<![CDATA[À Punt - Samarucdigital]]> 10 <![CDATA[À Punt - Samarucdigital]]> <![CDATA[25.04.2020 | Més arena, menys formigó: les dunes i la defensa natural del litoral]]> Davant de temporals extrems com Gloria, cal reivindicar els sistemes dunars, els grans oblidats de la platja.

Una conjunció d’arena i vent. Tot i tindre un cos fràgil, sempre a mercé del corrent,la seua força contra l’adversitat dels elements ha inspirat la millor saga de la ciència-ficció, Dune, un relat ecològic que ja anticipava fa mig segle els efectes del saqueigdels recursos naturals. El periodista Frank Herbert, pare de la saga Dune, vacomençar a escriure l'obra quan preparava un reportatge sobre la plantació decanyissos en el desert d'Oregon per a frenar l’avançament de les dunes.

A casa nostra, la tendència és molt diferent. Les dunes retrocedeixen a favor delformigó de passejos marítims i habitatges voramar. Els sistemes dunars són moltmés que grans masses mòbils d’arena i lloc d’acollida d’espècies d’un alt valorbiològic. Els episodis extrems com la borrasca Gloria recorden que les dunes són lamillor protecció per a les platges perquè actuen com a barreres naturals de la costa davant dels grans temporals. Ens espera un futur amb més dunes i menys formigó?

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.04.2020 | Especial 100 programes]]> Celebrem des de casa els primers cent capítols de Samarucdigital amb les veus que han passat pel programa per a acostar el territori i els seus habitants. Cent voltes heu sentit que el món necessita un canvi. Cent voltes heu sentit que hi ha una altra manera de viure. Cent voltes us hem dit que encara estem a temps de fer-ho possible. Amb la celebració dels primers 100 programes de Samarucdigital,

us convidem a nadar, en un viatge pel temps, amb les veus que ens han acompanyat aquestes set temporades de ràdio verda.

El negacionisme climàtic que segueix sense escoltar la ciència. Borrasques que destrueixen la costa de formigó. Incendis que devoren la poca vegetació supervivent de la pressió urbanística. Residus que no paren de multiplicar-se, tant com les partícules de contaminació en l’aire de les ciutats. Pareix que hi ha pocs motius per a somriure. Però encara hi ha temps i espai per a l’esperança, com mostren els moviments juvenils pel clima. El temps vola, i Samarucdigital compta ja cent capítols dedicats a escorcollar el territori i apropar-vos la gent que millor coneix els habitants

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[04.04.2020 | Coronavirus, la vida interconnectada?]]> En moments de crisi global, cal repensar la nostra relació amb l’entorn o és contraproduent per a l’ambientalisme? Samarucdigital reflexiona sobre els debats entorn del paper de la nostra espècie en la biosfera davant de la globalització. El coronavirus planteja una gran qüestió: la naturalesa, realment, ens està enviant un missatge? Davant de la pandèmia, per a alguns, no és moment de passar llista a la nostra responsabilitat sobre l’emergència climàtica. Per a altres, en canvi, és una prova de la hipòtesi Gaia, sobre el planeta com un superorganisme viu que modifica la seua composició per a sobreviure. La crisi obri un temps per a repensar el nostre paper davant del medi ambient, però és moment de fer-se preguntes, més que de trobar respostes. Estem abusant tant dels recursos que el coronavirus és una forma de rebel·lia de la Terra? O és contraproduent pensar en les lliçons de la naturalesa davant de la crisi sanitària?

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[28.03.2020 | Coronavirus, un aliat contra la contaminació de l’aire?]]> El confinament afecta la mobilitat. Samarucdigital analitza els efectes ambientals derivats de la crisi sanitària arran de la Covid-19.

L’aire, des del balcó, està més net. Al carrer, a penes sonen els motors. El soroll del trànsit queda molt lluny. El cotxe és quasi un record. “Queda’t a casa”, diuen les persones de ciència, de sanitat, de política o els mitjans de comunicació. El missatge cala, i amb el confinament, els cotxes també passen la quarantena. El que no havien aconseguit les consignes de la "Vaga pel clima" ni les conferències de Nacions Unides del canvi climàtic, ho ha fet el coronavirus. Qui havia de dir que un virus podria ser un aliat contra l’emergència climàtica?

