<![CDATA[À Punt - Món]]> 10 <![CDATA[À Punt - Món]]> <![CDATA[Lula guanya les eleccions del Brasil en una remuntada inèdita, que Bolsonaro impugnarà]]> Luiz Inácio Lula da Silva ha guanyat les eleccions presidencials al Brasil després de derrotar contra tot pronòstic Flávio Bolsonaro, que havia guanyat la primera volta, en una remuntada històrica que el perdedor impugnarà. L'històric líder del Partit dels Treballadors (PT) encara el quart mandat, després d'obtindre el 51,79% dels vots, enfront del 48,21% del candidat de l'extrema dreta, fill de l'exmandatari colpista Jair Bolsonaro, amb una diferència de més de quatre milions de vots (64,2 contra 59,8 milions).

En la primera volta celebrada el 4 d'octubre, Bolsonaro va acabar en primera posició i amb un avantatge de dos punts. La distància semblava insalvable a la llum de les enquestes (els sondejos anticipaven un empat tècnic, però amb Bolsonaro sempre per damunt) i d'un escenari polític advers, després de la contundent victòria de la dreta en les eleccions legislatives.

El governant progressista ha plantejat esta segona volta com una batalla entre un sistema de govern democràtic i l'amenaça de l'autoritarisme que representa la família Bolsonaro, el patriarca de la qual va ser condemnat a 27 anys de presó per ordir un colp d'estat per a romandre en el poder després de la derrota electoral en 2022. També ha situat els electors en la dicotomia de defendre la pàtria o claudicar a les pressions de l'administració Trump i els tecnooligarques, entre acusacions contra la multinacional Meta (Facebook, Instagram) per afavorir els missatges pro-Bolsonaro i perjudicar els de Lula. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un moviment estudiantil guanya les eleccions a Sèrbia i acaba amb dotze anys de govern del nacionalista Vučić]]> El populista nacionalista Aleksandar Vučić, home fort en el poder a Sèrbia des del 2014, ha reconegut este diumenge la derrota en les eleccions legislatives davant de l'opositora Llista dels Estudiants, un moviment de tarannà europeista sorgit de les mobilitzacions socials dels universitaris que des de fa dos anys ha vehiculat les protestes contra la corrupció i l'autoritarisme al país. "És clar que hem perdut estes eleccions. Ha guanyat la Llista dels Estudiants. Tindran entre 135 i 140 escons, nosaltres uns 105", ha dit el ja exmandatari en un agre discurs en el qual, malgrat reconéixer que ha perdut, ha acusat els guanyadors de mentir. També ha augurat que la gestió del nou govern serà desastrosa. Vučić, de 56 anys, va dimitir com a cap de l'Estat el setembre passat per a aspirar al lloc de primer ministre, que ja va ocupar entre 2014 i 2017.

Segons les dades del recompte oficial, validades per la Comissió Electoral de la República de Sèrbia este dilluns, la Llista d'Estudiants ha guanyat les eleccions per majoria absoluta amb el 52,6% dels vots, mentre que la coalició liderada pel partit conservador SNS el prorús Vučić s'ha quedat en el 39,2%. L'escrutini, passades les nou del matí, estava avançat ja al 96%. Encara que l'organisme no concreta quin repartiment d'escons correspon a eixe percentatge de vot, l'institut demoscòpic Ipsos i l'ONG Cesid estimen que els universitaris tindran una majoria absoluta de 140 dels 250 escons, mentre que l'SNS de Vučić es quedaria en 103, 26 menys que en 2023, quan va aconseguir la majoria absoluta. Cap altra candidatura ha superat el 3% dels vots necessaris per a entrar al Parlament.

La desfeta més gran la patix el Partit Socialista, soci de govern de l'SNS dels darrers anys, que no ha arribat al llindar i es queda fora de la cambra legislativa, on abans tenia 18 seients. Encara que no han aconseguit el 3% dels vots, entren també en l'hemicicle gràcies a una legislació especial els partits de les minories hongaresa (3) i albanesa (2) i bosniana (2).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Brasil vota per a elegir entre la continuïtat de Lula o el retorn del bolsonarisme]]> Este diumenge quasi 159 milions de brasilers estan cridats a les urnes per a triar al pròxim cap d'Estat, que assumirà el poder el 5 de gener de 2027. Els centres de votació estaran oberts durant nou hores, des de les 08:00 fins a les 17:00 hora local.

Els dos candidats, Lula da Silva i Flávio Bolsonaro, van tancar este dissabte les campanyes amb marxes multitudinàries en les quals van participar desenes de milers de simpatitzants en els principals col·legis electorals del país.

El dirigent progressista va liderar de matí una marea roja a la platja de Copacabana de Rio de Janeiro i a la vesprada va viatjar a São Paulo per a posar el punt final a la campanya amb un altre bany de masses.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lula i Flávio Bolsonaro s’enfronten per l’economia, la seguretat i la corrupció en l’últim debat electoral]]> El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, i el senador opositor Flávio Bolsonaro s’han enfrontat este divendres en l’últim debat abans de la segona volta de les eleccions presidencials, prevista per a diumenge. Els dos candidats han centrat els atacs en l’economia, la seguretat i la corrupció, en una contesa que les enquestes situen en empat tècnic.

El debat s’ha celebrat als estudis de Globo a Rio de Janeiro, la cadena amb més audiència del país, després de la trobada tensa de diumenge passat en l’emissora Band. Flávio Bolsonaro, fill major de l’expresident ultradretà Jair Bolsonaro (2019-2022), va ser el candidat més votat en la primera volta, amb el 47% dels sufragis, dos punts més que Lula.

