<![CDATA[À Punt - Agricultura]]> 10 <![CDATA[À Punt - Agricultura]]> <![CDATA[El nou etiquetatge de la mel de venda a Espanya obliga a especificar-ne l’origen]]> La mel que es ven a Espanya estrena nou etiquetatge. A partir d'ara se n'ha d'especificar l’origen i si s'en barreja de diversos països, així com el percentatge que hi ha de cada lloc.

Era una reivindicació històrica dels apicultors que amplia la informació per als consumidors, ja que, fins ara, les etiquetes de la mel havien d'indicar d'on procedia el producte, però no especificaven la quantitat que portava de cada procedència.

Ismael Perpiñán, soci d’Apícola Perpiñán Grau, explica en declaracions a À Punt que abans només amb què un 1% fora mel espanyola, la gent ja pensava que el producte era majoritàriament espanyol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Asaja Alacant denuncia que hi ha cultius que es queden a mitjan collir per falta de mà d'obra]]> Un 10% de la collita del nispro s'ha quedat en l'arbre per falta de mà d'obra enguany. Així ho assegura Asaja Alacant, que en un comunicat este dijous ha exigit mesures per un problema que amenaça els "cultius estratègics" de la provincia.

"Enguany hem treballat deu persones, quan l'any passat n'érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda en el mercat, però no hem trobat més treballadors", explica. Gregori lamenta que fins i tot cooperatives amb més capacitat econòmica tenen dificultats per a completar les plantilles. "Tant de bo poguera pagar més, però si l'agricultor no rep millors preus pel producte, no pot assumir més costos", explica Rafael Gregori, productor de Callosa d’en Sarrià.

Asaja Alacant detalla que produccions representatives i estratègiques per a la província com el nispro, la cirera, la bacora o el raïm de taula troben "cada vegada més dificultats per a contractar treballadors que permeten collir la fruita, al marge que la producció i la demanda en els mercats puguen ser satisfactòries". "El problema no és produir ni vendre; el problema és buscar persones disposades a treballar el camp", denuncia José Vicente Andreu, president d'ASaja Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El pistatxo guanya terreny a la vinya, el cereal o l’ametla en els camps valencians]]> On abans creixien vinya, cereal o ametler, ara creixen pistatxos. A la Comunitat Valenciana es cultiven 240 hectàrees d'esta fruita seca. Un producte amb futur, però que requerix temps i inversió per a donar fruits.

És una quantitat suficient per a cobrir la demanda amb consum de proximitat, explica en À Punt Rafael López, productor de pistatxo que afirma que les xifres d’este producte comencen a ser prometedores. “Comencem a vore produccions amb 700.000 quilos per hectàrea en sec”, assenyala. 

La Plana d'Utiel-Requena, l'Alt Palància, els Ports o la Vall d’Albaida centren les produccions més grans. És el cas de Mónica Díez, que destaca com els seus camps sembrats amb pistatxos feia entre 15 i 25 anys que estaven abandonats. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca avisa a Brussel·les de "danys irreparables" en el camp valencià pels retalls de la UE]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha avisat este dijous a Brussel·les dels "danys irreparables" en el sector agrícola de la Comunitat Valenciana pels possibles retalls en els fons de la futura política agrària comuna (PAC), que ha vist com a "vitals" per a assegurar el relleu generacional.

"Podria fer un mal irreparable a la Comunitat Valenciana", ha assegurat el president als mitjans al Parlament Europeu, abans de reunir-se amb el comissari d'Agricultura, Christophe Hansen, per a dialogar sobre el camp. En esta línia, ha destacat que el territori valencià ha sigut "pioner a implantar ajudes econòmiques", que ha matisat "són vitals per a mantindre el sector primari de la Comunitat Valenciana" i "sobretot a donar-li entrada en eixe canvi generacional, a la gent jove".

En la proposta de marc financer de la UE per al període 2028-2034, la Comissió Europea ha proposat simplificar la política agrària, amb la fusió de partides als agricultors i al desenvolupament rural, que tradicionalment estaven separades en este programa pressupostari, cosa que ha espentat el camp europeu a alertar de possibles retalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca anuncia una convocatòria rècord d'ajudes per a modernitzar explotacions agràries amb cinquanta milions d'euros]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha destacat que el govern valencià ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la línia d'ajudes més gran per a la modernització d'explotacions agràries de la història de la Comunitat Valenciana, dotada amb cinquanta milions d'euros. D'esta manera, segons informa l'agència EFE, la xifra multiplica per quatre el pressupost de l'última convocatòria impulsada el 2023 per l'anterior equip de govern.

Estes declaracions s'han fet en la presentació de l'orde d'ajudes a Carlet (Ribera Alta), un acte on el president ha estat acompanyat pel conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, i l'alcaldessa del municipi, Laura Sáez, entre altres autoritats.

Amb esta actuació, que pretén "millorar la competitivitat, afavorir la digitalització, impulsar la sostenibilitat i reforçar la resiliència del sector", com ja va avançar Barrachina al 28é Congrés de Fruites i Hortalisses d'AECOC, s'amplia el finançament i es prima l'accés a les ajudes per a jóvens i explotacions situades en zones rurals. D'esta manera, s'impulsa el relleu generacional i la cohesió territorial com a eixos fonamentals de la nostra política agrària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Importaco supera per primera vegada els mil milions de facturació i guanya un 36,8% més]]> La companyia agroalimentària valenciana Importaco, amb seu a Beniparrell, ha tancat l'exercici 2025 amb una facturació rècord de 1.012 milions d'euros, un 12,7% més que l'any anterior, impulsada principalment pel creixement dels negocis de fruita seca i aigua mineral.