Qui deia que podem canviar, tenia raó. Podem fer-ho d’una altra manera. Ho demostren els comportaments per a evitar els riscos, reals o percebuts, del coronavirus. El que no està clar és si eixes actituds desencadenaran un canvi a llarg termini.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[22.03.2020 | Les aigües residuals, el nou or negre de l’economia circular?]]> Són una font d’informació del que som i del que fem. El programa 97 de 'Samarucdigital' analitza la problemàtica de la gestió de l’aigua usada.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[07.03.2020 | Dones pel medi ambient]]> Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el programa reflexiona sobre el compromís pel medi ambient amb exemples de dones a casa nostra que treballen per a fer habitable el territori.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[29.02.2020 | Dret ambiental: David contra Goliat]]> Els espais naturals tenen drets. Si els rius o les muntanyes, els ossos o ratolins comparteixen el mateix estatus legal que els humans no vol dir que poden votar, està clar, sinó que la biodiversitat i els ecosistemes tenen el dret a la vida i a no ser explotats. El canvi climàtic està al carrer, però l'emergència climàtica no acaba d'arribar als tribunals. Mentre les lleis per a mitigar el calfament global segueixen enlaire, el planeta es deteriora. No és un lema, és una realitat. La Terra necessita un advocat. 

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[22.02.2020 | Taurons, de metàfora de la por a herois de l'evolució]]> Fa més de 450 milions d’anys que els esquals naden pels oceans, i tot i haver sigut uns herois de l’evolució i superar extincions massives, ara és quan els taurons es troben davant l'amenaça més gran. El Mediterrani és un mar habitat per 45 espècies d’esquals. Ara bé, al Mare Nostrum la convivència amb els humans està portant la meitat dels taurons a la vora de l'extinció, sobretot per la sobrepesca.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[15.02.2020 | El plàstic d’un sol ús, compte arrere]]> Serà un adeu definitiu? La problemàtica ambiental dels residus plàstics i l’adaptació de la indústria centra el programa davant del nou escenari marcat per la normativa europea.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[08.02.2020 | La vida d’aigua dolça]]> El samaruc podria ser la icona del canvi climàtic al nostre territori? El programa 91 de Samarucdigital indaga la dura supervivència d’espècies endèmiques aquàtiques de les zones humides valencianes.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[01.02.2020 | Contaminació antibiòtica]]> La ciència està plena de trobades accidentals. La història diu que una va ser la penicil·lina, arran d’uns fongs. Algú es va adonar que, a les taques, els bacteris havien mort. L’observador era Alexander Fleming i així començava l’era dels antibiòtics. Els antibiòtics venien a posar fi a qualsevol infecció bacteriana que poguera llevar la vida d’una persona. Però els microorganismes, com tota forma de vida, són tossuts. Tot i que ajuden a combatre patògens, abusar dels antibiòtics té una cara B: la resistència. Els canvis o mutacions que donen força als bacteris per a multiplicar-se i per a fer més difícils de tractar les infeccions.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[25.01.2020 | L’obsolescència programada]]> Aquesta setmana en 'Samaruc digital' hem parlat d'obsolescència programada, símbol de la societat de consum, dels grans abocadors ubicats a milers de quilòmetres de distància on s'amunteguen objectes sense opció a un segon ús. Oficis com el d'esmolador o rellotger desapareixen enfront de la cultura capitalista. La reparació d'avaries està al límit de l'extinció, tant com trobar els recanvis necessaris quan volem intentar-ho.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[18.01.2020 | Els aqüífers]]> Aquesta setmana dediquem el programa als aqüífers, perquè les aigües subterrànies proveeixen un terç de la població mundial i poden ajudar-nos davant la sequera, però la sobreexplotació i la contaminació pels fertilitzants els posen al límit. A més, celebrem l'aniversari de la Colla Ecologista l'Arrel amb una crònica de la jornada 'Reviu el bosc LAB', a Ontinyent i Fontanars dels Alforins.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[14.12.2019 | Cimeres climàtiques, una necessitat global?]]> Dos anys han passat des que 'Samarucdigital' començà a nadar per les ones radiofòniques. L'emergència climàtica ha sigut, sens dubte, el denominador comú de les sis temporades de vida. Però en les últimes setmanes, el calfament global ha guanyat una presència especial en l'agenda política i mediàtica a Espanya. Tot, arran de la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que tingué lloc a Madrid amb l'objectiu de consolidar els compromisos de l'Acord de París.La clausura de la COP25 deixa enlaire preguntes que encara no troben resposta, i que ens hem fet moltes vegades en aquest programa. Les cimeres, els acords i les negociacions climàtiques són alguna cosa més que bons propòsits? O ens trobem en una veritable antesala d'accions reals per a combatre el canvi climàtic? De moment, Europa ha llançat el seu gran Pacte Verd, o Green Deal, aprofitant l'estrena de la nova presidència de la Comissió Europea. Una estratègia adreçada a fer del nostre continent el primer "climàticament neutre", amb l'objectiu d'emissions zero per a 2050.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[07.12.2019 | Masoveria, la vida a la muntanya]]> Una forma de vida lligada als cicles naturals, testimoni d'una agricultura històrica, d'interior, producte dels moviments de la població entre els segles XVIII i XIX. Els masos, o masies, són un símbol d'aïllament i autosuficiència, obligada o buscada, entre muntanyes i terres de pa, on el blat era el cultiu preferent.El paisatge dels masos és el paisatge de la paciència, modelat a mà i amb els materials a l'abast en l'entorn. L'habitatge s'alça al centre dels camps irregulars en terrasses superposades, limitats per la pedra seca, i bancals seguint corbes de nivell que aprofiten l'escorrentia de l'aigua. El bosc no para lluny, i proveeix llenya per a cuinar i calfar-se.Hui, aqueix paisatge social i cultural del passat intenta reviscolar, resistint-se a desaparéixer per l'atracció del tràfec urbà. Mentre l'última generació de masos encara conserva alguns dels seus protagonistes, algunes famílies canvien la ciutat per la vida masovera, i fan d'aquests espais alguna cosa més que un llegat en silenci. La vida dels masovers i les masoveres és protagonista del nou capítol de 'Samarucdigital', però no volem fer una lectura de la ruralitat perduda, sinó conéixer com viu, i quins reptes té, la gent que habita hui les masies antigues.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[30.11.2019 | Construcció, l'altra contaminació de l'aire]]> Quan parlem de contaminació de l'aire, de segur que a molts els venen al cap els tubs d'escapament. Però la contaminació atmosfèrica no és només cosa del trànsit rodat. Les partícules contaminants també s'originen en la fabricació del ciment i la rajola per als edificis. La construcció d'habitatges, oficines i obres civils és una de les activitats humanes amb major impacte ambiental. A més de ser la responsable del consum de la meitat dels recursos naturals emprats, el sector representa el 40 % de l'energia consumida i el 50 % del total dels residus generats.

