<![CDATA[À Punt - Agricultura]]> 10 <![CDATA[À Punt - Agricultura]]> <![CDATA[Un grup de físics impulsa la recuperació d'una microvinya d'Agres per a adaptar-la al canvi climàtic]]> Un grup de físics de prestigi internacional ha posat en marxa una iniciativa per a recuperar una microvinya d'Agres, al Comtat, amb l'objectiu de rescatar les varietats tradicionals del territori i adaptar-les a les noves condicions climàtiques. El projecte, que combina coneixement científic i pràctiques agrícoles ecològiques, busca preservar el patrimoni vitivinícola de la zona i obrir noves vies de futur per al camp.

Al capdavant de la iniciativa hi ha Juan Fuster, físic que, després d'una dècada treballant a l'estranger, va decidir tornar fa un any a la seua terra. Juntament amb altres companys ha creat Celler Quàntic, un projecte centrat en la recuperació d'una parcel·la de vinya de la varietat syrah que es trobava en desús.

Els impulsors expliquen que la recuperació de la vinya ha requerit una intervenció intensa, basada en treballs de desbrossament, llaurat i una atenció constant al cultiu. Un procés laboriós que, asseguren, ja està començant a donar resultats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor extrema, les nits càlides i les plagues de la fruita d’estiu apugen la factura al consumidor final]]> Bresquilla, nectarina, meló, albercoc, paraguaià... La fruita d'estiu, en plena temporada ara, és del que més es demana als nostres mercats, però enguany agita, i ben bé, la butxaca del consumidor. La fruita d’estiu va pujar en juny un 5%, segons l’IPC. La raó? Les altes temperatures, les nits tropicals o l’augment de les plagues han fet repuntar els preus d’un producte habitual del rebost.

Les elevades temperatures d’este estiu han fet malbé algunes fruites al camp i la minva de producció es traduïx en un encariment del preu que paguem a la botiga. “Ha fet mal oratge per a la fruita, molta calor, i això ha llançat a perdre molta fruita. Com que hi ha menys fruita, és més cara”, explicava una fruitera del mercat del Cabanyal de València este dijous a À Punt.

Ara bé, fins als mercats valencians arriben productes que no han estat tan castigats per les temperatures extremes d’este estiu i, de què hi ha bona producció, el preu és més assequible. “Fruita de temporada hi ha prou i hi ha productes que no estan tan disparats de preu”, admet el fruiter Moisés Bolea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina insta el govern espanyol a endurir les penes dels piròmans i agilitzar les investigacions dels incendis]]> El conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha tornat a instar el govern espanyol a endurir les penes dels piròmans i a agilitzar la investigació policial i judicial tant de l’incendi de la Vall d’Uixó, que ha cremat més de 9.500 hectàrees, com el registrat a Begís en l’estiu del 2022, on es van calcinar quasi 20.000 hectàrees.

Pel que fa al primer, controlat des d’este dimarts a la nit, Barrachina afirmava: “Vull urgir a les instàncies policials perquè, com més prompte millor, entren en la presó els piròmans”, deia en referència als presumptes responsables de l’incendi de la Vall d’Uixó. Cal recordar que la intencionalitat es planteja com a principal hipòtesis d’este foc que va obligar a desallotjar nombroses poblacions de tres comarques i ha arrasat el 12% de la superfície del parc natural.

La delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, va afirmar que els investigadors han localitzat dos focus. Posteriorment, a més, ha transcendit que el foc es va iniciar per l’acció directa d’un encenedor. “Hi ha responsables penals que estan encara en llibertat”, sentenciava. “Com més prompte entren en la presó els piròmans, millor dormirà [el veïnat] de la Plana Baixa, de Castelló i de tot Espanya”, agregava el conseller d’Agricultura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp valencià afronta la segona collita de cítrics més baixa dels últims vint anys, malgrat repuntar la producció]]> La Comunitat Valenciana collirà esta campanya quasi 2,6 milions de tones de cítrics, si les condicions de l’oratge acompanyen fins al final de la temporada. A pesar que la previsió implica un increment del 3,4% respecte a la de l’any passat, la collita de taronja i mandarina fregarà els mínims històrics dels últims vint anys, només superada per la de l’any passat, quan es va assolir el mínim històric recent. Almenys així ho preveu una de les principals organitzacions agràries valencianes, la Unió Llauradora.

Este sindicat calcula que d’una producció total de 2.594.408 tones, 1.067.000 seran de mandarina i clementina, un 2% més que la campanya precedent. Pel que fa a la clementina, mantindrà pràcticament el mateix volum, mentre que l'increment procedirà principalment de les varietats híbrides.

Respecte a la taronja, s'espera una collita d'1.286.000 tones, un 5% superior, mentre que la llima arribarà a 240.408 tones, amb un creixement del 15%, impulsat sobretot per la varietat verna, ja que la fina es mantindrà en nivells semblants als de l’exercici anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La factura de l’incendi en el camp: díhuit milions en arbres cremats, deu en collites i nou en infraestructures]]> Vora 18 milions d’euros en arbres calcinats, deu milions de collites, uns nou milions en hivernacles, casetes i instal·lacions de reg i fins a tres milions en danys en la ramaderia i l’apicultura. En total, entre 35 i 40 milions d’euros. És la factura que deixa l’incendi de la Vall d’Uixó al camp, segons les estimacions de l’Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja).

L’organització agrària ha calculat els danys econòmics que deixa el foc que ha calcinat més de 9.500 hectàrees en diversos municipis de Castelló. AVA-Asaja xifra en 2.000 les hectàrees d’explotacions agrícoles afectades, ramaderies, ruscos i infraestructures agràries afectades pel foc.

