<![CDATA[À Punt - Clips]]> 10 <![CDATA[À Punt - Clips]]> <![CDATA[Assistim a la Marina Alta i en família al procés mil·lenari del secat de polp al sol]]> A Jesús Pobre, un llogaret de Dénia, un pare, José Fornés, fill de pescadors, ha ensenyat al seu fill Jordi a assecar el polp com ho ha fet la seua família de sempre. Este pare portava fent-ho més de trenta anys, com li havia ensenyat son pare, i ara calia passar la saviesa al fill. Es tracta d'una tècnica mil·lenària que a la Marina Alta passa d'uns a altres. Esta família compta amb una terrassa al seu restaurant El Sequer on els exemplars reben el sol i l'aire que els arriba del Montgó necessaris per a un bon secat. I en acabar el procés, la mare de la família, Maite Alberola, la regina dels fogons a El Sequer, convertix el mol·lusc cefalòpode en un polp a la brasa o en un salpicó de polp, segons convinga. I com que la quarta generació ja està ací, prompte li arribarà el torn a la filla de Jordi, a la menuda Elissa, de rebre la lliçó. Un reportatge de Cristina Lavara.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Científics del CSIC, la UPV i l'IVIA demostren com les plantes parlen i es comuniquen entre elles]]> Diriem que les plantes parlen? Sabem que la comunicació entre els éssers vius és fonamental i també que els animals tenen el seu llenguatge, però ens hem preguntat què passa en l'univers vegetal. Joan Miquel Llopis s'endinsa en el món de la ciència per a conéixer més detalls d'este món tan desconegut. Com pot ser que les plantes parlen entre elles? L'equip de 'La via verda' ha entrevistat Meritxell Pérez-Hedo, investigadora del CSIC a l'nstitut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de la UPV, i Alberto Urbaneja, professor investigador en l'IVIA.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així és Ekon, el Punch valencià del Bioparc]]> Este peluix i Punch, la moneta rebutjada per la mare quan va nàixer, s’han fet inseparables! A l’equip de #LaViaVerda, la història de Punch ens ha robat el cor… i ens ha fet somriure recordant una altra moneta molt especial: Ekon! Ekon va nàixer al Bioparc i també va trobar un fidel company en un peluix. Ara ja ha fet un any i sembla que està totalment adaptada i feliç! Descobrim més sobre el procés d’integració d’Ekon i sobre el comportament de Punch amb l'ajuda de Stephan Bereje, responsable de benestar animal del Bioparc València.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Tienda de las Ollas de Hierro, al cor de València, porta oberta 233 anys]]> La Tienda de las Ollas de Hierro. Així s'anomena una de les botigues en actiu més antigues de València. Oberta des de 1793. El secret: que al llarg dels 233 anys de vida ha sabut acoblar-se a la clientela. La va fundar un francés que portava les cassoles des de Marsella. Per a sobreviure s'ha vist obligada a canviar els productes que ven en funció de la demanda. En l'actualitat hi trobem de tot: estàtues religioses de tota classe, espardenyes, figures per al betlem, adreços fallers, imatgeria religiosa, i un llarg etcètera omplin les prestatgeries de la botiga. Parlem amb Jorge Vilar, de La Tienda de las Ollas de Hierro. Un reportatge de Jesús Moreno.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Visitem l'Alqueria dels Moros (segle XIV) al barri de Benicalap de València]]> Al barri de Benicalap queda un conjunt rural d'alqueries conegut com l'Alqueria dels Moros. Existeixen des del segle XIV i estan considerades bens d'interés cultural (BIC). Este grup d'alqueries és conegut com l'Alqueria dels Moros. Un dels grups és gestionat per l'Ajuntament de València i actualment acull un centre d'interpretació i informació de l'horta de València. També hi ha construccions privades i algunes recentment han patit enfonsaments. Estos edificis alberguen arquitectura única i tenen la màxima protecció, perquè estan reconeguts com BIC (béns d'interés cultural). Visitem este conjunt d'alqueries. Un reportatge de Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Entrem a les entranyes de la séquia de Rascanya, al barri dels Orriols de València]]> Ens apropem a les alqueries de Sant Llorenç d'origen baix medieval i reconstruïdes al segle XVII i XVIII. Descobrim el tresor que amaguen estes alqueries, un molí medieval que abastia d'aigua el monestir de Sant Miquel dels Reis, el molí de Sant Miquel. Dins de la ciutat de València es conserven