El ciment dona forma a bona part de les construccions que ens envolten. Tot i que no ens n'adonem, la seua presència deixa una enorme empremta de carboni, l'indicador per a calcular els gasos que s'acumulen en l'atmosfera, responsables de l'efecte hivernacle. En concret, és la font de vora el 8 % de les emissions globals de diòxid de carboni, el CO2, prou similar al del sector de l'agricultura. O el que és el mateix: si la indústria del ciment fora un país, seria el tercer emissor més gran del món, darrere de la Xina i els Estats Units.

Piquem pedra en el 'Samarucdigital' per a parlar de la construcció, i això implica parar atenció a l'elaboració dels materials. De fet, per cada metre quadrat construït, gastem 2,7 tones de materials. S'estima que un terç procedeixen de productes naturals poc elaborats, com ara arena, grava o asfalt; de minerals metàl·lics i no metàl·lics, de fusta i de productes químics, alguns dels quals poden ser tòxics per a la salut humana i per al medi ambient.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[23.11.2019 | La vida al centre de tot: orígens, evolució... i extinció?]]> Com va sorgir la vida és una de les incògnites que ens ha acompanyat des dels inicis de la filosofia. Existeixen diverses teories que tracten d'explicar la forma en què els éssers vius van començar a poblar el món. Però tot i els descobriments científics més espectaculars, ni les ments privilegiades de la ciència més avançada no hi poden donar encara una resposta clara. Només una dada: dels 473 gens que calen per a construir un bacteri de vida autònoma, 149 tenen una funció completament desconeguda per a la biologia actual.Tanmateix, conéixer els inicis del món també ens fa preguntar-nos per l'evolució de les espècies i de les interferències que hi fem els humans. Mentre alguns experiments intenten crear organismes vius al laboratori, els humans no ens conformem només a comprendre, i comprometre, les formes de vida en el planeta. Necessitem, a més, buscar-les en l'espai exterior. Potser, perquè veiem que hem posat el món en perill i hem arribat al punt en què l'extinció és irremeiable? La nova entrega de 'Samarucdigital' vos proposa un recorregut complet per la vida. Des de la primera cèl·lula fins als intents d'explorar altres mons fora de la Terra, passant per la cada vegada més qüestionada hegemonia dels humans sobre els ecosistemes i la resta d'habitants del planeta.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[16.11.2019 | El port, una mirada ambiental]]> Aquesta setmana ‘Samarucdigital’ analitza l’evolució dels ports amb una mirada ambiental i para atenció al conflicte al voltant del projecte per al nou terminal de contenidors en la zona nord del Port de València.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[09.11.2019 | Les aus de rapinya que tornen a casa]]> Fer possible que espècies desaparegudes tornen als seus espais de vida és un repte tan fascinant com difícil. És el cas de les aus rapinyaires, que han viscut una veritable transició. De ser perseguides i enverinades com a “males bèsties” durant la dictadura franquista, aquestos ocells de mirada penetrant representen hui el símbol de la lluita per la conservació. Així ho demostren les accions, al llarg del territori, encaminades perquè espècies emblemàtiques, com ara el trencalòs, l’àguila pescadora o el xoriguer menut, solquen de nou el nostre cel.Són treballs, els de la recuperació i reintroducció d’espècies, que representen també el millor de la naturalesa humana. Recuperar la riquesa biològica perduda –no ho oblidem, a causa de les nostres accions– anima la col·laboració entre territoris per a facilitar els corredors biològics i que aquestos antics habitants tornen a casa.Parlem de la reconquesta del cel a càrrec d’uns ocells ben enigmàtics. Els rapinyaires tornen a volar en la nova entrega de 'Samarucdigital', en què també pararem atenció a les accions perquè el territori valencià esdevinga l’epicentre de la recuperació de fauna alMediterrani.