entre les falles per les condicions incloses en les autoritzacions municipals per a les revetles de Sant Joan. Inicialment, l'Ajuntament havia autoritzat 158 celebracions per a este dissabte, amb l'obligació d'acabar abans de les 3 de la matinada i de respectar els límits acústics fixats en l'ordenança.

Ballester ha explicat que la Regidoria de Falles ha treballat els últims dies per a trobar una solució i ha sol·licitat l'exempció dels límits sonors per a les revetles i discomòbils dels dies 20 i 27 de juny.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Ajuntament de València autoritza 158 revetles de Sant Joan amb un límit de 45 decibels]]> L'Ajuntament de València ha autoritzat, de moment, 158 revetles falleres de Sant Joan per a este dissabte. Les festes hauran d’acabar com a màxim les 03:00 hores i complir l'ordenança municipal de protecció contra la contaminació acústica, que establix que el nivell sonor de recepció del total de fonts sonores no podrà excedir en període dia/vesprada els 55 els decibels ponderats A (dBA) —una mesura del so que considera la sensibilitat auditiva de l'ésser humà a diverses freqüències de so— i els 45 dBA en període nocturn. També serà preceptiva la instal·lació d'un limitador-registrador en la totalitat de la cadena de so.

No obstant això, la citada ordenança establix que, en el cas de celebracions o espectacles en què concórreguen simultàniament més d'una activitat de caràcter musical o altres actes amb sonoritat, el nivell sonor global en el focus emissor amb caràcter general no podrà superar 85 dBA de LAeq en el perímetre delimitat.

Els permisos afecten el tall del trànsit rodat i l'ocupació temporal de distints punts del domini públic municipal el 20 de juny on es faran diverses activitats per a celebrar Sant Joan, segons arreplega una resolució del servici d'ocupació del domini públic de l'Ajuntament de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Diputació-Renfe guanya el ninot indultat 2026 amb l’obra de David Sánchez Llongo]]> Les Fogueres d’Alacant ja coneixen els ninots indultats de 2026. La comissió Diputació-Renfe, amb l'obra de David Sánchez Llongo, en la categoria gran, i Sagrada Família, en la infantil, han sigut les triades pels assistents a l'exposició per a salvar-se de les flames i passar a formar part del patrimoni festiu de la ciutat.

La Federació de les Fogueres de Sant Joan ha donat a conéixer este diumenge el veredicte dels ninots indultats a les portes de la Llotja del Peix, en un acte seguit per foguerers i barraquers. La votació s’ha realitzat per primera vegada mitjançant recompte electrònic.

Segons ha informat la Federació, en esta edició s’han emés 25.681 vots, una xifra rècord que correspon als més d’11.000 visitants que han passat per l’Exposició del Ninot. El president de l’entitat, David Olivares, ha destacat que “hem batut un rècord” de participació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La música inunda els carrers d'Alacant en l'entrada de bandes i anuncia la proximitat de les Fogueres]]> Este dissabte, just una setmana abans de la plantà, s'ha celebrat a Alacant la tradicional entrada de bandes. Els integrants de les comissions de tots els districtes foguerers han desfilat pels carrers de la ciutat amb el millor acompanyament imaginable.

Així, les colles de bandes de música al costat de barraques i racons han anunciat la immediatesa dels dies grans de la festa. Ha sigut una entrada de bandes en què les fogueres més humils, com les de la zona nord, han compartit músics.

La Unió Musical de Confrides-Aitana, titular de la foguera Bola d'Or, ha sigut l'encarregada d'obrir la desfilada, mentre que L'Aliança de Mutxamel, de la barraca dels Xuanos, l'ha finalitzada. Enmig d'estes dos bandes han desfilat més de noranta fogueres i barraques acompanyades per colles de dolçainers, xarangues i bandes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carcaixent reviu l’esplendor de la taronja amb tres dies d’immersió en el seu passat modernista]]> La història ha tornat este cap de setmana als carrers de Carcaixent amb la celebració de la XI Fira Modernista, una cita que convida veïns i visitants a submergir-se en els primers anys del segle XX i a reviure l’època d’esplendor que va experimentar la ciutat gràcies al negoci de la taronja. Durant tres dies, els espais patrimonials del municipi s’han omplit de recreacions històriques, personatges d’època, música i activitats culturals.

Els xafardejos de carrer, les intrigues recreades a l’interior de les cases senyorials i les escenes quotidianes de la societat carcaixentina han format part d’un programa que recrea diferents aspectes de la vida de l’època. La música actua com a fil conductor de la fira, amb activitats dedicades a les bandes, els conservatoris, els balls populars i els sons que marcaven el dia a dia d’una ciutat en plena transformació.

L’univers de la taronja, motor econòmic de la comarca durant aquells anys, també ocupa un lloc destacat en la programació. Les recreacions mostren el treball als magatzems d’exportació i les tasques que desenvolupaven les treballadores en la preparació de la fruita, una activitat clau en el desenvolupament econòmic de Carcaixent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Corpus Christi de València celebra els set segles]]> Enguany es complixen set segles de la Festa Grossa de la ciutat de València: el Corpus Christi. Una celebració que va nàixer en l'edat mitjana com a manifestació de fe i que a València va adquirir trets molts particulars. "Una manera de mostrar la devoció, la creença i la fe en la presència real de Jesucrist en l'Eucaristia, era precisament eixir en processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la ciutat com una manifestació de fe", explica Edgar Esteve, delegat de litúrgia de l'arquebisbat de València.

I amb este motiu naix la processó del Corpus. A més, en un context d'analfabetització, es crea una catequesi vivent per mostrar la bíblia pels carrers de la ciutat. "És com una espècie de catequesi que va mostrant i ensenyant la Bíblia. Tenim com una xicoteta guia que es va fer ja fa segles on està determinat l'orde de tota la processó i això ha permés que s'haja mantingut inalterable amb el pas del temps i que es declare bé d'interés cultural", apunta Esteve.

Però a més el Corpus valencià té un altre tret diferenciador: les Roques. Són una espècie de monuments fets per a la processó, pròpies de la ciutat de València i que commemoren algun esdeveniment de la vida de la ciutat o bé representen algun misteri o esdeveniment de la seua història. N'hi ha onze, enguany només n'han eixit tres, perquè la resta estan en procés de restauració

Continua llegint-ho en el web

]]>