El senador ha intentat projectar una imatge moderada i ha promés “futur” i “prosperitat”. Lula, en canvi, ha començat ridiculitzant el seu rival, a qui ha comparat amb “aquells estudiants que memoritzen, però no aprenen”, i ha qüestionat la seua preparació i el seu coneixement del Brasil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[França desplega 70.000 agents davant d’una nova jornada de protestes amb risc elevat de disturbis]]> França afronta este dissabte una nova jornada de protestes amb un risc elevat de disturbis. El govern ha desplegat 70.000 policies i gendarmes per tot el país per a evitar que es repetisquen els actes vandàlics i els saquejos de la setmana passada, que van causar danys en uns 3.000 comerços.

El primer ministre francés, Sébastien Lecornu, va afirmar divendres de nit que l’amenaça continuava sent elevada, especialment per possibles accions de grups d’extrema esquerra radical i de delinqüents, al marge de les manifestacions convocades pels sindicats, els estudiants i el moviment dels Armilles Grogues.

Per a contindre els actes violents, el ministre de l’Interior, Laurent Nuñez, ha anunciat un ampli dispositiu de seguretat. Nuñez ha advertit que seran “implacables amb els saquejadors i els avalotadors”. El ministre rep crítiques tant de l’esquerra, que qüestiona la duresa policial, com de la dreta, que li retreu no haver impedit els disturbis de la setmana passada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres nous terratrémols de fins a 4,5 graus sacsegen una zona pròxima a l’epicentre del sisme del Tibet]]> Tres nous terratrémols de magnituds 4,5, 4,1 i 4,2 han sacsejat entre la nit de divendres i el matí de dissabte una zona pròxima a l’epicentre del sisme de magnitud 7 que va colpejar el Tibet dijous, segons els registres del Centre de Xarxes Sismològiques de la Xina.

El primer moviment es va produir divendres a les 22:14 hores, hora local, al districte de Zaduo, a la prefectura de Yushu, en la província occidental de Qinghai, a una profunditat de deu quilòmetres. Els altres dos es van registrar este dissabte a les 6:39 i a les 8:07 hores, també a Zaduo i a la mateixa profunditat.

Els tres terratrémols s’han localitzat prop de l’epicentre del sisme de dijous, situat al districte tibetà de Baqing, a la ciutat de Nagqu. Les autoritats, no obstant això, no han precisat si els nous moviments formen part de la mateixa seqüència sísmica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran informa de l’explosió i l’incendi de dos superpetroliers més a l’estret d’Ormuz]]> La Guàrdia Revolucionària iraniana ha informat que dos superpetroliers més han patit explosions i incendis després de xocar contra mines navals quan intentaven travessar l’estret d’Ormuz per una ruta que considera «no autoritzada», situada al sud del pas marítim. L’incident s’emmarca en l’augment de les tensions i dels incidents amb embarcacions en esta zona estratègica durant les últimes setmanes.

En un comunicat difós divendres a la nit per l’agència iraniana Tasnim, el cos militar d’elit ha assegurat que els dos vaixells van quedar immobilitzats després que les explosions i els incendis intensos inutilitzaren les sales de màquines.

Segons la mateixa font, els dos superpetroliers transportaven conjuntament més de 4,5 milions de barrils de petroli cru, que han quedat abandonats després de l’impacte contra les mines navals a la costa sud de l’estret d’Ormuz. La tripulació ha evacuat les embarcacions, però les autoritats iranianes no han precisat quins pavellons onejaven els vaixells ni si hi ha hagut víctimes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel llança una gran operació militar a Hebron després de la mort de dos soldats]]> L’exèrcit d’Israel ha iniciat una operació militar a gran escala a Hebron, al sud de la Cisjordània ocupada, després de la mort de dos soldats israelians en un atac a tirs perpetrat este divendres per dos atacants palestins. L’operatiu, que segons les forces armades s’allargarà durant dies, inclou registres exhaustius, evacuacions forçoses de residents i la demolició d’infraestructures.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han anunciat l’inici de l’operació passada la mitjanit de dissabte amb l’objectiu declarat de “destruir el terrorisme a la ciutat d’Hebron”. Segons el comunicat militar, les tropes estan inspeccionant sistemàticament les infraestructures de la zona per a localitzar i neutralitzar instal·lacions i armament que consideren terroristes, així com per a investigar desenes de sospitosos.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja havia anunciat prèviament l’operació i havia avançat que l’exèrcit preparava una intervenció “a una escala que no s’ha vist des de la guerra dels Sis Dies”, de 1967.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crear empreses per internet en 48 hores i per 100 euros: la UE dona llum verda a un nou model de negoci]]> Els 27 estats membres de la Unió Europea han acordat este divendres la seua posició per a crear un nou model d'empresa que permetrà constituir societats per internet en només 48 hores i per un cost màxim de 100 euros. L'objectiu és facilitar que les companyies, especialment les emergents i les que estan en expansió, puguen desenvolupar la seua activitat en diferents països de la UE sense haver d'adaptar-se a les diverses legislacions nacionals.

La iniciativa, denominada EU Inc, proposa establir un marc jurídic comú que funcionarà com a alternativa als 27 sistemes nacionals de societats. D'esta manera, les empreses podran triar entre constituir-se d'acord amb la legislació d'un estat membre o acollir-se al nou règim europeu. Segons ha informat el Consell de la UE, els Vint-i-set han introduït modificacions en la proposta inicial de la Comissió Europea per a simplificar els tràmits i reforçar els controls contra possibles abusos.

L'acord suposa un primer pas en la tramitació de la futura normativa, que encara haurà de negociar-se amb el Parlament Europeu abans de l'aprovació definitiva. La iniciativa forma part dels esforços comunitaris per a eliminar les barreres que dificulten l'activitat empresarial entre els diferents països de la Unió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde d'Algesires reitera que és "innocent" després de declarar davant de la jutgessa per una presumpta agressió sexual]]> L'alcalde d'Algesires (Cadis), José Ignacio Landaluce, ha insistit este divendres que és "innocent" després de declarar davant de la jutgessa que investiga la denúncia d'una militant de Noves Generacions del PP que l'acusa d'una presumpta agressió sexual.

