<![CDATA[À Punt - Programes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Programes]]> <![CDATA[26.06.2020 | 'Final d'etapa']]> La pandèmia ha impedit la celebració, entre tantes altres festes i esdeveniments, de les desfilades de l’orgull. Per això, en l’últim programa de La qüestió volem fer una mena de desfilada virtual. Donarem visibilitat a alguns del col·lectius que tenen menys veu i comptarem amb la presència en el plató de Choriza May, la drag queen de Guadassuar que triomfa a Newcastle, en les xarxes i en diferents televisions del món.

No ens volem oblidar tampoc d’un final de curs polític que és atípic perquè l’estiu també s’ha considerat hàbil a les Corts. Amb tot, demanarem a tots els partits que analitzen aquest primer any de legislatura. Què s’ha fet i què s’ha quedat per fer. Com preveuen la represa al setembre. A més, els polítics es posaran nota i els nostres analistes també.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[19.06.2020 | 'Aquell estiu del 2020']]> S'acaba l’estat d’alarma, entrem en la ‘nova normalitat’, i diumenge mateix es reobrin les fronteres de la zona Schengen, excepte amb Portugal. Però, com serà l’estiu del 2020? La Comunitat Valenciana es prepara per a rebre visitants estrangers mentre mira de reüll l’arribada d’un contingent de ciutadans alemanys a Mallorca. Les zones turístiques han invertit per a oferir una destinació segura. I mentre tot això passa, la ciutadania es prepara per a viure un estiu diferent. Hi haurà controls d’aforament i zones delimitades a les platges, amb alguns pobles d’interior sense pressupost per a obrir les piscines o les zones de bany fluvial. En ‘La qüestió’ veiem com serà l’estiu del 2020, amb encara l’amenaça del virus, la necessitat d’esbargiment i amb l’experiència de dos mesos de confinament. També analitzem la nova mobilitat, les ajudes als sectors de l’automòbil i les bicicletes i el seu impacte en la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. I analitzem la sentència del Suprem sobre la possibilitat que la Generalitat no puga comunicar-se en valencià amb les altres dues comunitats de l’àmbit lingüístic.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[12.06.2020 | 'El virus de la corona']]> L’anunci que la Fiscalia del Tribunal Suprem investiga el rei emèrit per les comissions que va cobrar per la concessió de les obres de l’AVE a la Meca, ha sacsat la vida institucional espanyola. La notícia s’ha produït coincidint amb una fase avançada de la desescalada i quan la vida política, social i econòmica s’està reactivant. En una edició especial de 'La qüestió' emetem el documental 'El virus de la corona' i, a continuació, analitzem les conseqüències que això pot tindre per a la institució monàrquica i per a la salut democràtica espanyola. Ens acompanyen, entre d’altres, els catedràtics Javier Pérez Royo, Manuel Martínez Sospedra i el professor Andrés Boix Palop. En 'La qüestió' no ens oblidem de la represa del juí per la visita del papa a València, de la tornada de la competició de futbol professional o de l’entrada de la Comunitat Valenciana en la fase 3 de la desescalada.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[05.06.2020 | "Últimes alarmes"]]> Amb la fase 2 s’han alleujat moltes de les restriccions imposades a l’inici de l’estat d’alarma. Mentrestant, s’han obert les portes de les residències perquè les persones majors puguen rebre ja la visita de les famílies. Es fa de manera molt controlada i restringida i, encara, a distància i sense abraçades. Amb tot, queda el regust amarg de l’acarnissament del virus contra els residents. Per això analitzem què ha passat, en quina situació es troben els serveis assistencials i com han d’acarar el futur aquestes institucions.

També ens fixem en la situació dels Estats Units, que es troba en plena revolta després que, una vegada més, el racisme estructural haja sacsat la seua societat. Ens emmirallem amb aquell país per a preguntar-nos què passa al nostre voltant.

