<![CDATA[À Punt - Articles capítol 4]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles capítol 4]]> <![CDATA[Marisa Blasco, servei de medicina intensiva de l'Hospital Clínic de València]]> Crònica Mèdica, dilluns a les 22 h en À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sanitat pública]]> Anna Lluch: "Crec en la Sanitat Pública perquè tot el món té dret a una sanitat digna i universal".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els principis de la bioètica]]> Alguns d’aquestos principis van aparèixer per primera vegada a l’informe Belmont, de la Comissió Nacional per la Protecció dels Éssers Humans en la Investigació Biomèdica i del Comportament dels Estats Units, un dels primers organismes públics per a la bioètica.

Fes clic en les fletxes per a avançar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Van Rensselaer Potter i els ponts de la bioètica]]> El doctor Van Rensselaer Potter II (1911-2001), va ser un destacat bioquímic en la recerca del càncer i el seu tractament. Però la seua aportació més coneguda a la ciència és la seua idea de bioètica, una reflexió fonamental sobre les conseqüències de l’avançament de la ciència, que va donar pas a tota una branca d’estudi on conflueixen disciplines tan dispars com la biologia, la medicina, la filosofia o el dret.

Potter va seguir una carrera acadèmica brillant, sent nomenat doctor en bioquímica amb vint-i-set anys i aconseguint, des de l’inici del seu treball com a investigador, associacions amb diferents institucions americanes i europees. La seua passió per la ciència va perdurar al llarg de tota la seua vida, on el reconeixement i l’activitat no va parar, arribant a ser professor emèrit després de cinquanta anys de docència a la Universitat de Wisconsin-Madison, on va preparar a més de noranta doctorats, i ostentant el càrrec de president l’Associació Americana per la Investigació del Càncer i la Societat Americana de la Biologia Cel·lular.

El primer registre conegut del terme bioètica s’atribueix al teòleg i filòsof alemany Fritz Jahr l’any 1927. Tot i això, només arriba a l’ús d’aquesta composició lingüística en el marc de la reflexió sobre l’experimentació amb animals i plantes. Seguint l’escola kantiana, Jahr sostenia que cada ésser viu és un fi en si mateix. Anys després faria una definició del que anomena l’imperatiu bioètic, però, en el context de l’arribada al poder del nazisme a Alemanya, el seu treball va tenir molt poca difusió i, de fet, no s’ha reconegut aquesta primera referència fins fa poc.

Continua llegint-ho en el web

]]>