Després de declarar durant una hora i mitja al jutjat número 2 de violència sobre la dona, Landaluce ha explicat als periodistes que es troba "més tranquil" perquè l'assumpte ja està en mans de l'administració de justícia. En este àmbit, confia que "no entraran en els jocs" que, segons ha denunciat, s'han fet contra ell.

Entre estos "jocs", l'alcalde ha mencionat les "amenaces" que assegura haver rebut perquè abandonara el càrrec, una decisió que finalment ha pres i que farà efectiva diumenge, tres dies abans de la moció de censura impulsada pel PP i Vox arran de les denúncies de dos militants populars que l'acusen de presumptes agressions sexuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu anuncia una operació militar a gran escala a Cisjordània, ocupada després d'un atac amb cinc ferits israelians]]> El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat este divendres l'inici d'una operació militar a gran escala a Cisjordània ocupada, que inclourà l'evacuació forçosa de residents de barris palestins, escorcolls casa per casa i la demolició d'infraestructures. L'anunci arriba després d'un atac a tirs prop d'Hebron que ha deixat cinc israelians ferits, dos d'ells en estat crític.

"Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) entraran als barris d'on van eixir els terroristes, evacuaran els residents, escorcollaran casa per casa i desmantellaran la infraestructura terrorista", ha afirmat Netanyahu en un videomissatge. El primer ministre ha assegurat que l'exèrcit prepara una operació "a una escala no vista des de la guerra dels Sis Dies", el 1967.

Netanyahu també ha anunciat el tancament d'Hebron i de la localitat veïna de Yalyilia i ha avançat que el seu govern estudia aplicar la mateixa estratègia en altres ciutats de Cisjordània.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Grècia prohibix per llei l'accés a les xarxes socials als menors de 15 anys]]> Grècia se suma a la cada vegada més llarga llista de països que prohibixen per llei l'accés dels adolescents més joves a les xarxes socials. En un context general a Europa on es treballa per a reduir l'impacte de les xarxes en les ments dels més menuts, el parlament hel·lé va aprovar ahir dijous la prohibició perquè els menors de 15 anys tinguen accés a les xarxes socials. La prohibició entra en vigor l'1 de gener del 2027.

Altres països com el Regne Unit, Turquia, França o Espanya, i fora d'Europa, Austràlia (la primera del món) o Indonèsia, estan fent passos endavant en este sentit. El passat mes de juliol, França es va convertir en el primer país de la Unió Europea a aprovar un veto similar, però va ser anul·lat el mes següent pel Constitucional gal, que el va considerar una infracció desproporcionada de la llibertat d'expressió.

La nova disposició, proposada per l'Executiu del conservador Kyriakos Mitsotakis, va ser adoptada amb els vots de la governant Nova Democràcia, que compta amb majoria absoluta a la Cambra, va informar el canal oficial de televisió de l'Hemicicle. Mitsotakis va advertir les plataformes que disposen de dos mesos i mig per a implementar un sistema fiable que verifique l'edat dels usuaris, garantint al mateix temps la plena protecció de la seua privacitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un terratrémol de magnitud 7 deixa almenys 16 morts i més de 12.000 evacuats al Tibet]]> Les autoritats xineses continuen les operacions de rescat després del terratrémol de magnitud 7 que va sacsejar este dijous el Tibet, a l'oest del país, i que ha causat almenys 16 morts, 65 ferits i 12.489 persones evacuades, segons l'últim recompte difós pels funcionaris locals.

La nova xifra de ferits supera els 54, segons han comunicat a primera hora del matí, mentre que onze persones romanen en estat greu i més de 300 habitatges s'han esfondrat o presenten danys, d'acord amb el centre de coordinació d'emergències de la ciutat de Nagqu.

El Ministeri de Gestió d'Emergències ha elevat del nivell IV al III la resposta nacional pel desastre, dins d'una escala de quatre nivells en la qual l'I representa la màxima gravetat, i ha enviat a la zona un equip encapçalat pel director de l'Administració Sismològica de la Xina, Wang Kun.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[França reforça la presència policial per a dissabte i només autoritza protestes sindicals]]> A dos dies de la segona jornada de protesta nacional contra l'encariment del cost de la vida, França reforçarà fins a un 20% la presència policial per a evitar els actes vandàlics registrats el 17 d'octubre, mentre París tancarà, per precaució, els museus més importants, com el Louvre, Orsay i el Grand Palais. Paral·lelament, el govern ha començat a decretar la prohibició de nombroses manifestacions convocades en diferents ciutats franceses i, de moment, s'inclina a autoritzar només les que estan convocades pels sindicats, com la de París, dissabte.

"La recomanació general és que no hi haja manifestacions en els pròxims dies", va declarar ahir dijous el president francés, Emmanuel Macron, després dels disturbis registrats el 17 d'octubre que van vandalitzar almenys 3.000 establiments comercials al país i que van deixar imatges de violència urbana que van fer la volta al món. Macron va precisar que "quan es tracte d'organitzacions sindicals que vulguen continuar manifestant-se, els prefectes proposaran recorreguts alternatius". Així va succeir en el cas de París.

