<![CDATA[À Punt - Món]]> 10 <![CDATA[À Punt - Món]]> <![CDATA[L'OTAN i la UE apunten a una resposta a Rússia després d'atribuir-li un atac híbrid a Alemanya]]> L'OTAN i la Unió Europea han anticipat este dimarts la presa de noves mesures contra Rússia en resposta a l'atac híbrid amb drons fa un mes en un aeroport de la ciutat alemanya de Leipzig, després que l'executiu alemany atribuïra este incident hui a Moscou. Els responsables de les institucions europees, de l'OTAN i líders de diversos estats membres han expressat al llarg del dia la solidaritat amb Alemanya i el suport a les mesures diplomàtiques i frontereres anunciades per Berlín, a més d'obrir la porta a mesures coordinades en l'àmbit comunitari davant del Kremlin.

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han publicat sengles missatges a través de xarxes socials de manera simultània i immediatament després de l'anunci dut a terme hui pel govern alemany. "Les proves són clares. I acull amb satisfacció les mesures anunciades per Alemanya en resposta a això. L'OTAN continuarà reforçant la nostra capacitat per a dissuadir i defendre tots els aliats enfront de qualsevol amenaça, incloses accions malicioses com les observades a Leipzig i en altres llocs de l'Aliança", ha escrit Rutte en les xarxes socials. El secretari general de l'OTAN ha compartit esta declaració després de parlar amb el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz. "L'OTAN es mostra plenament solidària amb Alemanya després de l'atac híbrid rus perpetrat a Leipzig. Els intents de Rússia d'intimidar-nos, de soscavar la nostra unitat i la nostra voluntat de donar suport a Ucraïna són inútils i fracassaran", ha afegit. "El nostre suport a Ucraïna és infrangible, igual que el nostre compromís ferm amb la defensa col·lectiva de l'OTAN", ha agregat també.

Per la seua banda, la presidenta de la CE ha afirmat que els atacs híbrids "no quedaran sense resposta". "Este matí he parlat amb el canceller Merz per a discutir l'atac híbrid a l'aeroport de Leipzig (...). Mantindrem la UE unida malgrat esta escalada i actes greus", ha defensat Von der Leyen en la seua publicació. "Condemnem en els termes més enèrgics possibles l'intent d'atac amb drons per part de Rússia a l'aeroport de Leipzig. Rússia ha de cessar la seua guerra d'agressió contra Ucraïna, en lloc d'intensificar-la", ha escrit per la seua banda el president del Consell Europeu, António Costa. "La UE es manté forta i unida, i Rússia no prevaldrà. El nostre suport a Ucraïna és infrangible. Treballarem amb Alemanya i altres estats membres per a augmentar la pressió sobre Rússia fins que demostre voluntat de rectificar", ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units bombardegen l'Iran enmig d'una escalada de tensió a l'estret d'Ormuz]]> L'exèrcit dels Estats Units ha bombardejat este dimarts l'Iran per segona vegada en una setmana enmig d'un increment de les tensions a l'estret d'Ormuz i de les ofensives iranianes contra bases estatunidenques, segons informa el Comandament Central dels EUA (Centcom).

L'organisme militar, amb seu a Florida, ha assenyalat en les seues xarxes socials que a les 12:00 hores de l'est dels Estats Units (16:00 GMT), "les forces dels EUA han començat a executar atacs contra objectius del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (CGRI) a l'Iran", sense precisar quins.

"Els atacs es produïxen després dels recents intents d'agressió del CGRI contra el transport marítim comercial a l'estret d'Ormuz i contra els membres del servici militar estatunidenc desplegats a la regió", indica el Centcom en el breu comunicat, de només un paràgraf.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys tres morts en una desena de bombardejos israelians a Gaza]]> Una dona i dos xiquets de tres i tretze anys han mort este dimarts a la ciutat de Gaza (nord de la Franja) després que Israel bombardejara en onze ocasions una àrea del cor de la capital, segons ha confirmat l'Hospital Shifa de la capital gaziana.

Tant la premsa israeliana com fonts en l'enclavament apunten que els bombardejos s'han produït arran d'una operació d'infiltració d'una unitat que va aconseguir escapar, que podria estar composta per membres de les milícies locals col·laboracionistes amb Israel. Almenys set persones més van resultar ferides en l'escalada, segons ha ampliat a EFE l'Hospital Shifa, que encara no ha pogut determinar si les víctimes s'han vist afectades pels atacs de la unitat que es va infiltrar en l'àrea o pels bombardejos posteriors executats per Israel. Dos dels ferits estan en estat crític.

Israel, per la seua banda, ha explicat a les catorze hores que un alt comandament del grup islamista Hamàs ha sigut arrestat este dimarts a Gaza, després del mencionat bombardeig que la premsa israeliana qualifica d'una incursió a la zona de milícies palestines proisraelianes. El grup islamista palestí no ha reaccionat, de moment, a esta notícia ni ha confirmat la captura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia demana proves a Espanya sobre la suposada implicació en la crisi de Ceuta mentre Israel acusa Sánchez de mentir]]> El Ministeri d'Exteriors de Rússia ha demanat este dimarts a Espanya proves sobre la seua suposada implicació en una campanya de desinformació que hauria provocat la crisi migratòria a la ciutat autònoma de Ceuta, desencadenada per l'entrada irregular de vora 80.000 migrants des del Marroc. És la tesi que manté el govern espanyol i que va defensar el president, Pedro Sánchez, en una entrevista radiofònica dilluns. "Quan hi ha acusacions ha d'haver-hi fets concrets que després requerixen verificació. I només després d'això es pot parlar sobre una acusació que, d'alguna forma, puga prendre's seriosament", ha dit Maria Zakhàrova, portaveu d'Exteriors, en roda de premsa, segons informa l'agència Interfax.

Zakhàrova ha afegit que, "sense fets, sense materials sustentats amb xifres, dates i noms, simplement no hi ha res de què parlar". "En esta situació podria haver-se trobat qualsevol altre país, ja que no hi ha cap informació que ho confirme. Així que primer ha d'haver-hi, almenys, no necessàriament proves, però sí algunes informacions que secunden els temors o preocupacions de la part espanyola. Després ja concretarem sobre això", ha subratllat.

