<![CDATA[À Punt - Punt docs]]> 10 <![CDATA[À Punt - Punt docs]]> <![CDATA[28.06.2020 | El lloguer, pels núvols]]> El preu del lloguer s’ha disparat els últims anys i hui és un dels principals problemes per a milers de famílies. El 2019 es van desnonar 4.500 famílies que no podien pagar el lloguer. I sense arribar a l’extrem de quedar-se al carrer, són centenars els que han hagut d’abandonar els seus barris o han de compartir pis amb altres persones perquè no podrien pagar-se un a soles. El programa Punt Docs tracta aqueta setmana aquesta qüestió. Com sempre, ho fa buscant punts de vista diversos. Persones afectades pel problema; associacions veïnals, professionals del sector immobiliari o economistes. Però també demanem explicacions als responsables públics que han de fer possible i efectiu el dret a l’habitatge digne reconegut en la Constitució.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[21.06.2020 | L’Albufera, l’espill del sol]]> L’Albufera de València travessa un moment crucial per al seu futur. Està en fase de debat quina serà l’aportació d’aigua que rebrà el paratge, dins del nou cicle de planificació hidrològica. L’aigua en quantitat i qualitat és clau per a la supervivència de l’espai. El paratge conserva valors ambientals, socials i culturals especials a pesar de la pressió humana, després de dècades de contaminació. És un cas únic a Europa per la supervivència d’un espai natural vora una gran ciutat com València, i envoltat per un total de 13 termes municipals, on viuen més d’un milió i mig de persones. El paratge continua rebent l’abocament de residus, com mostrem en el programa Punt docs que podem veure esta setmana. És un espai on la pesca, el cultiu de l’arròs i l’atracció turística es combinen amb la màxima protecció mediambiental d’un lloc emblemàtic, que els antics poetes àrabs deien que era “l’espill del sol”.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[14.06.2020 | Fer de la necessitat salut]]> La creativitat i la capacitat emprenedora dels valencians ha tornat a demostrar-se en esta crisi sanitària. El desabastiment de productes vitals com les mascaretes o els equips de protecció individual ha posat en evidència la dependència que tenim de la Xina, convertida en les últimes dècades en la gran fàbrica del planeta. Però esta crisi podria marcar un abans i un després a l’hora de considerar els productes sanitaris com a estratègics, i incentivar-ne la producció a casa nostra. En molt poc de temps, desenes d’empreses tèxtils, jogueteres, del plàstic o de biotecnologia han començat a fabricar tot tipus de productes per a fer front a la Covid-19. Punt Docs entra en algunes d’eixes fàbriques i en els instituts tecnològics que estan desenvolupant des de mascaretes fins a proves PCR per a detectar si estem infectats per la SARS-CoV-2. Algunes han pogut reprendre la producció i recuperar treballadors afectats pels ERTO gràcies a eixos nous productes molt demandants ací, però també en altres països. De fet, ja hi ha empreses valencianes que han començat a exportar mascaretes, equips de desinfecció o teixits antivírics.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[07.06.2020 | Fabricar el futur]]> El 90 per cent de les start-ups, les noves empreses emergents que treballen a través de la tecnologia i les xarxes, fracassen. Però les que sobreviuen omplin de productes i serveis un nou sistema productiu que enriqueix l'economia valenciana. Hotels, coets que instal·len satèl·lits en l'espai, cosmètics, jocs digitals i aplicacions per a evitar el contagi del coronavirus, ara i en un futur, són algunes de les ofertes i propostes. Punt docs ha sigut testimoni de com treballaven esta generació de joves plens d'idees d’èxit, abans del confinament i en plena pandèmia. En coneixerem uns quants o sabrem com funcionen i ara com sobreviuen. Les start-ups són les noves empreses punteres de l'ecosistema econòmic valencià.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[31.05.2020 | Tornar per a contar-ho]]> Humanitzem la pandèmia. Li posem nom i cara i paraules. Escoltem com han viscut la malaltia diverses persones que han passat molts dies ingressats als hospitals, que han estat setmanes a les UCI. Elles i ells han tornat per a contar-ho. Són alguns d’aquests malalts que veiem eixir de les UCI entre aplaudiments i cançons i rodejats de personal sanitari que celebra cada una d’aquestes altes. Quan això passa, encara s’enfronten a molts dies de recuperació per a tornar a casa, on necessitaran rehabilitació i més cures per a començar a normalitzar les seues vides. Algunes d’aquestes persones s’han obert a les càmeres de Punt Docs per a buidar els seus sentiments. A alguns els hem visitat i amb altres hem conversat a través de Skype. Tots parlen de patiment, de soledat i de desconcert, però també de gratitud al personal sanitari i als familiars que els han donat suport. Són els supervivents de la Covid-19.