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[02.11.2019 | Els bolets, l’internet del bosc]]> Els bolets formen part d’un dels regnes més desconeguts i controvertits, els fongs. Desperten passió i, alhora, temeritat per la seua toxicitat. Tot i ser menuts, aquests organismes són clau per a la supervivència dels boscos. Reciclen la matèria orgànica dels ecosistemes forestals i nodreixen un gran nombre d’animals. A més del seu paper ecològic, els bolets són un producte molt preuat en la gastronomia. Moltíssims plats incorporen en les seues receptes els fongs comestibles, un plaer que va unit al fet d'eixir a la muntanya. El valencià és un poble micòfil, i la recuperació de la tradició de buscar bolets va en augment. Mentre que la recollida de plantes medicinals o de fusta per a forns de llenya decauen, creix l’afició de la gent jove pels fongs. Però amb el salt generacional, s'ha perdut molta informació que tenien els nostres avis. Així, el desconeixement genera males pràctiques, com ara trencar plantes, destruir els fongs que no es coneixen o alterar els substrats del sòl. Són accions que posen en risc la producció de bolets, una amenaça a la qual cal afegir els efectes del canvi climàtic. La nova entrega de 'Samarucdigital' s'endinsa en el món del subsòl, però no només silvestre. Perquè els bolets, i altres varietats de fongs, com les tòfones, mouen un mercat de milers i milers d'euros que fa imparable l'interés pel seu conreu. Per això, també parlem de la producció controlada de bolets i tòfones a casa nostra.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[26.10.2019 | Microreserves, la protecció dels espais menuts]]> La nova entrega de Samarucdigital proposa veure el món vegetal a xicoteta escala. I a més, hui també parem atenció als mitjans, en forma de programes de conservació i diners, que s’hi inverteixen per a protegir els espais menuts de flora.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[19.10.2019 | Aiguamolls, el motor de la vida]]> Marjals i aiguamolls són el motor de la vida. Són les artèries, les venes del paisatge, actuen com a fonts i purificadors d'aigua, i protegeixen les costes. A més, s'hi emmagatzemen els majors dipòsits de carboni natural del planeta. Són crucials per als sectors primaris de l'agricultura i la pesca. Un món sense aiguamolls és, al cap i a la fi, un món sense aigua. El greu estat que pateixen algunes de les zones humides més importants del sud d'Europa ha posat els aiguamolls al centre de l'emergència climàtica, pel seu paper com a solució ecològica contra la pèrdua de biodiversitat i per a mitigar els efectes del calfament global. La manca d'aigua, els brots de malalties com el botulisme que afecten les poblacions d'ocells, o la contaminació per regs i efluents de l'agricultura i la indústria són, malauradament, un símptoma de l'estat anèmic que sofreixen els aiguamolls com l'Albufera de València, el mar Menor o el delta de l'Ebre. La nova entrega de 'Samarucdigital' para atenció a les problemàtiques diverses que afecten les nostres zones humides.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[12.10.2019 | Inundacions, els desastres de l'aigua]]> Les inundacions, les fortes precipitacions que fan malbé vivendes, comunicacions i collites, centren el programa d'aquesta setmana.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[05.10.2019 | Els incendis globals]]> Àrtic, tròpic, sabana i selva van esdevenir víctimes del foc aquest estiu. Per ser nombrosos i coincidents parlem en aquest programa dels incendis globals. La gravetat, causes i efectes no són els mateixos.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[28.09.2019 | Les platges]]> Dediquem aquest programa a les platges: ens preguntem per què es regeneren cada any i alhora creix la pressió urbanística al litoral. El geògraf Jorge Cruz, conservador del Museu Valencià d'Etnologia i coautor del llibre 'Espais naturals del litoral valencià', ens resumeix aquesta lectura que recorre onze paratges de la nostra costa. I en el temps de tertúlia, parlem amb María Vicente, coordinadora d'Ecologistes en Acció al País Valencià, i José Serra, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de València.