reductes de la història que ha fet funcionar l'horta durant segles. Este conjunt d'alqueries situat al barri dels Orriols en l'actualitat alberga la Universitat Popular, de l'Ajuntament de València. Un reportatge de Nanci Bellido i Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Desentranyem el funcionament de Salvament Marítim, des de la base a la Vall d'Uixó]]> Quan una embarcació s'afona amb el perill d'un abocament al mar és una situació que fa necessària l'actuació de la Unitat de Salvament i Lluita contra la Contaminació. Servei popularment conegut com a Salvament marítim, compta amb sis bases a Espanya i una de les bases està a la Comunitat Valenciana, concretament a la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa. Està operativa els 365 dies de l'any. Entre les actuacions més arriscades i complicades realitzades en el fons del Mediterrani està l'operació Woodford. Rep el nom d'un petrolier enfonsat per un submarí durant la Guerra Civil molt a prop de les Illes Columbretes. Fèlix Tena ha parlat amb dos dels protagonistes d'aquella operació. Hui dia el seguiment d'eixa embarcació submergida que encara es fa. Un reportatge de Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Animals rescatats es recuperen a Mundomar]]> Quan incorpores un animal a casa, n'eres conscient de si és de companyia? Quan el Seprona confisca o rescata animals salvatges de propietats privades, què passa amb ells? On van? No poden ser animals de companyia, però tampoc es poden alliberar en el seu hàbitat natural perquè no podrien sobreviure per ells mateixos. I tampoc tenen instal·lacions on fer-se’n càrrec. L'alternativa que queda és la cooperació amb centres zoològics. Cristina Lavara ha visitat les instal·lacions del parc d'animals Mundomar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coneixem l'univers cítric de la Fundació Todolí a Palmera, la Safor]]> L'equip de La via verda ha anat a Palmera, a la Safor, per a conéixer i recórrer l'Hort Botànic el Bartolí de la Fundació Todolí Citrus. Allí hi ha cítrics de totes les dimensions, formes, colors, sabors i olors. L'univers dels cítrics d'este projecte privat és molt extens. Coneixem varietats al·lòctones, d'altres racons del planeta. La Fundació Todolí Citrus està completant una col·lecció que impressiona. És un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Assistim a Moraira a la modalitat de pesca i solta sense mort amb curricà costaner]]> Pesca i solta, sense mort. Coneixen eixa modalitat? Un dels equips de 'La via verda' ha sigut espectadora d'excepció del Campionat d'Espanya amb curricà costaner. La pesca al curricà és una modalitat de pesca que es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcació en marxa, a mar obert. Enguany el campionat s'ha celebrat a Moraira. Fèlix Tena s'ha unit a la tripulació d'una de les embarcacions, que han participat en una jornada que comença quan encara és de nit i comença a eixir el sol. Els contem el desenllaç d'esta competició de pesca sense mort.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Després de la dana i per les reformes de les vivendes en alguns municipis han aparegut abocadors incontrolats]]> El programa especial de La via verda dedicat a 'Un any de la dana' s'ha fixat en la gestió de residus generats per la dana. Este ha sigut un dels grans reptes mediambientals. Entre eixe fem van aparéixer més de 13.000 canyes que l'aigua va arrossegar fins a la mar. A les canyes, se sumaren en una nit, més de 800.000 tones de tot tipus de deixalles, moltes potencialment contaminants com els 141.000 vehicles que el fang va llançar a perdre. Mai s'havia produït un volum tan gran en tan poc de temps a Europa. Un any després, els tres grans centres de transferència estan ja buits de residus, però en diversos municipis afectats per la dana, han tornat a aparéixer abocadors incontrolats a causa, principalment, des les reformes de vivendes. Un fenomen que és un motiu més de molèsties entre el veïnat després d'un any de patiment. Fèlix Tena ha anat a parlar amb ells.