<![CDATA[À Punt - Agricultura]]> 10 <![CDATA[À Punt - Agricultura]]> <![CDATA[La calor llança a perdre milers de tones de meló d'Alger al Baix Maestrat i la Plana Baixa]]> Són moments difícils per als agricultors del meló d'Alger, que enguany n'han perdut bona part de la producció. La intensa calor està darrere d'este desastre que afecta directament diverses empreses valencianes dedicades al sector.

A Benicarló (Baix Maestrat), l'empresa Benihort, un dels majors productors de la província de Castelló, esperava una producció de 7.000 tones, però finalment se n'han llançat a perdre 1.000. A Melones Panollo, de Nules (Plana Baixa), la situació és encara pitjor, ja que han perdut vora el 50% de la producció.

"Han influït molt el canvi climàtic i les altes temperatures que hem patit durant l'estiu", lamenta José Javier Oliver, gerent de Melons Panollo. El sol impacta sobre la fruita i causa danys en la superfície, però el pitjor ocorre en l'interior del fruit. "El que fa per dins és bollir-la, com si fora melmelada, la passa de maduració", explica Oliver.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els arrossers es concentren a Sueca per a denunciar el moment crític que travessen]]> La preocupació s'estén entre el sector arrosser. Les principals associacions agràries han aprofitat el Concurs Internacional de Paella de Sueca que se celebra este diumenge per a denunciar el moment crític que, denuncien, viuen els arrossers.

AVA-Asaja i La Unió Llauradora i Ramadera asseguren que la rendibilitat del cultiu de l'arròs cau en picat per l’elevat cost de producció, l'efecte d'algunes malalties i les importacions massives en condicions de competència deslleial.

"Alguns moliners estan oferint-nos de 31 a 35 cèntims per quilo d'arròs quan el cost de producció està al voltant de 50 cèntims", explica Nando Durà, de La Unió. "Ens diuen directament que poden portar l'arròs de fora a eixe preu".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els viticultors de cava de Requena denuncien les males pràctiques dels grans cellers]]> Els viticultors de cava de Requena afronten una de les campanyes més difícils dels últims anys. El preu que els paguen pel raïm s'ha reduït en un 50% en només dos anys, alhora que denuncien les pràctiques de les grans firmes de cellers.

Per este motiu llancen un crit d'auxili. Davant d'un escenari de caiguda del preu del raïm, són molts els treballadors que es plantegen abandonar. "Els diners els fan uns quants i els pobres viticultors hem de córrer amb despeses i inversions", comenta un viticultor.

Acusen els bodeguers i les grans firmes de substituir el cava per vins espumosos sense qualificació per a vendre'ls en els mercats internacionals a preus més baixos. "Quaranta milions de botelles que podrien ser cava ara són vi espumós sota el paraigua de marques conegudes, però que no tenen res a veure amb les característiques del cava"; explica Francisco Martínez, president de l'Associació de Viticultors del Cava de Requena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença la campanya de la taronja, marcada per la baixa producció i els preus mínims]]> Comença la campanya de cítrics amb baixa producció i preus mínims. El preu de la llum, el gasoil i els fertilitzants condicionen un mercat també molt sensible a l'entrada de taronges d'altres països.

A peu de camp, ja han començat de manera tímida les primeres operacions de compravenda de cítrics en un inici de campanya marcat per la calor de l'estiu, el protagonisme de les plagues i la pressió de l'oferta de tercers països. Però també pel sobrecost en la producció derivada de l'escalada dels preus de l'energia de l'electricitat i el gasoil.

La campanya, això sí, té una producció lleugerament superior a la de l'any passat, que va ser molt roïna, a l'espera de vore com evolucionarà en els pròxims mesos. Carles Peris, secretari general de La Unió Llauradora i Ramadera, denuncia que la producció enguany és de 2.600.000 tones a la Comunitat Valenciana, un 3,4% més que en la campanya anterior, que va ser la "més fluixa dels últims anys".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp, sense relleu: només un 5,8% dels agricultors perceptors de la PAC tenen menys de quaranta anys]]> La Unió ha alertat del "fort" envelliment de les persones perceptores d'ajudes directes de la PAC a la Comunitat Valenciana i, especialment, de la "insuficient" incorporació de jóvens al sector agrari, segons les últimes dades publicades pel Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), corresponents a l'exercici 2025.

Les dades reflectixen una estructura d'edat "especialment preocupant", ha assenyalat l'organització agrària en un comunicat. Un total de 15.097 perceptors valencians, el 48,07% del total, tenen 65 anys o més, mentre que únicament 1.819, el 5,79%, són menors de 40 anys. Això suposa que existixen 8,3 perceptors de 65 anys o més per cada perceptor menor de 40 anys.

A la Comunitat Valenciana només 162 persones perceptores d'ajudes directes tenen menys de 25 anys, cosa que representa a penes el 0,52% del total. L'envelliment dels perceptors valencians és, a més, superior al registrat en el conjunt de l'Estat. A Espanya, les persones de 65 anys o més representen el 39,56% dels perceptors d'ajudes directes, mentre que els menors de 40 anys suposen el 8,83%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Guàrdia Civil vigila la recol·lecció del raïm de taula del Vinalopó per a evitar els robatoris]]> Dos-cents efectius de la Guàrdia Civil vigilen de prop la campanya de recol·lecció del raïm de taula del Vinalopó. L'any passat els lladres furtaren vora 600 quilos d'este producte amb denominació d'origen. Entre les recomanacions als llauradors, canviar les rutines i vigilar els correus fraudulents de possibles compradors.

