À Punt - Articles capítol 2

Informar en temps de pandèmia

Mon, 12 Apr 2021 11:46:09 +0000

L'arxiu d'À Punt ens ha permés explicar en Crònica mèdica el context en què es desenvolupen les històries que hem seguit durant aquests mesos. El paper dels mitjans públics valencians ha estat fonamental per a informar-nos durant tota la crisi de la covid-19. Companyes i companys d'À Punt han cobert les notícies des de cada racó del territori, i ens hem creuat moltes vegades mentre rodàvem la sèrie.

Continua llegint-ho en el web

Sense mitjans contra el coronavirus: com Espanya va intentar fugir a cegues del "tsunami"

Sat, 10 Apr 2021 11:31:40 +0000

Ángela Bernardo, Civio

Al principi de la crisi sanitària, només 7 persones eren les encarregades d’analitzar totes les mostres de coronavirus que arribaren de tot el país. Així ho havia estipulat el Minsiteri de Sanitat el 24 de gener de 2020, quatre dies després que Xina confirmara que el virus SARS-CoV-2 es podia transmetre entre persones. L’equip , del Centre Nacional de Microbiologia (CNM), pertanyent a l’Institut de Salut Carlos III, va ser també el que confirmà el primer cas de covid-19 a Espanya.

A la fi del mes de gener de 2020, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarà l’emergència sanitària internacional i Espanya aconseguia repatriar una vintena de ciutadans atrapats a Wuhan (Xina), el Ministeri decidí canviar de criteri. Sanitat va donar llavors llum verda perquè les autonomies pogueren diagnosticar la infecció. Això sí, només podien descartar-se els casos negatius. La resta, els que hagueren sigut positius o foren dubtosos, havien d’enviar-se al CNM perquè en realitzara la confirmació, una vegada Salut Pública ho autoritzara.

Continua llegint-ho en el web

Cicely Saunders

Sun, 04 Apr 2021 20:48:02 +0000

La història recent de les cures pal·liatives està lligada al tractament del càncer. De fet, en algun moment ha estat considerada pels oncòlegs com la seua antagonista. El terme pal·liar prové del llatí palliare, “cobrir”. Durant bona part del segle XX, el fet d’oferir alleujament del dolor es percebia com un encobriment de l’essència de la malaltia, una forma de suavitzar-ne els símptomes en compte d’atacar el mal.

A mitjan d’aquell segle, una exinfermera anglesa que es va fer metgessa va fundar la disciplina moderna de la medicina pal·liativa. I va decidir anomenar-la així, en comptes de cures pal·liatives en considerar que cures era una «paraula blana» que no trobaria respectabilitat en el món mèdic.

A finals dels 1940, Saunders havia tractat un refugiat jueu de Varsòvia que agonitzava de càncer a Londres. Aquell home li va llegar els seus estalvis, amb un desig críptic: ser «una finestra a la seua casa». Més endavant, Saunders va entendre a què es referia, quan va conéixer les sales d’oncologia dels hospitals de Londres. Als pacients terminals de càncer, se’ls negava la dignitat, l’alleujament del dolor i sovint fins i tot l’atenció mèdica bàsica. Vivien confinats, literalment en habitacions «sense finestres». Sense possibilitat de curació, havien estat abandonats per l’oncologia, sense lloc per a la seua retòrica de batalles i victòries.

Continua llegint-ho en el web

Guia de Crònica Mèdica sobre covid-19

Sun, 04 Apr 2021 20:36:19 +0000

Podeu fer clic als títols per accedir als enllaços.

Continua llegint-ho en el web

Així viatjava per Twitter el rastre de la covid-19 abans que esclatara la pandèmia

Sun, 04 Apr 2021 20:34:27 +0000

Fins i tot abans que es feren públics els primers casos de covid-19 a Europa, a final de gener de 2020, ja circulaven a les xarxes sociales senyals que quelcom estrany estava succeint.

Un estudi liderat per investigadors de la IMT School for Advanced Studies a Lucca (Itàlia) i publicat per Scientific Reports ha identificat pistes d’una preocupació creixent per casos de pneumònia en missatges publicats a Twitter en set països europeus (França, Alemanya, Itàlia, Pasïsos Baixos, Polònia, Espanya i Regne Unit) entre finals de 2019 i principis de 2020.

L’anàlisis dels tuits mostra que la “denúncia d’irregularitats” va provindre precisament de les regions geogràfiques d’Europa on més endavant es van desenvolupar els primers brots.

Continua llegint-ho en el web