En esta línia, el sindicat agrari ha indicat que, en pèrdues d'arbratge i reposició de les plantacions, així com el lucre cessant durant els anys necessaris per a recuperar la producció prèvia a l'incendi, el foc ha causat pèrdues de 18 milions. Pel que fa al tipus de cultiu, els cítrics, les oliveres, els ametlers, les garroferes i els alvocats, a més dels horts familiars, són els més damnificats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La collita de cereals cau un 35% en el camp valencià per les prohibicions de sega i la fauna silvestre]]> Fins al 35% de la collita de cereals. Són les pèrdues que, segons la Unió Llauradora, afronten els agricultors valencians esta campanya a causa dels dies que no han pogut segar pel risc d’incendi, els danys que genera la fauna silvestre en este cultiu i l’encariment de productes com el gasoil agrícola o els fertilitzants.

Així ho ha denunciat este sindicat agrari, que ha reclamat a la Conselleria d’Agricultura una línia d’ajudes extraordinària per a compensar les pèrdues que han d’afrontar els agricultors que cultiven cereals. Des d’esta organització apunten, a més, que el cereal es cultiva en zones d’interior, en risc de despoblament, i per a les quals este cultiu és un mitjà de vida important.

La Unió Llauradora assenyala que enguany, per les condicions de l’oratge i el risc d’incendi, s’ha prohibit fer la sega “durant nombrosos dies”, ja que l’ús de maquinària prop de zones forestals està restringit els dies d’alerta màxima.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector primari demana ajudes per a recuperar-se de l’incendi de la Vall d’Uixó]]> Entre les més de 9.000 hectàrees cremades en l’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó hi ha terreny agrícola i ramaderies destrossades. Encara és prompte per a parlar de xifres definitives, però les associacions agràries ja avancen que les pèrdues seran incalculables.

Tarongers, oliveres, ametlers, garroferes, vinyes... moltes collites han quedat reduïdes a cendra, però també infraestructures necessàries, com ara el reg per goteig o els hivernacles, explica a À Punt el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, i afig que encara no tenen una valoració completa de tot el que s'ha perdut.

Però el foc no castiga només els llauradors, sinó també les explotacions ramaderes que han perdut les pastures. “Hauran d’alimentar els animals amb palla i pinsos, i això és molt costós, assenyala” el president de La Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor reduïx un 10% la producció de xufa i el sector reclama ajudes]]> Les successives onades de calor que estem patint a casa nostra també passen factura al camp valencià. La producció de xufa ha caigut al voltant d'un 10% respecte de la campanya anterior a conseqüència de les elevades temperatures, registrades especialment en les últimes setmanes. En total, s'han recol·lectat prop de cinc milions de quilos.

El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Xufa de València atribuïx esta davallada, en part, a les condicions meteorològiques extremes. Les nits tòrrides, amb temperatures que no han baixat dels 25 graus, i les màximes per damunt elevades durant el dia a la comarca de l'Horta, han repercutit negativament en el desenvolupament del cultiu i, en conseqüència, en la productivitat.

La situació, però, va més enllà d'una campanya puntual. Segons les dades del Consell Regulador, la superfície dedicada al cultiu de la xufa s'ha reduït un 18% durant l'última dècada, mentre que la producció total ha disminuït quasi el doble, una evolució que el sector considera preocupant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els llauradors reclamen més mesures per a reduir la fauna salvatge, que causa 55 milions de pèrdues a l’any]]> Senglars, conills, cabres munteses o cabirols s’han convertit en un maldecap per als llauradors. La sobrepoblació de fauna salvatge costa al camp i la ramaderia valencians 55 milions d’euros anuals, segons la Unió Llauradora, un impacte econòmic que, com han denunciat este divendres els agricultors, està “posant en risc la viabilitat econòmica de moltes explotacions”. A més, afirmen que la situació no té perspectives de millora perquè el creixent abandonament del camp, la falta de relleu generacional o la baixa rendibilitat agrícola afavorixen la proliferació d’estes espècies salvatges que danyen collites i plantacions.

El conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, admetia en la roda de premsa posterior al ple del Consell que hi ha “un gravíssim problema de sobrepoblació de fauna salvatge” que atribuïa “a l’ecologisme de saló” que ha afavorit l'anterior govern del Botànic durant huit anys.

Són algunes de les reivindicacions que han expressat este divendres els agricultors que, convocats per la Unió Llauradora, han protestat a les portes de la Conselleria d’Agricultura. El sector demana actuacions coordinades dels departaments de Generalitat per a acabar amb este problema.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell Regulador de Xufa València denuncia publicitat enganyosa en algunes marques d’orxata]]> Algunes cadenes de supermercats oferixen marques d'orxata embotellada que anuncien com xufa de València o de la Comunitat Valenciana, però no contenen el segell oficial de la denominació d'origen. Ho denuncia el Consell Regulador de Xufa València, que qualifica eixa publicitat d'enganyosa.

L'orxata es demana més en estiu. Algunes cadenes de supermercats aprofiten per a atraure el consumidor amb reclams que la relacionen amb la Comunitat Valenciana, però de vegades s'oferix informació equívoca sobre la procedència.

Francesc Espinosa, president de la Denominació d’Origen Protegit (DOP) Xufa de València, explica en declaracions a À Punt que, davant d’esta “publicitat enganyosa” que reben els consumidors, han contactat amb les xarxes de distribució perquè “predomine clarament i no amb enganys el segell de DOP en l’orxata que es comercialitza i que el consumidor el puga trobar fàcilment”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern central dissenya un pla per a frenar els preus dels fertilitzants, que s’han disparat un 60% des del 2022]]> Fomentar ferramentes de precisió per a ajustar les dosis d'adob que requerix cada parcel·la, promocionar pràctiques per a afavorir l’aprofitament dels nutrients al camp o impulsar l’ús de l’hidrogen fer i l’amoníac verd per a fabricar fertilitzants a Espanya i reduir les importacions. Són algunes de les mesures que contempla el pla nacional de fertilitzants que ha anunciat este dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a millorar l’eficiència d’estos productes en el camp, però sobretot, per a reduir la dependència exterior, donat que bona part dels fertilitzants que s’administren en el camp espanyol es fabriquen a l’estranger.