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La factura de la dana en les zones mediambientals, al voltant de 122 milions d'euros]]> És molt difícil avaluar l'impacte real i el cost econòmic que representa, però l'informe de diagnòstic de la Generalitat xifra en 122 milions d'euros els danys en les zones mediambientals. A més de l'Albufera, tres parcs naturals més van quedar arrasats per les inundacions. Un d'ells és el parc fluvial del Túria. El riu va patir dos crescudes de nit i matinada en les quals el cabal va arribar a una xifra encara mai vista des de la creació del llit nou. Núria Navarro, de La via verda, ha comprovat que encara hui l'empremta del fang és visible.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'arròs ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana]]> En el programa especial dedicat a la dana, l'equip de La via verda ha ficat el foco en un dels nostres cultius emblemàtics. L'arròs. Ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana, però en realitat, no l'únic. De fet, un estudi de la Universitat de València parla de 475 quilòmetres quadrats de zones agrícoles afectades per les inundacions. I la meitat d'esta xifra correspon a cultius fruiters. A Sueca, per exemple, el 78% del terme municipal ha sigut inclòs en l'estudi com a zona inundada però la major part afecta els camps d'arròs del parc natural de l'Albufera. I això mateix ocorre en els altres 12 pobles que envolten el parc. Joan Miquel Llopis ha pogut parlar del present i el futur amb dos arrossers afectats.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El CSIC descarta una "contaminació generalitzada" de les aigües subterrànies, després de la dana]]> De segur que s'han preguntat com va afectar la dana la qualitat de l'aigua que ens arriba a l'aixeta de casa. Un equip de 'La via verda' ha anat a testar la salut de les aigües subterrànies, dels aqüífers, que són essencials per a destinar eixes aigües al consum humà o al reg de cultius. Des de fa mesos als laboratoris del Consell Superior d'Investigacions Científiques s'analitzen mostres de 22 punts especialment sensibles. Parlem amb Bruno Ballesteros, que coordina estos treballs i amb una de les tècniques que diu que les aigües subterrànies a l'ullal del motor del Caminàs són "perfectament potables". Segons Ballesteros les primeres conclusions són favorables, "es pot descartar una contaminació generalitzada. En alguns punts sí que han trobat presència de substàncies, però no de manera generalitzada. Ara cal seguir controlant eixos 22 punts sensibles". Fèlix Tena els ha acompanyat a agafar eixes mostres. Els tècnics ens han avançat les primeres conclusions de l'estudi.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Nius artificials nous per a l'àguila pescadora en la marjal d'Almenara]]> A la tardor i l'hivern els aiguamolls valencians reben la visita de moltes àguiles pescadores procedents del nord. L'espècie va desaparéixer del nostre territori en la dècada dels anys 80 i ara diversos grups ecologistes i la Conselleria de Medi Ambient estan construint nius artificials nous perquè tornen a criar ací. Els nius han sigut ubicats en la marjal d'Almenara. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Descobrim els tresors davall d'aigua del parc natural de la serra Gelada]]> La serra Gelada fa enguany 20 anys com a parc natural. Esta franja de costa lliure d'edificacions s'aboca a la mar entre Benidorm, Altea i l'Alfàs del Pi. Un espai amb molts tresors per descobrir en terra i davall l'aigua. L'equip de La via verda s'ha embarcat una vegada més en una travessia per a buscar una altra visió del paratge. De la mà de Fèlix Tena descobrim on hi rajades i taurons, prop de Benidorm i també la important presència de l'àguila marina, una espècie amenaçada.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Et mostrem com cultiven el kiwi groc a l'Horta Sud]]> Un fruit que sembla tropical, però és continental i que necessita fred. Parlem del kiwi i en concret del groc, el que té fama de ser el més dolç. A Torrent (Horta Sud) trobem uns cultius que demostren que enguany la collita s'espera bona i de bon calibre. El clima enguany li ha sigut favorable. També cal tindre en compte que la pell d'este kiwi és molt fràgil i qualsevol colp el fa malbé. Per contra, que el kiwi verd no es pot cultivar en molts llocs de la Comunitat Valenciana, perquè necessita molt de fred a l'hivern i molta aigua a l'estiu... i els llocs freds valencians no són humits a l'estiu. Informa Maria Sánchez de l'equip de La via verda.