Este raïm amb denominació d'origen cotitza bé en el mercat i tradicionalment ha sigut objecte de robatoris. Des del 2015, les batudes dels mateixos agricultors per a vigilar els camps deixaren pas a un dispositiu especial de seguretat, amb 200 efectius de la Guàrdia Civil que cada campanya dona millors resultats. Precisament en este sentit s’ha pronunciat José Antonio Martínez, president d’Asaja a l’Alacantí i el Vinalopó, assegurant que, des que es va instal·lar este sistema “funciona molt bé i cada vegada hi ha menys robatoris”.

El 2025 hi hagué només 3 robatoris, tot i que el botí va fregar els 600 quilos de raïm. Però al llarg d'estos onze anys el pla ha hagut d'actualitzar-se perquè ha canviat el modus operandi dels lladres. La ciberdelinqüència també arriba al camp, segons denuncia Francisco Poyato, coronel en cap de la Comandància de la Guàrdia Civil d’Alacant, que explica que envien correus electrònics fent-se passar per empreses productores i distribuïdores per a estafar i enganyar els agricultors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Requena dona el tret d’eixida a la verema nocturna]]> A Requena ja ha començat la verema nocturna, una tradició que any rere any guanya adeptes i que dona el tret d’eixida a la campanya de collita manual del raïm. Els productors aposten per les hores de menys calor per a preservar les propietats del fruit abans d’arribar al celler.

L’elecció de la nit respon, sobretot, a un objectiu enològic: aprofitar el descens de les temperatures. A la zona, situada a uns 800 metres d’altitud, els termòmetres poden baixar fins a quinze graus respecte de les temperatures diürnes.

Esta frescor és clau per a mantindre la qualitat del raïm; el fruit ha d’arribar al celler a baixa temperatura per a evitar que comence a fermentar de manera prematura a causa dels llevats naturals presents en la pell.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Conselleria d'Agricultura anuncia cinquanta milions per a modernitzar el camp i guanyar productivitat]]> El camp valencià patix una falta de rendibilitat que fa que encapçale els abandonament de terres, fins i tot per davant de regions amb molta més extensió, com poden ser les dos Castelles, Andalusia o Aragó. A més, un altre gran repte del sector és atraure nous professionals. En eixe context, este divendres el conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, s'ha reunit amb el president d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado; el secretari tècnic d'Asaja Alacant, Ramón Espinosa; el secretari general d'UPA, Ricardo Bayo; el secretari general de La Unió, Carles Peris, i el director de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, Enrique Bellés. En la reunió, Barrachina ha defensat l'aposta del Consell pel futur del sector i li ha posat dades. El Consell, entre altres ajudes, destinarà cinquanta milions d'euros a la modernització de les explotacions agràries i huit milions a afavorir el relleu generacional.

Barrachina ha defensat que la inversió del Consell en el camp es xifra en 150 milions d'euros. I n'ha detallat algunes. Entre les principals mesures destaca la convocatòria d'ajudes a la modernització d'explotacions, per a finançar inversions en maquinària, tecnologia, condicionament i infraestructures. Esta línia pretén ajudar a millorar la productivitat del camp. "El termini de sol·licitud, ampliat en dos ocasions a petició del sector, acaba l'1 d'octubre", ha explicat el Consell en un comunicat.

Pel que fa a les ajudes per a facilitar el relleu generacional, el conseller ha detallat que oscil·laran entre 30.000 i 80.000 euros per a jóvens i entre 20.000 i 70.000 euros per a nous agricultors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La pedregada d'agost va causar danys valorats en més de vint milions d’euros al caqui de la Ribera]]> L’esclafit tèrmic del passat 20 d’agost ha causat danys per valor de més de vint milions d’euros en el cultiu del caqui a la Ribera del Xúquer, segons estimacions de les associacions agràries, que inicialment les xifraren en 14,3 milions. La pedregada i el fort vent van afectar més de 2.400 hectàrees, principalment de caqui, i en alguns municipis els agricultors han perdut pràcticament tota la collita. Agroseguro estima que haurà de pagar 17 milions en indemnitzacions.

Els efectes del temporal són especialment visibles als camps de Guadassuar. La fruita ha quedat molt marcada per la pedra i, en alguns casos, els danys també han afectat la fusta dels arbres, cosa que fa témer als agricultors de cara la pròxima campanya. "Hi ha ferides en la fusta a causa de la pedra, així que l'any que ve els haurem de tractar perquè la llenya siga bona per a tornar a produir", explica Enrique Costa, president de Guadacoop.

En algunes explotacions, els productors donen per perduda la collita. És el cas d’agricultors que esperaven arreplegar fins a 50.000 quilos de caqui i que ara ja assumeixen que no podran comercialitzar-los.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença la campanya de la DOP Raïm de Taula del Vinalopó en Saquets amb el tall del primer xanglot]]> La Denominació d'Origen Protegida (DOP) Raïm de Taula del Vinalopó en Saquets ha començat la campanya 2026 amb el lema "El raïm d'etiqueta" després del tall simbòlic del primer xanglot en una finca del municipi alacantí d'Agost.

A l'acte han assistit el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca; el president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez; l'alcalde d'Agost, Juan José Castelló, i el president de la DOP Raïm de Taula del Vinalopó en Saquets, José Enrique Sánchez, entre altres autoritats.

El tall del primer xanglot de raïm l'ha protagonitzat Juanfran Pérez Llorca, que, envoltat dels representants i periodistes, ha fet el simbòlic tall en una finca d'Agost.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Efectes de la calor: la verema no espera ni l’octubre ni que isca el sol]]> La verema d’enguany comença de nit perquè collir abans que isca el sol permet que el raïm arribe més fresc al celler. Però no és l’únic que ha canviat. On abans hi havia quadrilles i famílies, cada vegada hi ha més màquines.