La iniciativa arriba en un moment en què els fertilitzants s’han encarit un 60% des del 2022, quan va començar la guerra d’Ucraïna, i un 30% des que a final de febrer d’enguany esclatara el conflicte que mantenen els Estats Units i l’Iran en el Pròxim Orient, com ha explicat el ministre d’Agricultura, Luis Planas. Esta pujada de preus comporta un encariment dels costos de producció que han d'afrontar els llauradors, com han denunciat nombroses organitzacions agràries en els últims mesos.

En este sentit, perquè els llauradors milloren l’eficiència dels fertilitzants que administren, el pla nacional contempla mesures per a impulsar l’agricultura de precisió i ferramentes digitals perquè les dosis de les explotacions agrícoles siguen les més precises.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agricultura destina dos milions en ajudes directes a 736 llauradors de l'Horta de València]]> La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha obert la tramitació de dos milions d’euros en ajudes directes per a donar suport a 736 potencials beneficiaris de l’Horta de València. Concretament, les subvencions fixen una quantia de 1.500 euros per hectàrea per a titulars d'explotacions agràries situades a les zones H1 i H2, amb un complement addicional de 500 euros per a agricultors menors de 41 anys.

L'objectiu d'esta línia és contribuir a mantindre l'activitat agrària en un espai protegit i compensar les limitacions que assumixen els agricultors que treballen en zones d'especial valor productiu, ambiental i paisatgístic. Després de la reunió a Meliana (Horta Nord) amb alcaldes i llauradors de la zona de l'horta, en la qual s'han explicat estes ajudes, el conseller Miguel Barrachina ha destacat que “este Consell fa un pas més perquè estes ajudes arriben a aquells que mantenen viva l’Horta de València amb el seu treball diari”. A més, ha subratllat que “protegir l’Horta és donar suport als agricultors que la cultiven, perquè sense activitat agrària no hi ha paisatge, no hi ha producte de proximitat i no hi ha futur per a este espai únic”.

Per un altre costat, el conseller ha fet èmfasi en la reducció de l'estructura administrativa i el suport directe a l'agricultor que suposa la iniciativa. En la mateixa línia, ha explicat que la supressió del Consell de l'Horta ha permés redirigir els recursos que anteriorment es destinaven a sous i despeses corrents perquè arriben directament als qui treballen la terra, reforçant així el suport al sector agrari de l'Horta de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia una escalada d’atacs de voltors al bestiar viu]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) denuncia una escalada dels atacs de voltors a bestiar viu, sobretot en un moment d'especial vulnerabilitat com és l'època de parts, que amenaça la viabilitat de les explotacions ramaderes.

L'últim atac va ser en una granja d'Aras de los Olmos (Serrania), on els voltors mataren una ovella que acabava de parir i, quan el pastor va anar a vigilar un altre ramat, també es van menjar el corder acabat de nàixer.

Segons el ramader afectat, l'associat d'AVA-Asaja Óscar Morales, els voltors devoren les ovelles “en tot just tres minuts” i només hi deixen els ossos. No és el primer atac que pateix, lamenta, perquè fa un any ja li mataren dotze corders i de nou d’ells no deixaren ni els ossos. Així mateix, critica que el pèrit de la Conselleria de Medi Ambient només va certificar que un dels tres cadàvers quedaven l’havia matat un voltor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina tanca el semestre de representació autonòmica a la UE amb una crida a la reprocitat amb les importacions]]> El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha reclamat en el Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea reciprocitat perquè els productes agroalimentaris importats complisquen les mateixes regles que s'exigixen als agricultors i ramaders europeus. Barrachina, que ha participat en el torn de representació autonòmica que ha exercit la Comunitat Valenciana este semestre, ha defés la posició comuna sobre igualtat de tracte i reciprocitat dels productes agroalimentaris importats a la Unió Europea. En concret, reclama que cap producte agroalimentari procedent de tercers països puga accedir al mercat europeu sense complir les mateixes exigències fitosanitàries que s'apliquen als productes europeus.

També planteja clàusules espill obligatòries i verificables en els acords comercials, reforçar els controls en frontera, més auditories en països tercers, inspeccions físiques i mostrejos en origen, traçabilitat digital completa, sistemes d'alerta ràpida i salvaguardes comercials àgils davant d'incompliments reiterats. Barrachina ha subratllat que "defendre l'agricultura valenciana i espanyola a Europa implica defendre controls reals, etiquetatge clar i les mateixes regles per a tots".

El posicionament comú de les autonomies també reclama reforçar la vigilància preventiva davant de l'entrada de plagues i malalties, harmonitzar els límits màxims de residus amb el règim europeu de substàncies actives i activar mecanismes de reacció ràpida quan es detecten riscos sanitaris, fitosanitaris o incompliments reiterats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou etiquetatge de la mel de venda a Espanya obliga a especificar-ne l’origen]]> La mel que es ven a Espanya estrena nou etiquetatge. A partir d'ara se n'ha d'especificar l’origen i si s'en barreja de diversos països, així com el percentatge que hi ha de cada lloc.

Era una reivindicació històrica dels apicultors que amplia la informació per als consumidors, ja que, fins ara, les etiquetes de la mel havien d'indicar d'on procedia el producte, però no especificaven la quantitat que portava de cada procedència.

Ismael Perpiñán, soci d’Apícola Perpiñán Grau, explica en declaracions a À Punt que abans només amb què un 1% fora mel espanyola, la gent ja pensava que el producte era majoritàriament espanyol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Asaja Alacant denuncia que hi ha cultius que es queden a mitjan collir per falta de mà d'obra]]> Un 10% de la collita del nispro s'ha quedat en l'arbre per falta de mà d'obra enguany. Així ho assegura Asaja Alacant, que en un comunicat este dijous ha exigit mesures per un problema que amenaça els "cultius estratègics" de la provincia.