A la capital francesa, on van resultar vandalitzats 451 comerços, segons l'Ajuntament, va ser vetat el recorregut original, el proposat pel col·lectiu estudiantil Interfac i diverses organitzacions afins als 'jupetins grocs'. Estos convocants volien partir de la plaça de la Bastilla, passant per la de la República i pujant pels Grans Bulevards fins a acabar en Òpera, creuant així el cor del París Hausmmanià i molt prop d'artèries comercials com la de les Galeries Lafayette. No obstant això, el recorregut de Bastilla a la plaça de Nation -el més comú per a les manifestacions sindicals o polítiques d'esquerra- sí que va tindre el vistiplau.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Segona volta ajustada de les eleccions al Brasil: l'última enquesta apunta a un empat tècnic entre Lula i Bolsonaro]]> El candidat opositor Flávio Bolsonaro i el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, empaten amb el 50% dels vots vàlids en un sondeig fet per l'empresa demoscòpica Datafolha divulgat este dijous, a tres dies de la segona volta de les eleccions. Esta és la primera enquesta de la segona volta, que dona un empat numèric entre els dos candidats i suposa una recuperació de dos punts de Lula respecte al sondeig divulgat la setmana passada per la mateixa firma. Tenint en compte la intenció de vot, Bolsonaro té el 47% enfront del 46% de Lula, la qual cosa suposa una pujada d'un punt percentual del governant.

Un altre sondeig divulgat dimecres per la firma Quaest, també va mostrar una tendència d'acostament entre els dos candidats, en este cas amb un avantatge d'un punt per a Bolsonaro, 45% contra el 44% de Lula. En les dos enquestes, els resultats suposen un empat tècnic dins del marge d'error, que és de dos punts percentuals en cadascun dels estudis.

Per a la nova enquesta, encarregada per la televisió Globo i Folha de São Paulo, Datafolha va entrevistar 2.520 electors entre dimarts i dimecres d'esta setmana. Bolsonaro va ser el candidat més votat en la primera volta de les presidencials, celebrades el passat 4 d'octubre, amb el 47,03% dels vots, i Lula el va escortar amb el 45,16%. Este va ser el resultat més ajustat entre dos candidats en la primera volta d'unes eleccions presidencials celebrades al Brasil, cosa que mostra l'extrema polarització de l'electorat brasiler.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les falsificacions intervingudes a la UE se disparen un 67% el 2025 i marquen un nou rècord]]> Més de 196 milions d'articles falsificats, per valor estimat de 6.300 milions d'euros, van ser intervinguts el 2025 a la Unió Europea (UE), xifra que suposa un màxim històric, segons un informe conjunt de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (Euipo), amb seu a Alacant, i la Direcció General de Fiscalitat i Unió Duanera de la Comissió Europea (CE). Esta dada, la més elevada registrada fins hui per les forces i cossos de seguretat, representa un 67% més que el 2024 i un 29% per damunt del rècord anterior, establit el 2023. Les xifres abasten tant la frontera exterior de la UE com el mercat interior.

Per tipus de producte, els CD i DVD gravats --inclosos els llançaments musicals i de pel·lícules, les col·leccions de sèries de televisió, els videojocs clàssics i el 'programari' d'aplicacions-- van continuar sent les mercaderies falsificades més intervingudes el 2025 i van representar quasi el 30% del total de les confiscacions. Quasi un de cada cinc articles pertanyia a la categoria de joguets. D'altra banda, l'elevat nombre d'etiquetes, rètols i adhesius interceptats apunta al seu possible ús en el muntatge i acabat de mercaderia falsificada. Això suggerix que alguns productes podrien ser acabats dins de la UE, segons eixe informe.

Altres articles dels quals les autoritats es van confiscar amb freqüència van ser els jocs —incloses les consoles de videojocs—, la roba i els cigarrets —entre ells, els electrònics i els dispositius de vapeig—.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya i Itàlia acorden posar fi als controls per a viatgers no europeus després de vora tres mesos]]> Els governs d'Espanya i Itàlia han acordat posar fi als controls recíprocs en les fronteres interiors que estaven en vigor des que l'executiu de Giorgia Meloni va decidir imposar esta mesura com a resposta a la crisi a Ceuta per l'entrada irregular de milers de migrants procedents del Marroc a finals de juliol. Itàlia va establir estos controls l'1 d'agost després de l'entrada massiva de persones a Ceuta des del Marroc i l'executiu espanyol va respondre amb la mateixa mesura.

La decisió de no prorrogar els controls fronterers, "presa després d'una minuciosa anàlisi de la situació", segons ha informat este dijous el Ministeri de l'Interior, "anirà acompanyada d'un reforç de l'intercanvi d'informació per a garantir la plena seguretat de l'espai comú de Schengen". L'acord ha vingut precedit d'una conversa telefònica entre els ministres de l'Interior d'Espanya i Itàlia, Fernando Grande-Marlaska i Matteo Piantedosi, programada arran de la reunió celebrada al marge del Consell Europeu entre els presidents del govern dels dos països, Pedro Sánchez i Giorgia Meloni.

Durant l'última cimera de líders europeus a Brussel·les, Sánchez i Meloni van acostar postures per a la supressió dels controls Schengen que Itàlia va introduir a principis d'agost, dies després de l'entrada de més de 70.000 persones a la ciutat autònoma. Els dos caps de Govern van encarregar divendres passat, 16 d'octubre, als seus ministres que materialitzaren este encàrrec durant els pròxims set dies. Mentre ocorria això, Itàlia va decidir prorrogar per una setmana més els controls en ports i aeroports als passatgers procedents d'Espanya, amb la corresponent contramesura aprovada pel govern de Pedro Sánchez per als passatgers procedents d'Itàlia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa Lleó XIV no necessitarà tractament després d'extirpar-li el tumor del pulmó]]> El papa Lleó XIV no necessitarà cap tractament addicional després d'haver-li extirpat amb èxit un tumor del pulmó, segons han confirmat els exàmens histològics definitius. “S'han publicat els resultats de les proves histològiques i de biologia molecular fetes al material extirpat durant la cirurgia del sant pare”, ha assenyalat l'oficina de premsa del Vaticà en un comunicat.

La nota, firmada pel metge personal del pontífex, Luigi Carbone, i el cap de l'equip quirúrgic, Stefano Margaritora, precisa que les proves confirmen que es tractava d'un adenocarcinoma de pulmó i que la malaltia estava “localitzada”. “Una avaluació oncològica posterior va confirmar que no era necessari cap tractament addicional”, conclou la comunicació.

