<![CDATA[À Punt - Clips]]> 10 <![CDATA[À Punt - Clips]]> <![CDATA[La Casa del Marqués o la Casa dels Miquel, el tresor que amaga Benicarló]]> Parlem de construccions singulars. La Casa del Marqués o la Casa dels Miquel, construïda al segle XVIII, és un dels tresors de Benicarló. En els últims anys un arquitecte s'ha dedicat a mantindre esta construcció declarada BIC (Bé d'interés cultural). De la mà del benicarlando Fèlix Tena hem recorregut el seu interior i ens hem recreat amb les pintures de la cuina antiga. Un espai on les parets són un autèntic tractat gastronòmic dels aliments més freqüents en l'època. Descobrix les diferències entre la cuina moderna, del 1890, i l'antiga, de 1770.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així trobem l'Albufera dos anys després de la dana del 2024]]> L'Albufera va tindre un paper fonamental en la dana de 2024, que el 29 d'octubre fa dos anys. Va embassar una gran quantitat d'aigua, sediments i residus que van fer pujar moltíssim el nivell de la llacuna, però evitaren la inundació dels pobles costaners del voltant. Els contaminants van alterar la salut de l'aigua i els sediments van fer pujar el nivell del caixer. El treball dels voluntaris, associacions i professionals ha sigut fonamental per a netejar els residus del parc natural. Ara, dos anys després de la catàstrofe, l'aigua ha recuperat l'estat previ a la dana, però encara queda molta faena per aconseguir que l'Albufera siga el llac d'aigua clara de la primera meitat del segle passat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Tornar a la natura i al dictat de l'aigua, l'estratègia verda en cas d’una dana]]> La reconstrucció de la zona afectada greument per la dana del 2024 és un dels grans esforços de totes les administracions. S'han fet obres d'emergència, però ara s'ha de decidir com reparar i renaturalitzar el territori. Les noves tendències de l'Enginyeria Hidràulica aposten per tornar a la natura. Al dictat de l'aigua. I una volta tenim clar que per a recuperar el nostre espai natural hem de fer-li costat a la natura, hem volgut saber per on va l'estratègia verda de la Generalitat. L'experiència de la dana del 2024 ha de fer vore que la renaturalització és la gran solució per a tindre un territori que ja s'enfronta al canvi climàtic i freqüents danes que fan molt de mal. En este reportatge hem parlat amb Paco Vallés, professor Enginyeria Hidràulica de la UPV, Teodoro Estrela, director del Pla de Recuperació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i Raúl Mérida, comissionat per a la recuperació de la dana-GVA. Joan Miquel Llopis ha buscat la reconstrucció verda i ha volgut vore què diu la ciència.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Noruega celebra la reunió final del projecte Climb Forest amb presència valenciana]]> A Noruega s'ha fet la reunió final del projecte Climb Forest, una iniciativa europea per a millorar la gestió dels boscos del futur, davant de les crisis ambientals agreujades pel canvi climàtic, com ara les sequeres o els grans incendis. Un projecte en què participen cinc països (Noruega, Polònia, República Txeca, França i Espanya) i que inclou una delegació valenciana. Durant tres anys han compartit experiències sobre boscos d'ambients i geografies prou diferents, però que ja tenen problemes comuns. A Noruega, Polònia i la República Txeca la reducció de la pluja està causant la mortaldat d'arbres i l'aparició de plagues des de fa uns anys, un fet inèdit en aquelles latituds. Unes afeccions en què la Comunitat Valenciana aporta la seua experiència, així com davant dels grans incendis. En la reunió a la població Noruega d'Asker, situada prop d'Oslo, han participat investigadors valencians del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), així com de la Generalitat, la Fundació Victoria Laporta, la Federació Valenciana de Muntanya, Acció Ecologista Agró i d'empreses del sector de la fusta. Per a donar-nos més detalls, Fèlix Tena ha viatjat a Noruega. La tardor mostra els colors més espectaculars entre aurons, feixos, castanyers i altres espècies que cobrixen de cridaneres tonalitats el paisatge, per a preparar-se per a afrontar l'hivern abans de perdre les fulles. Una imatge idíl·lica, però que també amaga problemes que afecten les grans masses forestals del nord d'Europa, com la mort en massa d'arbres a causa de la sequera i les plagues. Uns fenòmens fins fa pocs anys inèdits en esta part del món, i que cada vegada són més freqüents a causa del canvi climàtic.