"Enguany hem treballat deu persones, quan l'any passat n'érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda en el mercat, però no hem trobat més treballadors", explica. Gregori lamenta que fins i tot cooperatives amb més capacitat econòmica tenen dificultats per a completar les plantilles. "Tant de bo poguera pagar més, però si l'agricultor no rep millors preus pel producte, no pot assumir més costos", explica Rafael Gregori, productor de Callosa d’en Sarrià.

Asaja Alacant detalla que produccions representatives i estratègiques per a la província com el nispro, la cirera, la bacora o el raïm de taula troben "cada vegada més dificultats per a contractar treballadors que permeten collir la fruita, al marge que la producció i la demanda en els mercats puguen ser satisfactòries". "El problema no és produir ni vendre; el problema és buscar persones disposades a treballar el camp", denuncia José Vicente Andreu, president d'ASaja Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El pistatxo guanya terreny a la vinya, el cereal o l’ametla en els camps valencians]]> On abans creixien vinya, cereal o ametler, ara creixen pistatxos. A la Comunitat Valenciana es cultiven 240 hectàrees d'esta fruita seca. Un producte amb futur, però que requerix temps i inversió per a donar fruits.

És una quantitat suficient per a cobrir la demanda amb consum de proximitat, explica en À Punt Rafael López, productor de pistatxo que afirma que les xifres d’este producte comencen a ser prometedores. “Comencem a vore produccions amb 700.000 quilos per hectàrea en sec”, assenyala. 

La Plana d'Utiel-Requena, l'Alt Palància, els Ports o la Vall d’Albaida centren les produccions més grans. És el cas de Mónica Díez, que destaca com els seus camps sembrats amb pistatxos feia entre 15 i 25 anys que estaven abandonats. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca avisa a Brussel·les de "danys irreparables" en el camp valencià pels retalls de la UE]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha avisat este dijous a Brussel·les dels "danys irreparables" en el sector agrícola de la Comunitat Valenciana pels possibles retalls en els fons de la futura política agrària comuna (PAC), que ha vist com a "vitals" per a assegurar el relleu generacional.

"Podria fer un mal irreparable a la Comunitat Valenciana", ha assegurat el president als mitjans al Parlament Europeu, abans de reunir-se amb el comissari d'Agricultura, Christophe Hansen, per a dialogar sobre el camp. En esta línia, ha destacat que el territori valencià ha sigut "pioner a implantar ajudes econòmiques", que ha matisat "són vitals per a mantindre el sector primari de la Comunitat Valenciana" i "sobretot a donar-li entrada en eixe canvi generacional, a la gent jove".

En la proposta de marc financer de la UE per al període 2028-2034, la Comissió Europea ha proposat simplificar la política agrària, amb la fusió de partides als agricultors i al desenvolupament rural, que tradicionalment estaven separades en este programa pressupostari, cosa que ha espentat el camp europeu a alertar de possibles retalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca anuncia una convocatòria rècord d'ajudes per a modernitzar explotacions agràries amb cinquanta milions d'euros]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha destacat que el govern valencià ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la línia d'ajudes més gran per a la modernització d'explotacions agràries de la història de la Comunitat Valenciana, dotada amb cinquanta milions d'euros. D'esta manera, segons informa l'agència EFE, la xifra multiplica per quatre el pressupost de l'última convocatòria impulsada el 2023 per l'anterior equip de govern.

Estes declaracions s'han fet en la presentació de l'orde d'ajudes a Carlet (Ribera Alta), un acte on el president ha estat acompanyat pel conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, i l'alcaldessa del municipi, Laura Sáez, entre altres autoritats.

Amb esta actuació, que pretén "millorar la competitivitat, afavorir la digitalització, impulsar la sostenibilitat i reforçar la resiliència del sector", com ja va avançar Barrachina al 28é Congrés de Fruites i Hortalisses d'AECOC, s'amplia el finançament i es prima l'accés a les ajudes per a jóvens i explotacions situades en zones rurals. D'esta manera, s'impulsa el relleu generacional i la cohesió territorial com a eixos fonamentals de la nostra política agrària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Importaco supera per primera vegada els mil milions de facturació i guanya un 36,8% més]]> La companyia agroalimentària valenciana Importaco, amb seu a Beniparrell, ha tancat l'exercici 2025 amb una facturació rècord de 1.012 milions d'euros, un 12,7% més que l'any anterior, impulsada principalment pel creixement dels negocis de fruita seca i aigua mineral.

El benefici després d'impostos ha ascendit a 41,4 milions d'euros, un 36,8% superior al registrat en el 2024, fet que en consolida la fortalesa financera i la capacitat de continuar creixent, segons ha informat l'empresa. Durant l'exercici, Importaco va comercialitzar 122 milions de quilos de fruita seca i 1.058 milions de litres d'aigua mineral, amb increment del 1,5% i del 3,2%, respectivament.

El president de la companyia, Toño Pons, ha qualificat el 2025 com "un any històric" per a l'empresa i ha atribuït els resultats al compromís de la plantilla, la solidesa del model de gestió i una visió compartida a llarg termini.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia danys als arrossars de l'Albufera provocats pels flamencs i reclama compensacions econòmiques]]> AVA-Asaja ha denunciat este dimecres els primers perjuís causats per flamencs als arrossars de l'Albufera, just després de la inundació dels camps i la sembra de l'arròs. Encara que els animals no es mengen les plantes, "xafen la terra, furguen amb el bec i trauen les arrels", denuncia l'organització agrària, que lamenta que produïsquen "greus danys", pels quals demana "compensacions econòmiques".

Les minves arriben en molts casos al cent per cent de la producció de les parcel·les afectades, cosa que obliga els arrossers a replantar si no volen perdre la collita de tot l'any i, per tant, "a assumir importants sobrecostos econòmics en plena escalada de preus, sobretot de gasoil agrícola, fertilitzants nitrogenats, fitosanitaris, llavors i mà d'obra".