La cap de la diplomàcia russa també ha recordat que existixen altres canals per a presentar queixes a Moscou sobre casos de ciberatacs, a més de l'ambaixada russa a Madrid o l'ONU mateixa. "Madrid no ha fet res d'això (...) i de seguida ha corregut als micròfons per a fer declaracions sense materials que les secunden", ha retret, segons RIA Novosti.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presenten als Estats Units una demanda contra Amazon per "manipular" el sistema de cobrament a anunciants]]> Una coalició bipartida de 21 estats i la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units han presentat este dilluns una demanda contra Amazon per "manipular" en secret i de manera sistemàtica l'esquema que usa per a fixar els preus dels anuncis en el portal web. "Basant-se en nombrosos documents interns que descriuen els 'recàrrecs ocults', és probable que l'esquema d'Amazon haja extret il·legalment més de 20.000 milions de dòlars als clients de publicitat, que desconeixien la situació", assenyala la demanda.

L'agrupació de fiscals acusa la companyia d'extraure irregularment més de 20.000 milions de dòlars de més d'1,2 milions de clients, incloent-hi xicotetes i mitjanes empreses. "És probable que l'augment del preu dels anuncis haja provocat un increment en el preu dels productes per als consumidors", ha assegurat en un comunicat la fiscal de Nova York, Letitia James.

Segons ha afirmat James, la companyia fundada per Jeff Bezos assenyala que el preu de la publicitat es fixa mitjançant una subhasta en la qual els potencials anunciants presenten ofertes anònimes i es classifiquen en funció de l'import i de la rellevància de l'empresa. Una vegada seleccionada la companyia guanyadora, esta hauria de pagar només "un centau més que la següent oferta més alta".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitix el secretari de l'exèrcit dels EUA en plena escalada amb l'Iran per tensions amb el secretari de Guerra]]> El secretari de l'Exèrcit dels Estats Units, Daniel Driscoll, ha presentat la dimissió al president del país, Donald Trump, després de mesos de tensions amb el secretari de Guerra, Pete Hegseth, enmig dels canvis en el lideratge de l'estament militar, segons ha informat The Wall Street Journal.

El diari anticipa que Driscoll deixara el Pentàgon "en els pròxims dies" i que amb la seua eixida, l'exèrcit mancarà de líders civils o militars confirmats pel Senat. No ha transcendit si la Casa Blanca ha acceptat la dimissió ni qui el pot reemplaçar.

La dimissió coincidix amb una nova escalada de la guerra amb l'Iran, després que Washington i Teheran tornaren a intercanviar atacs en la matinada de dilluns, un episodi que amenaça amb revifar el conflicte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un nou atac massiu rus amb míssils i drons mata almenys onze persones a Kíiv i els voltants]]> Almenys onze persones han mort en la matinada a Kíiv i els voltants de la capital ucraïnesa en un nou atac massiu rus amb míssils balístics i drons, segons el balanç de víctimes del Servici d'Emergències d'Ucraïna.

L'agressió ha sigut entre els principals objectius l'empresa pública ferroviària ucraïnesa Ukrzaliznytsia, que reporta la mort de sis treballadors. Tres persones més van perdre la vida en atacs a una infraestructura industrial i en una gasolinera en la localitat de Boríspil, prop de Kíiv, mentre que nombrosos edificis de vivendes presenten danys pels impactes.

Arran del nou atac el ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Andrí Sibiha, ha acusat el líder del Kremlin, Vladímir Putin, de no estar interessat en la pau, actitud que ha contraposat amb l'oferta i gestions per a l'alto el foc de Volodímir Zelenski, després de cinc anys de guerra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La missió BepiColombo afronta la primera fase de l'aproximació a Mercuri huit anys després d'enlairar-se]]> Huit anys després d'enlairar-se, la missió BepiColombo està a punt d'afrontar el primer gran pas de la seua aproximació a Mercuri, el moment en què el Mòdul de Transferència (MTM) que ha impulsat la nau durant el viatge se separarà dels dos orbitadors científics.

"BepiColombo no arribarà a Mercuri en un moment concret, sinó que ho farà durant diversos mesos d'intenses operacions d'alt risc" que, si ixen bé, deixaran dos satèl·lits independents orbitant el planeta del sistema solar més pròxim al Sol, ha detallat el cap d'Operacions de Missions al sistema solar interior de l'Agència Espacial Europea (ESA), Ignacio Tanco, en una roda de premsa en streaming.

La primera etapa de la fase d'arribada tindrà lloc el dijous 3 de setembre, quan el mòdul propulsor MTM se separe dels dos satèl·lits científics, l'Orbitador Planetari de Mercuri (MPO) de l'ESA i l'Orbitador Magnetosfèric de Mercuri (Mio) de l'agència japonesa JAXA, que han sigut dissenyats per a operar de manera complementària. Després de la separació, els satèl·lits —acoblats l'un sobre l'altre— seran impulsats pels propulsors de l'MPO i seguiran el seu viatge fins que al novembre, "si tot ix bé", ingressaran en l'òrbita de Mercuri, un moment que serà crucial per a la missió perquè "hi ha molts subsistemes, com la propulsió de l'MPO, que no hem provat mai en condicions de vol", ha apuntat Tanco.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya amplia quinze dies els controls a passatgers d'Itàlia en resposta a la decisió de Meloni de mantindre la mesura]]> El govern espanyol ha decidit este dilluns prorrogar durant quinze dies els controls fronterers als passatgers que per mar o aire accedixen al territori espanyol procedents d'Itàlia, després de la decisió de l'executiu de Giorgia Meloni de prolongar la suspensió de l'acord de Schengen amb Espanya per la crisi de Ceuta, segons ha informat el Ministeri de l'Interior.

