<![CDATA[À Punt - Món]]> 10 <![CDATA[À Punt - Món]]> <![CDATA[Trump ordena retirar 5.000 soldats nord-americans d’Alemanya]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ordenarà retirar 5.000 soldats nord-americans de les bases militars que el país té a Alemanya. Així ho han avançat alts funcionaris del Pentàgon citats per diversos mitjans locals, una decisió que suposa un nou episodi de tensió entre Washington i els seus aliats europeus.

La mesura l'ha confirmada el portaveu del Pentàgon, Sean Parnell, que ha explicat que “el secretari de Guerra ha ordenat la retirada aproximadament de 5.000 soldats d’Alemanya”. Segons ha detallat, la decisió arriba després d’“una revisió exhaustiva del desplegament militar del Departament a Europa” i respon a “les necessitats i condicions del teatre d’operacions”.

Parnell ha afegit que Washington preveu completar la retirada “en els pròxims de sis a dotze mesos”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia aranzels del 25% a la importació de cotxes i camions europeus]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acusat este divendres la Unió Europea (UE) d'incomplir el pacte comercial negociat amb Washington i ha anunciat que, com a conseqüència, elevarà al 25% l'aranzel als cotxes i camions fabricats pel bloc comunitari. "Em complau anunciar que, atés que la UE no està complint amb el nostre acord comercial, que va ser plenament pactat, la setmana que ve augmentaré els aranzels aplicats a la UE sobre els automòbils i camions que ingressen als Estats Units. L'aranzel s'elevarà al 25%", ha escrit en la xarxa Truth Social.

Trump ha insistit que "queda plenament entés i acordat que, si fabriquen els automòbils i camions en plantes situades als Estats Units, no s'aplicarà cap aranzel". "Actualment, hi ha moltes plantes d'automòbils i camions en construcció, amb una inversió superior als 100.000 milions de dòlars; una xifra rècord en la història de la fabricació de vehicles. Estes plantes, dotades de treballadors estatunidencs, obriran les portes molt prompte", ha agregat.

El mandatari estatunidenc ha celebrat que "no s'havia vist mai res igual al que està succeint hui als Estats Units!", en referència als compromisos d'inversió dels països amb els quals Washington ha tancat acords comercials per a aconseguir una rebaixa dels anomenats aranzels "recíprocs" que ha imposat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president estatunidenc diu que l'Iran ha fet "avanços" en les negociacions, però encara es planteja "arrasar-los"]]> Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran continuen sense quallar. El president estatunidenc, Donald Trump, ha dit este divendres que Teheran "ha fet avanços" en les converses amb el seu país, encara que ha admés no estar segur de si arribarà a complir els requisits que li exigix Washington. "Han fet avanços, però no estic segur que alguna vegada aconseguisquen la meta", ha explicat als jardins de la Casa Blanca abans de partir a Florida per a un acte relacionat amb les eleccions de mig mandat de novembre.

"Estan demanant coses que no podem acceptar", ha afegit respecte a la darrera oferta presentada pel règim aiatol·là, que ha tractat en les últimes setmanes de plantejar a la Casa Blanca alternatives sobre el programa nuclear. Washington, però, insistix que la república islàmica ha de suspendre l'enriquiment d'urani i desistir de desenvolupar una arma atòmica. "Ho estem fent tot en termes de negociació telefònica en este moment", ha assegurat Trump després de confirmar que ha rebut la nova proposada iraniana, de la qual no ha donat detalls.

El president estatunidenc ha insistit que el lideratge iranià "està molt fragmentat" i que la Casa Blanca sospesa mesures militars si no s'aconseguix un acord per a posar fi a la guerra i reobrir l'estret d'Ormuz. "Existixen opcions. Volem anar i simplement arrasar-los per complet per a eliminar-los per sempre o volem intentar arribar a un acord? Eixes són les opcions", ha manifestat el mandatari republicà. Ha subratllat, en tot cas, que continua preferint una eixida negociada al conflicte. "Des d'un punt de vista humà, preferiria no fer-ho", ha resolt, en referència a la possibilitat d'"aniquilar-los".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen a França un home acusat de violar i abusar de 34 menors]]> Un home de 40 anys, pare de dos fills, està en presó provisional a França acusat d'haver violat i abusat sexualment d'almenys 34 menors entre 3 i 9 anys en un període de quatre anys. Els fets, que han commocionat l'opinió pública francesa, s'haurien produït a Lucenay, una localitat de 2.000 habitants situada al nord de Lió, on residien tant el detingut com bona part de les víctimes.

Segons la investigació, l'acusat, identificat com a Romain Genety, hauria comés les agressions entre el 2020 i 2024 aprofitant les festes de pijames que organitzava al seu domicili, a les quals acudien xiquets convidats pels seus propis fills. Els menuts, en paraules de l'advocat que representa la major part de les famílies, hi anaven "confiats a casa dels amics", sense sospitar el que ocorria.

El cas va començar a destapar-se a finals del 2024, quan tres famílies van presentar denúncia per agressions sexuals als seus fills. En aquell moment, el sospitós va ser posat sota custòdia policial i va intentar suïcidar-se. Des del gener del 2025 està en presó provisional, formalment acusat d'agressió sexual a menors i de gravació i tinença d'imatges pedopornogràfiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor Mercosur: una nova zona de lliure comerç de 700 milions de persones que rebutja el sector agrari]]> El Primer de Maig ha obert la porta a un nou mercat global, que concentrarà un terç de la riquesa global i reunirà més de 700 milions de persones. Es tracta d’una de les majors zones del món de lliure comerç, la creada arran del controvertit acord de Mercosur entre la Unió Europea i l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, que va començar a negociar-se fa 25 anys. Este divendres s’ha començat a aplicar el nou marc comercial de forma provisional, a falta que el ratifique definitivament el Parlament Europeu, que li ha consultat al Tribunal de Justícia de la UE la legalitat del pacte.

