<![CDATA[À Punt - El fil d'Irene]]> 10 <![CDATA[À Punt - El fil d'Irene]]> <![CDATA[01.04.2025 | "El fil d'Irene": les dones que van desafiar Roma]]> Roma és coneguda per la seua brutalitat i els grans líders masculins, però moltes dones van aconseguir deixar empremta en la història. En este episodi d’”El fil d'Irene” descobrim figures com Lucrècia, Cornèlia i Emília Tèrcia, dones que, malgrat viure en un món patriarcal, van marcar el destí de l’Imperi Romà. Un viatge fascinant per a reivindicar el seu llegat.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[24.03.2025 | "El fil d'Irene": Hilma af Klint i Lee Krasner, les grans oblidades de l’abstracció]]> En este episodi d'"El fil d'Irene", posem el focus en dos pintores revolucionàries però injustament invisibilitzades: Hilma af Klint (1862–1944) i Lee Krasner (1908 - 1985). Af Klint va ser la primera artista a explorar l’abstracció, però la història va atorgar este mèrit a Kandinsky. Krasner, per la seua banda, va quedar a l’ombra del seu marit, Jackson Pollock, tot i la seua influència en l’expressionisme abstracte. Recuperem les seues històries i reivindiquem el seu llegat.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[18.03.2025 | “El fil d’Irene” i les ciutats de les dones: utopies feministes en l’edat mitjana]]> En esta entrega del fil d'Irene Ballester, viatgem als temps medievals per explorar les anomenades ciutats de les dones: comunitats habitades, governades i construïdes exclusivament per dones. Algunes van ser concebudes com a utopies, mentre que d’altres van sorgir de la convicció feminista de crear espais allunyats del poder patriarcal. Descobrirem com estes ciutats representaven una alternativa radical i transgressora dins d’una societat dominada pels homes. Un viatge fascinant a través de la història i el pensament feminista.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.03.2025 | "El fil d'Irene" i Aspàsia de Milet]]> Amb Irene Ballester aprofundim en la figura d'una dona que, malgrat la seua intel·ligència i influència, ha quedat relegada a la penombra de la història. Es tracta d'Aspàsia de Milet, una educadora i mestra d’oratòria que va viure a l'Atenes del segle V aC, en plena esplendor de la ciutat.

Aspàsia, que era estrangera en una societat on les dones estaven confinades en l’espai domèstic, es va formar en filosofia, retòrica i política. Fundadora d’una escola i envoltada de grans pensadors com Sòcrates, la seua influència sobre Pèricles li va valdre crítiques ferotges i acusacions infundades. El relat històric masculinitzat ha silenciat moltes dones que, com Aspàsia, van desafiar els límits imposats i van deixar una empremta inesborrable.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[04.03.2025 | "El fil d'Irene" i les viudes]]> Amb motiu del 8 de març, reflexionem sobre la realitat de les viudes, que són quasi tres milions a Espanya. Històricament, han sigut el pilar fonamental de moltes famílies, però com viuen hui la seua realitat? En l'espai d'Irene Ballester, analitzem com ha evolucionat la imatge de les viudes al llarg del temps i com moltes d'elles han descobert una nova manera de viure en solitari, més autònoma i independent.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[25.02.2025 | “El fil d'Irene Ballester” i Maria Callas]]> Hui filarem la història de vida de la gran Maria Callas, coneguda com la 'Divina' o la 'Diva Assolutta', perquè ella fou gran entre les grans, considerada la cantant d'òpera més eminent del segle XX. Fa poc s'ha estrenat la pel·lícula 'Maria', dirigida per Pablo Larraín i protagonitzada per Angelina Jolie interpretant Maria Callas. Una dona, Callas, sobre la qual s'ha escrit molt, sobretot, de la relació sentimental que va mantindre amb Aristòtil Onassis, perquè sempre de les dones sabem més de la seua vida sentimental que de la professional. Però el cas de Maria Callas és especial perquè el mite que ella representa i la seua vida s'entrellacen fins a convertir-se en una sola cosa. Incidim en la seua trajectòria.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[18.02.2025 | “El fil d’Irene” i les esportistes de la pilota]]> Irene Ballester ens endinsa en el món de les primeres dones esportistes professionals de la pilota. Arran de la sèrie d'À Punt 'Las pelotaris 1926', que podem veure ara en la TV d'À Punt, Irene ens explica com les pilotaris van ser pioneres no només en l'esport, sinó també en la seua independència social i econòmica. I és que arribaren a guanyar més diners que molts futbolistes del moment i es van guanyar el respecte d'un públic que no estava acostumat a veure dones competint.