El benefici després d'impostos ha ascendit a 41,4 milions d'euros, un 36,8% superior al registrat en el 2024, fet que en consolida la fortalesa financera i la capacitat de continuar creixent, segons ha informat l'empresa. Durant l'exercici, Importaco va comercialitzar 122 milions de quilos de fruita seca i 1.058 milions de litres d'aigua mineral, amb increment del 1,5% i del 3,2%, respectivament.

El president de la companyia, Toño Pons, ha qualificat el 2025 com "un any històric" per a l'empresa i ha atribuït els resultats al compromís de la plantilla, la solidesa del model de gestió i una visió compartida a llarg termini.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia danys als arrossars de l'Albufera provocats pels flamencs i reclama compensacions econòmiques]]> AVA-Asaja ha denunciat este dimecres els primers perjuís causats per flamencs als arrossars de l'Albufera, just després de la inundació dels camps i la sembra de l'arròs. Encara que els animals no es mengen les plantes, "xafen la terra, furguen amb el bec i trauen les arrels", denuncia l'organització agrària, que lamenta que produïsquen "greus danys", pels quals demana "compensacions econòmiques".

Les minves arriben en molts casos al cent per cent de la producció de les parcel·les afectades, cosa que obliga els arrossers a replantar si no volen perdre la collita de tot l'any i, per tant, "a assumir importants sobrecostos econòmics en plena escalada de preus, sobretot de gasoil agrícola, fertilitzants nitrogenats, fitosanitaris, llavors i mà d'obra".

L'organització presidida per Cristóbal Aguado denuncia que estos sinistres provocats pels flamencs no estan coberts per l'assegurança. La regulació actual establix que la cobertura per fauna salvatge, en el cas de l'arròs, només s'activa a partir de l'estat fenològic D, és a dir, "quan és visible la tercera fulla".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina defén que els comptes del 2026 "complixen" amb els agricultors en lloc de perseguir-los]]> El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha presentat este dimecres a les Corts el pressupost del departament que encapçala per al 2026. Es tracta d'uns comptes que, segons ha defés, "complixen" amb els agricultors, els ramaders i els pescadors valencians en lloc de "perseguir-los" com fan —ha assegurat— altres administracions.

Barrachina ha comparegut en la comissió d'Hisenda per a detallar les línies mestres dels pressupostos per a l'any vinent, que ascendixen a 392,5 milions, un 7% més que en el 2025. El conseller, però, eleva la xifra global fins als 765 milions, en afegir 67,7 milions del pressupost dana, així com els 285,8 milions de l'Agència València per a la Garantia i Foment Agrari i 18,8 milions més de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA).

Del volum total, Barrachina ha destacat que 550 milions es destinen directament a ajudes i inversions. També ha ressaltat una partida de 19,5 milions per a la incorporació de joves i nous agricultors ramaders, 58,5 per a modernització i millora d'instal·lacions, 13,6 per al sector ramader, 32 per a la pesca, i quasi 68 milions per a actuacions de reconstrucció postdana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina diu que el relleu generacional i la modernització són "imprescindibles" per a consolidar les exportacions agroalimentàries]]> El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha situat el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries com dos factors "imprescindibles" per a consolidar la fortalesa exportadora del sector agroalimentari valencià i garantir que les fruites i hortalisses de la Comunitat Valenciana continuen presents en els mercats més exigents.

Estes declaracions les ha fetes en el marc del 28é Congrés de Fruites i Hortalisses de l'Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), al Palau de Congressos de València. Una cita que ha ajuntat prop de 700 professionals de destacades companyies de la indústria i el comerç hortofructícola. En este sentit, Barrachina ha destacat que la trobada "representa molt bé la força d'una cadena agroalimentària que només funciona quan tots els seus anells avancen en la mateixa direcció: productors, cooperatives, indústria, logística, distribució i administració".

A més, el conseller ha subratllat que la Comunitat Valenciana "ha construït durant dècades un model agroalimentari d'èxit" basat en l'excel·lència dels seus productors, la capacitat de la seua indústria i la fortalesa de la distribució per a connectar els productes valencians amb milions de consumidors. Tan sols durant el primer trimestre del 2026, les exportacions agroalimentàries valencianes van aconseguir vora 2.900 milions d'euros, amb un saldo comercial positiu superior a 1.200 milions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els cultius valencians que sobreviuran a l’apocalipsi]]> A 1.000 quilòmetres del pol nord i en un edifici subterrani de formigó està la cúpula de llavors més gran del món, la que hauria de garantir la biodiversitat agrícola global en diferents escenaris.

“En el cas de catàstrofes naturals o per culpa l’activitat humana les llavors es perderen, sempre queda un reservori que es pot utilitzar per a poder replantar”, explica Àngeles Calatayud, investigadora principal de Citricultura de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. 

Inaugurat en 2008, el depòsit de llavors més gran del món té una extensió de més de mil metres quadrats repartits entre tres magatzems. Coneguda popularment com la Cambra de la Fi del Món, és capaç de resistir terratrèmols, l'impacte de bombes i altres desastres. El magatzem ha guanyat l'últim Premi Princesa d'Astúries en la categoria de Cooperació Internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem tomba el recurs dels regants i avala els nous cabals del Tajo-Segura]]> Revés judicial per als regants d’Alacant i dos províncies veïnes que reben l’aigua del Tajo. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que havia presentat el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS) contra els nous cabals ecològics mínims fixats en la revisió del Pla Hidrològic del Tajo.

Concretament, en abril del 2023, este sindicat que integra vora 80.000 regants d’Alacant, la Regió de Múrcia i Almeria –terres que reben l’aigua del transvasament Tajo-Segura– va recórrer contra el Reial decret 35/2023, pel qual es va aprovar la revisió dels plans hidrològics de diverses demarcacions hidrogràfiques d’Espanya, entre altres la del Segura i la del Xúquer, així com les del Tajo, el Guadiana i l’Ebre, entre altres.