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Ademuz, el lloc on recórrer vistosos camps de lavanda a l'estiu]]> No cal anar fins a la provença francesa per a relaxar-se contemplant un camp de lavanda. Esta imatge la trobem a Ademús durant unes setmanes centrals de l'estiu. El seu terreny, que evita que l'aigua s'acumule a la superfície, li va molt bé a la planta. I esta excursió no només convida a contemplar el paisatge, sinó també participar en una de les visites guiades que permeten al visitant conéixer els tipus de lavanda que es cultiven a Ademús (lavanda, lavandí i espígol) i com les cultiven. També com és processen per a obtindre olis essencials. I tot es treballa de manera ecològica, com explica Patricia Aparicio.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Elies Siscar, l'arrosser de Pego que va créixer en un camp d'arròs i allí continua]]> Estem en temps de sega... i anem a arrossars que hi ha lluny de l'Albufera. Ens apropem a la Marina Alta per tal de parlar amb Elies Siscar, un arrosser pegolí que té 70 anys i està lligat tota la vida al cultiu de l'arròs De ben menut primer jugava amb l'arròs, i ja de jove es va convertir en arrosser. Ell, quan arribava l'estiu, en comptes de jugar a la pilota, jugava al camp mentre acompanyava son pare. L'ajudava llevant les males herbes que després servien per a alimentar els animals, i també jugava al camp d'arròs i la séquia agafant granotes. Este cultiu va patir una sequera a Pego i durant 30 anys va desaparéixer, però ell i alguns arrossers més van aconseguir recuperar este cultiu a la marjal de Pego. Ens ha contat la seua història.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els microplàstics afecten greument els corals valencians i els lleva el color]]> Un símptoma de la malaltia del colar és quan perden el color i es queden blancs. La pèrdua del color és, en part, pels microplàstics que els afecten greument. A La via verda ens hem preguntat pel paper dels corals en l'ecosistema i com patixen la contaminació dels oceans i mars. Volem saber com els afecten els microplàstics a estos menuts animals marins invertebrats que, a més, són animals filtradors. Hem buscat respostes al laboratori a Calp i hem parlat amb investigadors de l'Institut d'Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR) de la Universitat Catòlica de València. Un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Unes imatges familiars inèdites mostren com era el Jardí Botànic de València en els anys quaranta]]> L'equip de 'La via verda' ha tingut accés, via la companya Tere Roig, a la primera pel·lícula del Jardí Botànic de València. Es tracta d'un tresor fílmic propietat de la família de Tere i que ens ha permés un viatge en el temps. En concret a la València dels anys quaranta. Una pel·lícula gravada per Luis Roig d'Alòs, pioner de la restauració d'art a Espanya, mostra com era el Jardí Botànic de la Universitat de València a finals dels anys quaranta del segle XX. Un document únic, recuperat per la Filmoteca Valenciana, que aporta informació valuosa sobre com ha canviat o no la disposició del jardí i la seua vegetació. Pepa Baño i Fèlix Tena han pogut reviure aquell moment amb els protagonistes de la pel·lícula, quasi huitanta anys després.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El CSIC i la UV investiguen amb cucs la immunitat contra virus]]> A 'La via verda' ens fem ressò d'una investigació de cucs, però no uns qualssevol. Estos diminuts éssers vius tenen moltes coses en comú amb l'espècie humana i per això estan ajudant en una investigació sobre immunitat contra els virus. El treball del CSIC i la Universitat de València ha permés descobrir un sistema que tenen estos animalets, que els fa resistents a futures reinfeccions i, de fet, eixe mecanisme ja s'ha utilitzat en vacunes durant la covid-19. Un reportatge de Fèlix Tena. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Juanma Melero ens obri les portes del seu racó de desconnexió: el circuit de Cheste]]> A tota velocitat! Juanma Melero, presentador junt amb Clara Castelló de ‘Connexió Comunitat Valenciana’, ens obri les portes del seu racó de desconnexió: el circuit de Cheste. Si la setmana passada Clara ens sorprenia amb una de les seues aficions més desconegudes, el rem, esta setmana Juanma calfa motors i ens mostra la seua gran passió per la conducció i la velocitat. A més de posar-se al volant, també ens dona alguns bons consells per a una conducció més neta i sostenible. I compte! Que a la nostra companya Núria Navarro li ha pujat l’adrenalina!

