<![CDATA[À Punt - Clips]]> 10 <![CDATA[À Punt - Clips]]> <![CDATA[L’ambient faller a Sant Antoni de Benaixeve]]> Berta Báidez ha conversat amb el seu alcalde Enrique Santafosta per a saber-ho tot sobre la programació festera i conéixer la història d’este municipi.

És un poble disseminat, format per diverses urbanitzacions, que es reunix en Falles i viu eixos dies amb molta energia. Este municipi compta amb quatre comissions falleres que ens presentarà Ernesto Peretó: la falla Olmos-Neva i falla Túria-plaça de l'Ajuntament, situades en el centre històric de la localitat; la falla Colinas de San Antonio - Los Azahares, en la zona residencial Pujols i l'Associació Cultural falla Sant Vicent, en la zona de Sant Vicent.

Berta també ha conversat amb José Bono, el president de la Junta Local Fallera, ha comprovat com les falles en este municipi no paren de créixer i ha viscut de primera mà l’ambient faller del dia de la Plantà.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El mig any fester d’Alfondeguilla]]> A Alfondeguilla el mig any fester és el segon esdeveniment més gran del poble, després de les festes patronals, el dia 15 d’agost. Estes festes les organitza la comissió de festes del 15 d’agost amb el suport de l'Ajuntament. Un dels moments més esperats del matí és la divertida Cagà de l'Haca, un joc popular que per segon any, desperta molta expectació.

La mecànica és ben senzilla: l’haca entra al recinte i el punt on “decidix” deixar el cagallonet és el que determina el número guanyador. Una tradició festiva que barreja sort, humor i molta complicitat entre veïns. El premi per al guanyador és de 300 euros i tot el món pot participar. Nerea Camps ha viscut de primera mà este esdeveniment festiu.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El Dia de la Vella d’Agost]]> En este municipi de l’Alacantí hem descobert una tradició peculiar: el Dia de la Vella. Les velles són uns ninots que es fan de manera artesana i que s’exposen a les portes de les cases i d’alguns comerços del municipi. Mari Carmen Montes ha conversat amb l'alcalde d'Agost, Juanjo Castelló, per a descobrir tots els detalls sobre esta curiosa festa: el seu origen, qui participa, a quin any es remunta, com es vivia este dia fa uns anys, com es transforma el poble el Dia de la Vella i com ha canviat amb el temps.

Amb el jurat hem fet el recorregut per tot el poble per a visitar les Velles que entren a concurs enguany i també les que han fet en els centres educatius del municipi. Esta cercavila es fa amb la bona companyia de la colla de tabaleters i dolçainers La Taranina d’Agost. Durant esta visita, els veïns i les veïnes ens han contat els detalls de les seues creacions, unes Velles que critiquen la realitat social i també reten homenatges a familiars i gent del poble.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La bellesa de la música i la devoció, a Aras de los Olmos]]> A Aras de los Olmos (la Serrania) també celebren les festes en honor a Santa Caterina i la reportera Nerea Camps ens traslladarà com es disfruten ací. La primera parada serà per tastar un dels plats típics: las gachas, un menjar que té origen romà i se li afegix carn i sardina. També ens unirem a la missa en honor a Santa Caterina, la patrona del poble, on les dones del cor mantenen viva la tradició amb les seues veus i el seu entusiasme. Serà un moment carregat de comunitat amb la bellesa de la música i la devoció del poble . I coneixerem de la mà de Pedro, que viu al poble, com és la vida a Aras de los Olmos per a un xic jove com ell i com es balla el tradicional ball del Pepito. Terra de festes, el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies ( FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Cabanes celebra la seua fira desde l’any 1507]]> La reportera Mari Carmen Montes ha assistit a la inauguració de la fira de Sant Andreu de Cabanes. És l’edició número 517 d’una fira amb una tradició molt antiga: té el seu origen el 1507, quan la reina Germana de Foix va atorgar a Cabanes el privilegi de celebrar una fira. Està declarada Festa d’Interés Turístic Provincial i combina activitats agràries (maquinària, ramaderia), culturals i gastronòmiques. Visitarem en la fira l’exhibició de cavalls de diverses races on es fan demostracions pràctiques relacionades amb la cria i la doma i participarem en la segona edició de l’eixida cavallista per a recórrer el