El recurs argumentava que hi havia una voluntat política d’acabar amb el transvasament Tajo-Segura, un propòsit que es pretenia aconseguir establint uns cabals ecològics mínims per al Tajo, per a després augmentar-los de manera gradual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja prova malles antipol·linització per a combatre la pinyolada en els cítrics]]> Innovació per a resoldre un problema antic per al camp valencià. AVA-Asaja ha posat en marxa per a esta campanya un assaig a la seua finca experimental de Sinyent per a avaluar l’eficàcia i els costos de les malles antipol·linització com a ferramenta per a combatre la pinyolada, un dels principals problemes del sector citrícola valencià per la presència de llavors en mandarines i altres cítrics.

L’estudi es desenvolupa en varietats sensibles com Nadorcott, Leanri i Orri, mitjançant la instal·lació d’unes malles de tram especial dissenyades per a impedir el pas de les abelles durant la floració i evitar la pol·linització creuada. El projecte es du a terme en col·laboració amb l’empresa castellonenca Servicios Agrícolas Meliá, amb la qual AVA-Asaja treballa per a trobar solucions innovadores que permeten reduir l’aparició de llavors en els fruits.

La col·locació de les malles s’ha fet tant de manera manual, especialment en parcel·les de difícil accés, com amb un sistema mecanitzat desenvolupat específicament per a facilitar la instal·lació i la retirada de les cobertes directament sobre els arbres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja lamenta que el pla de fertilitzants europeu aporta declaracions d'intencions i no les respostes que necessita el camp]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors, AVA-Asaja, considera que el pla d'acció sobre fertilitzants, que la Comissió Europea ha presentat este dimarts, “és decebedor i no està a l'altura de la crisi”, segons afirmen en una nota de premsa. Argumenten que no oferix als agricultors “cap alleujament immediat”, que eludix la suspensió del Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carboni (CBAM) sobre fertilitzants i la devolució dels ingressos del Sistema de Comerç de Drets d'Emissió (ETS) al sector, i “es queda en declaracions d'intencions a llarg termini quan el camp necessita respostes ara”.

Afirmen que el CBAM —l'aranzel verd europeu sobre productes importats en funció de les seues emissions de CO₂— suposarà un cost de 820 milions d'euros l'any 2026 per al sector, amb un impacte acumulat que podria superar els 39.000 milions en set anys, l’equivalent al 10% de la PAC. Consideren que el pla presentat “ignora esta realitat” perquè no suspén el CBAM sobre fertilitzants, no retorna els ingressos de l'ETS als agricultors i no preveu finançament addicional nou, denuncien. Segons Ava-Asaja, el pla de la CE assenyala els fons de la PAC ja programats com a única via de suport, a discreció de cada estat membre, cosa que “està lluny de ser una resposta coordinada de la UE i deixa l'agricultor a la voluntat nacional del seu govern”.

Una delegació d'Asaja ha seguit la presentació del pla des d’Estrasburg, juntament amb agricultors de tot Europa, convocats pel Copa-Cogeca —l'entitat que agrupa les principals organitzacions agràries i cooperatives de la UE— davall del lema Stop Von der Leyen taxes (parem les taxes de Von der Leyen). Des d’allí, Pedro Barato, vicepresident de Copa en representació d'Asaja, ha afirmat que ajudar la indústria de fertilitzants ens pareix bé, però que “la conseqüència ha de ser directa i arribar a l'agricultor”. “Si no baixen els preus o si no hi ha una ajuda nítida al productor, no servix de res, a més que ho acabaran pagant els consumidors en la seua cistella de la compra”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El raïm per a vi convertix la Plana d’Utiel-Requena en la comarca líder d’agricultura ecològica]]> Si ens perdem entre els bancals de la Plana d’Utiel-Requena, els Ports o l’Alt Palància probablement tenim prop alguna parcel·la de producció sostenible. Són les comarques que més superfície certificada de superfície ecològica tenen. Els cultius de secà estiren l’agricultura ecològica, que arrela especialment a les comarques de l’interior. Només a la Plana d’Utiel-Requena hi ha 30.267 hectàrees amb superfície certificada, és la comarca líder en producció sostenible i dobla la segona comarca amb més cultius així, que és els Ports amb 12.220 hectàrees, segons les dades de l’any passat proporcionades este dijous pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana.

Per cultius, els fruits secs i el raïm per a vi són els que més superfície ecològica tenen, un fet que explica que la Plana d’Utiel-Requena siga líder en este sistema de cultiu respectuosa amb el medi ambient. Així, hi ha 19.517 hectàrees de fruits secs i 19.130 de ceps de raïm de vi al conjunt de la Comunitat Valenciana. A esta producció ecològica s'afigen les vora 8.850 hectàrees d'oliveres, les 5.419 hectàrees de cítrics o les més de 3.865 de cereals. També es dediquen vora 2.000 hectàrees a fruites i vora la meitat, un miler, hortalisses.

A diferència de la Plana d’Utiel i dels Ports, a la cua, quant a la quantitat d’hectàrees ecològiques, se situa València, on només hi ha 33 hectàrees certificades, i l’Alt Millars amb 65. Com més a l’interior, més superfície dedicada a l’agroecologia n'hi ha. Així, per exemple, al Comtat hi ha vora un miler d’hectàrees; a la Costera, 2.200 i, a l’Alt Maestrat, 5.172 hectàrees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector agrari preveu un 15% més de collita d'ametla però alerta del fort increment de costos i de la competència dels EUA]]> La collita d'ametla de la Comunitat Valenciana superarà les 8.000 tones en gra, un 15% més que l’any anterior, sempre que l’oratge no done sorpreses desagradables d’ací a la collita, segons La Unió Llauradora. Pel que fa al conjunt de zones productores espanyoles, sembla que sí que hi haurà una collita rècord d'unes 146.000 tones, una pujada del 39% sobre la campanya anterior, afirmen en un comunicat. 