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Entrevista amb el besnet i la rebesneta de Blasco Ibáñez, a les portes del centenari de la seua mort]]> A les portes del centenari de la mort de Blasco Ibáñez —gener de 2028— entrevistem el besnet i la rebesneta de l'escriptor. Parlem de Rosa Muñoz, rebesneta de Vicent Blasco Ibáñez i Emilio Muñoz Blasco Ibáñez, besnet de Vicent Blasco Ibáñez. Amb ells dos ha parlat Fèlix Tena, de la casa de Vicent Blasco Ibáñez a la platja de la Malva-rosa, de qui la va habitar per damunt de tot i qui va aconseguir que la singular vivenda continuara pertanyent a la família. Una història que el film de Berlanga 'Blasco Ibáñez. La novela de su vida' (1998) ajuda a recordar. Un reportatge de Fèlix Tena amb imatges de Nanci Bellido i Laura Garrido.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[A l'IVIA investiguen les causes de l'enverdiment' dels cítrics, la greu malaltia sense cura que afecta altres països]]> Encetem una sèrie de reportatges per a parlar d'un dels principals maldecaps del camp: les plagues. Hui parlem de la que s'anomena per les sigles 'HLB', o també és coneguda com 'greening' en anglés, o 'enverdiment' en valencià, una malaltia que afecta greument els cítrics i no té cura. A la Comunitat Valenciana no ha arribat encara, però un equip de científics de l'IVIA treballa per a conéixer el bacteri i el seu vector, el mitjà de transport que utilitza per a infectar tarongers. A Xipre n'han localitzat el vector. I fins allà han anat per a erradicar-lo, abans que es complique la situació. Joan Miquel Llopis ens posa en alerta per la plaga del greening. Este és el treball que fa l'IVIA a Xipre per a erradicar un insecte que transmet esta malaltia en cítrics. Com a centre europeu de referència, l'IVIA està aplicant un control biològic clàssic de Diaphorina citri. Un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així treballa Salvament Marítim]]> A 'La via verda' ens han obert les portes del centre de coordinació d'emergències a la mar, que opera des del port de València 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Entrem al punt neuràlgic de Salvament Marítim. Que també s'encarrega de detectar els rastres d'hidrocarburs, en cas d'algun abocament il·legal en alta mar. Hem parlat amb Ángel Buenaga, cap de coordinació de Salvament Marítim. I també presenciat un simulacre de rescat de dos accidentats amb una moto aquàtica. En temporada d'estiu augmenta este tipus d'incidències i han llançat una campanya pública amb recomanacions. Un reportatge de Mario Peris i Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Biotecnologia contra el cotonet des de l'IVIA i el CSIC]]> La plaga del cotonet de Sud-àfrica és una coneguda al camp valencià. Afecta greument la fruita que, per tant, deixa de ser apta per al mercat. Ja fa molts anys que es lluita contra la malaltia i s'hi han buscat solucions de tots els colors: s'ha fet control biològic amb enemics naturals i amb l'ajuda de químics, però ara, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries i el CSIC treballen en la lluita amb la biotecnologia. Un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[De la banda al camp: la història d'un jove llaurador de Nules]]> Hui viatgem fins a Nules (Plana Baixa), on trobem José, més conegut com a Panollo, el malnom d'una saga que sempre ha cultivat melons. Ara és temps de plantar-ne i María Sánchez ha anat a tirar-li una mà.Este jove llaurador també és mestre de música. Dos passions que li venen de família i a les quals posa tota l’estima. Passa la vida entre acords de música i melons... i afina la collita meló a meló de manera artesanal amb els consells que va heretar de son pare i del seu estimat iaio, a qui recorda amb molta emoció.