<![CDATA[À Punt - Tenim memòria]]> 10 <![CDATA[À Punt - Tenim memòria]]> <![CDATA[02.04.2025 | "Tenim memòria" i els vestigis franquistes a Benifaió]]> L’Ajuntament ha instal·lat al cementeri de Benifaió làpides amb símbols franquistes, inscripcions com "Caídos por Dios y por España" i un homenatge a figures com el colpista i fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera. Parlem amb Eduardo Ortuño, president de l’associació local de memòria històrica; i amb l’advocada Aradia Ruiz, experta en legislació, per a analitzar si estes accions vulneren la llei. A més, entrevistem la historiadora Esther López Barceló, recentment denunciada per Hazte Oír per una publicació en què es mostra a favor de dinamitar la creu de la Vall de Cuelgamuros.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[05.03.2025 | "Tenim memòria": Carmina Gustrán, comissionada dels actes Espanya en llibertat]]> El govern espanyol commemora mig segle de la recuperació de la democràcia enmig amb tot un seguit d'actes sota el lema "Espanya en llibertat". Però... quin és el valor real d’aquesta commemoració en un país on encara perviuen ferides obertes? Quin paper han de jugar les institucions en la construcció de la memòria democràtica? Per a aprofundir-hi, parlem amb Carmina Gustrán, doctora en història contemporània i comissionada dels actes commemoratius.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[19.02.2025 | “Tenim memòria” i la fossa 114 del cementeri de Paterna]]> La memòria històrica continua obrint-se pas en el cementeri de Paterna, on s'ha dut a terme l'exhumació de la fossa 114, la més gran de les nostres comarques. És coneguda com Fossa de la Cultura, i allí, sota terra, han esperat les restes de 175 homes i una dona, víctimes de la repressió franquista. Parlem de persones represaliades per les seues idees, entre elles Vicent Miquel Carceller, editor de la revista satírica La traca o el dibuixant Carlos Gómez Carrera, Bluff, a més de regidors, sindicalistes i veïns anònims de desenes de municipis: Alfara del Patriarca, Canals, Algemesí, Bellreguard, Foios, Gandia, Riba-roja de Túria, Silla, Venta del Moro, Benifaió, Puçol, Benaguasil…

ArqueoAntro s'ha encarregat del procés d'excavació i exhumació. Genómica de les proves d'ADN i tot açò ho ha finançat l'àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València. Parlem amb Carmen Contreras, presidenta de l'Associació de Familiars d'esta fossa, neta de Juan Manuel Contreras, veí de Godella, membre d'Esquerra Republicana; Elena Carrasco, neta d'Eduardo Carrasco, veí de Burjassot; i Conxín Piá, neta de Dolores Arnal Campos.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[05.02.2025 | “Tenim memòria”: Jeanette, una veïna d’Oliva amb un segle d’històries]]> Les persones majors ens ofereixen una finestra directa al passat. Migracions, guerra, negocis, fam, amor… privilegi, també. L'historiador Daniel Vila recorre les nostres comarques a la recerca de persones centenàries. De vegades, acompanyat d’un equip o del cantant Pep Gimeno Botifarra, un altre escodrinyador d'històries. Hui ens visita Dani per contar-nos sobre eixos testimonis, i aprofundim en el de Jeanette, una dona d'Oliva que superava el segle de vida quan l’entrevistaren i que, malauradament, ens va deixar fa poc.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[22.01.2025 | “Tenim memòria”: camí a l’exili a bord de l’Alsina]]> El passat i l’exili de Purita Cantarero s’entronca, també, amb el de l’expresident de la Segona República Niceto Alcalá Zamora. Compartiren travessia a bord de l’Alsina, un vaixell de vapor que estava previst que viatjara de Marsella a Buenos Aires. Però fins a arribar a la destinació van passar una infinitat de penalitats: múltiples escales a Casablanca, Dakar, esperes, visats, tràmits burocràtics, amuntonats, sense a penes menjar, diners… En el cas de Purita, que era una criatura, el trajecte va durar 544 dies. El seu renebot, el músic Francesc Cantarero, ens va posar sobre la seua pista i hui escoltarem el periple i patiment que va haver de viure.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[08.01.2025 | “Tenim memòria”: sindicalistes de Noruega s’alien amb el moviment memorialista valencià]]> Un grup de sindicalistes de Noruega s’ha aliat amb el moviment memorialista valencià, interessats en el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Recordem que l'exèrcit republicà va rebre el suport de brigadistes de multitud de països del món, entre ells, Noruega. Parlarem amb Henning Solhaug, Nina Skranefjell i amb el director arqueològic del grup científic ArqueoAntro, Miquel Mezquida, perquè ens explique sobre este vincle.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.12.2024 | 'Tenim memòria': 'Canviar la vida: cinquanta anys sense Antoni Llidó' i 'Encara dura']]> 'Canviar la vida: cinquanta anys sense Antoni Llidó' és un document sonor que recupera la figura del rector valencià, desaparegut a Xile per la dictadura d'Augusto Pinochet el 1974. A través d'este pòdcast coneixerem el Llidó més íntim i més lluitador. La seua vida està marcada pel compromís amb les causes socials i polítiques, primer a les comarques de la Marina Alta i el Comtat i posteriorment a Xile. Va ser un mestre i capellà que no només es preocupava per l'educació i les desigualtats, sinó que va formar part activa de moviments com Cristians pel Socialisme i el Moviment d'Esquerra Revolucionària.