La falta de mà d'obra i l'augment dels costos obliguen cada vegada més viticultors a mecanitzar les explotacions. Una transformació que els permet continuar treballant, però que també va deixant arrere la manera tradicional de collir raïm. A més, per la calor, cada vegada s'opta més per veremar de nit.

“Abans començaven a finals de setembre i ara anem quasi un mes i mig al davant”, conta en À Punt Rafael Navarro, enòleg de la cooperativa de viticultors El Progreso.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El preu baix de l'arròs, l’encariment del combustible i el cucat auguren una campanya “crítica”]]> Amb preocupació. Així arrancarà la campanya de l’arròs enguany per als productors de la Ribera Baixa. Organitzacions agràries com AVA estimen que la d'enguany serà una temporada “crítica”, fins al punt que pot condicionar el futur d’este cultiu en terres valencianes.

Les primeres previsions dels arrossers de la Ribera Baixa reflecteixen que el preu de l'arròs podria situar-se per davall dels 0,50 cèntims per quilo de la campanya passada, una quantitat que ja implicava treballar a pèrdues.

A esta incertesa sobre el preu, se suma l’increment dels costos de producció, derivat de l’encariment del combustible i els fertilitzants, entre altres raons que argumenten des de l'organització agrària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió exigix activar les salvaguardes davant de l'augment del 117% de les importacions de xicotets cítrics de Sud-àfrica]]> La Unió Llauradora exigix al ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i al conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, que passen de les declaracions als fets davant del fort increment de les importacions de xicotets cítrics procedents de Sud-àfrica i "el progressiu afebliment de la citricultura valenciana".

Per això, la Unió reclama al ministre Cuerpo que Espanya sol·licite formalment a la Comissió Europea que avalue la situació i, si concorren les condicions previstes, active la clàusula de salvaguarda contemplada en l'Acord d'Associació Econòmica UE-SADC. Així mateix, demana revisar les concessions aranzelàries aplicables quan l'augment de les importacions puga provocar "pertorbacions" greus en el mercat comunitari. Este acord contempla mecanismes bilaterals de salvaguarda davant d'increments de les importacions que provoquen o amenacen de provocar pertorbacions greus.

Les últimes dades oficials del Ministeri d'Agricultura reflectixen que les importacions comunitàries de xicotets cítrics sud-africans arriben ja a 169.904 tones en la campanya 2025/26 fins a juliol, enfront de les 78.170 tones de 2020/21. Això suposa un increment del 117% en a penes cinc campanyes i un volum un 55,2% superior a la mitjana de les cinc campanyes anteriors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja alerta que la plaga de caparres ja impedix treballar en alguns camps i provoca hospitalitzacions]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha tornat a donar la veu d'alarma davant de la situació causada per la proliferació de caparres en el medi rural valencià, i denuncia que ja transcendix l'àmbit estrictament agrari i constituïx, a parer de l'organització, "un problema de salut pública que requerix una actuació urgent de les administracions".

Des que es va publicar la primera denúncia que va fer, AVA-Asaja ha rebut nous testimonis d'agricultors que han sigut atesos per picades de caparra, alguns d'ells després de presentar febra i requerir hospitalització, mentre que altres han assegurat haver-se retirat del cos una vintena de caparres després de fer treballs agrícoles.

L'organització assegura que s'han comunicat casos i situacions preocupants en diversos punts de la província de València, entre altres la Ribera Alta i municipis com Picassent i Castelló de Rugat, mentre que a la província de Castelló, especialment en zones de la Plana Baixa, els agricultors també han alertat de la presència extraordinària d'estos paràsits.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja alerta de la proliferació de caparres al camp per l’abandonament de parcel·les i per la fauna salvatge]]> L’abandonament dels camps i la sobre població d’animals salvatges, com els conills o els senglars, estan afavorint la presència “sense precedents” de caparres en el medi rural, segons ha denunciat AVA-Asaja. El sindicat agrari ha alertat de la proliferació d’estos insectes, una situació que s’està convertint en “un greu problema de salut pública”. Per a acabar amb esta situació, l’organització reclama iniciatives per a frenar l’abandonament de parcel·les, que s’endurisca la normativa que obliga a mantindre netes les explotacions, així com mesures efectives per a limitar la població d’animals salvatges.

Des d’este sindicat asseguren que “s’està multiplicant el nombre d’atencions en els ambulatoris per picades” de garrapates. En este sentit, l’organització agrària apunta, basant-se en les dades que li ha facilitat la Conselleria de Sanitat, que en 2025 els centres sanitaris van fer 4.451 atencions per mossegades o picades d’insectes no verinosos, en els quals s’inclou les caparres. Esta xifra, segons argumenta el sindicat, suposava un increment de quasi el 8% respecte l’any anterior. Pel que fa a les xifres de les atencions d’enguany, tot i no disposar de les dades de Sanitat, AVA-Asaja indica que “el nombre de picades de caparres en els camps segurament registrarà enguany una incidència rècord, mai abans vista, que no deixarà d'augmentar si no es prenen mesures dràstiques”.

“Portem uns mesos tirant-nos repel·lent en els pantalons perquè hi ha vegades que ixes de l’hort ple de caparres”, afirma un associat d’AVA-Asaja de Picassent, José Luis González. Este llaurador, a més, recorda la recomanació d’acudir a un centre de salut perquè et retiren la caparra: “El metge ha d'extirpar-la de manera segura i entregar-te-la en un pot perquè la guardes. Així, en cas de picada i que hi hagen complicacions, pots portar l’insecte a l'hospital i sabran quines malalties t'ha pogut transmetre”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un grup de físics impulsa la recuperació d'una microvinya d'Agres per a adaptar-la al canvi climàtic]]> Un grup de físics de prestigi internacional ha posat en marxa una iniciativa per a recuperar una microvinya d'Agres, al Comtat, amb l'objectiu de rescatar les varietats tradicionals del territori i adaptar-les a les noves condicions climàtiques. El projecte, que combina coneixement científic i pràctiques agrícoles ecològiques, busca preservar el patrimoni vitivinícola de la zona i obrir noves vies de futur per al camp.