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'Hort de Ribera a Carcaixent arreplega la tradició d'elaborar vermut com feien els romans]]> Entrem a l'hort de la família Ribera, una finca centenària al cor de Carcaixent que la rebesneta Teresa s'encarrega de mantindre amb molt d'esforç i dedicació. Esta finca és propietat de la família des del 1870 i, actualment, a més del negoci de cítrics, acull esdeveniments i tallers didàctics com el d'elaborar vermut de l'època dels romans, un dels que més èxit té. Esta saga familiar va començar amb l'ofici de fusters i amb el temps es va reconvertir al dels cítrics. El que hui hi ha és el resultat d'un besavi emprenedor i treballador. A Carcaixent trobem finques centenàries com esta, on mantenen el patrimoni cítric i en cada racó es respira la seua història. L'equip de 'La via verda' ha assistit a un dels tallers i ha preparat el vermut dedicat al programa. Un reportatge de Maria Sánchez.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Comencen els preparatius per a vore l'eclipsi solar total del 12 agost]]> Hi ha dies que són clau per a confirmar quins llocs seran els millors per a observar l'eclipsi solar total del 12 agost. Quan queden poc més de tres mesos fem un assaig general perquè el Sol està en una posició molt semblant a la mateixa hora de la vesprada, poc abans de les 8 i mitja, que la que tindrà a l'estiu. Diversos punts de Castelló, com ara Peníscola, i també de l'interior de València seran bons punts. També un centre d'observació astronòmica situat a Arcos de las Salinas, a només 4 quilòmetres de la Comunitat Valenciana. L'històric eclipsi solar que tindrem este estiu és un reclam per a posar l'ull en el cel, de dia i també de nit. Fenòmens com el que viurem el 12 d'agost es convertixen en un punt d'atracció per a fixar-nos en l'astronomia. Un equip de ‘La via verda’ format per Ximo Llorach i Fèlix Tena torna al centre de divulgació Galáctica, a Arcos de las Salinas, per a fer una observació nocturna de les estreles fins a l'infinit i més enllà.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El periodista Vicent Garcia Devís dedica un llibre a la família Bacharach, lligada a la Jutera de Foios]]> La Jutera de Foios enguany fa cent anys de la seua construcció. L'origen d'aquella fàbrica està lligat a la família Bacharach d'origen jueu, i a ells ha dedicat un llibre el periodista Vicent Garcia Devís. 'Akiva. Fugint dels llops'. Esta singular propietat era la major productora a l'Horta Nord de sacs de jute per a exportar les creïlles del camp valencià. Actualment les instal·lacions continuen en actiu com a factoria, però estan dedicades a la producció d'accessoris industrials. Al llibre hi conta la tempestuosa història d'esta família i el seu final tràgic.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Assistim a la Marina Alta i en família al procés mil·lenari del secat de polp al sol]]> A Jesús Pobre, un llogaret de Dénia, un pare, José Fornés, fill de pescadors, ha ensenyat al seu fill Jordi a assecar el polp com ho ha fet la seua família de sempre. Este pare portava fent-ho més de trenta anys, com li havia ensenyat son pare, i ara calia passar la saviesa al fill. Es tracta d'una tècnica mil·lenària que a la Marina Alta passa d'uns a altres. Esta família compta amb una terrassa al seu restaurant El Sequer on els exemplars reben el sol i l'aire que els arriba del Montgó necessaris per a un bon secat. I en acabar el procés, la mare de la família, Maite Alberola, la regina dels fogons a El Sequer, convertix el mol·lusc cefalòpode en un polp a la brasa o en un salpicó de polp, segons convinga. I com que la quarta generació ja està ací, prompte li arribarà el torn a la filla de Jordi, a la menuda Elissa, de rebre la lliçó. Un reportatge de Cristina Lavara.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Científics del CSIC, la UPV i l'IVIA demostren com les plantes parlen i es comuniquen entre elles]]> Diriem que les plantes parlen? Sabem que la comunicació entre els éssers vius és fonamental i també que els animals tenen el seu llenguatge, però ens hem preguntat què passa en l'univers vegetal. Joan Miquel Llopis s'endinsa en el món de la ciència per a conéixer més detalls d'este món tan desconegut. Com pot ser que les plantes parlen entre elles? L'equip de 'La via verda' ha entrevistat Meritxell Pérez-Hedo, investigadora del CSIC a l'nstitut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de la UPV, i Alberto Urbaneja, professor investigador en l'IVIA.