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El racó de Clara Castelló, una embarcació de rem al port de València]]> Esta temporada 'La via verda' estrena secció. Si la temporada passada entràvem a casa dels famosos valencians per a conéixer com cuiden les plantes, ara els hem demanat que ens porten al seu racó de desconnexió per a estar en calma, relaxats i trobar-se a si mateixos. I comencem amb el de Clara Castelló. La presentadora del magazín matinal d'À Punt també capitaneja una embarcació de rem. Un reportatge de Núria Navarro.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així es fan les papes cruixents i al punt exacte de sal a Alberic]]> Hui en 'La Via Verda' ens preguntem com és el procés de fabricació i quin és el secret per a obtindre unes papes cruixents i al punt exacte de sal. I ho descobrirem visitant una empresa familiar d'Alberic amb l'aval de tres generacions dedicades a l'univers de les papes. Núria Navarro ens explica el relleu generacional de la família de les papes Duso.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[A Morella trobem el museu Temps de Dinosaures, dedicat en exclusiva a fòssils del cretàcic]]> Viatgem en el temps i ens ubiquem en el període comprés entre 146 milions d'anys i 98 milions d'anys arrere, quan l'aigua cobria les valls de la comarca dels Ports. Eixa circumstància va permetre la creació d'argiles que capturaren les empremtes dels habitants de la zona. I en aquells llunyans anys uns dels animals que per allí corrien eren els dinosaures. Paco Gascó-Lluna ens acosta l'apassionant món del cretàcic. I una bona manera és fer-ho des del museu Temps de Dinosaures de Morella. Allí panells, maquetes i fòssils originals de dinosaures permeten fer-se una idea de com era la vida i la fauna en aquells llunyans anys. De la mà del director, José Miguel Gasulla, comença la visita i ja en entrar sorprén la reproducció d'un iguanodont. És l'espècie de dinosaure més característica dels jaciments de la comarca dels Ports, concretament de Morella. A més, cal dir que este 2025 se celebra el bicentenari del descobriment de l'iguanodont —el 1825 a Anglaterra— i amb posterioritat s'ha localitzat en altres parts d'Europa, i concretament en esta comarca. A la comarca hi ha molts jaciments -són incomptables- a causa de l'abundància d'argila roja. Este museu, que es va inaugurar el 1994, va ser el primer a la península Ibèrica dedicat exclusivament a dinosaures. En l'actualitat compta amb més de 7.000 fòssils de vertebrats, la majoria de dinosaures.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coneix les propietats medicinals i gastronòmiques de les herbes de la serra de Mariola]]> El millor fregall és natural. És també abrasiu, no metàl·lic i no fa malbé els perols. Parlem d'una herba que trobem a la serra de Mariola. Les seues llavors es mengen i les seues flors són bones per al mal de gola. L'equip de La via verda recorre amb Tono Belda, professor de la Universitat d'Alacant, este parc natural. En continuar este recorregut trobem el poliol, també anomenat 'té de serra' o 'té de muntanya', que és molt aromàtic i digestiu. La serra de Mariola, en definitiva, és sinònim d'un bon herber digestiu i d'un catàleg de brosses medicinals. Un reportatge de Jesús Moreno.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els misteris que amaga la cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir]]> Una visita ben fresqueta per als que viuen a la ciutat de València, o viuen a prop, o la visiten de tant en tant. Es tracta d'un lloc poc conegut. Ens n'anem a la casa de Punt de Ganxo, un edifici del modernisme valencià. Però on de veritat anem està als baixos del carrer de darrere. A un lloc molt més antic. Es tracta de la cripta arqueològica on va estar la presó de Sant Vicent Màrtir. L'equip de La via verda ha parlat amb l'arqueòleg municipal, Vicent Escrivà. La història d'este lloc comença amb la conquesta de València per Jaume I. Ací es va construir la presó de Sant Vicent i així s'ha