terme municipal. Per a acabar, de la mà de Mari Carmen Montes coneixerem els productes de la zona amb els postres preparats pel restaurant Atalaya d’Alcossebre; un maridatge de vins espumosos de la bodega Bellmunt & Oliver i formatges de Castelló; i els xocolates de l’obrador Mar Negre d’Albocàsser. Terra de festes, el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Per Santa Caterina a Teulada, tot el món participa]]> A la Teulada, a la Marina Alta, s’ha acostat el presentador de Terra de festes, Ferran Cano. Ací celebren les tradicionals festes de Santa Caterina i ha conversat amb Raúl Llobell, l’alcalde, per a conéixer tots els actes organitzats pels festers de les comissions infantils, joves i majors. Per la seua banda, Ernesto Peretó ha estat en la concentració a l’ermita de Sant Vicent Ferrer on xiquets i xiquetes han participat en el divertit passacarrer amb cassoles i perols, acompanyats per la Xaranga Festival. Després, assistirem a la paella gegant per a 700 persones, cuinada per l’empresa Riquelme. Terra de festes, el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Fira d’Ontinyent rememora el seu naixement]]> La reportera Nerea Camps assistix a la inauguració de la Fira d'Ontinyent. La Fira d’Ontinyent obrir oficialment amb un acte inaugural que, com cada any, barreja tradició, identitat i una bona dosi d’espectacle. La cerimònia arranca amb la lectura solemne del Privilegi Reial, un document històric que reconeix l’origen i la continuïtat de la Fira. Ontinyent s’ompli de llum i música amb un passacarrer colorit i molt animat que recórrer els principals carrers del recinte firal. El grup femení Bulbalkan, conegut per la seua fusió festiva de ritmes balcànics, posarà la banda sonora, mentre animadors itinerants, personatges màgics i figures de la pel·lícula d’Alícia en el país de les meravelles convertiran cada cantonada en un xicotet espectacle. La Fira d’Ontinyent compta enguany amb més de 40 atraccions mecàniques, pensades per a totes les edat i un dels punts destacats d’enguany és la continuïtat de la iniciativa inclusiva, pensades per a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Alfafara ret homenatge als músics més veterans]]> Les festes de Santa Cecília a Alfafara (el Comtat) les viurem amb la reportera festera Mari Carmen Montes. Es tracta d’una celebració dedicada a la santa patrona de la música i dels músics, en la que no podia faltar una visita a la Societat Instructiva Musical d’Alfafara. Estes festes arranquem amb un passacarrer que acaba al lloc on s’ha d’encendre una foguera feta de llenya de pi i olivera alfafarenca. El majoral de la banda és l’encarregat d’encendre la foguera, que ret homenatge als músics més veterans de la societat musical. Amb l’acompanyament de les peces interpretades pels músics, el foc és capaç d’hipnotitzar els presents. La jornada acaba amb un sopar popular patrocinat per l’ajuntament que consisteix en una picadeta i en entrepans de llonganissa i cansalada. A Alfafara, tradició, gastronomia i música caminen de la mà en les festes de Santa Cecília.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[A Peníscola, festes per a disfrutar-les el poble]]> Peníscola celebra les festes d’hivern i el presentador de Terra de festes, Ferran Cano ha parlat amb l'alcalde, Andrés Martínez Castellà, i amb Blanca Rovira Simó, proclamada com a Reina de les Festes de 2025. Amb el reporter Ernesto Peretó descobrirem que les festes se celebren a l’hivern amb la finalitat que la gent del poble puga disfrutar-les sense la massificació de turistes. Són unes festes alternatives a les patronals que reuneixen a milers de visitants cada any. A Peníscola anirem de paella i farem ‘tardeo’ a càrrec de l'associació de penyes. També assistirem al concert de 'La otra Oreja', un grup que fa tribut a La Oreja de Van Gogh.