<![CDATA[À Punt - Tenim memòria]]> 10 <![CDATA[À Punt - Tenim memòria]]> <![CDATA[23.07.2025 | “Tenim memòria”: el comiat de cinc anys dedicats a parlar de la repressió franquista]]> "Tenim memòria" arriba al final. Ha estat una secció radiofònica que durant cinc anys ha donat veu a víctimes de la repressió franquista, famílies, historiadors, arqueòlegs, activistes i altres guardians de la memòria històrica. Han estat més de 100 episodis plens d'històries, emocions i reflexions. El programa ha acompanyat exhumacions, ha tractat temes com els bebés robats, el Patronat de la Dona, el maqui valencià, els camps de concentració o l'exili. També ha entrevistat figures rellevants com Paul Preston, Lola Ruiz Ibárruri o el brigadista Josep Almudéver. Es tanquen els micròfons amb agraïment profund a les persones que han fet possible este viatge. Com diu Xavi Sarrià: "Som la llavor que creix... i la memòria que perdura".

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[09.07.2025 | “Tenim memòria”: aeròdroms valencians de la Guerra Civil]]> Elena Tamarit ha visitat el Centre Cívic de Castellar-Oliveral, conegut com la Cebera, per a fer-nos de guia en dos exposicions que connecten entre elles: “Aeròdroms valencians de la Guerra Civil” i “Velocitat, altura i vista. Homenatge a Miguel Chasán”.

Durant anys, mirar al cel tenia un significat ben diferent del d’ara: els avions arribaven i s’enlairaven enmig d’un país trencat per la guerra, una imatge que amb el temps ha anat caent en l’oblit. Estes exposicions ens ajuden a recuperar aquella memòria, a entendre millor una etapa fosca de la nostra història i, sobretot, a posar cara i nom a les xifres: pilots formats a l’estranger, joves que mai van tornar, vides que van quedar marcades per l’exili i pel silenci.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.06.2025 | “Tenim memòria”: ‘Las páginas de El Mur’ i ‘Punto ciego’]]> Hui parlem de ‘Las páginas de El Mur’, de Carlos López Olano. El que va començar com un pòdcast multimèdia ara s’ha convertit en llibre no només sobre memòria histórica, sinó també un toc d’atenció sobre el present: ens parla de com el franquisme i l’odi que sembrava poden connectar amb formes actuals d’extrema dreta. La portada ja diu molt: hi apareix Consuelo Barber, coneguda com la ‘Passionària de València’, presidenta d’una associació de dones per la República. La imatge és del 1938, feta a la plaça de l’Ajuntament de València, durant una recollida de diners per al front de Madrid. I hi ha un detall emotiu: Consuelo era tia de l’autor, Carlos Olano. Tot i no haver comés cap crim de sang, Consuelo va passar molts anys a la presó. Com ella, moltes altres històries silenciades prenen veu en 'Las páginas de El Mur'.

També parlem del nou llibre ‘Punto ciego’. L'autor, Santi Donaire, planta l’objectiu fotogràfic davant d’un buit col·lectiu, d’un dolor que ha viscut massa temps en la foscor. Una mirada honesta al treball d’exhumació de les fosses comunes en un dels llocs amb més execucions documentades de tot l’Estat. Les fotografies en blanc i negre mostren les absències i la lluita de tantes i tantes famílies en el cementeri de Paterna.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[28.05.2025 | “Tenim Memòria” Conxita Albuixec, filla de represaliats i cantadora de romanços]]> Hi ha persones que són autèntics arxius vius. Una d’elles és Conxita Albuixec, veïna de Bicorb i filla d’una família represaliada durant el franquisme. El seu pare fou vigilat, obligat a signar cada dia i marginat del món laboral. La família va haver de fugir al camp, a Las Cuevas, on Conxita, encara xiqueta, va créixer entre el conreu i el sacrifici. Però també entre versos. Sa mare, una dona culta i sensible, escrivia poesia, i Conxita en conserva la llibreta com un tresor. Gràcies a l’historiador Dani Vila i al cantant Pep Gimeno Botifarra, que la va descobrir en un concert on li va interpretar un romanç de la seua infantesa, visita A poqueta nit per a contar-nos la seua commovedora història.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[14.05.2025 | “Tenim memòria” i els dotze de Benaguasil, la “xicoteta Rússia”]]> Era conegut com la “xicoteta Rússia”. Benaguasil, durant els temps convulsos de la Segona República i la Guerra Civil, fou refugi i utopia breu. Segons conten, així van batejar aquest municipi de la comarca del Camp de Túria perquè la gent que ho necessitava trobava un plat calent a taula. El menjar estava col·lectivitzat; era terra d’acollida per a jornalers d’orígens diversos i desenes de criatures que fugien dels bombardejos. Però davall la terra del cementeri, romanen encara dotze històries trencades: dotze cossos (la majoria de Benaguasil, però també dos veïns d’Alhama, Almeria, i Bujalance, Còrdova), les famílies dels quals mai deixaren d’esperar i reclamen justícia més de 80 anys després. Una ajuda econòmica de la Diputació de València va encendre l’esperança, però s’han trobat amb un mur. Preguntem als protagonistes: ens acompanyen l’arqueòleg i historiador Àlex Calpe; el president de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la fossa comuna del cementeri de Benaguasil, Joan Castelló; i Amparo Gómez, néta de Francisco Gómez Soriano, qui tenia 37 anys quan fou afusellat el 29 d’abril del 1939.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[30.04.2025 | “Tenim memòria”: El mausoleu del cementeri d’Alzira dedicat a les víctimes del franquisme]]> Normalment, multitud de famílies de represaliats es retroben en novembre als cementeris, omplint-los de rams tricolors i homenatges. Però al cementeri d’Alzira, eixe repòs es trenca també cada primer de maig. El Dia de les Persones Treballadores, descendents de sindicalistes de la UGT, de la CNT-FAI, regidors del Partit Socialista, jornalers, llauradors... assassinats entre 1939 i 1941 a Alzira, que van acabar davall del que es pensa que és, si no el primer, un dels primers mausoleus dedicats a les víctimes del franquisme. Un panteó senzill, amb desenes de fotografies en blanc i negre i una inscripció: "Per la llibertat". Davall d’esta estructura, construïda sense documentació oficial, romanien des del 1979 les restes de vora 200 persones afusellades, entre elles, dos dones.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[16.04.2025 | “Tenim memòria”. Susana Gisbert, un any com a fiscal delegada de Memòria Democràtica.]]> Fer memòria no és només recordar. És obrir espais de justícia per a aquelles persones que van patir la dictadura franquista, per a les que no ho van poder contar o per a les famílies que encara esperen. Hui, en l'espai "Tenim memòria", conversem amb Susana Gisbert, fiscal delegada de Memòria Democràtica i Drets Humans. Part de la seua tasca és tornar a les víctimes la seua dignitat traient a la llum les injustícies comeses.

Escolta l'àudio en el web

]]>