conegut sempre. En el 1989, quan decidixen tirar l'edifici per a fer-ne un de nou, on ara està la Universitat Catòlica, va aparèixer la continuació de les cases i del carrer de l'Almoina i, amb el temps, es va comprovar que a la presó hi havia un vell mausoleu vinculat a l'antiga catedral de la ciutat, del segle VI. Van anar apareixent ales que configuraven una espècie de capella en creu llatina, també un altar i el lloc on s'enterraven tots els bisbes. L'espai en l'època islàmica es va reconvertir en un hammam, uns banys àrabs vinculats al palau reial que estava a l'Almoina. En l'any 1998, s'inaugura este espai per a visites. I diumenge l'entrada és gratuïta.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Óscar Berenguer: "Tinc un fort vincle amb mon pare i he volgut continuar el seu llegat"]]> El relleu generacional és part de la clau de la permanència de les menudes empreses. Ho hem pogut comprovar en esta fàbrica de sabates d'Elx. Óscar Berenguer és l'actual director de la fàbrica de calcer PuntaFina shoes i MimaO. I ha contat a l'equip de La via verda: "Jo m'he criat a la fàbrica. Tinc un fort vincle amb mon pare i he volgut continuar el seu llegat. Vull canviar el sector. Invertirem a atraure gent jove i en maquinària. Tindrem bones condicions per a la gent jove. Mon pare està encantat, diu que està vivint una segona joventut. És molt l'esforç que fem cada dia, però al final es tracta d'invertir en un sector molt vinculat a esta zona. En el nostre cas, a més, el treball és molt artesanal. Volem unir tradició i artesania. Pense que això és molt productiu per a una indústria. Nosaltres tenim molts anys d'experiència". En este negoci familiar fa més de quaranta anys que fabriquen sabates de manera artesanal, com ha explicat son pare. Per temporada arriben a fer quaranta models diferents i, en total, tenen uns huitanta models disponibles per a les pròximes temporades. En esta empresa ho tenen molt clar: cada any invertixen en tecnologia per a millorar la qualitat de la sabata.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Pesca científica de tonyina roja a Moraira: una iniciativa per a estudiar l'estat de l'espècie]]> Ens acostem fins a Moraira per a conéixer una iniciativa molt singular. Es tracta de la pesca científica de la tonyina roja al Mediterrani. És pesca "científica" perquè les capturen, les marquen i a continuació les alliberen. Este procés pretén obtindre més informació al voltant d'estos peixos, que tenen gran interés comercial. Els hams que s'utilitzen en este pesca són especials per a evitar la mort de la tonyina. Es tracta d'una faena organitzada des del port nàutic de Moraira i que ja és la seua sexta edició. Hi col·laboren un total de 27 embarcacions. L'equip de 'La via verda' ha parlat amb Miguel Noguera, pescador que participa en esta iniciativa, amb Miguel Ángel Puerto, investigador de l'IEO (Institut Espanyol d'Oceanografia) -organisme coordinador d'esta iniciativa- i amb Juan Diego Noguera, pescador i organitzador de la iniciativa. Amb este treball els investigadors coneixen el moviment de les tonyines roges, el tamany dels peixos i el seu ritme de creixement. De moment, el que ja se sap és que la població de tonyina va creixent en els últims anys, la qual cosa és molt positiva per a la pesca comercial i la recreativa. Estos indicadores porten els pescadors professionals i els esportius a reclamar més dies de pesca. Alguns critiquen que esta pesca estiga monopolitzada "per quatre". Un reportatge de Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Últimes operacions per a convertir un barco en vivenda turística a la platja de Sueca (III)]]> En començar l'estiu, a la platja de Motilla, a Sueca (Ribera Baixa) l'equip de La via verda finalment entra dins de la barca reconvertida en allotjament turístic. L'estructura està molt a prop de poder rebre els primers residents. Des del 25 d'abril, quan van començar a reconstruir la barca, les càmeres d'À Punt han documentat els dies de treball de grua