I un divendres més, no volem perdre de vista el coronavirus, que ha fet canviar el món, i ens preguntem, en plena desescalada, fins on arriba el perill dels rebrots. Veiem si la societat està conscienciada que encara estem en perill i si es repeteixen casos com el de la festa d’aniversari de Còrdova, la barbacoa de Granada o el macrobotellot de Tomelloso.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[29.05.2020 | 'Aules buides, terrasses plenes']]> Està a punt de començar la fase d’admissió dels alumnes d’infantil i primària i 800.000 famílies de la Comunitat Valenciana estan pendents de com serà la tornada a l’escola el mes de setembre. En 'La qüestió' entrevistem el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i escoltem les veus del professorat, de les famílies i de l’administració per a intentar resoldre alguns dubtes de com serà l’escola de la nova normalitat. També ens fixem en l’estat emocional que tantes setmanes d’aïllament ha deixat tant en la xicalla com en els més majors. En el programa també repassem què implica passar a la fase 2 de la desescalada i obrim diverses finestres al món per a veure com evoluciona la pandèmia en diferents països i quines són les diferències en la gestió.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[22.05.2020 | "Cap a la fase 2"]]> La nova normalitat comença a prendre forma i la transformació de la vida social és més que evident. En ‘La qüestió’ aprofundim en alguns aspectes d’aquests canvis. Un d’ells és el de la crisi econòmica i de com augmenta la xifra de persones vulnerables. Treballadors que en un tancar d'ulls han perdut tots els ingressos. Analitzem com han funcionat les primeres setmanes de la desescalada pel que fa a l’evolució de la xifra de contagis i a la contenció de la malaltia. I també veiem els moviments polítics que s’estan produint tant en les Corts Valencianes com en el Congrés dels Diputats arran de la necessitat de prorrogar l’estat d’alarma o de treballar en la reconstrucció. Com a convidats tenim, entre d’altres, Toni Cantó (en plató), Ildefonso Hernández, Luis Miralles (president de Casa Caritat València), Manolo Mata i les tres candidates a dirigir Podem a la Comunitat Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[15.05.2020 | 'Entrefases']]> Aquest divendres en 'La qüestió' hem analitzat la situació de la pandèmia a la Comunitat Valenciana. Hem entrevistat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i li hem preguntat per l'anunci del pas a la fase 1 del pròxim dilluns i pel desacord entre la Generalitat i el govern espanyol, que ha provocat declaracions dures d’una banda i l'altra. També hem parlat amb el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, sobre el tracte que rebem els valencians per part del govern espanyol.

En el programa #LQ50Divendres també hem volgut saber com afecta l’estat d’alarma els drets fonamentals de les persones, quins són els límits a l’hora de cedir les dades personals per a, per exemple, posar en marxa aplicacions que puguen traçar el contagi dels virus. I, enmig de la desescalada progressiva, no hem volgut oblidar com s’ho faran les famílies amb la xicalla quan els pares i les mares deixen de teletreballar i hagen de tornar a les empreses, ara que sabem que les escoles no tornaran a obrir fins al setembre.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[08.05.2020 | ‘Noves normalitats?’]]> A punt d’entrar en la fase 1 de la desescalada 'La qüestió. Noves normalitats?' dibuixa com serà la nostra vida en la nova normalitat cap a la qual caminem. Analitza els districtes sanitaris que passaran a fase 1 i escolta les primeres reaccions de la conselleria i també d'altres grups polítics.

No deixa de banda la lluita mèdica contra el virus, però es fixa en altres aspectes de la vida quotidiana. Un d’ells és tan fonamental com el turisme. Com seran les vacances del 2020? On anirem? Com hi anirem? Com podem concebre el turisme sense pensar en turisme de masses, per exemple?