La conseqüència més directa de l’entrada en vigor de Mercosur serà la reducció dels aranzels. En el cas dels productes que exporta Europa a estos quatre països sud-americans, els dels automòbils, la maquinària o els medicaments: segons els càlculs de la UE, este nou mercat global suposarà l’estalvi de 4.000 milions d’euros en aranzels a Europa.

A través d’este pacte comercial, es liberalitzaran més del 90% dels aranzels actuals, alguns de manera immediata des d'este divendres i uns altres de manera progressiva els pròxims anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel interrogarà al seu territori dos activistes de la Flotilla que es dirigia a Gaza]]> El Ministeri d'Afer Estrangers israelià va anunciar este divendres que dos dels activistes de la Flotilla Global Sumud detinguts per Israel, el brasiler Thiago Ávila i el palestí Saif Abu Keshek, seran traslladats a territori israelià per a interrogar-los. En un missatge en les seues xarxes socials, el ministeri israelià atribuïx a Abu Keshek ser «sospitós de pertànyer a una organització terrorista» i a Ávila el definix en termes generals com a «sospitós d'activitats il·legals». Mentrestant, la resta dels activistes detinguts ja es troben a l'illa grega de Creta.

Israel va detindre divendres vora 175 activistes que participaven en la Flotilla Global Sumud amb destinació a Gaza, després d’interceptar una vintena d’embarcacions en aigües internacionals prop de Grècia, a uns 1.200 quilòmetres de la Franja. Una trentena d'espanyols estan entre els 175 activistes i el Ministeri d'Afers Estrangers ha activat l'ambaixada espanyola a Israel per a donar-los assistència.

Al mateix temps, el país hel·lé "va oferir els seus bons oficis i es va comprometre a acollir les persones a bord en el seu territori i a garantir el seu retorn segur als seus països". El govern grec va fer una crida a la moderació i al respecte del dret internacional, inclosos el dret internacional del mar i el dret internacional humanitari, va subratllar el comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vora 3.500 evacuats per un incendi forestal a la Toscana]]> Uns 3.500 veïns de la localitat italiana de San Giuliano Terme, prop de Pisa (Toscana), han hagut de ser evacuats per un incendi al mont Faeta que les autoritats miren d'apagar, però que s'ha vist agreujat pel vent.

L'alcalde de la localitat, Matteo Ceccheli, ha explicat este divendres que l'evacuació ha sigut obligada perquè el vent havia portat el front de l'incendi molt a prop de les cases: "La situació ja era perillosa", ha lamentat en les xarxes socials. L'incendi ha anat creixent en les últimes hores en els boscos del mont Faeta, però esta nit s'ha desfermat a causa del vent.

Fins al moment, el foc ha devorat prop de 800 hectàrees de terreny, segons ha informat este divendres el president de la regió de la Toscana, Eugenio Giani. Les autoritats han desplegat diverses unitats dels bombers per a apagar l'incendi, així com quatre avions Canadair arribats fins i tot d'altres regions. Així mateix, s'ha activat la protecció civil per a assistir els ciutadans en les evacuacions. La columna de fum de l'incendi és visible des de les ciutats de Pisa i Lucca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump torna a amenaçar Espanya i Itàlia de retirar les tropes per no ajudar-lo amb la guerra contra l'Iran]]> El president dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ha tornat a amenaçar este dijous Espanya, Itàlia i Alemanya de retirar les tropes nord-americanes que manté desplegades en estos dos països per no ajudar-lo en la guerra contra l'Iran. L'advertència ha arribat just després de fer el mateix amb Alemanya, on també ha dit que es planteja reduir la presència militar per les crítiques que han fet els socis europeus a l'ofensiva conjunta que va llançar contra la república islàmica el passat 28 de febrer, en un atac coordinat amb Israel. El govern espanyol ha manifestat estar tranquil davant d'esta amenaça.

"Probablement", ha contestat —segons informa l'agència Reuters— quan els periodistes li han preguntat si consideraria retirar els soldats estatunidencs de les bases d'Itàlia i Espanya, l'endemà d'amenaçar el canceller alemany, Friedrich Merz. "Sí, probablement. Per què no hauria de fer-ho? Itàlia no ens ha servit de cap ajuda i Espanya ha sigut horrible, absolutament horrible", ha dit el republicà, que també ha retret que quan els EUA han necessitat els socis europeus "ells no han estat ací". "Hem de recordar això", ha insistit.

Trump, que ha mostrat en nombroses ocasions el seu malestar amb l'OTAN per no col·laborar amb els EUA en la guerra contra l'Iran, va anunciar dimecres que el seu govern "està estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya", decisió que ara valora ampliar a altres països de l'Aliança Atlàntica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La paràlisi en les negociacions entre els Estats Units i l'Iran incrementa el risc d’una crisi energètica global]]> Les negociacions entre els Estats Units i l’Iran estan en un punt mort este dijous 30 d’abril, després de dos mesos de conflicte obert i amb un alto el foc fràgil sobre el terreny. Cap de les parts cedix en les seues exigències, mentre la crisi al golf Pèrsic continua escalant i amenaça amb conseqüències globals.