Els controls es van instaurar el 8 d'agost per un termini inicial d'un mes i es prolongaran quinze dies més després que el govern d'Itàlia haja adoptat este dilluns una ampliació per a este mateix termini de temps de la suspensió de l'acord de Schengen de lliure circulació. D'esta forma, Itàlia continuarà sotmetent a controls fronterers persones procedents d'Espanya, enmig de la crisi sorgida entre Madrid i Roma per la gestió de l'entrada massiva de migrants a Ceuta el 30 de juliol. Segons informa l'agència italiana ADN Kronos, el Ministeri de l'Interior italià ha pres la decisió que notificarà d'ací a poc a la Unió Europea (UE), a qui ha d'informar, ja que es tracta d'una mesura extraordinària en el context de la lliure circulació europea.

La decisió li l'ha transmesa el ministre de l'Interior italià, Matteo Piantedosi, a l'homòleg espanyol, Fernando Grande-Marlaska, durant una "constructiva conversa telefònica", ha informat la citada agència, que assenyala que Roma justifica la seua mesura per l'anàlisi feta pel Comité d'Anàlisi de la Immigració i la Seguretat Fronterera. A parer d'Itàlia, persistixen els elements d'avaluació que van portar a la reintroducció l'1 d'agost dels controls fronterers amb vols i vaixells procedents d'Espanya, però té en compte "les iniciatives ja empreses per Espanya, juntament amb la Unió Europea, perquè la situació en eixa zona puga encaminar-se cap a una pròxima normalització".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un nou recompte eleva a 919 els morts i a 4.793 les persones sense localitzar en la riuada de l'Himàlaia]]> L'última actualització de la tragèdia a l'Himàlaia situa en 919 els morts i en 4.793 les persones sense localitzar als dos costats de la frontera entre el Nepal i la Xina. En el cas del Nepal, la xifra de morts s'ha elevat a 903 i a 4.247 la de desapareguts en la riuada que el passat 26 d'agost va arrasar parts del nord i el centre del país i el sud del Tibet. Són 115 persones mortes i al voltant de 1.700 nous desapareguts més respecte del recompte anterior.

El dràstic augment en el registre de persones sense contacte, que ha passat de 2.502 a 4.247 en menys de 24 hores, es deu a un progressiu restabliment de les comunicacions en els districtes més aïllats, fet que ha permés consolidar els recomptes de les diferents administracions.

En les últimes hores, les autoritats del Nepal han establit contacte amb el tercer dels espanyols que figuraven en parador desconegut. Així ho ha comunicat la junta de turisme del país, que en el seu últim informe eleva de dos a tres els ciutadans espanyols amb què es troba en situació de "contacte". Tanmateix, el Ministeri d'Assumptes Exteriors d'Espanya encara no ho ha confirmat; de fet, només ha reconegut oficialment haver contactat amb un d'ells, a qui van rescatar divendres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran intercanvien atacs per primera vegada des de juliol]]> Les últimes hores al Pròxim Orient han estat marcades per una andanada d'atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran, accions militars que no tenien lloc des de fa aproximadament un mes. Ha obert foc Washington, que ha bombardejat i destruït dos llançadores a l'illa de Laraq. La resposta de Teheran no s'ha fet esperar, enviant míssils a Jordània i drons sobre una base aèria als Emirats Àrabs Units.

Segons ha confirmat el Comandament Central dels Estats Units (Centcom), l'exèrcit del país ha dut a terme este diumenge un atac “de precisió” contra dos plataformes per a disparar coets carregats amb mines marines que el règim aiatol·là, assegura, es preparava per a llançar a l'estret d'Ormuz. En un missatge en el seu compte d'X, l'autoritat militar ha destacat que la col·locació de mines per part de la Guàrdia Revolucionària Islàmica representava “una amenaça imminent” a l'estret d'Ormuz, epicentre de l'escalada des que va esclatar el conflicte entre les dos parts fa ja mig any.

El comandament nord-americà ha rebutjat les acusacions de la Guàrdia Revolucionària en què diuen que este atac ha sigut “un acte d'agressió”, assegurant que és falsa. “En essència, l'Iran ha generat l'amenaça i l'exèrcit estatunidenc l'ha eliminada per a protegir els marins civils, el transport marítim comercial i el lliure flux del comerç mundial”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys set persones mortes en el naufragi d'un ferri amb 270 persones a bord al nord de Xipre]]> Un vaixell de passatgers amb 270 persones a bord ha naufragat este diumenge enfront de la costa del nord de Xipre. De moment hauria deixat set persones mortes, segons ha confirmat l'ambaixador de Turquia a Nicosia, Ali Murat Basceri.

Les autoritats locals, que qualifiquen de "greu" la situació, han informat que la guàrdia costanera turcoxipriota ha desplegat una operació urgent de rescat. L'embarcació hauria emés una crida de socors a les 12:10 hores hora local, informant que estava "fent aigües" a una distància d'unes tres milles al nord de la costa de Xipre.

L'alcalde de la ciutat de Girne ha qualificat la situació de "greu". "El vaixell de passatgers i càrrega, pertanyent a Tall Maritime, s'ha afonat enfront de la platja Diana. A bord hi havia un total de 270 persones, entre passatgers i tripulació", ha precisat l'alcalde en les seues xarxes socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Islàndia rebutja en referèndum reprendre les negociacions per a entrar en la UE amb un 52,5% dels vots]]> Els islandesos han rebutjat reprendre les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, segons els resultats provisionals difosos per la radiotelevisió pública RÚV. El no s’ha imposat amb un 52,5% dels vots davant del 47,5% del sí, amb prop del 90% de l’escrutini completat, encara que quedaven per comptabilitzar alguns vots d’una circumscripció. El resultat suposa un revés per al govern de la primera ministra socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, que havia presentat la consulta com un moment d'"ara o mai".

El no ha anat guanyant terreny durant les últimes hores del recompte, després que el sí encapçalara els resultats durant bona part de l’escrutini. Amb 188.496 vots comptabilitzats, els contraris a reprendre les converses mantenien una diferència de més de 8.500 paperetes. Al voltant de 273.000 islandesos estaven cridats a les urnes i la participació provisional s’acosta a la de les últimes eleccions legislatives, que va fregar el 80%.

