<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA[La casa Cuesa, un símbol de la recuperació del patrimoni valencià]]> Enmig de l'horta xativina, a la Costera, es troba una alqueria que data del segle XV. Deshabitada des de 1934, Pep Gimeno 'Botifarra' ja es va fixar en ella de ben xicotet quan muntat a l'haca passava pels voltants amb sa mare. El 2016 l'alqueria estava en ruïnes i el seu propietari, Fernando Merry del Val, exconseller del govern autonòmic de Madrid, quasi ni coneixia la seua ubicació. Botifarra, mostrant el seu interés per l'immoble, va aconseguir reunir-se amb el diplomàtic per tal de formalitzar la compravenda. Per fi, el seu somni es va fer realitat: la casa Cuesa era seua.

També coneguda com la casa dels Pròxita, per un antic llinatge local, la transformació de l'alqueria va començar amb l'ajuda del seu germà, Eliseo i el seu fill, Josep, de manera molt modesta. Pep ens conta en El meu lloc al món, que van començar per la teulada, ja que "qui no arregla una gotera, després ha d'arreglar la casa sencera". Encara que les reformes continuen, la casa s'ha convertit en un punt de referència per a la cultura valenciana i ja s'hi han pogut celebrar trobades, com els concerts homenatge als sanitaris del juny de l'any passat.

"Açò és la casa de qui vulga", diu Pep Gimeno 'Botifarra', qui vol omplir la casa Cuesa de gent que vinga a "llegir poesia, fer una exposició de pintura". I també de música en valencià: "la cançó popular és del poble i s'ha de tornar al poble".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres singularitats del Penyagolosa que desconeixies]]> El parc natural del Penyagolosa reuneix unes característiques geogràfiques que el fan molt singular. En El meu lloc al món hi hem estat amb la periodista i presentadora Laura Grande per descobrir-les i oferir-te una passejada amb una visió molt diferent.

Els paisatges que envolten el cim del Penyagolosa són bressol de l'excursionisme per la diversitat de la vegetació i fauna. D'això sap prou, Maribel Sancho, qui va a comprar a cavall i viu sense televisió a la Masía Roncales, ubicada al cor del parc natural en el municipi de Vilafermosa. "És la humitat que li dona el riu, l'altitud i l'orientació tan diversa el que fa que trobem espècies vegetals que normalment estan a 500 metres més d'altitud", ens conta Maribel.

Laura Grande també ha parlat amb Jose Edo, amic seu i guia rural, qui ens mostra una fulla d'auró, que apareix a la bandera del Canadà i que és més pròpia d'altres zones. Al Penyagolosa dominen els pinars, tant de pi roig com de negre, però també abunden l'auró, el til·ler, el reboll, el grevoler, la pomera silvestre i el teix. "Estem en un bosc amb espècies pròpies de zones més fredes d'Europa, el Penyagolosa és com un bosc eurosiberià", diu Jose. En les penyes del cim creixen plantes estranyes, entre les quals destaca el gerani de Cavanilles, anomentat així en honor al descobridor, un botànic valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ferran Gadea, de 'L'Alqueria Blanca' a Atzeneta del Maestrat]]> Natural de Burjassot, Ferran Gadea ha acompanyat El meu lloc al món en un viatge per la comarca de l'Alcalatén. Terra de secà, de vinyes i de tradició ceràmica, són alguns trets de la identitat d'aquestes terres que han enamorat l'actor. Ple d'història, llegendes i muntanyes frondoses, Atzeneta del Maestrat és un racó que ha fet fill adoptiu l'actor .

Gadea ens ha compartit amb generositat una part de la seua vida íntima i ens ha presentat Juan Ernesto, el seu marit, natural d'Atzeneta del Maestrat.

Fill de forners, Gadea es va criar entre rosquilletes i mones, però prompte va deixar el davantal per a dedicar-se al que aflorà com a vertadera vocació: el teatre. Des d'aleshores no ha baixat mai dels escenaris. Entre riures i nostàlgia confessa la primera reacció de son pare en assabentar-se que volia estudiar art dramàtic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Àlex Blanquer al descobert: cinc secrets que no sabies de la presentadora]]> Àlex Blanquer és una de les cares més conegudes d’À Punt. Ha sigut la presentadora d’un dels programes musicals amb més èxit de la cadena, Duel de veus. Un talent show musical en busca de la nova estrela de la cançó a la Comunitat Valenciana. Recentment ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda al tercer l’aniversari de la televisió pública valenciana en la gala Celebrem 3 anys d’À Punt.