Aprofundirem en la seua figura i en la de Joan Durà, detingut al seu bar de Monòver l'estiu del 1992. Formava part de la coneguda com a operació Garzón, i va ser acusat de possible pertinença a Terra Lliure. Va estar incomunicat durant tres dies i mig sota la llei antiterrorista. Igual que li va passar a Llidó dècades abans a milers de quilòmetres de distància, va patir tortures greus. Ara també podem conéixer la seua història a través d'un curtmetratge animat: 'Encara dura'.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[20.11.2024 | “Tenim memòria”: desmitificar les polítiques hidràuliques de la dictadura]]> Últimament, s’han sentit comentaris com "Franco va crear els pantans", "gràcies a l'innombrable per desviar el llit del Túria", "si no fora per ell, València s'hauria inundat". Hui, desmitifiquem les polítiques hidràuliques de la dictadura i responem a eixos comentaris amb l'exemple del pantà de Benaixeve. Ens acompanyen a l'estudi Lucila Aragó, membre de la plataforma Acció ciutadana contra la impunitat del franquisme i María José Soriano, professora d'Història de l'IES Ravitxol, les dos companyes del projecte "Queda inaugurado este pantano. Treballs forçats a Benaixeve" patrocinat per la Diputació de València. També parlem amb Juan Miñana, nascut a Benaixeve vell, fill del practicant del poble.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[16.10.2024 | "Tenim memòria": Miguel Hernández i el camp de concentració de Portaceli]]> El 30 d'octubre farà 114 anys que va nàixer el poeta d'Oriola Miguel Hernández. Fa un parell d'anys, amb la nova llei de memòria històrica, es van declarar nuls els judicis que el van condemnar falsament i que van contribuir a la seua mort. Amb el seu biògraf, el també poeta José Luis Ferris, tractarem d'aclarir el rebombori que hi ha hagut amb les declaracions institucionals en suport del poeta en l'Ajuntament d'Elx o d'Oriola. I aprofitarem per a retre-li homenatge de la millor manera possible: llegint i declamant la seua obra.