El principal escull és doble: el control de l’estret d’Ormuz i el programa nuclear iranià. Teheran ha proposat reobrir esta via marítima clau —per on passa prop del 20% del petroli mundial— a canvi d’ajornar qualsevol negociació nuclear fins al final de la contesa. Però Washington ha rebutjat l’oferta i insistix que qualsevol acord ha de garantir primer que l’Iran no desenvoluparà armes nuclears.

Mentrestant, la tensió militar augmenta. La cúpula de defensa nord-americana ha plantejat al president, Donald Trump, la possibilitat de llançar atacs “breus i contundents” contra instal·lacions nuclears iranianes per a forçar una negociació. El mandatari, que també estudia ampliar el bloqueig naval, no descarta ni tan sols trencar l’alto el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una trentena d'espanyols, entre els 175 activistes detinguts per Israel en la flotilla rumb a Gaza]]> Israel ha detingut vora 175 activistes que participaven en la Flotilla Global Sumud amb destinació a Gaza, després d’interceptar una vintena d’embarcacions en aigües internacionals prop de Grècia, a uns 1.200 quilòmetres de la Franja. El ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, va afirmar que els detinguts de la Flotilla desembarcaran en una platja grega, tot i que no s’han detallat les condicions ni les circumstàncies exactes de la intervenció.

En este cas, les embarcacions dels activistes van ser abordades per l'exèrcit israelià molt més lluny que en les ocasions anteriors, a 1.200 quilòmetres de les costes de Gaza i d'Israel.

El govern israelià ha difós missatges en xarxes socials en què afirma que els activistes “es dirigixen pacíficament a Israel”, junt amb imatges que, segons les autoritats, mostren els participants a bord de vaixells israelians. Finalment, totes eixes persones seran traslladades a les costes gregues, més prop del lloc de la intercepció, que va ser a uns cent quilòmetres a l'oest de Creta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli Brent es dispara més d’un 5% i frega els 125 dòlars en plena tensió a l’estret d’Ormuz]]> El barril de petroli Brent s’ha disparat este dijous un 5,77% i arriba als 125 dòlars en el mercat de futurs de Londres, després d’haver superat durant la matinada els 126 dòlars, el nivell més alt des del 2022. Cap a les 07:30 hores, el cru cotitzava a 124,84 dòlars després d’arribar a pujar més d’un 6% i tocar un màxim de 126:10 dòlars per barril. El petroli encadena nou sessions consecutives a l’alça en un context marcat pel bloqueig de l’estret d’Ormuz; un pas estratègic per al comerç mundial de cru i l’estancament de les negociacions entre els Estats Units i l’Iran.

Des de l’inici del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, el passat 28 de febrer el preu del Brent s’ha revaloritzat més d’un 70%, mentre que en el que va d’any acumula una pujada superior al 100%.

La tensió ha augmentat després que la República Islàmica haja amenaçat d'una “acció militar sense precedents” si no es desbloqueja el pas d’Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Putin proposa una treva a Ucraïna per al 9 de maig a la qual Trump li dona suport]]> El president rus, Vladímir Putin, va proposar en conversa telefònica a Donald Trump una treva amb Ucraïna amb motiu del Dia de la Victòria sobre l'Alemanya nazi, que se celebra el 9 de maig, va informar este dimecres el Kremlin.

"Putin va informar el seu col·lega estatunidenc sobre la seua disposició a anunciar una treva durant les celebracions del Dia de la Victòria. Trump va secundar activament eixa iniciativa", va dir Iuri Uixakov, assessor del Kremlin per a assumptes internacionals, a les agències locals.

Segons el Kremlin, Trump va lloar l'alto el foc declarat per Moscou i Kíiv durant la Pasqua ortodoxa l'11 i 12 d'abril, i va recordar que "eixa festivitat commemora la nostra victòria comuna sobre el nazisme en la Segona Guerra Mundial".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carles III fa una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units]]> El rei Carles III ha fet una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units, i ha defés l'OTAN i l'ajuda a Ucraïna, en un discurs històric a Washington. El monarca ha conjurat amb humor britànic els riscos de trobar-se amb Donald Trump, molt crític amb el govern britànic per no haver-lo ajudat en la guerra a l'Iran.

Que el Congrés dels Estats Units reba així Carles III diu molt de la importància de l'anomenada “relació transatlàntica”. I no només perquè el monarca representa el país que els tenia sotmesos com a colònia fins fa 250 anys, un fet que el visitant ha recordat en el seu discurs fent servir l'humor britànic, amb què ha anat esguitant la vetlada.

Carles III també ha reivindicat l'ajuda a Ucraïna i l'OTAN i la necessitat de protegir el patrimoni natural. I, així i tot, ha seduït republicans, demòcrates i Donald Trump, que ha confessat tindre cels pel discurs, abans de rebre'l al sopar de gala.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les acusa Meta de violar la llei per no impedir a menors de tretze anys usar les seues xarxes]]> La Comissió Europea ha acusat este dimecres Meta de violar la llei europea de servicis digitals (DSA, per les seues sigles en anglés) per no prendre mesures per a controlar i evitar l'accés de menors de tretze anys a les seues xarxes socials Instagram i Meta; uns incompliments que, si es confirmen en el procés iniciat, exposaran la tecnològica a una multa milionària.

Les mateixes condicions generals de Meta indiquen que els seus servicis no estan destinats a menors de tretze anys. No obstant això, les investigacions preliminars de la Comissió Europea mostren que Instagram i Facebook “fan molt poc per a impedir que els menors d'esta edat accedisquen als seus servicis”, ha explicat la vicepresidenta de l'executiu comunitari encarregada de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, en un comunicat.