La consulta no decidia directament l’entrada d’Islàndia a la UE, sinó únicament si el país havia de reprendre les negociacions interrompudes fa més d’una dècada. En cas d’haver guanyat el sí, Islàndia hauria tornat a negociar amb Brussel·les i, si s’haguera arribat a un acord, els ciutadans haurien hagut de pronunciar-se de nou sobre l’adhesió. El govern havia garantit que respectaria la voluntat popular.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ascendixen a 38 els morts en l'atac rus contra el magatzem amb munició prop de Kíiv]]> La xifra de morts en l'atac rus amb drons de divendres contra un magatzem que suposadament contenia munició en el districte de Butxa, prop de Kíiv, ja ascendix a 38, segons van informar este dissabte les autoritats ucraïneses en l'últim balanç. "Lamentablement, el nombre de morts en el districte de Butxa ha ascendit a 37. Una pèrdua terrible i irreparable", va escriure el cap de l'administració regional de Kíiv, Timur Tkatxenko, en el seu compte de Telegram.

En un primer recompte, Tkatxenko havia parlat de 27 morts, encara que advertia que eixa xifra no era definitiva, i de 42 ferits de diversa gravetat, entre ells quatre xiquets. A més, vora 400 persones van haver de ser evacuades de la zona.

Paral·lelament, s'estan inspeccionant els edificis i els terrenys adjacents al magatzem, on després de l'atac es va produir una explosió. De moment es té constància d'uns cinquanta edificis d'habitatges que han patit danys de diversa gravetat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Es confirmen 750 morts al Nepal mentre corriments de terra i la pluja compliquen els rescats]]> La xifra de morts per la devastadora riuada de dimecres a la conca del Bhote Koshi, a l'Himàlaia, s'eleva als 750, mentre que quasi 3.000 persones continuen desaparegudes, en una quinta jornada de cerca dificultada per nous corriments de terra i la pluja.

La Xina ha evacuat els equips de rescat pròxims al pas fronterer del comtat tibetà de Gyirong, en detectar una acumulació d'aigua després d'un nou corriment de terra, mentre que el Nepal ha demanat extremar la cautela per un augment del nivell de l'aigua a la conca del Bhote Koshi enmig d'una alerta per pluges.

L'Autoritat Nacional per a la Reducció i Gestió del Risc de Desastres nepalés ha sumat 59 morts en la seua última actualització, elevant el nombre total de víctimes mortals al país de l'Himàlaia a 734. Hi ha, a més, 2.498 persones de les quals no se sap res des del desastre en territori nepalés, després d'elevar a 589 els ciutadans estrangers desapareguts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tiroteig en una 'rave' a Suïssa deixa almenys un mort i cinc ferits, alguns d’ells greus]]> Un tiroteig al nord de Suïssa durant la matinada de diumenge s’ha saldat amb “diverses víctimes”, segons ha informat a través del seu compte d'X la policia local. Concretament, el cos ha confirmat fins ara almenys un mort i cinc ferits, alguns d’ells greus, a causa dels tirs nocturns, l’autoria dels quals encara no s’ha aclarit. 

Els fets s’han produït en una zona enjardinada prop d'un hipòdrom i una piscina coberta a Aarau, la capital del cantó suís d'Aargau, a menys de trenta quilòmetres de la frontera amb Alemanya.  El responsable va fugir del lloc on se celebrava la festa, a la qual els organitzadors preveien l'assistència d'unes 2.500 persones. 

La policia cantonal d'Aargau ha indicat que s’està duent a terme un ampli operatiu, en el qual participa un helicòpter de l'exèrcit, per a aclarir els fets i detindre els responsables. “La recerca de l'autoria desconeguda està en marxa” ha publicat en xarxes socials, ”Els possibles motius així com les circumstàncies exactes del fet són encara poc clares” ha afegit. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Islàndia vota si reprén les negociacions per a entrar en la UE en un referèndum de resultat incert]]> Islàndia celebra este dissabte un referèndum per a decidir si reprén les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, interrompudes fa una dècada. Els últims sondejos apunten a un resultat molt ajustat i, fins i tot, donen un lleuger avantatge als partidaris del no. Una enquesta de Gallup publicada este divendres situa el no en el 51,6% dels vots, davant del 48,4% del sí.

La participació anticipada també ha sigut especialment elevada. Més de 60.000 persones havien votat ja divendres al migdia, prop del 22% del cens, una xifra rècord per a este tipus de vot a Islàndia i el triple que en les eleccions generals del 2024. Els experts, però, advertixen que això no implica necessàriament que la participació final s’acoste al voltant del 80% habitual en les eleccions legislatives.

La consulta serà només el primer pas d’un eventual procés d’adhesió. Si guanya el sí, Islàndia i Brussel·les haurien de reprendre les negociacions i, en cas d’arribar a un acord, els ciutadans haurien de votar de nou sobre el possible ingrés. La coalició de tres partits que governa des del 2024, encapçalada per la socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, inclou un partit oposat a entrar en la UE, però totes les parts s’han compromés a respectar la voluntat popular.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia que els EUA assumiran el control d'una quinta part de les reserves de petroli de Veneçuela]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dissabte un acord amb el govern de la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, pel qual els EUA obtindrien el "control majoritari" de més de 65.000 milions de barrils, una quinta part de reserves provades de petroli del país sud-americà.

Trump ha qualificat l’acord com "el major acord petrolier de la història mundial" i ha assegurat que no tindrà cap cost per al contribuent nord-americà. Segons el president, l’operació permetrà duplicar les reserves de subministrament de petroli dels EUA i reduir "de manera substancial" el preu dels carburants a llarg termini.

L’acord preveu una entrada massiva d’inversió privada a Veneçuela. El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat que la iniciativa atraurà prop de 100.000 milions de dòlars (uns 86.000 milions d’euros) d’inversió privada, a més de generar milers de llocs de treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sèrbia farà un funeral amb honors d'estat al Carnisser dels Balcans, condemnat per genocidi]]> Ratko Mladić, el condemnat excap militar serbobosnià mort este dijous a la Haia (Països Baixos) als 83 anys, rebrà un funeral d'estat amb tots els honors en un lloc encara per especificar, segons ha confirmat el ministre de Justícia de Sèrbia, Nenad Vujić.