Però malgrat estes bones dades, destaquen dos aspectes que els preocupen “sobre manera”. Per un costat, “l'alça important” dels costos de producció, ja que el gasoil agrícola costa de mitjana 1,34 euros/litre. Un cost que fa que, malgrat que incremente un poc el preu de l’ametla respecte a la campanya anterior, l’increment “no arribe” als productors mentre les costes es disparen, raó per la qual “ixen perdent”, denuncien.

D’altra banda, també els preocupa la competència de l’ametla dels Estats Units que, amb un preu més baix que l’autòctona, “inunda els lineals dels principals supermercats i hipermercats”. Segons assenyalen en el comunicat, només el 2025 la Comunitat Valenciana va importar fruita seca dels Estats Units per un valor de 355 milions d'euros, una xifra quasi equivalent al total d'exportacions agroalimentàries valencianes a eixe país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia problemes dels llauradors de l'horta per a comercialitzar creïlles en un mercat saturat per producte de fora]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) denuncia els “greus problemes” dels agricultors de l’horta valenciana per a vendre les primeres creïlles de la temporada perquè el mercat està “saturat de creïlles velles franceses i de països tercers com Egipte”, segons un comunicat.

Per això, AVA-Asaja insta els operadors comercials, les fruiteries de barri i les cadenes de la gran distribució a donar preferència a les creïlles noves valencianes “que garantixen al consumidor més frescor i una millor qualitat, seguretat alimentària i sostenibilitat mediambiental, amb el valor afegit de contribuir a preservar el paisatge d'un territori protegit com l'horta de València”.

El responsable de la sectorial d'hortalisses d'AVA-Asaja, Vicent José Sebastià, que produïx creïlles a Poble Nou, afirma que el sector “està passant-ho malament” perquè, no només enguany hi ha menys producció, sinó que, a més, tenen problemes per a trobar mà d'obra per a la collita i “els costos no paren d'augmentar”. A açò cal assumir al fet que els preus que cobren són “els mateixos de fa trenta anys” i que ara els operadors preferixen comprar altres creïlles abans que les valencianes. “Així no podem continuar”, es lamenta Sebastià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern amplia en 64 milions el pressupost per a recuperar el potencial agrari afectat per la dana]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, una ampliació de crèdit de quasi 64 milions d'euros per a finalitzar les actuacions de recuperació del potencial productiu agrari afectat per la dana del 2024.

En concret, esta dotació addicional permetrà completar les obres ja iniciades de reconstrucció de camins rurals, recuperació d'explotacions agràries i reparació d'infraestructures de regadiu en els municipis afectats de la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa.

"Moltes vegades fa l'efecte que, quan ocorre un fenomen com este, s'abonen les ajudes, es fa una actuació i s'ha acabat, però no és així. Al contrari, per part del Govern d'Espanya pretenem concloure els treballs i d'esta forma el crèdit inicial l'hem augmentat en 64 milions d'euros", ha assegurat el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja alerta que la sembra de l’arròs d'enguany és la "més cara" de la història: fins a tres milions d’euros més]]> L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) advertix que la campanya de sembra de l’arròs d’enguany serà “la més cara de la història” per l’increment dels costos de producció. L’organització calcula que els productors del parc natural de l’Albufera han d’assumir uns tres milions d’euros més de despesa, principalment per la pujada del gasoil agrícola i dels fertilitzants com la urea.

Segons va informar en un comunicat, els costos de producció s’han incrementat un 7% respecte de la campanya anterior. Des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, el preu del gasoil agrícola pràcticament s’ha duplicat i els agricultors poden arribar a gastar entre 200 i 300 euros diaris en combustible durant els treballs de preparació del terreny i sembra.

L’associació també alerta de l’encariment dels fertilitzants, imprescindibles per al desenvolupament del cultiu. La urea, coneguda habitualment en el sector com a nitrogen o guano, ha passat de costar entre 350 i 400 euros la tona a situar-se actualment entre 850 i 900 euros. En conjunt, el preu dels adobs ha augmentat més d’un 33%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió Llauradora denuncia un augment de la detecció de matèries prohibides a la UE en cítrics d’Egipte]]> La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que el sistema europeu d'alertes en aliments Rasff ha detectat a l’abril huit rebutjos de cítrics procedents d'Egipte amb matèries actives no autoritzades a la Unió Europea o per superar els límits màxims de residus (LMR) permesos. Es tracta d’un 166% més de detencions que el mateix mes de l'any passat, quan se n’interceptaren tres.

Paral·lelament, l’augment de les intercepcions coincidix amb una pujada de les importacions d’Egipte a la Unió Europea. Pel que fa a taronges, fins a març s’han importat del país nord-africà més de 8.630 tones, fet que el situa en el segon lloc entre els exportadors d’este producte amb un 5,9% més de tones exportades que la mitjana, i el fa guanyar un punt de quota. Quant a les mandarines, les dades són “encara més demolidores”, segons la Unió, ja que s’han importat més de 38.120 tones, un 188% que la campanya anterior. 