També ens fem ressò de la marxa a peu que es farà aquest cap de setmana al camp de concentració de Portaceli, actual sanatori Doctor Moliner. Una marxa que recorrerà el mateix camí que van fer milers de presos republicans que provenien d'altres presidis. Alguns ja no tornarien a xafar eixe camí en vida.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[03.10.2024 | "Tenim memòria": homenatge als veïns de Quart de Poblet, Pascual i Pura Monzó]]> Anys després de la mort de la seua àvia, un jove de Quart de Poblet, en plena mudança de casa, es va emportar un moble de ca la seua àvia i en l'interior va trobar unes cartes personals. Anotacions amb records que ell no coneixia. La seua àvia era Pura Monzó, filla de Pascual Monzó, el fundador de l'Agrupació Socialista de Quart de Poblet. Obrer de professió, va formar part de la Junta Directiva del Cercle Republicà Radical de Quart, afiliat i membre de la UGT... assassinat per la repressió franquista. Fem un homenatge radiofònic a estos veïns de Quart de Poblet amb els seus familiars.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[31.07.2024 | "Tenim memòria": l'Organització Femenina Popular i el Front del Llevant]]> Ens traslladem al municipi colombià de Barrancabermeja, a la vora del riu Magdalena. Allí es va crear l'Organització Femenina Popular fa més de cinc dècades, un referent per la pau i la lluita feminista. Les dones que la integren són les protagonistes del documental 'Mohanas. Resistencias, memoria, paz', un treball que narra com les dones colombianes, organitzades, han teixit durant dècades una identitat col·lectiva. Ens acompanya a l'estudi Sergi Tarín, el director del documental, i Consuelo Vidal, cofundadora de l'associació Atelier i membre de la junta directiva.

També, l'actualitat ens porta a Vilafranca, a la comarca dels Ports. Territori de combatents del Front del Llevant durant la Guerra Civil espanyola. Ens atén al telèfon el director arqueològic d'ArqueoAntro, Miquel Mezquida, per a parlar de la nova convocatòria del curs formatiu del Front del Llevant i la campanya de recerca de víctimes.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[18.07.2024 | "Tenim memòria": la llei de concòrdia vista per l'acadèmia]]> Aprofitem l'aprovació de l'anomenada llei de concòrdia per a conéixer els consensos que hi ha en l'acadèmia, com es desenvolupa el mètode científic i el treball que es fa en el camp de la Història en les nostres facultats. Ens acompanya Toni Morant, professor d'Història Contemporània, coordinador de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València; Miguel Ors, director de la Càtedra Pedro Ibarra de la Universitat Miguel Hernández i professor d'Història; i Mònica Moreno, també professora d'esta disciplina de la Universitat d'Alacant.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[03.07.2024 | "Tenim memòria" al cementeri de Paterna]]> Al cementeri de Paterna s'està duent a terme un dels majors treballs que s'ha fet en territori valencià per a localitzar els cossos de víctimes assassinades al Terrer. Parlarem amb les descendents de tres d'elles i seguirem els treballs de les quaranta fosses que té previst exhumar l'equip d'ArqueoAntro.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[19.06.2024 | "Tenim memòria": els béns artístics confiscats]]> Fa pocs dies, el Ministeri de Cultura va fer públics més de 5.000 béns artístics confiscats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, després d'un llarg procés per a inventariar-los. Els béns van ser requisats, principalment, per a protegir-los durant els anys del conflicte bèl·lic i les peces són molt diverses: pintures (entre altres, el quadre 'Las veles' de Sorolla), escultures, béns arqueològics, ornaments litúrgics... També hi ha objectes quotidians com ara vaixelles, cobertors, mantons, ventalls, joies, peces de roba...

Una tasca que s'ha fet en compliment de l'article 31 de la llei de memòria democràtica estatal que diu que es reconeix el dret al rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra i la Dictadura. Aprofundim en les històries que hi ha darrere d'estos béns inventariats amb la historiadora de l'art Irene Ballester.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[05.06.2024 | "Tenim memòria": analitzem la llei de concòrdia amb l'advocada Aràdia Ruiz]]> El passat mes de març, el Consell va presentar un conjunt de cinc lleis per mitjà de la tramitació d'urgència. S'espera aprovar el paquet normatiu abans de l'estiu, i la llei de concòrdia ha suscitat controvèrsia. Analitzem el text amb Aràdia Ruiz Blanco, advocada especialitzada en memòria històrica de la cooperativa El Rogle.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[22.05.2024 | "Tenim memòria": Didín Puig]]> Aprofundim en la figura de l'activista cultural de Benimodo Didín Puig. Ho farem amb l'ajuda del documentalista d'esta casa i autor del llibre 'Didín Puig. Una dona decidida', Vicent Climent; de l'historiador Natxo Escandell, responsable d'una altra publicació dedicada a Didín: 'Cartes a Olivier'. I recorrem a una exposició que està en marxa ara mateix al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat de València (MuVIM) i que porta per títol "Didín Puig. Una dona compromesa".

