<![CDATA[À Punt - Cultura]]> 10 <![CDATA[À Punt - Cultura]]> <![CDATA[Nayra Luque Beltrán, proclamada reina infantil de les festes de Castelló 2027]]> El Teatre Principal ha acollit esta vesprada la imposició de bandes a Nayra Luque Beltrán com a reina infantil de les festes de Castelló 2027, a la seua cort d'honor, formada per sis dames infantils, i a les madrines infantils de les dènou gaiates i sectors de Castelló, en una cerimònia que ha escenificat el relleu de la representació infantil de les festes per al nou cicle fester.

L'alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, ha sigut l'encarregada d'imposar a Nayra Luque Beltrán la banda verda que l'acredita com a reina Infantil de les festes de Castelló. La nova reina infantil ha rebut també el pergamí i el ram abans d'ocupar el tron des del qual representarà als xiquets i xiquetes de Castelló durant el seu any de regnat.

La gala ha servit per a presentar oficialment als qui representaran a la festa infantil durant els pròxims mesos, en una nit marcada pel protagonisme de les noves representants i pel reconeixement als qui han format part del cicle fester anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De TikTok a la Mostra de Venècia: el compositor alacantí Adrián Berenguer triomfa arreu del món]]> De TikTok a la Mostra de Venècia. La trajectòria del compositor alacantí Adrián Berenguer ha fet un gir radical en només uns anys. Productor musical, saxofonista i compositor, Berenguer ha posat música a campanyes publicitàries de grans marques com Cartier, Rolex o Ferrari i acaba de presentar en la Mostra de Venècia la banda sonora original d’un documental.

El punt d’inflexió de la seua carrera va arribar en 2021, quan va publicar "Little things", inclosa en l’àlbum Inmaterial. La peça es va convertir en un fenomen a les xarxes socials i, només a Espanya, acumula 100.000 milions d’impactes a TikTok. És una música que molts usuaris han incorporat als seus vídeos i reels.

Alguns han arribat a qualificar-la d’obra mestra, però Berenguer atribuïx el seu èxit a la senzillesa i a la nostàlgia que transmet. "La gent va començar a gastar-la molt i la bola es va fer cada vegada més gran, fins al dia de hui", explica el compositor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Filmoteca Valenciana reivindica l’humor negre d’Azcona amb un cicle pel centenari del seu naixement]]> La Filmoteca Valenciana dedica un cicle commemoratiu al guionista i escriptor Rafael Azcona (1926-2008) amb motiu del centenari del seu naixement. La programació reunix dotze pel·lícules de la cinematografia espanyola en les quals l’autor de La Rioja va participar com a guionista i repassa una trajectòria marcada per l’humor negre, la sàtira i la crítica social.

Nascut a Logronyo el 24 d’octubre de 1926, Azcona és considerat un dels guionistes més brillants de la història del cine espanyol i europeu. Al llarg de la seua carrera va col·laborar amb directors com Luis García Berlanga, Marco Ferreri, Carlos Saura, Fernando Trueba, José Luis García Sánchez, Francesc Betriu, Bigas Luna, Pedro Olea o José Luis Cuerda, entre altres.

La relació més llarga i fructífera va ser la que va mantindre amb Luis García Berlanga, amb qui va treballar durant quasi 25 anys en onze pel·lícules, entre 1963 i 1987. Junts van convertir la comèdia en una ferramenta de dissecció social, amb un estil basat en l’humor negre, la sàtira i el retrat de l’absurd quotidià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Castelló acull la imposició de bandes a la reina infantil de les festes de Castelló i la seua cort d'honor]]> L’escenari del Teatre Principal acull este divendres la imposició de bandes a la reina infantil de les Festes de Castelló i la seua cort d'honor, Nayra Luque Beltrán. Dissabte serà el torn de la reina, Maria Collados Marzá i la seua cort d'honor, que han de viure un dels moments més esperats del calendari de la Magdalena.

Els actes de divendres i dissabte es podran seguir en À Punt NTC a partir de les 19:25 hores, amb la periodista Belén García Cantavella, que serà l’encarregada de la narració de les retransmissions, i les periodistes Lidia Vicente (divendres) i Sonia González (dissabte).

La imposició de bandes és un acte solemne de proclamació, molt protocol·lari, que organitza el mateix Consistori juntament amb el Patronat Municipal de Festes dins de l'inici del cicle fester, on se'ls col·loca la banda que simbolitza el seu càrrec de màximes representants de les Festes de la Magdalena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Conselleria de Cultura demana al ministeri un pla d'actuació per a evitar més robatoris com el de Villena]]> La Conselleria de Cultura ha demanat este dijous al Ministeri de Cultura un pla coordinat d'actuació que permeta millorar la seguretat dels museus i evitar robatoris com el del Tresor de Villena el passat 27 d'agost. Així ho ha traslladat la directora general de Patrimoni, Blanca Camarena, i el director del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, que han participat este dijous en una reunió celebrada amb representants del Ministeri de Cultura, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, junt amb representants d'altres autonomies.

En els últims mesos, s'han produït robatoris a diversos museus del territori espanyol, com el Museu Arqueològic Provincial de Badajoz, el Museu d'Albacete o el Museu de Villena, on uns encaputxats van furtar un dels conjunts arqueològics més importants de l'edat del bronze.

