<![CDATA[À Punt - A tu què t'importa]]> 10 <![CDATA[À Punt - A tu què t'importa]]> <![CDATA[07.04.2019 | Especial ‘A tu què t'importa’]]> José Muñoz, del PSPV; Fran Ferri, de Compromís; Jorge Bellver, del PPCV; Antonio Estañ, de Podem i Mercedes Ventura, de Ciutadans s'enfronten a les preguntes que l'audiència ha plantejat a través de les xarxes socials, i gràcies als tres equips dels informatius d'À Punt que, aquestes últimes setmanes, han recorregut la Comunitat Valenciana, elaborant vídeos i altres materials, i posant els micròfons d'À Punt a disposició de la ciutadania.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 33: Els Ports]]> Els Ports és una de les comarques més muntanyoses de la Comunitat Valenciana. Està ubicada al nord i és zona fronterera amb Tarragona i Terol. Alguns dels seus 13 pobles lluiten constantment per apropar-se més a les grans ciutats.

Vols conéixer més sobre els Ports? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 32: La Vall de Cofrents-Aiora]]> La central nuclear de Cofrents és un element dinamitzador de l’economia, que dona faena de manera directa i indirecta al veïnat de tota la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora. Però es tracta d’un model amb data de caducitat.

Vols conéixer més sobre la Vall de Cofrents-Aiora? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 31: L'Horta Sud]]> Ens desplacem a Torrent, una de les ciutats més grans de l’Horta Sud amb una població que supera les 80.000 persones. Volem conéixer de primera mà com ha sigut la implantació de la Renda Valenciana d'Inclusió, que ja porta en marxa al voltant d'un any.

Vols conéixer més sobre l'Horta Sud? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 30: Els Serrans]]> La comarca dels Serrans està formada per 19 municipis, dels quals només quatre superen el miler d’habitants, el Villar, Pedralba, Xelva i Toixa. Segons les últimes dades del padró, tots els nuclis de població units sumen 16.124 habitants a la comarca.

Vols conéixer més sobre els Serrans? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 29: La Marina Alta]]> Dénia és un municipi costaner, de poc més de 40.000 habitants. Tot i la seua ubicació estratègica, la capital de la Marina Alta, presenta unes comunicacions deficients, tant cap al nord com cap al sud.

Vols conéixer més sobre la Marina Alta? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 28: La Plana d’Utiel-Requena]]> A la Comunitat Valenciana hi ha vora 900.000 pensionistes que cobren una mitjana de 900 euros, un 10% menys que la mitjana nacional. A la comarca de la Plana Utiel Requena 30 de cada 100 persones té més de 64 anys.

Vols conéixer més sobre la Plana d’Utiel-Requena? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. Visita l'especial #ATuQuèTImporta

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 27: El Camp de Morvedre]]> A la comarca del Camp de Morvedre conviuen 91.000 habitants repartits entre els 16 municipis que té, però més d’un terç d’aquesta xifra, al voltant de 65.000, es troben a Sagunt, la capital de la comarca.

Vols conéixer més sobre el Camp de Morvedre? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 26: L'Alt Millars]]> Quan parlem de despoblació hi ha una part del territori que s'ha de nomenar. És la comarca de l'Alt Millars, formada per 22 municipis, que en la majoria viuen envoltats de naturalesa. La serra d'Espadà els condiciona la forma de vida: per les comunicacions, escasses i que ens marquen un ritme que no casa amb l'actual, i perquè viure en un entorn protegit limita el desenrotllament econòmic. En estes localitats, la bretxa digital, les diferències de gènere i l'accés a la cultura es fan molt evidents. Hi ha una demanda de polítiques que connecten les persones amb els serveis mínims de qualsevol societat..

Vols conéixer més sobre l'Alt Millars? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 25: L'Alcalatén]]> El despoblament no és un fenomen natural. És el resultat de les polítiques d’incentivació de recursos per a concentrar la població a les ciutats. Dit d’una altra manera, l’Espanya buida és l’altra cara de l’Espanya radial. La comunitat científica avala que les polítiques exercides des dels anys 70 han legitimat un model que obliga els habitants de les zones menys poblades a mantindre les obligacions, però s’obliden de donar-los els mateixos drets. Al territori del nord de la Comunitat Valenciana hi ha 135 pobles, més de 50 tenen menys de 400 habitants i, fins i tot, n’hi ha que no arriben a un centenar.