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[24.05.2020 | Exploradors de la matèria]]> En la frontera entre Suïssa i França està el CERN, l’Organització Europea de la Investigació Nuclear. Davall terra s’amaga la major construcció creada mai per la ciència, el gran accelerador de partícules que ha permés confirmar l’existència del bosó de Higgs, un descobriment que ha canviat la física. En la instal·lació treballen molts científics valencians. Un equip del programa 'Punt docs' ha entrat al centre de control del CERN, a Ginebra, des d’on vigila la seguretat dels experiments una enginyera de Llíria, Belén Salvachua. César Domingo i Luis Caballero, de l’Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València, treballen allí en un nou projecte per a estudiar les reaccions que es produïxen a l’interior de les estreles. Ells i altres exploradors valencians busquen respostes en la matèria sobre les grans preguntes de l’univers.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[10.05.2020 | Persones essencials]]> Els treballadors de Correus, les caixeres dels supermercats,el personal sanitari, les forces de seguretat, les persones de la neteja, els venedors de lesxicotetes botigues de queviures, els treballadors de les funeràries, i tants altres oficis nohan parat la seua activitat durant la crisi sanitària. El decret de l’estat d’alarma els declaratreballadors essencials. Sense ells, la resta de la ciutadania no ens hauríem pogut confinara casa. En Punt Docs els acompanyem en el seu dia a dia i ens conten les seuessensacions i les seues pors.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[10.05.2020 | UCI, la batalla per a retornar l'alé]]> Per primera volta en aquesta crisi sanitària, les càmeres de televisió entren a l’UCI de l’Hospital La Fe de València. Amb el personal sanitari que atén malalts de Covid-19, revivim els moments de més angoixa durant els dies en què els contagis no paraven d’augmentar i que tensionaven molt el sistema sanitari valencià. Les càmeres de 'Punt docs' mostren tot l'equipament sanitari dedicat a ajudar a tornar l’alé als malalts que, per la pneumònia que causa la malaltia, van deixar de respirar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[03.05.2020 | Objectiu: alçar la persiana]]> Una de les conseqüències més dramàtiques de la pandèmia del coronavirus és la paralització del sistema econòmic. Milers de persones assalariades han perdut els seus llocs de treball. A més, un dels sectors més fortament colpejats és el dels autònoms, els xicotets empresaris que cada dia alcen la persiana en bars, restaurants, perruqueries, tallers, xicotetes botigues de roba o venedors ambulants. Però també hi ha arquitectes, dissenyadors i tot tipus d’oficis. Fins a 350.000 persones a la Comunitat Valenciana han vist com perilla la seua subsistència. En Punt Docs ens acostem a algunes d’aquestes realitats. Amb alguns casos personals volem mostrar una realitat diversa amb un denominador comú: la lluita per continuar alçant la persiana adaptant-se al que s’anomena ‘nova normalitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[26.04.2020 | La pandèmia que està canviant el món]]> El món continua paralitzat i commocionat per l’abast i les conseqüències de la pandèmia del coronavirus. A casa nostra s’allarga quinze dies més el confinament decretat el 14 de març. En Punt Docs fem un repàs al que ha passat des que es van detectar els primers casos a la Xina fins a l’extensió global de la malaltia. Parlem amb els investigadors valencians que fan front al virus, amb epidemiòlegs, psicòlegs o supervivents. Ens fixem en els efectes econòmics i socials que el confinament i la paralització de l’activitat comporta. També fem un repàs altres pandèmies que han afectat el món de manera no tan global com aquesta. El reportatge en sí mateix és una mostra de com la lluita contra l’extensió de la COVID-19 fa canviar el món perquè l’equip va començar a rodar quan encara no s’havia decretat el confinament i s’ha acabat des del confinament.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[06.03.2020 | Allibera'ns del mal, senyor]]> Recuperem un fet que va succeir a Oriola l’any 1932, quan l’Ajuntament va denunciar un capellà de l’orfenat de la Beneficència per abusos a dos xiquetes internes. El capellà va ser empresonat. A partir d’aquest fet repassem alguns casos d’abusos sexuals al si de l’Església catòlica i analitzem el canvi de posició de la Seu de Roma.