Didín va viure a París les revoltes del Maig del 68, on estudiar Periodisme i va organitzar recitals històrics de Lluís Llach i Ovidi Montllor. Va compartir amistat amb Vicent Andrés Estellés... Una gran dona molt involucrada en la cultura que hui coneixem un poc millor.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[08.05.2024 | "Tenim memòria": adolescents d'Alaquàs viatgen a espais de l'exili espanyol]]> Ens visiten a l'estudi dos adolescents, veïnes d'Alaquàs, que han tornat fa poc d'un intercanvi amb el liceu François Aragó de Perpinyà. Són alumnes de dos instituts públics, el Doctor Faustí Barberà i el Clara Campoamor, i han recorregut els espais de la memòria de l'exili espanyol. Han visitat el camp de concentració de Ribes Altes, a Argelers, i han recitat versos del poeta de la generació del 98, Antonio Machado, a Cotlliure, just on està soterrat. També han visitat la maternitat d'Elna, una institució que el 1939 la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va crear i que va acollir centenars de dones embarassades refugiades de la Guerra Civil espanyola. Aquestes dues joves, Carla i Sofia, han compartit experiències que, de segur, recordaran tota la vida. I venen a la ràdio a contar-nos-les amb els seus professors d'Història, en un projecte que ha guanyat un premi de la Diputació de València.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[10.04.2024 | "Tenim memòria": els centres penitenciaris de Mallorca i un diari del iaio matern]]> La il·lustradora Maria Herreros i la historiadora contemporània Margalida Roig ens presenten les seues últimes publicacions sobre memòria històrica: 'Un barbero en la guerra' i 'Les malalties als centres penitenciaris de Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1943)'.

A partir del diari del seu avi matern, Domingo Evangelio, soldat de l'exèrcit republicà, la il·lustradora valenciana Maria Herreros ha elaborat una novel·la il·lustrada que és un homenatge a una generació, però, sobretot, un al·legat antibel·licista. Mentre que Margalida Roig aprofundeix en les precàries condicions sanitàries que van patir els reclusos a les presons de Mallorca durant un dels períodes més convulsos de la història recent. Un d'ells, un veí d'Énguera. Aprofundim en aquestes dues obres amb les autores.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[27.03.2024 | "Tenim memòria": una delegació valenciana viatja a Buenos Aires per a testificar en la Querella Argentina]]> Acaba d'aterrar de Buenos Aires un grup de persones involucrades en la memòria democràtica, entre elles professionals i familiars del País Valencià, per a reunir-se amb María Servini. La jutgessa treballa en la coneguda com a Querella Argentina, un procés que investiga els crims de la dictadura, perquè s'identifiquen els responsables i se'ls sancione penalment. Ens acompanyen a l'estudi el director arqueològic d'ArqueoAntro, Miquel Mezquida, i el president de l'Associació de Víctimes de la Fossa 128 de Paterna Daniel Galán.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[13.03.2024 | "Tenim memòria": ruta radiofònica per ''Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna'']]> La difusió de la memòria històrica és fonamental en un estat democràtic. Un dels millors canals és fer-ho a través de la cultura. Ara hi ha dues propostes a l'edifici de la Beneficència de València. Vam fer una visita radiofònica a una d'aquestes ja fa uns dies i ara ens capbussem en la segona: "Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna", es diu la mostra del Museu de Prehistòria, a càrrec de la Diputació de València. Amb dos dels comissaris de l'exposició: Andrea Moreno i Tono Vizcaíno.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[28.02.2024 | Mercé Climent ens presenta la novel·la 'Més enllà dels murs' en “Tenim memòria”]]> Ens visita l'autora del llibre Més enllà dels murs, Mercé Climent. Esta jove alcoiana torna amb esta colpidora novel·la sobre un dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat, la Segona Guerra Mundial. A través del personatge fictici d'Olau coneixerem la vertadera història de Virtudes Cuevas, una jove de Sueca que va passar per una experiència impactant: va eixir amb vida del camp de concentració per a dones de Ravensbrück.