Lleó XIV, de 71 anys, va ser operat el 13 d'octubre en el Policlínic Gemelli de Roma, dos dies després d'anunciar durant el res de l'àngelus que li havien detectat un nòdul en el pulmó dret. El diagnòstic després de la cirurgia va ser que el papa tenia un adenocarcinoma, un tipus de càncer, per la qual cosa se li va extirpar tot el lòbul inferior del pulmó dret.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[França es planteja suspendre les xarxes socials per a frenar els saquejos]]> França es planteja suspendre les xarxes socials per a impedir que els saquejadors s'organitzen. Ara per ara és una possibilitat, encara que des del govern admeten que esta supressió sols es podria fer "sota condicions molt específiques”, segons ha expressat el ministre de l’Interior de França, Laurent Nuñez.

"Les xarxes s'han convertit en un problema real. Hi ha una pista, que me l'han donada els alcaldes. Que quan hi ha saquejos que s'organitzen amb l'ajuda de les xarxes, es tinga la possibilitat de suspendre-les", va declarar Nuñez este dimecres davant el Senat francés.

El ministre va recordar que hi ha una decisió del Consell d'Estat (la màxima jurisdicció administrativa a França) de 2025 en la qual constata que "en principi" es podria aplicar, encara que "sota condicions molt específiques, molt estrictes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tercera nit seguida amb toc de queda parcial a París]]> París complix este dimecres la tercera nit seguida de toc de queda circumscrit a dos cèntriques àrees de la ciutat, les més afectades pels saquejos i actes vandàlics succeïts el cap de setmana passat, tal com ha informat este dimecres la Prefectura de Policia, que va renovar el dispositiu.

“Seguint les instruccions del primer ministre Sébastien Lecornu i del ministre de l'Interior Laurent Nuñez, el prefecte de policia ha decretat el toc de queda —que prohibix la presència tant de majors com de menors d'edat— en els perímetres de la plaça de la República i del sector de Les Halles des de les 23:00 hores de hui fins a les 06:00 de demà”, ha indicat la policia, en un missatge en X.

La restricció de moviments és semblant a la d'anit, que ja era menys àmplia que la que es va aplicar dilluns, quan es van incloure zones pròximes a centres de poder, com l'Elisi o l'Assemblea Nacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units admeten una possible demora en l'entrega de defenses antimíssils a Kíiv, però neguen un motiu polític]]> El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha admés este dimarts que podria haver-hi interceptors de projectils adquirits per socis europeus per a Ucraïna pendents d'autorització estatunidenca, encara que va negar que existisca una directiva política deliberada per a perjudicar Kíiv.

“Podria ser el cas, perquè estes coses sempre es revisen en funció de si es necessiten en un altre lloc o de si fins i tot han de romandre a Europa”, ha respost Rubio en la visita a Bombai, en ser preguntat per un lot l'entrega del qual, segons li han preguntat, està pendent de la firma del secretari de Defensa, Pete Hegseth.

El cap de la diplomàcia estatunidenca ha explicat que Washington sospesa diàriament les necessitats de protecció de les seues bases, les dels seus socis i els requisits de la seua presència en l'OTAN. “Tenim bases a Europa, els nostres socis també”, ha assenyalat Rubio, que ha fet menció d’una recent amenaça contra un aeròdrom al Regne Unit i l'existència d'altres instal·lacions aèries a la regió, sense confirmar la situació concreta del lot pel qual va ser preguntat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Eurocambra demana més cooperació entre els països contra el frau en l'IVA]]> El Parlament Europeu ha reclamat este dimarts reforçar la cooperació entre les autoritats fiscals dels estats membre per a combatre el frau de l'IVA, especialment en les operacions comercials entre països de la UE. Demana un intercanvi més ràpid d'informació i majors controls sobre les transaccions sospitoses, davant d'unes pràctiques que, segons les estimacions recollides per l'Eurocambra, provoquen pèrdues d'entre 12.500 i 32.800 milions d'euros anuals.

Així ho arreplega un informe aprovat pel ple amb 357 vots a favor, 271 en contra i 31 abstencions, en què els eurodiputats demanen utilitzar eines d'intel·ligència artificial per a detectar possibles irregularitats en temps real. També per a reforçar els recursos dels organismes europeus de lluita contra el frau i establir obligacions més clares per a recuperar els diners obtinguts il·legalment i retornar-los, quan corresponga, al pressupost comunitari.

Una de les principals preocupacions de l'Eurocambra és l'anomenat frau de l'IVA en cadena o 'frau carrusel', un mecanisme pel qual diverses empreses compren i venen mercaderies entre distints països de la UE i una d'elles cobra l'impost sense ingressar-lo a Hisenda, mentre una altra en sol·licita la devolució a les autoritats tributàries. Els parlamentaris advertixen que estes operacions representen una de les majors amenaces per als ingressos europeus, per la qual cosa consideren necessari millorar la coordinació entre les administracions nacionals per a identificar les transaccions fraudulentes abans que els responsables puguen desaparéixer amb els diners recaptats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'onada de protestes violentes a França acumula un balanç de 123 persones a la presó]]> Una onada de mobilitzacions socials entremesclada amb episodis violents recorre França des del cap de setmana, en protesta per l'encariment del cost de la vida. S'han desenvolupat en un clima de molta tensió, amb disturbis, enfrontaments entre manifestants i policies i saqueigs en diverses ciutats del país gal. La convulsió ha escalat fins al punt que el govern francés va decidir implantar un toc de queda a París i altres ciutats.