La DSA exigix a les plataformes que facen complir les seues pròpies normes, per la qual cosa Brussel·les subratlla que les condicions generals del servici “no són meres declaracions escrites”, sinó la base d'accions concretes per a protegir els usuaris, inclosos els menors, i que l'empresa complisca amb la legislació comunitària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna ataca un petrolier sancionat i intensifica els colps contra la “flota fantasma” russa]]> La Marina d’Ucraïna ha informat que ha colpejat amb dos drons marins kamikaze el petrolier Marquise, de bandera camerunesa i sancionat per diversos països per transportar cru rus de manera il·legal. Segons el comunicat militar, el vaixell estava buit i tenia els sistemes de localització apagats quan estava a uns 210 quilòmetres del port rus de Tuapsé, al mar Negre, dins de l’estratègia ucraïnesa contra la coneguda com a “flota fantasma” russa.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha assegurat que els atacs sobre infraestructures portuàries han provocat caigudes de fins al 43% en el trànsit de cru en alguns ports russos.

A més, el Servei de Seguretat d’Ucraïna ha confirmat un altre atac amb drons contra una estació de bombeig a la regió russa de Perm, a més de 1.500 quilòmetres de la frontera, on assegura que hi ha hagut incendis en diversos depòsits de combustible.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ONU denuncia més de 4.000 detinguts i 21 execucions a l’Iran des de l’inici del conflicte]]> Més de 4.000 persones han sigut detingudes a l’Iran per càrrecs relacionats amb la seguretat nacional i almenys 21 han sigut executades des de l’inici del conflicte amb Israel i els Estats Units fa dos mesos. Així ho ha denunciat este dimecres el cap de Drets Humans de l’ONU, Volker Türk, que ha alertat d’una situació de repressió “dura i brutal” contra la població iraniana.

Segons l’informe, de les persones executades, nou estaven vinculades a protestes, deu a grups d’oposició i dos van ser condemnades per espionatge. L’ONU denuncia que molts dels acusats s’enfronten a procediments accelerats, sense garanties de defensa i amb dificultats per elegir advocat.

També alerta de casos de tortura, maltractaments i coaccions per obtindre confessions, així com del trasllat de presos a llocs secrets, entre ells la coneguda advocada de drets humans Nasrin Sotoudeh.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Emirats Àrabs Units anuncien que se n'ixen de l'OPEP en plena crisi pel bloqueig de l'estret d'Ormuz]]> Els Emirats Àrabs Units (EAU) han anunciat este dimarts que se'n van de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), l'ens intergovernamental fundat en 1960 per a coordinar i unificar les polítiques petrolieres dels països membres, a causa de les "pertorbacions al golf Pèrsic i l'estret d'Ormuz". L'eixida, que també es replica en l'aliança OPEP+, tindrà efecte a partir de l'1 de maig, ha informat l'agència de notícies oficial emiratiana WAM.

Este mitjà assenyala que la decisió ha estat impulsada "pels interessos nacionals i el compromís del país de contribuir activament a satisfer les necessitats urgents del mercat, especialment per l'actual volatilitat geopolítica a curt termini derivada de les pertorbacions al golf Pèrsic i l'estret d'Ormuz, que afecten la dinàmica de l'oferta".

Així mateix, ha assenyalat que "les tendències fonamentals indiquen un creixement continu de la demanda mundial d'energia a mitjà i llarg termini", i ha defensat que "l'estabilitat del sistema energètic mundial depén de la disponibilitat de subministraments flexibles, fiables i assequibles".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Eurocambra dona llum verda a la primera legislació per a millorar el benestar de gossos i gats]]> El Parlament Europeu ha donat llum verda a la primera legislació comunitària per a millorar el benestar de gossos i gats, que inclou l’obligació d’identificar-los amb microxip i registrar-los en bases de dades.

La normativa ha sigut aprovada amb 558 vots a favor, 35 en contra i 52 abstencions, i té com a objectiu “posar fi als abusos, frenar les pràctiques comercials cruels i protegir la salut de gossos i gats”, segons ha informat la institució europea.

Entre les principals novetats, s’establix que tots els gossos i gats venuts com a mascotes a la Unió Europea hauran d’estar identificats amb microxip i inscrits en registres nacionals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Austràlia planteja un impost a les grans tecnològiques per a finançar el periodisme]]> El govern australià ha anunciat un nou pla per a obligar les grans plataformes digitals a pagar pels continguts informatius, amb un impost del 2,25% sobre els seus ingressos locals en cas que no tanquen acords comercials amb mitjans de comunicació. La mesura afectaria empreses com Google, Meta o TikTok. El govern sosté que esta iniciativa és clau per a garantir la viabilitat del periodisme i preservar un ecosistema informatiu divers, considerat essencial per al funcionament democràtic del país.

La iniciativa forma part de l’esborrany legislatiu del denominat incentiu de negociació amb els mitjans de notícies (NBI, per les seues sigles en anglés), impulsat per l’executiu liderat per Anthony Albanese.

El text està obert a consulta pública fins al 18 de maig i pretén substituir l’actual sistema de negociació amb les plataformes digitals, que el govern considera insuficient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys catorze morts i més de huitanta ferits després de la col·lisió de dos trens als afores de Jakarta]]> Les autoritats d'Indonèsia han informat d’almenys catorze persones mortes després de la col·lisió ocorreguda este dimarts a l'estació de Bekasi Est, als afores de Jakarta, on dos trens d'ús comercial han xocat en circumstàncies encara davall investigació.