L'organització presidida per Cristóbal Aguado denuncia que estos sinistres provocats pels flamencs no estan coberts per l'assegurança. La regulació actual establix que la cobertura per fauna salvatge, en el cas de l'arròs, només s'activa a partir de l'estat fenològic D, és a dir, "quan és visible la tercera fulla".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina defén que els comptes del 2026 "complixen" amb els agricultors en lloc de perseguir-los]]> El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha presentat este dimecres a les Corts el pressupost del departament que encapçala per al 2026. Es tracta d'uns comptes que, segons ha defés, "complixen" amb els agricultors, els ramaders i els pescadors valencians en lloc de "perseguir-los" com fan —ha assegurat— altres administracions.

Barrachina ha comparegut en la comissió d'Hisenda per a detallar les línies mestres dels pressupostos per a l'any vinent, que ascendixen a 392,5 milions, un 7% més que en el 2025. El conseller, però, eleva la xifra global fins als 765 milions, en afegir 67,7 milions del pressupost dana, així com els 285,8 milions de l'Agència València per a la Garantia i Foment Agrari i 18,8 milions més de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA).

Del volum total, Barrachina ha destacat que 550 milions es destinen directament a ajudes i inversions. També ha ressaltat una partida de 19,5 milions per a la incorporació de joves i nous agricultors ramaders, 58,5 per a modernització i millora d'instal·lacions, 13,6 per al sector ramader, 32 per a la pesca, i quasi 68 milions per a actuacions de reconstrucció postdana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina diu que el relleu generacional i la modernització són "imprescindibles" per a consolidar les exportacions agroalimentàries]]> El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha situat el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries com dos factors "imprescindibles" per a consolidar la fortalesa exportadora del sector agroalimentari valencià i garantir que les fruites i hortalisses de la Comunitat Valenciana continuen presents en els mercats més exigents.

Estes declaracions les ha fetes en el marc del 28é Congrés de Fruites i Hortalisses de l'Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), al Palau de Congressos de València. Una cita que ha ajuntat prop de 700 professionals de destacades companyies de la indústria i el comerç hortofructícola. En este sentit, Barrachina ha destacat que la trobada "representa molt bé la força d'una cadena agroalimentària que només funciona quan tots els seus anells avancen en la mateixa direcció: productors, cooperatives, indústria, logística, distribució i administració".

A més, el conseller ha subratllat que la Comunitat Valenciana "ha construït durant dècades un model agroalimentari d'èxit" basat en l'excel·lència dels seus productors, la capacitat de la seua indústria i la fortalesa de la distribució per a connectar els productes valencians amb milions de consumidors. Tan sols durant el primer trimestre del 2026, les exportacions agroalimentàries valencianes van aconseguir vora 2.900 milions d'euros, amb un saldo comercial positiu superior a 1.200 milions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els cultius valencians que sobreviuran a l’apocalipsi]]> A 1.000 quilòmetres del pol nord i en un edifici subterrani de formigó està la cúpula de llavors més gran del món, la que hauria de garantir la biodiversitat agrícola global en diferents escenaris.

“En el cas de catàstrofes naturals o per culpa l’activitat humana les llavors es perderen, sempre queda un reservori que es pot utilitzar per a poder replantar”, explica Àngeles Calatayud, investigadora principal de Citricultura de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. 

Inaugurat en 2008, el depòsit de llavors més gran del món té una extensió de més de mil metres quadrats repartits entre tres magatzems. Coneguda popularment com la Cambra de la Fi del Món, és capaç de resistir terratrèmols, l'impacte de bombes i altres desastres. El magatzem ha guanyat l'últim Premi Princesa d'Astúries en la categoria de Cooperació Internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem tomba el recurs dels regants i avala els nous cabals del Tajo-Segura]]> Revés judicial per als regants d’Alacant i dos províncies veïnes que reben l’aigua del Tajo. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que havia presentat el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS) contra els nous cabals ecològics mínims fixats en la revisió del Pla Hidrològic del Tajo.

Concretament, en abril del 2023, este sindicat que integra vora 80.000 regants d’Alacant, la Regió de Múrcia i Almeria –terres que reben l’aigua del transvasament Tajo-Segura– va recórrer contra el Reial decret 35/2023, pel qual es va aprovar la revisió dels plans hidrològics de diverses demarcacions hidrogràfiques d’Espanya, entre altres la del Segura i la del Xúquer, així com les del Tajo, el Guadiana i l’Ebre, entre altres.

El recurs argumentava que hi havia una voluntat política d’acabar amb el transvasament Tajo-Segura, un propòsit que es pretenia aconseguir establint uns cabals ecològics mínims per al Tajo, per a després augmentar-los de manera gradual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja prova malles antipol·linització per a combatre la pinyolada en els cítrics]]> Innovació per a resoldre un problema antic per al camp valencià. AVA-Asaja ha posat en marxa per a esta campanya un assaig a la seua finca experimental de Sinyent per a avaluar l’eficàcia i els costos de les malles antipol·linització com a ferramenta per a combatre la pinyolada, un dels principals problemes del sector citrícola valencià per la presència de llavors en mandarines i altres cítrics.

L’estudi es desenvolupa en varietats sensibles com Nadorcott, Leanri i Orri, mitjançant la instal·lació d’unes malles de tram especial dissenyades per a impedir el pas de les abelles durant la floració i evitar la pol·linització creuada. El projecte es du a terme en col·laboració amb l’empresa castellonenca Servicios Agrícolas Meliá, amb la qual AVA-Asaja treballa per a trobar solucions innovadores que permeten reduir l’aparició de llavors en els fruits.