Davant d'esta situació, la Unió proposa incrementar al 50% el control d'identitat i físic a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d'intercepcions, com és el cas d'Egipte. I perquè resulten efectius, reclama que s'amplie el període a un any. Si durant qualsevol dels mesos d'este període s'observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l'organització planteja el tancament de les importacions d'estos països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els LMR establits.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llorca reivindica una Europa “del diàleg” i reclama més atenció per als sectors productius valencians]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha fet este divendres a Castelló una declaració institucional amb motiu del Dia d’Europa, en el marc del 40é aniversari de l’entrada d’Espanya en la Unió Europea, que se celebra este dissabte.

Des de la Casa dels Caragols, Llorca ha lloat els valors del projecte europeu i ha defensat els beneficis que ha aportat a Espanya i a la Comunitat Valenciana durant estes quatre dècades. “Gràcies a Europa tenim una economia més oberta, i el nostre PIB per càpita, l’ocupació, les exportacions i el turisme s’han multiplicat de manera molt significativa”, ha destacat el president.

Tot i el balanç positiu, el cap del Consell ha reclamat que la Unió Europea tinga més en compte els interessos dels sectors productius valencians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TSJCV avala el conveni del Xúquer-Vinalopó, però anul·la una transferència d’aigua de Cullera a Villena del 2024]]> El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una sentència que avala la vigència del conveni subscrit en 2007 per al transvasament Xúquer-Vinalopó, però anul·la una transferència d'aigua que es va fer des de l'assut de la Marquesa, en aigües del Xúquer a Cullera, fins a Villena, segons ha confirmat el TSJCV. Este desviament d’aigua el va autoritzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en febrer del 2024.

La decisió judicial estima parcialment el recurs interposat per l'associació Xúquer Viu contra diferents decisions administratives. La primera de les resolucions de l'Administració que van impugnar –que és l'objecte principal del recurs i que ha sigut desestimada pel TSJCV–, es refereix a l'addenda número 1 del conveni entre la CHX i la Societat Aigües del Xúquer SA per al finançament i explotació de les obres de la nova conducció Xúquer-Vinalopó, subscrita el 27 d'octubre de 2023.

Després d'examinar l'expedient administratiu i l'informe presentat per l'Advocacia General de l'Estat, els magistrats rebutgen que el conveni de març de 2007 estiga extingit i, per tant, que se n'haguera de subscriure's un nou.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els productors de la cirera esperen quadruplicar la collita de l'any passat]]> És temporada de cirera i els productors de la província d'Alacant esperen tindre una bona collita per a rescabalar-se de les pèrdues que van patir l'any passat. Encara que la humitat dels últims dies ha fet malbé al voltant d'un 10 % de la producció, els productors són optimistes: la collita, enguany, podria quadruplicar la de l'any passat.

El problema no ha sigut la pluja, sinó la boira posterior que ha evitat que les cireres s'eixuguen. "Quan s'acaba la tempesta i ix el sol, s'eixuga la cirera i no passa res. Però ahir hi va haver tot el dia boira, i massa hores d'humitat produïx l'esclat de la cirera", diu Ismael Cortell, president de la Cooperativa de Cireres de la Muntanya d'Alacant.

La varietat més afectada és la Starking, en ple procés de maduració. Però els productors estan relativament tranquils. Tenen més qualitat, però també quantitat. A diferència de l’any passat, que van collir-ne 50.000 quilos, enguany esperen superar els 200.000.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor Mercosur: una nova zona de lliure comerç de 700 milions de persones que rebutja el sector agrari]]> El Primer de Maig ha obert la porta a un nou mercat global, que concentrarà un terç de la riquesa global i reunirà més de 700 milions de persones. Es tracta d’una de les majors zones del món de lliure comerç, la creada arran del controvertit acord de Mercosur entre la Unió Europea i l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, que va començar a negociar-se fa 25 anys. Este divendres s’ha començat a aplicar el nou marc comercial de forma provisional, a falta que el ratifique definitivament el Parlament Europeu, que li ha consultat al Tribunal de Justícia de la UE la legalitat del pacte.

La conseqüència més directa de l’entrada en vigor de Mercosur serà la reducció dels aranzels. En el cas dels productes que exporta Europa a estos quatre països sud-americans, els dels automòbils, la maquinària o els medicaments: segons els càlculs de la UE, este nou mercat global suposarà l’estalvi de 4.000 milions d’euros en aranzels a Europa.

A través d’este pacte comercial, es liberalitzaran més del 90% dels aranzels actuals, alguns de manera immediata des d'este divendres i uns altres de manera progressiva els pròxims anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja denuncia una onada de robatoris en pous de reg a la Ribera Alta i l’Horta Sud]]> AVA-Asaja ha denunciat una “preocupant” onada de robatoris en pous de reg que està afectant explotacions agràries de la Ribera Alta i l’Horta Sud. Estos delictes estan provocant importants danys en les infraestructures fins al punt d’impedir, en molts casos, el desenvolupament normal de l’activitat agrícola. Segons estimacions de l’entitat, els robatoris en el sector agrari de la Comunitat Valenciana provoquen pèrdues anuals pròximes als 30 milions d’euros.

Els agricultors afectats denuncien la sostracció de materials de gran valor en el mercat il·legal, com ara coure, bateries, cablejat elèctric, bombes d’extracció d’aigua i equips electrònics. També és habitual el robatori de combustible emmagatzemat, fet que agreuja encara més l’impacte econòmic.

Més enllà del cost de reposició o reparació, la paralització dels sistemes de reg pot causar pèrdues importants en les collites, especialment en moments clau del desenvolupament dels cultius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia tornen a reclamar el transvasament Tajo-Segura]]> Els presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia han fet este dilluns pel matí un front comú per a reclamar la continuïtat del transvasament Tajo-Segura i demanar la paralització immediata de les noves normes d’explotació d’esta conducció que porta aigua fins a les explotacions agràries d’Alacant, Múrcia i Almeria i que planeja el govern central. Els dos caps de govern, el valencià Juanfran Pérez Llorca i el murcià Fernando López Miras, han participat a Pilar de la Horadada en un acte en defensa del Tajo-Segura, organitzat pel Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (Scrats).

Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha reclamat consens i que este acord es plasme en un pacte nacional de l’aigua, en el qual estiguen implicades totes les autonomies i es busquen garanties ambientals per a totes les regions, incloses les del Tajo.

Una petició que, tant Pérez Llorca com López Miras, han fonamentat en l’existència de suficients recursos hídrics actualment. “A Espanya hui sobra aigua”, apuntava el president murcià i posteriorment repetia el president valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detectat un nou cas de la malaltia de Newcastle a una granja avícola de Terrateig]]> Nou cas positiu de la malaltia de New Castle a la Vall d'Albaida. Es tracta del cinqué i s'ha confirmat a una granja de Terrateig. El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha explicat en la roda de premsa posterior al Ple del Consell que l'executiu valencià ha aprovat este dimecres la declaració d'emergència per a l'execució d'actuacions sanitàries destinades a la prevenció i el control de la malaltia de Newcastle en les explotacions avícoles de la Comunitat Valenciana, que es van posar en marxa arran de la confirmació d'un cas positiu el passat 6 de març al municipi de Terrateig.

El primer positiu d'esta malaltia es va confirmar el 23 de desembre de 2025 en una explotació avícola de Llutxent. Al gener, les autoritats veterinàries de la Generalitat notificaren tres nous focus de la malaltia de Newcastle en tres granges de pollastres d'engreixament en la mateixa localitat.

El cost estimat de les actuacions anunciades este divendres pel portaveu del Consell és de 1.963.345 euros i està previst que es duguen a terme en un termini màxim de tres mesos, a fi d'executar les intervencions en el menor termini possible i previndre o reparar els danys existents. Les actuacions inclouen el sacrifici dels animals en explotacions ramaderes en què s'han confirmat els positius a la malaltia, la contractació de quadrilles per a la seua recollida, la realització de l'estudi geològic de zona apropiada, i l'excavació de fosses destinades a l'enterrament dels animals morts, així com dels pinsos i altres matèries potencialment contaminants i el vestuari, material i equipament utilitzats durant el sacrifici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La fruita d'estiu arribarà als quaranta milions de quilos amb una producció fins un 20% superior a l'any passat]]> Les primeres bresquilles s'han començat a collir hui a la Ribera Alta en un context d'expectatives clarament optimistes. Nispros, prunes, cireres i nectarines s'unixen a les bresquilles en unes bones previsions per a la fruita de pinyol d'estiu que situa la producció total de la Comunitat Valenciana en els quaranta milions de quilos.

L'absència de pluja i de vent de ponent durant els darrers dies ha afavorit l'inici d'una campanya que promet superar la ja bona temporada de l'any passat, especialment a la comarca de la Ribera Alta, tradicional zona productora de bresquilles. "La producció pujarà enguany entre un 10% i un 20% més que l'any passat", afirma Salvador Donat, cap de zona de la cooperativa de Coalmar.

De moment, l'augment de producció va acompanyat d'una bona evolució del preu. Els primers lots de la temporada, com és habitual, cotitzen a l'alça en el mercat majorista, tot i que la demanda dels consumidors sol estar lligada a les temperatures. "Tot depén del mercat, però la primera fruita sempre té bon preu. Especialment a l'inici de campanya el preu és bo, però el consum va lligat a la temperatura", explica José María López, delegat d'AVA-Asaja a la Ribera Alta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els últims productors de cacauet valencià es constituïxen en associació]]> València ja té Associació de Productors del Cacauet Valencià. Són onze llauradors amb vora dos hectàrees d'este cultiu tan lligat a la cultura de l'esmorzar. La Universitat Politècnica de València (UPV) vetlarà per la pervivència del nostre cacauet.

Anna Climent és, amb seguretat, l'última cacauetera a mitjan escala. A la Granja de la Costera planta este fruit sec en només mitja hectàrea. Del collaret i cacaua, dos varietats que en quaranta anys ha passat de cinquanta hectàrees a no arribar a les quatre.

Este matí els onze últims cacaueters valencians, entre ells Anna, han creat l'Associació de Productors i Comercialitzadors. Com apòstols de la terra, compromesos primer a crear una marca que diferencie el cacauet valencià del d'importació i que el consumidor en reconega el nostre i li done el valor que té.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya alça el confinament de les aus de corral cinc mesos després]]> El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha alçat per complet el confinament preventiu a les aus de corral, establit des de novembre, per a evitar el contagi de grip aviària davant l'evolució favorable de la situació epidemiològica i la previsió de pujada de les altes temperatures. Així ho arreplega una orde del departament publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) este dijous i que entra en vigor hui mateix.

El Ministeri ha pres la decisió després de constatar l'absència de casos en aus silvestres i davant la previsió de la pujada de les temperatures, però mantenint l'aplicació de les eines de gestió del risc espacial d'incursió i presència del virus a Espanya.

En un comunicat, Agricultura ha destacat "l'eficàcia" de l'adopció d'estes mesures perquè, des de l’entrada en vigor, només s'han vist afectades per la grip aviària a Espanya dos granges de gallines a Lleida —el desembre de 2025 i gener de 2026—, "malgrat l'alt risc" per "l'elevat nombre de casos detectats en aus silvestres".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 400 joves agricultors i ramaders s’incorporaran al camp amb una ajuda autonòmica de 23 milions]]> El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha anunciat que 430 joves agricultors i ramaders s’incorporaran al sector gràcies a una línia d’ajudes autonòmica dotada amb 23 milions d’euros.