Segons les dades de la companyia ferroviària estatal KAI, un total de 84 persones han resultat ferides, entre elles alguna que ha necessitat rebre atenció hospitalària i altres que han sigut donades d'alta després de patir ferides lleus.

Este dimarts “continuen intensament les operacions de cerca i rescat” de les “víctimes de l'accident ferroviari”, amb l'evacuació de les persones que encara continuen a l’interior dels vagons, ha indicat el servici de salvament del país, Basarnas, en un comunicat. Tot i això, no han precisat quantes hi romanen atrapades. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran acusa la UE d'"hipocresia" per mantindre les sancions mentre es bloquegen les negociacions]]> L’Iran ha acusat la Unió Europea d'"hipocresia" i de practicar un "teatre moral" després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afirmara que encara és prompte per a alçar les sancions contra el país persa.

El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers iranià, Esmaeil Baghaei, ha assegurat que les sancions europees “mai han tingut a vore amb els drets humans”, sinó que, segons ell, han sigut dissenyades per a perjudicar la població iraniana.

El diplomàtic ha criticat el que considera una "doble moral" de les institucions europees i va advertir d’un suposat declivi del paper d’Europa en l’escena internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'atacant de Trump és acusat d'intentar assassinar el president, delicte que pot comportar cadena perpètua]]> El sospitós d'haver intentat assassinar el president dels Estats Units, Donald Trump, durant el sopar de corresponsals de la Casa Blanca dissabte passat ha comparegut este dilluns per primera vegada davant d'un tribunal federal per a la lectura de les acusacions. Identificat com Cole Allen, un enginyer mecànic i professor de 31 anys resident a Califòrnia, se li imputen tres càrrecs federals —dos delictes relacionats amb l'ús d'armes de foc i un altre per intent de magnicidi—, els quals podrien comportar pena de cadena perpètua.

L'audiència ha durat menys de mitja hora i ha estat presidida pel jutge Matthew J. Sharbaugh, que ha ordenat a l'acusat comparéixer novament el 30 d'abril per a analitzar si l'alliberen sota fiança o continua detingut durant els procediments judicials. Allen s'ha presentat davant de la cort vestit amb una granota de color blau neó, flanquejat per l'equip de defensa, que ha insistit que el jove no té antecedents penals. Amb semblant calmat, l'acusat ha assentit a les asseveracions del tribunal i ha contestat amb rapidesa i en veu baixa a les preguntes del magistrat.

Segons sembla, Allen va viatjar dissabte des de Los Angeles a Washington amb tren i l'interceptaren a l'hotel Hilton. Allà, Trump, la primera dama, Melania Trump, i diversos membres del govern estatunidenc participaven en el sopar anual de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca (WHCA). Tant el mandatari com l'esposa i gran part dels membres que estaven en la gala van haver de ser evacuats després de sentir-se diversos trets als voltants del saló on se celebrava el tradicional esdeveniment, el primer d'esta classe al qual assistia el republicà com a inquilí de la Casa Blanca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’FBI investiga fallades de seguretat en l’intent d’assassinat de Trump]]> L’FBI ha obert una investigació per a aclarir les possibles errades en el dispositiu de seguretat durant l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, Donald Trump, en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca. L’atacant va aconseguir accedir a l’esdeveniment i efectuar tirs abans de ser reduït, en un incident que ha encés les alarmes sobre la protecció del cap d’estat en actes públics.

L’incident coincidix amb l’inici d’una visita oficial als Estats Units del rei d’Anglaterra i la seua esposa, que s’està desenvolupant sota un ampli dispositiu de seguretat reforçat arran dels fets. Mentrestant, les autoritats continuen analitzant com va ser possible que l’atacant accedira armat a un dels esdeveniments més vigilats del calendari polític nord-americà.

El sospitós és Cole Allen, un home de 31 anys resident a Califòrnia, vinculat al món tecnològic com a programador de videojocs i amb formació en enginyeria mecànica. Segons testimonis del seu entorn, era una persona reservada, amb bon nivell acadèmic i implicada en la seua comunitat, especialment en l’àmbit religiós. Fins i tot havia estat reconegut recentment en el centre on treballava i havia participat en projectes tecnològics amb finalitats socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya incrementa la despesa militar un 50% i supera el 2% del PIB]]> Espanya ha augmentat en 2025 un 50% la seua despesa militar fins als 40.200 milions de dòlars (34.265 milions d’euros), segons un informe publicat este dilluns pel Sipri, institut internacional independent dedicat a la investigació sobre conflictes, armament, control d’armes i desarmament. L’estudi destaca que és la primera vegada des del 1994 que la inversió en defensa supera el 2% del producte interior brut (PIB), situant-se en el 2,1%.

L’increment espanyol s’emmarca en una tendència a l’alça en els països europeus membres de l’OTAN, impulsada per la pressió dels Estats Units i el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna i també ara per la guerra al Pròxim Orient.

En conjunt, la despesa militar a Europa va ascendir fins als 864.000 milions de dòlars (736.000 milions d’euros), un 14% més, el major increment anual des del final de la Guerra Freda en Europa central i occidental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran fixa “condicions específiques” per a reprendre les negociacions amb els Estats Units]]> El ministre d’Afers Estrangers de l'Iran, Abbas Araghchi, ha assegurat este dilluns que el país ha establit “condicions específiques” per a continuar les negociacions amb els Estats Units enmig de la guerra i la tensió regional.