La col·locació de les malles s’ha fet tant de manera manual, especialment en parcel·les de difícil accés, com amb un sistema mecanitzat desenvolupat específicament per a facilitar la instal·lació i la retirada de les cobertes directament sobre els arbres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja lamenta que el pla de fertilitzants europeu aporta declaracions d'intencions i no les respostes que necessita el camp]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors, AVA-Asaja, considera que el pla d'acció sobre fertilitzants, que la Comissió Europea ha presentat este dimarts, “és decebedor i no està a l'altura de la crisi”, segons afirmen en una nota de premsa. Argumenten que no oferix als agricultors “cap alleujament immediat”, que eludix la suspensió del Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carboni (CBAM) sobre fertilitzants i la devolució dels ingressos del Sistema de Comerç de Drets d'Emissió (ETS) al sector, i “es queda en declaracions d'intencions a llarg termini quan el camp necessita respostes ara”.

Afirmen que el CBAM —l'aranzel verd europeu sobre productes importats en funció de les seues emissions de CO₂— suposarà un cost de 820 milions d'euros l'any 2026 per al sector, amb un impacte acumulat que podria superar els 39.000 milions en set anys, l’equivalent al 10% de la PAC. Consideren que el pla presentat “ignora esta realitat” perquè no suspén el CBAM sobre fertilitzants, no retorna els ingressos de l'ETS als agricultors i no preveu finançament addicional nou, denuncien. Segons Ava-Asaja, el pla de la CE assenyala els fons de la PAC ja programats com a única via de suport, a discreció de cada estat membre, cosa que “està lluny de ser una resposta coordinada de la UE i deixa l'agricultor a la voluntat nacional del seu govern”.

Una delegació d'Asaja ha seguit la presentació del pla des d’Estrasburg, juntament amb agricultors de tot Europa, convocats pel Copa-Cogeca —l'entitat que agrupa les principals organitzacions agràries i cooperatives de la UE— davall del lema Stop Von der Leyen taxes (parem les taxes de Von der Leyen). Des d’allí, Pedro Barato, vicepresident de Copa en representació d'Asaja, ha afirmat que ajudar la indústria de fertilitzants ens pareix bé, però que “la conseqüència ha de ser directa i arribar a l'agricultor”. “Si no baixen els preus o si no hi ha una ajuda nítida al productor, no servix de res, a més que ho acabaran pagant els consumidors en la seua cistella de la compra”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El raïm per a vi convertix la Plana d’Utiel-Requena en la comarca líder d’agricultura ecològica]]> Si ens perdem entre els bancals de la Plana d’Utiel-Requena, els Ports o l’Alt Palància probablement tenim prop alguna parcel·la de producció sostenible. Són les comarques que més superfície certificada de superfície ecològica tenen. Els cultius de secà estiren l’agricultura ecològica, que arrela especialment a les comarques de l’interior. Només a la Plana d’Utiel-Requena hi ha 30.267 hectàrees amb superfície certificada, és la comarca líder en producció sostenible i dobla la segona comarca amb més cultius així, que és els Ports amb 12.220 hectàrees, segons les dades de l’any passat proporcionades este dijous pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana.

Per cultius, els fruits secs i el raïm per a vi són els que més superfície ecològica tenen, un fet que explica que la Plana d’Utiel-Requena siga líder en este sistema de cultiu respectuosa amb el medi ambient. Així, hi ha 19.517 hectàrees de fruits secs i 19.130 de ceps de raïm de vi al conjunt de la Comunitat Valenciana. A esta producció ecològica s'afigen les vora 8.850 hectàrees d'oliveres, les 5.419 hectàrees de cítrics o les més de 3.865 de cereals. També es dediquen vora 2.000 hectàrees a fruites i vora la meitat, un miler, hortalisses.

A diferència de la Plana d’Utiel i dels Ports, a la cua, quant a la quantitat d’hectàrees ecològiques, se situa València, on només hi ha 33 hectàrees certificades, i l’Alt Millars amb 65. Com més a l’interior, més superfície dedicada a l’agroecologia n'hi ha. Així, per exemple, al Comtat hi ha vora un miler d’hectàrees; a la Costera, 2.200 i, a l’Alt Maestrat, 5.172 hectàrees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector agrari preveu un 15% més de collita d'ametla però alerta del fort increment de costos i de la competència dels EUA]]> La collita d'ametla de la Comunitat Valenciana superarà les 8.000 tones en gra, un 15% més que l’any anterior, sempre que l’oratge no done sorpreses desagradables d’ací a la collita, segons La Unió Llauradora. Pel que fa al conjunt de zones productores espanyoles, sembla que sí que hi haurà una collita rècord d'unes 146.000 tones, una pujada del 39% sobre la campanya anterior, afirmen en un comunicat. 

Però malgrat estes bones dades, destaquen dos aspectes que els preocupen “sobre manera”. Per un costat, “l'alça important” dels costos de producció, ja que el gasoil agrícola costa de mitjana 1,34 euros/litre. Un cost que fa que, malgrat que incremente un poc el preu de l’ametla respecte a la campanya anterior, l’increment “no arribe” als productors mentre les costes es disparen, raó per la qual “ixen perdent”, denuncien.

D’altra banda, també els preocupa la competència de l’ametla dels Estats Units que, amb un preu més baix que l’autòctona, “inunda els lineals dels principals supermercats i hipermercats”. Segons assenyalen en el comunicat, només el 2025 la Comunitat Valenciana va importar fruita seca dels Estats Units per un valor de 355 milions d'euros, una xifra quasi equivalent al total d'exportacions agroalimentàries valencianes a eixe país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia problemes dels llauradors de l'horta per a comercialitzar creïlles en un mercat saturat per producte de fora]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) denuncia els “greus problemes” dels agricultors de l’horta valenciana per a vendre les primeres creïlles de la temporada perquè el mercat està “saturat de creïlles velles franceses i de països tercers com Egipte”, segons un comunicat.

Per això, AVA-Asaja insta els operadors comercials, les fruiteries de barri i les cadenes de la gran distribució a donar preferència a les creïlles noves valencianes “que garantixen al consumidor més frescor i una millor qualitat, seguretat alimentària i sostenibilitat mediambiental, amb el valor afegit de contribuir a preservar el paisatge d'un territori protegit com l'horta de València”.