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[06.03.2020 | Voluntaris que ajuden el món]]> ‘Punt docs’ es fixa en les persones que, tant després del pas de la DANA com del temporal Gloria, treballen voluntàriament en la neteja de les platges o dels llocs arrasats. Són persones de totes les edats que se senten amb la necessitat de retirar les restes de plàstic i altres deixalles que els humans deixem anar i que la mar ens torna amb cada temporal. Parlem amb alguns d’ells i repassem altres exemples d’aquesta solidaritat amb la terra.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[28.02.2020 | El virus de la por]]> El nou coronavirus ha provocat una alarma mundial sense precedents. La paralització de la Xina, la principal fàbrica de components del món, està tenint repercussions en l’economia mundial que també arriben a la Comunitat Valenciana. En el programa d’aquesta setmana comprovem quins són aquests efectes, recollim el testimoni d’un valencià que ha estat a Wuhan, la ciutat xinesa on ha començat la crisi sanitària, i escoltem veus de xinesos atrapats en la zona afectada. La declaració d’emergència sanitària per part de l’OMS ha fet que s’activen els protocols d’actuació a tot el món. A la Comunitat Valenciana, les autoritats sanitàries insisteixen a dir que l’alerta creada a Europa pel Covid-19 és injustificada i recorden que el sistema està preparat per a afrontar qualsevol situació. Les càmeres de Punt Docs són les primeres que entren als laboratoris de microbiologia de l’Hospital La Fe, a València, per a mostrar com s’actua davant d’aquesta i qualsevol altra malaltia infecciosa.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[21.02.2020 | Nàufrags]]> Les crisis cícliques es repeteixen cada deu o quinze anys i empobreixen els més pobres i les classes mitjanes. Afecten tant empresaris com treballadors i són les capes més baixes de la societat, les que tenen menys salvavides o paracaigudes, les que s'hi veuen més afectades. En el reportatge d’aquesta setmana hem tocat a la porta de les vides de persones a les quals el sistema els ha destrossat la vida. Algunes persones que pateixen pobresa extrema han volgut compartir amb nosaltres les seues vivències. Només a la ciutat de València vora mil persones viuen al carrer, sense casa i sense recursos. Són els nàufrags d’un sistema que massa vegades es torna inhumà. Però no només ens hem fixat en la ciutat: hem conegut històries arreu del país, des del nord fins al Baix Segura.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[14.02.2020 | Un hospital per a quedar-s’hi]]> Coneixem l’Hospital La Pedrera de Dénia, a la Marina Alta, un dels cinc hospitals per a malalts crònics i de llarga estada de la Comunitat Valenciana. La majoria dels pacients ingressats han patit un ictus que ha fet que els canvie la vida i la de les famílies. Parlem amb pacients, professionals i amb moltíssimes persones voluntàries que hi van cada dia per a fer més agradable als malalts l'estada a l’hospital. Perquè és una de les característiques que més sorprén d’aquest centre sanitari, l’ambient familiar que hi ha. De fet, el grau d’humanització en el tracte que reben els pacients fa que es repetisca una situació insòlita. El servei d’atenció al pacient no rep queixes i en les enquestes que passen als malalts als quals donen l'alta es repeteix sempre la mateixa petició: volen quedar-s’hi.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[07.02.2020 | El conflicte invisible]]> Els Poblats Marítims de la ciutat de València viuen immersos en un conflicte amagat, que persisteix des de fa més de 30 anys. El tràfic i consum de droga mai ha desaparegut de barris com la Malva-rosa i el Cabanyal. En l’últim any ha augmentat la presència d’heroïna, que provoca conflictes de convivència constants, com denuncia el veïnat, que demana solucions efectives a les administracions. ‘Punt docs’ analitza un problema enquistat en borses de marginació i mostra en exclusiva una operació policial a les casetes rosa, un grup de vivendes que funciona com a centre del narcotràfic des del final dels anys 80.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[31.01.2020 | Segrelles, el pintor del blau]]> Josep Segrelles Albert és un dels artistes contemporanis de talla internacional més oblidats de la memòria col·lectiva valenciana. Segrelles va nàixer a Albaida el 1885 i va ser, possiblement, per damunt de tot, el més gran il·lustrador europeu del segle XX. Revistes, cartells, la primera publicitat inicial... però també retrats i la pintura d'esglésies van ocupar tota la vida professional d'aquest creador incansable. Va treballar i va exposar a Barcelona, París i Nova York entre altres ciutats avantguardistes del nou-cents. Com a il·lustrador va marcar i va influir en el món del còmic i el del primer cinema fantàstic nord-americans. Injustament oblidat, Segrelles i la seua obra fantàstica reclamen des del bagul de l'oblit un lloc en la nostra història col·lectiva amb majúscules, una recuperació de la seua creació artística global. Segrelles, el gran desconegut, el pintor del blau!