Vols conéixer més sobre l'Alcalatén? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 24: L'Alt Vinalopó]]> Villena, la capital de l’Alt Vinalopó, es troba en un encreuament de camins entre les comunitats valenciana, la murciana i la castellano-manxega. Un enclavament privilegiat que l’ha convertit en un nus important de comunicacions al llarg de la història. És el segon municipi més gran en extensió del sud de la Comunitat i la seua naturalesa fronterera es deixa notar en el caràcter i el parlar dels seus habitants, així com en la gastronomía local.

Vols conéixer més sobre l'Alt Vinalopó? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 23: El Baix Maestrat]]> Vinaròs, Benicarló, o localitats com Alcalà de Xivert. Pertanyen a la comarca del Baix Maestrat, però en determinades manifestacions culturals i socials es pot detectar certa sensació d'estar més pròxims la veïna comunitat catalana que a la pròpia. La causa podem buscar-la en el dèficit històric de connexions amb la Plana. 

Vols conéixer més sobre el Baix Maestrat? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 23: El Baix Maestrat - extra]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 22: La Ribera Baixa - extra]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 22: La Ribera Baixa]]> El 1973 Ford es fixa en Almussafes, un municipi agrícola de la Ribera Baixa, per a construir la seua factoria. Tres anys després començà a fabricar el Ford Fiesta. Passades més de quatre dècades i fabricats més d'una dotzena de milions de cotxes, Almussafes ha esdevingut un poble amb un pressupost municipal propi d'una ciutat xicoteta, amb una xifra de desocupació rebaixada a la meitat de la mitjana valenciana i on els residents asseguren que “s’hi viu molt bé”.

Vols conéixer més sobre la Ribera Baixa? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 21: La Plana Baixa]]> Les empreses de la Plana Baixa, una de les comarques que més taulells produeix a Espanya, no només han de construir amb ceràmica sinó que també han d'innovar i investigar sobre els problemes que se li plantegen a aquesta indústria. Per això és essencial el treball conjunt d'iniciatives publicoprivades.

Vols conéixer més sobre la Plana Baixa? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 21: La Plana Baixa - extra]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 20: El Comtat]]> A la comarca del Comtat la majoria dels pobles no superen els 500 habitants. Són pobles menuts acostumats a ajudar-se per a poder sobreviure, i on l’economia del bé comú està donant noves oportunitats de negoci.

Vols conéixer més sobre el Comtat? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 19: La Marina Baixa]]> Benidorm és, possiblement, una de les destinacions turístiques més importants i conegudes de tot Espanya. Va ser tot un referent en la dècada dels 60, ja que va enfocar el seu desenvolupament urbanístic a l’oci turístic. Ara acaba de convertir-se en la primera destinació turística intel·ligent certificada del món, destacant de nou en la innovació del model turístic.

Vols conéixer més sobre la Marina Baixa? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 18: El Camp de Túria]]> A la Comunitat Valenciana es troben la meitat de les bandes de música de tot Espanya i, a Llíria, al Camp de Túria, conviuen la banda de música civil més antiga de tot l’Estat i la que gestiona el pressupost més elevat.

Vols conéixer més sobre el Camp de Túria? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 17: La Foia de Bunyol]]> La comarca de la Foia de Bunyol és el nucli del motor a la Comunitat Valenciana. El 1998, València va confirmar que acolliria una de les proves del Gran Premi d’Automobilisme i el circuit de la Comunitat Valenciana es va construir en un temps rècord en un espai d’un milió de metres quadrats al terme municipal de Xest. Es complia, així, una reivindicació històrica de l’afició valenciana al motor que, fins ben entrat el segle XX, gaudia de les carreres que se celebraven als circuits urbans dels pobles els diumenges al matí.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 16: El Vinalopó Mitjà]]> El Vinalopó Mitjà és una comarca particular, dominada per 4 valls i marcada pel curs del riu Vinalopó. És un territori molt extens, integrat per 9 municipis. La majoria de la població es concentra als eixos Elda-Petrer i Novelda-Asp. Però l’orografia, accidentada i esguitada de castells i fortaleses, ens mostra una comarca amb historia i uns paisatges encisadors.