També fa una mirada a l’expansió de les mentides i les notícies falses que copen alguns mitjans de comunicació i algunes xarxes socials. Moltes d’elles tenen la firma de l’extrema dreta. Internet és un gran mitjà per a difondre mentides sobre la malaltia, sobre comportaments de determinats partits polítics o, fins i tot, de determinades comunitats autònomes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[01.05.2020 | 'Desconfinar l'ocupació']]> El llarg període de confinament per a contindre la pandèmia del coronavirus ha arrasat milers de llocs de treball a tot el món. A la Comunitat Valenciana, els ERTO es multipliquen i també hi ha milers de despatxaments. Les previsions són pessimistes i auguren que quan això passe ens trobarem amb les xifres d'atur més dures dels últims 40 anys. En aquest escenari arribem a l'U de Maig, Dia del Treball, la data reivindicativa dels drets dels treballadors i treballadores per excel·lència a tot el món. En La qüestió ens volem preguntar quin entorn laboral ens trobarem quan s'acabe el confinament i puguem tornar a treballar. Com serà el treball del futur? Qui podrà treballar, com es podrà fer i quant costarà recuperar un nivell d'ocupació semblant al que teníem abans de la crisi? Parlem amb molts treballadors i treballadores de diferents sectors per a escoltar les seues inquietuds, i amb representants dels principals sindicats i de l'administració per a veure amb quins instruments i amb quins mitjans treballen en la recuperació.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[24.04.2020 | 'Cap a l'eixida']]> Acabem la sisena setmana de confinament. Encara ens en queden dues més, però amb canvis respecte a les anteriors. Ens trobarem davant les hores prèvies a l'eixida controlada dels xiquets. Estem descomptant els dies. Per això ens preguntem cap a on anem. Com serà aquesta tornada progressiva a una pretesa normalitat, què ens trobarem fora, com haurem canviat. Ens fixarem molt especialment en els efectes econòmics sobre la cultura i d'això en parlarem amb el conseller Vicent Marzà i amb diferents representants del sector. Amb l'exvicepresident de la Borsa de París, Francisco Álvarez també buscarem fórmules per a la reconstrucció. Amb el professor Joan Romero ens preguntarem com serà la relació amb els espais públics d'ara en avant, com podem eixir de la hibernació social. Amb Andreu Escrivà analitzarem la també parada biològica que està fent el món sencer amb l'aturada industrial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[17.04.2020 | Vida en suspens]]> La Qüestió analitza la #CrisiCoronavirus d'una manera més assossegada i crítica i de com el confinament està alterant el nostre comportament i les rutines diàries.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[03.04.2020 | En casa de tots]]> 'La qüestió' continua aprofundint en les conseqüències de la pandèmia que té un terç de la humanitat confinada a casa. Parla de l’evolució de la malaltia a casa nostra, de com es pot viure una Setmana Santa sense eixir de casa. Explora els canvis socials que provoca el confinament i explora com serà el món quan tot això passe. S'interessa per com viuran la Setmana Santa les diverses confraries o germandats que no podran eixir en processó i es fixa també en persones que professen altres religions per a saber si poden complir amb els preceptes durant el confinament. Ix al món per a contactar amb valencians que viuen als Estats Units, el Regne Unit o Alemanya. També li posa un toc d’humor a la situació amb la intervenció de Maria Juan.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[27.03.2020 | La vida als balcons]]> 'La qüestió' fa un programa especial en què analitzarem tots els factors implicats en la #CrisiCoronavirus. Ciència, economia, psicologia... Contem amb els millors experts que ens explicaran cap a on anem.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[13.03.2020 | Coronavirus]]> 'La qüestió' fa una edició especial del programa per a tractar detalladament l'alèrta sanitaria per coronavirus. Entrevistem polítics de primer nivell: el president de la Generalitat, Ximo Puig; l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; i l'alcalde de València, Joan Ribó. Parlem amb experts dels àmbits de la ciència i l'economia. Connectem amb valencians que viuen fora d'Espanya per a conéixer com estàn vivint la crisi generada pel Covid-19.