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[21.09.2019 | Els oceans]]> Quan parlem de calfament global, la majoria de nosaltres mirem al cel, tot i que la clau per a comprendre el canvi climàtic es troba a les profunditats de la mar. Els oceans han permés l’evolució de tots els éssers vius i també dels humans. A més, són un gran aliat en l'emergència climàtica. De fet, aquesta immensa esponja marina absorbeix la quarta part de les emissions globals de diòxid de carboni. Però, no oblidem que la seua força és incontrolable. Els oceans poden esdevenir el nostre enemic més cruel si no fem res per a detindre els danys que els amenacen.Els oceans són el gran aliat de la vida al planeta. Conformen l'hàbitat més gran de la terra i suposen la major font d'aliment del món. Però tal contribució pot canviar radicalment si no aturem la contaminació per diòxid de carboni, el CO₂, que danya l’entorn marí. Així ho assenyala l'esborrany de l'informe especial sobre oceans i zones gelades del Panel Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), de les Nacions Unides. El text, que es presentarà a finals de setembre a Mònaco, alerta que els canvis destructius en curs poden fer declinar les reserves de peixos i multiplicar per mil els danys causats pels ciclons (o supertormentes), com el recent Dorian. Uns efectes que deixarien sense sostre centenars de milions de persones per la pujada del nivell del mar. Per totes aquestes raons ben preocupants, l’oceà és el protagonista de la nova entrega de 'Samarucdigital'.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[23.06.2019 | Grans herbívors]]> Els grans herbívors europeus han sigut els veritables jardiners i arquitectes del paisatge. Han afavorit el creixement d'unes plantes i n'han controlat d'altres, ajudant a mantindre l'equilibri dels ecosistemes.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[10.06.2019 | Aus aquàtiques, un emblema dels aiguamolls en perill]]> L’evolució dels ocells a les zones humides valencianes i els efectes del calfament global sobre les seues poblacions centren el programa 74 de ‘Samarucdigital’.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[03.06.2019 | El canvi climàtic a casa nostra]]> Sovint parlem del canvi climàtic com allò que afecta i modifica la vida del planeta. Aquesta visió global, necessària per entendre el procés, pot dur a error en la mesura que semble allunyada del dia a dia de valencianes i valencians. Ens centrem en com ens afecta a nosaltres. Parlem dels efectes del canvi climàtic a casa nostra, de com afecta a les nostres zones humides, aqüífers, transport urbà, etcètera.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[27.05.2019 | Els mosquits i canvis en els insectes valencians]]> Ens endinsem en un món ben menut però que ens du de cap sobretot a l’estiu, tot i que ja ens acompanya tot l’any. Parlem de mosquits i d’altres insectes, i de com el canvi global està modificant els seus comportaments.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[13.05.2019 | Conrear la mar, el peix que es mossega la cua]]> Els efectes de les piscifactories en els ecosistemes aquàtics centren el programa 70 de Samarucdigital.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[20.05.2019 | La mobilitat urbana sostenible]]> La mobilitat urbana sostenible és la protagonista de l’entrega 71 de Samarucdigital.Ens preguntem per les polítiques que cal dur a terme, per com ho estan fent altres països del nostre entorn i pels problemes que pot plantejar a una determinada part de la població l’eliminació del trànsit rodat.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[06.05.2019 | Consum proteïna animal i medi ambient]]> La dieta verda, en la cruïlla de la sostenibilitat. Les implicacions ambientals i sanitàries de reduir el consum de proteïna animal centra l’entrega 69 de Samarucdigital. La projecció del creixement de la població mundial se situa en 9.800 milions de persones per a l'any 2050. Com alimentar a una quantitat tan desorbitada d'habitants suposarà un desafiament brutal. Bona part dels canvis necessaris per a combatre la crisi actual passaran per allò que mengem, com produïm el menjar i com el transportem, industrialitzem i consumim. Per això, un dels grans fronts, i dels més recents, de la lluita contra el canvi climàtic mira a la producció d'aliments d'origen animal i en concret a la ramaderia industrial. El 14,5% dels gasos d'efecte hivernacle a causa de l'acció humana procedeix de la ramaderia, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), a causa de la digestió del ramat, sobretot dels remugants, la producció d’aliments per al bestiar, el tractament dels seus excrements i les necessitats d’energia de la indústria.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[29.04.2019 | Les ales de la ciutat]]> L’avifauna urbana protagonitza el programa 68 de Samarucdigital.