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així és Ekon, el Punch valencià del Bioparc]]> Este peluix i Punch, la moneta rebutjada per la mare quan va nàixer, s’han fet inseparables! A l’equip de #LaViaVerda, la història de Punch ens ha robat el cor… i ens ha fet somriure recordant una altra moneta molt especial: Ekon! Ekon va nàixer al Bioparc i també va trobar un fidel company en un peluix. Ara ja ha fet un any i sembla que està totalment adaptada i feliç! Descobrim més sobre el procés d’integració d’Ekon i sobre el comportament de Punch amb l'ajuda de Stephan Bereje, responsable de benestar animal del Bioparc València.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Tienda de las Ollas de Hierro, al cor de València, porta oberta 233 anys]]> La Tienda de las Ollas de Hierro. Així s'anomena una de les botigues en actiu més antigues de València. Oberta des de 1793. El secret: que al llarg dels 233 anys de vida ha sabut acoblar-se a la clientela. La va fundar un francés que portava les cassoles des de Marsella. Per a sobreviure s'ha vist obligada a canviar els productes que ven en funció de la demanda. En l'actualitat hi trobem de tot: estàtues religioses de tota classe, espardenyes, figures per al betlem, adreços fallers, imatgeria religiosa, i un llarg etcètera omplin les prestatgeries de la botiga. Parlem amb Jorge Vilar, de La Tienda de las Ollas de Hierro. Un reportatge de Jesús Moreno.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Visitem l'Alqueria dels Moros (segle XIV) al barri de Benicalap de València]]> Al barri de Benicalap queda un conjunt rural d'alqueries conegut com l'Alqueria dels Moros. Existeixen des del segle XIV i estan considerades bens d'interés cultural (BIC). Este grup d'alqueries és conegut com l'Alqueria dels Moros. Un dels grups és gestionat per l'Ajuntament de València i actualment acull un centre d'interpretació i informació de l'horta de València. També hi ha construccions privades i algunes recentment han patit enfonsaments. Estos edificis alberguen arquitectura única i tenen la màxima protecció, perquè estan reconeguts com BIC (béns d'interés cultural). Visitem este conjunt d'alqueries. Un reportatge de Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Entrem a les entranyes de la séquia de Rascanya, al barri dels Orriols de València]]> Ens apropem a les alqueries de Sant Llorenç d'origen baix medieval i reconstruïdes al segle XVII i XVIII. Descobrim el tresor que amaguen estes alqueries, un molí medieval que abastia d'aigua el monestir de Sant Miquel dels Reis, el molí de Sant Miquel. Dins de la ciutat de València es conserven reductes de la història que ha fet funcionar l'horta durant segles. Este conjunt d'alqueries situat al barri dels Orriols en l'actualitat alberga la Universitat Popular, de l'Ajuntament de València. Un reportatge de Nanci Bellido i Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Desentranyem el funcionament de Salvament Marítim, des de la base a la Vall d'Uixó]]> Quan una embarcació s'afona amb el perill d'un abocament al mar és una situació que fa necessària l'actuació de la Unitat de Salvament i Lluita contra la Contaminació. Servei popularment conegut com a Salvament marítim, compta amb sis bases a Espanya i una de les bases està a la Comunitat Valenciana, concretament a la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa. Està operativa els 365 dies de l'any. Entre les actuacions més arriscades i complicades realitzades en el fons del Mediterrani està l'operació Woodford. Rep el nom d'un petrolier enfonsat per un submarí durant la Guerra Civil molt a prop de les Illes Columbretes. Fèlix Tena ha parlat amb dos dels protagonistes d'aquella operació. Hui dia el seguiment d'eixa embarcació submergida que encara es fa. Un reportatge de Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Animals