<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA[Maki, bateria de Disidencia: "Aquesta maqueta ('La furia') és un dels millors discs que s'han parit al Vinalopó"]]> El gènere musical rock urbà ha centrat el nou programa de La maskletà. Un gènere que, com ha explicat el seu copresentador i l'especialista en música Jorge Villar, té una bona representació en terres valencianes. Per a Villar, que va ser propietari del mític pub La Maskletá (1999) d'Alacant, després del rock dels anys 80, a Espanya, "en els anys 90 va sorgir una fusió del rock urbà, hereu directe del rock radical basc, que es va fusionar amb el hardcore, el punk rock, principalment amb ska, i que va donar com a resultat el rock radical que s'escoltava". Escolta'l ací:

Es tractava d'un rock format per bandes molt importants aquell moment, com Reincidentes, Boikot o Ska-P. A Alacant, per exemple, hi havia Disidencia, Acto bandálico i Konsumo respeto. A les comarques del nord, Malos vicios, El Último Ke Zierre i Tom Bombadil. I Obrint Pas, a València.

Al plató de La maskletà han estat Txus i Maki, cantant i bateria del grup Disidencia, banda alacantina de les poblacions d'Onil i Banyeres, que, com explica Jorge Villar, "van nàixer al mateix temps que el fanzín La maskletà, el 1995".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El punk valencià: quan Pito Karcoma cremava els escenaris... literalment]]> Al final dels anys 90 va sorgir una revolució cultural. Era una època on tots els gèneres tenien lloc. Uns anys on internet era sols una entelèquia i se socialitzava als bars i els fanzins, conta Nerea Sanfe en començar el tercer programa de La maskletà, que pots veure ací, dedicat al mític pub Maskletà d'Alacant.

Jorge Villar, especialista del panorama musical, propietari del pub Maskletà (1999) així com del fanzín amb el mateix nom del pub -a més de copresentador del programa La Maskletà- ha explicat que si volem parlar del punk rock, "el moviment punk rock va ser molt més important a la Comunitat Valenciana del que sembla".

Com ha contat l'especialista, un exemple es troba el 1982, quan es va fer el primer recopilatori de punk espanyol. El va editar la discogràfica Dro (Discos Radioactius Organitzats) -segell fundat el 1982 per Servando Carballar, líder del grup de tecno pop Aviador DRO- "i de les poques bandes que eixien en aquell disc, tres bandes eren de la Comunitat Valenciana: Seguridad Social, quan eren punk, Carne de Psiquiátrico, d'Alacant; i Urgente, d'Elx. Villar ha puntualitzat que "abans de Comerranas, Seguridad Social va ser punk".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els grups imprescindibles del heavy-metal valencià dels anys noranta]]> El heavy-metal és el protagonista del tercer capítol de la websèrie d'À Punt La Maskletà. Quina va ser l'època daurada d'aquest estil musical? Com ha explicat Jorge Villar en el programa, especialista del panorama musical i propietari del pub la Maskletà d'Alacant (1999), en els huitanta estava molt de moda la New Edge amb Iron Maiden, Judas Priest, etc. "Després, en els noranta van editar els discos que marcaven la fi de la seua etapa d’or. I a mitjan anys noranta va tornar a estar de moda, amb els grups alemanys, que van fer un metal més tècnic, més ràpid, anomenat speed-metal o power-metal.

Mentre tot això passava pel món, què ocorria amb els musics de heavy valencians? Segons ha explicat Jorge Villar, a la Comunitat Valenciana destacaven el grup Overlife i Furia Animal, d’Alacant. Però no estaven a soles. “A València hi havia Transfer, i també a Alacant estava Bronca i Eternal Cry, entre altres”, ha dit el copresentador, junt amb Nerea Sanfe, del programa La Maskletà.

Sergio Sánchez va ser el teclista d’Overlife, una banda d’Alacant que feia metal progressiu. En el 1994 van editar la primera maqueta, Ideales muertos. “El seu treball discogràfic de veritat va arribar el 1998 amb Between passion and madness, amb el seu segell discogràfic i una cuidada i professional promoció internacional”, ha explicat Jorge Villar en el programa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El missatge del bateria d'Obrint Pas a La Gossa Sorda i Aspencat: Què hem de fer perquè torneu?]]> Ximo Tomàs, excomponent del grup valencià Obrint Pas, ha llançat una pregunta que ha quedat en l'aire durant la seua entrevista en el capítol de la websèrie d'À Punt La maskletà.

En aquest capítol dedicat a la música en valencià, Tomàs, més conegut com a Maki, s'ha dirigit a Iván Gosp, membre d'Aspencat, per a preguntar-li: "Què han de fer les valencianes i els valencians perquè Aspencat i La Gossa Sorda tornen, perquè crec que la brometa aquesta ja està durant massa. Així que feu el favor, que vos trobem molt a faltar, i jo especialment a la part de darrere de l'escenari".