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil han transmès dades que poden resultar d'utilitat per a la protecció dels museus davant del canvi en la forma d'operar dels lladres que sostrauen peces d'or, plata i metalls i pedres precioses, com s'ha constatat en institucions museístiques de tot Europa, i que ha portat també el Ministeri a reforçar els protocols en els quals són de competència estatal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'artista valencià Artur Heras mor als 81 anys]]> El pintor, escultor i dissenyador valencià Artur Heras ha mort als 81 anys, segons han confirmat fonts de l'Ajuntament de Xàtiva, la seua població natal, on esta vesprada es guardarà un minut de silenci en el ple municipal.

Va nàixer el 1945 i era considerat dels creadors plàstics més singulars del panorama artístic europeu de les últimes dècades amb una producció impregnada de sàtira social, denúncia i compromís. També va ser una de les seues principals característiques l'experimentació amb els codis de representació, jocs literaris i la lectura irònica de la història de l'art.

En una de les seues últimes grans exposicions, "Halt! Imatges que pensen", exhibida a la Universitat de València i a la seua població natal, Artur Heras cridava a "dir prou" davant dels bombardejos de Gaza o les deportacions de persones migrants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Carxofa d’Alaquàs recupera brillantor amb la restauració]]> La Carxofa ja ha tornat a obrir-se sobre el cel d'Alaquàs este dimecres a la nit. Enguany el veïnat ha pogut contemplar una imatge restaurada de la Carxofa, que ha recuperat brillantor, i ha rebut els retocs finals perquè tot funcione a la perfecció. Esta nit tenen una altra oportunitat de vore-la.

Els treballs de restauració de la Carxofa, encarregats per l’associació d'Amics i Amigues del Cant de la Carxofa, s'han centrat en l'interior de l'artefacte. Rubén Moya, artista faller encarregat de la restauració, ha explicat a À Punt que s’ha retirat tot el que hi havia a l’interior de l’artefacte, s’ha substituït per una nova instal·lació i s’han col·locat nous serrells.

Per fora, la Carxofa ja lluïa renovada des de fa dos anys. Miguel Ángel Moya, que va participar en esta restauració, indica que en la renovació de l’exterior es va massillar tot el que estava danyat, es va repintar el fons i es van incloure detalls de pa d’or i pa de plata. “Es va fer una restauració en general”, conclou. Ambdós germans coincidixen a dir que és un orgull poder haver participat en la restauració d’“una peça tan singular”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La pel·lícula ‘La carta de Óscar’ convida a reflexionar sobre l’assetjament escolar a l’inici de curs]]> L'altra cara de la moneda d'este inici de curs és l’assetjament escolar, un tema que es tracta en La carta de Óscar, un llargmetratge de la cineasta Malu Zamora que pretén conscienciar sobre esta greu problemàtica.

S'ha triat esta pel·lícula com a punt de partida per al Festival de la Infantesa, l'Educació i la Dona de València centrat en l'assetjament escolar i en què participaran alumnes de tota la Comunitat Valenciana. Un problema que cada vegada preocupa més pares, professors i experts.

La Federació Valenciana de Pares i Mares (FAMPA) i la directora de cine Malu Zamora, proposen començar el curs mirant de cara l'assetjament escolar amb La carta de Óscar, que s'estrena el 18 de setembre. La pel·lícula conta la història d’Óscar, en què, com en la majoria dels casos d'assetjament escolar, falla tot”, explica la directora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'IVAM incorpora el disseny a l'oferta d'activitats per a la temporada 2026-27]]> L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) incorpora al seu programa d'activitats públiques, educatives i familiars per al curs 2026-27 el disseny com a espai d'investigació i obri la col·lecció a noves mirades de la creació contemporània valenciana.

La directora de l'IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat este dimarts que el museu presenta un programa específic dedicat al disseny contemporani de la mà d'Estudio Savage (Adrián Salvador i Lucas Zaragosí), “que amplia els territoris des dels quals l'IVAM aborda la creació i les transformacions del nostre temps”.

Ha assenyalat que el museu també reforça la programació associada a la seua col·lecció, “per a oferir al públic diverses maneres d'acostar-se a este cabal artístic conservat per la institució”, segons un comunicat de la Generalitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Castelló commemora els 775 anys amb l'exposició del document que va autoritzar el seu trasllat a la Plana]]> Castelló de la Plana commemora este dimarts el seu 775 aniversari amb l'exposició "El privilegi d'existir 1251-2026", una exposició que fa valdre el document pel qual el rei Jaume I va autoritzar el 1251 el trasllat de la vila de Castelló des del seu emplaçament al Castell Vell fins a la Plana.

Tant el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, com l'alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, han assistit a la presentació de la mostra. "El Privilegi de Trasllat és un document essencial en la història de Castelló perquè obri una possibilitat vital per als veïns i les veïnes", explica Carles Senso, comissari de la mostra, ubicada en el Menador Espai Cultural.

L'exposició està organitzada Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Ajuntament de Castelló i Diputació de Castelló. El document representa la voluntat del poble de Castelló d'evolucionar i adaptar-se als nous temps. I això requeria moure's del turó on vivien els antics pobladors a la Plana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El València Design Fest continua el llegat de la capitalitat mundial del disseny amb més de seixanta activitats]]> El València Design Fest continua el llegat de la capitalitat mundial del disseny amb més de seixanta activitats en trenta seus diferents. La Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana ha presentat este dilluns la quarta edició del festival, que se celebra del 10 de setembre al 15 d'octubre.