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Entrevista a Paula Bonet, autora valenciana]]> L'èxit és poder crear des de la llibertat. La imatge, la paraula, la dansa... es poden fer servir com a ferramenta. En definitiva, l'art és el lloc on es fan les preguntes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | La Nena Wapa Wapa, artista urbana]]> Al carrer, és l'art el que ix a buscar l'espectador. En les obres de la Nena Wapa Wapa hi ha poc de color i poca informació per tal que l'espectador es pare i reflexione sobre l'obra. Amb el seu art pretén deixar constància que les dones són part de la humanitat. L'artista ha desplegat el seu art pels carrers de València, sobretot als barris del Carme, Russafa i el Cabanyal.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[06.03.2020 | Mil voltes rebels]]> Dos dies abans de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el programa fa una edició especial per a posar l’accent en la tasca de les dones joves treballadores de la cultura en el sentit més ampli de la paraula. Dones que ja excel·leixen en el seu camp o dones que comencen i marquen el pas amb força. Parlem amb elles al plató o anem als seus tallers per veure com treballen i mostrem la seua obra. Hi participen, entre altres dones, la pintora i il·lustradora Paula Bonet; la també il·lustradora i grafitera la Nena Wapa Wapa’; la dramaturga Paula Llorens... A més, el grup El Diluvi actua en directe al plató de ‘La qüestió’.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Entrevista a Amparo Esteve, professora de Dret Laboral de la UV]]> Parlem amb Amparo Esteve, professora experta en Dret Laboral i li preguntem per les modificacions de la reforma laboral de l'expresident Mariano Rajoy. A més, analitzem com, amb esta reforma, sembla que els empleats hagen perdut poder a l'hora de negociar les seues condicions laborals amb els empresaris. També comentem amb la professora mesures com el registre obligatori de la jornada laboral i l'actual tendència a contractar temporalment els treballadors.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[28.02.2020 | Al tall]]> En el programa d'aquesta setmana estem pendents de l’última hora sobre la presència del coronavirus entre nosaltres. Parlem amb el professor Ildefonso Hernández, Director del Departament de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández, i amb Herme Vanaclocha, Subdirectora d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat Universal. També parlem amb valencians que viuen al nord d’Itàlia i amb altres que hi han estat de viatge. A més, i arran de les modificacions de la llei de la reforma laboral de Rajoy que s’han fet recentment, fem una radiografia del mercat laboral. Ens fixem en els interins, en la criminalització dels treballadors, en les propostes de reduir les jornades laborals i reduir els horaris, en els falsos autònoms, en els joves. Parlem amb Héctor Illueca, director general d’Inspecció del Treball, amb sindicats i treballadors.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Entrevista a Claudia Oviedo, activista trans]]> La transsexualitat continua sent una qüestió de debat en la societat. Entrevistem Claudia Oviedo per a conéixer la seua experiència, en què els amics i els pares han sigut dos pilars fonamentals. En el seu cas, des de xicoteta sabia quina era la seua identitat sexual. El procés que han de passar les persones transsexuals és llarg i lent. En la faena no ha tingut mai cap problema per la seua identitat sexual. El seu és un exemple de visibilització del col·lectiu transsexual.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Entrevista a Antoni Ruiz, represaliat pel franquisme]]> Durant la dictadura franquista es va reformar la ‘Ley de vagos y maleantes’ per incloure-hi gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Aquesta llei va castigar cinc mil persones perquè ‘danyaven’ la imatge viril. Per a mostrar què va suposar aquesta llei, parlem amb Antoni Ruiz, president de l'Associació d'ex-presos socials. Ell va ser empresonat als 17 anys i el seu procés de reinserció va passar per exercir la prostitució. Fins a l'any 1995 no es va derogar la llei i fins al 2010 no es van poder destruir els expedients de les persones empresonades en aplicació d’aquesta llei.