En declaracions a la cadena de televisió serbobosniana ATV, el ministre va dir que els preparatius seguiran el protocol corresponent al grau militar de Mladić, condemnat per crims de guerra i genocidi a Bòsnia però considerat per molts a Sèrbia com un heroi. "El general Mladić era un general i els protocols són coneguts. També es coneix el seu paper, però tot el que corresponga al general Mladić serà, sens dubte, respectat", va assegurar Vujić.

El ministre va afegir que Belgrad està a l'espera que el Mecanisme Residual Internacional dels Tribunals Penals establisca el calendari dels procediments per a repatriar el cadàver, i va assegurar que les autoritats sèrbies estan preparades per a actuar immediatament una vegada que reben l'autorització. "Esperem que ens proporcione un calendari per als procediments i els passos que hem de seguir. Si ens digueren que anem demà al matí, estaríem preparats: aniríem a la Haia i ens faríem càrrec del cos del general Mladić", va afirmar Vujić.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Localitzen vius dos dels tres espanyols desapareguts després de les riuades al Nepal]]> Les autoritats del Nepal han anunciat que estan en contacte amb un segon ciutadà espanyol al qual es donava per desaparegut, després que este divendres es rescatara un dels tres espanyols desapareguts després de la forta riuada que va arrasar el districte de Rasuwa, a la frontera amb la Xina.

En el seu últim balanç d'este matí, la Junta de Turisme del Nepal eleva a dos el nombre d'espanyols rescatats i afegix que estan en situació de "comunicació" amb ells, sense donar més detalls.

D'acord amb l'últim balanç d'este dissabte, els efectius de salvament nepalesos han rescatat o contactat ja amb 187 estrangers que romanien sense localitzar després de l'enorme crescuda registrada el dimecres del riu Bhotekoshi, i que ha deixat ja 626 morts al Nepal, més altres set a la regió autònoma xinesa de Tibet. L'oficina ha detallat que continuen sense localitzar 622 turistes després del desastre, dels quals, 473 són estrangers, majoritàriament indis, 98.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reprenen les tasques de rescat dels 1.500 desapareguts a l'Himàlaia en decaure el risc d'inundació i els morts s'eleven a 543]]> La Xina ha représ les tasques de rescat de les persones desaparegudes en la riuada de l'Himàlaia, després que haja decaigut el risc d'una nova inundació que havia obligat a interrompre-les. Imatges de satèl·lit mostraven com els enderrocs havien causat una presa natural que amenaçava de desbordar-se, la qual cosa ha portat Beijing a congelar la recerca a la regió autònoma del Tibet i ha fet que el Nepal avisara la població perquè s'allunyara riberes i zones de risc.

Les dos regions sumen ja 543 morts i vora 1.500 desapareguts. La policia nepalesa ha elevat a 538 els cadàvers recuperats i els equips de salvament estimen que 937 persones continuen en parador desconegut al territori, 600 estrangeres. El govern nepalí ha publicat una llista amb les seues identitats este divendres, en què hi figuren tres espanyols. De matí ministeri d'Afers Estrangers d'Espanya havia rebaixat a tres el nombre de nacionals desapareguts, que inicialment havia situat en quatre.

Per la seua banda, la Xina ha elevat de tres a cinc la xifra de morts al Tibet i busca altres 558 persones.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor Harald V, rei de Noruega, als 89 anys]]> El rei de Noruega, Harald V, ha mort este divendres amb 89 anys a l’Hospital Universitari d’Oslo, on estava ingressat des de feia onze dies, tal com ha informat la casa reial les 6:35 h, hora local.

"Amb profunda tristesa comuniquem que sa majestat el rei Harald ha mort hui. El rei Harald ha mort plàcidament a l'Hospital Universitari d'Oslo este divendres 28 d’agost, a les 6:35 hores", ha informat la casa reial noruega en un comunicat, que ha acompanyat d'un retrat del monarca.

Harald V va ingressar el passat 17 d’agost a l’Hospital Universitari per una anèmia. El seu estat es va agreujar dijous, quan la malaltia va derivar en una infecció en la sang. L’estat de salut del rei Harald V ha mantingut en suspens la població noruega des de dijous. A Oslo, molts veïns ja s’havien desplaçat eixe dia per a mostrar el seu suport al monarca i depositar flors davant del Palau Reial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia llança vora 140 drons dirigits contra Kíiv i altres punts d'Ucraïna]]> Rússia ha llançat al llarg d'este dijous una ofensiva contra Ucraïna amb vora 140 drons dirigits, sobretot, contra Kíiv, on s'han sentit explosions constants i les sirenes aèries han sonat en més d'una desena d'ocasions, una ofensiva que s'afig a l'atac rus nocturn.

Segons va informar la Força Aèria, del total dels aparells no tripulats, més d'un centenar eren de motor de reacció, més difícils d'interceptar per la seua alta velocitat.

Les defenses aèries ucraïneses han aconseguit neutralitzar al voltant de 120 del total de drons llançats per Rússia durant les hores de llum solar d'este dijous.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les causes de l'allau al Nepal]]> És la ciència la que ens dona respostes. En una glacera situa el detonant de l'allau gegant el servici sismològic dels Estats Units. Un enorme bloc de gel que ha arrossegat fang i roques en la caiguda fins al riu Bhote Koshi, taponat per moments, fins que s'ha acumulat l'aigua que esta pressa natural ha esclatat de colp. Els experts ens donen un símil.

"La pantanada de Tous, on roques i tot el que feia de pressa es va trencar i es va alliberar de forma sobtada", explica Francisco García, catedràtic de Geofísica de la Universitat Politècnica de València (UPV).

La diferència són les condicions orogràfiques. "És una zona abrupta, on els valls són estrets, per tant, el fluxe d'aigua anava per una canalització, amb una gran pendent i amb una secció menor. El gran volum d'aigua embassada era imparable", assenyala l'investigador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor Ratko Mladic, 'el Carnisser dels Balcans' condemnat pel genocidi de Srebrenica]]> L'excomandant serbobosnià Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua per la seua responsabilitat en crims de guerra a Bòsnia, com el genocidi de Srebrenica i el setge de Sarajevo, va morir este dijous als 83 anys, va informar la secretària d'Estat del Ministeri de Drets Humans i Minoritaris de Sèrbia, Lidija Pavicevic, a l'agència serbobosniana Srna.