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Anem a la Gastrofest d'Almenara, la Fira Gastronòmica de les Clemenules]]> Ferran Cano ha parlat amb l'alcaldessa, Estíbaliz Pérez, per a saber-ho tot sobre el Gastrofest Castelló Sud, Fira Gastronòmica de les Clemenules de la Plana Baixa. La fira fa valdre la fruita estrela local, la mandarina clemenules de la Plana Baixa, així com altres productes de proximitat. Es tracta de fusionar tradició i creativitat gastronòmica, amb demostracions, maridatges, degustacions i productes locals. També visitem Naranjas Ribelles, de Xilxes. Terra de festes, el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Visitem la Fira Valenciana de la Mel de Montroi]]> Nerea Camps ha visitat Fivamel, la Fira Valenciana de la Mel, que fa l'edició número 29. Disfressada d’abella, s’ha passejat per les paradetes per a tastar el producte que fan amb la seua mel. L'equip del programa ha estat en el Concurs Nacional de Mel de taronger, romer i mil flors. Terra de festes, el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coneixem les festes patronals de Benidorm en honor a la Mare de Déu del Sofratge]]> A Benidorm s’han celebrat les Festes Patronals en honor a la Mare de Déu del Sofratge. Amb l’Entrada de Bandes i la concentració a la plaça dels Reis d’Espanya, les reines, Paula Pascual i Aitana Pérez, han posat un corbatí a les banderes i estandards de les entitats musicals participants. La reportera María Carmen Montes mostra l’escenificació de la trobada de la imatge de la Mare de Déu del Sofratge, que va aparéixer en un llondro —una mena de vaixell mercant de vela aparellat amb tres pals— abandonat a la mar el 16 de març del 1740. Terra de festes, el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Llosa viatja a l’Edat Mitjana i recrea un mercat medieval]]> La Llosa torna al passat per a recrear un mercat medieval. Durant tres dies, el municipi es transforma en un escenari medieval ple de paradetes artesanes, animació i activitats per a tota la família. A més, el seu mercat medieval compta amb una àmplia oferta gastronòmica i solidària, atraccions infantils, productes artesans i espectacles de foc per a tancar el dia. Tot, ambientat amb música medieval en directe.Terra de festes, el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les festes patronals de l'Alfàs del Pi]]> L’Alfàs del Pi celebra les seues festes patronals del Jubileu i del Santíssim Crist del Bon Encert. Una de les cites assenyalades al calendari fester de l'Alfàs del Pi és la processó del Santíssim Sagrament. També estarem quan es procedeix a la baixada del Santíssim Crist del Bon Encert. El dia festiu acaba amb un correfoc a càrrec de la Colla de Dimonis de Mislata.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Fira dels Roders de la Llosa de Ranes]]> Enguany se celebra la tercera edició de la Fira dels Roders a esta localitat de la Costera. La fira està dedicada al fenomen dels “roders” o bandolers valencians del segle XIX i la seua vinculació amb el terme de Llosa de Ranes i la comarca. L’objectiu és recuperar la memòria històrica, les llegendes, l’etnografia i l’artesania de la zona vinculades a esta figura. Ferran Cano ha parlat amb l'alcaldessa, Salvi Pardo, i Nerea Camps ha assistit al mercat artesanal amb parades i espectacles de carrer. A més, ha pogut parlar amb Amparo, una familiar directa del roder valencià més famós de la Costera i de la Llosa de Ranes, Micalet Mas. Per acabar el dia, assistirem a la gran desfilada de comparses Contrabandistes, una espectacular recreació amb cavalls i grups de municipis valencians com Oliva, Moixent, Manuel o Carcaixent.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coneix el passat templer que es recupera en les festes de Culla]]> Cap a Culla ha posat el rumb la reportera Mari Carmen Montes per a fer un viatge al passat amb “Culla Recreació Històrica 1233”, que ja fa set edicions que se celebra. Assistirem a les recreacions històriques que traslladen el municipi al segle XIII, concretament a l’any de la conquesta de Culla pel noble aragonés Balasc d'Alagó i l’orde del Temple. Desenes de persones de Culla i d’altres pobles de la Comunitat Valenciana, així com d’altres municipis espanyols i, fins i tot, de França, interpreten els personatges de manera esplèndida perquè locals i visitants puguen aprendre la història d’este municipi castellonenc d’una manera molt atractiva i dinàmica.Terra de festes és el programa impulsat per À Punt, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i Presidència de la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El Dia de la Flor i la famosa Entrada de Cavalls de Cheste]]> A les festes de la verema de Cheste, s’ha acostat la reportera Nerea Camps. Viurà en directe el Dia de la Flor, la cercavila que recorre el poble mentre la reina de la verema del 2025 i els festers van repartint clavells al públic per a agrair el suport. També coneixerem amb ella l’afició i l’estima als cavalls que hi ha al municipi i la preparació d’estos animals per a la famosa Entrada de Cavalls de Cheste.