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.02.2025 | “El fil d'Irene Ballester” i les històries mitològiques d'amor]]> Com que estem en la setmana que se celebra Sant Valentí, dediquem la secció a les històries mitològiques d'amor que ens han arribat fins a l'actualitat. La col·laboradora Irene Ballester comença per la que es diu que és possiblement la història d'amor més antiga i que forma part de la tradició oral de l'antiga Grècia. Una història que ha sigut adaptada per Virgili, Ovidi i també per Plató: el mite d'Orfeu i d'Eurídice. I, per tancar, ens aproparà la cultura mil·lenària xinesa. La història d'amor que la defineix, la més popular de totes, és la història dels amants de la papallona.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[04.02.2025 | “El fil d’Irene” i les dones candidates a la presidència dels Estats Units]]> Amb Irene Ballester aprofundim en les històries de les dones que han intentat ser o han sigut candidates a la presidència dels Estats Units. Un país, recordem, que encara no ha tingut una presidenta al capdavant, igual que passa a Espanya. La primera a intentar-ho fou Victoria Woodhull el 1872. Era d’Ohio i militava en el partit Equal Rights. Reivindicava, entre altres coses, el sufragi femení i la igualtat de drets de totes les persones. Parlem d’ella i moltes altres.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[28.01.2025 | “El fil d'Irene Ballester” i Maria Beneyto i Cuñat]]> Amb Irene Ballester ens centrem en la figura de Maria Beneyto i Cuñat, una de les escriptores en valencià més importants i guardonades de tots els temps, escriptora a qui l'Acadèmia Valenciana de la Llengua li dedica el 2025. Una autora que, tot i ser premiada i coneguda pel públic, tant general com pels especialistes, la nostra societat no l'ha tinguda sempre present. Ha sigut, podríem dir, la gran oblidada i això que era una escriptora igual d'important que autors com Joan Fuster, Joan Gil-Albert o Vicent Andrés Estellés. A més, era coetània d'Ana María Matute.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[21.01.2025 | “El fil d'Irene Ballester”: les dones i la cervesa]]> Irene Ballester reflexiona sobre la relació de les dones amb la cervesa. La cervesa és una beguda mil·lenària, l'evidència més antiga la tenim al voltant del quart mil·lenni abans de la nostra era a Mesopotàmia, i està fortament lligada a les dones. Per cert, hui dia, és la beguda més consumida del món després de l'aigua i el té.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[14.01.2025 | “El fil d'Irene Ballester”: “genis” i masclistes de la música i el cinema]]> Parlem amb Irene Ballester dels considerats genis i masclistes. Aprofundim en les vides d’alguns considerats “referents” de la música i del cinema del segle XX i XXI. Músics com John Lennon o Paul McCartney, directors de cine com Roman Polanski, Bernardo Bertolucci o Alfred Hitchcock; o actors com Gérard Depardieu o Sean Connery. Homes amb una vida, podríem dir gens exemplar, però que, tot i això, sempre sembla que eixa part de la seua vida quede en la penombra. Mentre que la de les dones, segons denuncia Ballester, s'exposa i es critica públicament.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[07.01.2025 | “El fil d’Irene” i l’orgasme femení]]> Per començar l’any, la nostra col·laboradora Irene Ballester aborda l'orgasme femení. Com ha estat visibilitzat al llarg de la història? Qui va ser les primeres a estudiar-lo? Irene ens portarà fins a Maria Bonaparte, neboda neta de Napoleó, que va ser una de les pioneres a abordar este tema, així com altres figures destacades que han contribuït a la comprensió de l’orgasme femení des de la ciència i la psicoanàlisi.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[17.12.2024 | “El Fil d'Irene Ballester” i “Allò que el vent s'endugué”]]> Irene Ballester ens porta un fil nostàlgic que ens parla de supervivència, de molta força, d'amor, però sobretot d'una dona molt valenta, d'una heroïna, de nom Escarlata O'Hara, protagonista de la pel·lícula “Allò que el vent s'endugué”. Una pel·lícula èpica que s'estrenà als Estats Units el 15 de desembre de l'any 1939, un dia declarat festiu en tot l'estat de Geòrgia. Ara fa just 85 anys.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[10.12.2024 | "El fil d'Irene": la polèmica cimera sobre l'avortament al Senat espanyol]]> Analitzem amb Irene Ballester la polèmica cimera celebrada al Senat espanyol, un espai que ha acollit representants de l’extrema dreta mundial per debatre contra el dret a l’avortament. Parlem del risc que suposen estos moviments ultres per als drets sexuals i reproductius de les dones. Ens preguntem: com és possible que en ple segle XXI es permeten actes que qüestionen llibertats ja consolidades?