Vols conéixer més sobre el Vinalopó Mitjà? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 15: València]]> València treballa per un nou model de mobilitat sostenible i s’han marcat l’objectiu que la bicicleta es convertisca en un mitjà de transport còmode i segur a la ciutat, que ja representa entre el 3 i el 5% de tots els desplaçaments. Una ciutat plana i amb bon oratge, que dona moltes possibilitats també per a desplaçar-se caminant. Parlem de sostenibilitat, d’accessibilitat i de com es mou la gent pel cap i casal.

Vols conéixer més sobre la Ribera Alta? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 14: La Ribera Alta]]> Un any de la reversió del Departament de Salut de La Ribera, que cobreix una població de 250.000 persones a les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa

Vols conéixer més sobre la Ribera Alta? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 13: L'alcoià]]> Alcoi és un municipi de tradicions festeres molt arrelades, es considera el bressol de les festes de Moros i Cristians. Hi participen, anualment, més de 24.000 persones i des de 1980 és d’interés turístic internacional. Al seu voltant hi ha tota una indústria; no debades, alguns diuen que Alcoi s’ha convertit en “la passarel·la Cibeles dels moros i cristians”.

Vols conéixer més sobre l'Alcoià? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 12: El Racó d'Ademús]]> Entre Aragó i Conca hi ha 370 quilòmetres quadrats de territori valencià, és la comarca del Racó d'Ademús. Es tracta de l'enclavament geogràfic més gran d'Espanya i l'únic al nostre territori. Quins són els avantatges i els inconvenients de viure en aquesta espècie d'illa valenciana?

Vols conéixer més sobre el Racó d'Ademús? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 11: L'Horta Nord]]> Es tracta d’una imatge icònica, una gran extensió de camps i cultius que donen identitat a l’Horta de València, on sorprén el contrast amb la rajola, fruit de l'expansió urbanística de pobles i ciutats, que ha fet perdre més de la meitat de la superfície original.

Vols conéixer més sobre l'Horta Nord? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 10: el Baix Vinalopó]]> La ciutat d’Elx, capital del Baix Vinalopó, es troba immersa en un procés de transformació profunda del seu model de ciutat. Aspira a ser un municipi verd i innovador, a augmentar la qualitat de vida dels residents i la prosperitat urbana. Per això, l’ajuntament ha dissenyat una estratègia a llarg termini, que culmina amb la candidatura d’Elx com a Ciutat Verda 2030. En el reportatge següent ens interessem pels objectius polítics i estratègics del projecte. També volem conéixer la implicació de la ciutadania en un projecte que es desenvoluparà durant la pròxima dècada i que suposarà una transformació profunda del municipi.

Vols conéixer més sobre la Plana Alta? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 9: la Plana Alta]]> La preocupació per la inserció laboral dels joves és comuna a tot el territori. Hem volgut saber quines polítiques es duen a terme. I hem triat Castelló per a analitzar-les. Una ciutat de la qual s'ha fet un diagnòstic en què han participat, per primera vegada, la Universitat Jaume I i totes les administracions. Han estudiat 300 indicadors i, com a resultat, han identificat l'agricultura, la indústria ceràmica i el turisme com els grans generadors d'ocupació. Ja en tenim la foto. Ara volem saber quines són les oportunitats que permeten dissenyar una estratègia territorial per a aquells que necessiten treballar. Visitem un taller de soldadura i construcció i, durant un dia, acompanyem Albert, que és un enginyer informàtic amb altres capacitats que treballa amb un contracte subvencionat a l'Ajuntament de Castelló.

Vols conéixer més sobre la Plana Alta? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 8: la Vall d'Albaida]]> 34 pobles, i més de 35.500 persones viuen a la comarca de la Vall d’Albaida, una comarca que compagina l’agricultura i la indústria tèxtil com a forma de vida, i que busca ara noves oportunitats de negoci en el turisme rural. Als atractius que sempre ens han oferit localitats com Bocairent o Ontinyent, s’afegix ara Carrícola. Un poble de poc més de 90 habitats que ha apostat per un model ecològic i sostenible com a forma de vida, i que atrau milers de visitants cada any.

Vols conéixer més sobre la Vall d'Albaida? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 7: la Canal de Navarrés]]> Amb més de 30.000 hectàrees de massa forestal, la Canal de Navarrés és una de les comarques més verdes del País Valencià. Fem un recorregut pels boscos mediterranis de la Serra d’Énguera i parlem amb els veïns que han viscut tota la vida acompanyats d’aquest mantell verd de pinars, carrasques i coscolles.

