<![CDATA[À Punt - Clips]]> 10 <![CDATA[À Punt - Clips]]> <![CDATA[València, terra de músics]]> Les societats musicals estan presents en el 95% dels municipis d’Alacant, Castelló i València de més de 500 habitants i segons la Universitat de València conformen un projecte social i educatiu únic en el món i són el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana agrupa 550 societats musicals i les escoles de música (el 50% de les que hi ha a Espanya), i representa un total de 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre que té l’objectiu de promoure, difondre i dignificar l’afició, l'ensenyament i pràctica de la música.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Lira Carcaixentina]]> Carcaixent és la localitat que ha inspirat el director i guionista valencià per a la seua òpera prima 'La Banda'. Un poble que acull el rodatge de la pel·lícula, i és l'escenari d'una història intimista i un relat que connecta amb les nostres arrels culturals vinculades a les formacions musicals locals. El film ha comptat amb la participació de la Lira Carcaixentina en la gravació d’algunes escenes de la pel·lícula, com ara les cercaviles. Es tracta d'una agrupació musical formada per 110 músics i amb més de 150 anys d’història.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Benidorm, un escenari cinematogràfic]]> Des que es va rodar ‘Alba de América’ el 1951, Benidorm ha sigut l'escenari d'un centenar de pel·lícules. 20 anys més tard de 'Huevos de oro', Bigas Luna va rodar 'Didi Hollywood'. També ha donat nom a tres sèries de telivisió, una belga, una anglesa i una espanyola. Fins i tot ara és seu d'un festival de curtmetratges, l'Skyline.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Benito, un personatge de ficció?]]> Benito, un personatge que podem trobar en la vida real com a Jesús Gil. Van omplir la geografia espanyola de rajoles. Precisament al Bali es van rodar les escenes de la construcció de l'hotel de Benito.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els funerals a la mar]]> Al llarg de la història, les diferents civilitzacions han tingut maneres molt diferents d'acomiadar els éssers volguts. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La precarietat laboral en les arts escèniques]]> Amb la crisi de la Covid, s'ha aguditzat. Només el 33% dels actors espanyols tenien ingressos suficients per a viure del seu treball, ara ha caigut al 4%. A la Comunitat Valenciana, a més, el sector audiovisual ha sigut maltractat durant molts anys. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Mañas, Alterio i Mira, una saga d'artistes]]> La pel·lícula 'Un món normal' es va gravar amb un elenc d'artistes amb una trajectòria familiar en el món de les arts escèniques. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Un recorregut històric pels tramvies de València]]> El 23 de juny de 1876 es va posar en marxa el primer tramvia de València, que unia la ciutat amb el port. Després arribaren el tramvia de vapor i l'electrificació del sistema, fins que l'any 1970 va deixar de funcionar com a mitjà de transport. Hui en dia, l'hem rescatat i València va ser la primera ciutat espanyola que el va recuperar. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La simbologia franquista a València]]> A València la llei de la memòria històrica s'ha aplicat ben tard. Sabies que la Porta de la Mar es va construir com a homenatge al bàndol nacional?  