rescatats es recuperen a Mundomar]]> Quan incorpores un animal a casa, n'eres conscient de si és de companyia? Quan el Seprona confisca o rescata animals salvatges de propietats privades, què passa amb ells? On van? No poden ser animals de companyia, però tampoc es poden alliberar en el seu hàbitat natural perquè no podrien sobreviure per ells mateixos. I tampoc tenen instal·lacions on fer-se’n càrrec. L'alternativa que queda és la cooperació amb centres zoològics. Cristina Lavara ha visitat les instal·lacions del parc d'animals Mundomar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coneixem l'univers cítric de la Fundació Todolí a Palmera, la Safor]]> L'equip de La via verda ha anat a Palmera, a la Safor, per a conéixer i recórrer l'Hort Botànic el Bartolí de la Fundació Todolí Citrus. Allí hi ha cítrics de totes les dimensions, formes, colors, sabors i olors. L'univers dels cítrics d'este projecte privat és molt extens. Coneixem varietats al·lòctones, d'altres racons del planeta. La Fundació Todolí Citrus està completant una col·lecció que impressiona. És un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Assistim a Moraira a la modalitat de pesca i solta sense mort amb curricà costaner]]> Pesca i solta, sense mort. Coneixen eixa modalitat? Un dels equips de 'La via verda' ha sigut espectadora d'excepció del Campionat d'Espanya amb curricà costaner. La pesca al curricà és una modalitat de pesca que es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcació en marxa, a mar obert. Enguany el campionat s'ha celebrat a Moraira. Fèlix Tena s'ha unit a la tripulació d'una de les embarcacions, que han participat en una jornada que comença quan encara és de nit i comença a eixir el sol. Els contem el desenllaç d'esta competició de pesca sense mort.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Després de la dana i per les reformes de les vivendes en alguns municipis han aparegut abocadors incontrolats]]> El programa especial de La via verda dedicat a 'Un any de la dana' s'ha fixat en la gestió de residus generats per la dana. Este ha sigut un dels grans reptes mediambientals. Entre eixe fem van aparéixer més de 13.000 canyes que l'aigua va arrossegar fins a la mar. A les canyes, se sumaren en una nit, més de 800.000 tones de tot tipus de deixalles, moltes potencialment contaminants com els 141.000 vehicles que el fang va llançar a perdre. Mai s'havia produït un volum tan gran en tan poc de temps a Europa. Un any després, els tres grans centres de transferència estan ja buits de residus, però en diversos municipis afectats per la dana, han tornat a aparéixer abocadors incontrolats a causa, principalment, des les reformes de vivendes. Un fenomen que és un motiu més de molèsties entre el veïnat després d'un any de patiment. Fèlix Tena ha anat a parlar amb ells.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La factura de la dana en les zones mediambientals, al voltant de 122 milions d'euros]]> És molt difícil avaluar l'impacte real i el cost econòmic que representa, però l'informe de diagnòstic de la Generalitat xifra en 122 milions d'euros els danys en les zones mediambientals. A més de l'Albufera, tres parcs naturals més van quedar arrasats per les inundacions. Un d'ells és el parc fluvial del Túria. El riu va patir dos crescudes de nit i matinada en les quals el cabal va arribar a una xifra encara mai vista des de la creació del llit nou. Núria Navarro, de La via verda, ha comprovat que encara hui l'empremta del fang és visible.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'arròs ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana]]> En el programa especial dedicat a la dana, l'equip de La via verda ha ficat el foco en un dels nostres cultius emblemàtics. L'arròs. Ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana, però en realitat, no l'únic. De fet, un estudi de la Universitat de València parla de 475 quilòmetres quadrats de zones agrícoles afectades per les inundacions. I la meitat d'esta xifra correspon a cultius fruiters. A Sueca, per exemple, el 78% del terme municipal ha sigut inclòs en l'estudi com a zona inundada però la major part afecta els camps d'arròs del parc natural de l'Albufera. I això mateix ocorre en els altres 12 pobles que envolten el parc. Joan Miquel Llopis ha pogut parlar del present i el futur amb dos arrossers afectats.