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[21.02.2020 | No binaris]]> L'última dècada s'ha produït un gran avanç en el reconeixement dels drets de les persones LGTBI+ però això no resta importància a les reivindicacions de les persones que, perquè mostren una sensibilitat diferent, encara són discriminades. Alguns grups de la societat civil i de la política continuen defensant el discurs de la LGTBI-fòbia. En conseqüència, els col·lectius que defensen la diversitat de gènere, afectiva i sexual es mantenen ferms i continuen la lluita per a assolir la inclusió total de les persones LGTBI+. En 'La qüestió' volem mostrar en quin punt es troba la lluita per la igualtat de drets de les persones LGTBI+. Coneixem el treball de l'administració pública en matèries LGTBI+. S'aprovarà en aquesta legislatura una llei trans d'àmbit estatal? Ens acompanyen activistes i periodistes experts en aquestes qüestions i diversos artistes que, a través del seu discurs, volen demostrar que tots som iguals a l'hora de parlar de gènere i d'orientació afectiva i sexual.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[14.02.2020 | (In)comunicats]]> Les plataformes de persones afectades per les deficiències del servei de rodalia de Renfe han aconseguit, amb les mobilitzacions que han fet, posar la qüestió en l’agenda política. El Ministeri de Transports i la Generalitat s’asseuen a tractar el tema i anuncien que volen crear la figura del coordinador de rodalies. Per això, parlem de xifres, dels recursos que s'hi dediquen en comparació amb les grans línies i les línies d’alta velocitat. Amb nosaltres han estat membres de les plataformes que demanen un transport digne i també el secretari d'estat de Transports, Pedro Saura. També parlem de les reivindicacions del sector agrari. Divendres van culminar les protestes amb tractorades. Analitzem la situació de la cadena alimentària, un concepte que fa anys que els llauradors valencians utilitzen i que ara ha fet fortuna en mitjans de comunicació de tot Espanya. Ens fixem expressament en la situació al Baix Segura i a les zones del País Valencià on s’estan canviant els cultius per a adaptar-se a un mercat tan variable com precari. En parlem amb Eladio Aniorte, secretari general d’Asaja i amb altres persones afectades.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Comparativa entre serveis de llarga distància i de rodalia]]> Pugem al tren a València per a fer dos trajectes: En un tren d'alta velocitat ens dirigim a Madrid, a 350 quilòmetres de distància. En un tren de rodalia, volem anar a Alcoi, a 120 quilòmetres des de la ciutat del Túria. Quins serveis s'ofereixen en cada tren? Quants transbordaments hi hem de fer? Hi haurà algun tipus de retard?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | La recerca de cultius més rendibles]]> La taronja, el raïm, l'arròs... Són alguns dels cultius que, durant molts anys, han sigut protagonistes del nostre paisatge agrícola. Però, actualment, la globalització dels mercats i la producció en massa ha aconseguit que aquests productes no siguen rendibles per als agricultors. Molts llauradors han decidit canviar els cultius tradicionals per altres que, segons diuen, són menys susceptibles de fluctuar en el mercat. Alguns exemples són els cultius de caqui, kiwi, alvocat i de magranes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Entrevista a Ángel Luna, síndic de greuges]]> Ens acostem a la institució del Síndic de Greuges per a conéixer el treball d'un organisme que alguns desconeixen. A banda de preguntar-li per l'informe anual de 2018, preguntem a Ángel Luna per què s’aproven lleis que després no gaudeixen de dotació pressupostària i sobre quines són les queixes més freqüents. També volem saber per què alguns ajuntaments no es mostren col·laboradors amb aquest organisme.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[07.02.2020 | Al marge]]> Abordem la qüestió de la prostitució. Arran de l’anunci fet pel president de la Generalitat que contemplava la possibilitat d’abolir-la, volem tractar el tema des de tots els prismes. Què empeny els homes a pagar per sexe? Com arriben les dones a la prostitució? Qui les ajuda a eixir de les xarxes? Quins són els camins que tenen les dones que han sigut obligades a prostituir-se per a reprendre les seues vides? Hem de respondre aquestes i moltes preguntes més. Ens acompanyen periodistes expertes, persones que treballen per l’abolicionisme i altres que pensen que la legalització és el camí per a donar dignitat a les dones que són prostituïdes. Entre altres escoltem Mabel Lozano, autora d’un documental que explica el tema des del punt de vista dels homes consumidors de sexe pagat. També en parlem amb Albert Ibáñez, secretari autonòmic d’Inclusió i coneixerem l’opinió de tots els grups polítics de les Corts. En el programa també entrevistem Ángel Luna, síndic de greuges de la Comunitat Valenciana i escoltem les opinions de l’audiència.