<![CDATA[À Punt - Destacats]]> 10 <![CDATA[À Punt - Destacats]]> <![CDATA[Relat d'un masover que als anys 90 va acollir a casa quatre famílies atrapades en la neu]]> L'equip d''Alerta roja' s'ha retrobat amb Enric Boix, el masover que als anys 90 va acollir a casa un grup de persones atrapades dins del vehicle durant una forta nevada. El seu testimoni va quedar documentat davant les càmeres de Canal 9. El grup es trobava al port de Torre Miró (Ports) quan la neu els va impedir continuar. Quatre famílies, algunes de Sagunt, van quedar aïllades. En fer-se de nit, el masover va veure llums de cotxes i va eixir a buscar-los. "Sort que els vam veure... Haurien mort congelats". Un total de dotze persones van passar tres dies a casa del masover. A l'interior del mas van conviure i van haver de compartir el foc, els llits i el poc menjar que tenia. Altres masovers entrevistats per les càmeres de Canal 9 (imatges d'arxiu) també expliquaven com, tot i la neu, la vida continua, encara que amb més dificultats. Ells són Ovidi Querol i la masovera Mercé Salvador.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[“La ciutadania, i jo m’incloc, no és conscient de l’exposició al perill que tenim”]]> L'últim capítol d'Alerta roja, dedicat a la neu, mostra el comportament impulsiu de les persones quan venen nevades cridaneres. El programa fa referència a la borrasca Filomena, que va arribar després d’un Nadal ple de restriccions per la covid-19, al gener de 2021. I com davant aquell panorama, les muntanyes plenes de neu van ser un èxit de convocatòria. Les imatges d'arxiu d`À Punt mostren com es trobava el port de la Carrasqueta, amb una afluència de visitants que no tots reben igual. Com han explicat els bombers a l'equip d'Alerta Roja, per una part "s'agraeix la visita dels curiosos, però de vegades dificulten el treball". Fernando Pérez, cap de la secció forestal del Consorci de Bombers de Castelló, amb molta claredat comenta que “la ciutadania, i jo m’hi incloc, no és conscient de l’exposició al perill que tenim”. Recalca que ni avisos ni curiositat, quan es tracta que pot haver-hi perill "no ens ho prenem seriosament". Un altre dels bombers consultats diu que "molta gent no va preparada, no sap que es el nivell groc, ni el taronja ni el roig".