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El CSIC descarta una "contaminació generalitzada" de les aigües subterrànies, després de la dana]]> De segur que s'han preguntat com va afectar la dana la qualitat de l'aigua que ens arriba a l'aixeta de casa. Un equip de 'La via verda' ha anat a testar la salut de les aigües subterrànies, dels aqüífers, que són essencials per a destinar eixes aigües al consum humà o al reg de cultius. Des de fa mesos als laboratoris del Consell Superior d'Investigacions Científiques s'analitzen mostres de 22 punts especialment sensibles. Parlem amb Bruno Ballesteros, que coordina estos treballs i amb una de les tècniques que diu que les aigües subterrànies a l'ullal del motor del Caminàs són "perfectament potables". Segons Ballesteros les primeres conclusions són favorables, "es pot descartar una contaminació generalitzada. En alguns punts sí que han trobat presència de substàncies, però no de manera generalitzada. Ara cal seguir controlant eixos 22 punts sensibles". Fèlix Tena els ha acompanyat a agafar eixes mostres. Els tècnics ens han avançat les primeres conclusions de l'estudi.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Nius artificials nous per a l'àguila pescadora en la marjal d'Almenara]]> A la tardor i l'hivern els aiguamolls valencians reben la visita de moltes àguiles pescadores procedents del nord. L'espècie va desaparéixer del nostre territori en la dècada dels anys 80 i ara diversos grups ecologistes i la Conselleria de Medi Ambient estan construint nius artificials nous perquè tornen a criar ací. Els nius han sigut ubicats en la marjal d'Almenara. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Descobrim els tresors davall d'aigua del parc natural de la serra Gelada]]> La serra Gelada fa enguany 20 anys com a parc natural. Esta franja de costa lliure d'edificacions s'aboca a la mar entre Benidorm, Altea i l'Alfàs del Pi. Un espai amb molts tresors per descobrir en terra i davall l'aigua. L'equip de La via verda s'ha embarcat una vegada més en una travessia per a buscar una altra visió del paratge. De la mà de Fèlix Tena descobrim on hi rajades i taurons, prop de Benidorm i també la important presència de l'àguila marina, una espècie amenaçada.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Et mostrem com cultiven el kiwi groc a l'Horta Sud]]> Un fruit que sembla tropical, però és continental i que necessita fred. Parlem del kiwi i en concret del groc, el que té fama de ser el més dolç. A Torrent (Horta Sud) trobem uns cultius que demostren que enguany la collita s'espera bona i de bon calibre. El clima enguany li ha sigut favorable. També cal tindre en compte que la pell d'este kiwi és molt fràgil i qualsevol colp el fa malbé. Per contra, que el kiwi verd no es pot cultivar en molts llocs de la Comunitat Valenciana, perquè necessita molt de fred a l'hivern i molta aigua a l'estiu... i els llocs freds valencians no són humits a l'estiu. Informa Maria Sánchez de l'equip de La via verda.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Ademuz, el lloc on recórrer vistosos camps de lavanda a l'estiu]]> No cal anar fins a la provença francesa per a relaxar-se contemplant un camp de lavanda. Esta imatge la trobem a Ademús durant unes setmanes centrals de l'estiu. El seu terreny, que evita que l'aigua s'acumule a la superfície, li va molt bé a la planta. I esta excursió no només convida a contemplar el paisatge, sinó també participar en una de les visites guiades que permeten al visitant conéixer els tipus de lavanda que es cultiven a Ademús (lavanda, lavandí i espígol) i com les cultiven. També com és processen per a obtindre olis essencials. I tot es treballa de manera ecològica, com explica Patricia Aparicio.