Vols conéixer més sobre la Canal de Navarrés? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 6: L'Alacantí]]> La comarca de l’Alacantí es reivindica com la Silicon Valley d’Europa. La capital, Alacant, s’ha convertit en un imant per a ‘start-ups’ i empreses tecnològiques de tot el món. Però aquest no és un procés nou ni sobtat. Fa anys que Alacant funciona com a bressol d’empreses especialitzades en posicionament SEO i negocis en Internet, i és ara quan comença a evidenciar-se un canvi important en el seu model productiu gràcies al projecte del Districte Digital, impulsat per la Generalitat. Alifòrnia, com li diuen molts professionals del sector, és sinònim d’una nova economia que va més allà del turisme.

Vols conéixer més sobre l'Alacantí? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 5: L'Alt Maestrat]]> L’Altamira de l’art rupestre llevantí. Així qualifiquen els investigadors els abrics que hi ha a la comarca de l’Alt Maestrat. Amb una intenció didàctica i de conservació es va construir fa anys el Museu de la Valltorta, unes instal·lacions que cada vegada visita més gent. És el cas d’una família d’Alacant, que es dedica a fer turisme d’art rupestre i que hem acompanyat a la cova dels Cavalls. La mina de ferro de Culla és altre dels atractius turístics destacables. Són que hem xafat per preguntar-li a turistes i residents sobre les seues preocupacions i els temes que realment els importen.

 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 4: La Costera]]> La Mancomunitat de Municipis la Costera-Canal gestiona els recursos de 20 localitats i més de 64.000 persones. Per als municipis més grans, com Xàtiva, formar part d’una mancomunitat és una qüestió de solidaritat però per a Rotglà i Corberà, Vallada i Montesa, entre d’altres, és l’única possibilitat d’accedir a serveis que queden lluny dels pressupostos municipals.

La llei de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, aprovada a final de 2018, permet a aquestes entitats supramunicipals adquirir més competències. Ara, les actuals mancomunitats disposen d’un any per a valorar si volen convertir-se en mancomunitats d’àmbit comarcal. Diputacions o mancomunitats? L’estructura del territori valencià, a debat. Els models europeus aposten per estructures regionals per als assumptes més generals i altres entramats associatius locals per les qüestions de proximitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 3: La Safor]]> A la comarca de la Safor, la població estrangera representa prop del 15%, una xifra superior a la mitjana valenciana, que en el cas de Gandia puja fins al 19%. La ciutat comtal es mostra com a exemple de convivència i multiculturalitat.

Julio Maloa, vocalista del grup gandià La Raíz, ens conta la seua experiència des que va arribar de Moçambic. Gràcies a la música ha pogut conéixer molta gent dalt i baix dels escenaris, i també tindre una nova vida ací. Ara, participa en una campanya municipal de sensibilització contra el racisme. 

A Gandia, l’Ajuntament fomenta polítiques d’integració i treballa amb les persones migrants a través de l’oficina del Servei Pangea. Ací, les treballadores socials els ajuden amb els tràmits administratius, fan tallers d’alfabetització o de preparació per als exàmens de nacionalitat espanyola i, a més, promouen activitats d’intercanvi cultural.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 2: L'Alt Palància]]> Saps que a la Comunitat Valenciana hi ha 24 o 25 varietats d'olives? Borriolenca, picual, arbequina, farga... Això no passa en cap altre racó del món. Moltes d’aquestes olives creixen a l'Alt Palància. Ens ho ha explicat Miguel Abad, un tècnic oleícola que ens ajuda a diferenciar els sucs de l'oliva, a notar-ne les peculiaritats i textures... En el museu que visitem està prohibit no tocar, i aquest és un bon pla quan es fa una eixida amb els més menuts de la casa. I parlant de gent jove, a Sogorb hem pujat en un bus on no viatja ningú que no haja complit els 65. És el iaio bus. I encara parlant d’edats provectes, ningú supera els 382 anys que té l’om que presideix la plaça de Navaixes. Comencem la ruta per l’Alt Palància.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Capítol 1: El Baix Segura]]> Comencem 'A tu què t’importa?' visitant el Baix Segura i fem parada en la seua capital, Oriola. Descobreix què és el que importa i preocupa a les persones de la comarca que es troba més al sud del territori valencià.

Mira el vídeo en el web

]]>