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Invertir en prevenció i en extinció: la balança ha d’estar equilibrada]]> En el documental Alerta roja dedicat als incendis valencians, l’inspector en cap del Consorci de Bombers de València apunta cap a l’equilibri necessari entre prevenció i extinció. Com ha dit Jose Miguel Basset, “la balança de la inversió en prevenció i en extinció ha d’estar equilibrada o no estem fent les coses com toca”. El cos de bombers alerta que si fa quinze o vint anys hi havia més d’incendis, actualment són menys, però potencialment majors “i això ens preocupa”. Javi Miró, d’altra banda, ha explicat com el canvi climàtic està provocant la desestacionalització de les pluges.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així descriuen els bombers la tasca d'apagar els incendis de sexta generació]]> Jose Miguel Basset, cap del Consorci de Bombers de València, ha explicat en el programa d'Alerta Roja anomenat Incendis la complicació que representen els incendis d'última generació. "Un incendi forestal descontrolat és un tsunami de foc, no d’aigua, perquè no es pot parar". Els cossos de bombers s'enfronten a situacions complexes, molt diferents de les de fa dècades. “Què cal fer?, i explica que cal adequar-se. En els anys quan 70 es podia apagar un incendi, anaven a totes i s'apagava. Això hui és impensable. "Ara cal esperar, cal avaluar i veure quan som forts, quan sabem que han de canviar els vents, quan sabem que la humitat relativa baixarà”. És a dir, necessiten aliar-se amb els canvis de condicions climàtiques.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els incendis de sexta generació, una conseqüència clara del canvi climàtic]]> El programa ‘Alerta roja’ investiga els efectes del canvi climàtic a la Comunitat Valenciana i ofereix un especial sobre els incendis “de sexta generació”. La calor i el polvorí que suposa els nostres boscos, fa esclatar focs que són imprevisibles, violents i amb una càrrega d’energia desconeguda. Els últims, el de la Vall d’Ebo a la Marina Alta, i el de Begís a l’Alt Palància. Els incendis 6.0 són incendis ràpids, agressius i difícils de controlar. El canvi climàtic amb l'augment de les temperatures i l'estrès hídric que pateix la vegetació està darrere d'estos focs destructors, que superen la capacitat humana d'extinció.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Creus que Xàtiva és o no és la més calorosa?]]> Parlar de temperatures extremes i de calor a la Comunitat Valenciana porta, sense dubte, a parlar de la ciutat de Xàtiva, a la Costera. Pep Gimeno, cantador d'allí mateix, defén que "uns pobles tenen la fama, però altres carden la llana" referint-se que hi ha altres poblacions on fa més calor que a Xàtiva. Cal escoltar que diu al carrer el veïnat de com de "socarrats" estan a l'estiu. El programa d''Alerta roja', dedicat a les temperatures extremes ha volgut comprovar, amb les dades amb la mà, quina és la veritat. L'explicació d'esta fama, merescuda o no, ens arriba de la mà d'Adrià Revert.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El vent de ponent, el malson valencià]]> Com diu el meteoròleg de l'Oratge d' À Punt, Adrià Revert, el ponent "és el malson més gran per a valencianes i valencians. És un vent que no ens porta res bo". Escolta com es refereix a ell Pep Gimeno 'Botifarra', en al·lusió també als veïns de Castella-la Manxa. Tots tenen paraules quan es tracta de parlar de la ponentada. Escolta com s'hi refereix Lluís Obiols.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El rècord de fred a Vistabella del Maestrat del 2021, -26,1 °C, continua sense superar-se]]> "Menys 26,1 graus és a hores d'ara el nou rècord de fred. Mai abans des que hi ha registres a la Comunitat Valenciana s'havia arribat a una xifra tan baixa." Així començava la peça informativa el periodista Abel Campos el 12 de gener del 2021 als informatius d'À Punt Mèdia. Ho feia des del pla de Vistabella del Maestrat. Un rècord de temperatura que el gener del 2025 continua sense haver-se superat. En el segon programa d''Alerta roja', dedicat a les temperatures extremes, escoltem el meteoròleg Adrià Revert parlar de la borrasca Filomena i d'aquella jornada del 12 de gener de 2021.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA["Joan Carles, què he de fer per a ser com tu?"]]> Joan Carles Fortea i Javi Miró són dos dels meteoròlegs d'À Punt. En este vídeo d''Alerta roja' et contem com passaren de ser ídol i aprenent a companys de treball. Una història de somnis complits, semblant a la d'Adrià Revert, membre també d'À Punt Oratge, que ens explica que quan era xiquet mirava fascinat la previsió de l'oratge en Canal 9 i com ara forma part d'este equip. Un equip conformat per geòlegs i físics que al principi res sabien de divulgació i comunicació.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Agost de 2023, l’any més càlid des de 1950 a la Comunitat Valenciana]]> Nou dels deu anys més sufocants des del 1950 es concentren entre el 2014 i el 2024. A la ciutat de València destaca el 2023, en batre els seus propis rècords i arribar al 44,4 graus. Uns registres que, segons José Ángel Núñez, el cap de Meteorologia de l'Aemet, "encara que semblen increïbles, a la vista de l'evolució de les temperatures mitjanes no sorprenen". Com recollien els informatius d'À Punt de persones del carrer, entrar a les esglésies o als supermercats buscant la frescor era "el superpla" del dia per a alguns. Concretament, el 10 d'agost del 2023 la ciutat de València va arribar als 44,7 graus. Aquell dia es va registrar la temperatura més elevada de la història de la Comunitat Valenciana. Es trenquen tants records que cau del pòdium el rècord del 1994.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Quina és la comarca on més plou de tota la Comunitat Valenciana?]]> El màxim històric de precipitació acumulada en 24 hores a Espanya està a Oliva, la Safor, on el 1987 van caure 817 litres per metre quadrat. El setembre del 1996 van caure 525 litres a Simat de la Valldigna, la Safor, en poc més de díhuit hores. Però d'entre totes, la més plujosa és Barx, que entre el 1998 i el 2020 ha registrat 1.030 litres per metre quadrat, de mitjana a l'any. Amb estes quantitats que es repeteixen a altres localitats de la Safor ja podem dir que esta comarca és la que més precipitació registra, amb 790 litres per metre quadrat de mitjana. El segueixen de prop la Marina Alta i el Comtat amb vora 700 litres a l'any. Tot i les imatges que guardem en el record, a la Ribera Alta plouen, segons l'Aemet, de mitjana 557 litres a l'any, menys que a l'Alt Maestrat i els Ports.