Al capdavant de la iniciativa hi ha Juan Fuster, físic que, després d'una dècada treballant a l'estranger, va decidir tornar fa un any a la seua terra. Juntament amb altres companys ha creat Celler Quàntic, un projecte centrat en la recuperació d'una parcel·la de vinya de la varietat syrah que es trobava en desús.

Els impulsors expliquen que la recuperació de la vinya ha requerit una intervenció intensa, basada en treballs de desbrossament, llaurat i una atenció constant al cultiu. Un procés laboriós que, asseguren, ja està començant a donar resultats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor extrema, les nits càlides i les plagues de la fruita d’estiu apugen la factura al consumidor final]]> Bresquilla, nectarina, meló, albercoc, paraguaià... La fruita d'estiu, en plena temporada ara, és del que més es demana als nostres mercats, però enguany agita, i ben bé, la butxaca del consumidor. La fruita d’estiu va pujar en juny un 5%, segons l’IPC. La raó? Les altes temperatures, les nits tropicals o l’augment de les plagues han fet repuntar els preus d’un producte habitual del rebost.

Les elevades temperatures d’este estiu han fet malbé algunes fruites al camp i la minva de producció es traduïx en un encariment del preu que paguem a la botiga. “Ha fet mal oratge per a la fruita, molta calor, i això ha llançat a perdre molta fruita. Com que hi ha menys fruita, és més cara”, explicava una fruitera del mercat del Cabanyal de València este dijous a À Punt.

Ara bé, fins als mercats valencians arriben productes que no han estat tan castigats per les temperatures extremes d’este estiu i, de què hi ha bona producció, el preu és més assequible. “Fruita de temporada hi ha prou i hi ha productes que no estan tan disparats de preu”, admet el fruiter Moisés Bolea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina insta el govern espanyol a endurir les penes dels piròmans i agilitzar les investigacions dels incendis]]> El conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha tornat a instar el govern espanyol a endurir les penes dels piròmans i a agilitzar la investigació policial i judicial tant de l’incendi de la Vall d’Uixó, que ha cremat més de 9.500 hectàrees, com el registrat a Begís en l’estiu del 2022, on es van calcinar quasi 20.000 hectàrees.

Pel que fa al primer, controlat des d’este dimarts a la nit, Barrachina afirmava: “Vull urgir a les instàncies policials perquè, com més prompte millor, entren en la presó els piròmans”, deia en referència als presumptes responsables de l’incendi de la Vall d’Uixó. Cal recordar que la intencionalitat es planteja com a principal hipòtesis d’este foc que va obligar a desallotjar nombroses poblacions de tres comarques i ha arrasat el 12% de la superfície del parc natural.

La delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, va afirmar que els investigadors han localitzat dos focus. Posteriorment, a més, ha transcendit que el foc es va iniciar per l’acció directa d’un encenedor. “Hi ha responsables penals que estan encara en llibertat”, sentenciava. “Com més prompte entren en la presó els piròmans, millor dormirà [el veïnat] de la Plana Baixa, de Castelló i de tot Espanya”, agregava el conseller d’Agricultura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp valencià afronta la segona collita de cítrics més baixa dels últims vint anys, malgrat repuntar la producció]]> La Comunitat Valenciana collirà esta campanya quasi 2,6 milions de tones de cítrics, si les condicions de l’oratge acompanyen fins al final de la temporada. A pesar que la previsió implica un increment del 3,4% respecte a la de l’any passat, la collita de taronja i mandarina fregarà els mínims històrics dels últims vint anys, només superada per la de l’any passat, quan es va assolir el mínim històric recent. Almenys així ho preveu una de les principals organitzacions agràries valencianes, la Unió Llauradora.

Este sindicat calcula que d’una producció total de 2.594.408 tones, 1.067.000 seran de mandarina i clementina, un 2% més que la campanya precedent. Pel que fa a la clementina, mantindrà pràcticament el mateix volum, mentre que l'increment procedirà principalment de les varietats híbrides.

Respecte a la taronja, s'espera una collita d'1.286.000 tones, un 5% superior, mentre que la llima arribarà a 240.408 tones, amb un creixement del 15%, impulsat sobretot per la varietat verna, ja que la fina es mantindrà en nivells semblants als de l’exercici anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La factura de l’incendi en el camp: díhuit milions en arbres cremats, deu en collites i nou en infraestructures]]> Vora 18 milions d’euros en arbres calcinats, deu milions de collites, uns nou milions en hivernacles, casetes i instal·lacions de reg i fins a tres milions en danys en la ramaderia i l’apicultura. En total, entre 35 i 40 milions d’euros. És la factura que deixa l’incendi de la Vall d’Uixó al camp, segons les estimacions de l’Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja).

L’organització agrària ha calculat els danys econòmics que deixa el foc que ha calcinat més de 9.500 hectàrees en diversos municipis de Castelló. AVA-Asaja xifra en 2.000 les hectàrees d’explotacions agrícoles afectades, ramaderies, ruscos i infraestructures agràries afectades pel foc.