Un llibre que s'endinsa en les escletxes de la memòria per revelar les conseqüències dels discursos basats en l'odi i la negació dels altres. El viatge iniciàtic i determinant d'un grup d'amics que, necessàriament, hauran de posicionar-se davant la intransigència i la indiferència que ens continuen amenaçant. Parlem d'esta preciosa i impactant història amb la seua autora.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[14.02.2024 | "Tenim memòria": el bombardeig a l'estació de Xàtiva]]> Aquest passat cap de setmana es va commemorar l'aniversari del bombardeig a l'estació de Xàtiva. El 12 de febrer del 1939, molt poc abans que acabara la guerra, cinc avions de les forces armades feixistes italianes bombardejaren l'estació de Xàtiva i assassinaren 129 persones. Veïns i veïnes de totes les edats esperaven l'arribada d'un tren de soldats republicans que tornaven a casa de permís, però els projectils van arribar inesperadament. Ens ho conta l'historiador Eladi Mainar i la supervivent Amàlia Garcia, filla de Josefa Dasí.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[31.01.2024 | Tenim memòria: Memòria recobrada de Montserrat: la veu d'un poble]]> La plataforma Memòria recobrada de Montserrat: la veu d'un poble serveix per a conéixer la història més recent d'aquesta localitat de la Ribera Alta, des de la Segona República fins als últims dies de la dictadura. A més de documents extrets dels arxius històrics, aquest portal compta amb el relat d'algunes persones coetànies als o les protagonistes d'aquests arxius.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[17.01.2024 | "Tenim memòria": guia radiofònica per '2.238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria']]> Entrem al Museu d'Etnologia de València, a l'ETNO, per visitar l'exposició "2.238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria". Una mostra que, a través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades, al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses; de les vivències de diverses generacions, al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defendre el govern legítim o per la seua militància política.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[20.12.2023 | 'Tenim memòria': víctimes de la dictadura i un pilot de la Unió Soviètica al cementeri del Villar]]> En el cementeri del Villar, a la comarca dels Serrans, l'equip científic d'ArqueoAntro busca veïns de Riba-roja de Túria, Benaguasil, la Pobla de Vallbona o la Llosa del Bisbe que van ser assassinats en els inicis de la dictadura franquista; també, busquen el que podria ser un pilot de l'antiga Unió Soviètica. Parlem amb la investigadora Sandra Mínguez, professionals de l'arqueologia i familiars de les víctimes.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[22.11.2023 | 'Tenim memòria': els valencians empresonats en el fort de Sant Cristòfor de Pamplona]]> Ens fem ressò d'una campanya de difusió que està en marxa per a buscar famílies de presos valencians que van estar al conegut com a fort de Sant Cristòfor o d'Alfons XII, a Pamplona. Un lloc de la memòria que després del colp d'estat del 1936 va passar a ser una presó política, testimoni de la reclusió de més de 7.000 persones de tot l'Estat, moltes d'elles valencianes.