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[En Tots Sants, anar a la Fira de Cocentaina és cita obligada]]> La Fira de Cocentaina atrau cada any milers de visitants que omplin els carrers de la vila durant quatre dies. Fins allí ha viatjat l’equip de Terra de festes amb Ferran Cano al capdavant. El presentador ha parlat amb l’alcalde, Rubén Muñoz, per a saber-ho tot sobre esta cita festiva que va començar l’any 1346 i que és un autèntic esdeveniment comercial, cultural i de celebració. De la part gastronòmica s’ha encarregat Ernesto Peretó, qui ha assistit a l’Esmorzar de Fira. Gràcies a la col·laboració de l’Associació de Mestresses de Casa de Cocentaina i a l’actuació de balls tradicionals a càrrec del Grup de Danses de Cocentaina, han disfrutat d’un ambient únic per a recordar els inicis de la festa al Pla de la Font.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Jana celebra les festes amb una gran fira agrícola i ramadera]]> A la Jana, al Baix Maestrat, s’ha acostat el presentador de Terra de festes, Ferran Cano. Ací se celebra a finals d’octubre, com explicarà l’alcalde César Simó, una fira agrícola i ramadera que data del 1358 i que és punt de trobada de tota la comarca. A més, descobrirem la gran qualitat de l’oli que s’elabora en este poble procedent d’oliveres mil·lenàries. En la Jana, el reporter Ernesto Peretó ha visitat un mercat, que forma part de les festes patronals, per a fer una ullada al producte local i la maquinària agrícola que s’utilitza per a arreplegar les olives.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El Tio Canet i les festes de la Mare de Déu Pobra a Xaló]]> Xaló celebra les esperades Festes de la Mare de Déu Pobra. La tradició marca que el Festival Band de Xaló, juntament amb la Colla de Xirimiters de la Marina Alta, facen un recorregut pels carrers del poble per a arreplegar els majorals i les majorales de la Mare de Déu Pobra, donant inici als actes centrals de les festes d’octubre. Són veïns o veïnes que, de manera voluntària, assumixen la responsabilitat d’organitzar els actes religiosos, culturals i lúdics de les festes. La reportera Nerea Camps ha assistit a esta cercavila que recull majorals i majorales abans de la romeria de Benibrai, per tal de conversar amb els protagonistes. I participarem en una romeria plena de vestits tradicionals del segle XVII, música valenciana i molta devoció. Segons la tradició, l’origen de la devoció està en l’any 1731, quan un llaurador de Xaló anomenat el Tio Canet va trobar la imatge enterrada dins d’una caixa de fusta mentre llaurava la terra. El qualificatiu pobra ve del fet que la imatge fou trobada en estat de deixadesa, enterrada, la qual cosa ha inspirat el nom i la devoció popular.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La gastronomia, en el centre de les festes d’Utiel]]> Qui ha assistit a la XXVIII Feria Utiel Gastronómica és la reportera Mari Carmen Montes, que conversarà amb l'alcalde, Ricardo Gabaldón, i ens mostrarà els productes tradicionals: vins amb Denominació d’Origen Utiel-Requena, parades de productes artesans i activitats per a tots els públics. Terra de festes visitarà l’exposició de vehicles clàssics amb l'Escudería Motor Clásico La Plana de Utiel. És una associació d'amants de vehicles antics que cada cert temps organitza concentracions d’estos vehicles que han restaurat amb molta estima i esforç. Allí ha pogut disfrutar de prop de moltes joies de quatre rodes que deixen bocabadat el públic. A més, farem parada en el III Concurs Professional de Tall de Pernil i descobrirem que tallar pernil és tot un art. Coneixerem també els secrets per a fer una bona paella de la mà de Juan José San Bartolomé, del restaurant Sequial 20 de Sueca.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Gran desfilada de carrosses i disfresses a Pilar de la Horadada]]> Qui assistix a les festes en honor de la Mare de Déu de Pilar de la Horadada és la reportera Mari Carmen Montes. També han patit la pluja, però els organitzadors han sabut adaptar els actes per a viure’ls al màxim. El poble ha disfrutat de la gran desfilada de carrosses i disfresses que ompli Pilar de la Horadada d’alegria a través del carrer Major. Vora mil persones participen en un acte multitudinari que té gran seguiment per part de veïns i visitants. Colors, música, il·lusió… són els ingredients d’una nit màgica en què els participants (acadèmies locals de ball, associació local d’ames de casa, grups de zumba i un llarg etcètera) aspiren a disfrutar i a fer disfrutar el públic.