En esta línia, el sindicat agrari ha indicat que, en pèrdues d'arbratge i reposició de les plantacions, així com el lucre cessant durant els anys necessaris per a recuperar la producció prèvia a l'incendi, el foc ha causat pèrdues de 18 milions. Pel que fa al tipus de cultiu, els cítrics, les oliveres, els ametlers, les garroferes i els alvocats, a més dels horts familiars, són els més damnificats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La collita de cereals cau un 35% en el camp valencià per les prohibicions de sega i la fauna silvestre]]> Fins al 35% de la collita de cereals. Són les pèrdues que, segons la Unió Llauradora, afronten els agricultors valencians esta campanya a causa dels dies que no han pogut segar pel risc d’incendi, els danys que genera la fauna silvestre en este cultiu i l’encariment de productes com el gasoil agrícola o els fertilitzants.

Així ho ha denunciat este sindicat agrari, que ha reclamat a la Conselleria d’Agricultura una línia d’ajudes extraordinària per a compensar les pèrdues que han d’afrontar els agricultors que cultiven cereals. Des d’esta organització apunten, a més, que el cereal es cultiva en zones d’interior, en risc de despoblament, i per a les quals este cultiu és un mitjà de vida important.

La Unió Llauradora assenyala que enguany, per les condicions de l’oratge i el risc d’incendi, s’ha prohibit fer la sega “durant nombrosos dies”, ja que l’ús de maquinària prop de zones forestals està restringit els dies d’alerta màxima.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector primari demana ajudes per a recuperar-se de l’incendi de la Vall d’Uixó]]> Entre les més de 9.000 hectàrees cremades en l’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó hi ha terreny agrícola i ramaderies destrossades. Encara és prompte per a parlar de xifres definitives, però les associacions agràries ja avancen que les pèrdues seran incalculables.

Tarongers, oliveres, ametlers, garroferes, vinyes... moltes collites han quedat reduïdes a cendra, però també infraestructures necessàries, com ara el reg per goteig o els hivernacles, explica a À Punt el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, i afig que encara no tenen una valoració completa de tot el que s'ha perdut.

Però el foc no castiga només els llauradors, sinó també les explotacions ramaderes que han perdut les pastures. “Hauran d’alimentar els animals amb palla i pinsos, i això és molt costós, assenyala” el president de La Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor reduïx un 10% la producció de xufa i el sector reclama ajudes]]> Les successives onades de calor que estem patint a casa nostra també passen factura al camp valencià. La producció de xufa ha caigut al voltant d'un 10% respecte de la campanya anterior a conseqüència de les elevades temperatures, registrades especialment en les últimes setmanes. En total, s'han recol·lectat prop de cinc milions de quilos.

El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Xufa de València atribuïx esta davallada, en part, a les condicions meteorològiques extremes. Les nits tòrrides, amb temperatures que no han baixat dels 25 graus, i les màximes per damunt elevades durant el dia a la comarca de l'Horta, han repercutit negativament en el desenvolupament del cultiu i, en conseqüència, en la productivitat.

La situació, però, va més enllà d'una campanya puntual. Segons les dades del Consell Regulador, la superfície dedicada al cultiu de la xufa s'ha reduït un 18% durant l'última dècada, mentre que la producció total ha disminuït quasi el doble, una evolució que el sector considera preocupant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els llauradors reclamen més mesures per a reduir la fauna salvatge, que causa 55 milions de pèrdues a l’any]]> Senglars, conills, cabres munteses o cabirols s’han convertit en un maldecap per als llauradors. La sobrepoblació de fauna salvatge costa al camp i la ramaderia valencians 55 milions d’euros anuals, segons la Unió Llauradora, un impacte econòmic que, com han denunciat este divendres els agricultors, està “posant en risc la viabilitat econòmica de moltes explotacions”. A més, afirmen que la situació no té perspectives de millora perquè el creixent abandonament del camp, la falta de relleu generacional o la baixa rendibilitat agrícola afavorixen la proliferació d’estes espècies salvatges que danyen collites i plantacions.

El conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, admetia en la roda de premsa posterior al ple del Consell que hi ha “un gravíssim problema de sobrepoblació de fauna salvatge” que atribuïa “a l’ecologisme de saló” que ha afavorit l'anterior govern del Botànic durant huit anys.

Són algunes de les reivindicacions que han expressat este divendres els agricultors que, convocats per la Unió Llauradora, han protestat a les portes de la Conselleria d’Agricultura. El sector demana actuacions coordinades dels departaments de Generalitat per a acabar amb este problema.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell Regulador de Xufa València denuncia publicitat enganyosa en algunes marques d’orxata]]> Algunes cadenes de supermercats oferixen marques d'orxata embotellada que anuncien com xufa de València o de la Comunitat Valenciana, però no contenen el segell oficial de la denominació d'origen. Ho denuncia el Consell Regulador de Xufa València, que qualifica eixa publicitat d'enganyosa.

L'orxata es demana més en estiu. Algunes cadenes de supermercats aprofiten per a atraure el consumidor amb reclams que la relacionen amb la Comunitat Valenciana, però de vegades s'oferix informació equívoca sobre la procedència.

Francesc Espinosa, president de la Denominació d’Origen Protegit (DOP) Xufa de València, explica en declaracions a À Punt que, davant d’esta “publicitat enganyosa” que reben els consumidors, han contactat amb les xarxes de distribució perquè “predomine clarament i no amb enganys el segell de DOP en l’orxata que es comercialitza i que el consumidor el puga trobar fàcilment”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern central dissenya un pla per a frenar els preus dels fertilitzants, que s’han disparat un 60% des del 2022]]> Fomentar ferramentes de precisió per a ajustar les dosis d'adob que requerix cada parcel·la, promocionar pràctiques per a afavorir l’aprofitament dels nutrients al camp o impulsar l’ús de l’hidrogen fer i l’amoníac verd per a fabricar fertilitzants a Espanya i reduir les importacions. Són algunes de les mesures que contempla el pla nacional de fertilitzants que ha anunciat este dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a millorar l’eficiència d’estos productes en el camp, però sobretot, per a reduir la dependència exterior, donat que bona part dels fertilitzants que s’administren en el camp espanyol es fabriquen a l’estranger.