Segons ha informat l’agència oficial iraniana Irna, el cap de la diplomàcia ha qualificat de “molt bona” la visita d'este cap de setmana a Islamabad, on es van revisar les bases per a un retorn al diàleg amb Washington.

Araqchí, que està ara a Sant Petersburg, ha destacat que la reunió prevista amb el president rus, Vladímir Putin, serà clau per a analitzar l’evolució del conflicte i la situació actual. Rússia és, amb la Xina, un dels principals aliats de l’Iran en l’actual context geopolític.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Explota un cotxe bomba davant d’una comissaria de Belfast sense causar víctimes]]> Un cotxe bomba ha explotat esta matinada davant d’una comissaria al barri de Dunmurry, als afores de Belfast, la capital d’Irlanda del Nord, sense causar víctimes. Les autoritats investiguen el succés com un possible atemptat frustrat, del qual encara no es coneix l’autoria.

L’explosió ha sigut durant la matinada de dissabte a diumenge i, en un primer moment, es va dubtar de si es tractava d’un accident. No obstant això, hores després s’ha confirmat la possible motivació política.

Un portaveu de la Junta Policial d’Irlanda del Nord ha assegurat que l’artefacte tenia com a objectiu “matar policies i causar el màxim de dany possible”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Txernòbil commemora els quaranta anys de la catàstrofe amb el temor renovat per la guerra]]> Una campana ha tocat a la 1:23 de la matinada a la plaça d'Slavútitx per a recordar el pitjor accident nuclear de la història, el de Txernòbil, quaranta anys després. A la ciutat, construïda per a acollir els desplaçats per la catàstrofe, els assistents han encés ciris i han depositat flors en homenatge a les víctimes, moltes d’elles amb equips de protecció i mascareta.

La commemoració arriba en un context marcat per la guerra a Ucraïna, que torna a situar este enclavament nuclear en el centre de la preocupació internacional. La zona, encara contaminada, s’ha convertit en part del front i en un espai de risc potencial davant de possibles incidents militars.

El 26 d’abril del 1986, durant una prova de seguretat al reactor número 4 de la central, situada a uns 130 quilòmetres de Kíiv, una fallada en el sistema i un disseny defectuós van provocar una explosió que va soltar a l’atmosfera una quantitat de radiació equivalent a centenars de bombes atòmiques. Les conseqüències es van escampar per més de 200.000 quilòmetres quadrats i van obligar a evacuar poblacions senceres, com la ciutat de Prípiat, on vivien unes 50.000 persones.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres intents d’atemptat contra Trump en dos anys]]> L’últim episodi de tiroteig a Trump en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca reobri el debat sobre la seguretat del president nord-americà. Un home californià de 31 anys ha disparat una escopeta contra un agent del Servici Secret en un punt de control a l'hotel Washington Hilton, abans de reduir-lo i detindre'l.

És el tercer intent d’atac al president nord-americà en dos anys, després del tiroteig de Pensilvània en juliol del 2024 i d'un atemptat frustrat a Florida en setembre del 2024.

El cas més greu va ser el 13 de juliol del 2024, durant un míting a Butler, a Pensilvània, quan un atacant, Thomas Matthew Crooks, va obrir foc contra l’escenari. Trump va resultar ferit lleu a l’orella, però l’atac va causar la mort d’un assistent, un bomber assistent anomenat Corey Comperatore, en rebre un dels trets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Qui és Cole Allen, el sospitós del tiroteig en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca?]]> Les autoritats dels Estats Units han identificat com a Cole Tomas Allen l’home detingut este dissabte pel tiroteig durant el sopar de corresponsals de la Casa Blanca, celebrat a Washington. Segons fonts policials, és un home d’uns 31 anys resident a Torrance, una ciutat costanera pròxima a Los Angeles, a Califòrnia.

D’acord amb la informació disponible en les seues xarxes socials i perfils professionals, Allen es va graduar en Enginyeria Mecànica per l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), on va acabar els estudis en el 2017. Després va cursar un màster en Informàtica a la Universitat Estatal de Califòrnia, a Dominguez Hills, en el 2025. La mateixa universitat ha confirmat que una persona amb este nom s'hi va graduar aquell any.

El sospitós treballava com a professor a temps parcial en una empresa de reforç educatiu i també com a desenvolupador independent de videojocs. Abans, havia exercit com a enginyer mecànic en una empresa de South Pasadena i com a assistent docent a Caltech. En xarxes socials, apareixen referències a reconeixements com el de “professor del mes” en desembre del 2024 en un centre educatiu de Torrance.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una ofensiva guerrillera deixa almenys 14 morts i 38 ferits al sud-oest de Colòmbia]]> Almenys 14 civils han mort i 38 han resultat ferits en una ofensiva de grups armats il·legals al sud-oest de Colòmbia. El fet s’ha intensificat amb un atac amb un cilindre bomba a la Vía Panamericana, al municipi de Cajibío, al departament del Cauca. L’explosió ha afectat un autobús i diversos vehicles particulars que circulaven per la zona.

Segons el governador del Cauca, Octavio Guzmán, “fins ara, informem de 14 persones mortes i més de 38 persones ferides, entre elles cinc menors d’edat”, unes xifres que han anat augmentant amb el pas de les hores.