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Carcaixent celebra les festes majors amb un doble aniversari]]> Coneixerem la història de la Mare de Déu d’Aigües Vives, la patrona de Carcaixent, que enguany ha celebrat un doble aniversari: el 775é aniversari de la troballa de la imatge, i el 75é aniversari de la seua coronació pontifícia. La tradició explica que la talla la van trobar l’any 1250 per un agricultor que llaurava amb els bous, estos s’agenollaren i en alçar l’arada es va descobrir la imatge de la marededeu enterrada. Per a saber els actes de festes, que enguany han estat passades per aigua, ha parlat el presentador Ferran Cano amb l’alcaldessa, Carolina Almiñana. El reporter Ernesto Peretó l’acompanya i assistirà a la festa del Pasdoble i a la mascletà amb els colors de la senyera, on participa la majoria del poble. També estarà present en la solemne Processó General en honor dels Sants Patrons, Sant Bonifaci Màrtir i la Mare de Déu d’Aigües Vives.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Sense tombet de bou no hi ha festa a Ludiente]]> A Ludiente, a l’Alt Millars, s’acosta la reportera Nerea Camps i comprovarà que el tombet de bou és el guisat típic de festes. També constatarà que este poble té molta màgia perquè d’ací han eixit molts mags coneguts. Coneixerem a Ludiente la història de la banda de Betxí, una agrupació que antigament pujava per festes amb burros a la localitat i es quedaven a dormir a les cases del poble. Encara que ja fa anys que de Betxí ja no queda ningú— la majoria dels músics venen de Vila-real, Onda o Castelló—, el nom s’ha quedat com un símbol, una marca d’identitat. Assistirem a la processó de la Mare de Déu del Pilar i del Sagrat Cor. La devoció és tan gran que molts veïns que viuen a València o Barcelona es queden només per viure este moment. Els carrers de Ludiente s’omplin de flors, llums i emoció.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les festes de la Mare de Déu del Rosari de la Pobla de Vallbona]]> Les festes patronals de la Pobla de Vallbona bullen de gent i festa. El presentador de Terra de festes, Ferran Cano, s’ha entrevistat amb l’alcalde, Abel Martí, i amb “Chiquitín”, de Pirotecnia del Mediterráneo, perquè ens conten tots els detalls dels actes i de les mascletaes. El reporter Ernesto Peretó serà l’encarregat de traslladar-nos la tradicional cercavila que arreplega les regines infantils i majors i el clavari major. Serà també testimoni de la missa major i la processó en honor de la patrona, la Mare de Déu del Rosari. I ballarem al ritme dels gegants i cabuts que acompanyen la imatge.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La pluja a Fanzara no para la festa]]> La reportera ha comprovat a Fanzara que la pluja no deslluïx les festes que se celebren en honor al Sant Sepulcre, la Mare de Déu de Montserrat i Sant Roc. Amb la xaranga Xacamin animant, participa en el dinar del Dia dels Joves i ens mostra la mocadorà, o la panyoletà, com diuen els locals, un dels moments més divertits i esperats pels festers. Pel que fa als actes taurins, la jornada també estarà marcada per la improvisació. Sense possibilitat que arribara la ramaderia contractada, l’organització encara aconseguirà mantindre viva la tradició taurina del poble per festes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Romeria de la Mare de Déu del Pilar de Benejúzar]]> Qui ha assistit a l’espectacular Romeria de la Mare de Déu del Pilar de Benejúzar és la reportera Mari Carmen Montes. Allí compartix l’emoció i la il·lusió dels milers de pelegrins que s’acosten a este municipi del Baix Segura cada 12 d’octubre des de l’any 1939. A les 9:00 hores arribarà un dels moments més especials, l’eixida de la imatge de la Pilarica entre els vítols dels assistents. Una vegada comença la romeria, s'unixen les carrosses, amb les representants de la festa: la ‘maña mayor’, la ‘mañica mayor’ i les seues ‘mañes de honor’. I arribats al Santuari, la missa ‘baturra’ i els balls tradicionals posaran la cirereta al pastís d’una intensa jornada acompanyant la Pilarica fins a l’espai on descansa la imatge durant l’any.