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[24.01.2020 | La llengua de tots]]> L’aplicació de la llei del plurilingüisme a comarques com el Baix Segura provoca tensions entre la comunitat educativa i la Conselleria d’Educació. Això ha fet que els partits de l’oposició com ara PP, Ciutadans i VOX hagen atiat la polèmica. El punt més àlgid de les protestes és la manifestació que aquest cap de setmana ha recorregut els carrers d’Oriola per a protestar contra la llei. Un equip de Punt Docs ha volgut saber quins interessos hi ha darrere la polèmica i la crispació entorn al coneixement del valencià. Per això hem parlat amb membres de la comunitat educativa del Baix Segura, amb sindicats de l’ensenyament i amb la Conselleria. També amb els partits polítics que consideren que l’alumnat d’aquella comarca no ha d’aprendre valencià.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[17.01.2020 | MAT. La cicatriu elèctrica]]> La MAT, la línia elèctrica de molt alta tensió travessarà tot el territori valencià en només uns anys. Aquestes torres de conducció elèctrica superaran en molts casos els 80 metres d’altura, més de dues voltes les Torres de Serrans i més altes que el Fadrí o el Micalet. En teoria i en la pràctica servirà per a la conducció d’energia, en bona part nuclear, des de França i Alemanya fins al nord d’Àfrica. La MAT ve soterrada pels Pirineus i en aeri per Catalunya i Aragó. Entrarà per Morella i eixirà pel sud cap a Múrcia. Els afectats són bàsicament els amos de masos i cases de camp que acusen els promotors de destrossar l’equilibri paisatgístic i vital dels termes afectats, un territori on la MAT no deixa cap benefici als seus habitants. Les administracions defensen la MAT perquè, asseguren, vertebra Europa en matèria energètica, mentre que els ecologistes proposen alternatives sostenibles. La MAT està ja a la porta de les nostres cases... afectarà la salut de persones i animals, com asseguren algunes veus? És innòcua, com diuen altres? Ho veurem aquest divendres en el programa ‘Punt docs’.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[10.01.2020 | Disseny, motor creatiu]]> València ha sigut declarada capital mundial del disseny per a l'any 2022. El programa ‘Punt Docs’ s'endinsa esta setmana en el món del disseny i dona veu a persones i empreses valencianes destacades en camps tan diversos com els mobles, l'arquitectura, l'interiorisme, el disseny gràfic o els videojocs. Perquè el disseny està present en pràcticament totes les facetes de la nostra vida. Amb la complicitat de moltes veus autoritzades, buscarem resposta a preguntes que no tenen una única resposta: Què és el disseny? Com creen els dissenyadors i què suposarà per a la Comunitat Valenciana ser la capital mundial d'esta disciplina d'ací a dos anys?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[20.12.2019 | Clima, temps d’actuar]]> El que mengem, el que comprem, la salut i tot el nostre entorn està afectat pel canvi climàtic. 'Punt Docs' evidencia aquesta setmana l’impacte del calfament global al nostre territori i arreu del món. Un reportatge que inclou imatges inèdites en televisió que mostren com nevava a Alcoià a mitjans del segle XX. Comprovem els efectes del canvi a la Font Roja i acompanyem alumnes de l’institut alcoià Pare Vitòria a la Cimera del Clima celebrada a Madrid. La trobada més llarga en 25 anys de reunions internacionals no ha servit per a respondre a la urgència de la situació. La COP25, que tenia com a lema “Temps d’Actuar”, ha tornat a deixar en la sala d’espera les decisions per a modificar les regles del joc que amenacen la nostra civilització.