El responsable de la sectorial d'hortalisses d'AVA-Asaja, Vicent José Sebastià, que produïx creïlles a Poble Nou, afirma que el sector “està passant-ho malament” perquè, no només enguany hi ha menys producció, sinó que, a més, tenen problemes per a trobar mà d'obra per a la collita i “els costos no paren d'augmentar”. A açò cal assumir al fet que els preus que cobren són “els mateixos de fa trenta anys” i que ara els operadors preferixen comprar altres creïlles abans que les valencianes. “Així no podem continuar”, es lamenta Sebastià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern amplia en 64 milions el pressupost per a recuperar el potencial agrari afectat per la dana]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, una ampliació de crèdit de quasi 64 milions d'euros per a finalitzar les actuacions de recuperació del potencial productiu agrari afectat per la dana del 2024.

En concret, esta dotació addicional permetrà completar les obres ja iniciades de reconstrucció de camins rurals, recuperació d'explotacions agràries i reparació d'infraestructures de regadiu en els municipis afectats de la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa.

"Moltes vegades fa l'efecte que, quan ocorre un fenomen com este, s'abonen les ajudes, es fa una actuació i s'ha acabat, però no és així. Al contrari, per part del Govern d'Espanya pretenem concloure els treballs i d'esta forma el crèdit inicial l'hem augmentat en 64 milions d'euros", ha assegurat el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja alerta que la sembra de l’arròs d'enguany és la "més cara" de la història: fins a tres milions d’euros més]]> L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) advertix que la campanya de sembra de l’arròs d’enguany serà “la més cara de la història” per l’increment dels costos de producció. L’organització calcula que els productors del parc natural de l’Albufera han d’assumir uns tres milions d’euros més de despesa, principalment per la pujada del gasoil agrícola i dels fertilitzants com la urea.

Segons va informar en un comunicat, els costos de producció s’han incrementat un 7% respecte de la campanya anterior. Des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, el preu del gasoil agrícola pràcticament s’ha duplicat i els agricultors poden arribar a gastar entre 200 i 300 euros diaris en combustible durant els treballs de preparació del terreny i sembra.

L’associació també alerta de l’encariment dels fertilitzants, imprescindibles per al desenvolupament del cultiu. La urea, coneguda habitualment en el sector com a nitrogen o guano, ha passat de costar entre 350 i 400 euros la tona a situar-se actualment entre 850 i 900 euros. En conjunt, el preu dels adobs ha augmentat més d’un 33%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió Llauradora denuncia un augment de la detecció de matèries prohibides a la UE en cítrics d’Egipte]]> La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que el sistema europeu d'alertes en aliments Rasff ha detectat a l’abril huit rebutjos de cítrics procedents d'Egipte amb matèries actives no autoritzades a la Unió Europea o per superar els límits màxims de residus (LMR) permesos. Es tracta d’un 166% més de detencions que el mateix mes de l'any passat, quan se n’interceptaren tres.

Paral·lelament, l’augment de les intercepcions coincidix amb una pujada de les importacions d’Egipte a la Unió Europea. Pel que fa a taronges, fins a març s’han importat del país nord-africà més de 8.630 tones, fet que el situa en el segon lloc entre els exportadors d’este producte amb un 5,9% més de tones exportades que la mitjana, i el fa guanyar un punt de quota. Quant a les mandarines, les dades són “encara més demolidores”, segons la Unió, ja que s’han importat més de 38.120 tones, un 188% que la campanya anterior. 

Davant d'esta situació, la Unió proposa incrementar al 50% el control d'identitat i físic a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d'intercepcions, com és el cas d'Egipte. I perquè resulten efectius, reclama que s'amplie el període a un any. Si durant qualsevol dels mesos d'este període s'observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l'organització planteja el tancament de les importacions d'estos països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els LMR establits.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llorca reivindica una Europa “del diàleg” i reclama més atenció per als sectors productius valencians]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha fet este divendres a Castelló una declaració institucional amb motiu del Dia d’Europa, en el marc del 40é aniversari de l’entrada d’Espanya en la Unió Europea, que se celebra este dissabte.

Des de la Casa dels Caragols, Llorca ha lloat els valors del projecte europeu i ha defensat els beneficis que ha aportat a Espanya i a la Comunitat Valenciana durant estes quatre dècades. “Gràcies a Europa tenim una economia més oberta, i el nostre PIB per càpita, l’ocupació, les exportacions i el turisme s’han multiplicat de manera molt significativa”, ha destacat el president.

Tot i el balanç positiu, el cap del Consell ha reclamat que la Unió Europea tinga més en compte els interessos dels sectors productius valencians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TSJCV avala el conveni del Xúquer-Vinalopó, però anul·la una transferència d’aigua de Cullera a Villena del 2024]]> El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una sentència que avala la vigència del conveni subscrit en 2007 per al transvasament Xúquer-Vinalopó, però anul·la una transferència d'aigua que es va fer des de l'assut de la Marquesa, en aigües del Xúquer a Cullera, fins a Villena, segons ha confirmat el TSJCV. Este desviament d’aigua el va autoritzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en febrer del 2024.

La decisió judicial estima parcialment el recurs interposat per l'associació Xúquer Viu contra diferents decisions administratives. La primera de les resolucions de l'Administració que van impugnar –que és l'objecte principal del recurs i que ha sigut desestimada pel TSJCV–, es refereix a l'addenda número 1 del conveni entre la CHX i la Societat Aigües del Xúquer SA per al finançament i explotació de les obres de la nova conducció Xúquer-Vinalopó, subscrita el 27 d'octubre de 2023.