Este dimarts, el ministre francés de Justícia, Gérald Darmanin, ha explicat en un balanç que hi ha 123 persones han ingressat ja a la presó per la participació en els actes de violència vinculats en estes manifestacions del cap de setmana. "Evidentment, l'estat ha fallat", ha reconegut Darmanin en una entrevista a l'emissora Europe 1, preguntat pels vora 3.000 comerços que van ser saquejats i dels edificis públics atacats, com l'Ajuntament de la ciutat de Llemotges, que va ser incendiat i ha quedat en bona part destruït.

El ministre ha apuntat que eixos 123 empresonaments inclouen els que han ingressat a la presó provisional en espera de judici i els que ho han fet perquè ja han sigut condemnats en les primeres compareixences immediates que es van organitzar dilluns en diversos tribunals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna denuncia que els seus socis tornen a no informar dels míssils balístics llançats des de Rússia]]> Per tercera vegada en una setmana, els “socis” de Kíev no han informat l'exèrcit ucraïnés del llançament durant la nit de diumenge des de Rússia de míssils balístics contra territori d'Ucraïna. Així ho va denunciar, en el seu compte de la xarxa social X, el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, en al·lusió als Estats Units.

“Un altre atac rus amb míssils balístics que va arribar en diverses onades durant la nit i una altra vegada no va haver-hi avís dels nostres socis”, va assenyalar el president ucraïnés, qui va revelar que les forces russes van emprar en l'atac un total de setze míssils balístics.

Segons el comunicat de l'atac de la Força Aèria ucraïnesa, cap dels míssils balístics russos va ser derrocat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tocs de queda i atur especial per als treballadors afectats: les mesures de França davant de l’onada de violència]]> Tocs de queda en certes zones del país i una prestació d’atur especial per als treballadors dels vora 3.000 comerços afectats. Són les noves mesures que ha anunciat el govern francés després de l’onada de violència urbana que ha viscut el país el cap de setmana.

El primer ministre francés, Sébastien Lecornu, ha comparegut davant els mitjans de comunicació després d'una reunió de crisi motivada pels saquejos i pillatges d’este cap de setmana, que van sorgir al marge de les multitudinàries manifestacions del dissabte contra l'encariment de la vida i la degradació de l'educació i la sanitat.

Donat que estos aldarulls han pillat el president gal, Emmanuel Macron, de viatge oficial al golf Pèrsic, Lecornu ha sigut qui ha comunicat les mesures amb les quals el govern espera frenar l’onada de violència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen 400 persones per actes de violència en una jornada de protesta massiva a França]]> Les forces de l'ordre de França han anunciat la detenció de 400 persones per actes de violència durant la jornada d'este dissabte de protestes socials. Les manifestacions han tingut un caràcter massiu, amb una participació molt superior a la que havien anticipat les autoritats.

En una compareixença davant la premsa a les 20:00 hores, el ministre de l'Interior, Laurent Núñez, ha admés que eixa xifra de 400 persones és encara provisional i ha estimat que en la mobilització convocada per col·lectius molt diversos han eixit als carrers 550.000 persones en tot el país, quan els seus servicis fins al divendres en preveien com a molt 150.000. Els organitzadors, per part seua, han afirmat que s'han manifestat 800.000 persones.

Núñez ha posat l'accent en què "la immensa majoria" dels arrestats són majors d'edat, la qual cosa prova al seu judici que no es pot equiparar esta protesta al moviment dels estudiants de liceus de les últimes setmanes, i en què darrere de la violència qhi ha "diversos milers d'esvalotadors", entre els quals va identificar a grups d'esquerra i "delinqüents oportunistes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump despatxa la nova portaveu de la Casa Blanca una setmana després de nomenar-la]]> La portaveu de la Casa Blanca, Katie Zacharia, ha deixat càrrec este divendres després que el president Donald Trump li suggerira dimitir arran de les crítiques rebudes durant la primera setmana en què ha exercit de cap de premsa, ha confirmat a EFE un funcionari. "Katie Zacharia està en procés de deixar el càrrec de secretària de premsa", ha declarat sense especificar si havia dimitit o l'havien destituïda.

El que se sap de la renúncia és que té lloc just després que el mandatari republicà li suggerira que abandonara. "Li vaig dir: 'Si jo fora tu, m'ho replantejaria'", ha declarat Trump este mateix divendres, que va avançar que parlaria amb la portaveu. "Això per a tu, Katie? Sincerament, no ho necessites", ha dit el president davant els periodistes, abans d'afegir que deixaria "que ella prenga eixa decisió".

Zacharia es va convertir en portaveu de la Casa Blanca el dilluns 12 d'octubre, després que la predecessora, Karoline Leavitt, deixara el lloc a l'agost per a centrar-se en la família. Trump l'havia designada nova representant de premsa tres dies abans, divendres 9 d'octubre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Diversos atacs russos impacten a plena llum del dia en espais comercials d'Ucraïna]]> Diversos atacs russos amb drons contra la rereguarda ucraïnesa han impactat en les últimes hores en un mercat, un centre comercial i almenys dos supermercats en diversos pobles i ciutats, segons han informat autoritats regionals i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski.

"A plena llum del dia Rússia ha atacat deliberadament un objectiu civil a la regió d'Odessa. Ha impactat en un supermercat normal i corrent de productes alimentaris. L'edifici ha quedat destruït i s'ha originat un incendi", ha informat en el seu canal de la xarxa de missatgeria Telegram el cap de l'administració regional d'Odessa, Oleh Kiper, que no ha especificat la localitat on ha sigut l'atac.

Canals de Telegram de la regió d'Odessa afirmen que el supermercat atacat està a la localitat de Maiaki. També este divendres, almenys dos persones han mort i més de deu han resultat ferides en un altre atac rus amb dron a la ciutat de Khàrkiv, segons ha informat l'alcalde, Ihor Terekhov.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Abatut un adolescent de setze anys després de matar tres xiquets i una mestra en una escola de primària d'Oregon]]> Tres xiquets de cinc, huit i onze anys i una mestra han mort i un altre menor de set anys i un professor han resultat greument ferits per dispars a l'escola primària Silver Rain de la ciutat Bend (Oregon), als Estats Units.