Barrachina ha qualificat la convocatòria d’“històrica” i ha destacat que suposa un impuls “sense precedents” per a la incorporació de nous professionals al sector agrari de la Comunitat Valenciana. El conseller ha subratllat que la línia d’ajudes ha “batut tots els registres”, amb un pressupost global de 29 milions d’euros i un termini de sol·licitud ampliat fins als quatre mesos per a facilitar la participació.

En total, s’han rebut 677 sol·licituds, i la resolució s’ha fet en un termini inferior al d’anteriors convocatòries.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La producció d’oli d’oliva remunta lleugerament a Castelló després de dos anys difícils]]> La producció d’oli d’oliva a la província de Castelló ha experimentat una lleugera recuperació després de dos anys marcats per fortes dificultats, encara que el sector advertix que la campanya continua lluny de nivells habituals.

Des de La Unió Llauradora, el responsable del sector, Enric Simó, assenyala que la producció ha millorat respecte als últims exercicis, però insistix que és una campanya “insuficient” i irregular.

Les almàsseres han produït poc més de 5.300 tones d’oli, una xifra inferior a les previsions inicials i que queda lluny del que es considera un any normal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La pluja de març afavorix un repunt de la producció de nispros a la Marina Baixa, que arribarà a les 10.000 tones]]> La Marina Baixa estima que collirà durant les pròximes setmanes vora 10.000 tones de nispros emparats sota la denominació d’origen protegida. Si es complixen les previsions, serà una campanya amb una producció “lleugerament superior a l'anterior, amb un bon volum i qualitat afavorit per les pluges del passat mes de març. Tot i estes previsions positives d’Asaja Alacant, sobre la campanya planeja la “seriosa amenaça d’uns costos de producció inassumibles per a l’agricultor” derivats del conflicte al Pròxim Orient.

Les precipitacions caigudes al març han sigut determinants perquè els nispros quallen en bones condicions. Van caure en el moment oportú de la campanya i, per això, els llauradors esperen enguany una producció de “gran qualitat”, segons ha manifestat Asaja Alacant.

A pesar dels beneficis de la pluja, el vent de febrer, de fins a 90 km/h, com recorden des de l’organització agrària, i que van provocar danys en les infraestructures agrícoles, han minvat la qualitat de la producció de nispros més primerenca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les gelades de finals de març deixen pèrdues de quatre milions d'euros en caquis, fruiters i ametlers]]> Les baixes temperatures registrades a la fi de març en algunes zones de la Comunitat Valenciana han afectat la floració i el brot de cultius com el caqui, arbres fruiters d'estiu i l'ametler, segons informa La Unió Llauradora. Les pèrdues es quantifiquen en una estimació inicial de vora quatre milions d'euros.

Els danys se centren en unes 1.200 hectàrees de cultiu i les comarques més afectades són la Vall d'Albaida, la Costera i la Ribera Alta, encara que altres també han patit danys. Els cultius més danyats són el caqui, els arbres fruiters estiuencs —albercoquer, bresquillera i prunera— i l'ametler.

Els cultius van quedar afectats principalment durant les nits del 28 al 30 de març arran d'unes temperatures molt baixes per a l'època de l'any i que condicionaran, en un grau o un altre, la futura collita.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca anuncia que el posttransvasament Xúquer-Vinalopó estarà enllestit a finals del 2026]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat este dimarts que les obres del marge esquerre del posttransvasament Xúquer-Vinalopó, el sistema d'infraestructures i canals que servix per a distribuir l'aigua, estaran preparades a les acaballes del 2026. Unes actuacions en les quals el govern valencià ha invertit trenta milions d'euros, ha recordat després de visitar una zona d'enclavament, prop de Novelda, que ha qualificat d'“un símbol de solidaritat i generositat d'esta terra per a cooperar i mirar el futur amb ambició, responsabilitat i rigor”.

Pérez Llorca ha destacat l'“esforç compartit” entre l'administració valenciana i els regants per a executar unes obres que garantixen que 30.000 hectàrees de cultiu en municipis de les comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura “tindran l'aigua que necessiten per a continuar generant vida, riquesa i ocupació”. I ha assegurat que esta infraestructura "ha demostrat que els transvasaments són necessaris, eficients i protegixen el medi ambient”.

Pel que fa al calendari per a la posada en marxa del posttransvasament, les obres del tram I que unix Monòver amb Novelda, i enllaça amb el sistema de distribució cap a Agost i Montfort, amb un pressupost de 10 milions d'euros, “entraran en funcionament en aproximadament un mes”, segons el cap del Consell. D'altra banda, el tram II, que discorre pels termes municipals de Novelda i Montfort fins a Agost i du associada una inversió de 20 milions d'euros, “ja compta amb una execució del 50%”, ha afegit el president. També ha especificat que “són obres autònomes entre si pel que poden entrar en funcionament a mesura que s'acaben”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya alça parcialment el confinament de les aus de corral per la grip aviària decretat en novembre]]> El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat l’alçament parcial del confinament de les aus de corral a Espanya després de la millora de la situació epidemiològica de la grip aviària. Segons l’orde publicada este dimecres en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), en les últimes dos setmanes no s’han detectat casos nous en aus silvestres. A més, la previsió d’augment de temperatures i les mesures de control aplicades han contribuït a reduir el risc de propagació del virus.

Tot i l’alçament general, el confinament es manté en les zones considerades de risc especial i vigilància, que afecten 1.201 municipis de totes les comunitats autònomes, incloses Ceuta i Melilla. A la Comunitat Valenciana, les restriccions continuen en 138 municipis. També es mantenen en territoris com Castella i Lleó (250), Catalunya (224) o Andalusia (197), entre altres.