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[03.12.2024 | "El fil d'Irene" celebra l’emissió número 100]]> Irene Ballester celebra el fil número 100. La nostra col·laboradora repassa alguns dels fils més memorables i emotius que hem fet al llarg d'estes dues temporades que la secció està en antena. Fils amb els quals hem descobert com d'invisibilitzada ha estat la dona al llarg de la història.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[26.11.2024 | "El fil d'Irene" i els harems, part 2]]> Irene Ballester ens proposa que ens traslladem i ens endinsem en el món dels harems, uns espais que, per a ulls occidentals, han resultat exòtics. Uns llocs ocults ocupats per moltes dones i que als hòmens els han evocat imatges carregades de sensualitat, erotisme i sotmetiment sexual. Un espai carregat d'una falsa mitologia que encara perviu hui dia.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[29.10.2024 | "El fil d'Irene" i els harems]]> Irene Ballester ens proposa que ens traslladem i ens endinsem en el món dels harems, uns espais que, per a ulls occidentals, han resultat exòtics. Uns llocs ocults ocupats per moltes dones i que als hòmens els han evocat imatges carregades de sensualitat, erotisme i sotmetiment sexual. Un espai carregat d'una falsa mitologia que encara perviu hui dia.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[22.10.2024 | "El fil d'Irene": Enric VIII, un monarca cruel i misogin]]> Irene Ballester ens parla d'un rei cruel que va fer tots els possibles per a desfer-se de les seues dones quan ja no li interessaven. Un monarca que ha passat a la posteritat per assassinar les esposes i que, per a divorciar-se'n i tornar-se a casar, fundà l'església que li ho acabaria permetent. Ell és Enric VIII.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[15.10.2024 | "El fil d'Irene Ballester": Enheduanna, Cassiana de Constantinoble, Hildegard de Bingen...]]> La nostra col·laboradora Irene Ballester ens proposa endinsar-nos en el món de la música i de la composició, un espai en què han predominat, i continuen predominant i dominant, els homes. Hui revertirem esta situació i visibilitzarem dones compositores com: Enheduanna, Cassiana de Constantinoble o Hildegard de Bingen.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[08.10.2024 | "El fil d'Irene" i el puritanisme dels segles XVI i XVII]]> Amb Irene Ballester aprofundim en el puritanisme dels segles XVI i XVII. Un moviment politicoreligiós d'Anglaterra i Escòcia que pretenia la total purificació de l'Església catòlica romana amb la implantació del pensament protestant calvinista i que esdevingué en la crema de les bruixes a Salem, una xicoteta població molt pròxima a Boston, a l'estat actual de Massachusetts, als Estats Units.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[01.10.2024 | "El fil d'Irene" i Evita Perón]]> Irene Ballester aprofundeix en la vida d'Evita Perón, política i actriu, primera dama de la Nació Argentina durant la presidència de Juan Domingo Perón entre el 1946 i el 1952, i presidenta del Partit Peronista Femení i de la Fundació Eva Perón.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[24.09.2024 | "El fil d'Irene" i la controvertida pintura ‘L'origen del món’]]> Amb la historiadora de l'art Irene Ballester ens endinsem en una de les pintures més controvertides de la història de l'art: ‘L'origen del món’, de Gustave Courbet. Esta obra, que data del 1866, encara és polèmica per la representació directa i explícita d'una vulva, una cosa que en el seu moment va ser escandalós. Des del 1995, la podem veure en el Museu de Orsay a París, però continua suscitant debat sobre què es permet o no en l'art. On estan els límits? Per què continua incomodant a algunes persones? Hui aprofundim en estes qüestions.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[17.09.2024 | "El fil d'Irene Ballester": les violacions a la francesa Gisèle Pelicot]]> Aquest és un fil que naix de la ràbia més profunda, de la indignació... Irene Ballester reflexiona sobre les violacions a les quals ha estat sotmesa la francesa Gisèle Pelicot des del 2011 fins al 2020, per part de diversos homes. També pel marit, un energumen que, abans que els 51 homes identificats la violaren, li subministrava altes dosis d'ansiolítics que la deixaven inconscient i molt prop de l'estat del coma. La violació més greu mai jutjada a França.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[10.09.2024 | El fil d'Irene: "Trad wives"]]> Parlem de la polèmica que s'ha suscitat este estiu amb una influenciadora anomenada Roro. Tant en Instagram com en Tiktok, amb més de mig milió de seguidors, es van fer virals vídeos en què preparava a la seua parella el dinar o sopar que ell havia decidit. Estes pràctiques formen part d'un moviment que considera que les dones hem de viure dia a dia per als homes, ser unes esposes exemplars i, sobretot, submises. Este fenomen social va nàixer l’any 2012 als Estats Units i s'anomena Trad wives, abreviació de les paraules en anglés "traditional wives", que vol dir ‘esposes tradicionals’. 