El certamen conviurà amb altres cites relacionades amb el disseny, com la Fira Hàbitat València, la cita dedicada a la vivenda; Obert València, el festival que obre de pam a pam les galeries de la ciutat; i el 60 aniversari de l'Escolta Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València (UPV).

En la presentació de la nova edició, han participat el president de la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana, Vicent Martínez, i la regidora de Turisme, Innovació i Inversions de València i presidenta de la Fundació Visit València, Paula Llobet.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Registrar la veu, la reacció del sector del doblatge contra l'amenaça de la IA]]> Primer va ser la imatge, després la firma i alguns gestos, i ara els actors i actrius comencen a registrar també la seua veu. Volen evitar possibles suplantacions amb la IA. Els actors de doblatge italians són els que porten la iniciativa i alguns ja han acudit a l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, la EUIPO, que té la seu a Alacant. El primer ha sigut Luca Ward, doblador habitual de Pierce Brosnan. L'1 de juny va rebre el vistiplau per a aplicar drets de propietat intel·lectual sobre la seua veu.

A l'agost ho ha aconseguit este altre actor italià, Massimo Corvo, veu habitual de Silvester Stallone.

Tots dos seguixen els passos de Taylor Swift, la primera cantant famosa a fer el pas. A l'abril va tramitar el registre de la seua veu davant de l'Oficina de Patents i Marques dels Estats Units.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Roig Arena complix un any amb més d’un milió i mig de visitants]]> Hui fa un any que el Roig Arena obria les portes i, en només dotze mesos, el recinte s’ha convertit en un dels grans espais culturals i esportius de València. Més d’un milió i mig de persones han passat per les instal·lacions en més de 300 esdeveniments, una xifra que ha superat les expectatives inicials de l’organització.

El director general del Roig Arena, Victor Sendra, explica a À Punt que l’objectiu inicial era arribar al milió de visitants durant el primer any. La realitat, però, va superar les previsions amb molta rapidesa: "Ens vam posar com a referència, quant a expectatives, un milió de persones en un any. La realitat és que el milió de persones l’havíem fet en pràcticament sis mesos".

En este primer any, l’espai ha acollit concerts, actes fallers, esdeveniments corporatius i competicions esportives, amb artistes nacionals i internacionals. Quevedo va reunir més de 19.000 persones, mentre que per l’escenari també han passat Aitana, Dani Martín, Hans Zimmer o Rod Stewart.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La monumental cúpula de les Escoles Pies de València obri al públic]]> La cúpula de l’església de Sant Joaquim, al Reial Col·legi de les Escoles Pies de València, es pot visitar des d’este cap de setmana. Amb 24,5 metres de diàmetre, és una de les cúpules més monumentals d’Europa i un dels grans exponents de l’arquitectura neoclàssica valenciana.

Des del primer anell de la cúpula, els visitants poden descobrir una perspectiva poc habitual de l’església. La visió des de les altures permet apreciar de prop les dimensions i la geometria de l’estructura, així com la manera com la llum transforma l’espai.

"Canvia la perspectiva, canvia la idea de la cúpula", explica el guia d’Ars Magna David Burdeus, que destaca que vore l’església des de dalt permet apreciar tota la magnificència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Requena dona el tret d’eixida a la verema nocturna]]> A Requena ja ha començat la verema nocturna, una tradició que any rere any guanya adeptes i que dona el tret d’eixida a la campanya de collita manual del raïm. Els productors aposten per les hores de menys calor per a preservar les propietats del fruit abans d’arribar al celler.

L’elecció de la nit respon, sobretot, a un objectiu enològic: aprofitar el descens de les temperatures. A la zona, situada a uns 800 metres d’altitud, els termòmetres poden baixar fins a quinze graus respecte de les temperatures diürnes.

Esta frescor és clau per a mantindre la qualitat del raïm; el fruit ha d’arribar al celler a baixa temperatura per a evitar que comence a fermentar de manera prematura a causa dels llevats naturals presents en la pell.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les colles federades de muixeranga reclamen que la tradició siga declarada bé d’interés cultural]]> Les colles federades de muixeranga s’han reunit este dissabte davant del Palau de la Generalitat per a reivindicar que la muixeranga siga declarada bé d'interés cultural (BIC). Per a visibilitzar esta petició, les agrupacions han alçat conjuntament una torre humana davant de la seu del govern valencià.

Les colles defensen el valor patrimonial d’una tradició que consideren profundament arrelada en la cultura festiva valenciana. La muixeranga representa, segons les agrupacions, molt més que la construcció de torres humanes: és també cohesió, suport, integració i festa. "En la muixeranga s'integra gent de diferents cultures, i entre tots fem força perquè el xiquet i la xiqueta pugen dalt de tot: és el model de societat que volem", expressa Saül Ortolà, president de la Federació Coordinadora de Muixerangues.

La reivindicació posa el focus també en la situació de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, que tenen la declaració de BIC i, a més, formen part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. Les colles consideren que la muixeranga, com a manifestació cultural pròpia, mereix igualment este reconeixement.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El ‘Correfoc’ valencià rep l’indult i no cremarà en el Burning Man]]> La instal·lació valenciana Correfoc, creada pel dissenyador Dani Nebot i l’arquitecte Miguel Arraiz, ha rebut l’indult del Burning Man i finalment no la cremaran. L’organització del festival estatunidenc ha decidit conservar la peça de 2,5 tones i huit metres d’altura i incorporar-la a la col·lecció permanent, després de la seua participació en l’edició d’enguany.