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[08.11.2023 | 'Tenim memòria': el Patronat de Protecció de la Dona]]> Ens visiten Marta Garcia i María Palau, autores del llibre Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià, una obra que rescata del silenci a les víctimes d'una de les institucions més longeves del franquisme i que va perdurar més enllà de la democràcia. Un instrument de la dictadura per a controlar a les dones considerades "extraviades" segons la moral imposada per la dictadura. A més de les escriptores, parlem amb Consuelo García del Cid, una de les dones que van estar empresonades en aquests reformatoris.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[25.10.2023 | "Tenim memòria": marxa al camp de concentració de Portaceli]]> El camp de concentració de Portaceli, hui convertit en el sanatori Doctor Moliner, va ser testimoni silenciós dels horrors de la repressió franquista. Aquest cap de setmana va tindre lloc una marxa des de l'estació de Bétera, de nou quilòmetres aproximadament, que va reproduir el recorregut que van fer milers de presos republicans, que provenien d'altres presidis. Aprofundim en els horrors patits en aquest espai de la memòria amb Rafa Arnal, escriptor de l'obra El camp de concentració de Portaceli (1939-1942); Fredi Pertegaz, fill d'un dels presos, Eugenio Pertegaz Martínez; i María José Meseguer, presidenta de la Plataforma Memòria en Marxa, que organitza la marxa.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.10.2023 | 'Tenim memòria': busquen 43 víctimes de la repressió franquista a Xàtiva]]> Al cementeri de Xàtiva busquen 43 galls rojos, 43 víctimes de la repressió franquista. La Diputació de València finança els treballs d'excavació i exhumació, a càrrec de l'equip de professionals d'Arqueoantro. Ens reunim amb els directors del projecte i diversos familiars per a conéixer les històries que amaga la terra.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[13.09.2023 | 'Tenim memòria': la fossa del Xòfer a Nules-Moncofa]]> Fa escassos dies es va començar a remoure la terra de la coneguda com a "fossa del Xòfer", als termes de Nules i Moncofa, a la comarca de la Plana Baixa. Allí esperen trobar les restes de quatre joves moncofins, assassinats a les acaballes de la guerra civil, a mans de falangistes i sense cap judici previ. Familiars de les víctimes van contactar amb el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló per a demanar ajuda. Volien trobar les restes dels seus éssers estimats: José Belloti Palmer, Amadeo Martí Vila, Manuel Arnau Canós, Esteban Alavés Millán.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[26.07.2023 | 'Tenim memòria': comunicar en memòria, propostes culturals i exhumacions a Sueca]]> Hui tindrem l'última secció de 'Tenim memòria' de la temporada i la dediquem a reflexionar sobre per què és necessari comunicar des d'una mirada memorialística. Hem convidat un grup de companyes que difonen la tasca incansable de milers de familiars, col·lectius, activistes, historiadores, arqueòlegs, antropòlegs, sociòlogues, documentalistes... En definitiva, que ajuden a difondre la tasca de totes aquelles persones que contribueixen a fer d'aquest un món més conscient d'on venim. Elles i ells són altaveu del reclam legítim de veritat, justícia i reparació: Maria Palau, Marta Garcia, Sergi Tarín i Lucas Marco, i la fotoperiodista Eva Máñez.