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[03.09.2024 | "El fil d'Irene" i les lliçons feministes dels Jocs Olímpics de París]]> Parlem de les lliçons feministes que ens han deixat els Jocs Olímpics celebrats a París entre juliol i agost. Les primeres Olimpíades en les quals s'ha assolit la paritat de gènere.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[30.07.2024 | "El fil d'Irene": dones aventureres]]> Ara que és temps de vacances i viatges... Amb Irene Ballester parlarem de dones aventureres que han obert el camí perquè les dones puguen viatjar a soles. Dones valentes que van trencar barreres en el seu temps i encara ens inspiren a explorar el món sense por.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[23.07.2024 | El fil d'Irene: què hi ha darrere de les ballarines de Degas?]]> Conegut per ser el pintor de les ballarines, Edgar Degas ens va deixar unes escenes aparentment tendres on un grup de xiquetes de no més de 13 anys aprenen ballet entre tuls, plomes i lluentors. Estes pintures sempre han captivat per la seua bellesa i delicadesa i van convertir Degas en un dels artistes més valorats del seu temps. Però estes obres amaguen un context misogin on l'explotació sexual de menors estava a l'orde del dia. Ens ho conta Irene Ballester.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[16.07.2024 | "El Fil d'Irene Ballester" i les dones afganeses]]> Irene Ballester continua investigant sobre com és ser dona en països on no és fàcil ser-ho i aprofundirem en les dones afganeses, perquè no les podem oblidar sota la imposició i la invisibilització que suposa portar el burca. Ens centrarem en elles, en les dones afganeses, que estan silenciades i que tenen prohibit per part dels talibans estudiar després dels dotze anys.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[09.07.2024 | "El fil d'Irene": les beguines, religioses al marge de l'autoritat masculina]]> Irene Ballester ens parla de les beguines, unes dones que visqueren en temps medievals i que van protagonitzar un moviment social i religiós sorgit al final del segle XII que acabà estenent-se per tot Europa. Un moviment secular encapçalat per unes dones independents que buscaven Déu, però que no volien ser ni esposes ni monges enclaustrades. Vivien al marge de les estructures de qualsevol autoritat masculina de confessors i religiosos, fet que va suposar una nota discordant i desconcertant per a la societat i que aportà una nova manera de viure com a dona l'experiència de la fe.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[02.07.2024 | "El Fil d'Irene Ballester": enigmes i conjurs de les fetilleres]]> Irene Ballester ve carregada de màgia, d'enigmes, de conjurs i d'encanteris. Una secció que té per protagonistes unes dones sàvies, intel·ligents, magues i coneixedores de les energies sagrades i tel·lúriques que brollen de la terra. És a dir, parlarem de les fetilleres, dones que asseguraven, posseïen uns poders especials que feien servir en rituals i conjurs mitjançant uns actes màgics per a invocar una divinitat o a una força sobrenatural per demanar la seua intervenció en benefici propi.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[25.06.2024 | "El Fil d'Irene Ballester" i les dones en guerra]]> La historiadora de l'art Irene Ballester ens parla de dones professionals i valentes en temps de guerra. La nostra col·laboradora ve hui preparada per a filar històries al voltant del desembarcament de Normandia, del que s'acaben de complir 80 anys. Esdeveniment on les dones silenciades pel pes masculí de la història, són les protagonistes perquè ja sabem que tots els conflictes bèl·lics impacten de manera negativa en la realitat de les dones. Veurem com moltes van ser violades o com el seu treball com a corresponsals de guerra va ser invisibilitzat.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[18.06.2024 | "El fil d'Irene Ballester" i els cànons de bellesa]]> Són tants els tentacles del patriarcat i la informació que reben les dones sobre com han de ser els seus cossos, que és molt difícil que les inseguretats, els dubtes i els complexos no es facen presents. És tanta la pressió que s'exerceix, que des de ben menudes estan exposades a rebre comentaris masclistes sobre la seua aparença. Hui en parlem amb la historiadora de l'art Irene Ballester.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.06.2024 | "El fil d'Irene" i les dones presidentes]]> La historiadora de l'art Irene Ballester ha preparat un fil dedicat a les dones presidentes. Claudia Sheinbaum Pardo es va convertir la nit del 9 de juny en la primera presidenta de Mèxic. Parlarem d'ella i d'altres figures com ara María Estela Martínez de Perón, més coneguda com a Isabelita, d'Eva Perón, Violeta Chamorro, Dilma Rousseff...