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Tramvia a la Malva-rosa', un recorregut per la València dels anys cinquanta]]> Basada en la novel·la homònima de Manuel Vicent, la cinta del director de Salamanca, José Luis García Sanchez, fa un recorregut per la ciutat i les seues localitzacions més emblemàtiques.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Apunt històric sobre la presó Model]]> Una apagada elèctrica va avivar les tensions en la presó Model i 300 interns es va amotinar. Van botar foc a mobles i matalassos. Més sobre l'actualitat a la presó en el vídeo.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La presó com a localització cinematogràfica]]> És un espai cinematogràfic molt recurrent pel seu ecosistema particular i per les característiques arquitectòniques. La presó Model de València va servir d'escenari a una altra pel·lícula espanyola, 'Beyond re-animator'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La presó com a espai cultural]]> La pel·lícula s'estrenaria a la presó de Picassent, amb la participació dels actors José Sacristán i José Sazatornil, 'Saza'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[2021, l'any Berlanga]]> Exposicions, llibres, estrenes de teatre i un documental faran que el geni valencià torne a estar present. El dia 6 d'octubre es declararà Dia del Cinema Espanyol, coincidint amb la fi del rodatge de 'Esa pareja feliz', opera prima de Luis Garcia Berlanga i Juan Antonio Bardem.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Com explicar l'Alzheimer als nets: l'exemple de 'Viure dos vegades']]> Mantindre una relació fluida amb els iaios i iaies que patixen Alzheimer és beneficiós per a tota la família segons els experts.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El càsting de 'Viure dos vegades']]> Els referents de María Mínguez per a escriure el guió de 'Viure dos vegades' i la sorpresa de Mafalda Carbonell al càsting.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les matemàtiques, aliades per a lluitar contra la demència]]> El protagonista de 'Viure dos vegades' és un professor de matemàtiques amb Alzheimer. 'Terres de cinema' fa un repàs de les investigacions més punteres en la lluita contra la demència que estan relacionades amb aquesta disciplina.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La llei del matrimoni igualitari en 'Nacidas para sufrir']]> Miguel Albadalejo visibilitza un col·lectiu doblement indefens: per ser homosexual i per ser major. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'envelliment de la població, en clau d'humor en 'Nacidas para sufrir']]> 120,3 majors per cada 100 menors de 16 anys, dada que ens situa en la mitjana de l'estat espanyol.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Miguel Albadalejo, amb influència de Berlanga]]> Va créixer amb pel·lícules de directors com Fassolini, Borau o Berlanga, qui ha deixat una important empremta en la filmografia del director.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Bocairent, l'escenari de 'Nacidas para sufrir']]> El conjunt històric tan icònic de cases apinyades d'aquest poble de la Vall d'Albaida va enamorar Miguel Albaldalejo, director de la pel·lícula 'Nacidas para sufrir'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El parc natural de l'Albufera, un escenari emblemàtic per a 'El desentierro']]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La corrupció en què es va inspirar 'El desentierro']]> Els elements en comú són sempre tres: l'espoli de béns públics, la implicació de polítics de renom i la prostitució. La corrupció d''El desentierro' es van inspirar en diferents casos com el cas Aido. També en els casos Emarsa, Brugal i Gürtel. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La ruta del Bakalao, el context històric en què s'emmarca 'El desentierro']]> Aquesta ruta va ser reduïda pels mitjans de comunicació a un model d'oci basat en els excessos i el consum de drogues. No obstant això, es tractava en realitat de tot un moviment contracultural underground.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La casa dedicada al cultiu de l'arròs, protagonista en 'El desentierro']]> La casa Lliberós, protagonista d''El desentierro', és un edifici del segle XIX envoltat de camps d'arròs situat molt a prop del Perelló. Hi vivien els jornalers que collien el cereal i actualment es troba en desús per la mecanització del cultiu. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Benicorlí, inspirat en el Sedaví dels anys 60]]> És un poble separat de la ciutat de València per canyars i horta. Majors i menuts passejaven per carrers empedrats i alqueries que ara són centres comercials. Mira com ha canviat aquest escenari de l'Horta Sud.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La persecució franquista als homosexuals en 'Gràcies per la propina']]> Ramonet es troba d'amagat amb la parella perquè el franquisme persegueix feroçment l'homosexualitat. No és fins a l'any 1979 quan el moviment pels drets LGTBI va començar a ocupar l'espai públic a la Comunitat Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Ferran Torrent és l'autor valencià i en valencià més adaptat al cinema]]> La primera adaptació d'un obra seua va ser amb la pel·lícula 'Un negre amb un saxo' el 1989. El 1997 es va adaptar 'Gràcies per la propina', la novel·la amb què va guanyar el premi Sant Jordi el 1994.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El ressó mediàtic del cas Agulló]]> Els primers dies, la crònica informativa parlava d'assassinat, i després van canviar la versió a 'baralla entre joves'. Açò va permetre que el jutge aplicara la condició d'atenuant sobre Pedro Cuevas i els amics, però, sobretot, va criminalitzar les víctimes, que encara hui en dia pateixen amenaces. Ho analitzem a 'Terres de cinema'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els referents de 'La mort de Guillem']]> Com s'ha tractat el tema de la mort d'un fill en altres pel·lícules? El referent principal va ser 'Omagh', una pel·lícula de Pete Travis. T'ho contem en 'Terres de cinema'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['La mort de Guillem', una pel·lícula compromesa amb la realitat]]> En 'Terres de cinema' analitzem com el cercle d'amics i familiars s'involucraren en la creació de 'La mort de Guillem', fins al punt en què Betlem, la germana de Guillem Agulló, va interpretar un dels papers. La crítica ha reconegut el treball amb guardons a nivell nacional i internacional.

Mira el vídeo en el web

]]>