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Entrevista a Andreu Escrivà]]> Ens hem acostat a les platges d'Almenara i del Perelló per analitzar les pitjors conseqüències de la borrasca Gloria a la costa. Amb l'ambientòleg Andreu Escrivà reflexionem sobre quines són les possibles solucions davant la necessitat de pal·liar els efectes del temporal: S'han de reparar els danys i reparar les construccions per a deixar-les com estaven? S'hauria de reconstruir amb un enfocament més sostenible? O potser hauríem d'emprendre accions perquè la costa tornara a un estat més natural?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Britànics a la Marina Alta]]> A la comarca de la Marina Alta viuen molts ciutadans britànics que hi passen la majoria de l'any o ja han fet de la Comunitat el seu lloc de residència. Volem saber com afectarà a aquests ciutadans l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea. Parlem amb Carson McRae, agent immobiliari; Dave Rowland, locutor de Radio Fresh Spain i amb Susan McAllister, regidora de Residents Europeus a Llíber.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[31.01.2020 | Futur imperfecte]]> A les 0 h del dia 1 de febrer, s'ha consumat el Brexit i els britànics han deixat de pertànyer a la Unió Europea. 'La qüestió' ha estat a Londres per a parlar amb valencians que viuen allí i a Benidorm per contar en directe com partidaris i detractors del Brexit viuen el divorci entre el Regne Unit i Europa. En el programa, a més a més, s'ha parlat amb la consellera de Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà. A ella li preguntem amb quins criteris s'ha de reconstruir tot el que ja ha destrossat Gloria. I ens interessem pels danys a la ramaderia i l'agricultura. També parlem del coronavirus amb el professor Ildefonso Hernández, director del Departament de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia de la Universitat Miguel Hernández.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Entrevista a Arcadi España]]> En el Consell d’Administració del port també està representada la Generalitat. Un equip de ‘La qüestió’ ha parlat amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Arcadi España, qui ens ha exposat l'opinió del govern autonòmic pel que fa al projecte d'ampliació nord.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | La Comunitat Valenciana en 'Fitur Gay']]> Fitur és un gran aparador on es mostren les bondats i es busca la diversificació i l’originalitat de l’oferta. Entre molts altres nínxols, la Comunitat Valenciana ja fa anys que busca el client LGTBI. En 'La qüestió' hem volgut saber quina es l'oferta turística de la comunitat en l'apartat 'Fitur Gay' i ens hem preguntat si s'utilitza la causa LGTBI per atraure més visitants.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[24.01.2020 | IMPORT / EXPORT]]> El projecte d’ampliació del port de València continua generant molta polèmica entre les diferents parts implicades. S’acaba de tancar el termini de presentació d’al·legacions contra una ampliació que uns consideren molt necessària i altres que serà contraproduent per a la ciutat a més de ser insostenible i d’anar en contra dels postulats de la declaració d’emergència climàtica. Per a parlar del tema tindrem el conseller d’infraestructures Arcadi España. Tenim en directe l’alcalde de València, Joan Ribó, i l’advocat de la Comissió Ciutat-Ports, Antonio Montiel, entre altres persones que donen la seua opinió sobre el projecte. Com a tema d’actualitat, estem a FITUR. Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, visita en directe el plató de 'La qüestió' i analitzem en profunditat diferents aspectes d’una de les principals indústries de la Comunitat Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | El rodatge de 'La mort de Guillem']]> La mort de Guillem Agulló va generar tota una corrent cultural al voltant del moviment antifeixista. Llibres, concerts, xarrades, llocs web i ara, també, una pel·lícula: 'La mort de Guillem'. Tot això forma part del projecte de memòria col·lectiva que han anomenat 'La lluita continua'. Després de mostrar un xicotet fragment del muntatge, un equip de 'La qüestió' mostra més detalls del rodatge.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Què va passar amb l'assasí de Guillem Agulló?]]> L’Audiència de Castelló no va tindre en compte la motivació política de l’assassinat i només un dels cinc detinguts, Pedro Cuevas, fou condemnat per homicidi. L’assassí, tanmateix, no ha abandonat precisament la seua militància neonazi. Després de complir només quatre dels catorze anys als quals va ser condemnat, Cuevas va participar en col·lectius nazis com el FAS (Frente Antisistema).