Les centrals són, sens dubte, les comarques més plujoses, ja que l'orografia propicia la precipitació.

Alerta roja, el nou programa sobre l’emergència climàtica a la Comunitat Valenciana. Els dilluns a les 22:45 h en la televisió d’À Punt i a la carta en apuntmedia.es.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així contàrem la dana del 2019 del Baix Segura en À Punt]]> En este reportatge d'Alerta roja, rescatem les imatges d'arxiu més impactants que durant la dana del 2019 al Baix Segura, À Punt va gravar amb les seues càmeres. Van ser 500 litres per metre quadrat en només 24 hores, 4.000 persones evacuades o incomunicades, milers d'hectàrees arrasades i 25 municipis davall de l'aigua. Ho resumim en este vídeo de set minuts, en què a més hem arreplegat testimonis que es van gravar el 2019 i que ara hem tornat a localitzar per a comprovar la seua situació actual i els records que d'aquella dana guarden.

Alerta roja, el nou programa sobre l’emergència climàtica a la Comunitat Valenciana. Els dilluns a les 22:45 h en la televisió d’À Punt i a la carta en apuntmedia.es.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Javi Miró, meteoròleg d'À Punt: "En la dana es van formar núvols de tempesta més propis dels Estats Units"]]> En el primer capítol de la sèrie documental 'Alerta roja', Javier Miró, referint-se a la mortífera dana d’octubre del 2024, considerada com el pitjor desastre amb pèrdua de vides humanes ocorregut mai a la Comunitat Valenciana, ha explicat com “el sistema de tempestes —que es va quedar estacionari durant tres i quatre hores— assolia una altitud de 20 km”. Les imatges que es poden veure en el programa, de com es van formar aquells núvols impacten per la virulència. El meteoròleg ha dit d'ells que “van sobrepassar el límit teòric que és el de l’estratopausa. És a dir, que la troposfera, puntualment, va créixer fins eixos 20 km perquè el núvol tenia eixa espenta”. I amb la mateixa proporció van ser les pluges associades a eixe núvol. En les imatges que arreplega el documental es pot veure com el temporal envaeix les mateixes vivendes. Miró ha dit que “el núvol de tempesta que es va formar era més pareguts als dels Estats Units que als nostres”.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Victòria Rosselló: “La primera emissió del 1989 va suposar tot un repte, perquè érem físics i no sabíem res de comunicació”]]> El primer capítol de la sèrie sobre fenòmens meteorològics Alerta roja, de la mà de l’arxiu audiovisual d'RTVV, ha mostrat com era de precària la predicció els anys 90 per la falta de recursos i tecnologia. En aquella primera emissió de l’antiga Canal 9, el 1989, ja estava Victòria Rosselló, l’actual cap del departament de Meteorologia d'À Punt, que ha recordat com aquella primera emissió va suposar tot un repte. 

“Hem de tindre en compte que tant el meu company, Vicent Gómez, [que va ser la primera cara (informant de l’Oratge) que es va veure a Canal 9], com jo, érem físics, però no sabíem res de comunicació”. Rosselló ha comentat que aquells dies els vivien amb angoixa “perquè parlàvem de riscos per a la població, acabàvem d’entrar a treballar i sabíem poc de comunicar”.