La iniciativa arriba en un moment en què els fertilitzants s’han encarit un 60% des del 2022, quan va començar la guerra d’Ucraïna, i un 30% des que a final de febrer d’enguany esclatara el conflicte que mantenen els Estats Units i l’Iran en el Pròxim Orient, com ha explicat el ministre d’Agricultura, Luis Planas. Esta pujada de preus comporta un encariment dels costos de producció que han d'afrontar els llauradors, com han denunciat nombroses organitzacions agràries en els últims mesos.

En este sentit, perquè els llauradors milloren l’eficiència dels fertilitzants que administren, el pla nacional contempla mesures per a impulsar l’agricultura de precisió i ferramentes digitals perquè les dosis de les explotacions agrícoles siguen les més precises.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agricultura destina dos milions en ajudes directes a 736 llauradors de l'Horta de València]]> La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha obert la tramitació de dos milions d’euros en ajudes directes per a donar suport a 736 potencials beneficiaris de l’Horta de València. Concretament, les subvencions fixen una quantia de 1.500 euros per hectàrea per a titulars d'explotacions agràries situades a les zones H1 i H2, amb un complement addicional de 500 euros per a agricultors menors de 41 anys.

L'objectiu d'esta línia és contribuir a mantindre l'activitat agrària en un espai protegit i compensar les limitacions que assumixen els agricultors que treballen en zones d'especial valor productiu, ambiental i paisatgístic. Després de la reunió a Meliana (Horta Nord) amb alcaldes i llauradors de la zona de l'horta, en la qual s'han explicat estes ajudes, el conseller Miguel Barrachina ha destacat que “este Consell fa un pas més perquè estes ajudes arriben a aquells que mantenen viva l’Horta de València amb el seu treball diari”. A més, ha subratllat que “protegir l’Horta és donar suport als agricultors que la cultiven, perquè sense activitat agrària no hi ha paisatge, no hi ha producte de proximitat i no hi ha futur per a este espai únic”.

Per un altre costat, el conseller ha fet èmfasi en la reducció de l'estructura administrativa i el suport directe a l'agricultor que suposa la iniciativa. En la mateixa línia, ha explicat que la supressió del Consell de l'Horta ha permés redirigir els recursos que anteriorment es destinaven a sous i despeses corrents perquè arriben directament als qui treballen la terra, reforçant així el suport al sector agrari de l'Horta de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia una escalada d’atacs de voltors al bestiar viu]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) denuncia una escalada dels atacs de voltors a bestiar viu, sobretot en un moment d'especial vulnerabilitat com és l'època de parts, que amenaça la viabilitat de les explotacions ramaderes.

L'últim atac va ser en una granja d'Aras de los Olmos (Serrania), on els voltors mataren una ovella que acabava de parir i, quan el pastor va anar a vigilar un altre ramat, també es van menjar el corder acabat de nàixer.

Segons el ramader afectat, l'associat d'AVA-Asaja Óscar Morales, els voltors devoren les ovelles “en tot just tres minuts” i només hi deixen els ossos. No és el primer atac que pateix, lamenta, perquè fa un any ja li mataren dotze corders i de nou d’ells no deixaren ni els ossos. Així mateix, critica que el pèrit de la Conselleria de Medi Ambient només va certificar que un dels tres cadàvers quedaven l’havia matat un voltor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina tanca el semestre de representació autonòmica a la UE amb una crida a la reprocitat amb les importacions]]> El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha reclamat en el Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea reciprocitat perquè els productes agroalimentaris importats complisquen les mateixes regles que s'exigixen als agricultors i ramaders europeus. Barrachina, que ha participat en el torn de representació autonòmica que ha exercit la Comunitat Valenciana este semestre, ha defés la posició comuna sobre igualtat de tracte i reciprocitat dels productes agroalimentaris importats a la Unió Europea. En concret, reclama que cap producte agroalimentari procedent de tercers països puga accedir al mercat europeu sense complir les mateixes exigències fitosanitàries que s'apliquen als productes europeus.

També planteja clàusules espill obligatòries i verificables en els acords comercials, reforçar els controls en frontera, més auditories en països tercers, inspeccions físiques i mostrejos en origen, traçabilitat digital completa, sistemes d'alerta ràpida i salvaguardes comercials àgils davant d'incompliments reiterats. Barrachina ha subratllat que "defendre l'agricultura valenciana i espanyola a Europa implica defendre controls reals, etiquetatge clar i les mateixes regles per a tots".

El posicionament comú de les autonomies també reclama reforçar la vigilància preventiva davant de l'entrada de plagues i malalties, harmonitzar els límits màxims de residus amb el règim europeu de substàncies actives i activar mecanismes de reacció ràpida quan es detecten riscos sanitaris, fitosanitaris o incompliments reiterats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou etiquetatge de la mel de venda a Espanya obliga a especificar-ne l’origen]]> La mel que es ven a Espanya estrena nou etiquetatge. A partir d'ara se n'ha d'especificar l’origen i si s'en barreja de diversos països, així com el percentatge que hi ha de cada lloc.

Era una reivindicació històrica dels apicultors que amplia la informació per als consumidors, ja que, fins ara, les etiquetes de la mel havien d'indicar d'on procedia el producte, però no especificaven la quantitat que portava de cada procedència.