La decisió es va comunicar després de la celebració esta setmana de la gran nit de Correfoc, amb música, foc i un espectacle pirotècnic al voltant de l’escultura. La instal·lació, que estava concebuda per a tindre una vida efímera i ser consumida pel foc com passa amb les Falles, ha acabat així convertida en una peça que el festival conservarà més enllà d’esta edició.

L’obra és la primera creada per artistes espanyols que rep este reconeixement dins del Burning Man. Correfoc va ser seleccionada entre més d’un miler de propostes internacionals i porta fins al desert de Nevada una reinterpretació de la tradició mediterrània del foc i l’esperit de les Falles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Orba commemora els 120 anys de la primera expedició d’emigrants de la Marina Alta a les Amèriques]]> Orba, a la Marina Alta, continua este dissabte amb les Jornades d’Emigració, una iniciativa de l’Ajuntament que commemora el 120é aniversari de la primera expedició d’emigrants de la comarca cap a les Amèriques, protagonitzada pels coneguts com els deu d’Orba. El programa posa el focus en la memòria d’aquelles persones que, a principis del segle XX, van deixar el municipi i la comarca per buscar un futur millor a l’altra banda de l’Atlàntic, però també en les migracions actuals.

Sota el lema «Llegat de coratge i empatia», les jornades van començar divendres i continuen este dissabte, a les 19.30 hores, a la plaça de l’Ajuntament, amb la taula redona «Experiències migratòries: passats i presents». L’activitat permetrà posar en diàleg les experiències migratòries del passat amb les realitats actuals.

A les 21.00 hores es projectarà el documental Del Montgó a Manhattan. 100 anys de somni americà, d’Info TV. La jornada acabarà amb un sopar de cabasset.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Arts obri les portes amb tallers, recitals lírics i un concert simfònic]]> El Palau de les Arts Reina Sofía iniciarà la seua activitat oberta al públic el pròxim 13 de setembre amb una Jornada de Portes Obertes que oferirà tallers educatius, recitals lírics, un concert simfònic i recorreguts lliures per diferents espais de l’edifici, entre altres propostes.

Les Arts obrirà les portes a les 11:00 hores i permetrà l’accés lliure als visitants fins a les 19:00 hores. Els últims grups podran accedir a partir de les 18:00 hores per a recórrer espais com la Sala Principal, l’Auditori, les Terrasses de les Palmeres o l’Espai Los Toros. Durant la visita, el públic podrà conéixer els detalls arquitectònics de l’edifici dissenyat per Santiago Calatrava i les propostes de la temporada 2026-2027.

La jornada també inclourà activitats dirigides especialment al públic familiar i als espectadors més joves. Tant el vestíbul de la Sala Principal com l’escenari de l’Aula Magistral disposaran de pianos a disposició de qui vulga tocar-los.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Companyia Hongaresa de Teatre fa trenta anys fent teatre i ho celebra amb una estrena a Buenos Aires]]> La companyia de teatre valenciana Hongaresa de Teatre, fundada pel dramaturg Paco Zarzoso i l'actriu Lola López, complix 30 anys sobre les taules i ho celebra a Buenos Aires amb l'estrena absoluta de Coro, una obra escrita per a l'ocasió i codirigida per l'argentí Germán Rodríguez.

"És una gran alegria complir 30 anys i vindre a Buenos Aires perquè és un lloc d'inspiració, en el qual la companyia s'ha nodrit per tots els vincles artístics, afectius, estètics, ètics i humans", afirma a Paco Zarzoso.

Lola López detalla, amb unes altres paraules, la raó de celebrar els 30 anys de La Hongaresa a l'Argentina: este país els va rebre fa 26 anys i des d'aleshores mai han deixat de tornar amb les seues obres. La Hongaresa acumula importants premis i reconeixements como ara el Max Aub, Marqués de Bradomín, SGAE, Enrique Llovet i TABLAS, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fester-a, el joc de cartes que reivindica el paper de la dona en les festes valencianes]]> La tradició festera valenciana es transforma en un joc de cartes amb Fester-a, una proposta creada per un jove alcoià que combina sis famílies vinculades al patrimoni cultural valencià amb caricatures de personatges de l’imaginari festiu. El joc manté una mecànica semblant a la del Chichón, però incorpora també una mirada crítica sobre el paper que les dones ocupen actualment en les festes.

La dinàmica partix de sis famílies festeres que substituïxen els quatre pals del joc tradicional. Dins de cada família apareixen diferents rols, com el fester d’honor o els músics, com també cartes que poden ajudar o alentir l’evolució dels jugadors.

Però Fester-a va més enllà de l’entreteniment. El joc planteja quins papers poden assumir les dones en les festes i qüestiona que alguns càrrecs o personatges continuen reservats als homes. L'autor, Carlos Pérez Francés, explica que la proposta vol obrir una reflexió: “Hi ha personatges que ja o bé es representen hui dia en estes festes, però hi ha molts altres que encara no poden i este joc planteja la pregunta de per què no poden fer eixos papers en ple segle XXI”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La pel·lícula 'El mal padre' aplega al Festival de Sant Sebastià]]> La pel·lícula El mal padre, dirigida per Roberto Bueso i amb la participació d'À Punt, competirà en la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià, que comença d'ací a quinze dies.