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Elies Siscar, l'arrosser de Pego que va créixer en un camp d'arròs i allí continua]]> Estem en temps de sega... i anem a arrossars que hi ha lluny de l'Albufera. Ens apropem a la Marina Alta per tal de parlar amb Elies Siscar, un arrosser pegolí que té 70 anys i està lligat tota la vida al cultiu de l'arròs De ben menut primer jugava amb l'arròs, i ja de jove es va convertir en arrosser. Ell, quan arribava l'estiu, en comptes de jugar a la pilota, jugava al camp mentre acompanyava son pare. L'ajudava llevant les males herbes que després servien per a alimentar els animals, i també jugava al camp d'arròs i la séquia agafant granotes. Este cultiu va patir una sequera a Pego i durant 30 anys va desaparéixer, però ell i alguns arrossers més van aconseguir recuperar este cultiu a la marjal de Pego. Ens ha contat la seua història.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els microplàstics afecten greument els corals valencians i els lleva el color]]> Un símptoma de la malaltia del colar és quan perden el color i es queden blancs. La pèrdua del color és, en part, pels microplàstics que els afecten greument. A La via verda ens hem preguntat pel paper dels corals en l'ecosistema i com patixen la contaminació dels oceans i mars. Volem saber com els afecten els microplàstics a estos menuts animals marins invertebrats que, a més, són animals filtradors. Hem buscat respostes al laboratori a Calp i hem parlat amb investigadors de l'Institut d'Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR) de la Universitat Catòlica de València. Un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Unes imatges familiars inèdites mostren com era el Jardí Botànic de València en els anys quaranta]]> L'equip de 'La via verda' ha tingut accés, via la companya Tere Roig, a la primera pel·lícula del Jardí Botànic de València. Es tracta d'un tresor fílmic propietat de la família de Tere i que ens ha permés un viatge en el temps. En concret a la València dels anys quaranta. Una pel·lícula gravada per Luis Roig d'Alòs, pioner de la restauració d'art a Espanya, mostra com era el Jardí Botànic de la Universitat de València a finals dels anys quaranta del segle XX. Un document únic, recuperat per la Filmoteca Valenciana, que aporta informació valuosa sobre com ha canviat o no la disposició del jardí i la seua vegetació. Pepa Baño i Fèlix Tena han pogut reviure aquell moment amb els protagonistes de la pel·lícula, quasi huitanta anys després.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El CSIC i la UV investiguen amb cucs la immunitat contra virus]]> A 'La via verda' ens fem ressò d'una investigació de cucs, però no uns qualssevol. Estos diminuts éssers vius tenen moltes coses en comú amb l'espècie humana i per això estan ajudant en una investigació sobre immunitat contra els virus. El treball del CSIC i la Universitat de València ha permés descobrir un sistema que tenen estos animalets, que els fa resistents a futures reinfeccions i, de fet, eixe mecanisme ja s'ha utilitzat en vacunes durant la covid-19. Un reportatge de Fèlix Tena. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Juanma Melero ens obri les portes del seu racó de desconnexió: el circuit de Cheste]]> A tota velocitat! Juanma Melero, presentador junt amb Clara Castelló de ‘Connexió Comunitat Valenciana’, ens obri les portes del seu racó de desconnexió: el circuit de Cheste. Si la setmana passada Clara ens sorprenia amb una de les seues aficions més desconegudes, el rem, esta setmana Juanma calfa motors i ens mostra la seua gran passió per la conducció i la velocitat. A més de posar-se al volant, també ens dona alguns bons consells per a una conducció més neta i sostenible. I compte! Que a la nostra companya Núria Navarro li ha pujat l’adrenalina!