També parlarem amb les responsables de dos exposicions que estan en marxa actualment. Andrea Moreno és una de les comissàries d'"Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna", organitzada pel Museu de Prehistòria de València. Andrea és historiadora, antropòloga i doctora en Arqueologia. I la sociòloga Isabel Gadea i Peiró, una de les comissàries de "2238. Paterna, lloc de perpetració i memòria", exposició organitzada per l'ETNO, el Museu Valencià d'Etnologia.

I abans d'acomiadar-nos, una notícia d'actualitat. En aquests moments, l'associació científica ArqueoAntro està treballant al cementeri de Sueca. Busquen 55 represaliats del franquisme, veïns de Sueca, però també d'Oliva, Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Carcaixent, el Perelló o Cullera. Jesús Granell és el president de l'Associació de la Ribera Baixa, que ha promogut els treballs, i ens contarà com van les excavacions.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[05.07.2023 | 'Tenim memòria' i la teoria de la Finestra d'Overton]]> Hui reflexionem sobre els avanços i retrocessos en conquistes socials al voltant del feminisme i del col·lectiu LGTBI, a partir d'una teoria política: la Finestra d'Overton, que analitza per què vivim situacions d'evolució i de regressió en el que debat la gent i en les polítiques públiques.

Ens preguntem quina és la finestra que tenim al davant amb Pau López Clavel, professor de Geografia i Història a l'Institut Andreu Alfaro de Paiporta; i autor de la tesi doctoral 'El rosa en la senyera. El movimiento gay, lesbiano y trans valenciano en su perigeo (1976-1997)'. I al telèfon tenim Mònica Moreno Seco, professora titular d'Història Contemporània de la Universitat d'Alacant i integrant del consell assessor de l'Arxiu de la Democràcia de la mateixa universitat. I abans d'acabar, sentim les reflexions de descendents de familiars, professionals de l'arqueologia, la història...

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[21.06.2023 | "Tenim memòria": Max Aub, "el primer rugit literari de reivindicació de la memòria històrica a Espanya"]]> D'arrels alemanyes i franceses, el jove Max Aub descobreix el barri mariner del Cabanyal en plena ebullició política. Des d'una edat molt primerenca, la vida de l'intel·lectual estarà marcada per l'exili i per la seua obsessió pels llibres. D'ell s'ha dit que va escriure "com un endimoniat, com un home posseït per l'escriptura".

Fem un homenatge radiofònic a Max Aub en el 120é aniversari del seu naixement. Ens acompanya Teresa Álvarez Aub, neta de Max Aub i presidenta de la Fundació Max Aub; i Joan Oleza, catedràtic emèrit de Literatura Espanyola en la Universitat de València. Ha realitzat la coordinació de les Obras Completas de Max Aub. Ell ha arribat a afirmar que 'La gallina ciega' "és el primer crit, el rugit literari de reivindicació de la memòria històrica a Espanya. Un crit de desesperació, d'irritació, perquè s'ha oblidat el que no s'hauria d'haver oblidat mai".

Amb motiu d'esta efemèride, À Punt Mèdia ha estrenat un documental interactiu sobre la vida i obra de l'escriptor que porta el nom de 'Max Aub Mapa'. Elisa Ferrer és la directora d'aquest projecte multimèdia i Fran Ruvira, el guionista i productor.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[07.06.2023 | 'Tenim memòria': per què són necessàries les polítiques públiques de memòria històrica?]]> Les víctimes de la repressió franquista i les seues famílies van lluitar des de la dissidència durant dècades, fins a veure part de les seues demandes plasmades en normes legals. Els vaivens de la política afecten de manera directa l'accés a la "veritat, justícia i reparació" tantes vegades reclamat. Reflexionem en quin punt ens trobem i què podem esperar de la nova legislatura quant a les polítiques de memòria amb Andrea Moreno, historiadora, antropòloga i doctora en Arqueologia per la Universitat de València; Amparo Belmonte Orts, presidenta de la Plataforma de Familiars de Víctimes del Franquisme de les fosses comunes de Paterna; Felipe Mejías, arqueòleg i historiador que ha treballat intensament per la recuperació de l'espai on es trobava el camp de concentració d'Albatera, al municipi de Sant Isidre.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[24.05.2023 | "Tenim memòria": les plomes valencianes en l'exili]]> Fem un homenatge als artistes que ens van haver de deixar pel colp d'estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista, concretament els que dominaven la ploma. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha preparat tot un seguit d'activitats en homenatge als escriptors i escriptores valencianes de l'exili. En parlem amb els acadèmics Josep Palomero i Àngels Gregori, president i secretària, respectivament, de la Comissió de l'Escriptor de l'Any 2023.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[10.05.2023 | ‘Tenim memòria’: ‘Flores de tierra quemada. Estrategias del terror en Guatemala y España’]]> El documental ‘Flores de tierra quemada. Estrategias del terror en Guatemala y España’ llança la següent pregunta: és possible comparar la repressió franquista de Paterna i el genocidi maia de Guatemala? El país de Centreamèrica, entre 1960 i 1996, va patir el genocidi de 200.000 persones, civils i indígenes. I tot i les distàncies… físiques, històriques, ètniques… s’han trobat molts paral·lelismes amb l’horror de la repressió franquista a Paterna. Les dificultats a l’hora de traure les víctimes del clot on els llançaren, d’identificar-les amb les proves d’ADN, el silenci de la justícia... També, la resiliència de les famílies que es van negar a caure en l’oblit i que encara reclamen una qüestió tan básica com saber. 