L’exèrcit atribuïx l’atac a guerrillers de la columna Jaime Martínez, una de les dissidències de les antigues FARC integrada en l’Estat Major Central.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump, evacuat il·lés després d’un tiroteig en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca]]> El president Donald Trump i la primera dama Melania Trump van ser evacuats del sopar de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca a Washington per agents del Servei Secret este dissabte a la nit, després que un home obrira foc contra el personal de seguretat pròxim.

L'home va disparar una escopeta contra un agent del Servei Secret en un punt de control a l'hotel Washington Hilton abans que el reduïren i l'arrestaren. Trump va declarar als periodistes en una roda de premsa improvisada a la Casa Blanca que l'agent se salvà gràcies al seu jupetí antibales i està en bon estat.

No va quedar clar immediatament si Trump era l'objectiu de l'atac, encara que ell mateix va afirmar als periodistes que creia ser-ho. El president ha sobreviscut a dos intents d'assassinat des de 2024, un període de creixent polarització política als Estats Units.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Casa Blanca envia Witkof i el gendre de Trump al Pakistan per a negociar la pau amb l'Iran]]> La Casa Blanca enviarà l'empresari Steve Witkoff i el gendre del president dels Estats Units, Jared Kushner, per a la nova ronda de negociacions de pau amb l'Iran que tindrà lloc este dissabte a Islamabad, capital del Pakistan. El president Donald Trump ha decidit enviar-los perquè "que els iranians volen parlar en persona" i "el president sempre està disposat a donar una oportunitat a la diplomàcia", segons ha explicat la portaveu de l'Administració, Karoline Leavitt, que assegura que els EUA han vist "alguns avanços" per part de l'Iran en els últims dies.

Al viatge no anirà el vicepresident, JD Vance, qui va liderar la delegació que va participar en la primera ronda de contactes amb l'Iran els passats 11 i 12 d'abril a Islamabad, la qual va concloure sense acord.

Del costat iranià s'espera que participe el ministre d'Afers exteriors, Abbas Araghchi, qui va anunciar este divendres en el seu compte de la xarxa social X l'inici d'una "oportuna" gira regional per "Islamabad, Masqat i Moscou.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA volen restablir l'escamot d'afusellament per a aplicar la pena de mort]]> El Departament de Justícia dels Estats Units planeja restablir l'escamot d'afusellament com a mètode per a executar els reus en el corredor de la mort, com a part d'un grup de mesures per a "enfortir" la pena capital a escala federal. La proposta s'inclou en noves directives que busquen buidar "el camí per a dur a terme les execucions" quan els reus esgoten els recursos d'apel·lació, en compliment d'una orde firmada pel president Donald Trump.

Entre estes mesures s'inclou "la readopció del protocol d'injecció letal utilitzat durant la primera administració Trump, l'ampliació d'este protocol per a incloure mètodes d'execució addicionals, com ara l'escamot d'afusellament, i l'agilització dels processos interns per a accelerar els casos relacionats amb la pena de mort". Este enduriment de la resposta punitiva dels EUA la considera "fonamental" per a dissuadir els crims més atroços, fer justícia a les víctimes i brindar un tancament llargament esperat als seus éssers estimats supervivents", segons ha explicat Justícia en un comunicat.

El fiscal general interí dels EUA, Todd Blanche, considera que el govern de l'expresident Joe Biden "va incomplir el seu deure de protegir el poble estatunidenc en negar-se a perseguir i executar la pena màxima contra els criminals més perillosos, inclosos terroristes, assassins de xiquets i assassins d'agents de l'orde". Blanche ha advertit que ara, el Departament de Justícia "torna a fer complir la llei i a solidaritzar-se amb les víctimes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE estén la mà als socis de l'Orient Mitjà i demana veu en negociacions de pau sobre l'Iran]]> La Unió Europea (UE) ha escenificat este divendres l'acostament al Líban i Síria i a altres socis del Pròxim Orient i ha reclamat presència en les negociacions de pau per a aconseguir una "pau duradora" i que vaja més enllà de l'alto el foc, que Israel ha violat de manera continuada. En una reunió inèdita a Xipre, marcada per la guerra contra l'Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, els 27 han fet una cimera informal amb participació dels presidents del Líban, Síria, Egipte i Jordània, a més del secretari general del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf.

"El nostre objectiu comú ara és negociar una fi duradora de la guerra. Això inclou restablir la llibertat de navegació plena i permanent a l'estret d'Ormuz sense peatges", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una declaració conjunta després de la reunió.

Així mateix, va assegurar que "qualsevol acord de pau haurà d'abordar el programa nuclear i de míssils balístics de l'Iran". No obstant això, ha subratllat que "no pot haver-hi estabilitat al Pròxim Orient ni al Golf mentre el Líban estiga en flames", en referència als atacs d'Israel a pesar de l'alto el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA planteja suspendre Espanya de l’OTAN per no donar suport a l'ofensiva contra l’Iran]]> El Pentàgon hauria plantejat en un correu intern diverses mesures contra països aliats de l’OTAN que, segons Washington, no han donat suport a les operacions de la guerra contra l'Iran. Entre les opcions figura la possible suspensió d’Espanya de l’Aliança, segons ha avançat l’agència Reuters. En qualsevol cas, el Tractat de l’Aliança Atlàntica no preveu l’expulsió d’estats membres excepte si és a petició pròpia.

El document intern, citat per fonts nord-americanes, recull diferents vies de pressió, com limitar l’accés a càrrecs rellevants dins de l’OTAN o revisar el suport diplomàtic dels Estats Units (EUA) a determinats territoris. El correu també planteja reconsiderar el suport dels EUA a territoris com les illes Malvines en el cas del Regne Unit o altres qüestions territorials.