El presumpte autor de l'atac, un adolescent de 16 anys, resident a la localitat, ha sigut abatut. Les portes del centre estaven tancades amb clau, però el sospitós va aconseguir obrir-les disparant contra el pany. Un veí va perseguir-lo, es va enfrontar amb ell i el va matar. Mitjans locals indiquen que era el pare d'un alumne de l'escola.

Les primeres alertes van arribar a la Policia vora les 13 hores (les 22 hores a l'Espanya peninsular). Un dels primers avisos el va fer una persona des d'un vehicle, que assegurava que algú l'estava disparant amb una arma llarga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Vint-i-set reclamen a Brussel·les mesures urgents per a abaratir l’energia]]> Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea han reclamat este dijous a Brussel·les noves mesures a curt termini per a fer front a les pujades sobtades dels preus de l’energia. Els Vint-i-set han agraït les iniciatives que prepara la Comissió Europea, però consideren necessari actuar amb més urgència per a alleujar l’impacte sobre empreses i ciutadania.

Entre les propostes que han avalat figura ajornar un any algunes obligacions del reglament europeu sobre el metà, prorrogar el marc temporal d’ajudes estatals als sectors industrials més exposats i optimitzar la capacitat i l’eficiència de les refineries. També plantegen crear instruments per a agrupar la demanda energètica.

Durant la reunió, els líders han debatut possibles actuacions addicionals a les ja plantejades per Brussel·les i han abordat la reforma del sistema europeu de comerç d’emissions de CO₂. Alguns han defensat revisar el funcionament del mercat elèctric, mentre que altres països alerten que debilitar el sistema d’emissions podria frenar la inversió en indústries netes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump recula i no retransmetrà en directe l'afusellament d'un exmilitar condemnat per assassinat]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dijous que ha descartat la idea que tenia inicialment de retransmetre en directe l'execució per afusellament de Nidal Malik Hasan, un exmilitar estatunidenc condemnat a mort per assassinar tretze persones en un tiroteig perpetrat en 2009 a Texas. El canvi d'opinió l'ha comunicat, com acostuma a fer, a través del seu compte en la xarxa Truth Social: "Morirà, segons el que es preveu, per afusellament, però l'esdeveniment no es retransmetrà. Dit això, l'execució podrà ser presenciada en persona pels familiars directes de les víctimes, si així ho desitgen".

Encara que el mandatari republicà havia defensat que el fet de donar l'execució en directe "podria haver sigut un fort element dissuasiu perquè el món presenciara com els Estats Units tracten terroristes i escòria com Hasan", ha reconegut després que "moltes persones bones i benintencionades preferirien no vore'l morir, ni per transmissió en directe ni per cap altre mitjà visual".

L'execució de Hasan, autoritzada pel mateix Trump, està prevista per al 3 de desembre a la base militar de Fort Hood (Texas), on l'afusellarà un escamot de soldats. Serà la primera execució d'un militar estatunidenc per este mètode des de 1945.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia ataca infraestructures energètiques d’Ucraïna i deixa sense llum 600.000 persones]]> Rússia va llançar durant la matinada de dimecres 39 míssils balístics i 120 drons d'atac, alguns d'ells amb munició de ram, dirigits sobretot contra el sistema energètic i contra altres infraestructures crítiques a les regions de Kíev i Khàrkiv, segons ha comunicat en el seu compte de X el president ucraïnés, Volodímir Zelenski.

Unes 600.000 persones s'han quedat sense electricitat a conseqüència d'este atac, que també segons Zelenski, ha provocat danys en 26 instal·lacions del sistema elèctric ucraïnés i en altres quatre infraestructures del sector gasístic i petrolier del país.

Segons el comunicat de la Força Aèria ucraïnesa, que explica que el gruix dels míssils van ser dirigits contra infraestructura energètica, les seues defenses només van poder derrocar quatre dels míssils balístics i 115 dels drons. Les autoritats locals han informat de la mort de quatre persones a Kíev a conseqüència de l'atac rus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La motoserra de Milei torna a Espanya]]> El president de l'Argentina es desplaçarà a Espanya la setmana que ve, per a fer una visita de dos dies. Aterrarà a Madrid el dimarts 20 i tornarà a Buenos Aires el dimecres 21 a la nit, segons ha confirmat el seu govern, que no ha donat més detalls sobre els motius ni l'agenda. El mandatari argentí ja va anticipar la intenció de viatjar a Espanya el mateix 5 d'octubre, després que el president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, fera pública la seua decisió de convocar a eleccions generals per al 29 de novembre.

Des que va assumir la presidència argentina, a la fi de 2023, Milei ha fet sis viatges a Espanya, en què s'ha reunit amb el líder de Vox, Santiago Abascal, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (que l'ha condecorat amb la medalla de l'autonomia), entre altres polítics de la dreta, però mai amb Sánchez, a qui ha insultat i qüestionat públicament en reiterades ocasions.

En el primer viatge, en maig de 2024, què va fer per a participar en un acte de Vox, Milei va referir-se a Sánchez com a "mena" i a la seua dona, Begoña Gómez, com a "corrupta". Les declaracions van causar un incident diplomàtic, que va derivar en la crida a consultes de l'ambaixadora d'Espanya a Buenos Aires i el nomenament d'un nou cinc mesos després.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia que els Estats Units preparen una exploració “massiva” de petroli i gas a Groenlàndia]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dimecres que el seu país està preparant el començament dels treballs d'exploració "massiva" de petroli, gas i minerals a Groenlàndia.

"L'exploració massiva de petroli, gas i mineral s'està preparant per a començar en la nostra nova i bella Groenlàndia!", ha assegurat Trump en un missatge en la seua xarxa Truth Social, en el qual també va qualificar al territori de fonamental per a la seguretat del seu país i d'Europa.