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Crevillent celebra el 60é aniversari dels seus Moros i Cristians]]> L’equip de Terra de festes, amb Ferran Cano al capdavant, commemora amb els crevillentins el 60é aniversari de les seues festes de Moros i Cristians. Parla amb l’alcaldessa, Lourdes Aznar, per a estar al corrent de tots els detalls d’esta tradició declarada d’interés turístic internacional. També descobrirem les dos figures clau en les festes: Laura Serra, nomenada princesa dels Dragons de Sant Jordi 2025, i María Lledó, sultana de Beduïns 2025. Representen la comparsa Dragons, que ostenta la capitania cristiana, i els Beduïns, que guien el bàndol moro. Per la seua banda, el reporter Ernesto Peretó assistirà a la cercavila festera del bàndol moro per a traslladar l’ambient que viuen les comparses Dragons de Sant Jordi, Benimerins, Barbarescos, Omeies, Marroquins, Vells Tuaregs i Beduïns. Tampoc es perdrà l’entrada del bàndol contrari i compartirà desfilada amb els Guerrers Asturs, una comparsa fundada el 1967 que té com a lema “Valor, fe i unió!”.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les filaes prenen els carrers d’Alcàsser en festes]]> Alcàsser celebra, igual que Crevillent, unes festes de Moros i Cristians grandioses. La reportera Mari Carmen Montes ens presentarà els integrants de la filà mora Aljama Al-Qasar i els de la filà cristiana Els Guardians de la Torre. Descobrirem les emocions prèvies a la desfilada de la capitana la d'enguany, Pepa Romaguera, que compartix comandament cristià amb el seu home, el capità Rafa Hernández. Per agafar forces, per a dinar prendrem fideuà al casal de la falla Mercat d’Alcàsser i ens prepararem per a la desfilada en la Ropería Ximo, un referent en la indumentària de moros i cristians.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La tradició bouera d’Almassora]]> Nerea Camps s’ha traslladat fins a Almassora per a conéixer la tradició bouera de la mà de l’alcaldessa, Maria Tormo. Amb ella assistirem a l'entrada de sis bous cerrils de la ramaderia de Zalduendo, patrocinada, entre d’altres, per les penyes Joventut Taurina, Els penjats, El barrilet, T’empujen, El Gavell i Aficionats al Bou. En este poble, la tradició és cuinar paella i fer un dinar popular amb les penyes. Ací, les penyes, algunes amb més de quaranta anys d’història, no són només un lloc on menjar i fer festa, sinó també una forma de vida que passa de pares a fills, un espai de germanor i tradició amb un fil conductor molt clar: l’amor per la festa bouera. A més, Terra de festes visitarà la Confraria en honor a Santa Quitèria i a la Mare de Déu del Roser, les dos patrones d’Almassora. Durant estos dies, el poble viu amb especial devoció la novena missa en honor a la Mare de Déu del Roser, que se celebra durant nou dies. És una manera solemne i emotiva de tancar una jornada festiva que ens recorda que, darrere de cada celebració, també hi ha una part d’identitat i espiritualitat que unix el poble d’Almassora.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[De L’Alqueria Blanca a l’Alqueria d’Asnar]]> En les festes de l’Alqueria d’Asnar tenen destacat protagonisme els Dimonis Rafolins, i allí s’ha presentat la reportera Nerea Camps, per a conéixer la història d’esta colla de diables formada per músics i amants de la pólvora que fomenten la tradició dels correfocs per tota la Comunitat Valenciana. Tant és així que són referents autonòmics i internacionals, i han fet que el nom de l’Alqueria d’Asnar travesse fronteres. En este poble del Comtat participarem en el concurs d’engalanat de carrers, un acte que conserva l’essència del poble valencià i la germanor dels veïns i les veïnes per a crear obres col·lectives. Acompanyarem el jurat i l’alcalde, César Palmer, i estarem amb l’encarregada del pregó d’enguany: l’actriu Carme Juan, un rostre molt estimat de la cadena. Tampoc faltaran dos figures locals importantíssimes del poble: els cabuts de la Tia Anna i el Tio Josep. Representen els primers pobladors de l’Alqueria d’Asnar i seran els encarregats de marcar l’inici de les festes en honor de Sant Miquel. Un programa amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El dia de Santa Bàrbara a Tous]]> Una altra reportera de Terra de festes, Mari Carmen Montes, visitarà Tous, el dia de Santa Bàrbara, durant les seues festes patronals. Traslladarà els espectadors un matí carregat d’actes com ara la missa, el passacarrer