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[13.12.2019 | Després de l'aigua]]> Ara fa tres mesos una DANA, un temporal intensíssim, va arrasar la comarca del Baix Segura. Milers de famílies ho van perdre tot amb el desbordament del riu Segura, que va arrasar tot el que tenien. Cases, camps o vehicles, els records de tota una vida van quedar davall del fang i l’aigua. Els treballs per a reconstruir-ho tot encara continuen i demanaran molts mesos. Un equip de Punt docs ha tornat a aquelles terres per a veure com es refan les persones, però també per a analitzar en profunditat quina és la relació dels habitants d’aquesta comarca amb l’aigua. Hem parlat amb usuaris de l’aigua, amb historiadors, amb geògrafs i amb veïns. Tots saben que, de manera cíclica, les aigües del Segura ho arrasen tot i això els obliga a refer les seues vides.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[29.11.2019 | Abstractes en la perifèria]]> Fernando Peiró, Rosendo Esteller, Wences Rambla i Pepe Agost són quatre pioners que començaren a pintar obres abstractes a Castelló entre els anys 50 i 60. Formen part d’un grup d’artistes desconegut pel gran públic, amb una creativitat i originalitat úniques llançades des de la perifèria artística, lluny dels centres de referència d’aquell moment. Un treball d’investigació de la historiadora de l’art Sílvia Tena reivindica la qualitat de l’obra d’aquests i d’altres pintors del nord. És un viatge creatiu que ens transporta a París, Florència, Alemanya, Barcelona i també a Benicarló, Aín, Alaquàs i Castelló de la Plana, per a reconstruir quatre vides marcades per l’entrega a l’art i l’oblit de la crítica.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[15.11.2019 | AP-7, en obert]]> L’autopista de peatge AP-7, des de Tarragona a Alacant, deixarà de ser de pagament el pròxim 31 de desembre, quan finalitzarà el contracte de concessió amb l’empresa Abertis. Després de moltes pròrrogues, els valencians i les valencianes podrem utilitzar l’autopista sense pagar. Per als usuaris, fins ara, costava més el peatge que el combustible. Només quedarà com a via de peatge al nostre territori l’autovia que va d’Alacant-Oriola fins a Cartagena que expira el 2044. Però l’alliberament de l’autopista comportarà nous problemes, com ara la possible saturació de la via i la demanda d’un tercer carril. Els punts negres, com ara Oliva o les comarques del nord de Castelló, veuran resolts en gran manera el greus problemes de trànsit que pateixen des de fa molts anys.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[08.11.2019 | La costa dels nazis]]> El programa 'Punt Docs' descobreix la pista d’un criminal de guerra nazi amagat fins ara. Fritz Kurt Schellhorn, un antic oficial confés de les SS, va acabar els seus dies en llibertat acompanyat per un valencià, que per primera vegada ha parlat per a un mitja de comunicació. Aquell fugitiu alemany, que va ser condemnat als juís de Nuremberg, va relatar en detall al seu cuidador els crims que va cometre a Rússia i al camp de concentració de Mauthausen. La policia espanyola va investigar el cas fa uns anys. 'Punt Docs' ofereix també la informació que aporta d’Efraim Zuroff, un dels últims caçanazis que treballa al Centre Simon Wiesenthal de Jerusalem. A més, el programa ofereix el testimoni de l’escriptora Clara Sánchez, amenaçada per descendents de jerarques nazis, a causa de les seues novel·les, que evoquen el retir còmode d’antics seguidors de Hitler a Dénia, a la Marina Alta. Molts nazis fugiren de la justícia gràcies a la permissivitat d’Espanya durant la dictadura, però també després de l’arribada de la democràcia. La costa mediterrània es va convertir en un refugi daurat per als nazis fugits després de la Segona Guerra Mundial.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[25.10.2019 | Franco. La veu de les víctimes]]> Les restes de Franco han deixat de jaure a la cripta del gran mausoleu que va fer construir en acabar la Guerra Civil espanyola. 44 anys després de la mort del dictador, i en virtut de la llei de memòria històrica, Cuelgamuros o el Valle de los Caídos, com el va batejar el règim, deixarà de ser un lloc de culte i pelegrinatge per als nostàlgics de la dictadura. En 'Punt docs' expliquem com ha sigut aquest procés d’exhumació i tots els entrebancs que hi ha posat tant la família del dictador com una part de l’Església catòlica. Però també donem veu a les víctimes. Al Valle hi ha les restes de molts represaliats pel franquisme. Molts d’aquests cossos els van extraure de cunetes i cementeris sense el permís de les famílies. Ara, molts lluiten i treballen per a retornar-los la dignitat del repòs. El programa ha parlat amb els familiars.