L’espontaneïtat arrolladora de la presentadora traspassa la pantalla, però hi han alguns secrets sobre la seua vida que hem descobert en el programa El meu lloc al món. 

Vols saber quin són?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El laberint vegetal d’Onil, un tresor desconegut de la Comunitat Valenciana]]> El laberint vegetal de la Casa Tàpena, el monument a la verema de Requena i la platja de l’Ahuir (un dels espais més verges de la Safor) són els tres tresors de la Comunitat Valenciana que El meu lloc al món ens ha descobert aquesta setmana.

Acompanyats d’uns enamorats d’aquesta terra com són Joaquín Climent, Fele Martínez i Àlex Blanquer, el programa proposa un viatge pels indrets moltes vegades desconeguts de la Comunitat Valenciana.

El laberint de Casa Tàpena se situa a la comarca de l’Alcoià, als peus de la serra d’Onil. En un entorn natural privilegiat amb 7.056 m2 de superfície, amb vegetació predominant de xiprers i un cedre al centre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Altea conquista el cor de Boris Izaguirre: "És un refugi entre el mar i la muntanya”]]> El meu lloc al món ens descobreix Altea, una icona dels paisatges de la Costa Blanca, lloc únic i acollidor que ha conquistat el cor de l’escriptor i comunicador Boris Izaguirre.  Un conquistador conquistat per la llum del Mediterrani.

Sempre marcant el contrast i sense por a ser o actuar de manera diferent, Izaguirre ens acompanya en un passeig per la cultura mediterrània i, especialment, pels seus records i experiències. “En aquest viatge he recordat ma mare i la meua primera novel·la.”

Amb el pensament de son pare i sa mare sempre present, aquest admirador del silenci troba en els paratges i l’essència d’Altea, un lloc on refugiar-se. La brisa marina, la natura, l'art i fins i tot la gastronomia on els denominats bollos són un record de les arepes veneçolanes, l’escriptor confessa ser un enamorat de les terres de la Marina Baixa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’altra cara d’Edu Soto]]> El meu lloc al món proposa cada setmana un viatge diferent i únic en un recorregut per les costes i muntanyes de la Comunitat Valenciana. I aquesta vegada ho fa amb un viatger inesgotable, creador i artista amb qui descobrim la seua fascinació per la música, el vi i les terres de la Marina Alta. Des del cim del Montgó que albira el mar Mediterrani des de la Marina Alta, Edu Soto, confessa sentir aquestes terres com a part del seu paisatge propi. 

La seua faceta més coneguda és la d’actor i humorista però, el Neng de Castefa ens ha permés endinsar-nos en algunes de les seues passions de les quals no sempre es parla. Gaudir de la família i els amics i compartir una conversa i un bon vi, n'és una. Soto ha visitat el celler Les Freses de la localitat de Jesús Pobre i ha conegut la dedicació de la seua creadora i propietària, Mara Banyò. Mara ha acompanyat el polifacètic còmic i li ha descobert la millor companyia per a un bon vi de la terra: la gamba de Dénia. 

Però, sens subte, una de les principals passions d’aquest generador explosiu de bon rotllo és cantar. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nou coses que no sabies de Samantha]]> "Estic federada", diu Samantha en Atrapa'm si pots. És una afició que li ve del pare i el iaio, colombaires aficionats a Beniarrés, el poble del Comtat on ella va nàixer.

El 2015 va escriure el seu primer llibre de poesia, en valencià i titulat El temps. El 2021 escriu el seu segon llibre de poesia amb el títol Mi refugio. En el programa d'Atrapa'm si pots la concursant tria erròniament que aquesta informació és falsa i Samantha li regala un exemplar de cada llibre perquè puga llegir-los i gaudir de la seua literatura.

I no té cap problema a recordar-ho. Amb la seua simpatia i naturalitat és una de les anècdotes que recorda en Atrapa'm si pots.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un berenar amb Eugeni Alemany des de la Muntanyeta dels Sants de Sueca]]> Com era Eugeni Alemany d'adolescent? El presentador d''Atrapa'm si pots' es posa un poc més seriós del que és habitual per a parlar dels records de la seua infantesa a Sueca. Des de la Muntanyeta els Sants, un lloc màgic per als suecans i suecanes, ens conta que no va ser molt bon estudiant i comparteix records amb una amiga de l'institut.

Si voleu veure el recorregut complet de l'humorista per Sueca, amb parades al Perelló i una ruta pels carrers modernistes del municipi, mireu el programa complet d''El meu lloc al món'.

Continua llegint-ho en el web

]]>