Està dirigit per Óscar Navarro, Katherine Muñoz Tirano i Sergi Tarín, que ens acompanya a l’estudi. També, Lydia Arteaga Claramunt, coordinadora de l'àrea de Cooperació de Perifèries del Món i Teresa Llopis, presidenta de l'Associació de Represaliats i Represaliades pel franquisme a Oliva (ARFO).

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[26.04.2023 | 'Tenim memòria': Ràdio Lliure de Pego i la dictadura argentina]]> Aquests dies se celebra a Pego el Cicle de Memòria Històrica. Han tractat temes com la repressió franquista, la transició, l'emigració a Nova York de centenars de valencians a l'inici del segle XX, la Guerra Civil, les mestres republicanes... I enguany han parlat de les víctimes amb l'historiador Vicent Gabarda, de la Ràdio Lliure de Pego i de la memòria de les rapades. Parlem amb Joan Miquel Almela, arxiver municipal i organitzador del cicle, i l'escriptor Salvador Bolufer.

També ens fem ressò d'un acte aquesta vesprada a l'aula magna del Centre Cultural La Nau de València sobre l'última dictadura argentina, que reflexiona entorn de les polítiques de memòria i l'educació. Parlem amb la doctora en Didàctica de les Ciències Socials María Paula González i amb Carlos Fuertes Muñoz, doctor en Història Contemporània i un dels coordinadors de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[12.04.2023 | "Tenim memòria" i la història d'una exhumació al Marroc per a recuperar un veí de Banyeres de Mariola]]> El documental 'L’últim tren de Bouarfa' narra el viatge d’una família de Banyeres de Mariola el 2013 a les profunditats del desert del Marroc per exhumar les restes del seu avi, mort el 1940, i repatriar-lo. Vicente Mataix Ferre, passatger 416 de l'Stanbrook, es va exiliar al nord d’Àfrica i va tindre el destí d'una gran part dels 12.000 republicans que van buscar refugi a Algèria, el Marroc i Tunísia: els camps de treball forçat en règim de semiesclavitud construint una quimera colonial del govern de Vichy coneguda com el Transsaharià.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[29.03.2023 | 'Tenim memòria' i Ruta a l'Exili 2023: Cicatrius del paisatge]]> Aquest estiu, quaranta joves recorreran diversos espais de la memòria de l'exili republicà i civil a Navarra, Catalunya i el sud-est de França. Un programa atapeït d'activitats per a fer créixer el seu interés i comprensió per la nostra història recent i generar un espai de pensament crític i de reflexió sobre passat, present i futur del país. Parlem de Ruta a l'Exili 2023: Cicatrius del paisatge.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[15.03.2023 | 'Tenim memòria': Florencio Pla Meseguer, l'últim maqui valencià]]> Recuperem la figura de Florencio Pla Meseguer, l'últim maqui valencià, una de les persones més conegudes de la repressió franquista a la Comunitat Valenciana i, a la vegada, més difamada per escriptors, periodistes de l'època i gendarmes franquistes. La seua besneboda, Elena Solanas, acaba de publicar 'Florencio Pla "la Pastora". La dignitat robada', una obra de Sembra Llibres en què desmunta mites de la biografia del guerriller. Un relat amb què vol difondre tot el que ara sap d'ell i continuar treballant per saber tot el que encara ignora del seu oncle. Solanas diu que vol retornar-li la dignitat i estimar-lo. Hui hem parlat amb ella.

Escolta l'àudio en el web

]]>