i l'arribada de les peces. Amb els seus responsables hem pogut conéixer com quedarà l'interior i també les raons de la ubicació en la parcel·la, una decisió marcada per la llei de costes. Entre les singularitats d'este barco-vivenda estan les grans finestres, que donaran una gran vista de la mar des de dins perquè en lloc de parets hi ha cristalls. Un interior que a més a més tindrà una ximenera, per a estades en temporades fredes. Les càmeres han captat la instal·lació del sostre de la vivenda-barco, l'operació més complicada de totes. Al setembre vorem el resultat final d'esta vivenda turística singular.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Nelo Gómez tanca la temporada dels "Nelologismes" amb les variants de les paraules 'fardatxo' i 'sargantana']]> Els “Nelologismes”, la secció de La via verda que repassa els parlars valencians de la mà de Nelo Gómez, tanca temporada i torna al setembre. En esta última entrega s'ha parat atenció a quina paraula trien els valencians, ‘fardatxo’ o ‘sargantana’, segons on viuen. Este rèptil no sols serveix per a anomenar un animal, també un conegut dolç de la Pasqua valenciana. Però en estes dos paraules no acaben les denominacions, en uns pobles diuen 'sarvatxo', 'servatxo', en altres 'andragó', 'aladragó', 'sagrandana', 'sergantana', 'llangardaix', 'sagrantana', 'regandaix'. Com ha explicat Nelo Gómez, la forma més estesa és ‘fardatxo’ i està present a les comarques del sud, des de Guardamar del Segura, Baix Vinalopó a l'Alacantí i l'Alcoià. A partir de Benimuslem i Alzira cap al nord es reprén este geosinònim fins a Xilxes, Onda, Ribesalbes. Per a tornar a aparéixer a l'extrem nord de la Comunitat Valenciana. L'altra variant majoritària és la de 'sarvatxo', molt present en altres comarques. Este treball de l'equip de ‘La via verda’ ha sigut possible amb l’ajuda del llibre ‘Els parlars valencians’ dels investigadors Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopis. Els autors han abordat en el seu llibre les varietats geogràfiques del valencià al llarg d'enquestes dialectològiques en més de 250 localitats. Tot per a descriure la riquesa lingüística del valencià al llarg de la Comunitat Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[A Sueca, així és l'operació d'acoblament de les peces del barco convertit en vivenda (II)]]> Anem fins a la parcel·la de Sueca per tal d'assistir a l'acoblament de les peces d'un barco de passatgers que anaven a desballestar. Els impulsors d'esta iniciativa han volgut donar una segona vida, un segon ús, a esta estructura, perquè continue tenint una utilitat. Molt a prop de la mar, en primera línia, i envoltat de finques, quedarà este barco-vivenda. Un projecte iniciat al setembre de 2024. Este vaixell dels anys 70 va deixar de ser rendible per una avaria i acabarà convertit en vivenda. El projecte de l'empresa Housevanlive està generant molta curiositat entre el veïnat de Sueca. Durant el procés d'acoblament també s'han adaptat les alçàries, s'ha fet habitable i s’han donat els espais necessaris per a la cuina i els banys. L’empresari com no té cap referència d’iniciatives semblants, ha hagut de trobar solucions als problemes que han sorgit. Un reportatge de TJ Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Una empresa convertix vagons de trens i barcos en vivendes de luxe (I)]]> Una empresa dedicada a construir vivendes d'ús turístic transforma vagons de trens i barcos en vivendes amb totes les comoditats. En este cas els impulsors del projecte han volgut donar una segona vida a un barco de passatgers que anaven a desballestar per a convertir-lo en vivenda de luxe. Els treballs començaren en desembre de 2024 al port d'Almeria, on es trobava el vaixell. L'objectiu: portar-lo a la Comunitat Valenciana, concretament a la platja de Sueca. L'impulsor d'esta iniciativa, Roberto Tortajada ha explicat a l'equip de La via verda que l'objectiu és convertir el barco en un apartament de luxe per a ubicar-lo en primera línia de platja. Esta empresa ja compta amb altres iniciatives singulars, com un apartament de luxe dins d'un vagó de tren. Joan Miquel Llopis ha seguit el projecte des del mes de desembre de 2024 per tal de conéixer l'evolució d'esta iniciativa. Les dimensions del barco, 18 metres d'eslora i 5 metres d'amplària, han complicat el transport a Sueca, i han hagut de portar-lo en deu trossos.