Interpreten el film Eduard Fernández, Maria Maroto, Sonia Almarcha, Carles Sanjaime i Jorge Picó. Fernández interpreta Santiago Balmes, un escriptor i acadèmic famós que decidix reunir els tres fills abans de Nadal per a fer-los una petició: passar uns dies junts a la casa costanera on estiuejaven en la infantesa.

Per als germans, distanciats del pare des que anys arrere va abandonar la família per una altra dona, la invitació es convertix en una oportunitat per a restanyar velles ferides i tractar d'entendre qui és son pare. Especialment per a Alberto, el fill menor, a punt de convertir-se en pare per primera vegada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['La bola negra', 'El ser querido' i 'Los domingos', candidates a representar Espanya en els pròxims Oscars]]> La bola negra, de Javier Calvo i Javier Ambrossi, El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen i Los domingos, d'Alauda Ruiz de Azúa, han sigut les tres pel·lícules seleccionades per a optar a representar Espanya en la pròxima edició dels Oscars, la número 99, en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional.

El pròxim 16 de setembre s'anunciarà la pel·lícula que finalment representarà Espanya en els premis de l'Acadèmia de Hollywood, segons ha avançat el president de l'Acadèmia Fernando Méndez-Leite.

Miriam Garlo, la primera actriu sorda a alçar-se amb un Premi Goya en la passada edició dels premis per la pel·lícula Sorda, ha sigut l'encarregada d'anunciar les tres pel·lícules preseleccionades, acompanyats per Méndez-Leite i la notària Eva Fernández Medina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El declivi de la Ciutat Fallera: només deu naus de seixanta fan falles]]> La Ciutat de l'Artista Faller viu una transformació silenciosa. Cada vegada té menys d'artista faller i més d'altres negocis. De les més de seixanta naus que arribaren a treballar per a la festa, només una desena continuen fent falles. Fins a l'any passat, en esta nau es plantaven somnis de cartó i fusta. Ara s'hi practica jujitsu.

"Hi ha dos gimnasos, una escola de circ, un rocòdrom i ara un pàdel", explica Ximo Esteve, artista faller jubilat. "Em sap molt greu, he lluitat en tots els partits polítics que hi ha hagut en dos o tres legislatures diferents per a intentar continuar", lamenta Esteve.

Nous negocis esportius han trobat ací l'espai perfecte. "Els usuaris aparquen de seguida, els vestuaris són més grans... El tatami té quasi 150 metres", explica el gestor d'un gimnàs de la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El MIM de Sueca celebra l'edició 36 buscant una "mirada còmplice" entre artistes i espectadors]]> L'edició 36 de la Mostra Internacional de Mim a Sueca (MIM) se celebra del 17 al 20 de setembre, amb una programació que buscarà "la mirada còmplice", el lema del festival, entre artistes i espectadors.

La presentació de la programació ha sigut este dimecres, amb la presència d'Ángeles González, directora artística del MIM a Sueca, Julián Sáez Vercher, alcalde de Sueca, i Mercé Sorrentino Castillo, regidora de Cultura. L'edició està organitzada per l’Ajuntament de Sueca, amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), la Diputació de València-Cultura i el Ministeri de Cultura, i té el suport d’À Punt Mèdia.

Una vintena de companyies d'arts escèniques formaran part de la programació, amb un total de 45 funcions, tant a la sala de teatre com al carrer. A l’espai clàssic de la plaça de Sant Pere se suma enguany la plaça del Molí de la Vila.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Antics mestres majors del Gremi d'Artistes Fallers carreguen contra l'actual organització]]> Els ex mestres majors del Gremi d'Artistes Fallers de València Pablo Jesús Ovejero, José Latorre, José Ramón Espuig i Francisco Pellicer han denunciat la "prepotència" i les "males formes" de l'actual màxim responsable de l'entitat, Vicente Julián García Pastor, a qui acusen a més d'usar els estatuts "a la seua voluntat" i de modificar articles sense l'aprovació de l'assemblea general, la qual cosa constituïx una sèrie d'"actuacions il·legals".

"No podem estar d'esquena a una realitat que no ens deixa indiferents i amb una gran preocupació", han assenyalat en un comunicat que firmen els quatre al qual ha tingut accés Europa Press. "Subscrivim esta declaració unànime i ferma perquè se sàpia quina és en realitat la vertadera situació del Gremi i la gestió que està desenvolupant l'actual mestre major i la seua inexistent Junta Directiva", han exposat.

Tot això, han esgrimit, perquè els resulta "impossible que hi haja respostes" a les seues "preguntes o aclariments". "Ni el registre d'entrada al qual hem acudit en infinitat d'ocasions, com se'ns ha indicat, ha sigut suficient per a contestar cap de les preguntes o aclariments sol·licitats", han indicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ayódar habilita una antiga cabina telefònica com a biblioteca accessible]]> La cabina, aquell telèfon al mig del poble que servia per a comunicar-se... Històries del passat que a Ayódar recorden així. "Al principi, va ser de color verd; després, de color blau", recorda una veïna. De tantes històries que s'han contat ací dins… ara estan en format escrit i gratuïtes. És la telebíblio d’Ayódar, a l’Alt Millars.

"Pots agafar-ne un i dur-ne un altre, el que vulgues. L'objectiu és que hi haja varietat", expliquen. "Pots agafar d'amor, d'intriga, de dibuixos...", afig una altra veïna. Sense carnet de soci, sense horaris estrictes i sota la filosofia de la confiança mútua.