Després d'examinar l'expedient administratiu i l'informe presentat per l'Advocacia General de l'Estat, els magistrats rebutgen que el conveni de març de 2007 estiga extingit i, per tant, que se n'haguera de subscriure's un nou.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els productors de la cirera esperen quadruplicar la collita de l'any passat]]> És temporada de cirera i els productors de la província d'Alacant esperen tindre una bona collita per a rescabalar-se de les pèrdues que van patir l'any passat. Encara que la humitat dels últims dies ha fet malbé al voltant d'un 10 % de la producció, els productors són optimistes: la collita, enguany, podria quadruplicar la de l'any passat.

El problema no ha sigut la pluja, sinó la boira posterior que ha evitat que les cireres s'eixuguen. "Quan s'acaba la tempesta i ix el sol, s'eixuga la cirera i no passa res. Però ahir hi va haver tot el dia boira, i massa hores d'humitat produïx l'esclat de la cirera", diu Ismael Cortell, president de la Cooperativa de Cireres de la Muntanya d'Alacant.

La varietat més afectada és la Starking, en ple procés de maduració. Però els productors estan relativament tranquils. Tenen més qualitat, però també quantitat. A diferència de l’any passat, que van collir-ne 50.000 quilos, enguany esperen superar els 200.000.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor Mercosur: una nova zona de lliure comerç de 700 milions de persones que rebutja el sector agrari]]> El Primer de Maig ha obert la porta a un nou mercat global, que concentrarà un terç de la riquesa global i reunirà més de 700 milions de persones. Es tracta d’una de les majors zones del món de lliure comerç, la creada arran del controvertit acord de Mercosur entre la Unió Europea i l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, que va començar a negociar-se fa 25 anys. Este divendres s’ha començat a aplicar el nou marc comercial de forma provisional, a falta que el ratifique definitivament el Parlament Europeu, que li ha consultat al Tribunal de Justícia de la UE la legalitat del pacte.

La conseqüència més directa de l’entrada en vigor de Mercosur serà la reducció dels aranzels. En el cas dels productes que exporta Europa a estos quatre països sud-americans, els dels automòbils, la maquinària o els medicaments: segons els càlculs de la UE, este nou mercat global suposarà l’estalvi de 4.000 milions d’euros en aranzels a Europa.

A través d’este pacte comercial, es liberalitzaran més del 90% dels aranzels actuals, alguns de manera immediata des d'este divendres i uns altres de manera progressiva els pròxims anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia una onada de robatoris en pous de reg a la Ribera Alta i l’Horta Sud]]> AVA-Asaja ha denunciat una “preocupant” onada de robatoris en pous de reg que està afectant explotacions agràries de la Ribera Alta i l’Horta Sud. Estos delictes estan provocant importants danys en les infraestructures fins al punt d’impedir, en molts casos, el desenvolupament normal de l’activitat agrícola. Segons estimacions de l’entitat, els robatoris en el sector agrari de la Comunitat Valenciana provoquen pèrdues anuals pròximes als 30 milions d’euros.

Els agricultors afectats denuncien la sostracció de materials de gran valor en el mercat il·legal, com ara coure, bateries, cablejat elèctric, bombes d’extracció d’aigua i equips electrònics. També és habitual el robatori de combustible emmagatzemat, fet que agreuja encara més l’impacte econòmic.

Més enllà del cost de reposició o reparació, la paralització dels sistemes de reg pot causar pèrdues importants en les collites, especialment en moments clau del desenvolupament dels cultius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia tornen a reclamar el transvasament Tajo-Segura]]> Els presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia han fet este dilluns pel matí un front comú per a reclamar la continuïtat del transvasament Tajo-Segura i demanar la paralització immediata de les noves normes d’explotació d’esta conducció que porta aigua fins a les explotacions agràries d’Alacant, Múrcia i Almeria i que planeja el govern central. Els dos caps de govern, el valencià Juanfran Pérez Llorca i el murcià Fernando López Miras, han participat a Pilar de la Horadada en un acte en defensa del Tajo-Segura, organitzat pel Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (Scrats).

Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha reclamat consens i que este acord es plasme en un pacte nacional de l’aigua, en el qual estiguen implicades totes les autonomies i es busquen garanties ambientals per a totes les regions, incloses les del Tajo.

Una petició que, tant Pérez Llorca com López Miras, han fonamentat en l’existència de suficients recursos hídrics actualment. “A Espanya hui sobra aigua”, apuntava el president murcià i posteriorment repetia el president valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detectat un nou cas de la malaltia de Newcastle a una granja avícola de Terrateig]]> Nou cas positiu de la malaltia de New Castle a la Vall d'Albaida. Es tracta del cinqué i s'ha confirmat a una granja de Terrateig. El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha explicat en la roda de premsa posterior al Ple del Consell que l'executiu valencià ha aprovat este dimecres la declaració d'emergència per a l'execució d'actuacions sanitàries destinades a la prevenció i el control de la malaltia de Newcastle en les explotacions avícoles de la Comunitat Valenciana, que es van posar en marxa arran de la confirmació d'un cas positiu el passat 6 de març al municipi de Terrateig.

El primer positiu d'esta malaltia es va confirmar el 23 de desembre de 2025 en una explotació avícola de Llutxent. Al gener, les autoritats veterinàries de la Generalitat notificaren tres nous focus de la malaltia de Newcastle en tres granges de pollastres d'engreixament en la mateixa localitat.

El cost estimat de les actuacions anunciades este divendres pel portaveu del Consell és de 1.963.345 euros i està previst que es duguen a terme en un termini màxim de tres mesos, a fi d'executar les intervencions en el menor termini possible i previndre o reparar els danys existents. Les actuacions inclouen el sacrifici dels animals en explotacions ramaderes en què s'han confirmat els positius a la malaltia, la contractació de quadrilles per a la seua recollida, la realització de l'estudi geològic de zona apropiada, i l'excavació de fosses destinades a l'enterrament dels animals morts, així com dels pinsos i altres matèries potencialment contaminants i el vestuari, material i equipament utilitzats durant el sacrifici.

Continua llegint-ho en el web

]]>