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[04.06.2024 | "El fil d'Irene" i les dones que salvaren el patrimoni històric en temps de guerra]]> Les protagonistes de la secció d'Irene Ballester són les dones que lluitaren per salvar el patrimoni històric en temps de guerra. Este fil estarà carregat d'històries personals protagonitzades per unes dones valentes que han passat a la història per defensar el patrimoni dels seus respectius països en temps de guerra. Parteix d'una pel·lícula que va emetre la televisió d'À Punt la nit del diumenge 19 de maig titulada ‘Fernanda’. Fernanda Wittgens va ser la primera historiadora de l'art que va dirigir un museu, la Pinacoteca de Brera, a Milà, i va salvar de les mans i de les bombes dels nazis durant la II Guerra Mundial totes les seues pintures

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[28.05.2024 | "El fil d'Irene" i el matrimoni en les dones]]> El que hui ens proposa Irene Ballester parteix d'una pintura titulada 'L'intercanvi de princeses d'Espanya i França al riu Bidasoa' un encàrrec de Felip III cap a l'any 1616 al pintor i arquer de corps Pablo van Mullen. Parlarem de matrimonis, missions i obligacions, perquè les dones han sigut intercanviades, segrestades, enganyades, sempre sotmeses sota el matrimoni i, de vegades, fins i tot arrabassades a l'enemic. Veurem com el matrimoni en les dones s'ha considerat, i encara es considera, un compromís i un sacrifici històric que han de dur a terme per a salvar la humanitat i un dels principals baluards dels moviments polítics més conservadors.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[21.05.2024 | "El fil d'Irene" i la falsa maldat femenina]]> La historiadora de l'art, Irene Ballester, desentranya els tentacles patriarcals que han fet que la percepció social de les dones estiga carregada de perillositat i manipulació, des de la creença que Eva fou temptada al Paradís per una serp.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[14.05.2024 | "El fil d'Irene" dedicat a la reina del pop: Madonna]]> Com cada dimarts estirem el fil d'Irene Ballester. Hui està dedicat a una altra gran del pop, en este cas internacional: Madonna. Repassem la vida i la trajectòria de qui està considerada com la reina del pop. Una dona valenta, transgressora, trencadora i una referent mundial en el món de la música. Una artista fascinant que ha trencat molts estereotips i que no ha tingut una vida fàcil. I el més importat, ella ha sigut la primera persona a tindre el control complet de la seua carrera musical i de la seua imatge. Per este motiu, ha sigut la primera dona a ser una cantant estrella del pop tenint, a més, una carrera igual d'exitosa que llarga

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[07.05.2024 | "El fil d'Irene" i les dones a Palestina]]> Irene Ballester ens porta un fil molt lligat a l'actualitat. Hui fa set mesos d'aquell fatídic 7 d'octubre en què el món va veure com s'iniciava una massacre cruenta a Gaza. Set mesos durant els quals hem vist cada dia com s'han vulnerat els drets humans de les persones que habiten la Franja. Amb la historiadora de l'art, ens centrem en com afecta especialment les dones.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[30.04.2024 | "El fil d'Irene Ballester" i el pintallavis roig]]> Irene Ballester ens porta un fil molt relacionat amb la resistència i l'empoderament a parts iguals i que té com a protagonista el pintallavis roig. Sabeu que el color roig sempre ens envolta de sensacions intenses. És un color que, a més, visualment predomina sobre la resta de colors per la força que transmet. Darrere dels llavis rojos hi ha moltes històries fascinants que hui coneixerem.

Escolta l'àudio en el web

]]>