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Aqua, Nilo i Camino, els dofins que ajuden xiquets i xiquetes amb diversitat funcional]]> Els dofins, a més de ser molt intel·ligents, són grans terapeutes, i les intervencions són quatre vegades més efectives que altres teràpies. En Mundomar fan delfinoteràpia, en este cas, aplicada a xiquets i xiquetes amb diversitat funcional. Els dofins són animals molt socials, "a més de tindre sempre el seu etern somriure", ha explicat Enrique Perlado, director de la Fundació Mundomar, a l'equip de La via verda. Cal destacar que este és l'únic delfinari en tot el món on es fa esta teràpia de manera gratuïta, que inclou tres beneficis: la hidroteràpia, que aprofita l'aigua; la talassoteràpia, que aporta els beneficis de l'aigua del mar; i la teràpia assistida amb animals que no es troben en el nostre entorn. Ací, el tipus de teràpia és amb els animals sense control, és a dir, que ells quan volen s'acosten als xiquets i als terapeutes per a interactuar amb ells. Ací, les piscines estan obertes i la teràpia es du a terme amb tots els dofins de Mundomar. Estos animals mostren una sensibilitat diferent respecte d'altres animals, tant amb els terapeutes com amb els xiquets. Les teràpies són idònies per a xiquets d'entre cinc i quinze anys amb necessitats especials. Tenen una llista d'espera que arriba als quatre anys i tenen prioritat els menuts que més ho necessiten. Reportatge de Cristina Lavara.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els raconets verds preferits d'Eduard Forés i Maria Fuster, els presentadors d''A la fresca']]> Carme Bort ha entrevistat en 'La via verda' Eduard Forés i Maria Fuster, els presentadors del nou programa de les vesprades d'À Punt que s'estrena el 30 de juny. A banda de parlar-nos d'este projecte, ens han confessat quins són els seus raconets verds on connecten amb la natura.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Un mural ret homenatge als pescadors de Gandia]]> El mural 'Teixint xarxes', de 400 m², pren forma al port de Gandia de la mà de Lluïsa Penella (Catarroja), artista especialitzada en murals vinculats al territori. La Confraria de Pescadors de Gandia, amb finançament europeu, va encarregar l’obra per visibilitzar l’ofici de la pesca i la fauna marina local.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Saps quin és l'arbre més alt del món?]]> Quin és l'arbre més vell, la llavor més gran o la planta que fa pitjor olor...? La resposta a estes preguntes i altres curiositats botàniques ens la dona l'ambientòloga Ana Rodríguez.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Descobrim el valor ecològic de les llacunes de la Mata-Torrevella]]> El parc natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella (Baix Segura) comprén dos llacunes principals separades per un anticlinal anomenat El Chaparral. Amb un sistema de canals que connecta amb la mar, este espai funciona com a salina i destaca per la seua gran importància ecològica, especialment com a zona de nidificació i hibernació per a més d’un centenar d’espècies d’aus com flamencs, ànecs o camallargues.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['A l'ombra dels arbres'. Un projecte de preservació de flora i fauna autòctona]]> A Canals fa més de 3 dècades que tenen un somni: passejar pel riu Cànyoles a l'ombra dels arbres.

Coneixem a 'La via verda' el projecte 'A l'ombra dels arbres' de l'associació ecologista de Canals (ACDEMA) que fa activitats amb xiquets i xiquetes de totes les edats per conscienciar-los sobre la importància de preservar la fauna i flora autòctona.

Mira el vídeo en el web

]]>