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[18.10.2019 | La Punta. La dignitat dels resistents]]> La Punta és un singular barri de València situat al sud de la ciutat. Tot i que l'horta és el principal element que la defineix, en la memòria col·lectiva ha quedat marcat pels enfrontaments viscuts a principi dels anys 2000 per a construir la ZAL, la zona d’activitats logístiques del port. Més d’un centenar de famílies van ser expropiades i es van viure moments de molta tensió. Durant dies, un grup de veïns de la Punta ajudats per membres del moviment okupa van resistir a les seues alqueries i barraques, d’on finalment els van traure a la força. Quasi 20 anys després d’aquelles expropiacions, cap empresa s’ha instal·lat en aquells terrenys.

‘Punt Docs’ aborda esta setmana la situació actual del barri i els plans de futur per als terrenys de la ZAL. Hem realitzat més de 20 entrevistes per a conéixer tots els punts de vista sobre aquesta qüestió, per a recordar què ha passat al barri i el debat que es planteja actualment. Escoltem reflexions, propostes, però també testimonis plens d’emoció que ens ajuden a entendre els sentiments i les motivacions dels veïns de la Punta.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[11.10.2019 | Pescar des del cel - Cuina d'anada i tornada]]> Les pluges torrencials provodaces per la DANA durant els últims dies a la Comunitat Valenciana protagonitzen l’Especial Pluges de .Docs. Repassem els registres històrics de precipitacions als distints municipis i les greus conseqüències del temporal, que ha afectat especialment poblacions del Baix Segura, La Vall d’Albaida o La Costera.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[04.10.2019 | El país de les 8.000 campanes - La impressió de la memòria]]> «Campanes 'El País' de les 8.000 campanes». Els valencians comptem amb un patrimoni de més de 2.500 campanars i més de 8.000 campanes. El toc manual de campanes servia per a la pregària, però també alertava de guerres, invasions, pestes, incendis i terratrémols. Eren el primer mitjà de comunicació del món occidental. Des de Benitatxell fins a Albaida i des de València fins al Fadrí de Castelló hem seguit els passos dels campaners i hem aprés el llenguatge de les nostres campanes, sons que marquen la vida diària dels nostres pobles i ciutats. Ho podran veure aquest divendres en PUNT DOCS… «La impressió de la memòria». Una família d’impressors de València s’ha dedicat als llibres durant quatre generacions, al llarg de més de 120 anys de treball. Autors com Manuel Polo y Peyrolón, Antonio Machado, Max Aub, Miguel Hernández, Camilo José Cela, Enric Valor o Joan Fuster van publicar les seues obres gràcies a Tipografía Moderna, de la família Soler. A causa de l’acumulació d’autors que han tingut relació amb ella, és possiblement la impremta valenciana més influent del segle XX, segons el Consell Valencià de Cultura, que ha premiat la seua trajectòria. En l’actualitat Artes Gráficas Soler està especialitzada en la publicació d’obres científiques als Estats Units. El programa ‘Punt Docs’ descobreix els tresors amagats pel temps en esta impremta, i mostra el local del centre de la ciutat de València on va començar esta història de lletres a finals del segle XIX.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[04.10.2019 | La impressió de la memòria]]> Una família d’impressors de València s’ha dedicat als llibres durant quatre generacions, al llarg de més de 120 anys de treball. Autors com Manuel Polo y Peyrolón, Antonio Machado, Max Aub, Miguel Hernández, Camilo José Cela, Enric Valor o Joan Fuster van publicar les seues obres gràcies a Tipografía Moderna, de la família Soler. A causa de l’acumulació d’autors que han tingut relació amb ella, és possiblement la impremta valenciana més influent del segle XX, segons el Consell Valencià de Cultura, que ha premiat la seua trajectòria. En l’actualitat Artes Gráficas Soler està especialitzada en la publicació d’obres científiques als Estats Units. El programa ‘Punt Docs’ descobreix els tresors amagats pel temps en esta impremta, i mostra el local del centre de la ciutat de València on va començar esta història de lletres a finals del segle XIX.