També a Gátova, al Camp de Túria, tenen una biblioteca, en este cas al costat d’un caixer. "Els veïns porten els llibres que pensen que poden agradar a la resta".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Villena defensa que la Generalitat va autoritzar el 2024 el trasllat del Tresor al MUVI perquè complia les condicions]]> L'alcalde de Villena (Alt Vinalopó), Fulgencio Cerdán (PSPV), ha eixit al pas este dimarts sobre la polèmica al voltant de la seguretat del museu de la localitat i ha assegurat que la Conselleria de Cultura de la Generalitat va autoritzar el 2024 traslladar el Tresor —robat el 27 d'agost— al MUVI perquè, segons va acreditar aleshores l'administració autonòmica, es complien les condicions per a això. Després d'esta acreditació es va obrir al públic el complex cultural, ha defensat. El Tresor de Villena és un dels conjunts més importants i coneguts de l'orfebreria prehistòrica europea, datat l'any 1000 abans de Crist, en l'edat del bronze, i que van trobar el 1963 en un vas soterrat.

Així ho ha indicat el primer regidor després que la Conselleria que dirigix Carmen Ortí (PP) ha assenyalat que l'Ajuntament, com a "responsable" de la seguretat en l'espai museístic, ha de "acreditar que les mesures de seguretat que va dir eren reals", al mateix temps que ha reclamat públicament a l'Ajuntament "que aporte factures de la nova vitrina blindada i cuirassada que va afirmar que anava a construir-se". Davant d'eixes manifestacions, Cerdán ha dit que no li consta que la Generalitat haja fet eixa sol·licitud de manera formal i ha remarcat que el trasllat al MUVI "no es va produir fins que no s'havien implementat i certificat les mesures que la Conselleria havia exposat".

Considera que eixa documentació "hauria de tindre-la" la Conselleria i que, en el suposat cas que hi haguera hagut alguna cosa que no era correcta, "no hauria d'haver certificat mai" el trasllat. L'alcalde ha indicat que qui aleshores era directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, va acordar la mesura en una resolució en el 2024, i que serà ella qui haurà de donar les explicacions oportunes si fora necessari. "Si no haguérem tingut el certificat, el MUVI no s'obri. De fet, va estar exposada la còpia perquè no es podia obrir amb el Tresor [original]", ha precisat Cerdán, que confia que l'administració autonòmica "va fer" eixe treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les 73 candidates a fallera major infantil de València 2027]]> Les imatges oficials, de la Junta Central Fallera, de les 73 candidates a fallera major infantil de València 2027. Les candidates, procedents dels diversos sectors fallers de la ciutat, han superat les preseleccions que s'han fet durant els mesos de juny i juliol i ara afronten la recta final del procés d’elecció.

El dissabte 26 de setembre, el Roig Arena acollirà la gala en què s’elegiran les 26 components de les corts d’honor: 13 adultes i 13 xiquetes. De les candidates seleccionades, posteriorment eixiran les que seran les falleres majors de València del 2027.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les imatges oficials de les 73 candidates a fallera major de València 2027]]> Estes son les imatges de les 73 candidates a fallera major de València 2027. Les candidates, procedents dels diversos sectors fallers de la ciutat, han superat les preseleccions que s'han fet durant els mesos de juny i juliol i ara afronten la recta final del procés d’elecció. Estes són les seues fotografies oficials, de la Junta central Fallera.

El dissabte 26 de setembre, el Roig Arena acollirà la gala en què s’elegiran les 26 components de les corts d’honor: 13 adultes i 13 xiquetes. De les candidates seleccionades, posteriorment eixiran les que seran les falleres majors de València del 2027.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres escultures amb segell valencià s'alcen al desert de Nevada per al Burning Man]]> El disseny i l’arquitectura valencianes tornen a tindre una presència destacada en el Burning Man. Tres grans instal·lacions amb participació valenciana formen part enguany del paisatge de Black Rock City, la ciutat efímera que cada any transforma el desert de Nevada en un dels grans aparadors internacionals de l’art i la creativitat. La cita reunirà al voltant de 80.000 participants des del 30 d'agost fins al 7 de setembre.

Entre les instal·lacions que ja s’alcen sobre l’arena està Correfoc, una escultura de huit metres creada pel dissenyador valencià i Premi Nacional de Disseny Dani Nebot amb l’arquitecte Miguel Arraiz. La peça, seleccionada entre més d’un miler de propostes internacionals, reinterpreta la tradició mediterrània del foc i l’esperit de les Falles en un entorn tan allunyat com el desert de Nevada.

El muntatge no ha sigut fàcil. Una forta tempesta d’arena va obligar a paralitzar durant 48 hores els treballs per a alçar els 2.500 quilos de fusta de l’estructura. Amb la calma meteorològica, una grua ha pogut finalment posar dret el dimoni, que haurà de resistir una setmana a la intempèrie i sense fonaments. Nebot ha dissenyat l’escultura perquè l’ull permeta observar l’eixida i la posta del sol i, com ocorre amb les Falles, el foc posarà punt final a la vida efímera.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La ‘ninomania’ ja està en acció: el rodatge de la pel·lícula inspirada en Nino Bravo passa per València, Sollana, Sueca i Alboraia]]> Més de cinquanta anys després de la seua mort, la ‘ninomania’ sembla no tindre fi. Ara és el cine el que s’acosta a la figura i la música de Nino Bravo amb Libre, una comèdia romàntica que es roda estos dies a València i que convertirà les cançons de l’artista d’Aielo de Malferit en un personatge més de la història.