i la mascletà a càrrec de la pirotècnia Caballer FX. Les celebracions continuaran amb jocs infantils i el tradicional berenar amb xocolatada i magdalenes. I acabarà amb la processó en honor a Santa Bàrbara que es tancarà amb la disparada de traques multicolors. Un programa amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les rabosetes celebren les festes de Llucena]]> Cap a Llucena han posat rumb el presentador Ferran Cano i el seu equip del programa més fester d’À Punt. Conegut com la perla de la muntanya visitarem l’alcalde David Monferrer perquè explique la programació de les festes, marcada especialment pels bous al carrer. A través de Ximo Escrig, historiador del municipi, sabrem per què rep eixe nom tan especial i per què als habitants se’ls anomena rabosetes. Amb el reporter Ernesto Peretó assistirem a la missa en honor a sant Hermolau, patró i protector del poble. Una cerimònia plena de solemnitat i respecte, on es realitza un homenatge a les persones que complixen huitanta anys. I participarem en les activitats musicals a ritme de pasdobles, salsa o bachata i l’actuació del grup Trobadorets.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Una nit d’albaes molt especial a Xilxes]]> A les festes de Xilxes en honor del Santíssim Crist de la Jonquera s’acostarà la reportera de Terra de festes, Mari Carmen Montes. Estarà amb els menuts del poble en els tallers infantils que se’ls ha preparat i que suposen una exposició de vestimenta i màscares de dimonis, taller de bengales, màscares, pintacares i un correfoc a càrrec de La Diabòlica de Morvedre. No es perdrà la partida professional en el trinquet Álvaro Navarro de Xilxes acull i acabarà amb la nit d’albaes que recorre el municipi.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els actes més populars en les Festes Patronals d’Orxeta]]> La reportera Nerea Camps visita les Festes Patronals d’Orxeta on aprofitarà per a menjar en el clàssic dinar popular per a saber quina és la gastronomia típica d’eixe dia. Participarà en la cercavila i correpenyes i viurà les festes com una veïna més i amb ella coneixerem les penyes de la localitat. Un altre dels actes que ens traslladarà és la tradicional romeria de sant Tomàs, on baixa la figura de l’ermita fins al poble en un acte que reunix devoció i diversió de la mateixa manera.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Carlet celebra el centenari del pasdoble ‘Amparito Roca’]]> Carlet festeja les seues festes patronals amb el centenari del pasdoble Amparito Roca, un dels més famosos d’Espanya. El presentador de Terra de festes, Ferran Cano conversa amb Laura Sáez, alcaldessa del municipi, i s’endinsa en la comissió festera “Tot x l’aire” per a contar-nos com es fa la coneguda subhasta de llotges. També a Carlet, el reporter Ernesto Peretó fa bon recompte d’altres actes festers, com ara el divertit ral·li humorístic, on la joventut del poble participa en una gimcana de proves molt divertida. L’equip del programa més fester d’À Punt també assistirà a la multitudinària desfilada dels mantons de Manila, tot un esdeveniment al poble on participen centenars de persones i la música acompanya l’acte en forma de xaranga i d’orquestra. Un programa amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Generalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El dia gran de les festes de Xirivella]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els Moros i Cristians de Mutxamel]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les festes de la Misericòrdia de Borriana]]> Per Borriana s’ha passejat una de les reporteres deTerra de festes, Mari Carmen Montes, amb una visita ben carregada de celebracions. Mari Carmen viurà una espectacular batalla de flors que consistix en carrosses decorades en la tècnica del paperet, on el protagonisme, més enllà de locals i visitants, se l’emporta el confeti.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els moros i cristians i el XIII concurs de bandes de música de l'Olleria]]> Disfrutem de la grandiosa entrada de moros i cristians, capitanejada per les filaes Els Valencians (cristiana) i Corda Curta (mora). En total hi ha setze filaes a l’Olleria que participen activament en la festa. També assistim al XIII Concurs Entrada de Bandes de Música on participa l’Agrupació Escola Musical La Nova de la localitat i bandes de municipis veïns.

Mira el vídeo en el web

]]>