El nombre d'ocells urbans augmenta sense parar a causa de l'expansió de les ciutats, que de forma progressiva destrueixen, al seu torn, els hàbitats d'espècies forestals i agrícoles i inciten nombroses espècies a desplaçar-se cap a les urbs. En el cas d'Espanya, existeixen unes 280 espècies nidificants, de les quals al voltant de 50 fan niu a les ciutats, atretes per la facilitat d’obtindre menjar, de gaudir d'un microclima favorable i d'evitar els predadors.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[22.04.2019 | L'evolució del litoral]]> La Comunitat Valenciana és la segona amb major percentatge de costa urbanitzada d’Espanya. Municipis com Calp, Oliva i Orpesa figuren al 'top 10' de la destrucció.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[15.04.2019 | La naturalesa, objecte i subjecte de l’art]]> El territori, la fauna i la flora com a fonts d’inspiració al llarg de la història de l’art protagonitzen el

programa 65 de ‘Samarucdigital’.

Al llarg de la història, la relació entre l’art i la naturalesa ha marcat les pràctiques artístiques i les

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[08.04.2019 | Intel·ligència animal]]> La consciència, l'habilitat per a aprendre, l'ús d'eines o la capacitat per a comunicar-se i organitzar-se dels animals centren el programa 65 de Samarucdigital.Els humans hem disposat de la naturalesa i dels altres éssers vius per a la nostra conveniència, alguna cosa que posa en el límit la nostra supervivència. Aquest antropocentrisme s'ha justificat històricament per una superioritat que implica la intel·ligència i la capacitat de sentir. Però la seqüenciació del genoma de diferents espècies ha demostrat què prop estem humans i animals. Sabem que estan dotats de sensibilitat, que tenen emocions i poden sofrir. Algunes espècies tenen una capacitat d'organització i comunicació admirables. Ara sabem, a més, que tenen diferents graus d'intel·ligència i capacitat d'aprendre, la qual cosa obliga a replantejar la nostra relació amb els animals.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[01.04.2019 | Una revolució no tan verda]]> L’evolució de l’activitat agrícola, la crisi de l’autoconsum i els efectes sobre els ecosistemes són l’objecte d’anàlisi del programa 64 de 'Samarucdigital'.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[25.03.2019 | Rebel·lió a les aules contra el canvi climàtic]]> El moviment estudiantil internacional Fridays for Future, per a combatre el calfament global, protagonitza el programa 63 de Samarucdigital.

"Rebel·lió contra extinció", aquest és un dels missatges del moviment internacional impulsat per estudiants d’instituts i universitats d’arreu del món anomenat Fridays for Future, o Els divendres pel Futur. El divendres 15 de març el col·lectiu juvenil va convocar una vaga internacional per a reivindicar la falta d’accions dels governs sobre el canvi climàtic. Joves de més de cent països es van sumar a la manifestació global.

Escolta l'àudio en el web

]]> <![CDATA[11.03.2019 | Llum i soroll, les altres contaminacions]]> Els alarmants nivells de contaminació atmosfèrica no són l’únic problema ambiental que afecta les grans ciutats. Els decibels dels motors, les obres o els clàxons, així com l’excessiva il·luminació dels fanals, estan darrere de les altres contaminacions, l’acústica i la lumínica.

La nova entrega del Samarucdigital para atenció a aquests dos tipus de pol·lució invasiva, amb greus conseqüències que repercuteixen tant en el ritme de la vida humana com en el cicle de la vida dels ecosistemes.

Escolta l'àudio en el web

]]>