À Punt es trasllada a un mas entre arrossars, on l’equip de Libre afronta la tercera setmana de rodatge. La pel·lícula passarà també per Sollana, Sueca i Alboraia, en un recorregut que retrata diferents paisatges valencians.

Al repartiment trobem Jan Serra, la valenciana Lorena Calero, Secun de la Rosa, Ricardo Gómez i Alberto San Juan. Este últim dona vida a una particular versió de Nino Bravo: un alter ego que només existeix dins del cap del protagonista. Una llicència narrativa que permet a l’actor acostar-se al personatge sense assumir la pressió d’interpretar directament l’artista real.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La cronologia de l'avís de l'Europol i la seguretat al Museu de Villena enfronta administracions i partits]]> Cinc dies després que tres lladres encaputxats furtaren el Tresor de Villena (Alt Vinalopó) al museu de la localitat, un conjunt d'orfebreria de tres mil anys d'antiguitat, continua la polèmica al voltant de la seguretat del recinte. L'Europol, que va alertar sobre robatoris a museus un dia després de l'espoli de les valuoses peces, confirma que hi ha una explosió de robatoris exprés de joies històriques i patrimonials en tot Europa. A Espanya, precediren a Villena robatoris al Museu de Badajoz i al Museu Municipal d'Albacete. En este context, Compromís i el PSPV-PSOE han demanat informació al govern espanyol i a la Generalitat sobre les mesures de seguretat que hi havia al Museu de Villena (MUVI), mentre el PP indica que la seguretat és responsabilitat de l'ajuntament i el Consell assegura el Ministeri va remetre l'avís de l'Europol un dia després del saqueig.

Al respecte, la diputada de Compromís al Congrés Àgueda Micó ha registrat este dilluns una sèrie de preguntes a l'executiu de Pedro Sánchez sobre quan va rebre l'informe de l'Europol en què alertava de l'augment de robatoris en museus i el moment en què el va traslladar a la Generalitat. Segons el document de registre davant de la cambra baixa, Micó ha sostingut que el robatori del Tresor de Villena es va produir el 27 d'agost "en un context en què l'Europol havia alertat les autoritats europees sobre l'augment dels robatoris contra museus i altres institucions culturals".

Així mateix, la diputada valencianista ha argumentat que la informació publicada als mitjans de comunicació apunta a "una situació especialment preocupant" i és que l'alerta d'Europol "no hauria arribat al Museu de Villena fins al 28 d'agost, un dia després de l'assalt".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'actor Francesc Garrido mor als 56 anys]]> L'actor de teatre, televisió i cinema barceloní Francesc Garrido, que va participar en sèries com Sé quien eres o El tiempo entre costuras, ha mort als 56 anys.

Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, Garrido va participar en més de trenta pel·lícules i va ser nominat en dos ocasions als Premis Gaudí pels seus treballs en Stella Cadente i L'adopció.

Garrido (Barcelona, 1969) va participar en pel·lícules com 4 latas, Alatriste, Mar adentro, Te doy mis ojos, Smoking Room -amb la qual va guanyar una Biznaga de Plata al Festival de Màlaga- o les més recents El anfitrión i Balandrau.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Óscar Bernàcer preestrena a València 'Eixam', un thriller rural sobre el poder amb molta càrrega simbòlica]]> El director valencià Óscar Bernàcer preestrena este dilluns a València l'òpera prima Eixam, un thriller rural sobre el poder i la llibertat amb molta càrrega simbòlica que deixa els espectadors amb la pregunta al cap de què farien en la situació dels protagonistes.

Així ho expressen el director, Óscar Bernàcer; la coguionista, Joana M. Ortueta i els actors protagonistes, Pablo Molinero i Cristina Fernández Pintado. El film, rodat a Bejís (Castelló) i a Chelva i Calles (València) arriba a les sales el pròxim 4 de setembre de la mà d'À Contracorriente Films. La pel·lícula presenta Lluc (Pablo Molinero) que ho ha perdut tot quan Alba (Cristina Fernández Pintado) li oferix una eixida: integrar-se en un poble en aparent harmonia. Allí troba l'amor de Sílvia (María Maroto), però l'espill es trenca a poc a poc i revela la perversió del sistema creat per Alba. En el seu intent de recuperar la llibertat, Lluc es juga l'única cosa que li queda: la vida.

Esta "utopia" es desenvolupa a Malpàs, una comunitat autogestionada que acull els protagonistes, individus que han sigut apartats de la societat i del sistema i que ara conviuen en este lloc amagat. Sobre això, Bernàcer reflexiona que tant l'espai com la manera de representar-lo són molt potents, però que s'usa perquè l'espectador puga sentir l'objectiu de la història: "Estar en un poble tancat, del qual no es pot escapar ni fugir del que succeïx, on t'has d'enfrontar a tot això".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor als 63 anys Paco Sarro, l’actor de 'L'Alqueria Blanca' que va créixer als jardins de Vivers]]> L’audiovisual valencià ha perdut, als 63 anys, Paco Sarro, un actor inevitablement lligat a un dels personatges més reconeixibles i longeus de L'Alqueria Blanca: Ferri. Sarro (València, 1963) va donar vida a eixe home de poble vinculat al món empresarial i comercial des dels inicis de la sèrie, l’any 2007. De fet, l’actor va posar rostre i carisma a este personatge durant 457 episodis, en una trajectòria que va començar en l’antiga Canal 9 i que va continuar amb el retorn d'esta producció audiovisual a À Punt a partir de l’any 2021.  