Els mitjans de Sèrbia i de la República Srpska, de Bòsnia i Hercegovina, informen que Mladic va morir després d'una llarga i difícil malaltia, citant fonts de la família.

Conegut com el Carnisser dels Balcans, va ser condemnat a cadena perpètua pel Tribunal Internacional de la Haia (TPIY) després de trobar-lo culpable de genocidi i de crims de guerra i contra la humanitat, incloent-hi la matança de 8.000 persones a Srebrenica i el setge de Sarajevo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor als 97 anys Yayoi Kusama, l'artista de les llunes acolorides que va convertir al·lucinacions en art]]> L'artista japonesa Yayoi Kusama, mundialment coneguda pels dissenys acolorits de llunes i patrons repetitius, ha mort als 97 anys, segons una publicació que la seua pàgina web ha difós este dijous i en què s'especifica que la defunció va tindre lloc fa dos setmanes. Així, el 14 d'agost expirava l'últim alé en un hospital de Tòquio, encara que no es coneixen més detalls de les causes de la defunció.

Pionera i de perfil multidisciplinari, Kusama ha sigut una de les artistes més rellevants de l'últim segle, clau en l'art contemporani i la psicodèlia. Ha exposat en museus de tot el món i ha rebut multitud de guardons, com l'Orde de les Arts i les Lletres del Japó o l'Orde de Cultura japonesa. El 2006 es va convertir en la primera dona que obtenia el Praemium Imperiale de l'Associació d'Art del Japó, un dels premis internacionals d'art més prestigiosos a escala global. "Va continuar pintant fins als últims dies, sense deixar mai el pinzell, explorant l'amor etern i l'ànima immortal", assegura el text que ha fet públic al món el decés.

Nascuda a la ciutat de Matsumoto el 22 de març de 1929 i filla dels propietaris d'una fàbrica de plantes, Kusama va començar a pintar al voltant dels deu anys, usant com a motiu principal la repetició obsessiva de cercles i patrons com xarxes i flors, que va començar a plasmar en aquarel·les, pastís i olis. La historiadora de l'art Katy Hessel recorda com ella mateixa descrivia les al·lucinacions hipnòtiques que la perseguien des de ben menuda i que va saber traduir a l'art, cosa que la va convertir en una de les creadores plàstiques més reconegudes de l'actualitat. Alhora que assolia fites pictòriques, va començar a explorar els límits en l'art de la performance, amb missatges polítics i contra la guerra, i també va fer incursions en el món del cine i la moda. En 1990 es va internar voluntàriament en una institució mental, des d'on va continuar creant obres en diversos formats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Risc d'una nova avinguda al Nepal, on hi ha més de 390 morts i 1.400 desapareguts]]> La barrancada massiva a la frontera del Nepal amb el Tibet (Xina) deixa més de 390 cadàvers recuperats i prop de 1.400 persones sense localitzar. Entre ells hi ha quatre espanyols. Les autoritats han alertat del risc que el riu Bhote Koshi torne a créixer.

El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha informat a primera hora del matí que no consten víctimes mortals de nacionalitat espanyola, però ha demanat a familiars i amics de persones que estiguen a la zona que ho comuniquen els telèfons d'emergència del Ministeri, tant amb la Unitat d'Emergència Consular o amb els serveis centrals a Madrid.

Les autoritats del Nepal han elevat a 392 els cadàvers recuperats i a més de 900 la xifra de persones desaparegudes. Hi ha almenys 500 més a la Xina: més de 1.400 en total.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El desgel d’una glacera, possible causa de la barrancada al Nepal]]> La catàstrofe al Nepal, que fins ara ha deixat 165 persones mortes i més de 1.300 desaparegudes, encara no té una causa oficial. Però els experts apunten en una direcció i, si es confirma, no seria la primera vegada que el desgel d'una glacera causa una devastació com la del Nepal. Les veus expertes avisen que la crisi climàtica incrementa estos fenòmens.

Nombroses glaceres tenen al final del seu recorregut un llac que es forma amb l'aigua que es va desfent. “Estos llacs estan tancats per una massa de sediments que actuen com una presa. No obstant això, de produir-se un fenomen sobtat, este llac pot arribar a desbordar-se i eixir-se'n tota l'aigua de colp”, explica Nahúm Méndez, geòleg i divulgador científic.

En un primer moment, les autoritats han apuntat a un terratrémol com a l'origen de la riuada, però investigacions posteriors han confirmat que el sisme, de magnitud 5,2, n'ha sigut la conseqüència i no la causa. “Una altra teoria és que una gran massa de gel s'haja després, haja caigut i s'haja partit en mil trossos i que haja format l'aigua que va provocar la barrancada”, afegeix l’expert.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor l’acusat absolt per l’atemptat en el vol de Pan Am el 1998 amb 270 morts]]> El libi Amin Jalifa Fahima, acusat per l'atemptat contra el vol 103 de Pan Am el desembre del 1998 a Lockerbie, Escòcia, i absolt el 2001, va morir dimarts amb setanta anys, segons va informar l'aerolínia Libyan Airlines. Fahima, extreballador de l'aerolínia líbia, serà enterrat este dimecres en un cementeri de Trípoli, segons va precisar la companyia en un missatge en Facebook.

El recentment mort va ser inicialment acusat, al costat d'Abdel Baset al-Megrahi, de la mateixa nacionalitat, d'assassinar en l'atemptat 270 persones —259 ocupants de l'avió i 11 persones en terra—, per la qual cosa el 1999 van ser entregats per a ser jutjats per un tribunal escocés a Camp Zeist, Holanda.

El juí va començar el maig del 2000, i el gener del 2001, Fahima va ser absolt mitjançant una prova que va mostrar que estava a Suècia en el moment de l'atac, mentre que Al-Megrahi va ser declarat culpable, per exercir un "paper clau" en el bombardeig de l'avió estatunidenc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta pagarà 16.680 milions per a evitar el juí per crear addicció dels menors a les xarxes Facebook i Instagram]]> Meta, l'empresa matriu de Facebook i Instagram, va acordar pagar un màxim de 16.680 milions de dòlars com a part d'un acord per a resoldre les demandes presentades per diversos estats dels Estats Units, segons un document judicial publicat este dimecres.