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[04.10.2019 | El país de les 8.000 campanes]]> Els valencians comptem amb un patrimoni de més de 2.500 campanars i més de 8.000 campanes. El toc manual de campanes servia per a la pregària, però també alertava de guerres, invasions, pestes, incendis i terratrémols. Eren el primer mitjà de comunicació del món occidental. Des de Benitatxell fins a Albaida i des de València fins al Fadrí de Castelló hem seguit els passos dels campaners i hem aprés el llenguatge de les nostres campanes, sons que marquen la vida diària dels nostres pobles i ciutats.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[20.09.2019 | La Fe, 24 hores]]> "La Fe, 24 hores". Amb una plantilla de més de 6.000 professionals, l'Hospital La Fe de València atén cada dia més de 15.000 persones. Una autèntica ciutat sanitària que requereix una organització complexa perquè tot funcione de forma coordinada, tant de dia com de nit. Moltes de les seues unitats són referència a la Comunitat Valenciana i, fins i tot, a Espanya. De fet, tots els dies arriben pacients amb complicacions que són derivats des d'altres hospitals. En PuntDocs ens endinsem en aquest engranatge d'equips tècnics i humans que cada dia salven moltes vides. Amb ells recorrem les seues instal·lacions perquè ens mostren com és el dia a dia a "La Fe, 24 hores".

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[15.09.2019 | País enfangat. El Segura ofega la vega]]> Un equip del programa es trasllada als municipis més afectats per l’episodi de pluges que ha viscut la Comunitat Valenciana en la segona setmana de setembre.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[13.09.2019 | València, postal Tunick]]> València, postal Tunick. El fotògraf nord-americà Spencer Tunick s’ha fet famós per les fotografies en què despulla milers de persona per a integrar-les en el paisatge. El mes de març passat, Tunick va ser a València per a incloure la ciutat en el seu àlbum de postals performàtiques. Un equip de .Docs va seguir les passes del fotògraf des que va aterrar a la ciutat per localitzar els escenaris fins que va fer les fotografies. Hores de preparatius i de muntatge resumits en tres clicks. L’artista encara no les ha fetes públiques. En el reportatge ens preguntem què hi ha darrere aquestes expressions artístiques. Les respostes són aquest reportatge polièdric que, a mode de postal, ens donen fotògrafs, sociòlegs, artistes visuals o filòsofs.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[16.08.2019 | Tot per l'aigua]]> Fa quaranta anys de la posada en marxa del transvasament Tajo-Segura. En Punt docs seguim el curs de l'aigua per a analitzar quatre dècades d'una infraestructura que va canviar moltes coses. Descobrim el pla que va permetre iniciar el transvasament i escoltem històries ocultes i ferides obertes. D'on ve i on va l'aigua?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[13.07.2018 | Els festivals de la passió]]> En els últims anys s’ha produït un canvi de paradigma en el consum musical. Cada vegada es programen més festivals i actuacions en directe, però en canvi es compren menys discos físics. És a dir, la gent ja no col·lecciona CD, sinó que col·lecciona polseres. Un estudi de la Universitat de València destaca el potencial econòmic de la indústria musical en territori valencià. Els festivals mouen milions d’euros i propicien un nou tipus de turisme que les autoritats comencen ara a avaluar i a estructurar. Un altre fenomen que es produeix és que la proliferació de festivals fa possible que, en ocasions, en un mateix cartell s’ajunten grups de renom internacional i molts anys d’existència amb formacions emergents. Aquesta barreja, tots aquests ímputs fan dels festivals un objecte d’estudi i anàlisi, però també, objecte de passió.