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[17.01.2020 | Odi]]> El rodatge de la pel·lícula ‘La mort de Guillem’, sobre l’assassinat de Guillem Agulló, a mans d’un grup de neonazis ha posat damunt la taula una vegada més que aquests individus continuen amb les accions amenaçadores. Unes accions que no són noves, que es repeteixen de manera sistemàtica amb pintades, destrossa de monuments o amenaces. En ‘La qüestió’ volem saber qui dona cobertura a aquests grups; per què continuen amenaçant polítics, organitzacions de drets humans o de defensa de la diversitat... Volem saber si amb l’entrada a les institucions d’un partit de l’extrema dreta que defensa els seus postulats se senten més reforçats i amb més impunitat per a perpetrar les seues accions.

Com a convidats participen, entre altres persones, el pare de Guillem Agulló; Rafael Molés, productor de la pel·lícula; Núria Cadenes, periodista i escriptora que ha escrit un llibre sobre l’assassinat de Guillem Agulló; Miquel Ramos, periodista especialista en l’extrema dreta; Anna López, investigadora de la Universitat de València i especialista en els moviments de l’extrema dreta; Àngel Vázquez, regidor de l’ajuntament de Burjassot que va ser agredit fa menys d’un mes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Quí són els acusats?]]> 8 persones seuran al banc en el juí per l’accident del metro. Estan acusats d’un delicte contra els drets dels treballadors per la mort del maquinista i la interventora del tren, i de 43 delictes d’homicidi imprudent i 47 de lesions per imprudència, amb l’agreujant d’imprudència professional. Les penes també són comunes: la Fiscalia demana 3 anys i 6 mesos i l’acusació particular, 4 anys de presó. En 'La qüestió' aquesta setmana recordem l'accident del metro de València de 2006 i abordem l'imminent obertura del juí.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | Les víctimes de l'accident de Metrovalència]]> A finals de gener comença el juí per l’accident del metro de València de juliol del 2006. Què s'hi jutja? Qui s’asseurà al banc dels acusats? En 'La qüestió' volem saber com s’enfronten les víctimes a aquest procés. Parlem amb Enric Chulio, que va perdre la dona en el sinistre. També ens acompanyen, entre altres persones, Rosa i Beatriz Garrote, de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol; la periodista Laura Ballester, que ha investigat a fons l’accident, i Pau Alabajos, que ha cantat en directe la cançó que va dedicar a l'accident.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Contingut extra | La comissió d'investigació]]> Catorze dies després de l’accident es va constituir la primera comissió d’investigació a les Corts, que, amb el canvi de govern el 2015, es va constituir la segona comissió, amb conclusions ben diferents. En 'La qüestió' les hem repassat amb el portaveu del PSPV en la primera comissió, Andrés Perelló, i amb el portaveu del PP en la segona comissió, Alfredo Castelló.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[LQ entrevista | Vicent Peris, director de 'L'estratègia del silenci']]> Vicent Peris va dirigir el documental 'L'estratègia del silenci', que narra els deu anys de lluita de les víctimes de l'accident de metro de València de 2006. Una dècada durant la qual van exposar la corrupció, els intents de compra de voluntats del govern i el servilisme dels mitjans de comunicació. En 'La qüestió' li preguntem per la gestació d'aquesta obra audiovisual i el procés d'investigació, escriptura i rodatge.

Mira el vídeo en el web

]]>