En escoltar la pregunta, Iván contesta a Maki que "en acabar el programa agafaré el telèfon i cridaré als companys a veure si hi ha alguna possibilitat. Ho veig difícil. Ho veig difícil. A mi personalment sí m'agradaria, però Aspencat eren nou músics que ja tenen certa edat, altres projectes en marxa, i ho veig un poc complicat. Això no obstant, tot és parlar-ho. I quan torne al meu poble parlaré també amb els de La Gossa Sorda, a veure si puc fer un conjunt entre tots i ens presentem de nou".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ivan Gosp (Aspencat): “La Gossa Sorda i Obrint Pas em van obrir els ulls i vaig començar a cantar en valencià”]]> Ivan Gosp, cantant d'Aspencat, ha sigut un dels convidats del capítol dedicat a la música en valencià de la websèrie d'À Punt 'La Maskletà'. Gosp ha explicat durant el programa com va passar a fer música en valencià influenciat per l'èxit de grups com La Gossa Sorda i Obrint Pas: “ahí va començar a picar-me el cuquet i quan em van cridar d’Aspencat, vaig dir sí”. 

Gosp ha contat que en etapes posteriors vaig tindre altres grups i cantaven en espanyol “perquè en aquell moment no vam veure les possibilitats que tenia cantar en valencià”. Fins que ens vam adonar que la llengua no és el més important per a fer música, es pot fer música en la llengua que vulgues”. 

Els seus referents musical són grups com Def Con Dos, Nach i SFDK, entre d’altres. En el programa Ivan també ha parlat de per què de les lletres reivindicatives d'Aspencat i de com la música és una ferramenta potent per a millorar el món. A més, ha contat el pitjor moment de la seua carrera i també un dels millors, un concert de comiat al festival Viña Rock. Pots veure l'entrevista completa a Ivan Gosp en aquest capítol de la websèrie 'La Maskletà'.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els inicis de Nach a la Maskletá: "Com que la gent no havia vist mai un concert de rap, ara pense que es quedaria flipada"]]> El raper Nach, que va començar la seua carrera a Alacant i ha aconseguit ser tot un referent internacional, ha sigut un dels primers convidats de la websèrie 'La Maskletà', que dedica el primer capítol a analitzar l'escena hip-hop valenciana. "El tracte que jo vaig rebre de "La maskletá", quan era un xaval que estava començant a rapear, el fet de veure'm en un fanzine, per a mi va ser brutal", ha relatat Nach dels seus rècords del fanzín i pub d'Alacant "La maskletá", als quals retem homenatge en aquest programa de mateix nom que viatja a la cultura underground de la dècada dels 90.

Nach i Fran Cañas, el seu mànager, han contat el treball que hi ha darrere d'un artista així com els inicis. "Hi havia grups que arribaven al pub amb el seu bateria, guitarra... i jo arribava amb la meua cinta de casset i començava a rapejar... Pense que com que la gent no havia vist mai un concert de rap, es quedaria bocabadada". Segons explica Jorge Villar, propietari del Pub "La maskletá" així com creador del fanzín, als 90 a la Comunitat Valenciana no hi havia una escena musical del hip-hop. Hi havia referències extranyes com MC Hammer, El príncipe de Bel Air, però els grups americans com Kenemy entre altres no arribaren amb força". Al 1994 es va publicar el primer disc de hip-hop a Espanya anomenat "Madrid zona bruta" del Club de los poetas violentos, i no va ser fins al 2000 que es van publicar altres discs coneguts, com els de "La Mala Rodríguez", "Violadores del verso", "Arma Blanca", entre d'altres.

Fran Cañas, respecte d'aquells anys 90, ha explicat que: "el hip-hop dels 90 era molt autèntic. Ens va unir a Nach i a mi i ens va portar cap a un món desconegut". Preguntat com veia aquell moment cultural musical ha contat que "abans hi havia una part més real, més autèntica, on estava tot per construir. Les relacions personals eren molt més autèntiques. Ens unia un interés desconegut que ni nosaltres sabíem fins on ens portaria".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘La Maskletà’, nova sèrie musical setmanal de dijous al web d’À Punt]]> Aquesta setmana estrenem al web la sèrie musical La Maskletà, una producció d’À Punt Mèdia amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura, que cada dijous ens acostarà els grups que han deixat empremta en el panorama musical de la Comunitat Valenciana. La Maskletà és un espai cultural que, al llarg de 8 capítols d’uns 25 minuts, explica com va ser el moviment underground que va sorgir els anys 90 al voltant dels fanzins i la música.

El programa està presentat per Nerea Sanfe (À Punt Directe, Això no és normal) estarà disponible en el web d’À Punt Mèdia (www.apuntmedia.es) a partir del dia 20 de gener. “La Maskletà està creada per a tots els públics, per als qui com jo acabaran descobrint tota la història musical de la nostra terra i per als amants de cada gènere musical que tractarem en esta aventura. En el primer capítol –explica la seua conductora– tractarem el hip-hop. El raper Nach i el seu productor Fran Cañas recorden la seua trajectòria de 25 anys i els seus inicis, a més d’avançar els nous projectes musicals”.

La Maskletà és un viatge en el temps que repassa l’escena musical valenciana de les dècades de 1990 i 2000 amb entrevistes de la mà de Nerea Sanfe i Jorge Villar, creador del fanzín La Maskletà, un fanzín ja mític i essencial per a l’impuls de molts dels grups musicals i la indústria que els envolta, que arrancaren en la dècada dels 90 a Alacant i que es va estendre per la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]>