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[12.07.2019 | La matemàtica de les coses]]> València acull, a partir del 15 de juliol, un Congrés Internacional de Matemàtica aplicada al que acudiran els millors especialistes d'arreu del món, més de 4.000 dones i homes matemàtics de totes les universitats del planeta. Intercanviaran avanços, simulacions informàtiques, noves fórmules de la matemàtica aplicada per a fer més eficaç la indústria, per a resoldre problemes de salut com l’alzheimer o per a simular i dur a la pràctica operacions o colonoscòpies sense introduir maquinària en el cos humà. A Espanya, la matemàtica aplicada suposa el 10 per cent del producte interior brut, quasi el mateix que els ingressos per turisme. A pesar d’això, la matemàtica continua sent una ciència invisible que ens millora i allarga la vida dia a dia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[05.05.2019 | Sorolla il·lumina Londres]]> Els quadres més rellevants del pintor valencià Joaquim Sorolla, provinents de col·leccions públiques i privades dels cinc continents, il·luminen la National Gallery de Londres, un dels principals museus del món. Trista herència, des de València; Tornant de la pesca, des de París o Cosint la vela, des de Venècia són alguns dels principals llenços que el públic podrà contemplar fins el 7 de juliol a la capital britànica. La mostra es traslladarà després a la National Gallery de Dublín on s’inaugurarà de nou el 10 d’agost. Serà la primera vegada que Sorolla viatja a l’illa d’Irlanda. Els colors del Mediterrani, blaus, grocs i blancs, de la pintura de "Sorolla, el mestre espanyol de la llum", es troben de nou a Londres, 111 anys després d’aquella primera exposició de 1908 que es va fer a la londinenca Grafton Gallery.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[22.03.2019 | Parlar per a contar-ho]]> Ens acostem a un tema delicat i convertit en tabú. Tradicionalment, els mitjans de comunicació no ha informat dels suïcidis per evitar l’anomenat ‘efecte contagi’, però la irrupció de les xarxes socials ha canviat, també, aquest paradigma. I la realitat és que a la Comunitat Valenciana una persona plega de viure cada dia. A Espanya són deu. Entre la població juvenil, és la primera causa de mort no natural. L’OMS ho afronta com un problema de salut pública. Des del 2017 a la Comunitat Valenciana hi ha un pla de prevenció del suïcidi. Les persones que hi treballen el veuen un bon punt d’eixida però demanen més mitjans.

En Punt Docs hem parlat amb supervivents, amb persones de tots els àmbits que els donen suport, amb les administracions. En aquest reportatge els escoltarem perquè parlar és, en definitiva, la millor manera d’evitar que algú busque una solució definitiva a un problema temporal.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[01.03.2019 | En peu de lluita]]> El programa Punt Docs aborda la lluita de les dones aparadores del calcer en el reportatge 'En peu de lluita'. Parlem amb elles, desenes de treballadores que s’han cansat de guardar silenci durant dècades. Jornades de 10 i 11 hores en postures que acaben provocant lesions; treball fet moltes voltes des de casa, per a poder dur avant al mateix temps la criança dels fills i les feines de la llar. I quan arriben a l’edat de jubilació no tenen dret a una pensió perquè moltes voltes no han vist un contracte en la seua vida. A les comarques del Vinalopó, on es concentren bona part de les fàbriques del calcer, tot el món coneix alguna dona aparadora: la mare, la iaia, la veïna… I saben tot el que han carregat sobre les seues esquenes. Però esta situació amb què han crescut milers de xiquets i xiquetes de poblacions com Elx, Elda o Villena s’ha vist com normal durant dècades. Ara, les dones aparadores s’han alçat en peu de lluita contra les injustícies que estan patint.

Mira el vídeo en el web

]]>