Ismael Perpiñán, soci d’Apícola Perpiñán Grau, explica en declaracions a À Punt que abans només amb què un 1% fora mel espanyola, la gent ja pensava que el producte era majoritàriament espanyol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Asaja Alacant denuncia que hi ha cultius que es queden a mitjan collir per falta de mà d'obra]]> Un 10% de la collita del nispro s'ha quedat en l'arbre per falta de mà d'obra enguany. Així ho assegura Asaja Alacant, que en un comunicat este dijous ha exigit mesures per un problema que amenaça els "cultius estratègics" de la provincia.

"Enguany hem treballat deu persones, quan l'any passat n'érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda en el mercat, però no hem trobat més treballadors", explica. Gregori lamenta que fins i tot cooperatives amb més capacitat econòmica tenen dificultats per a completar les plantilles. "Tant de bo poguera pagar més, però si l'agricultor no rep millors preus pel producte, no pot assumir més costos", explica Rafael Gregori, productor de Callosa d’en Sarrià.

Asaja Alacant detalla que produccions representatives i estratègiques per a la província com el nispro, la cirera, la bacora o el raïm de taula troben "cada vegada més dificultats per a contractar treballadors que permeten collir la fruita, al marge que la producció i la demanda en els mercats puguen ser satisfactòries". "El problema no és produir ni vendre; el problema és buscar persones disposades a treballar el camp", denuncia José Vicente Andreu, president d'ASaja Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El pistatxo guanya terreny a la vinya, el cereal o l’ametla en els camps valencians]]> On abans creixien vinya, cereal o ametler, ara creixen pistatxos. A la Comunitat Valenciana es cultiven 240 hectàrees d'esta fruita seca. Un producte amb futur, però que requerix temps i inversió per a donar fruits.

És una quantitat suficient per a cobrir la demanda amb consum de proximitat, explica en À Punt Rafael López, productor de pistatxo que afirma que les xifres d’este producte comencen a ser prometedores. “Comencem a vore produccions amb 700.000 quilos per hectàrea en sec”, assenyala. 

La Plana d'Utiel-Requena, l'Alt Palància, els Ports o la Vall d’Albaida centren les produccions més grans. És el cas de Mónica Díez, que destaca com els seus camps sembrats amb pistatxos feia entre 15 i 25 anys que estaven abandonats. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca avisa a Brussel·les de "danys irreparables" en el camp valencià pels retalls de la UE]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha avisat este dijous a Brussel·les dels "danys irreparables" en el sector agrícola de la Comunitat Valenciana pels possibles retalls en els fons de la futura política agrària comuna (PAC), que ha vist com a "vitals" per a assegurar el relleu generacional.

"Podria fer un mal irreparable a la Comunitat Valenciana", ha assegurat el president als mitjans al Parlament Europeu, abans de reunir-se amb el comissari d'Agricultura, Christophe Hansen, per a dialogar sobre el camp. En esta línia, ha destacat que el territori valencià ha sigut "pioner a implantar ajudes econòmiques", que ha matisat "són vitals per a mantindre el sector primari de la Comunitat Valenciana" i "sobretot a donar-li entrada en eixe canvi generacional, a la gent jove".

En la proposta de marc financer de la UE per al període 2028-2034, la Comissió Europea ha proposat simplificar la política agrària, amb la fusió de partides als agricultors i al desenvolupament rural, que tradicionalment estaven separades en este programa pressupostari, cosa que ha espentat el camp europeu a alertar de possibles retalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca anuncia una convocatòria rècord d'ajudes per a modernitzar explotacions agràries amb cinquanta milions d'euros]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha destacat que el govern valencià ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la línia d'ajudes més gran per a la modernització d'explotacions agràries de la història de la Comunitat Valenciana, dotada amb cinquanta milions d'euros. D'esta manera, segons informa l'agència EFE, la xifra multiplica per quatre el pressupost de l'última convocatòria impulsada el 2023 per l'anterior equip de govern.

Estes declaracions s'han fet en la presentació de l'orde d'ajudes a Carlet (Ribera Alta), un acte on el president ha estat acompanyat pel conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, i l'alcaldessa del municipi, Laura Sáez, entre altres autoritats.

Amb esta actuació, que pretén "millorar la competitivitat, afavorir la digitalització, impulsar la sostenibilitat i reforçar la resiliència del sector", com ja va avançar Barrachina al 28é Congrés de Fruites i Hortalisses d'AECOC, s'amplia el finançament i es prima l'accés a les ajudes per a jóvens i explotacions situades en zones rurals. D'esta manera, s'impulsa el relleu generacional i la cohesió territorial com a eixos fonamentals de la nostra política agrària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Importaco supera per primera vegada els mil milions de facturació i guanya un 36,8% més]]> La companyia agroalimentària valenciana Importaco, amb seu a Beniparrell, ha tancat l'exercici 2025 amb una facturació rècord de 1.012 milions d'euros, un 12,7% més que l'any anterior, impulsada principalment pel creixement dels negocis de fruita seca i aigua mineral.

El benefici després d'impostos ha ascendit a 41,4 milions d'euros, un 36,8% superior al registrat en el 2024, fet que en consolida la fortalesa financera i la capacitat de continuar creixent, segons ha informat l'empresa. Durant l'exercici, Importaco va comercialitzar 122 milions de quilos de fruita seca i 1.058 milions de litres d'aigua mineral, amb increment del 1,5% i del 3,2%, respectivament.