Des de l’1 de juliol del 2025, s’han registrat a Espanya un total de setze focus de grip aviària en granges de producció. L’últim cas es va detectar el 13 de gener a la província de Lleida.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un informe de l’IVIA confirma que els camps mantenen la capacitat productiva després de la dana]]> Els camps agrícoles de la Comunitat Valenciana no han perdut capacitat productiva després de les inundacions de la dana, segons l’estudi de l’IVIA, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries. L'estudi l'han presentat este dimarts i analitza l’impacte del llot sobre la fertilitat del sòl i s’ha fet sobre 6.500 km², amb l’anàlisi de 461 mostres de 367 parcel·les i més de 12.600 analítiques.

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha subratllat a Sueca, en la presentació de l'informe, que la qualitat del sòl "no s’ha vist compromesa i que no existix risc per a la producció agrària", després de l’episodi de la dana que va afectar 47.354 hectàrees el 2024.

Pérez Llorca ha destacat que l’estudi evidencia la resiliència dels camps valencians cultivats davant episodis climàtics extrems i ha reiterat la seua aposta per enfortir l’activitat agrària, dignificar el treball al camp i assegurar el relleu generacional, amb l’objectiu que “el camp valencià tinga futur”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una plaga de muflons devora els camps de l’Alcoià i els agricultors demanen solucions]]> Els agricultors de l’Alcoià denuncien una plaga de muflons que els menja els camps i demanen solucions a l’administració. Cada dia és més habitual vore un ramat de diverses desenes de muflons menjant-se els camps de cultiu de poblacions d'esta comarca, com ara Banyeres de Mariola, on els han captat les càmeres d’À Punt este dilluns. A més de les pèrdues que ocasionen al camp, els animals, en la recerca de menjar, travessen carreteres a tota velocitat i provoquen situacions de risc per a la circulació.

Este boví, família de les cabres i amb una gran cornamenta, menja herba i gramínies fresques a la primavera, i la fam fa que perda la por i cada dia s’acoste més a les poblacions a buscar menjar a qualsevol hora del dia, denuncien els agricultors.

Ricardo Ferri, un dels llauradors afectats, assegura en declaracions a À Punt que hi ha ramats entre 40 i 60 muflons que, juntament amb els porcs senglars, els estan “portant a la ruïna”, perquè “mengen contínuament dels camps” i no els deixen créixer. “Cada dia els veiem. Intentem fer-los fora amb caçadors, però tornen a vindre a menjar”, afirma Ferri, que veu imponent com, en el moment que deixa de vigilar els seus camps, s’omplin de muflons buscant aliment.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sobrepreu dels ous campers continua malgrat la crisi aviària i el confinament de les gallines]]> Durant l’últim any, els ous van ser un dels aliments que més es va encarir a Espanya per diversos factors: costos de producció, desequilibri entre oferta i demanda i la grip aviària, que a finals de l’any passat va obligar a sacrificar milions de gallines ponedores i, al novembre, es va decretar el confinament de totes les aus criades a l’aire lliure. Com a conseqüència, les gallines camperes o ecològiques ja no poden estar a l’aire lliure i es troben tancades en naus, amb la qual cosa el seu nom i el seu preu ja no es justifiquen.

Tot i això, la normativa europea permet que, en situacions excepcionals, els ous continuen venent-se com a “campers” o “ecològics” sense que això s’indique en l’envàs, en l’etiquetatge ni en el codi imprés a la closca, on encara apareix el 0 que identifica un ou ecològic o l’1 per als ous campers.

Hui en dia, i des de fa quatre mesos, els ous campers reals ja no existixen, però el consumidor continua pagant com si res haguera canviat. El sobrepreu arriba fins al 24 % respecte als ous de gallines en sòl, segons l'OCU.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Protesta al Cabanyal per a defendre la Tira de Comptar davant de la nova ordenança municipal]]> Una concentració este dissabte al mercat del Cabanyal de València ha reunit llauradors, col·lectius i consumidors per a reclamar la continuïtat de la Tira de Comptar, un sistema de venda directa amb arrels medievals que permet als agricultors de l’Horta vendre els productes sense intermediaris. Els participants alerten que la nova ordenança municipal de mercats podria posar en perill esta pràctica tradicional.

La protesta, convocada per Per l’Horta i amb el suport d’una vintena d’entitats —entre les quals la Unió Llauradora, la Federació d’Associacions Veïnals o organitzacions ecologistes—, demana que la normativa reconega explícitament este model com a part dels mercats municipals. Actualment, la Tira de Comptar es manté amb tres parades al Cabanyal i una al mercat de Mossén Sorell.

Els llauradors defenen el valor d’esta venda directa. Nando Durà, membre de l’executiva de la Unió Llauradora, ha explicat en À Punt que “els llauradors volem continuar venint a les portes del mercat a vendre el nostre producte directament al consumidor i que el consumidor conega el que compra”. En la mateixa línia, el llaurador Fermín Cortés ha reivindicat la continuïtat d’esta tradició familiar i ha recordat que “volem continuar lligats al mercat”; una activitat que, en el seu cas, es remunta al 1958.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor un octogenari en bolcar el seu tractor a Figueroles]]> Un home de 80 anys ha mort després de bolcar el seu tractor este divendres a la vesprada en una pista forestal del terme municipal de Figueroles (l'Alcalatén), segons fonts sanitàries i dels bombers.

El Consorci Provincial de Bombers de Castelló i una unitat del SAMU s'han desplaçat per a assistir la víctima, pero els sanitaris només han pogut confirmar la defunció de l'home, segons el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgencies sanitàries.

A les 20:30 hores els bombers continuaven a la zona a l'espera d'autorització de la Guàrdia Civil per a dur a terme el rescat del cos.

Continua llegint-ho en el web

]]>