Les autoritats acusaven la companyia tecnològica de dissenyar les seues xarxes socials Facebook i Instagram per a generar addicció entre els menors i d'enganyar els consumidors sobre els perills de les seues plataformes.

També la culpaven d'ignorar els danys causats a la salut mental i física dels jóvens i de violar la Llei de Protecció de la Privacitat Infantil en Internet (COPPA) en recopilar dades de menors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una barrancada massiva deixa almenys 160 morts i 900 desapareguts al Nepal i la Xina]]> Almeny 160 persones han mort i unes 900 han desaparegut per la barrancada massiva d'este dimecres al Nepal, molt a prop de la frontera amb el Tibet (Xina). Dos espanyols estan entre les persones desaparegudes, segons ha confirmat el Ministeri d'Assumptes Exteriors.

La Xina ha reportat també 265 desapareguts, mentre el balanç nepalés suma 484 turistes dels quals no es té contacte -391 estrangers, entre ells dos espanyols i 93 nepalesos- a més de 44 membres de l'Exèrcit, 28 policies, 13 efectius de la Força Armada de Policia i 60 treballadors de distints projectes hidroelèctrics. És a dir, quasi 900 desapareguts.

Diferents experts i també el Servici Geològic dels Estats Units (USGS, en les sigles en anglés) han determinat que l'esdeveniment registrat inicialment este dimecres com un terratrémol de magnitud 4.4 al Nepal va ser en realitat generat per una esllavissada de terra o el desgel d'una glacera, enmig d'un desastre que ha deixat vora un centenar de morts. Un gran desplaçament de terra hauria causat la riuada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Moren almenys catorze nounats en un incendi d'un hospital del Pakistan]]> Almenys catorze bebés acabats de nàixer han mort en un incendi desencadenat este dimecres a l'hospital de l'Institut de Ciències Mèdiques del Pakistan (PIMS), a Islamabad, a causa de l'explosió d'un compressor d'aire condicionat. El director executiu del centre, Imran Sikandar, ha dit a l'agència EFE que "s'ha confirmat la mort de catorze" nounats i un ha sobreviscut després de ser rescatat per un metge. Mitjans locals com Geo News havien informat prèviament que almenys quinze bebés havien perdut la vida i, per tant, donave també per mort el supervivent.

El responsable del PIMS ha afegit que el foc s'ha declarat a la sala de maternitat al voltant de les set del matí hora local (4:00 h a l'Espanya peninsular). En la sala hi havia en aquell moment una quinzena de nadons, bona part en incubadores o amb suport d'oxigen. Segons un comunicat del servici d'emergències pakistanés Rescue 112, les flames començaren després de l'explosió d'un compressor d'aire condicionat. Les autoritats sospiten que s'escamparen tan ràpidament per les connexions de les maquinàries d'oxigen. Els bombers ja han pogut controlar el foc, però sols un dels menuts va poder ser rescatat a temps per un facultatiu, ha confirmat Sikandar.

La Policia d'Islamabad ha informat, per la seua part, que les famílies dels nadons que han mort en la tragèdia es trobaven presents en el lloc dels fets. Han afegit que la intensitat de l'incendi ha sigut molt alta i que les criatures han patit cremades greus, per la qual cosa es requerixen proves d'ADN per a la identificació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Adeu a la llegenda del country: mor Dolly Parton]]> La cantant i compositora Dolly Parton, una de les llegendes més conegudes de la música country, ha mort este dimarts. L’autora d’èxits com Jolene o I will always love you ha faltat als 80 anys. El seu nebot, Bryan Seaver, ha comunicat la notícia a través d’Instagram.

La veu de Dolly Parton s’ha apagat després de sis dècades de trajectòria professional. En el seu llegat musical destaquen alguns temes com I will always love you, tot i que no va ser ella la que més la va popularitzar, sinó l’actriu i cantant Whitney Houston.

Al llarg de la seua carrera, la cantant nordamericana va publicar més de quaranta àlbums, l’últim, Rockstar, el 2023.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un parlamentari israelià destruïx, protegit per militars, un monument palestí a Cisjordània]]> El parlamentari israelià d'ultradreta Tzvi Succot ha comés un acte vandàlic este dimarts amb una maça i ha atacat un monument palestí de pedra en una població del nord de Cisjordània ocupada, sota la protecció dels soldats israelians, en una acció criticada pel govern i l'exèrcit, que afirma que no tenia autorització. Succot pertany a Sionisme Religiós, una formació fonamentalista religiosa i nacionalista radical liderada pel ministre Bezalel Smotrich i que forma part de l'actual coalició de govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu.

En un vídeo difós per la premsa israeliana i gravat des d'un terrat pròxim, es veu el parlamentari colpejant el monument. L'acompanyen tres homes amb vestimenta jueva ortodoxa que graven l'acció amb els seus mòbils i es tornen després la maça per a completar la vandalització. A pocs metres, dos soldats israelians armats vigilen l'agressió al patrimoni, al costat d'un vehicle militar. Succot assegura haver fer l'acció "en plena coordinació amb l'exèrcit", segons ha manifestat al diari Haaretz.

L'agència oficial palestina de notícies, Wafa, ha localitzat l'acció al llogaret de Madama, pròxim a la ciutat de Nablús. El monument és una llosa commemorativa als "màrtirs" d'esta urbs, expressió usada a Cisjordània per a parlar dels palestins morts a les mans de les forces israelianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una nova massacre entre bandes armades deixa desenes de morts a Haití]]> Una nova massacre perpetrada en la matinada d'este dilluns per bandes armades ha deixat desenes de morts en una localitat a l'est de Port-au-Prince, a Haití. Mentrestant, creixen les crides a les autoritats perquè actuen contra els grups que mantenen terroritzada la població.

L'atac va ocórrer a la comuna de Kenscoff, on un equip d’EFE va poder constatar almenys una vintena de cadàvers a la zona a la qual va tindre accés, mentre els mitjans locals eleven a quaranta el nombre de morts.