El president de la companyia, Toño Pons, ha qualificat el 2025 com "un any històric" per a l'empresa i ha atribuït els resultats al compromís de la plantilla, la solidesa del model de gestió i una visió compartida a llarg termini.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia danys als arrossars de l'Albufera provocats pels flamencs i reclama compensacions econòmiques]]> AVA-Asaja ha denunciat este dimecres els primers perjuís causats per flamencs als arrossars de l'Albufera, just després de la inundació dels camps i la sembra de l'arròs. Encara que els animals no es mengen les plantes, "xafen la terra, furguen amb el bec i trauen les arrels", denuncia l'organització agrària, que lamenta que produïsquen "greus danys", pels quals demana "compensacions econòmiques".

Les minves arriben en molts casos al cent per cent de la producció de les parcel·les afectades, cosa que obliga els arrossers a replantar si no volen perdre la collita de tot l'any i, per tant, "a assumir importants sobrecostos econòmics en plena escalada de preus, sobretot de gasoil agrícola, fertilitzants nitrogenats, fitosanitaris, llavors i mà d'obra".

L'organització presidida per Cristóbal Aguado denuncia que estos sinistres provocats pels flamencs no estan coberts per l'assegurança. La regulació actual establix que la cobertura per fauna salvatge, en el cas de l'arròs, només s'activa a partir de l'estat fenològic D, és a dir, "quan és visible la tercera fulla".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina defén que els comptes del 2026 "complixen" amb els agricultors en lloc de perseguir-los]]> El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha presentat este dimecres a les Corts el pressupost del departament que encapçala per al 2026. Es tracta d'uns comptes que, segons ha defés, "complixen" amb els agricultors, els ramaders i els pescadors valencians en lloc de "perseguir-los" com fan —ha assegurat— altres administracions.

Barrachina ha comparegut en la comissió d'Hisenda per a detallar les línies mestres dels pressupostos per a l'any vinent, que ascendixen a 392,5 milions, un 7% més que en el 2025. El conseller, però, eleva la xifra global fins als 765 milions, en afegir 67,7 milions del pressupost dana, així com els 285,8 milions de l'Agència València per a la Garantia i Foment Agrari i 18,8 milions més de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA).

Del volum total, Barrachina ha destacat que 550 milions es destinen directament a ajudes i inversions. També ha ressaltat una partida de 19,5 milions per a la incorporació de joves i nous agricultors ramaders, 58,5 per a modernització i millora d'instal·lacions, 13,6 per al sector ramader, 32 per a la pesca, i quasi 68 milions per a actuacions de reconstrucció postdana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina diu que el relleu generacional i la modernització són "imprescindibles" per a consolidar les exportacions agroalimentàries]]> El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha situat el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries com dos factors "imprescindibles" per a consolidar la fortalesa exportadora del sector agroalimentari valencià i garantir que les fruites i hortalisses de la Comunitat Valenciana continuen presents en els mercats més exigents.

Estes declaracions les ha fetes en el marc del 28é Congrés de Fruites i Hortalisses de l'Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), al Palau de Congressos de València. Una cita que ha ajuntat prop de 700 professionals de destacades companyies de la indústria i el comerç hortofructícola. En este sentit, Barrachina ha destacat que la trobada "representa molt bé la força d'una cadena agroalimentària que només funciona quan tots els seus anells avancen en la mateixa direcció: productors, cooperatives, indústria, logística, distribució i administració".

A més, el conseller ha subratllat que la Comunitat Valenciana "ha construït durant dècades un model agroalimentari d'èxit" basat en l'excel·lència dels seus productors, la capacitat de la seua indústria i la fortalesa de la distribució per a connectar els productes valencians amb milions de consumidors. Tan sols durant el primer trimestre del 2026, les exportacions agroalimentàries valencianes van aconseguir vora 2.900 milions d'euros, amb un saldo comercial positiu superior a 1.200 milions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els cultius valencians que sobreviuran a l’apocalipsi]]> A 1.000 quilòmetres del pol nord i en un edifici subterrani de formigó està la cúpula de llavors més gran del món, la que hauria de garantir la biodiversitat agrícola global en diferents escenaris.

“En el cas de catàstrofes naturals o per culpa l’activitat humana les llavors es perderen, sempre queda un reservori que es pot utilitzar per a poder replantar”, explica Àngeles Calatayud, investigadora principal de Citricultura de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. 

Inaugurat en 2008, el depòsit de llavors més gran del món té una extensió de més de mil metres quadrats repartits entre tres magatzems. Coneguda popularment com la Cambra de la Fi del Món, és capaç de resistir terratrèmols, l'impacte de bombes i altres desastres. El magatzem ha guanyat l'últim Premi Princesa d'Astúries en la categoria de Cooperació Internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem tomba el recurs dels regants i avala els nous cabals del Tajo-Segura]]> Revés judicial per als regants d’Alacant i dos províncies veïnes que reben l’aigua del Tajo. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que havia presentat el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS) contra els nous cabals ecològics mínims fixats en la revisió del Pla Hidrològic del Tajo.

Concretament, en abril del 2023, este sindicat que integra vora 80.000 regants d’Alacant, la Regió de Múrcia i Almeria –terres que reben l’aigua del transvasament Tajo-Segura– va recórrer contra el Reial decret 35/2023, pel qual es va aprovar la revisió dels plans hidrològics de diverses demarcacions hidrogràfiques d’Espanya, entre altres la del Segura i la del Xúquer, així com les del Tajo, el Guadiana i l’Ebre, entre altres.

El recurs argumentava que hi havia una voluntat política d’acabar amb el transvasament Tajo-Segura, un propòsit que es pretenia aconseguir establint uns cabals ecològics mínims per al Tajo, per a després augmentar-los de manera gradual.

Continua llegint-ho en el web

]]>