L’equip de L’Alqueria Blanca ha comunicat la seua mort a través de les xarxes socials i ha lamentat la pèrdua del que han definit com el seu "estimadíssim Ferri". "Ens arriba la trista notícia de la defunció sobtada anit de Paco Sarro, el nostre estimadíssim Ferri", han escrit, abans d’enviar el condol als familiars i assegurar que "la gran família alqueriana mai ho oblidarà".

Tot i que el gran públic el reconeix pel seu paper en L'Alqueria Blanca, la ficció no va ser l’única font de treball de Sarro. Es va formar en art dramàtic a l’escola Talía i durant dècades va compaginar la seua faceta artística amb la feina com a funcionari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paterna tremola amb una Cordà de 70.000 coets: “Això és una animalada, no es pot explicar”]]> Paterna, a l’Horta Nord, ha tornat a convertir-se esta matinada en la ciutat del foc amb la celebració de la tradicional Cordà. A les 1:30 h, el carrer Major s’ha omplit de llum, soroll i pólvora en un espectacle en què s’han llançat més de 70.000 coets i al voltant d’una tona de material pirotècnic durant més de vint minuts.

Més de 300 tiradors i tiradores han participat en l’acte, que ha congregat milers de persones al voltant de l’espai acotat per a seguir de prop una tradició que forma part de la identitat de Paterna. La Cordà, declarada festa d’interés turístic nacional i bé d’interés cultural immaterial, ha tornat a omplir de foc una de les nits més importants del calendari festiu de la ciutat.

L’emoció ha sigut una de les protagonistes entre els assistents. “La millor cordà del món”, assegurava un dels participants. Un altre destacava la preparació de l’acte i la companyonia entre els participants: “La ciutat del foc ha demostrat que ho és. Molt bona preparació, molt bona cordà, molt bona gent, molta companyonia i… estem sencers que és l’important”, es felicitava just en acabar l’esdeveniment.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El robatori del Tresor de Villena reobri el debat sobre la custòdia de la Dama d’Elx]]> El robatori del Tresor de Villena (Alt Vinalopó) ha reactivat les veus que defensen que les peces arqueològiques més importants haurien d’estar custodiades a Madrid, com ocorre actualment amb la Dama d’Elx. Els experts, però, consideren que relacionar el furt amb el retorn de l’escultura ibera a Elx és un argument oportunista i que la solució passa per reforçar la seguretat dels museus locals.

Pot afectar el robatori del Tresor de Villena al retorn de la Dama a Elx? No hauria, tot i que des de la desgràcia s’ha disparat la demagògia centralitzadora. María del Carmen Pérez Cascales, presidenta de la Reial Orde de la Dama d’Elx, considera que són casos totalment diferents. “És molt distinta una escultura del que són metalls. Totes les notícies que ens venen últimament de sostraccions en museus es refereixen a metalls: or, pedres precioses, etcètera”, explica.

L’arqueòleg municipal de Gandia, Carles Miret, apunta també al valor material de les peces com un dels factors que poden explicar futurs robatoris. “Es faran pensant en el valor metàl·lic, no en el valor històric de la peça”, afirma. Segons Miret, a diferència de les obres d’art, els objectes metàl·lics es poden fondre i tenen una eixida més fàcil al mercat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una tempesta d’arena paralitza el muntatge de les dos grans instal·lacions valencianes al Burning Man 2026]]> Imprevistos per als valencians que participen en el Burning Man a l'altra banda del món. Una forta tempesta d’arena ha paralitzat, de moment, el muntatge de la gran aposta valenciana en l'edició del 2026. L’arquitecte Miguel Arraiz i el dissenyador Dani Nebot ja estan al desert de Nevada, on treballen en les instal·lacions que ens representaran enguany en una de les cites d’art i cultura alternativa més importants del món.

El vent i la pols han convertit les primeres hores al desert en una autèntica prova de resistència i han obligat a ajornar els treballs de muntatge. Malgrat les adversitats, les dos grans peces valencianes ja han arribat a Black Rock City i està previst que s'hi puguen instal·lar i cremar la setmana que ve, com marca la tradició del festival.

Una de les grans protagonistes és Correfoc, una escultura monumental creada pel tàndem format per Arraiz i Nebot. El projecte va ser seleccionat entre un miler de propostes i porta fins al desert de Nevada una reinterpretació de la tradició mediterrània del foc i l’esperit de les Falles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aprendre a fer cine dins dels Cines Babel: la històrica sala es convertix en aula per a formar els futurs cineastes valencians]]> Els històrics Cines Babel de València es convertiran, a partir de setembre, en una aula per a formar la pròxima generació de cineastes valencians.

Acolliran la nova Escola Cinemar, una proposta de formació que trasllada les classes a les butaques d'este mític cinema de València.

"Els Cines Babel eren el soci ideal", explica Alberto Inti, director de Cinemar. Per a Antonio Such, programador dels Cines Babel i docent del curs, la idea d’una escola de cine sempre havia estat present: "Sempre havia pensat que estaria bé una escola de cine. Pareix una casualitat, però va ser aixina".

Continua llegint-ho en el web

]]>