L'Oficina de Protecció del Ciutadà (OPC), institució pública de defensa dels drets humans, ha expressat la seua “profunda” consternació per la massacre i ha condemnat els fets, en els quals, segons ha indicat, van ser assassinades “diverses desenes de persones”, entre elles nombrosos jóvens. El departament ha demanat al Consell Superior de la Policia Nacional (CSPN) i a les autoritats competents que adopten mesures urgents per a restablir de manera duradora la seguretat a Kenscoff, protegir la població i esclarir els crims.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tornado prop de Carcassona, a França, deixa almenys 39 ferits i 300 cases afectades]]> El tornado que este dilluns a la vesprada va assolar un poble a prop de Carcassona, al sud de França, ha causat 39 ferits, una quinzena dels quals han hagut de ser hospitalitzats, tal com ha explicat este dimarts al matí la subprefecta Emmanuelle Plantier-Lemarchand.

En una entrevista a l'emissora France Info, la subdelegada del govern en el departament de l'Aude ha precisat que a primera hora d'este matí els bombers continuaven treballant a Pomars per a assegurar-se que no hi havia cap víctima a l'interior de les 300 cases que s’han vist afectades.

Plantier-Lemarchand, que ha precisat que s'havien verificat ja 200 d'eixos habitatges, ha insistit que no tenia notícia que hi haguera cap desaparegut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Operació Pària Econòmic: l'ofensiva dels Estats Units per a asfixiar econòmicament l'Iran]]> Els Estats Units han posat en marxa una gran ofensiva de sancions comercials contra l'Iran: aïllar-lo econòmicament. Un nou pas en l'enfrontament bèl·lic amb la República Islàmica dels aiatol·làs des de fa sis mesos i que busca asfixiar-ne la capacitat financera després dels intents frustrats d'imposar-se per la força militar i de recuperar el control a l'estret d'Ormuz. L'operació s'anomena Pària Econòmic i el nom és il·lustratiu dels objectius de l'administració Trump: literalment deixar el país persa sol i sense ingressos en el context geopolític, amb amenaces de sancions a tots els governs "insensats" que mantinguen lligams econòmics amb Teheran. Un advertiment que moltes veus expertes veuen dirigit específicament a la Xina.

El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha presentat el programa este dilluns. Washington ha "identificat tots els nodes, facilitadors i xarxes que l'Iran ha utilitzat per al contraban de petroli i eludir sancions", ha advertit en una roda de premsa, en la qual ha reiterat que "ningú està exempt" de ser objectiu de sancions indirectes per negociar amb el règim iranià. "Tots els països, totes les entitats han de saber que han d'estar disposats a fer front a les sancions dels Estats Units i saben que ningú està per damunt d'això", ha assegurat.

L'alt funcionari ha aclarit que estes "sancions sectorials" apuntaran a "cinc de les vies vitals que l'Iran explota en altres països: actius digitals, tecnologia, or, aviació i transport marítim". Són mesures que "amplien el risc de sancions secundàries per a qualsevol que siga prou insensat per a continuar fent negocis amb este règim, i acceleraran la rapidesa amb la qual actuarem contra ells", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ucraïna celebra els 35 anys de la independència de la Unió Soviètica immersa en el quint any de conflicte amb Rússia]]> Ucraïna celebra els 35 anys de la independència de la Unió Soviètica este dilluns i ho ha fet enmig d'una guerra en què demostra que no només és capaç de resistir, sinó també de colpejar amb força l'economia russa. De fet, el president ucraïnés Volodímir Zelenski ha lloat el caràcter que ha demostrat el poble ucraïnés a l'hora de fer front a la invasió russa.

Zelenski també ha tingut paraules per al president rus, Vladímir Putin, que considera que està “ancorat en el passat” i continua veient Ucraïna com un actor submís.

“El nostre país fa molt que és una altra cosa. No un espectador, sinó un jugador. No una víctima, sinó un guerrer”, ha dit Zelenski en un vídeo gravat enfront de la catedral de Sant Miquel de Kíiv.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les fortes pluges a Veneçuela deixen almenys sis persones desaparegudes i més d’un centenar de vivendes afectades]]> Almenys sis persones es troben en parador desconegut i més de 150 vivendes estan afectades a causa de les fortes pluges de dissabte a Caracas i dos estats de Veneçuela, on també hi va haver desbordament de barrancs i inundacions. 

Segons han informat este diumenge diverses autoritats, a la capital, una mare i el seu fill van ser arrossegats després del desbordament d'un riu i estan desapareguts. Equips de rescat també busquen una parella que estava amb la seua filla en un vehicle que va caure en un barranc al municipi Guaicaipuro, mentre que la menor va ser salvada i traslladada a un hospital.

L’alcalde de Guaicaipuro, Farith Fraija, ha precisat que hi ha almenys 156 vivendes afectades al municipi, amb caiguda d'algunes parets o danys en maçoneria, i ha assenyalat que dos cases es van desplomar al sector El Prado.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La plataforma xinesa de moda Shein obri l'oferta d'accions per a l'eixida a borsa, amb un valor 72,7% inferior a l'estimació inicial]]> La plataforma xinesa de moda Shein ha obert este dilluns el procés de subscripció d'accions previ a l'eixida a borsa. Posarà a la venda uns 280 milions de participacions a un preu unitari màxim de 49,5 dòlars hongkongueses (5,41 euros) amb què preveu recaptar fins a 1.768 milions de dòlars. A més, es reserva una opció per a emetre 42 milions més de títols. La companyia divulgarà les xifres finals de l'operació el 31 d'agost i debutarà l'endemà.

S'estima que el valor de la companyia es quedarà en vora 26.834 milions de dòlars, un 72,7% per davall del pic que va la firma va marcar en el 2022, en l'antepenúltima ronda de finançament, quan els mercats van estimar que la firma valia 98.200 milions. Un any després n'havia caigut a 64.000.

Ara encara el procés amb la tercera part d'este valor, després de tres anys de vaivens i plans frustrats per a vendre accions a Nova York i Londres, en este últim cas pel veto dels reguladors xinesos.

Continua llegint-ho en el web

]]>