Alerta roja també ha recordat que va ser precisament l’episodi de fortes pluges caigudes el setembre d'aquell 1989 el que van obligar a avançar un mes la data d’estrena de l’emissió de l’antiga Canal 9, inicialment prevista per al 9 d’octubre. En les imatges d’arxiu veiem la presentadora de l’informatiu Xelo Miralles anunciar el desbordament del riu Segura al pas d’Oriola. Com ha apuntat el director de l’Aemet a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, aquell 1989 va ser un any en què “meteorològicament va passar de tot”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Victòria Rosselló, sobre la dana del 29 d'octubre: “La comparació amb un tsunami és molt adequada"]]> Alerta roja és la nova sèrie de producció pròpia d'À Punt que analitza els canvis que comporta l’emergència climàtica a la Comunitat Valenciana. El primer capítol aborda la pluja i s'ha enfocat especialment a tractar les característiques i singularitat de la fatídica dana que ha patit la província de València. Sobre el cabal del barranc de Poio, la cap de Meteorologia d'À Punt Victòria Rosselló ha destacat que “l'última dada que es té és la de 2.283 m³/segon, quatre vegades qualsevol gran riu europeu, com ara l’Ebre".

El també meteoròleg d'À Punt Javi Miró, continuant amb la magnitud del cabal de Poio, ha ficat de relleu la confluència entre rambles que es produïa. “Metres més avall se li uneix el barranc de Gallego, que ve de Godelleta, on van caure entre 600 i 700 litres per metre quadrat. I més avall, a l’altura de Torrent, se li ajunta el barranc de l’Horteta, que carrega les aigües de la zona de Torís”. Diu Miró que el Poio arribava a l’Horta Sud “molt, molt carregat: entre 4.000 i 5.000 m³ per segon”.

Com recorda Rosselló, el barranc de Poio creua una de les àrees més poblades del territori valencià “i allí no havia plogut. I eixa magnitud d’aigua anava aigua avall del barranc de Poio, la desembocadura del qual sols té uns deu metres d’amplària”. També diu que “cap habitant d’eixes comarques sabia el que els venia”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Victòria Roselló: "A primera hora de la vesprada, qualsevol que tinguera les dades sabia que venia una riuada cap a l’Horta Sud"]]> Victòria Rosselló, cap del departament de Meteorologia d'À Punt, ha repassat en el primer capítol d'Alerta roja les primeres hores informatives de la fatídica dana del 29 d’octubre. Este nou espai de producció pròpia d'À Punt sobre l'emergència climàtica dedica el primer capítol a les pluges, amb especial atenció a la dana del 2024.

“La sensació principal és de frustració i molta impotència, perquè les dades les teníem des de bon matí”, ha explicat Rosselló sobre la jornada informativa del 29 d'octubre. En este sentit, la meteoròloga ha recalcat que “a primera hora de la vesprada, amb les dades a la mà, qualsevol sabia que venia una riuada que desembocaria a l’Horta Sud”.

En descriure la brutal pluja que va començar a caure a les comarques de l'interior, a termes com Utiel i Requena, Rosselló ha explicat que “eixa pluja va caure durant molt poc de temps i en el mateix lloc, en capçaleres de determinats rius i barrancs. I això feia que fora potencialment molt perillosa”. En l’informatiu de migdia d’À Punt del 29 d’octubre, la meteoròloga advertia fins a sis vegades del risc que hi havia. Rosselló recordava al públic espectador que davant de l’avís roig a la Ribera Alta calia quedar-se a casa, evitar desplaçaments innecessaris i zones inundables. El programa també mostra com els equips d’À Punt que aquell migdia informaven des de l’A-3, al km 285, es van veure obligats a interrompre la comunicació pel perill físic que patien. Era el cas de Pilar de la Fuente i el càmera Vicent Santapau.

Continua llegint-ho en el web

]]>