Segons el mandatari, hi ha experts que creuen que les reserves de petroli, "fàcilment accessible", que existeixen a Groenlàndia són "molt més grans que quasi les de qualsevol territori en qualsevol lloc del món". Al marge dels recursos energètics, Trump considera que des del punt de vista de la seguretat "defensiva i ofensiva" dels Estats Units i Europa, Groenlàndia és "insuperable".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Extirpen al papa un tumor cancerigen del pulmó dret]]> Un càncer maligne o, el que expressat en termes clínics, es denomina un adenocarcinoma. És el que tenia el papa Lleó en el pulmó dret i que el va portar al quiròfan este dimarts a la vesprada en una intervenció videoassistida. Així ho ha confirmat l’oficina de premsa del Vaticà, encara que no ha expressat de manera explícita el terme “càncer”.

“El procediment va ser exitós, sense complicacions”, afigen les mateixes fonts. Després de l’operació, el pontífex "va despertar amb normalitat i, després d'un breu període d'observació, va tornar a la seua habitació en el dècim pis" de l’hospital Gemelli de Roma. Fins i tot va demanar el sopar, com agreguen.

L'adenocarcinoma del papa es localitzava en el lòbul inferior del pulmó dret. Tot i que este dimarts a la vesprada el Vaticà confirmava que la intervenció del pontífex havia conclòs amb èxit, no ha sigut fins hores després quan ha concretat la naturalesa del tumor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE obri amb Ucraïna i Moldàvia els blocs de mercat interior i competitivitat]]> La Unió Europea (UE) va obrir este dimarts amb Ucraïna dos nous blocs temàtics de la seua negociació d'adhesió, els de mercat interior i de competitivitat i creixement inclusiu, que engloben 17 dels 33 capítols del procés.

"Hem aconseguit una altra fita en el camí d'Ucraïna cap a l'adhesió", va afirmar el ministre d'Estat irlandés d'Afers Europeus, Thomas Byrne, el país del qual exercix la presidència semestral del Consell de la UE.

"La decisió demostra la resiliència i la determinació d'Ucraïna per a avançar en les reformes, en circumstàncies extremadament difícils", va afegir.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Activistes i polítics guanyen protagonisme en les protestes estudiantils a França]]> La mobilització estudiantil es va dividir este dimarts en dos marxes pels carrers de París, en una jornada marcada per la presència de l'activista sueca Greta Thunberg i per la creixent confluència amb altres sectors socials, que preparen una jornada de mobilització més heterogènia per a dissabte.

La mobilització, recolzada també per sindicats de docents en reclam de millores en l'educació, va recuperar intensitat este dimarts, en la cinquena jornada de manifestacions massives i vagues. En concret, unes 161.500 persones van prendre els carrers a tot el país, segons xifres del Ministeri d'Interior, mentre que el 8 d'octubre el recompte oficial havia sigut de 71.500.

A la plaça d'Itàlia de la capital francesa, punt de partida d'una de les marxes, destacava la presència d'adults i representants sindicals, mentre que els adolescents i universitaris eren menys nombrosos i visibles que en ocasions anteriors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa Lleó XIV, operat amb èxit de l'extirpació del nòdul pulmonar]]> L'operació a la qual s'ha sotmés el papa Lleó XIV per a extirpar-li un nòdul al pulmó ha acabat amb èxit, ha informat este dimarts l'oficina de premsa del Vaticà.

"La intervenció ha conclòs positivament, dins dels terminis i segons el previst, i el sant pare ha tornat a l'habitació", indica el comunicat vaticà remés als mitjans.

La intervenció del pontífex s'ha dut a terme a l'Hospital Gemelli de Roma i ha estat a càrrec d'un equip mèdic dirigit per Stefano Margaritora, cirurgià toràcic expert amb milers d'intervencions d'estes característiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa serà operat este dimarts a la vesprada del nòdul al pulmó]]> El papa Lleó, que ja ha arribat a l’hospital Policlínico Gemelli de Roma, es sotmetrà a l’operació del nòdul en el pulmó este dimarts a la vesprada, segons han confirmat fonts del Vaticà. El pontífex no estarà en el tradicional apartament reservat per als papes, sinó en una nova habitació del centre hospitalari, situat en la dècima planta, perquè l’estudi que sovint utilitzen els màxims representants de l’Església catòlica està de reforma.

No obstant això, el canvi d’allotjament no restarà atenció mediàtica a este hospital situat al nord de Roma, donat que el papa ja ha eixit del Vaticà per a sotmetre’s a la intervenció quirúrgica. Es tracta d’un centre hospitalari habituat a ser focus informatiu, donat que Joan Pau II va ser hospitalitzat deu vegades. També el papa Francesc va ser atés en este hospital.

No va passar el mateix amb Benet XVI, que mai va ser hospitalitzat en el Policlínico Gemelli de Roma, i només el va xafar per a visitar el seu germà, ingressat allà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa serà hospitalitzat este dimarts per a ser operat del nòdul al pulmó]]> El papa Lleó XIV serà hospitalitzat al Policlínic Gemelli de Roma este dimarts a migdia per a ser operat del nòdul que se li va descobrir en un pulmó, tal com han informat fonts de l'oficina de premsa del Vaticà.

Ahir diumenge, després del res de l'Àngelus, el papa va anunciar que l'operaran esta setmana per a extirpar-li un nòdul en un pulmó, detectat en una fase molt primerenca i ben localitzat, segons va explicar el mateix pontífex.

Fonts de la Santa Seu han indicat este dilluns que el nòdul en el pulmó de Lleó XIV es va detectar en una revisió mèdica de “rutina” i han anticipat que el postoperatori durarà una setmana.

Continua llegint-ho en el web

]]>