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El racó de Clara Castelló, una embarcació de rem al port de València]]> Esta temporada 'La via verda' estrena secció. Si la temporada passada entràvem a casa dels famosos valencians per a conéixer com cuiden les plantes, ara els hem demanat que ens porten al seu racó de desconnexió per a estar en calma, relaxats i trobar-se a si mateixos. I comencem amb el de Clara Castelló. La presentadora del magazín matinal d'À Punt també capitaneja una embarcació de rem. Un reportatge de Núria Navarro.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així es fan les papes cruixents i al punt exacte de sal a Alberic]]> Hui en 'La Via Verda' ens preguntem com és el procés de fabricació i quin és el secret per a obtindre unes papes cruixents i al punt exacte de sal. I ho descobrirem visitant una empresa familiar d'Alberic amb l'aval de tres generacions dedicades a l'univers de les papes. Núria Navarro ens explica el relleu generacional de la família de les papes Duso.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[A Morella trobem el museu Temps de Dinosaures, dedicat en exclusiva a fòssils del cretàcic]]> Viatgem en el temps i ens ubiquem en el període comprés entre 146 milions d'anys i 98 milions d'anys arrere, quan l'aigua cobria les valls de la comarca dels Ports. Eixa circumstància va permetre la creació d'argiles que capturaren les empremtes dels habitants de la zona. I en aquells llunyans anys uns dels animals que per allí corrien eren els dinosaures. Paco Gascó-Lluna ens acosta l'apassionant món del cretàcic. I una bona manera és fer-ho des del museu Temps de Dinosaures de Morella. Allí panells, maquetes i fòssils originals de dinosaures permeten fer-se una idea de com era la vida i la fauna en aquells llunyans anys. De la mà del director, José Miguel Gasulla, comença la visita i ja en entrar sorprén la reproducció d'un iguanodont. És l'espècie de dinosaure més característica dels jaciments de la comarca dels Ports, concretament de Morella. A més, cal dir que este 2025 se celebra el bicentenari del descobriment de l'iguanodont —el 1825 a Anglaterra— i amb posterioritat s'ha localitzat en altres parts d'Europa, i concretament en esta comarca. A la comarca hi ha molts jaciments -són incomptables- a causa de l'abundància d'argila roja. Este museu, que es va inaugurar el 1994, va ser el primer a la península Ibèrica dedicat exclusivament a dinosaures. En l'actualitat compta amb més de 7.000 fòssils de vertebrats, la majoria de dinosaures.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coneix les propietats medicinals i gastronòmiques de les herbes de la serra de Mariola]]> El millor fregall és natural. És també abrasiu, no metàl·lic i no fa malbé els perols. Parlem d'una herba que trobem a la serra de Mariola. Les seues llavors es mengen i les seues flors són bones per al mal de gola. L'equip de La via verda recorre amb Tono Belda, professor de la Universitat d'Alacant, este parc natural. En continuar este recorregut trobem el poliol, també anomenat 'té de serra' o 'té de muntanya', que és molt aromàtic i digestiu. La serra de Mariola, en definitiva, és sinònim d'un bon herber digestiu i d'un catàleg de brosses medicinals. Un reportatge de Jesús Moreno.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els misteris que amaga la cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir]]> Una visita ben fresqueta per als que viuen a la ciutat de València, o viuen a prop, o la visiten de tant en tant. Es tracta d'un lloc poc conegut. Ens n'anem a la casa de Punt de Ganxo, un edifici del modernisme valencià. Però on de veritat anem està als baixos del carrer de darrere. A un lloc molt més antic. Es tracta de la cripta arqueològica on va estar la presó de Sant Vicent Màrtir. L'equip de La via verda ha parlat amb l'arqueòleg municipal, Vicent Escrivà. La història d'este lloc comença amb la conquesta de València per Jaume I. Ací es va construir la presó de Sant Vicent i així s'ha conegut sempre. En el 1989, quan decidixen tirar l'edifici per a fer-ne un de nou, on ara està la Universitat Catòlica, va aparèixer la continuació de les cases i del carrer de l'Almoina i, amb el temps, es va comprovar que a la presó hi havia un vell mausoleu vinculat a l'antiga catedral de la ciutat, del segle VI. Van anar apareixent ales que configuraven una espècie de capella en creu llatina, també un altar i el lloc on s'enterraven tots els bisbes. L'espai en l'època islàmica es va reconvertir en un hammam, uns banys àrabs vinculats al palau reial que estava a l'Almoina. En l'any 1998, s'inaugura este espai per a visites. I diumenge l'entrada és gratuïta.

Mira el vídeo en el web

]]>