Segons les fonts, la suspensió d’Espanya tindria un impacte militar limitat, però un fort component simbòlic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta acomiadarà 8.000 treballadors, un 10% de la plantilla, per a guanyar eficiència i finançar la IA]]> Meta, propietària de Facebook, WhatsApp i Instagram, acomiadarà 8.000 treballadors, el 10% de la plantilla, amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència en un context d’elevades inversions en intel·ligència artificial.

Segons un document intern difós entre els empleats i recollit per Bloomberg, els acomiadaments es faran efectius el pròxim 20 de maig. A més, la companyia també ha decidit no cobrir 6.000 vacants que tenia previst ocupar.

“Estem fent açò com a part del nostre esforç continu per a gestionar l’empresa de manera més eficient i per a compensar altres inversions que estem fent”, assenyala el document. Meta està destinant grans recursos al desenvolupament de la intel·ligència artificial, tant en infraestructures com en nous models i millores dels sistemes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel i el Líban allarguen tres setmanes l’alto el foc amb mediació dels Estats Units]]> Israel i el Líban han acordat estendre tres setmanes més l’alto el foc vigent des del 16 d’abril, segons ha anunciat este dijous el president dels Estats Units, Donald Trump, després d’una reunió amb representants dels dos països a la Casa Blanca. Trump ha qualificat la trobada d’“un gran èxit” i ha assegurat que Washington col·laborarà amb el Líban per a “protegir-lo de Hezbol·là”. Segons dades oficials, els combats han deixat més de 2.200 morts i milers de ferits en poc més de set setmanes.

No obstant això, Israel ha llançat este divendres nous atacs contra el Líban només unes hores després de l’anunci de la pròrroga de l’alto el foc fet pel president dels Estats Units, Donald Trump. Segons han informat les Forces de Defensa d’Israel (FDI), els bombardejos han anat dirigits contra un llançacoets que, segons l’exèrcit, havia disparat diverses vegades des del Líban cap al territori israelià.

L’exèrcit israelià ha indicat en Telegram que la zona afectada pels llançaments ha sigut la localitat fronterera de Shtula, al nord d’Israel, encara que no ha precisat si estos atacs es van produir abans o després de l’entrada en vigor de la treva. A més, ha assegurat haver destruït “un altre llançacoets carregat i llest per a disparar” que, segons les FDI, representava una amenaça per als seus soldats i per a l’Estat d’Israel.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una llibreria japonesa amb un sol llibre a la setmana desafia la sobreproducció editorial]]> Una llibreria de Tòquio ha convertit la restricció en la seua senya d’identitat: només exposa un llibre a la setmana. Es tracta de la llibreria Morioka Shoten, un projecte que trenca amb el model habitual de novetats i supervendes i que qüestiona la sobreproducció editorial. El Japó publica prop de 80.000 llibres a l’any, més de 200 cada dia, en un mercat on només una part reduïda aconseguix gran visibilitat. Una situació que també es reproduïx en altres països com Espanya, on quasi la meitat dels títols publicats no arriben a vendre cap exemplar en el seu primer any.

“Vaig pensar que si només hi havia un llibre, no necessitava res més”, explica el propietari, Yoshiyuki Morioka, encarregat de triar cada setmana l’obra protagonista.

Sota el lema “issatsu, isshitsu” (una habitació, un sol llibre), l’establiment dedica tot l’espai, la decoració i les activitats a una única lectura setmanal, que s’acompanya de xarrades i trobades amb lectors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La foto de l'any, una instantània sobre la crueltat de la política migratòria de Trump]]> Esta colpidora imatge, Separats per l'ICE, és la foto de l'any del World Press Photo, el concurs de fotografia periodística més prestigiós del món. Carol Guzy, estatunidenca, la va capturar en un jutjat de Nova York. La fam a Gaza i els juís per violència sexual de dones indígenes a Guatemala, han sigut les fotografies finalistes.

L'angúnia, la por i la incertesa en una mirada. La de la filla de Luis, que estira la camiseta de son pare perquè els agents de l'ICE no se l'emporten. Però als passadissos d'este jutjat de Nova York, convertits en punts de deportació amb policia amb passamuntanyes esperen fora de les sales, guanya la força i no les paraules.

La fotoperiodista Carol Guzy documentà este traumàtic instant per al Miami Herald dins d'un reportatge que posava cara a les polítiques migratòries de Trump que destrossen les famílies. Amb 4 premis Pulitzer per treballs a Kosovo, Haití o Colòmbia, Guzy no ha hagut d'eixir de casa per a retratar el terror.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Turquia prohibix l'accés a les xarxes socials als menors de 15 anys]]> El parlament de Turquia ha aprovat una llei que prohibix l'accés a les xarxes socials a menors de 15 anys i obliga les plataformes a establir sistemes de verificació d'edat eficaços i eines de supervisió parental.

La normativa forma part d'un ampli projecte legislatiu aprovat dimecres, que introduïx mesures per a regular l'entorn digital i reforçar la protecció dels menors en internet. En concret, els proveïdors de xarxes socials no podran oferir servicis a usuaris per davall d'eixa edat.

El text, impulsat pel partit del president Recep Tayyip Erdogan, també establix obligacions addicionals per a les plataformes digitals. Entre elles, s'exigix que actuen amb rapidesa davant de continguts considerats perjudicials, que publiquen les mesures adoptades per a combatre’ls i previnguen la difusió de publicitat enganyosa.

Continua llegint-ho en el web

]]>